L’educació sensorial

L’educació sensorial és un aspecte molt important en el desenvolupament de l’infant, ja que el primer contacte amb l’entorn el fa a partir dels sentits. Aquest coneixement és la base del desenvolupament posterior de les capacitats cognitives i motores.

La cenestèsia...

…és el conjunt de sensacions d’origen muscular o articulatori que informen sobre la posició en l’espai, el pes i els moviments de les diferents parts del propi cos.

Per tot això, és important una sistematització –establir uns principis clars d’actuació– de la intervenció educativa en la presentació d’activitats sensorials, en la valoració de la manera en què l’infant percep aquests estímuls i en la interpretació que l’educador o l’educadora en fa.

Alguns autors han desenvolupat teories sobre com s’ha de guiar aquest desenvolupament-aprenentatge dels sentits. Tot seguit veureu comentades les teories de dos autors, M. Condemarín i J. R. Gimeno, que després es recolliran en la intervenció educativa que es proposa en els apartats del material i activitats sensorials.

L’educadora M. Condemarín proposa un programa de desenvolupament sensorial basat, d’una banda, en la percepció hàptica, és a dir, l’estimulació sensorial del tacte i de la cinestèsia a partir d’experiències tàctils i cinestèsiques i del reconeixement d’objectes familiars i geomètrics; i, de l’altra, en la percepció visual i en la percepció auditiva, és a dir, reconèixer, diferenciar i interpretar impressions visuals i auditives.

J. R. Gimeno i altres proposen l’educació dels sentits basada en l’exercitació multisensorial i interactiva –l’aprenentatge, en aquest cas, necessita l’activitat simultània de més d’un sentit– i en la concreció d’una metodologia de l’educació sensorial. Aquest programa es basa en graus que fan referència als diferents nivells de coneixement o domini del sentit.

El mètode de l’estimulació multisensorial no pretén forçar cap aspecte del curs lògic i normal del creixement, la maduració i el desenvolupament de l’infant, tan sols d’afavorir-ne l’evolució.

Un exemple de grau 0 pot ser manipular diferents fruites, i un exemple de grau 4 podria ser preparar un batut de fruites.

En el mètode de l’estimulació multisensorial (J. R. Gimeno i altres, 1986) es diferencien un total de cinc nivells o graus:

  • Grau 0 d’iniciació o coneixement. Consisteix a identificar les qualitats dels objectes a partir de manipular-los: tocar, olorar, sentir, veure i tastar diferents tipus de materials. Aquest nivell implica familiaritzar-se amb les característiques dels objectes per després fer activitats més complexes.
  • Grau 1 de domini o d’exercitació. Segons Gimeno, en aquest nivell comença l’educació sistemàtica dels sentits. L’infant pot classificar o diferenciar fruites per la grandària, forma, sabor, olor, etc.
  • Grau 2 de memorització de determinats aprenentatges tant a curt termini (MCT) com a llarg termini (MLT). Per exemple, reconèixer les fruites pel sabor just després d’haver fet l’activitat o quan han passat uns quants dies.
  • Grau 3 de l’agudesa. S’arriba a aquesta etapa després d’haver fet amb èxit exercicis, i representa la rapidesa d’execució, economia d’esforços i automatització, seguretat i confiança en sí mateix, capacitat d’autocorrecció i de selecció d’activitats i iniciativa en l’execució.
  • Grau 4 d’aplicació. En aquest nivell es duen a terme les aplicacions pràctiques d’allò que ha après.

Tot seguit trobareu exposada la proposta d’un model d’intervenció educativa, feta a partir d’uns materials i amb unes activitats que afavoreixen el desenvolupament dels diferents sentits.

Abans, però, d’examinar aquest model d’intervenció educativa, convé tenir en compte aquestes precisions:

  • Les activitats han de fomentar la participació activa de l’infant tenint en compte el seu estadi evolutiu i d’acord amb les seves característiques individuals i personals. Per tant, els continguts de les activitats s’han d’adaptar a les necessitats i les possibilitats dels nens i de les nenes.
  • Les activitats o els materials presentats estan classificats segons diferents àrees sensorials, tot i que som conscients que un mateix material o activitat pot servir per estimular diferents sentits. Per tant, es poden fer servir per a activitats més globals o multisensorials tot respectant la manera natural d’aprendre dels nens i de les nenes.
  • La relació de material didàctic i d’activitats que es presenta en aquest apartat respon a la intenció d’aportar una guia inicial que es pot ampliar segons els coneixements i les experiències de l’educador o l’educadora.
  • En la presentació i la utilització del material didàctic cal que hi hagi un equilibri entre les activitats i els materials que són ja coneguts, i les activitats i els materials que són nous. El material nou anima a la participació i a la vivència de noves experiències, mentre que l’activitat o el material que els infants ja coneixen ajuden a la interiorització de l’aprenentatge o a l’avançament d’aprenentatges.
  • Cal recordar que els materials i les activitats utilitzats han de garantir la seguretat plena i íntegra de l’infant. Per tant, tant els espais com els materials han de complir la normativa de seguretat i higiene de la Unió Europea.

L’estimulació visual

Els infants aprenen a conèixer i a diferenciar els objectes per la forma, els colors, la funció i la grandària, entre d’altres. Així, distingeixen entre una cadira i una taula, saben que els pares són més grans que ells, que el sol, el mar i la terra tenen colors diferents…

La visió també ajuda a entendre la situació espaciotemporal i el sentit de l’equilibri. Conceptes com dintre-fora, lluny-prop, amunt-avall, abans-ara i recte-tort, entre molts altres, són més fàcils d’entendre gràcies a la visió.

El material didàctic i les activitats que es proposen estan enfocades a iniciar-se, millorar i estimular els aspectes de la percepció visual següents:

  • Fixació i seguiment visual.
  • Capacitat d’atenció i d’observació de l’entorn.
  • Discriminació visual.
  • Coordinacions visuomotores (ull-mà, ull-peu).
  • Memòria visual (recordar allò que s’ha vist).
  • Anàlisi i síntesi visual.

L'anàlisi i les síntesis visuals

La discriminació visual és la capacitat que l’infant té de reconèixer i distingir visualment els diferents elements de l’entorn i d’observar les diferències i les similituds a partir de formes, colors, distàncies, dimensions, grandària, nombre d’objectes, etc.

Si la discriminació visual permet comprendre allò que envolta l’infant i fer altres operacions més complexes com classificar, comparar i descriure, entre d’altres, segons M. Pietersen (2005), l’anàlisi i síntesi visual és la capacitat que l’infant té de percebre un objecte com una unitat, separar-lo en diferents parts i tornar-lo a compondre.

Materials didàctics: desenvolupament visual

Els diversos materials didàctics que serveixen per estimular el desenvolupament visual els trobareu organitzats en dues taules.

La taula proposa diferents materials idonis per al desenvolupament de les capacitats visuals, organitzats segons dos grups d’edat, de 0 a 6 mesos i de 6 a 12 mesos.

Taula: Materials didàctics per al desenvolupament de les capacitats visuals (0-12 mesos)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos
Mòbils de diferents colors, brillants, amb volum; globus de diferents colors. El mateix material utilitzat als 0-6 mesos.
Ninos de diferents colors; ninos mecànics i ninos lluminosos. Ninos i peluixos; objectes de dos colors.
Cartolines amb dibuixos de diferents expressions; làmines amb dibuixos de cares humanes (mare, pare, germà, educador o educadora…); làmines amb diferents dibuixos (sol, osset, llit, estrella, lluna…). Galledes i caixes de colors vius i variats; anelles grans i petites de diferents colors vius.
Catifes de molts colors. Objectes de diferents formes geomètriques i de diferents colors vius.
Mirall irrompible. Mirall irrompible enganxat verticalment a la paret.
Llums amb pantalla de moviment amb dibuixos; llums ultraviolades. Pilotes inflables de diferents colors.
Titelles de guant i de dit. Joguines de tres dimensions, fàcils d’agafar i de passar d’una mà a l’altra.

Trobareu una descripció de les etapes de l’evolució del sentit de la vista en l’apartat “Desenvolupament dels òrgans sensorials” d’aquesta unitat.

La taula presenta una sèrie de materials didàctics distribuïts segons grups d’edats des dels 12 fins als 36 mesos. En aquesta sèrie es recuperen inicialment els materials que s’han utilitzat en les etapes anteriors, i s’hi introdueixen després altres materials “nous”.

Taula: Materials didàctics per al desenvolupament de les capacitats visuals (12-36 mesos)
De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
El mateix material utilitzat als 6-12 mesos. El mateix material utilitzat als 12-18 mesos. El mateix material utilitzat als 18-24 mesos.
Encaixos de diferents colors, de fusta o de plàstic; torres de niu de diferents colors; torres de diferents colors amb eix de plàstic o de fusta. Jocs per classificar formes de diferents colors (tipus Montesori); jocs de classificació de diferents colors.
Jocs de discriminació de colors.
Trencaclosques de quatre o cinc peces; encaixos i jocs que estimulin la discriminació visual.
Caixes bústia de diferents formes i colors, de fusta o de plàstic. Diferents objectes (llistons, caixes, cilindres…) de colors diversos per aparellar-los. Jocs de “loto” (seriacions); dòmino de colors; jocs de cartes.
Llibres de plàstic o de roba amb dibuixos de color; ampolles de plàstic i de diferents colors amb aigua. Contes de roba o de plàstic amb diferents imatges; trencaclosques de dues peces. Blocs lògics (caixes on hi ha figures geomètriques de grandàries, grossors i mides diferents, de fusta o de plàstic.

L’infant als 12 mesos ja ha desenvolupat la capacitat de discriminació visual, és capaç de fixar la vista i de seguir els objectes amb la mirada, però encara li cal desenvolupar a fons la coordinació visuomotora i la memòria visual.

Exemples dels diferents nivells d’aprenentatge amb un mateix material

Objectiu: Reconèixer diferents grandàries (gran-petit).

Nivells:

  • Grau 0: coneixement. Identificació. L’educador o l’educadora manipula fustes de diferents formes i grandàries (cercles grans, petits, quadrats, triangles…).
  • Grau 1: exercitacions. Domini. L’educador o l’educadora manipula diferents fustes i ensenya quines són grans i quines són petites. Després classifica els objectes en grans i petits.
  • Grau 2: memòria. A curt termini: després de l’explicació, els infants han de cercar un quadrat petit i un de gran. A llarg termini: passats uns quants dies, han de trobar la figura amb la grandària demanada.
  • Grau 3: agudesa. Trobar un triangle gran i vermell, i un quadrat petit i groc, etc.

J. R. Gimeno. (1986). La educación de los sentidos. Madrid: Santillana.

Activitats que cal implementar: exemples

Conceptes...

com dintre-fora, lluny-prop, amunt-avall, abans-ara i recte-tort, entre d’altres, són més fàcils d’entendre gràcies a la visió.

La visió, com heu vist, és una font important de coneixement de l’entorn. Els infants aprenen a conèixer i a diferenciar els objectes per la forma, els colors, la funció, la grandària, etc. D’aquesta manera, distingeixen entre una cadira i una taula, saben que els pares són més grans que ells, que el sol, el mar i la terra tenen colors diferents. El desenvolupament de la visió també és important per reforçar el sentit de l’equilibri i entendre la situació espaciotemporal.

  • La sensibilitat visual s'estimula amb papers de colors./-28
  • La sensibilitat visual s'estimula amb papers de colors.

En la taula trobareu les activitats idònies per als infants petits fins als 12 mesos.

Taula: Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual (0-12 mesos)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos
Mirades directes a 20 o 30 cm. Podeu fer les mateixes activitats dels 0 a 6 mesos adaptant-les a les possibilitats de l’infant.
Moure objectes de colors vius a una distància de 20 o 30 cm del rostre de l’infant (podeu moure l’objecte uns cops en sentit vertical i d’altres en sentit horitzontal, de manera circular). Desplaçar una joguina a l’interior del camp visual de l’infant perquè la segueixi amb la mirada. Mostrar diferents objectes a l’infant i amagar-ne un perquè el segueixi amb la mirada.
Posar diferents objectes de colors vius al bressol i dins del camp visual de l’infant. Posar a l’abast de l’infant diferents objectes de colors vius perquè els pugui tocar i mirar.
Posar-li, a la mà, objectes petits i lleugers de colors vius perquè s’hi fixi. Podeu acompanyar l’activitat amb la paraula, tot dient, per exemple, el nom de l’objecte. Posar dins d’un cistell diferents objectes de colors i fer que els vagi traient i, després, els torni a posar al cistell.
Mostrar a l’infant la seva imatge al mirall. Mostrar una làmina amb diferents dibuixos (podeu mostrar el dibuix i dir-ne el nom). Jugar a apropar i allunyar objectes i persones. Jugar al “cucut”.

En la taula trobareu les activitats idònies per estimular el desenvolupament i millorar la percepció visual dels infants entre els 12 i els 36 mesos, organitzades en tres etapes (12-18 mesos, 18-14 mesos i 24-36 mesos).

Taula: Activitats per al desenvolupament de la percepció visual (12-36 mesos)
De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
Podeu fer les mateixes activitats que amb els infants de 6 fins a 12 mesos, adaptant-les a les possibilitats de l’infant. Podeu fer les mateixes activitats que amb els infants de 12 fins a 18 mesos, adaptant-les a les possibilitats de l’infant. Podeu fer les mateixes activitats que amb els infants de 18 fins a 24 mesos, adaptant-les a les possibilitats de l’infant.
Rodar pilotes, cotxer, trens… perquè l’infant pugui seguir aquests objectes amb la mirada. Demanar a l’infant que us doni un objecte que tingui el mateix color que li ensenyeu. Col·locar cada objecte (triangle, quadrat, cercle) a la caixa corresponent. Abans de demanar a l’infant que ho faci, l’adult li ha d’ensenyar com fer-ho, també pot servir d’ajuda el fet que cada caixa dugui el dibuix de la figura que li correspon.
Construir una torre de dues o tres peces. Davant d’objectes de diferents formes i del mateix color, ensenyar-ne un a l’infant i demanar-li que en busqui un d’igual. Ensenyar tres objectes a l’infant i, tot seguit, demanar-li que tanqui els ulls i amagar-ne un. Demanar-li que obri els ulls i preguntar-li quin objecte falta.
Construir, davant de l’infant, una torre fent una seriació de tres colors i demanar-li que en faci una d’igual. Mirar llibres amb diferents dibuixos. Fer puzles senzills. Jugar a “lotos” de colors i objectes. Jugar a cartes de colors. Jugar a dòminos de diferents colors, formes… jugar a encaixos. Jugar amb ampolles de plàstic que estiguin buides, plenes, grans i petites, que pesin molt poc.

Les activitats indicades en la taula i taula han estat pensades per iniciar, millorar i estimular la percepció visual.

L’estimulació auditiva

L’oïda, junt amb la vista, és un dels sentits que més informació ens transmet de l’exterior. La percepció auditiva és la capacitat d’interpretar els sons que escoltem. Els sons humans tenen una importància especial, ja que són la base de l’aprenentatge posterior del llenguatge. Una recepció i una estimulació correctes de la parla humana són necessàries per al desenvolupament lingüístic posterior.

L’objectiu d’aquest apartat és proporcionar una sèrie de materials i activitats que ajudin a educar l’oïda, així com a desenvolupar els següents aspectes de la percepció auditiva:

  • Discriminació i agudesa auditiva
  • Memòria auditiva
  • Atenció auditiva

L'agudesa i l'atenció auditives

L’agudesa auditiva és la capacitat de discernir i discriminar diferents tipus de sons (sons semblants i diferents, agradables i desagradables), sons de diferents intensitats (forts i suaus), sons de tonalitats diverses (aguts i greus), la durada del so (llarga i curta), la diferència entre so i soroll, sons propers (familiars) i llunyans (nous o que els infants no estan acostumats a escoltar), diferents tipus de professions (relacionar so amb professió), el silenci, etc.

L’atenció auditiva és la capacitat de reconèixer un so específic envoltat d’altres sons. Per exemple, reconèixer la veu de la mare entre altres veus.

Materials

L’objectiu d’aquest apartat és proporcionar una sèrie de materials que ajudin a educar l’oïda, així com a desenvolupar els diferents aspectes de la percepció auditiva. Els diversos materials didàctics els trobareu organitzats en dues taules. La taula proposa els materials idonis per desenvolupar i millorar la percepció auditiva i educar l’oïda, organitzats segons dos grups d’edat, de 0 a 6 mesos i de 6 a 12 mesos.

La taula presenta els materials idonis per desenvolupar la percepció auditiva i educar l’oïda, organitzats segons tres grups d’edat: de 12 a 18 mesos, de 18 a 24 mesos i de 24 a 36 mesos.

Taula: Materials didàctics pel desenvolupament de la percepció auditiva (0-12 mesos)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos
Sonalls, de fusta, de plàstic… El mateix material utilitzat en l’etapa dels 0 a 6 mesos.
Peluixos i ninos que facin sorolls. Pilotes petites sonores.
Cascavells i campanes; mantes musicals; cavallets sensorials; mòbils musicals. Tot tipus de material d’ús quotidià que tingui un so significatiu i que es pugui identificar (un assecador, l’aigua que raja d’una aixeta…).
CD o gravacions de música variada; titelles de guant; Objectes i joguines que facin soroll; papers de diferents tipus (de plata, folis, cel·lofana, etc.)
Taula: Materials didàctics per desenvolupar la percepció auditiva i educar l’oïda (12-36 mesos)
De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
El mateix material utilitzat dels 6 als 12 mesos. El mateix material utilitzat dels 12 als 18 mesos. El mateix material utilitzat dels 18 als 24 mesos.
Instruments musicals: panderetes, triangles, tambors, campanetes, flautes… Contes sonors; jocs de discriminació auditiva. Jocs d’associació auditiva; jocs de memòria auditiva; instruments musicals de vent.
Diferents tipus d’imatges amb un so característic. Jocs de seguiment auditiu Jocs de reconeixement sons.

La memòria auditiva...

…és la capacitat de recordar una sèrie de sons i repetir-los en la mateixa seqüència. L’aprenentatge de paraules, la retenció de l’ordre correcte dels fonemes i l’aprenentatge de cançons en són alguns exemples.

Exemple dels diferents nivells d’aprenentatge amb un mateix material

Objectiu: discriminar els diferents sons de la vida quotidiana.

Nivells:

  • Grau 0: coneixement. Identificació. Manipular, tocar una pilota, una batedora, una cullera de metall. Comprovar que quan s’engega l’assecador o la batedora elèctrica fan soroll.
  • Grau 1: exercitacions. Dominis. Escoltar el soroll que fa la cullera metàl·lica quan cau al terra, el soroll de la batedora i de l’assecador quan estan engegats, botar la pilota. Identificar l’objecte amb el soroll que l’ha produït. Identificar entre dos soroll (batedora i pilota) sense contacte visual.
  • Grau 2: memòria. Posar en funcionament l’assecador del cabell, canviarem a diferents velocitats i els infants les hauran d’identificar (les hauran d’escoltar prèviament).
  • Grau 3: agudesa. Amb els ulls tancats, escoltar el soroll que fa la pilota quan la botem i la cullera quan cau a terra i haurà d’identificar cada so.

(Font: J. R. Gimeno (1986). La educación de los sentidos. Madrid: Santillana.)

Activitats que cal implementar: exemples

Les activitats que trobareu indicades en la taula i taula han estat pensades perquè les pugueu adaptar a les diferents edats dels infants. Cal, però, tenir present que en el cas dels infants petits és convenient que tinguin contacte visual amb l’estímul auditiu per facilitar-los l’atenció i perquè puguin manipular els objectes que produeixen els sons i d’aquesta manera s’hi familiaritzin.

La taula indica les activitats triades per desenvolupar la percepció auditiva i iniciar l’educació de l’oïda de l’infant fins a l’any de vida.

Taula: Activitats destinades a desenvolupar la percepció auditiva (0-12 mesos)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos
Tot fent servir objectes que sonin com ara sonalles, campanetes, picarols… fer-los sonar davant de l’infant, al costat dret, al costat esquerre, desplaçant-los de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta. Les mateixes activitats que dels 0 als 6 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant.
Fer sonar alguns dels objectes abans esmentats, procurant canviar-ne el ritme. Amb l’infant assegut, posar-li a l’abast diferents joguines que facin so. Primer li’n mostreu una i la feu sonar, i tot seguit estimuleu l’infant perquè també ho faci.
Parlar amb veu suau a l’infant. Posar-li CD amb cançons infantils.
Cantar-li cançons. Cantar-li cançons infantils.
Posar-li a la mà una joguina tova que faci sons i ajudar-lo a moure-la per provocar el so. Sobre una manta de sons, accionar les diferents parts de la manta que continguin sons perquè l’infant els escolti i els faci, al seu torn, sonar.
Posar un CD amb música clàssica enregistrada mentre l’infant està estirat al bressol o a la gandula, segons l’edat. Arrugar diferents tipus de paper (cel·lofana, d’alumini, de seda…) davant de l’infant i estimular-lo perquè també ho faci.
Reproduir sons amb diferents elements (culleres de fusta o metàl·liques, recipient d’alumini, tambor, pandereta petita…) i estimular el nen o la nena perquè ho faci.

La taula presenta algunes de les activitats idònies per desenvolupar la percepció auditiva i millorar l’educació de l’oïda dels infants fins als tres anys. Les activitat han estat distribuïdes en tres etapes: de 12 a 18 mesos, de 18 a 24 mesos i de 24 a 36 mesos.

Taula: Activitats destinades a desenvolupar la percepció auditiva i educar l’oïda (12-36 mesos)
De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
Les mateixes activitats que dels 6 als 12 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que de 12 a 18 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que de 12 a 18 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant.
Picar en un tambor, tot fent sons forts i fluixos de manera alternada i convidar l’infant a reproduir-los. Jugar a cantar i escoltar cançons infantils; amagar una joguina sonora mentre sona i convidar l’infant a buscar-la. Jugar a discriminar els sons aguts i els greus (podeu fer servir campanetes que produeixin diferents sons, pots metàl·lics…).
Jugar a reproduir els sons que fem les persones quan tossim, esternudem. Jugar a localitzar sons des de diferents situacions espacials. Explicar contes infantils i utilitzar onomatopeies (imitar la veu del gat, del gos, el soroll d’un cotxe, el plor d’un nen) i estimular el nen i la nena perquè, al seu torn, els reprodueixin.
Jugar a fer molt soroll i a fer poc soroll. Jugar amb la caixa de música. Parar atenció i reconèixer diferents sons de la vida quotidiana com, per exemple, el soroll d’una aixeta quan raja, d’una porta quan es tanca, el xiulet de l’escola, el so del carretó del menjar… Relacionar imatge i so.

Algunes recomanacions

Als bebès els agrada la música barroca segons han demostrat estudis científics, de manera que els enregistraments de música de cambra, amb instruments de corda i de vent, es poden utilitzar, junt amb la música de piano, com un recurs didàctic força ric.

La utilització de CD de música amb el so de les veus humanes i dels animals, o bé sorolls característics diferents objectes té un gran ventall d’aplicacions, que van des d’aprendre a diferenciar els sons nous fins a memoritzar-los.

L’estimulació tàctil

L’estimulació tàctil és un procés complex, ja que el nen o la nena ha de tenir contacte amb les diferents sensacions que capten els diferents receptors tàctils, desenvolupar-les i interioritzar-les. Per això, cal anar variant el grau de l’estímul per diferenciar bé els llindars tàctils, per exemple, passant d’una sensació agradable com ara una carícia, a una sensació desagradable, com ara un pessic.

El tacte és una de les eines més importants d’exploració que té l’infant. Només cal fixar-s’hi per veure com un nadó i un infant a partir del tercer mes intenten agafar tot el que tenen a l’abast. Quan agafen l’objecte, no l’exploren només amb el tacte, sinó que simultàniament l’exploren amb la boca, l’oïda i la vista.

Segur que heu vist un nen o nena tocar una nina, observar-la atentament o tractar de ficar-se-la a la boca. Amb aquesta interacció dels sentits té una visió més global i una informació més completa de les qualitats dels objectes. Per això l’infant toca tot el que té al voltant i tracta de ficar-s’ho a la boca.

El desenvolupament del tacte és un procés complex d’ensenyament-aprenentatge, ja que s’han de proposar activitats diverses que proporcionin als infants diferents experiències tàctils (superfície, consistència, matèria, temperatura, forma, dimensió i humitat) amb el màxim nombre de parts del cos.

El millor inici de la sensibilitat tàctil

Els psicòlegs acostumen a considerar que la millor manera d’iniciar el nadó en la sensibilitat tàctil de pressió i suavitat és el contacte directe de pell amb pell (la mare que agafa el nen o la nena i se’l posa damunt del cos nu), els massatges, les carícies, etc. Després, els bebès utilitzen les mans (i posteriorment els peus) per tocar i conèixer els objectes; més endavant, els infants utilitzen altres parts del cos com ara les galtes, els llavis i la pell, etc., que són fonts d’informació tàctil.

  •  Es pot aprendre divertint-se
  • Es pot aprendre divertint-se

L’aprenentatge tàctil s’ha de fer proporcionant a l’infant una sèrie de materials i proposant-li activitats que estimulin els aspectes tàctils següents:

  • Conèixer i controlar les possibilitats del cos. En un primer moment, és molt important que l’infant domini i controli el moviment de les mans i dels dits (articulant els dits, obrint, tancant i girant les mans, fent la pinça, pressionant l’objecte, etc.) i, posteriorment, de tot el cos.
  • Desenvolupar la discriminació tàctil, és a dir, aprendre a reconèixer les diferents qualitats tàctils.
  • Desenvolupar la memòria tàctil.

Les principals qualitats tàctils

L’estimulació de la discriminació tàctil ha de fer possible que l’infant reconegui aquestes qualitats tàctils que es poden agrupar en els set grans conjunts següents:

  • Superfície: aspra, amb relleu, contínua, discontínua, lliscant, espinosa, esponjosa, ferma, granulada, llisa, plana, amb nusos, enganxosa, peluda, plegada, porosa, polida, rasposa, relliscant, roma, rugosa, setinada, suau, tensa.
  • Consistència: arrugada, tova, consistent, tallant, esgrunada, dura, elàstica, espessa, flonja, fràgil, gelatinosa, irrompible, liquable, líquida, mal·leable, tova, pastosa, plegable, polvoritzable, trencadissa, que és pot ratllar, resistent, rígida, trencable, sòlida, tensa, viscosa.
  • Matèria: cotó, fang, cartró, cartolina, llana, fusta, malla, metall, metacrilat, paper (cel·lofana, estrassa, diari, etc.), roba, pedra, plàstic, aigua, reixeta, seda, sorra, vegetal.
  • Temperatura: calenta, fresca, freda, gelada, tèbia, molt calenta.
  • Forma: oberta, aguda, allargada, tancada, cilíndrica, circular, cònica, dentada, esfèrica, forma d’animal, forma humana, forma d’objecte usual, ovalada, punxeguda, rodona.
  • Dimensió: abastable, ampla, alta, baixa, curta, prima, diminuta, encongida, estirada, estreta, prima, gran, gruixuda, inabastable, llarga, mitjana, molt gran, petita, profunda.
  • Humitat: xop, humit, mullat, eixut.

Materials

Si bé fer un inventari de material didàctic per al desenvolupament del sentit del tacte pot semblar un propòsit agosarat, ja que per a l’infant qualsevol objecte que compleixi les normes d’higiene i seguretat pot esdevenir un material d’estimulació tàctil, a continuació trobareu una sèrie de materials didàctics idonis per desenvolupar la percepció del tacte. Els materials han estat distribuïts en la taula i taula, que inclouen els diferents grups d’edat fins als tres anys.

La taula presenta materials didàctics que potencien el desenvolupament tàctil de l’infant. Aquestes propostes s’han organitzat en dues etapes: una dels 0 als 6 mesos, i l’altra dels 6 als 12 mesos.

Taula: Materials didàctics per desenvolupar la percepció tàctil (0-12 mesos)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos
Mòbils de bressol i cotxet amb diferents figures i textures. El mateix material que s’utilitza en l’estimulació visual. El mateix material que s’utilitza en el grup dels 0 als 6 mesos.
Objectes de tocar, palpar. Sonalles. Joguines que rodin (pilotes). Jocs d’encaix senzill. Joguines de textures diferents.
Manta tàctil amb diferents textures i dibuixos i activitats. Ninots de plàstic i de drap. Teles i draps de diferents textures i grandàries. Paper de classes i mides diferents.

En un primer moment és molt important dominar i controlar el moviment de les mans i dels dits (fer articular els dits, obrir, tancar i girar les mans, fer la pinça, pressionar l’objecte, etc.) i, posteriorment, de tot el cos.

La taula presenta alguns materials didàctics útils per afinar la percepció tàctil de l’infant, i els organitza en tres grups d’edats: de 12 a 18 mesos, de 18 a 24 mesos i de 24 a 36 mesos.

Taula: Materials didàctics adequats per desenvolupar la percepció i la memòria tàctils (12-36 mesos)
De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
El mateix material que s’utilitza dels 6 als 12 mesos; Bancs de fusta per picar. El mateix material que s’utilitza dels 12 als 18 mesos. Estris per jugar amb l’aigua. El mateix material que s’utilitza dels 18 als 24 mesos. Dòminos sensorials.
Encaixos de dues peces, de fusta o de plàstic. Jocs de classificació de formes amb diferents textures. Encaixos. Plastilina. Menjar.
Torres niu. Torres amb eix de plàstic o de fusta. Caixes bústia de diferents formes, que poden ser de fusta o de plàstic. Galledes, pales i diferents recipients que es puguin omplir i buidar. Nines, vestits. Cuines de fira. Bressols.
Llibres de plàstic o de roba, de diferents textures. Tacs de fusta de diferents formes i mides. Nines i ninots d’animals. Cadires.

Exemple dels diferents nivells d’aprenentatge amb un mateix material

Objectiu: Identificar fruites segons la mida que tenen.

Nivells:

  • Grau 0: coneixement. Identificació. Manipular taronges, mandarines, tomàquets, aranges, etc. Sospesar les fruites. Passar les mans per les superfícies.
  • Grau 1: exercitacions. Dominis. Classificar les fruites per la grandària, de la més gran a la més petita.
  • Grau 2: memòria. Amb els ulls tapats, passar la mà per diferents fruites i dir de quina fruita es tracta.
  • Grau 3: agudesa. Amb els ulls tancats, fer una escala segons la grandària.
  • Grau 4: aplicacions. En un temps determinat, classificar el nombre més elevat possible de fruites.

(Font: J. R. Gimeno. (1986). La educación de los sentidos. Madrid: Santillana.)

Activitats que cal implementar: exemples

Tot seguit trobareu organitzada en dues taules la proposta d’activitats orientades a iniciar i desenvolupar la discriminació i la memòria tàctils de l’infant. La taula presenta, en dos grups d’edat (0-6 i 6-12 mesos), algunes de les activitats que, a tall d’exemple, es poden dur a terme amb infants de fins a un any per assolir aquests objectius.

Els bebès utilitzen primer les mans i després els peus per tocar i conèixer els objectes; més tard, utilitzen altres parts del cos com les galtes, els llavis o la pell, que també són fonts d’informació tàctil.

La taula presenta algunes de les activitats adequades per desenvolupar i millorar la percepció tàctil dels infants fins als tres anys.

Taula: Activitats orientades a millorar i desenvolupar la percepció tàctil de l’infant (0-12 mesos)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos
Fer carícies i pessigolles a l’infant en aquelles parts que són més sensibles (cara, palmell de la mà, planta dels peus columna vertebral). Les mateixes activitats que dels 0 a 6 mesos, però adaptades a les possibilitats de l’infant.
Jugar a fer massatges i, en especial, després del bany, per tot el cos amb crema hidratant. Donar una continuïtat als massatges, sobretot, després del bany.
Posar a la mà de l’infant petit diferents objectes (peluixos petits, ninos, sonalles, pilotes petites…). Passar diferents objectes (ninos, peluixos…) per diferents parts del cos de l’infant. Posar diferents objectes a l’abast de l’infant perquè els pugui manipular.
L’adult pot apropar la cara al nadó perquè pugui palpar les diferents parts (ulls, cabell, nas, boca…). Col·locar-lo sota un mòbil perquè pugui tocar els diferents objectes.
Taula: Activitats orientades a millorar i desenvolupar la percepció tàctil de l’infant (12-36 mesos)
De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
Les mateixes activitats que en el cas dels infants de 6 a 12 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que en el cas dels infants de 12 a 18 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que en el cas dels infants de 18 a 24 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant.
Estimular l’infant a caminar per una catifa confeccionada amb diferents textures. Identificar les diferents parts del cos (saber el nom de la part del cos que toca). Reconèixer primer objectes i desprès les parts del cos humà amb els ulls tancats.
Jugar a caminar per un camí fet de diferents textures (paper de vidre, plàstic de bombolles, sorra, guix, pedretes, etc.). Aparellar objectes de dos textures diferents (han de ser textures molt contrastades). Identificar fruites per la forma i la mida, o per com és la pell (rugosa, fina, llisa…).
Donar al nen i a la nena diferents tipus de papers perquè els arrugui. Jugar amb sorra (omplir i buidar galledes, camions…). Omplir i buidar galledes amb aigua. Reconèixer els objectes que heu ficat dins d’una bossa (abans haureu d’ensenyar a l’infant què hi ha dins la bossa).
Trossejar diferents tipus de paper. Jugar amb recipients que contenen aigua freda i calenta perquè aprengui a diferenciar la sensació de fred i de calor. Jugar a dòmino amb fitxes de textures diferents.

L’estimulació gustativa

El desenvolupament de la sensibilitat gustativa està estretament relacionat amb la incorporació d’aliments a la dieta. Comença amb sabors dolços (llet materna, llet artificial, cereals) i després s’incorpora el salat (verdures, carn, peix, etc.), l’àcid i l’amarg (fruites).

L’estimulació de la sensibilitat gustativa pretén desenvolupar els aspectes següents:

  • Conèixer i identificar els sabors bàsics (dolç, salat, àcid i amarg) i la graduació de temperatures (fred, tebi i calent).
  • Conèixer i diferenciar els sabors dels aliments: tant els sabors que són força diferents (vinagre-oli) com aquells que són semblants (infusions i mandarina-taronja entre d’altres).
  • Desenvolupar la memòria gustativa.

Materials

Els materials didàctics que es poden utilitzar per a l’estimulació de la percepció gustativa de l’infant són principalment:

  • Els productes alimentaris com ara fruites, iogurts, pa, hortalisses i verdures, entre d’altres
  • Líquids com ara aigua, llet, infusions, mel i sucs de frites, entre d’altres
  • Productes granulats o en pols, com són la sal, diferents menes de sucre i diferents classes d’espècies, entre d’altres
  • Substàncies de textures diverses com ara llaminadures, la melmelada i el cabell d’àngel, entre d’altres

Exemple dels diferents nivells d’aprenentatge amb un mateix material

Objectiu: Identificar aliments pel sabor que tenen.

Nivells:

  • Grau 0: coneixement. Identificació. Identificar les fruites pel sabor que tenen. Àcid-dolç.
  • Grau 1: exercitacions. Dominis. Classificar les fruites pel sabor que tenen.
  • Grau 2: memòria. Amb els ulls tapats tastar una taronja, una mica de sucre i dir el sabor que tenen.
  • Grau 3: agudesa. Provar diferent sucs i identificar la fruita a què correspon.
  • Grau 4: aplicacions. En un temps determinat, classificar el nombre més elevat possible d’aliments pel gust.

(font: J. R. Gimeno (1986). La educación de los sentidos. Madrid: Santillana.)

Activitats que cal implementar: exemples

  •  La familiarització amb els sabors pot començar, com el cas d'aquesta nena, pel "dolç"
  • La familiarització amb els sabors pot començar, com el cas d'aquesta nena, pel "dolç"

La proposta d’activitats orientades a estimular el desenvolupament de la percepció gustativa és més aviat una guia d’introducció dels aliments i els sabors. La taula en recull algunes d’aquestes activitats per a edats fins als 36 mesos.

Taula: Activitats orientades a desenvolupar el sentit del gust (0-36 mesos)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
L’infant percep el sabor dolç a través de la llet materna. Introduir de manera gradual nous aliments a la dieta (carn, peix…). Les mateixes activitats que en el cas dels infants dels 6 als 12 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que dels infants dels 12 als 18 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que dels infants dels 18 als 24 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant.
Presentar els sabors amarg i àcid (taronja, poma, plàtan, pera). Continuar introduint nous aliments i textures (ampliar el ventall de sabors). Aprendre a reconèixer els sabors fonamentals –dolç i salat, amarg i dolç, salat i amarg– tastant els aliments. Agrupar fruites que tenen sabors diferents i sabors semblants.
Activitats de cuina (aprendre a diferenciar el cru del cuit).

L’estimulació olfactiva

El nadó, com ja sabeu, pot reconèixer l’olor de la mare des del moment mateix de néixer. Aquesta sensibilitat olfactiva s’anirà desenvolupant a mesura que, amb el pas del temps, vagi tenint noves experiències olfactòries amb diferents olors.

L’estimulació olfactiva tendirà a desenvolupar aquestes capacitats olfactives:

  • Discriminació d’olors i gaudir amb experiències olfactives
  • Coneixement a través de l’olor
  • Memòria olfactiva

Materials

Els materials que es poden utilitzar per estimular la sensibilitat olfactiva són:

  • Espècies de cuina com ara la canyella, la nou moscada i el comí, entre d’altres; herbes aromàtiques i plantes medicinals; aliments olorosos; essències.
  • Draps de cotó; pots que tanquin hermètics o que tinguin tapa; fotografies de fruites, de flors i d’aliments o d’altres.

Exemple dels diferents nivells d’aprenentatge amb un mateix material

Trobareu classificades per edats les diferents activitats destinades a estimular l’olfacte, però ja us haureu adonat que moltes es poden adaptar a les característiques evolutives de l’infant.

Objectiu: identificar diferents olors.

  • Grau 0: coneixement. Identificació. Manipular diferents bosses petites amb olors i olora-les.
  • Grau 1: exercitacions. Dominis. Classificar les diferents olors en agradables i desagradables.
  • Grau 2: memòria. Amb els ulls tapats identificar una olor (coneguda abans per l’infant) i anomenar-la.
  • Grau 3: agudesa. Olorar pots que continguin canyella, taronja i vinagre, i identificar el nom i dibuix que li correspon.
  • Grau 4: aplicacions. En un temps determinat, classificar el nombre més elevat possible d’olors.

(font: J. R. Gimeno (1986) La educación de los sentidos. Madrid: Santillana.)

Activitats que cal implementar: exemples

Igual que enla resta de sentits i d’òrgans sensorials, amb l’olfacte i el nas també es poden proposar algunes activitats orientades a estimular-ne el desenvolupament, i d’una manera gradual la memòria olfactòria. Cal, però, tenir present que l’aprenentatge natural de l’infant és multisensorial, de manera que algunes d’aquestes activitats es poden dur a terme juntament amb les activitats que heu vist, per exemple, en el cas del gust.

Si bé al llarg dels sis primers mesos de vida, l’univers sensorial de l’infant gravita entorn de la mare, una activitat que es pot fer a casa a partir del tercer o quart mes consisteix a omplir bosses petites amb extracte de vainilla, coco, aigua de roses, canyella… i apropar-les al nas de l’infant. En la taula trobareu indicades algunes activitats que podeu fer per estimular la percepció de les olors i la memòria olfactòria de l’infant a partir dels sis mesos i fins als tres anys.

  •  L’infant experimenta diferents sensacions mentre juga amb diferents objectes./-50
  • L’infant experimenta diferents sensacions mentre juga amb diferents objectes.

Taula: Activitats destinades a estimular el desenvolupament del sentit de l’olfacte (6-36 mesos)
De 6 a 12 mesos De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos
Omplir bosses petites amb extractes de vainilla, coco, aigua de roses, canyella… i apropar-les al nas de l’infant. Les mateixes activitats que en el cas dels infants dels 6 als 12 mesos, adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que en el cas dels infants dels 12 als 18 mesos, però adaptades a les possibilitats de l’infant. Les mateixes activitats que en el cas dels infants dels 18 als 24 mesos, però adaptades a les possibilitats de l’infant.
Posar a l’abast de l’infant petites bosses amb aromes i estimular-lo perquè les agafi i olori. Posar herbes aromàtiques en pots i estimular l’infant perquè les olori. Presentar algunes fruites, verdures, llet i iogurt als infants perquè les olorin. Identificar diferents olors amb els ulls tancats.
Introduir en un pot hermètic olors de fruites conegudes. L’educador o l’educadora s’encarrega d’obrir cada pot i fa que l’infant l’olori. Presentar olors de llet i de llet fermentada perquè els infants diferenciïn l’olor agradable de la desagradable. Classificar pots de diferents olors segons si l’olor que contenen és agradable o desagradable.
Associar una olor amb una fruita a partir d’imatges.
Aparellar olors iguals.

Trobareu més informació sobre les activitats didàctiques a la secció “Més informació” del web del mòdul.

Tot i que és veritat que per raons metodològiques hem fet una relació de materials i activitats per a cada un dels sentits, ens agradaria recordar-vos que és una presentació artificial que no correspon a l’aprenentatge natural de l’infant, més proper a l’aprenentatge multisensorial.

La panera dels tresors i el joc heurístic

Hi ha activitats, però, que s’ajusten més a l’aprenentatge multisensorial de l’infant. Les dues que trobareu tot seguit exposades són propostes d’intervenció multisensorial en les quals intervenen tots els sentits.

La panera dels tresors és una proposta de joc multisensorial que, adreçat a nens i nenes de 6 a 12 mesos, consisteix en un cistell de vímet, ple d’una gran diversitat d’objectes (de mides, textures, sonoritats, etc. diferents), perquè l’infant pugui descobrir i experimentar els diferents sentits: la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte.

El joc heurístic és una activitat posterior o de continuació de la panera dels tresors que es pot utilitzar a partir del 12 mesos, és a dir, una vegada que l’infant té una capacitat més gran de moviment. Consisteix a proporcionar-li una gran diversitat d’objectes en un espai més ampli (distribuïts per tot arreu dins d’una habitació o sala), en contenidors (cilindres, pots, etc.) i en bosses, la qual cosa amplia les possibilitats del joc (introduir, treure…).

L’observació i el registre sensorial

L’observació és una eina molt important per a les persones que es dediquen a l’educació i la formació dels infants de 0 a 6 anys, a partir de la qual podeu obtenir informació sobre qualsevol problema sensorial que pugui presentar l’infant.

L’observació constitueix l’eina d’avaluació per excel·lència a la llar d’infants i a l’escola infantil.

L’educador o l’educadora portarà a terme l’observació de manera sistemàtica, i per fer-ho cal anar anotant qualsevol incidència en uns registres o escales d’observació que permeten després fer-ne el seguiment i analitzar-les.

Pautes per a l’observació i l’elaboració dels registres

De cara a l’elaboració de la guia, cal seguir una sèrie de passos. El primer pas és arribar a un acord sobre els aspectes que s’han d’observar, és a dir, tant l’àrea sensorial com l’àmbit que s’ha d’observar, i què s’hi vol observar. Allò que es vol observar està format per diferents aspectes: uns són els objectius i els altres són les activitats amb tot allò que té a veure amb el seu desenvolupament.

Els objectius són els referents indispensables que marcaran l’avaluació de l’activitat, la qual és una manera activa i ordenada de dur a terme les experiències d’aprenentatge.

Pel que fa als objectius, cal concretar els aprenentatges que els infants han d’assolir. D’acord amb l’edat i les característiques de l’infant, els objectius es poden classificar segons tres eixos:

  • De 0 a 1 any: experiències de descoberta de sensacions i el registre de la reacció de l’infant.
  • De 0 a 2 anys: experiències de descoberta de sensacions i el registre de la reacció i de l’interès que desvetlla en l’infant.
  • De 2 a 3 anys: la iniciativa de l’infant en la realització d’activitats.

Pel que fa a les activitats, cal descriure el contingut de l’activitat i per fer-ho s’ha de tenir clar:

  • Com fer-les? Descripció metodològica de l’activitat (en grup –petit o gran– o de manera individual, amb l’ajuda d’educadors o educadores, si és una activitat lliure, semidirigida o dirigida, etc.).
  • Quan fer-les? Si la durada té lloc dins de l’horari lectiu, en el temps d’esbarjo o mentre es fan activitats fora del centre.
  • Qui les farà? El nom de l’educador o de l’educadora.
  • On es faran? El lloc on es duran a terme (el pati, l’aula…).

Trobareu més informació sobre què són les activitats i com s’han d’estructurar en els “Annexos” del web del mòdul.

El segon pas consisteix a definir i seleccionar els indicadors específics que voleu observar. Els indicadors es poden classificar segons el sentit o els sentits que seran objecte de l’observació. Depenent de l’activitat proposada, poden aparèixer indicadors per a un únic sentit o diversos sentits. La taula mostra alguns exemples d’indicadors, i com podeu veure, les possibilitats de formular indicadors és molt àmplia. Tot depèn dels objectius que es vulguin avaluar i de les activitats proposades.

Taula: Indicadors de l’observació
Sentits Indicadors
Vista a) Segueix amb la vista la trajectòria de l’objecte?
b) Ha seleccionat, de les pilotes, les de color groc?
c) Quina expressió fa quan es mira al mirall?
d) Identifica persones de l’entorn familiar?
Oïda a) Sap reconèixer les veus dels animals?
b) Cerca amb el cap el so emès per darrere?
c) Identifica sons de la vida quotidiana?
Tacte a) Li agraden els massatges?
b) Es diverteix caminant per diferents textures?
c) Distingeix entre fred i calor?
d) Manipula els objectes?
Gust a) Accepta el sabor agre?
b) Gaudeix tastant diferents sabors?
c) Demana per tastar els diferents aliments?
Olfacte a) Mostra interès per olorar els continguts dels pots?
b) Intenta obrir el pot per olorar les substàncies?
c) Li agrada participar en les activitats olfactives?

El tercer pas és escollir la guia o taula d’observació. En una pauta d’observació ha d’aparèixer la informació següent:

  • Data i lloc.
  • Nom i edat (classe a la qual pertany).
  • Nom de l’observador o de l’observadora.
  • Àrea de desenvolupament.
  • Objectius.
  • Codificació d’indicadors.

Per avaluar els indicadors, cal disposar d’uns codis que poden ser els següents:

  • Codi numèric (0, 1, 2,…) en funció del grau d’assoliment de l’aprenentatge.
  • Codi quantitatiu: S (sempre), M (molt), Ma (mai).
  • Codi qualitatiu: MB (molt bé), B (bé), R (regular), M (malament), etc.
  • Codi amb connotacions que caracteritzen la conducta: AI (amb ajuda individual), AC (amb ajuda col·lectiva), A (autònomament), etc.

El quart pas que cal seguir consisteix a aplicar i analitzar el buidatge de la informació recollida. És important avaluar la informació i posteriorment buidar-la per valorar el ritme d’aprenentatge i les activitats necessàries per assolir els objectius plantejats.

Exemples de pautes d’observació i registres

Tot seguit trobareu diversos exemples de pautes d’observació i registres. La figura mostra un instrument d’avaluació per observar el desenvolupament d’un sentit concret en una classe.

Figura Programació inicial
Instrument d’avaluació per observar el grau d’adquisició o desenvolupament d’un sentit al grup classe (font: J. R. Gimeno i altres, 1986, pàg. 204).

La taula presenta una pauta d’observació amb indicadors per cada sentit i segons dues franges d’edat (6 i 12 mesos). La taula i taula mostren dos quadres de registre de l’observació sensorial per a infants de 6 mesos d’edat (taula) i per a infants de 12 mesos d’edat (taula).

Taula: Programació inicial. Repertori d’entrada
Sentit i grau Mai Poques vegades Força vegades Gairebé sempre Sempre
Vista
Grau 0: coneixement
Grau 1: domini
Grau 2: memòria
Grau 3: agudesa
Grau 4: aplicació
Oïda
Grau 0: coneixement
Grau 1: domini
Grau 2: memòria
Grau 3: agudesa
Grau 4: aplicació
Equilibri
Grau 0: coneixement
Grau 1: domini
Grau 2: memòria
Grau 3: agudesa
Grau 4: aplicació
Olfacte
Grau 0: coneixement
Grau 1: domini
Grau 2: memòria
Grau 3: agudesa
Grau 4: aplicació
Gust
Grau 0: coneixement
Grau 1: domini
Grau 2: memòria
Grau 3: Agudesa
Grau 4: aplicació
Tacte
Grau 0: coneixement
Grau 1: domini
Grau 2: memòria
Grau 3: agudesa
Grau 4: aplicació
(Font: J. R. Gimeno, 1986, pàg. 203.)

Taula: Quadre de registre d’observació sensorial per a infants de 6 mesos
Sentit No Observacions
Tacte
L’infant mostra desgrat quan se’l posa amb contacte amb textures aspres?
Intenta moure’s o es posa a la boca els objectes que passen per les seves mans?
Explora i manipula objectes estimulants?
Gust
L’infant ha manifestat algun senyal quan heu introduït a la dieta les farinetes de fruita?
Ha donat senyals de plaer o desgrat quan li heu donat farinetes que no són dolces?
Olfacte
L’expressió facial de l’infant canvia quan li feu olorar substàncies aromàtiques?
Oïda
L’infant gira el cap per buscar o localitzar d’on prové el so?
Quan sent una veu familiar, fa algun senyal de reconèixer-la?
S’espanta quan sent un soroll fort?
Vista
L’infant fixa la mirada i observa persones i objectes estimulants que són a prop?
Segueix amb la mirada el desplaçament de persones o d’objectes estimulants?
Quan se li presenten persones o objectes estimulants, fa algun senyal de reconèixer-los ?
(Font: E. Pons; D. Roquet-Jalmar (2003). "Desarrollo cognitivo y motor" (pàg. 57). Barcelona: Altamar.)
Taula: Quadre de registre d’observació sensorial per a infants de 12 mesos
Sentit No Observacions
Tacte
L’infant fa demostracions de plaer quan és atès en les rutines d’higiene diària? Fa la impressió que manipula amb intenció, investigant les propietats tàctils dels objectes? Pot construir una torre de dos o més cubs per imitació?
Gust
Manifesta alguna predisposició gustativa? Ha expressat algun senyal quan s’ha introduït l’element salat a la dieta?
Olfacte
Sembla que té alguna preferència per alguna olor o aroma especial?
Oïda
Quan juga, sembla que li agrada fer soroll donant cops amb els objectes? Pot donar respostes diferents davant una veu amistosa, i davant una veu enfadada o enutjada? Manifesta reconeixement quan sent el so d’un objecte sonor familiar?
Vista
Quan observa persones o objectes estimulants que són lluny, sembla que fixa la mirada? Fa la impressió que observa i examina amb deteniment els objectes que li resulten interessants?
(Font: E. Pons; D. Roquet-Jalmar (2003). "Desarrollo cognitivo y motor" (pàg. 57). Barcelona: Altamar.)

Els infants amb necessitats educatives especials

A les aules els infants estan agrupats per edats i, malgrat la variabilitat dels seus ritmes d’aprenentatge, gairebé tots evolucionen seguint els paràmetres propis de l’edat. Tot i així, us podeu trobar, però, amb infants que tenen algun handicap prou important perquè hàgiu de fer un pla de suport individualitzat (PI). En aquests casos es parla d’infants amb necessitats educatives especials.

Trobareu més informació sobre les mesures i suports en els “Annexos” del web d’aquesta unitat.

Els infants amb discapacitat sensorial presenten variabilitat de característiques, algunes de comunes a tots ells i d’altres que són específiques de cada cas. Aquestes característiques són les que definiran si cal o no un pla de suport individualitzat (PI) i, en el cas en què sigui necessari, quins hauran de ser els objectius i quina la metodologia que s’ha d’emprar.

Per a tot això caldrà tenir en compte que el grau d’incapacitat sensorial varia molt d’un infant a un altre i depèn d’una sèrie de factors que el poden agreujar o disminuir. Aquests factors són els següents:

El grau i la causa de la lesió: si es tracta de ceguesa total o de baixa visió; si és un sord profund o pateix hipoacúsia; si la causa de la lesió permet un tractament mèdic o protèsic que minimitzi les seqüeles, etc. L’edat de la lesió sensorial: hi influeix molt el moment de la vida en què es pateix la pèrdua sensorial.

La sordesa i l'edat de la lesió

No és el mateix néixer sord que esdevenir sord. L’edat en què es produeix la pèrdua del sentit de l’oïda és, però, molt important, ja que pot afectar l’aprenentatge d’una manera més àmplia. Així, per exemple, dins de la sordesa que sobrevé després del naixement es pot distingir, segons Marchesi, entre la sordesa prelocutiva, que apareix durant els tres primers anys, abans que l’infant hagi adquirit la parla, i la sordesa postlocutiva, és a dir, que es produeix després dels tres anys, quan ja s’ha adquirit la parla.

Les característiques i l’actitud de l’entorn familiar: hi ha diferències si els pares accepten la discapacitat o no; l’acceptació o no de l’alteració sensorial pot incidir a prendre mesures d’intervenció en una edat primerenca; una actitud massa protectora pot, entre altres coses, incidir negativament en el desenvolupament de l’infant. I l’aspecte més important és que la família és el primer entorn socialitzador en què l’infant s’ha de sentir segur i establir forts vincles afectius per superar les limitacions, i la família ha de ser la base del suport de l’evolució del nen o la nena sord o cec.

Un exemple

Una de les característiques i l’actitud de l’entorn familiar, la il·lustra el fet que els fills sords de pares sords tenen de seguida contacte amb el llenguatge de signes, la qual cosa els afavoreix.

En el cas de l’educació primerenca, però, és molt important en el cas d’infants sords afavorir l’exploració de l’entorn a partir del tacte i els estímuls sonors sense tenir una por excessiva de les caigudes i fer el tractament que es pot fer de 0 a 3 anys, ja que és l’època d’adquisició del llenguatge.

L’educació primerenca afavoreix el desenvolupament de l’infant estimulant més tant el sentit afectat com la resta de sentits, sempre, però, respectant les seves possibilitats.

Els infants amb problemes sensorials poden presentar problemes d’adaptació familiar i de relació social. A. Marchesi, per exemple, destaca els trets següents en les persones invidents:

  • Dependència forta de la mare i dels adults.
  • Grau d’ansietat alt, sobretot en les separacions.
  • Necessitat de controlar l’entorn.
  • Manca de seguretat en ell mateix.
  • Tendència a evadir-se, aïllar-se i tancar-se en el “propi món”.
  • Criteris rígids o poc flexibles.
  • Sentiment de soledat.
  • Desinterès aparent per objectes i persones.
  • Absència de competitivitat.
  • Sensibilitat alta a les frustracions.

Les carències sensorials condicionen la percepció del món exterior. Per exemple, un infant sord perd molta informació de l’exterior, ja que no pot reconèixer aspectes de la realitat pel so característic. Un infant invident té un coneixement de l’entorn fragmentari, a diferència del nen o la nena que hi veu, que té informació global que li aporta la visió.

Quan un sentit presenta una disfunció, els altres sentits es desenvolupen més per compensar-la. Recordeu que els sentits són la via d’entrada dels coneixements.

Un infant sord, sense estimulació o recursos adequats, no pot aprendre el llenguatge, el qual és la base del pensament abstracte i reflexiu; i un nen o una nena cec presenta o pot presentar dificultats de moviment espacial i d’adequar-lo a l’objectiu (desplaçar-se, jugar, hàbits d’autonomia, lectura i escriptura, etc.).

En casos greus de deficiència

Quan la deficiència en el desenvolupament és notòria, cal la intervenció de professionals en discapacitat sensorial (logopeda, psicopedagog, professor de suport, especialista en llenguatge de signes, etc.), tant en centres ordinaris d’integració social com en centres especials.

Als centres ordinaris s’han d’avaluar els recursos materials i professionals de la metodologia emprada i la implicació de tot l’equip docent per garantir la integració de l’infant amb discapacitat sensorial i el seu desenvolupament integral (personal, social i acadèmic). Tot aquest equip de suport orientarà l’educador o l’educadora a determinar els objectius.

Per exemple, en el cas de l’infant sord l’objectiu prioritari és la relació i l’aprenentatge del llenguatge oral; en el cas de l’infant cec que encara té, però, una visió residual, l’objectiu prioritari és l’estimulació de la visió.

Necessitats educatives especials en el deficient visual

L’educació dels alumnes amb deficient visual pretén afavorir el desenvolupament integral i la maduració tenint en compte les possibilitats de l’alumne. Per aconseguir-ho, l’educació ha d’afavorir el desenvolupament dels aspectes següents:

  • Desenvolupament psicomotor: familiaritzar-se amb el cos i reconèixer l’esquema corporal; fomentar el desig de moviment i desenvolupar l’orientació espacial a partir de pistes tàctils i sonores.
  • Desenvolupament perceptiu i cognitiu: desenvolupar altres sentits, sobretot el tacte i l’oïda; desenvolupar la coordinació audiomotora, ja que allò que no es veu o no es toca no existeix; desenvolupar la percepció i localització/procedència del so; motivar conductes de recerca i d’exploració d’objectes.
  • Desenvolupament del llenguatge i la comunicació: fomentar comportaments preverbals com somriures, plors, etc.; fomentar el desenvolupament del llenguatge per mitjà de l’exploració de l’entorn i anomenar els objectes, persones i accions.
  • Desenvolupament de l’autonomia personal en activitats de la vida diària: agafar el biberó i els coberts, controlar els esfínters, vestir-se i desvestir-se sol.

Recursos metodològics en el deficient visual

El desenvolupament de l’infant que pateix ceguesa o té una baixa visió requereix l’aplicació de tot un seguit de recursos. Aquests recursos ajuden a entrenar els residus visuals en cas que l’infant pateixi baixa visió, o bé constitueixen un aprenentatge per a la lectoescriptura posterior en Braïlle. Entre aquests recursos metodològics cal assenyalar els següents:

  • Controlar els sons que envolten l’infant (controlar-ne la intensitat, com a màxim proporcionar dos estímuls auditius, etc.);
  • Parlar-li en un to suau i tranquil, ja que ajuda a calmar-lo.
  • Comentar-li verbalment les diferents accions que es fan, els noms dels objectes, les parts del cos, etc.
  • Afavorir el contacte físic i les relacions amb altres nens tant cecs com vidents ajudaran a potenciar les relacions afectives.
  • Fomentar postures d’estar asseguts que ajudin a la manipulació d’objectes, el gateig i la marxa.
  • Proporcionar-li tot tipus d’experiències tàctils i sonores (que compensin la deficiència visual): planxes de Thermoform, dòminos tàctils, abecedaris amb lletres grans i diferents relleus, ninots amb diferents sons, reconèixer objectes de la vida diària a partir del so que emeten, colors per textures, aprenentatge de la tècnica del punxó, reconèixer objectes petits a través del tacte, etc.
  • Utilitzar ajudes tècniques –lents- que augmentin el camp visual i millorin l’agudesa visual –ordinadors, projectors de diapositives, retroprojectors de transparències, fotocòpies, etc.– que ampliïn la imatge de l’objecte.

Necessitats educatives especials en el deficient auditiu

L’objectiu principal, igual que amb els infants que no tenen cap deficiència sensorial, és el desenvolupament integral i la maduració de l’infant d’acord amb les seves possibilitats.

Per aconseguir aquest objectiu, en el cas del nen o de la nena amb una deficiència auditiva, l’aspecte més important que cal tenir en compte és l’aprenentatge del llenguatge oral, el qual li permetrà la relació amb l’entorn en què viu i el desenvolupament de les capacitats cognitives. Els aspectes que s’han de treballar per aconseguir el domini de la llengua són:

  • La progressió fonètica: ajuda a tenir una bona veu i un registre normal, corregir elements prosòdics (ritme, entonació, pausa, intensitat, etc.) i fonemes de pronunciació incorrecta, etc.
  • La progressió lingüística: ajuda els alumnes a enriquir el vocabulari i a millorar-ne la capacitat d’expressió, i el capacita perquè comprengui preguntes bàsiques –qui, què, com, on, etc.–, i perquè sigui capaç de formular-ne.
  • La progressió auditiva: ajuda a millorar la discriminació auditiva i estimular la capacitat auditiva de les orelles, tant per separat com totes dues alhora.

Recursos metodològics en el deficient auditiu

El desenvolupament de l’infant amb deficiència auditiva requereix aplicar tota una sèrie de recursos metodològics, entre els quals cal esmentar els següents:

  • Mantenir sempre el contacte ocular amb l’educador o educadora.
  • Comprovar que ha entès l’activitat que s’ha de fer.
  • Comprovar la sonoritat i lluminositat de l’aula (és important que els reflexos lluminosos no dificultin l’audició).
  • Utilitzar la mateixa llengua a l’escola i l’entorn familiar.
  • Proposar activitats musicals que ajudin a interioritzar aspectes com el ritme, la melodia i l’entonació o, per exemple, jocs rítmics i cançons infantils, entre d’altres.
  • Proposar activitats que estimulin la parla, com crear situacions en les quals l’infant sord participi de manera activa, o bé dramatitzar una escena, etc.
  • Presentar imatges que el nen reconegui i pugui verbalitzar.
  • Utilitzar pròtesis que millorin l’audició de l’infant.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats