Resum

L’activitat que desenvolupa el treballador en els llocs de treball i el moviment de persones i materials als centres de treball que es fa pels passadissos de trànsit, les rampes, les portes, etc., comporta la possibilitat que ocorrin diversos tipus d’accidents, principalment caigudes, cops i xocs. L’origen d’aquests accidents, principalment, són les condicions o la brutícia de les superfícies de treball, o bé defectes existents com obertures diverses, obstacles fixos o provisionals, defectes en les condicions ambientals, manteniment i neteja insuficients, senyalització inexistent o inadequada, etc.

Per aquest motiu, les superfícies de treball són a l’origen d’un gran nombre d’accidents laborals, especialment les caigudes al mateix nivell, que representen aproximadament el 10% del total d’accidents amb baixa registrats a Espanya anualment. De tots aquests, el 98,4% tenen conseqüències lleus, un 1,58% conseqüències greus i un 0,02% conseqüències mortals.

La normativa d’aplicació en els llocs de treball és el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, però que no és d’aplicació en:

  • Els mitjans de transport utilitzats fora de l’empresa o centre de treball, i també als llocs de treball situats dins dels mitjans de transport.
  • Les obres de construcció temporals o mòbils.
  • Les indústries d’extracció.
  • Els vaixells de pesca.
  • Els camps de cultiu, boscos i altres terrenys que formin part d’una empresa o centre de treball agrícola o forestal, però que estiguin situats fora de la seva zona edificada.

En aquests casos, hi ha normativa d’aplicació concreta, com per exemple:

  • Les disposicions mínimes de seguretat i salut que s’hauran d’aplicar a les obres de construcció, que estan establertes en el Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre.
  • Les disposicions mínimes de seguretat i salut dels treballadors en les activitats mineres, que estan establertes en el Reial decret 1389 /1997, de 5 de setembre.
  • Les disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball a bord dels vaixells de pesca, que estan establertes en el Reial decret 1216/1997, de 18 de juliol.

En el context de l’actuació preventiva, cal considerar aquelles actuacions que, sense eliminar el risc ni substituir les accions preventives, serveixen com a tècniques complementàries a les mesures preventives prioritàries, entre les quals destaquen les normes de seguretat i la senyalització de seguretat.

La senyalització de seguretat és una tècnica de seguretat complementària, que no elimina el risc per si mateix, i la posada en pràctica de la qual no dispensa, en cap cas, de l’adopció de les mesures de prevenció i control que corresponguin. Així, la senyalització de seguretat no elimina ni redueix els riscos, sinó que com a màxim crida l’atenció sobre la seva existència.

Les disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització de seguretat en el lloc de treball es concreten en el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril (BOE núm. 97, de 23 d’abril), sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius