Òrgans de consulta, representació i participació dels treballadors

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

La participació dels treballadors és una de les matèries més àmpliament desenvolupades per la Llei 31/95 de prevenció de riscos laborals (PRL), a la qual dedica tot el capítol V. Per altra banda, l’article 4.1.g de l’Estatut dels treballadors (ET) atorga el dret bàsic de participació dels treballadors a l’empresa; mentre que l’article 129.2 de la Constitució espanyola de l’any 1978 (CE) ordena als poders públics la promoció de les diverses formes de participació a l’empresa. En aquest sentit, podem parlar de dos tipus de participació del treballador dins de l’empresa:

Els sindicats més representatius són aquells que, d’alguna de les maneres que dicta la llei, poden demostrar que reben un ampli suport per part dels treballadors.

  • La participació institucional, que es reserva a les organitzacions sindicals més representatives i es concreta fonamentalment a través de la seva presència a la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST) per tal de millorar les condicions de seguretat i salut a l’Estat espanyol.
  • La participació dels treballadors en l’àmbit intern de l’empresa. Aquest tipus de participació és molt més important que l’anterior i es concreta en dos tipus diferents:
    • Els òrgans de representació generalistes: el comitè d’empresa i els delegats de personal.
    • Els òrgans de representació especialitzats: els delegats de prevenció i els comitès de seguretat i salut.

La CNSST

La Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST) és un òrgan de participació institucional format per l’Administració central de l’Estat, administracions autonòmiques, sindicats i organitzacions empresarials.

Els principis de participació i representació són presents en la seguretat i salut en el treball, de la mateixa manera que són presents en altres matèries que afecten el contingut de la relació laboral. Aquests drets corresponen als treballadors, i en les empreses que tinguin sis o més treballadors es canalitzen i es posen en pràctica a través dels seus representants. Així, en el cas d’empreses que no tinguin representació dels treballadors, seran els mateixos treballadors directament els que assumeixin el dret de participació.

L’article 34 de la Llei de prevenció de riscos laborals sobre els drets de participació i representació, comença dient que els treballadors tenen dret a participar a l’empresa pel que fa a qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball. Seguidament es relacionen els òrgans titulars dels drets de participació i representació (tant en l’àmbit del Dret laboral com en l’àmbit de les administracions públiques). Per altra banda, els drets de participació i representació dels treballadors ja van ser establerts per la Directiva marc 89/391/CEE, de 12 de juny, la qual ja els dedica l’article 11.

Article 11. Consulta i participació dels treballadors

  1. Els empresaris consultaran els treballadors i/o els seus representants i permetran la seva participació en el marc de totes les qüestions que afectin la seguretat i salut a la feina. Això implica:
    • la consulta dels treballadors
    • el dret dels treballadors i/o dels seus representants per formular propostes
    • la participació equilibrada d’acord amb les legislacions i/o costums nacionals
  2. Els treballadors o els representants dels treballadors que tinguin una funció específica en matèria de protecció de la seguretat i salut dels treballadors, participaran de forma equilibrada, de conformitat amb les legislacions i/o costums nacionals, o seran consultats prèviament per l’empresari sobre:
    1. Qualsevol acció que pugui tenir efectes substancials sobre la seguretat i la salut.
    2. La designació dels treballadors prevista a l’apartat 1 de l’article 7 i a l’apartat 2 de l’article 8, així com sobre les activitats previstes a l’apartat 1 de l’article 7.
    3. Les informacions previstes a l’apartat 1 de l’article 9 i a l’article 10.
    4. El recurs, previst a l’apartat 3 de l’article 7, en el seu cas, a competències (persones o serveis) alienes a l’empresa i/o a l’establiment.
    5. La concepció i l’organització de la formació prevista a l’article 12.
  3. Els representants dels treballadors que tinguin una funció específica en matèria de protecció de la seguretat i salut dels treballadors tindran dret a sol·licitar de l’empresari que prengui les mesures adequades i a presentar-li propostes en aquest sentit per pal·liar qualsevol risc per als treballadors i/o eliminar les fonts de risc.
  4. Els treballadors a què es fa referència en l’apartat 2 i els representants dels treballadors previstos en els apartats 2 i 3 no podran patir cap perjudici com a conseqüència de les seves respectives activitats establertes als apartats 2 i 3.
  5. L’empresari haurà de concedir als representants dels treballadors amb una funció específica en matèria de protecció de la seguretat i salut dels treballadors una dispensa laboral suficient sense pèrdua de salari i posar a la seva disposició els mitjans necessaris perquè aquests representants puguin exercir els drets i les funcions resultants de la present directiva.
  6. Els treballadors i/o els seus representants tindran el dret de recórrer, de conformitat amb les legislacions i/o costums nacionals, a l’autoritat competent en matèria de seguretat i salut en el treball, si consideren que les mesures adoptades i els mitjans utilitzats per l’empresari no són suficients per garantir la seguretat i salut en el treball.

Els representants dels treballadors han de tenir la possibilitat de presentar les seves observacions durant les visites i verificacions efectuades per l’autoritat competent.

De l’article 11 de la Directiva marc 89/391/CEE, se’n poden extreure les següents notes significatives:

  • Els representants dels treballadors poden presentar a l’empresari propostes concretes i/o mesures adients per minimitzar o eliminar els riscos a la feina.
  • L’empresari haurà de permetre la participació equilibrada dels treballadors o els seus representants de conformitat amb allò que preveuen les legislacions i/o els costums nacionals.
  • Els treballadors o els seus representants que tinguin una funció específica en matèries relacionades amb la prevenció i protecció de la seguretat i salut participaran en les decisions empresarials respecte a qualsevol decisió que pugui tenir una rellevància especial en aquesta matèria.

Exemples de participació

Els treballadors poden, per exemple, participar en les decisions empresarials sobre avaluacions de riscos, planificació de l’activitat preventiva, establiment de plans d’emergència, evacuació, primers auxilis…

Dins de l’àmbit intern de les empreses, es considera que els comitès d’empresa i els delegats de personal són òrgans de representació generals, mentre que el comitè de seguretat i salut i els delegats de prevenció són òrgans de representació especialitzats en prevenció de riscos laborals. Totes dues modalitats comporten el deure de consulta i l’obligació de col·laborar amb la ITSS.

Els continguts d’aquest apartat estan enfocats, majoritàriament, a la representació especialitzada en PRL.

Òrgans de representació generalistes

Malgrat que la Llei de prevenció de riscos laborals és un text normatiu especialitzat, el seu article 34.2 assenyala que els òrgans de representació generalistes tenen dret a intervenir en la defensa dels interessos dels treballadors en matèria de prevenció de riscos en el treball. Aquests òrgans estan integrats per dues figures: els delegats de personal i el comitè d’empresa.

Els delegats de personal són els representants dels treballadors en les empreses o centres de treball que tenen entre 11 i 49 treballadors. Fins a 30 treballadors hi correspon un delegat de personal, i entre 31 i 49 treballadors hi corresponen tres. En plantilles d’entre 6 i 10 treballador també hi pot haver un delegat de personal si la majoria de treballadors així ho decideixen.

El comitè d’empresa és l’òrgan que representa els treballadors en les empreses o centres de treball que tinguin com a cens laboral 50 o més treballadors. El nombre de membres del comitè d’empresa va dels cinc en les empreses entre 50 i 100 treballadors a un màxim de 75 membres.

L’existència de delegats de prevenció i comitès de seguretat i salut no exclou de competències preventives els òrgans de representació unitària o sindical generalistes. Aquests, com a representants legals dels treballadors, mantenen també el dret a participar sobre l’àmbit de la PRL. Així, l’empresari no podrà negar-los el dret a la participació, invocant l’existència d’uns òrgans de representació específics.

Article 34.2 LPRL

Correspon als Comitès d’empresa, als delegats de personal i als representants sindicals, en els termes que, respectivament, els reconeixen l’Estatut dels treballadors, la Llei d’òrgans de representació del personal al servei de les administracions públiques i la Llei orgànica de llibertat sindical, la defensa dels interessos dels treballadors en matèria de prevenció de riscos laborals.

Pel que fa a les competències en aquest àmbit, la Llei de prevenció de riscos laborals assenyala que aquests òrgans de representació generalistes tindran aquelles que els reconeguin les seves pròpies normes reguladores (com ara l’Estatut dels treballadors o la Llei orgànica de llibertat sindical).

La Llei 31/95 consagra la importància dels òrgans de representació generalistes, ja que no podem oblidar que són els comitès d’empresa i els delegats de personal qui designen els delegats de prevenció (article 35.2 LPRL).

Cal destacar també el paper dels òrgans de representació generalistes quan es produeix a l’empresa un risc greu i imminent, ja que en determinats casos poden acordar la paralització de l’activitat dels treballadors afectats per aquest risc (article 21.3 LPRL).

Com a conclusió, podríem afirmar que, malgrat l’existència d’òrgans de representació especialitzats en prevenció de riscos, la Llei de prevenció no oblida els òrgans de representació generalistes, considerant-los, fins i tot, prevalents pel fet d’atorgar-los la capacitat de designar als delegats de prevenció.

Òrgans de representació especialitzats

Pel que fa als òrgans de representació especialitzats, considerem dues figures, els delegats de prevenció (òrgan de representació unipersonal) i els comitès de seguretat i salut (òrgan col·legiat de representació): els delegats de prevenció són els representants dels treballadors especialitzats en prevenció de riscos laborals en les empreses o centres de treball; mentre que el comitè de seguretat i salut estableix un punt de trobada entre empresaris i treballadors.

Un dels grans problemes que frena en moltes ocasions l’aplicació de la normativa de prevenció de riscos és l’absoluta mancança de cultura preventiva. En aquest sentit, el paper com a promotor de la PRL entre els treballadors, converteix als delegats de prevenció en els veritables dinamitzadors de la cultura preventiva a l’empresa.

Es diu que les empreses que tenen millors condicions de treball per a la seguretat i salut dels seus treballadors són les empreses en les quals els delegats de prevenció compleixen les seves obligacions amb més diligència, alhora que se’n preocupen.

D’entre les funcions del delegat de prevenció, trobem les tasques de vigilància i control sobre el compliment de la normativa per part de l’empresari resulta molt rellevant. De fet, es considera una bona pràctica que els Inspectors de treball es facin acompanyar, entre d’altres, dels delegats de prevenció, per tal de disposar de les seves observacions o suggeriments.

Per la seva banda, la funció del comitè de seguretat i salut és facilitar l’intercanvi de punts de vista de forma periòdica entre les parts en matèria de prevenció de riscos. Existeix l’obligació de constituir-lo a les empreses o centres de treball que tinguin més de 50 treballadors”.

Els delegats de prevenció

La figura del delegat de prevenció va ser creada per la Llei de prevenció de riscos laborals l’any 1995 per a la realització de funcions representatives especialitzades en matèria de prevenció de riscos al treball. I no es va crear com una figura totalment aïllada i independent, sinó que va sorgir del sistema de representació col·lectiva vigent a l’ordenament jurídic laboral.

Si feu una lectura acurada de la llei de prevenció, podreu arribar a la conclusió que aquest cos jurídic es decanta decididament per la figura dels delegats de prevenció i deixa els comitès de seguretat i salut en un segon pla, amb unes facultats molt més genèriques i abstractes. De fet, els delegats de prevenció són el pont que uneix l’empresari i els treballadors en matèria de PRL a nivell d’informació, foment, instrucció i sensibilització.

Podem afirmar amb rotunditat que en les empreses en les quals els delegats de prevenció compleixen fil per randa les funcions que els atorga la llei, l’acció preventiva funciona d’una manera adequada o porta el camí correcte per aconseguir-ho.

Concepte

Els delegats de prevenció són els representants dels treballadors (o dels treballadors públics si és el cas) amb funcions específiques en matèria de prevenció. Per a la Llei de prevenció de riscos laborals, aquesta figura és l’eix sobre el qual s’articula la representació dels treballadors en matèria preventiva i els dota de facultats més executives.

El delegat de prevenció és un òrgan representatiu unipersonal (a diferència del comitè de seguretat i salut, que és un òrgan col·legiat). Si n’hi ha més d’un, els delegats actuen mancomunadament dins del seu àmbit de competències (de la mateixa manera que actuen els delegats de personal).

Actuació mancomunada

L’actuació mancomunada dels delegats de prevenció significa que aquests han d’actuar units a l’hora d’exercir les seves funcions en defensa dels interessos dels treballadors en matèria de PRL.

Recordeu que la competència dels delegats de prevenció és especialitzada i es dedica exclusivament a temes de prevenció de riscos.

Designació i nombre

La designació dels delegats de prevenció s’efectua tenint en compte els criteris següents:

  • La designació és feta pels i entre els representants de personal (ja siguin delegats de personal, ja siguin membres dels comitès d’empresa). S’ha d’afegir aquí que el nomenament dels delegats de prevenció no és, en cap cas, responsabilitat de l’empresari.
  • En les empreses que tinguin una plantilla de fins a 30 treballadors, aquestes funcions les assumeix el delegat de personal.
  • En les plantilles compreses entre 31 i 49 treballadors, el delegat de prevenció és escollit pels i entre els tres delegats de personal que exigeix l’Estatut dels treballadors per a aquestes situacions.
  • Segons la disposició addicional quarta de l’LPRL, en els centres de treball en què no hi hagi representants de personal perquè no hi ha treballadors amb l’antiguitat suficient per ser electors o elegibles en les eleccions per a representants de personal, els treballadors podran escollir per majoria un treballador perquè realitzi les funcions del delegat de prevenció. Mentre compleixi aquestes funcions, aquest treballador tindrà les mateixes facultats, garanties i obligacions que qualsevol delegat de prevenció. L’actuació d’aquests treballadors finalitzarà en el moment que es donin els requisits per poder celebrar eleccions per escollir representants de personal.
  • El nombre de delegats de prevenció que han de tenir les empreses està en relació amb la seva plantilla, de conformitat amb l’escala que es mostra a la taula.

El mandat dels delegats de prevenció es manté mentre duri el seu mandat com a representant legal dels treballadors, és a dir, els mandats de representant legal dels treballadors i el càrrec de delegat de prevenció són inseparables. Així, el mandat ordinari serà de quatre anys, tret que excepcionalment es produeixi un cessament per dimissió, revocació o inhabilitació.

Taula: Relació de nombre de delegats de prevenció per plantilla
Plantilla Nombre de delegats de prevenció
De 31 a 49 treballadors 1
De 50 a 100 treballadors 2
De 101 a 500 treballadors 3
De 501 a 1.000 treballadors 4
De 1.001 a 2.000 treballadors 5
De 2.001 a 3.000 treballadors 6
De 3.001 a 4.000 treballadors 7
De 4.000 en endavant 8

A l’hora de calcular la plantilla de treballadors, a efectes de determinar el nombre de delegats de prevenció que corresponen a cada empresa, l’article 35.3 de l’LPRL fixa els següents criteris específics:

  • Els treballadors amb contractes temporals de durada superior a un any es computaran com a treballadors fixos de plantilla.
  • Els treballadors amb contractes de durada inferior a un any es computaran segons el nombre de dies treballats durant l’any anterior a la designació dels delegats de prevenció: es computaran com un treballador més per cada dos-cents dies treballats o fracció.

A banda de la forma d’elecció esmentada en la Llei de prevenció, es podran establir altres sistemes de designació mitjançant la negociació col·lectiva o altres acords, sempre que es garanteixi que la facultat de designació correspon als representants de personal o a altres treballadors.

Competències dels delegats de prevenció

Les competències que es reconeixen als delegats de prevenció es troben recollides en l’article 36 de l’LPRL i són les següents:

  • Col·laborar amb la direcció de l’empresa per a la millora de l’acció preventiva. Aquesta cooperació es fa extensiva a la gerència i a tots els nivells jeràrquics de l’empresa.
  • Promoure i fomentar el compliment de la normativa entre els treballadors de la seva empresa.
  • Exercir tasques de vigilància i control sobre el compliment de la normativa.
  • Ser consultats per l’empresari, i amb caràcter previ a la seva execució, sobre les matèries contingudes en l’article 33 de la Llei de prevenció de riscos laborals (segons el deure de consulta).

Facultats dels delegats de prevenció

Les facultats dels delegats de prevenció en l’exercici de les seves competències són fonamentals perquè puguin complir les funcions que els reconeix la Llei (article 36.2 LPRL). Aquestes facultats es poden classificar en tres grans grups:

Secret professional

L’ús de les informacions que rebin està restringit pel deure de guardar secret professional que la Llei exigeix als delegats de prevenció.

A) Facultats informatives. Els delegats de prevenció hauran de ser receptors de les següents informacions:

  • Han de tenir accés a totes les informacions i documents existents relatius a les condicions de treball.
  • Han de ser informats dels danys produïts a la salut dels treballadors de la seva empresa.
  • Han de rebre de l’empresari totes les informacions obtingudes a través dels òrgans encarregats de realitzar les activitats preventives a l’empresa.

L’accés a la informació i documentació relativa a les condicions de treball no es limita als delegats de prevenció o als altres representants legals dels treballadors. La normativa no fa distincions entre aquests i els treballadors designats o els integrants dels serveis de prevenció, tant propis com aliens.

L’accés a la informació i la documentació en matèria preventiva és el mitjà que garanteix l’exercici de les funcions que la normativa estableix per a tots aquests agents amb competències i funcions en matèria preventiva. Aquest accés no es pot limitar a la simple finalitat informativa, sinó que té un paper d’instrument o eina dels delegats de prevenció per poder realitzar les seves funcions.

Els principis a aplicar sobre quina informació està obligat a lliurar l’empresari són: pertinència, necessitat i suficiència. És a dir, només aquella informació que sigui estrictament necessària i pertinent es podrà sol·licitar a l’empresari i aquest només estarà obligat a facilitar la suficient per satisfer l’interès dels delegats.

B) Facultats d’intervenció activa. Els delegats de prevenció poden realitzar les següents accions de manera activa:

  • Acompanyar els tècnics en les avaluacions de riscos i als inspectors de treball en les visites que duguin a terme als centres de treball, formulant les observacions que estimin oportunes.
  • Realitzar visites als llocs de treball per exercir tasques de vigilància i control de les condicions de treball a la seva empresa.

Les visites als llocs de treball no poden ser limitades per l’empresari i poden estendre’s a qualsevol zona o dependència de l’empresa en la qual s’exerceixi activitat laboral o que pugui tenir certa incidència en matèria de seguretat i salut.

Respecte al moment en el qual el delegat de prevenció pot realitzar aquesta visita, sembla obvi que sigui durant la jornada laboral o en horari de treball, perquè només llavors pot verificar-se efectivament l’adequació de la planificació preventiva i el compliment de la normativa en matèria de prevenció. En aquest punt, l’única limitació és que les visites de control no alterin el desenvolupament normal de l’activitat.

Acompanyament als inspectors de treball i Seguretat Social (ITSS) durant les seves visites

Correspon als ITSS decidir quines persones de l’empresa són les més adequades per acompanyar-lo durant la realització de les seves visites de vigilància i control en l’aplicació de la normativa per part de les empreses.
La ITSS considera com una bona pràctica que els inspectors de treball es facin acompanyar durant les seves visites per representants dels treballadors, pèrits o tècnics de l’empresa, sempre que la seva presència no perjudiqui el compliment de les seves funcions inspectores.
Els acompanyants poden realitzar observacions o suggeriments a l’inspector que afavoreixin o orientin la seva tasca inspectora. A més a més, els acompanyants poden rebre assessoraments per part de la inspecció sobre la correcta aplicació de la normativa laboral.

Riscos greus i imminents

Risc greu i imminent és aquell que resulti probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors.
En el cas d’exposició a agents susceptibles de causar danys greus a la salut dels treballadors en el futur, es tindrà en compte malgrat que no es manifestin els danys greus per a la salut de forma immediata (art. 4.4 Definicions de la Llei 31/95, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals).
Què fer en cas de riscos greus i imminents? Segons l’art. 21.3 LPRL, quan per raons d’urgència no sigui possible reunir els representants generalistes dels treballadors (delegats de personal o comitè d’empresa), els delegats de prevenció poden acordar, per majoria, la paralització de l’activitat dels treballadors afectats per riscos greus i imminents.

C) Facultats de proposta. Els delegats de prevenció estan facultats per realitzar les següents accions en el si de l’empresa:

  • Poden exigir a l’empresari l’adopció de mesures de caràcter preventiu.
  • Poden proposar a l’òrgan de representació dels treballadors que s’adopti l’acord de paralització d’activitats en cas de risc greu i imminent.

El delegat de prevenció no és responsable de la seguretat i salut dels treballadors, ja que no supleix en cap cas la responsabilitat empresarial en cap dels seus aspectes. La seva funció consisteix a procurar la implicació de tots (empresaris i treballadors) en la prevenció de riscos laborals a l’àmbit empresarial.

Garanties dels delegats de prevenció

Amb la finalitat que puguin exercir amb llibertat les seves funcions, els delegats de prevenció tenen les mateixes garanties que la resta de representants dels treballadors. Aquestes garanties estan previstes per l’article 68 de l’Estatut dels treballadors i són les següents:

  • En el cas que l’empresari es proposi sancionar els delegats de prevenció per faltes greus o molt greus (sancionables amb la suspensió de feina i sou o, fins i tot, amb l’acomiadament), té l’obligació d’obrir, abans de prendre la decisió de sancionar, l’anomenat expedient contradictori, en què haurà d’escoltar-se l’interessat i la resta de representants dels treballadors. D’aquesta manera, la llei dona als delegats de prevenció (i a la resta dels representants dels treballadors) la possibilitat de poder defensar-se abans que l’empresari els pugui imposar una sanció per una presumpta infracció comesa.
    En cas d’incompliment d’aquests tràmits per part de l’empresari, la sanció de suspensió de feina i sou queda anul·lada o, en cas d’acomiadament, aquest és improcedent i el delegat de prevenció pot demanar la reincorporació a l’empresa o demanar la indemnització corresponent (per als treballadors que no són representants dels altres treballadors, la decisió de reincorporació o indemnització és potestat de l’empresari).
  • Prioritat de permanència a l’organització en els supòsits en els quals l’empresa hagi de realitzar la suspensió o extinció de contractes de treball per causes tecnològiques o econòmiques.
  • Els delegats de prevenció no poden ser discriminats econòmicament i/o professionalment per l’exercici de les seves funcions de representació.
  • Els delegats de prevenció no poden ser acomiadats ni sancionats com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions durant el període del seu mandat ni dintre de l’any següent a la finalització d’aquest. Cal remarcar que aquesta garantia no els eximeix de la possibilitat que l’empresari pugui acomiadar-los per raons disciplinàries.
  • Com a representants dels treballadors que són, els delegats de prevenció disposen d’un crèdit d’hores mensuals retribuïdes perquè puguin desenvolupar les funcions inherents a la seva representació. Cal fer constar aquí que el crèdit d’hores que consta en la taula es refereix a hores mensuals per a cada un dels delegats de prevenció que, a la vegada, són delegats de personal. No està prevista la suma per als dos títols.
Taula: Crèdit d’hores mensuals retribuïdes per a cada delegat
Plantilla Nombre
Fins a 100 treballadors 15 hores
De 101 a 250 treballadors 20 hores
De 251 a 500 treballadors 30 hores
De 501 a 750 treballadors 35 hores
De 751 en endavant 40 hores

L’article 37.1 LPRL assenyala que, en tot cas, serà considerat com a temps de treball efectiu amb caràcter general, sense imputar-se al crèdit d’hores mensuals retribuïdes de la taula:

  • El corresponent a les reunions del comitè de seguretat i salut.
  • El temps corresponent a qualsevol reunió convocada per l’empresari en matèria de prevenció de riscos.
  • El temps destinat a acompanyar els tècnics de prevenció i els inspectors de treball en les visites que aquests realitzin als centres de treball.
  • El temps utilitzat com a conseqüència de les visites realitzades als centres de treball en el cas que es produeixi un dany (accident de treball/ malaltia professional) i que tinguin com a finalitat conèixer les circumstàncies relatives a aquests.

Els delegats de prevenció (igual que la resta de representants dels treballadors) no necessiten l’autorització de l’empresari per utilitzar aquestes hores, només cal notificar-li la voluntat d’absentar-se del lloc de treball. Tampoc cal motivar o concretar les tasques a exercir durant el gaudi del crèdit horari. L’empresari no pot adoptar mesures específiques de vigilància i control per verificar el seu correcte gaudi.

Formació

L’article 37.2 LPRL estableix que, pel que fa a la formació, existeixen les següents obligacions de l’empresari respecte al delegat de prevenció:

  • L’empresari ha de proporcionar-los la formació i els mitjans que siguin necessaris per a l’exercici de les seves funcions.
  • L’empresari haurà de facilitar la formació amb els seus propis mitjans o mitjançant concerts realitzats amb organismes o entitats especialitzades en la matèria. A més a més, és necessari que la formació s’adapti a l’evolució dels riscos o a l’aparició d’uns de nous. La formació s’haurà de repetir periòdicament en el cas que fos necessari.
  • El temps dedicat a la formació serà considerat temps de treball efectiu amb caràcter general. El seu cost no pot recaure en cap cas sobre els delegats de prevenció.

Secret professional

Els delegats de prevenció tenen l’obligació de mantenir secret professional respecte de les informacions que coneguin en l’exercici de les seves funcions preventives i especialment sobre les matèries que regulen les tasques pròpies de la seva representació recollides als articles 64 (que estableix les competències del comitè d’empresa) i 65 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut dels treballadors (ET).

Deure de confidencialitat dels representants dels treballadors (art. 65 de l'ET)

Els delegats de prevenció, igual que la resta de representants dels treballadors, tenen el deure de guardar el secret sobre aquelles informacions que, en interès de l’empresa, aquesta els hagi expressament comunicat que tenen un caràcter reservat.
Els documents lliurats per l’empresa només es poden utilitzar dintre de l’àmbit de les seves funcions representatives i per a les finalitats que van motivar el seu lliurament.


L’obligació de guardar el secret per part de tots els representants dels treballadors continua vigent fins i tot després de finalitzar el seu mandat.
Excepcionalment, l’empresa no està obligada a comunicar informacions relacionades amb secrets industrials, financers o comercials la divulgació dels quals pogués, objectivament, obstaculitzar el seu funcionament o ocasionar-li greus perjudicis econòmics.


Aquestes limitacions o restriccions respecte a facilitar certa informació han de quedar clarament justificades per part de l’empresa. Segons el criteri tècnic de la ITSS, sense l’adequada justificació les empreses no poden limitar el contingut de la informació ni el temps necessari per al seu estudi, ni impedir la seva reproducció o la disposició de còpies per al seu estudi fora de les dependències, ni imposar que l’examen de la documentació es faci sota la supervisió de representants de la direcció de l’empresa.


Es considera que per a un adequat estudi de la documentació per part dels diferents agents amb competències i funcions en matèria preventiva, es requereix el lliurament físic de la documentació, sense cap limitació addicional que la corresponent al deure de secret i confidencialitat assenyalats en l’art. 37 de l’LPRL i 65 de l’Estatut dels treballadors.

Actuació dels delegats de prevenció

Seguidament veurem una proposta d’actuació dels delegats de prevenció davant la detecció de qualsevol tipus d’accident, incidència o deficiència que es pugui donar en l’àmbit de la seguretat i salut en les empreses. Podem proposar les següents fases d’intervenció:

  1. Informar-se. Cal recollir tota la informació necessària per caracteritzar adequadament la naturalesa de l’accident, incidència o deficiència, i quines han estat les circumstàncies en les quals s’ha produït. Recordeu que els delegats de prevenció tenen dret a entrevistar-se amb la resta de treballadors per tal de recollir la informació que li sigui necessària. En aquest punt, cal tenir present que, de vegades, alguns treballadors tenen reticències a col·laborar per tal d’evitar-se conflictes amb l’empresari o per no estar suficientment sensibilitzats amb la PRL. Els delegats de prevenció han d’elaborar estratègies per guanyar-se la confiança dels treballadors i facilitar la seva col·laboració.
  2. Documentar-se. Les fonts de documentació que poden consultar els delegats de prevenció són variades: de les normatives de PRL, de les notes i guies tècniques de l’INSHT, de les avaluacions de riscos de les empreses, dels serveis de prevenció, dels sindicats, de les administracions públiques, de les publicacions especialitzades en PRL, de les empreses subministradores o fabricants…
  3. Visitar els llocs de treball on s’ha produït l’accident, incidència o deficiència. Recordeu que els delegats de prevenció tenen aquesta potestat. Resulta fonamental visitar els llocs de treball per conèixer de primera mà les condicions de treball concretes en les quals s’ha produït l’accident, la incidència o la deficiència. Durant la visita, els delegats de prevenció poden informar els treballadors sobre els resultats de les seves investigacions o informacions recopilades i, a més a més, poden recollir dels treballadors les seves propostes per evitar o resoldre les deficiències de seguretat. Anoteu que sempre comptaran amb més acceptació les propostes de solució en les quals hagin participat els treballadors que aquelles que són imposades des de l’empresa.
  4. Proposar mesures de solució a l’empresa. Recordeu que les propostes dels delegats de prevenció no són d’obligat compliment per part de l’empresari; per tant, resulta necessari que els delegats de prevenció elaborin estratègies de negociació o pressió vers l’empresa per poder assolir les millores en les condicions de treball. Anoteu que, a més a més, els delegats de prevenció poden exercir el seu dret de denúncia davant de la ITSS pels incompliments normatius de l’empresari en matèria de PRL.
  5. Finalment, els delegats de prevenció han de vetllar o fer el seguiment per assegurar-se que l’empresa adopta les mesures dintre dels terminis acordats i que aquestes són eficaces. Anoteu que sempre resulta convenient recollir el grau de satisfacció dels treballadors directament afectats per les mesures preventives o de seguretat adoptades.

Aquesta metodologia d’intervenció dels delegats de prevenció, a més a més de ser eficaç, pot ajudar a augmentar la seva credibilitat davant els treballadors als quals representa i posar en valor la important tasca que realitzen.

El comitè de seguretat i salut

La funció del comitè de seguretat i salut és facilitar l’intercanvi de punts de vista entre les parts per crear un fòrum estable de diàleg ordenat i civilitzat.

Aquest organisme substitueix l’antic comitè de seguretat i higiene, encara que la seva composició i funcions varien substancialment. Amb la regulació introduïda per la Llei 31/95 de prevenció de riscos laborals, el comitè de seguretat i salut s’estableix com un punt de trobada per a empresaris i treballadors, perquè es pugui desenvolupar a les empreses una participació equilibrada en matèria de prevenció de riscos.

Per establir una veritable negociació dintre del comitè de seguretat és necessari que els representants de l’empresa tinguin veritable capacitat de decisió.

Concepte

El comitè de seguretat i salut és l’òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l’empresa en matèria de prevenció de riscos (article 38 LPRL). Juntament amb els membres que integren el comitè, tenen dret a participar en les seves reunions, amb veu però sense vot, els responsables tècnics de la prevenció a l’empresa, els delegats sindicals, tècnics en prevenció aliens a l’empresa i qualsevol treballador amb una especial qualificació i/o coneixement respecte de les qüestions a debatre.

Òrgan paritari i òrgan col·legiat

El comitè de seguretat i salut és un òrgan paritari; la seva composició ha d’estar formada pels delegats de prevenció, d’una banda, i per l’empresari i/o els seus representants en nombre igual als delegats de prevenció, de l’altra.
Un òrgan col·legiat és aquell en què els acords es prenen per majoria i que cap dels seus membres pot parlar de forma aïllada en nom d’aquest. El seu portaveu serà normalment el seu president. El comitè de seguretat i salut n’és un.

Constitució

El comitè de seguretat està format pels delegats de prevenció, d’una banda, i per l’empresari i/o els seus representants en nombre igual al de delegats de prevenció, de l’altra. El nombre de membres total del comitè depèn del nombre de delegats de prevenció (el qual depèn de la plantilla de l’empresa).

Tenen l’obligació de constituir un comitè de seguretat i salut totes les empreses o centres de treball que tinguin 50 o més treballadors.

Podeu consultar el nombre de delegats a la taula; dins del subpunt “Designació i nombre”, d’aquest mateix apartat.

Funcionament

El comitè de seguretat i salut haurà d’adoptar les seves pròpies normes de funcionament a les primeres sessions que realitzi. Per la seva part, la Llei de prevenció de riscos laborals estableix una sèrie de regles bàsiques de funcionament a les quals s’hauran de sotmetre els comitès de forma obligatòria. Aquestes normes són les següents:

  • El comitè de seguretat i salut es reunirà trimestralment i sempre que ho sol·liciti alguna de les seves representacions.
  • Les empreses que tinguin diversos centres de treball dotats de comitè de seguretat i salut podran acordar la creació d’un comitè intercentres, amb les competències que li atribueixi el seu acord de creació.
  • En el supòsit que diverses empreses desenvolupin les seves activitats de forma simultània en un mateix centre de treball es podran realitzar reunions conjuntes dels comitès de seguretat i salut o, si no n’hi hagués dels delegats de prevenció, amb la finalitat d’obtenir la necessària coordinació de l’activitat preventiva.

Competències

Les competències que la Llei de prevenció de riscos laborals atribueix al comitè de seguretat i salut són bastant àmplies i tenen com a destinataris la gerència de les empreses, els comandaments intermedis, el comitè d’empreses i treballadors en general. Aquestes competències es troben recollides a l’article 39.1 de la Llei de prevenció de riscos laborals i són les següents:

  • Participar en l’elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans de prevenció de riscos a l’empresa. Amb aquesta finalitat es debatran dintre del seu si i abans de la seva posada en pràctica els següents assumptes:
    • L’elecció de la modalitat organitzativa de l’empresa i, si escau, la gestió realitzada per les entitats especialitzades amb les quals l’empresa hagués concertat la realització d’activitats preventives.
    • La planificació, organització del treball i la introducció de noves tecnologies.
    • L’organització i desenvolupament de les activitats de prevenció i protecció.
    • L’organització de la formació en matèria preventiva.
  • Promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per realitzar una prevenció de riscos efectiva, proposant a l’empresa:
    • la millora de les condicions de treball i/o
    • la correcció de les deficiències existents.

Facultats

En l’exercici de les seves competències, el comitè de seguretat i salut està facultat (segons l’article 39.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals) per realitzar les següents accions:

  • Tenir coneixement directe de la situació relativa a la prevenció de riscos en el mateix centre de treball i realitzar, amb aquesta finalitat, les visites que consideri adients.
  • Tenir accés a informes i documents relatius a l’exercici de les seves funcions, així com també a les actuacions i programes del servei de prevenció, si s’escau.
  • Analitzar els danys produïts en la salut o integritat física dels treballadors del seu centre de treball amb la finalitat d’estudiar les seves causes i proposar les mesures preventives que estimi oportunes.
  • Conèixer la memòria i la programació anual dels serveis de prevenció i emetre informes relacionats amb aquests documents.

Control del funcionament intern

Es pot afirmar que no n’hi ha prou amb la constitució d’un comitè de seguretat i salut laboral, ni amb el fet de dotar-lo d’un reglament de funcionament intern. Perquè sigui efectiu, és molt convenient controlar-ne les pràctiques. En aquest sentit, hem considerat interessant la guia de control del comitè (taula), ja que pot ser una eina molt útil per diagnosticar-ne la “bona salut”.

Taula: Guia de control del comitè de seguretat i salut
Núm. Aspectes a analitzar No
1 Es podria afirmar que el comitè de seguretat i salut de la teva empresa és realment un òrgan regular i periòdic de les actuacions de l’empresa en matèria de prevenció” (art. 38.1 LPRL)? - -
2 Segons la teva opinió, tenen els representants de l’empresa prou capacitat de decisió? - -
3 Té un reglament o unes normes de funcionament intern clarament establertes i consensuades? - -
4 Es reuneix amb periodicitat suficient? - -
5 L’empresa acostuma a sotmetre a consulta els diferents temes amb prou antelació? - -
6 Es disposa d’informació suficient per poder analitzar els temes o qüestions a debatre dintre del comitè? - -
7 S’aixeca acta per documentar els assumptes tractats a cada reunió? - -
8 Ha presentat l’empresa en el comitè un document en què defineixi la política de prevenció que orienta la seva actuació? - -
9 Ha sigut l’avaluació de riscos objecte de consulta i debat en el Comitè? - -
10 S’ha discutit en el comitè el pla de prevenció? - -
11 Es presenten al comitè la memòria i programació anual del Servei de Prevenció? - -
12 L’actitud dels representants de l’empresa és dialogant i favorable? - -
13 Els tècnics dels Serveis de Prevenció actuen realment com a assessors imparcials? - -
14 S’admet sense dificultat la presència de delegats sindicals, treballadors o assessors dels delegats de prevenció? - -
15 S’informa els treballadors dels temes i acords del comitè? - -
www.istas.ccoo.es

Deure de consulta (article 33 LPRL)

Mitjançant la consulta, l’empresari demana l’opinió dels representants dels treballadors sobre qualsevol assumpte relacionat amb la prevenció de riscos laborals que els afecti.

El deure de consulta en qüestions de seguretat i salut laboral correspon als empresaris. Aquest deure és, sense cap dubte, una de les formes més autèntiques de participació que ha d’oferir obligatòriament l’empresari (o aquell que el representi) als representants dels treballadors abans de prendre determinades decisions en matèria de prevenció de riscos en el treball.

Consulta prèvia dels treballadors (article 33 LPRL)

L’empresari està obligat a consultar els treballadors o, si n’hi ha, els seus representants, de forma prèvia a la seva aplicació i amb suficient antelació, l’adopció de decisions relatives a qualsevol acció que pugui tenir efectes substancials sobre la seguretat i la salut dels treballadors, i en concret en allò relatiu a:

  • Els aspectes associats a la seguretat i la salut derivats de la planificació i l’organització del treball i la introducció de noves tecnologies. Inclou les derivades de l’elecció dels equips de treball, l’adequació de les condicions de treball i l’impacte dels factors ambientals en el treball.
  • L’organització i l’execució de l’activitat preventiva en l’empresa, com poden ser el desenvolupament de l’avaluació de riscos o l’elaboració del pla de prevenció o l’execució de la política preventiva (suficiència dels recursos personals i materials i protocols d’actuació i gestió de processos). Igualment, s’inclou en aquest apartat la designació dels treballadors encarregats d’aquestes activitats o la contractació d’un servei de prevenció extern o assumpció pròpia de determinades funcions preventives per part de l’empresari.
  • La designació dels treballadors encarregats de les mesures d’emergència.
  • Els procediments d’informació i documentació sobre els riscos generals de l’empresa i dels específics de cada lloc de treball, les mesures preventives i de protecció adoptades, la planificació i organització de la formació preventiva (formes, durada, periodicitat, continguts, subjectes o entitats responsables, llocs, sistemes de compensació en funció de si es realitzen dins o fora de l’horari i/o jornada pactats…) i les mesures adoptades en cas d’emergència.

El reconeixement d’un dret de consulta està recolzat per la necessitat d’articular una planificació que integri tots els àmbits funcionals i jeràrquics de l’empresa. A més a més, s’afavoreix la cultura de la prevenció.

El dret de consulta va més enllà de la simple recepció d’informació o elaboració d’un informe previ a l’execució de determinades decisions. Per contra, es pretén articular un efectiu dret de negociació, malgrat el seu caràcter no vinculant.

Com heu pogut observar, els assumptes empresarials sotmesos a consulta prèvia han de tenir rellevància sobre la seguretat i salut dels treballadors. La decisió última d’aquests temes pertany a l’empresari, ja que és qui té el poder de direcció i organització a l’empresa, però abans d’adoptar-la s’ha de sotmetre a consulta amb la deguda antelació.

L’opinió dels treballadors no és, en cap cas, vinculant per a l’empresari. Aquest no està, per tant, obligat a seguir-la. El titular de l’empresa és qui té l’última paraula.

Estem davant d’una competència de l’empresa, i no dels treballadors; per tant, no té cabuda la votació vinculant o l’oposició expressa dels representants dels treballadors, només és un dret a la consulta prèvia.

L’article 33 preveu que el deure de consulta es faci extensiu a tots els treballadors pel que fa a les matèries de prevenció de riscos que els afectin, però quan es tracti d’empreses que tinguin representants dels treballadors, les consultes es portaran a terme davant d’aquests representants.

L’empresari no pot optar entre consultar individualment un treballador o fer-ho via els seus representants. Podrà dirigir-se directament als treballadors només quan aquests no hagin designat cap òrgan de representació.

Consulta prèvia de l'empresari

El comitè de seguretat i salut és un fòrum idoni perquè l’empresari pugui complir les seves obligacions de consulta prèvia.

Convindria recordar aquí que l’article 64 del RD legislatiu 1/95, de 24 de març, pel que s’aprova el text refós de l’Estatut dels treballadors estableix un marc de competències del Comitè d’empresa (òrgan de representació generalista) relacionades amb les condicions de treball encara més ampli. Aquestes competències són les següents:

  • Emetre informe amb caràcter previ a l’execució per part de l’empresari de les qüestions següents:
    • Reduccions de jornada
    • Implantació o revisió de sistemes d’organització i control de la feina
    • Estudi de temps i establiment de primes i incentius
  • Conèixer amb una periodicitat trimestral com a mínim:
    • Les estadístiques sobre els índexs d’absentisme i les seves causes
    • Els accidents de treball i les malalties professionals i les seves conseqüències
    • Els índexs de sinistralitat
    • Els estudis periòdics o especials del medi ambient de treball
    • Els mecanismes de prevenció que s’utilitzin
  • Exercir la vigilància i el control de les condicions de seguretat i salut en el desenvolupament del treball.
  • Exercir la vigilància en el compliment de les normes vigents en matèria laboral, incloent-hi la relacionada amb la PRL. També, si escau, emprendre les accions legals oportunes contra l’empresari.

A més a més de les anteriors potestats, els comitès d’empresa tenen altres competències que no podem associar directament a l’àmbit de la PRL: informació econòmica de l’empresa i del sector, plans d’igualtat entre homes i dones, contractació, sancions a treballadors…

Col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social (article 40 LPRL)

Si els treballadors d’un centre de treball i els seus representants consideren que la seva seguretat i salut no està garantida amb les mesures adoptades i amb els mitjans utilitzats per l’empresari, poden recórrer a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).

Pel que fa a les visites als centres de treball per poder comprovar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals, amb l’objectiu que el puguin acompanyar durant la seva visita i puguin formular-li les observacions que creguin oportunes, l’inspector de treball comunicarà la seva presència a:

  • l’empresari o al seu representant,
  • a la persona inspeccionada,
  • al comitè de seguretat i salut,
  • al delegat de prevenció o, si aquest estigués absent,
  • als representants legals dels treballadors.

La ITSS ha d’informar els delegats de prevenció sobre els resultats de les visites esmentades en el paràgraf anterior i sobre les mesures adoptades com a conseqüència d’aquestes. Aquestes informacions quedaran registrades mitjançant l’expedició de la corresponent diligència, en format paper o en format electrònic. L’Ordre ESS/1452/2016, de 10 de juny, regula el model de diligència d’actuació de la ITSS, en substitució del llibre de visites de la ITSS.

En el contingut de la diligència de la ITSS es farà constar:

  • Lloc i data d’expedició de la diligència, diferenciant si és fruit d’una visita o per compareixença de l’empresari.
  • Identificació del funcionari i del cos al qual pertany, ITSS o tècnics habilitats.
  • Dades identificatives de l’empresa/centre de treball en el qual es realitza l’actuació inspectora.
  • Dades identificatives i càrrec de la persona que hagi atès el funcionari durant la inspecció.
  • Col·laboració realitzada pels representants dels treballadors en el desenvolupament de la inspecció, si és el cas.
  • Matèries o aspectes examinats.

Llibre de visites de la ITSS

Amb anterioritat al canvi de normativa, l’adquisició del llibre era preceptiva per a les empreses, els treballadors per compte propi i els titulars de centres o establiments, a fi que els funcionaris actuants de la inspecció poguessin fer-hi constar l’execució de les seves actuacions amb motiu de les visites que feien al centre de treball i/o de les comprovacions fetes per compareixença del subjecte inspeccionat en les dependències públiques.

Si en la diligència es formula un requeriment d’esmena de deficiències, aquest contindrà les anomalies o les deficiències detectades amb indicació del termini per a la seva esmena, indicant-se l’incompliment detectat i remarcant que la persistència en els fets infractors donarà lloc a la pràctica de la corresponent acta d’infracció per tals fets.

Si el funcionari indica en aquesta diligència la decisió de paralització o suspensió de treballs prevista en l’article 44 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, la diligència inclourà les dades suficients per a la determinació de l’abast i les condicions de la paralització decretada, així com les instruccions per a l’exercici del dret a la seva impugnació.

Tant els llibres de visita com els models de diligència estesos amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’Ordre ESS/1452/2016 s’han de conservar durant cinc anys, a comptar des de la data de la darrera diligència feta. Durant aquest període, i d’acord amb l’article 5.2 de l’Ordre, la inspecció conservarà també les diligències efectuades en els llibres de visita electrònics. Dins aquest termini, les empreses afectades podran sol·licitar còpia de les diligències que els afectin.

Abans d’elaborar els plans d’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de prevenció de riscos en el treball, han de ser consultades les organitzacions sindicals i empresarials més representatives (en especial quan es tracti de programes específics per a empreses de menys de 6 treballadors) i han de ser informades d’aquests plans.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats