Activitats

La representació especialitzada dels treballadors a l'empresa

L’objectiu d’aquesta activitat és determinar els òrgans de representació dels treballadors especialitzats en prevenció de riscos dins d’una empresa.

L’empresa Pedal i fre, SA es dedica a fabricar i vendre BTT d’alta qualitat. Per fer aquesta activitat té una plantilla de 155 treballadors distribuïts en tres centres de treball:

  • A la fàbrica situada en un polígon industrial Bufalvent de Manresa: 110 treballadors (96 amb contracte indefinit, 4 amb contracte temporal de durada superior a un any i 10 amb contracte temporal inferior a un any i que durant l’any anterior a la designació dels delegats de prevenció acumulen 1.250 dies treballats).
  • 15 treballadors indefinits a les oficines de Sant Joan de Vilatorrada dedicats a feines administratives.
  • 30 treballadors (18 amb contracte indefinit, 8 amb contracte temporal de durada superior a un any i 4 amb contracte temporal inferior a un any i que durant l’any anterior a la designació dels delegats de prevenció acumulen 900 dies treballats) en una botiga destinada a exposar i a vendre les BTT a particulars situada a Barcelona.

Contesteu:

  1. Indiqueu per a cadascun dels centres de treball de l’empresa Pedal i fre, SA quins òrgans específics de representació dels treballadors en matèria de prevenció de riscos els correspon i en quin nombre. Justifiqueu la resposta.
  2. Expliqueu com han de ser elegits aquests representants.
  3. En el cas d’haver-hi més d’un representant dels treballadors especialitzats en PRL, aquests han d’actuar mancomunadament. Expliqueu breument el significat d’actuar mancomunadament.

1. Representació.

A) En el cas de la fàbrica del polígon industrial Bufalvent de Manresa: la representació dels treballadors especialitzada en PRL consistirà en tres delegats de prevenció i la constitució del comitè de seguretat i salut.

Justificació: per determinar el nombre de delegats de prevenció cal calcular la plantilla destinada en el centre de treball. Tenim que:

  • L’empresa té 96 treballadors indefinits.
  • Més 4 amb contracte temporal de durada superior a un any que compten com a treballadors fixos de plantilla a efectes del càlcul de la plantilla.
  • Finalment, pels treballadors temporals amb antiguitat inferior a l’any (10 treballadors) es computaran com un treballador més per cada 200 dies treballats, o fracció, durant l’any anterior a la designació dels delegats de prevenció. En aquest cas, 1.250 dies treballats corresponen a 7 treballadors més.

Així, al polígon industrial Bufalvent de Manresa, el nombre de treballadors a efectes de determinar el nombre de delegats de prevenció és de 107 treballadors

La normativa estableix que en els centres de treball que disposen de 101 a 500 treballadors, els corresponen tres delegats de prevenció.

Pel que respecta al comitè de seguretat i salut, tenen l’obligació de constituir-lo totes les empreses o centres de treball que tinguin 50 o més treballadors, com és el cas del centre de treball de l’empresa en el polígon industrial Bufalvent de Manresa.


B) En el cas de les oficines de Sant Joan de Vilatorrada: amb 15 treballadors, no correspon cap representació dels treballadors especialitzada en PRL.

Justificació: en les empreses que tinguin una plantilla de fins a 30 treballadors, les funcions corresponents a les del delegat de prevenció les assumeix el delegat de personal.

Cal afegir que, en el cas de no disposar en les oficines de Sant Joan de Vilatorrada de cap representant de personal perquè no hi ha treballadors amb l’antiguitat suficient per ser electors o elegibles, els treballadors poden escollir per majoria un treballador perquè desenvolupi les funcions del delegat de prevenció. Mentre compleixi aquestes funcions, aquest treballador tindrà les mateixes facultats, garanties i obligacions que qualsevol delegat de prevenció.


C) En el cas de la botiga de Barcelona: la representació dels treballadors especialitzada en PRL consistirà en un delegat de prevenció.

Justificació: per determinar el nombre de delegats de prevenció cal calcular la plantilla destinada en la botiga. Tenim que:

  • L’empresa té 18 treballadors indefinits.
  • Més vuit amb contracte temporal de durada superior a un any que compten com a treballadors fixos de plantilla a efectes de determinar el nombre de delegats de prevenció.
  • Finalment, els quatre treballadors temporals amb antiguitat inferior a l’any amb 900 dies treballats durant l’any anterior a la designació dels delegats de prevenció equivalen a cinc treballadors.

Per tant, en la botiga de Barcelona el nombre de treballadors a efectes de determinar el nombre de delegats de prevenció és de 31 treballadors

La normativa estableix que als centres de treball que disposen d’entre 31 i 49 treballadors els correspon un delegat de prevenció.

Per una altra, com que no arriben a ser 50 treballadors, no correspon la constitució del comitè de seguretat i salut.

En l’empresa Pedal i fre, SA no es podrà crear un comitè intercentres entre els tres centres de treball, ja que només ho poden fer si els diferents centres de treball estan dotats de comitè de seguretat i salut, però en aquest cas només el centre situat a Manresa en disposa.


2. Forma d’elecció. La designació dels delegats de prevenció és feta pels i entre els representants de personal (ja siguin delegats de personal o membres dels comitès d’empresa). Per tant, el nomenament dels delegats de prevenció no és, en cap cas, responsabilitat de l’empresari.


3. Actuació mancomunada. Tot i que la normativa estableix que els delegats de prevenció són un òrgan representatiu unipersonal (a diferència del comitè de seguretat i salut, que és un òrgan col·legiat), quan n’hi ha més d’un, aquests actuen mancomunadament dins del seu àmbit de competències, és a dir, els delegats de prevenció han d’actuar units a l’hora d’exercir les seves funcions en defensa dels interessos dels treballadors en matèria de PRL.

Actuació dels delegats de prevenció

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les funcions, les competències i les facultats d’actuació dels delegats de prevenció.

Continuem amb el cas de l’empresa de l’exercici anterior, Pedal i fre, SA, dedicada a fabricar i vendre BTT d’alta qualitat, i més concretament en la fàbrica situada en el polígon industrial Bufalvent de Manresa, que compta amb 110 treballadors.

Els delegats de prevenció del centre de treball han rebut nombroses queixes per part dels treballadors al voltant de les elevades temperatures que han de suportar en el magatzem durant els mesos d’estiu. El problema rau en el fet que el sistema de climatització d’aquesta part del centre de treball només està pensat per donar confort durant els freds mesos d’hivern que es donen a Manresa.

Davant la queixa dels treballadors del magatzem, els delegats de prevenció decideixen demanar a un tècnic de prevenció que els assessori sobre el compliment o no de la normativa per part de l’empresa i adreçar-se a la direcció per tal d’exposar-li el problema. Però aquesta els respon negativament, al·legant que la situació només es dona uns quants mesos de l’any i que, a més a més, coincideixen amb les vacances de molts treballadors. En resum, per a l’empresa no existeixen suficients motius que justifiquin que es faci la forta inversió que requereix canviar el sistema de climatització.

Davant la situació plantejada, els delegats de prevenció decideixen traslladar la queixa al comitè de seguretat i salut del centre de treball. El comitè acorda el següent:

  • L’empresa es compromet a prendre mesures de temperatura, humitat i renovació de l’aire per verificar si durant l’estiu se sobrepassen els llindars que la normativa en PRL estableix quant a confort tèrmic.
  • En el cas de sobrepassar els llindars normatius, l’empresa es compromet a ampliar de 2 a 3 el nombre de pauses de descans per als treballadors del magatzem fins que es resolgui el problema.

Els delegats de prevenció convoquen en assemblea tots els treballadors de l’empresa per informar-los de l’acord arribat amb la direcció de l’empresa.

Però l’assemblea no surt com esperaven, ja que els treballadors de la resta de seccions (els que no són magatzem) no consideren just que uns tinguin més descansos que d’altres, amb la qual cosa es genera un conflicte entre els treballadors de les diferents seccions.

Passats sis mesos, l’empresa instal·la un nou sistema de climatització al magatzem que resol el problema i suprimeix l’ampliació dels descansos, tal com s’havia acordat.

Quan ja semblava resolt el problema, els treballadors de magatzem no accepten la reducció dels descansos i acusen els delegats de prevenció de defensar més els interessos de l’empresa que els dels treballadors.


Es demana: analitzeu si els delegats de prevenció han actuat seguint una metodologia d’intervenció apropiada i eficaç davant la deficiència en seguretat i salut del supòsit plantejat (empresa Pedal i fre, SA).

Amb la finalitat d’augmentar la credibilitat dels delegats de prevenció davant els treballadors als quals representen i posar en valor la important tasca que realitzen, es proposen les següents fases d’intervenció dels delegats de prevenció:

  • Primer, informar-se de la naturalesa del problema.

En aquest cas, els delegats de prevenció han recollit les queixes dels treballadors als quals representen i s’han interessat a resoldre el problema. En aquest sentit, els delegats han actuat molt bé i segurament s’han guanyat la confiança dels treballadors, la qual cosa és necessària per facilitar la seva col·laboració i sensibilització al voltant de la millora de les condicions de seguretat i salut a Pedal i fre, SA.

Podem afegir altres possibles actuacions per tal d’informar-se de la naturalesa del problema: parlar amb els treballadors del magatzem i demanar-los propostes de solució, procurant que tots puguin donar la seva opinió i sense temor de possibles represàlies de l’empresa. Si bé una enquesta anònima pot ser una bona solució per facilitar la participació de tots, sol ser més enriquidor la realització d’una assemblea o la creació d’un grup de discussió/treball format per persones amb interès sobre el problema.

En aquest sentit, en les empreses solem trobar persones que es queixen de tot i d’altres que mai diuen res. Resulta fonamental que els delegats de prevenció siguin conscients d’això. Caldria tenir identificats aquells treballadors dels quals poder-se refiar (treballadors objectius, formats informats, experimentats, amb lideratge dintre del grup). Quan els delegats de prevenció tenen de part seva aquests treballadors, la seva tasca resulta molt més fàcil i reeixida.

També hauria estat bé parlar amb els treballadors de la resta de seccions o amb els d’altres centres de treball de l’empresa per tal de fer-los partícips de les propostes de solució i, fins i tot, demanar-los per deficiències de seguretat i salut en els seus llocs de treball. Així, possiblement, podrien haver evitat l’enfrontament entre els treballadors de les diferents seccions.

  • En segon lloc, documentar-se.

Els delegats de prevenció de Pedal i fre, SA han demanat un assessorament especialitzat sobre el tema del confort tèrmic, cosa que considerem un encert.

Per afrontar un problema, el primer pas que cal donar és definir-lo encertadament: de què es tracta i totes les possibles circumstàncies que l’envolten.

En definitiva, els delegats de prevenció s’han de preguntar si al magatzem es compleix amb la normativa de PRL, si l’empresa coneix l’origen del problema, si es pot eliminar el risc, si s’han produït baixes laborals associables a la situació de desconfort tèrmic…

Ara bé, sempre és recomanable que els delegats de prevenció es documentin sobre els problemes de seguretat. En aquest cas, podrien haver consultat la nota pràctica número 99/2007 d’ERGA notícies; la NTP 501 de l’INSHT Ambient tèrmic, desconfort tèrmic local; la NTP 922 de l’INSHT sobre l’estrès tèrmic i sobrecàrrega tèrmica; les condicions per al confort tèrmic segons la UNE-EN ISO 7730; els resultats de les avaluacions de riscos de l’empresa; les publicacions especialitzades en PRL…

Altres fonts d’informació poden ser el servei de prevenció propi o aliè, si el tenen; els sindicats; les patronals; els organismes oficials, com l’Institut Català de Seguretat i Salut (ICSS)…

Recordem que, en relació amb els temes que afectin la seguretat i la salut dels treballadors, els delegats de prevenció tenen el dret a rebre quanta informació necessitin per part de l’empresa, com per exemple els resultats de les avaluacions de riscos del magatzem.

  • En tercer lloc, visitar els llocs de treball

El supòsit no indica cap visita dels delegats de prevenció al magatzem on es presenta el problema de desconfort tèrmic. Pensem que això és un error, ja que és important conèixer de primera mà les condicions de treball concretes en les quals es treballa en el magatzem.

Recordem que els delegats de prevenció tenen dret a visitar els llocs de treball i a parlar amb els treballadors dintre de la seva tasca de vigilància i control de les condicions de treball.

A més a més, recopilar informació in situ facilita que els treballadors col·laborin en la proposta de solucions, les quals sempre comptaran amb més acceptació que si són imposades des de l’empresa.

Els mateixos treballadors afectats per la situació de desconfort tèrmic són els que millor coneixen el problema i tenen dret a opinar sobre les seves condicions de treball. Els delegats de prevenció han d’assegurar-se de tenir presents els seus punts de vista.

La visita als llocs de treball s’ha de planificar bé, i cal tenir clar què es vol obtenir i quins són els millors moments per fer la visita.

Igualment, poden haver comès l’error de convocar una assemblea amb tots els treballadors de l’empresa per tal de comunicar-los l’acord amb la direcció sobre les mesures preventives. S’hauria evitat el conflicte entre treballadors si els delegats de prevenció haguessin informat només els treballadors afectats dels resultats de la negociació realitzada en el context del comitè de seguretat i salut.

  • En quart lloc, proposar mesures de solució a l’empresa.

En principi, les mesures de solució al problema sortides del comitè de seguretat i salut semblen molt apropiades; per tant, podem afirmar que els delegats de prevenció de Pedal i fre, SA han jugat bé les seves cartes, és a dir, durant la negociació amb els representats de l’empresa han utilitzat arguments, proves, normatives, etc., que els han donat la raó sobre el problema. O bé han utilitzat estratègies de negociació, denúncia o pressió vers l’empresa per poder assolir les millores en les condicions de treball, com per exemple manifestar la intenció de recórrer a la Inspecció de Treball i Seguretat Social si no es resol el problema.

Potser l’únic error en les propostes de solució ha estat no haver previst els problemes de confrontament entre treballadors de diferents seccions i no haver explicat suficientment el caràcter temporal de l’ampliació dels descansos en la secció de magatzem.

Quan es plantegen problemes en PRL és molt probable que se’n derivin conseqüències inesperades i de difícil previsió, com ha passat en el cas plantejat.

A més a més, en certes ocasions, l’activitat sindical no té el suport de molts treballadors, d’aquí l’acusació que han rebut els delegats de prevenció de Pedal i fre, SA d’estar al servei dels interessos de l’empresa.

  • Finalment, els delegats de prevenció han de fer el seguiment per assegurar-se que l’empresa adopta les mesures dintre dels terminis acordats i que aquestes són eficaces.

Vist que l’empresa ha complert amb els compromisos assumits, entenem que els delegats de prevenció han complert amb aquesta funció de vetllar pel compliment de l’empresa amb els acords.

Per evitar el rebuig dels treballadors del magatzem a l’eliminació del descans, els delegats de prevenció podrien haver recollit el seu grau de satisfacció amb les mesures acordades per tal d’assegurar-se de la seva acceptació. En aquest sentit, resulta fonamental que els interessats participin en l’adopció de les mesures preventives que els afectin.