L’educació sensorial

Els infants aprenen a conèixer i a diferenciar els objectes per la forma, els colors, la funció i la grandària, entre d’altres. Així, distingeixen entre una cadira i una taula, saben que els pares són més grans que ells, que el sol, el mar i la terra tenen colors diferents…

La visió també ajuda a entendre la situació espaciotemporal i el sentit de l’equilibri. Conceptes com dintre-fora, lluny-prop, amunt-avall, abans-ara i recte-tort, entre molts altres, són més fàcils d’entendre gràcies a la visió.

El material didàctic i les activitats que es proposen estan enfocades a iniciar-se, millorar i estimular els aspectes de la percepció visual següents:

• Fixació i seguiment visual.
• Capacitat d’atenció i d’observació de l’entorn.
• Discriminació visual.
• Coordinacions visuomotores (ull-mà, ull-peu).
• Memòria visual (recordar allò que s’ha vist).
• Anàlisi i síntesi visual.

Els diversos materials didàctics que serveixen per estimular el desenvolupament visual els trobareu organitzats en dues taules.

La taula proposa diferents materials idonis per al desenvolupament de les capacitats visuals, organitzats segons dos grups d’edat, de 0 a 6 mesos i de 6 a 12 mesos.

La taula presenta una sèrie de materials didàctics distribuïts segons grups d’edats des dels 12 fins als 36 mesos. En aquesta sèrie es recuperen inicialment els materials que s’han utilitzat en les etapes anteriors, i s’hi introdueixen després altres materials “nous”.

La visió, com heu vist, és una font important de coneixement de l’entorn. Els infants aprenen a conèixer i a diferenciar els objectes per la forma, els colors, la funció, la grandària, etc. D’aquesta manera, distingeixen entre una cadira i una taula, saben que els pares són més grans que ells, que el sol, el mar i la terra tenen colors diferents. El desenvolupament de la visió també és important per reforçar el sentit de l’equilibri i entendre la situació espaciotemporal.

En la taula trobareu les activitats idònies per als infants petits fins als 12 mesos.

En la taula trobareu les activitats idònies per estimular el desenvolupament i millorar la percepció visual dels infants entre els 12 i els 36 mesos, organitzades en tres etapes (12-18 mesos, 18-14 mesos i 24-36 mesos).

Les activitats indicades en la taula i taula han estat pensades per iniciar, millorar i estimular la percepció visual.

L’oïda, junt amb la vista, és un dels sentits que més informació ens transmet de l’exterior. La percepció auditiva és la capacitat d’interpretar els sons que escoltem. Els sons humans tenen una importància especial, ja que són la base de l’aprenentatge posterior del llenguatge. Una recepció i una estimulació correctes de la parla humana són necessàries per al desenvolupament lingüístic posterior.

L’objectiu d’aquest apartat és proporcionar una sèrie de materials i activitats que ajudin a educar l’oïda, així com a desenvolupar els següents aspectes de la percepció auditiva:

• Discriminació i agudesa auditiva
• Memòria auditiva
• Atenció auditiva

L’objectiu d’aquest apartat és proporcionar una sèrie de materials que ajudin a educar l’oïda, així com a desenvolupar els diferents aspectes de la percepció auditiva. Els diversos materials didàctics els trobareu organitzats en dues taules. La taula proposa els materials idonis per desenvolupar i millorar la percepció auditiva i educar l’oïda, organitzats segons dos grups d’edat, de 0 a 6 mesos i de 6 a 12 mesos.

La taula presenta els materials idonis per desenvolupar la percepció auditiva i educar l’oïda, organitzats segons tres grups d’edat: de 12 a 18 mesos, de 18 a 24 mesos i de 24 a 36 mesos.

Les activitats que trobareu indicades en la taula i taula han estat pensades perquè les pugueu adaptar a les diferents edats dels infants. Cal, però, tenir present que en el cas dels infants petits és convenient que tinguin contacte visual amb l’estímul auditiu per facilitar-los l’atenció i perquè puguin manipular els objectes que produeixen els sons i d’aquesta manera s’hi familiaritzin.

La taula indica les activitats triades per desenvolupar la percepció auditiva i iniciar l’educació de l’oïda de l’infant fins a l’any de vida.

La taula presenta algunes de les activitats idònies per desenvolupar la percepció auditiva i millorar l’educació de l’oïda dels infants fins als tres anys. Les activitat han estat distribuïdes en tres etapes: de 12 a 18 mesos, de 18 a 24 mesos i de 24 a 36 mesos.

L’estimulació tàctil és un procés complex, ja que el nen o la nena ha de tenir contacte amb les diferents sensacions que capten els diferents receptors tàctils, desenvolupar-les i interioritzar-les. Per això, cal anar variant el grau de l’estímul per diferenciar bé els llindars tàctils, per exemple, passant d’una sensació agradable com ara una carícia, a una sensació desagradable, com ara un pessic.

El tacte és una de les eines més importants d’exploració que té l’infant. Només cal fixar-s’hi per veure com un nadó i un infant a partir del tercer mes intenten agafar tot el que tenen a l’abast. Quan agafen l’objecte, no l’exploren només amb el tacte, sinó que simultàniament l’exploren amb la boca, l’oïda i la vista.

Segur que heu vist un nen o nena tocar una nina, observar-la atentament o tractar de ficar-se-la a la boca. Amb aquesta interacció dels sentits té una visió més global i una informació més completa de les qualitats dels objectes. Per això l’infant toca tot el que té al voltant i tracta de ficar-s’ho a la boca.

El desenvolupament del tacte és un procés complex d’ensenyament-aprenentatge, ja que s’han de proposar activitats diverses que proporcionin als infants diferents experiències tàctils (superfície, consistència, matèria, temperatura, forma, dimensió i humitat) amb el màxim nombre de parts del cos.

L’aprenentatge tàctil s’ha de fer proporcionant a l’infant una sèrie de materials i proposant-li activitats que estimulin els aspectes tàctils següents:

• Conèixer i controlar les possibilitats del cos. En un primer moment, és molt important que l’infant domini i controli el moviment de les mans i dels dits (articulant els dits, obrint, tancant i girant les mans, fent la pinça, pressionant l’objecte, etc.) i, posteriorment, de tot el cos.
• Desenvolupar la discriminació tàctil, és a dir, aprendre a reconèixer les diferents qualitats tàctils.
• Desenvolupar la memòria tàctil.

Si bé fer un inventari de material didàctic per al desenvolupament del sentit del tacte pot semblar un propòsit agosarat, ja que per a l’infant qualsevol objecte que compleixi les normes d’higiene i seguretat pot esdevenir un material d’estimulació tàctil, a continuació trobareu una sèrie de materials didàctics idonis per desenvolupar la percepció del tacte. Els materials han estat distribuïts en la taula i taula, que inclouen els diferents grups d’edat fins als tres anys.

La taula presenta materials didàctics que potencien el desenvolupament tàctil de l’infant. Aquestes propostes s’han organitzat en dues etapes: una dels 0 als 6 mesos, i l’altra dels 6 als 12 mesos.

La taula presenta alguns materials didàctics útils per afinar la percepció tàctil de l’infant, i els organitza en tres grups d’edats: de 12 a 18 mesos, de 18 a 24 mesos i de 24 a 36 mesos.

Tot seguit trobareu organitzada en dues taules la proposta d’activitats orientades a iniciar i desenvolupar la discriminació i la memòria tàctils de l’infant. La taula presenta, en dos grups d’edat (0-6 i 6-12 mesos), algunes de les activitats que, a tall d’exemple, es poden dur a terme amb infants de fins a un any per assolir aquests objectius.

La taula presenta algunes de les activitats adequades per desenvolupar i millorar la percepció tàctil dels infants fins als tres anys.

El desenvolupament de la sensibilitat gustativa està estretament relacionat amb la incorporació d’aliments a la dieta. Comença amb sabors dolços (llet materna, llet artificial, cereals) i després s’incorpora el salat (verdures, carn, peix, etc.), l’àcid i l’amarg (fruites).

L’estimulació de la sensibilitat gustativa pretén desenvolupar els aspectes següents:

• Conèixer i identificar els sabors bàsics (dolç, salat, àcid i amarg) i la graduació de temperatures (fred, tebi i calent).
• Conèixer i diferenciar els sabors dels aliments: tant els sabors que són força diferents (vinagre-oli) com aquells que són semblants (infusions i mandarina-taronja entre d’altres).
• Desenvolupar la memòria gustativa.

Els materials didàctics que es poden utilitzar per a l’estimulació de la percepció gustativa de l’infant són principalment:

• Els productes alimentaris com ara fruites, iogurts, pa, hortalisses i verdures, entre d’altres
• Líquids com ara aigua, llet, infusions, mel i sucs de frites, entre d’altres
• Productes granulats o en pols, com són la sal, diferents menes de sucre i diferents classes d’espècies, entre d’altres
• Substàncies de textures diverses com ara llaminadures, la melmelada i el cabell d’àngel, entre d’altres

La proposta d’activitats orientades a estimular el desenvolupament de la percepció gustativa és més aviat una guia d’introducció dels aliments i els sabors. La taula en recull algunes d’aquestes activitats per a edats fins als 36 mesos.

El nadó, com ja sabeu, pot reconèixer l’olor de la mare des del moment mateix de néixer. Aquesta sensibilitat olfactiva s’anirà desenvolupant a mesura que, amb el pas del temps, vagi tenint noves experiències olfactòries amb diferents olors.

L’estimulació olfactiva tendirà a desenvolupar aquestes capacitats olfactives:

• Discriminació d’olors i gaudir amb experiències olfactives
• Coneixement a través de l’olor
• Memòria olfactiva

Els materials que es poden utilitzar per estimular la sensibilitat olfactiva són:

• Espècies de cuina com ara la canyella, la nou moscada i el comí, entre d’altres; herbes aromàtiques i plantes medicinals; aliments olorosos; essències.
• Draps de cotó; pots que tanquin hermètics o que tinguin tapa; fotografies de fruites, de flors i d’aliments o d’altres.

Igual que enla resta de sentits i d’òrgans sensorials, amb l’olfacte i el nas també es poden proposar algunes activitats orientades a estimular-ne el desenvolupament, i d’una manera gradual la memòria olfactòria. Cal, però, tenir present que l’aprenentatge natural de l’infant és multisensorial, de manera que algunes d’aquestes activitats es poden dur a terme juntament amb les activitats que heu vist, per exemple, en el cas del gust.

Si bé al llarg dels sis primers mesos de vida, l’univers sensorial de l’infant gravita entorn de la mare, una activitat que es pot fer a casa a partir del tercer o quart mes consisteix a omplir bosses petites amb extracte de vainilla, coco, aigua de roses, canyella… i apropar-les al nas de l’infant. En la taula trobareu indicades algunes activitats que podeu fer per estimular la percepció de les olors i la memòria olfactòria de l’infant a partir dels sis mesos i fins als tres anys.

Tot i que és veritat que per raons metodològiques hem fet una relació de materials i activitats per a cada un dels sentits, ens agradaria recordar-vos que és una presentació artificial que no correspon a l’aprenentatge natural de l’infant, més proper a l’aprenentatge multisensorial.

L’observació és una eina molt important per a les persones que es dediquen a l’educació i la formació dels infants de 0 a 6 anys, a partir de la qual podeu obtenir informació sobre qualsevol problema sensorial que pugui presentar l’infant.

L’educador o l’educadora portarà a terme l’observació de manera sistemàtica, i per fer-ho cal anar anotant qualsevol incidència en uns registres o escales d’observació que permeten després fer-ne el seguiment i analitzar-les.

De cara a l’elaboració de la guia, cal seguir una sèrie de passos. El primer pas és arribar a un acord sobre els aspectes que s’han d’observar, és a dir, tant l’àrea sensorial com l’àmbit que s’ha d’observar, i què s’hi vol observar. Allò que es vol observar està format per diferents aspectes: uns són els objectius i els altres són les activitats amb tot allò que té a veure amb el seu desenvolupament.

Pel que fa als objectius, cal concretar els aprenentatges que els infants han d’assolir. D’acord amb l’edat i les característiques de l’infant, els objectius es poden classificar segons tres eixos:

• De 0 a 1 any: experiències de descoberta de sensacions i el registre de la reacció de l’infant.
• De 0 a 2 anys: experiències de descoberta de sensacions i el registre de la reacció i de l’interès que desvetlla en l’infant.
• De 2 a 3 anys: la iniciativa de l’infant en la realització d’activitats.

Pel que fa a les activitats, cal descriure el contingut de l’activitat i per fer-ho s’ha de tenir clar:

• Com fer-les? Descripció metodològica de l’activitat (en grup –petit o gran– o de manera individual, amb l’ajuda d’educadors o educadores, si és una activitat lliure, semidirigida o dirigida, etc.).
• Quan fer-les? Si la durada té lloc dins de l’horari lectiu, en el temps d’esbarjo o mentre es fan activitats fora del centre.
• Qui les farà? El nom de l’educador o de l’educadora.
• On es faran? El lloc on es duran a terme (el pati, l’aula…).

El segon pas consisteix a definir i seleccionar els indicadors específics que voleu observar. Els indicadors es poden classificar segons el sentit o els sentits que seran objecte de l’observació. Depenent de l’activitat proposada, poden aparèixer indicadors per a un únic sentit o diversos sentits. La taula mostra alguns exemples d’indicadors, i com podeu veure, les possibilitats de formular indicadors és molt àmplia. Tot depèn dels objectius que es vulguin avaluar i de les activitats proposades.

El tercer pas és escollir la guia o taula d’observació. En una pauta d’observació ha d’aparèixer la informació següent:

• Data i lloc.
• Nom i edat (classe a la qual pertany).
• Nom de l’observador o de l’observadora.
• Àrea de desenvolupament.
• Objectius.
• Codificació d’indicadors.

Per avaluar els indicadors, cal disposar d’uns codis que poden ser els següents:

• Codi numèric (0, 1, 2,…) en funció del grau d’assoliment de l’aprenentatge.
• Codi quantitatiu: S (sempre), M (molt), Ma (mai).
• Codi qualitatiu: MB (molt bé), B (bé), R (regular), M (malament), etc.
• Codi amb connotacions que caracteritzen la conducta: AI (amb ajuda individual), AC (amb ajuda col·lectiva), A (autònomament), etc.

El quart pas que cal seguir consisteix a aplicar i analitzar el buidatge de la informació recollida. És important avaluar la informació i posteriorment buidar-la per valorar el ritme d’aprenentatge i les activitats necessàries per assolir els objectius plantejats.

Tot seguit trobareu diversos exemples de pautes d’observació i registres. La figura mostra un instrument d’avaluació per observar el desenvolupament d’un sentit concret en una classe.

Instrument d’avaluació per observar el grau d’adquisició o desenvolupament d’un sentit al grup classe (font: J. R. Gimeno i altres, 1986, pàg. 204).

La taula presenta una pauta d’observació amb indicadors per cada sentit i segons dues franges d’edat (6 i 12 mesos). La taula i taula mostren dos quadres de registre de l’observació sensorial per a infants de 6 mesos d’edat (taula) i per a infants de 12 mesos d’edat (taula).

A les aules els infants estan agrupats per edats i, malgrat la variabilitat dels seus ritmes d’aprenentatge, gairebé tots evolucionen seguint els paràmetres propis de l’edat. Tot i així, us podeu trobar, però, amb infants que tenen algun handicap prou important perquè hàgiu de fer un pla de suport individualitzat (PI). En aquests casos es parla d’infants amb necessitats educatives especials.

Els infants amb discapacitat sensorial presenten variabilitat de característiques, algunes de comunes a tots ells i d’altres que són específiques de cada cas. Aquestes característiques són les que definiran si cal o no un pla de suport individualitzat (PI) i, en el cas en què sigui necessari, quins hauran de ser els objectius i quina la metodologia que s’ha d’emprar.

Per a tot això caldrà tenir en compte que el grau d’incapacitat sensorial varia molt d’un infant a un altre i depèn d’una sèrie de factors que el poden agreujar o disminuir. Aquests factors són els següents:

El grau i la causa de la lesió: si es tracta de ceguesa total o de baixa visió; si és un sord profund o pateix hipoacúsia; si la causa de la lesió permet un tractament mèdic o protèsic que minimitzi les seqüeles, etc. L’edat de la lesió sensorial: hi influeix molt el moment de la vida en què es pateix la pèrdua sensorial.

Les característiques i l’actitud de l’entorn familiar: hi ha diferències si els pares accepten la discapacitat o no; l’acceptació o no de l’alteració sensorial pot incidir a prendre mesures d’intervenció en una edat primerenca; una actitud massa protectora pot, entre altres coses, incidir negativament en el desenvolupament de l’infant. I l’aspecte més important és que la família és el primer entorn socialitzador en què l’infant s’ha de sentir segur i establir forts vincles afectius per superar les limitacions, i la família ha de ser la base del suport de l’evolució del nen o la nena sord o cec.

L’educació primerenca afavoreix el desenvolupament de l’infant estimulant més tant el sentit afectat com la resta de sentits, sempre, però, respectant les seves possibilitats.

Els infants amb problemes sensorials poden presentar problemes d’adaptació familiar i de relació social. A. Marchesi, per exemple, destaca els trets següents en les persones invidents:

• Dependència forta de la mare i dels adults.
• Grau d’ansietat alt, sobretot en les separacions.
• Necessitat de controlar l’entorn.
• Manca de seguretat en ell mateix.
• Tendència a evadir-se, aïllar-se i tancar-se en el “propi món”.
• Criteris rígids o poc flexibles.
• Sentiment de soledat.
• Desinterès aparent per objectes i persones.
• Absència de competitivitat.
• Sensibilitat alta a les frustracions.

Les carències sensorials condicionen la percepció del món exterior. Per exemple, un infant sord perd molta informació de l’exterior, ja que no pot reconèixer aspectes de la realitat pel so característic. Un infant invident té un coneixement de l’entorn fragmentari, a diferència del nen o la nena que hi veu, que té informació global que li aporta la visió.

Un infant sord, sense estimulació o recursos adequats, no pot aprendre el llenguatge, el qual és la base del pensament abstracte i reflexiu; i un nen o una nena cec presenta o pot presentar dificultats de moviment espacial i d’adequar-lo a l’objectiu (desplaçar-se, jugar, hàbits d’autonomia, lectura i escriptura, etc.).

L’educació dels alumnes amb discapacitat visual pretén afavorir el desenvolupament integral i la maduració tenint en compte les possibilitats de l’alumne. Per aconseguir-ho, l’educació ha d’afavorir el desenvolupament dels aspectes següents:

• Desenvolupament psicomotor: familiaritzar-se amb el cos i reconèixer l’esquema corporal; fomentar el desig de moviment i desenvolupar l’orientació espacial a partir de pistes tàctils i sonores.
• Desenvolupament perceptiu i cognitiu: desenvolupar altres sentits, sobretot el tacte i l’oïda; desenvolupar la coordinació audiomotora, ja que allò que no es veu o no es toca no existeix; desenvolupar la percepció i localització/procedència del so; motivar conductes de recerca i d’exploració d’objectes.
• Desenvolupament del llenguatge i la comunicació: fomentar comportaments preverbals com somriures, plors, etc.; fomentar el desenvolupament del llenguatge per mitjà de l’exploració de l’entorn i anomenar els objectes, persones i accions.
• Desenvolupament de l’autonomia personal en activitats de la vida diària: agafar el biberó i els coberts, controlar els esfínters, vestir-se i desvestir-se sol.

El desenvolupament de l’infant que pateix ceguesa o té una baixa visió requereix l’aplicació de tot un seguit de recursos. Aquests recursos ajuden a entrenar els residus visuals en cas que l’infant pateixi baixa visió, o bé constitueixen un aprenentatge per a la lectoescriptura posterior en Braïlle. Entre aquests recursos metodològics cal assenyalar els següents:

• Controlar els sons que envolten l’infant (controlar-ne la intensitat, com a màxim proporcionar dos estímuls auditius, etc.);
• Parlar-li en un to suau i tranquil, ja que ajuda a calmar-lo.
• Comentar-li verbalment les diferents accions que es fan, els noms dels objectes, les parts del cos, etc.
• Afavorir el contacte físic i les relacions amb altres nens tant cecs com vidents ajudaran a potenciar les relacions afectives.
• Fomentar postures d’estar asseguts que ajudin a la manipulació d’objectes, el gateig i la marxa.
• Proporcionar-li tot tipus d’experiències tàctils i sonores (que compensin la deficiència visual): planxes de Thermoform, dòminos tàctils, abecedaris amb lletres grans i diferents relleus, ninots amb diferents sons, reconèixer objectes de la vida diària a partir del so que emeten, colors per textures, aprenentatge de la tècnica del punxó, reconèixer objectes petits a través del tacte, etc.
• Utilitzar ajudes tècniques –lents- que augmentin el camp visual i millorin l’agudesa visual –ordinadors, projectors de diapositives, retroprojectors de transparències, fotocòpies, etc.– que ampliïn la imatge de l’objecte.

L’objectiu principal, igual que amb els infants que no tenen cap discapacitat sensorial, és el desenvolupament integral i la maduració de l’infant d’acord amb les seves possibilitats.

Per aconseguir aquest objectiu, en el cas del nen o de la nena amb una discapacitat auditiva, l’aspecte més important que cal tenir en compte és l’aprenentatge del llenguatge oral, el qual li permetrà la relació amb l’entorn en què viu i el desenvolupament de les capacitats cognitives. Els aspectes que s’han de treballar per aconseguir el domini de la llengua són:

• La progressió fonètica: ajuda a tenir una bona veu i un registre normal, corregir elements prosòdics (ritme, entonació, pausa, intensitat, etc.) i fonemes de pronunciació incorrecta, etc.
• La progressió lingüística: ajuda els alumnes a enriquir el vocabulari i a millorar-ne la capacitat d’expressió, i el capacita perquè comprengui preguntes bàsiques –qui, què, com, on, etc.–, i perquè sigui capaç de formular-ne.
• La progressió auditiva: ajuda a millorar la discriminació auditiva i estimular la capacitat auditiva de les orelles, tant per separat com totes dues alhora.

El desenvolupament de l’infant amb deficiència auditiva requereix aplicar tota una sèrie de recursos metodològics, entre els quals cal esmentar els següents:

• Mantenir sempre el contacte ocular amb l’educador o educadora.
• Comprovar que ha entès l’activitat que s’ha de fer.
• Comprovar la sonoritat i lluminositat de l’aula (és important que els reflexos lluminosos no dificultin l’audició).
• Utilitzar la mateixa llengua a l’escola i l’entorn familiar.
• Proposar activitats musicals que ajudin a interioritzar aspectes com el ritme, la melodia i l’entonació o, per exemple, jocs rítmics i cançons infantils, entre d’altres.
• Proposar activitats que estimulin la parla, com crear situacions en les quals l’infant sord participi de manera activa, o bé dramatitzar una escena, etc.
• Presentar imatges que el nen reconegui i pugui verbalitzar.
• Utilitzar pròtesis que millorin l’audició de l’infant.