Normes i senyalització de seguretat

En el context de l’actuació preventiva, cal considerar aquelles actuacions que, sense eliminar el risc ni substituir les accions preventives, ens serveixen com a tècniques complementàries a les mesures preventives prioritàries. Entre elles, destaquen les normes de seguretat i la senyalització de seguretat, raó per la qual s’han de prendre en consideració.

Normes de seguretat

És important destacar que la norma de seguretat no ha de substituir altres mesures preventives prioritàries per eliminar riscos en les instal·lacions i ha de tenir, en aquest sentit, un caràcter complementari.

En la figura es mostra el camí que ens condueix a la creació de la norma de seguretat i com contribueix en l’objectiu final de la prevenció d’accidents.

Figura Camí per a la creació de la norma

Definicions, principis bàsics i classificació de normes

Algunes de les definicions de norma més usuals són les següents:

  • Les normes són les recomanacions preventives recollides formalment en documents interns que indiquen maneres obligatòries d’actuar.
  • Les normes són directrius, ordres, instruccions i consignes que instrueixen el personal que treballa en l’empresa sobre els riscos que es poden presentar en el desenvolupament de la seva activitat i la forma de prevenir-los.
  • La norma és la regla que resulta necessària promulgar i difondre amb l’anticipació adequada i que s’ha de seguir per evitar els danys que es puguin derivar com a conseqüència de l’execució d’un treball.

Amb les normes de seguretat s’aconsegueix protegir el treballador i, a més, serveixen per ensenyar i complementar-ne l’actuació professional. És aconsellable fer-ne ús en una mesura suficient i no caure en un excés de normes, perquè poden portar a la confusió i comportar efectes negatius. Un excés de normes pot conduir al fet que no se’n compleixi cap.

En aquest context, es pot dir que perquè una norma sigui eficaç ha de complir uns principis bàsics:

  • Ha de ser pedagògica.
  • Ha de disciplinar.
  • Ha de complementar l’actuació professional.
  • No ha de caure en l’abús. Una gran quantitat de normes porta a la confusió. Ha de ser necessària.
  • Possible: s’ha de poder portar a la pràctica.
  • El contingut serà clar (comprensible), breu (de lectura fàcil) i concret (referenciat a un sol tema).
  • Acceptada pels treballadors afectats i exigible.
  • Actual, dins de les circumstàncies del moment. La norma ha d’estar al dia i això exigeix vigilància i actualització, si és necessari, a causa dels canvis que es van produint en els processos productius.

Segons el seu camp d’aplicació, les normes de seguretat es classifiquen en dos grups, que són les normes generals i les específiques:

  • Normes generals: dirigides a tot el centre de treball o a àmplies zones del centre, marquen directrius de forma genèrica.
  • Normes específiques: dirigides a diferents llocs de treball i a tasques que requereixen actuacions concretes, assenyalen la manera segura de fer-les.

Exemples de norma general i específica

Un exemple de norma general és mantenir l’ordre i la neteja a tot un taller mecànic. En canvi, un exemple de norma específica és l’ús obligat dels EPI en les operacions de soldadura.

Contingut de les normes

Perquè una norma sigui eficaç, ha de comprendre una sèrie de requisits: objectiu, redacció, camp d’aplicació, grau d’exigència, reforç, vigència i actualització.

  • Objectiu: descripció breu del problema que es pretén abordar amb la norma (riscos).
  • Redacció: s’estructura en capítols i apartats.
  • Camp d’aplicació: s’especifica el lloc, zona, treball i operació a la qual afecta i ha d’aplicar-se la norma.
  • Grau d’exigència: especificació sobre la seva obligatorietat o mera recomanació, i indicació, si escau, de la gravetat de la falta.
  • Reforç: normes legals o particulars que ampliïn, mitjançant la seva citació, el contingut de la norma, i a les quals cal supeditar-se.
  • Vigència i actualització: termini d’entrada en vigor i dates periòdiques de revisió.

Fases d'implantació de la norma

No s’ha de descuidar la participació dels mateixos treballadors afectats en la implantació de la norma.

Quan es decideix implantar una norma en l’empresa o centre de treball, es desenvolupa un procés que comença amb la concepció de la norma i arriba fins a la seva implantació, i que passa per les fases següents:

  1. Creació: en l’elaboració d’una norma hi han d’intervenir totes les parts interessades. És important la col·laboració dels qui després les hagin de complir.
  2. Redacció, supervisió i correcció per part de la direcció de l’empresa i del comitè de seguretat.
  3. Difusió o divulgació: la difusió s’efectuarà lliurant els textos que contenen les normes a les persones afectades, a més de mitjançant reunions informatives. També fixant anuncis, avisos o cartells. Cal tenir garanties que la norma, una vegada aprovada, és perfectament coneguda pels qui l’han d’aplicar.
  4. Vigilància del seu compliment i, en cas contrari, anàlisi de les causes per prendre les mesures correctores oportunes.
  5. Actualització de la norma per canvi de la legislació o mètodes de treball.

Procediments segurs de treball

Sota un concepte de seguretat integrada, és necessari normalitzar els procediments o instruccions de treball, integrant els aspectes de seguretat a totes aquelles situacions en les quals les desviacions del procés previst poden generar errors, avaries o accidents que potencialment poden causar danys. D’aquesta forma, obtenim els procediments segurs de treball.

Amb la normalització dels procediments de treball es pretén regular-ne i estandarditzar-ne totes les fases operatives en què determinades alteracions poden ocasionar pèrdues o danys que és necessari evitar.

Els aspectes de seguretat considerats han de ser destacats dins del procediment normalitzat de treball, perquè l’operari sàpiga a tota hora com actuar correctament i conegui les operacions i moments clau per a la seva seguretat, la dels seus companys i la de les instal·lacions.

Les normes de seguretat es poden integrar gradualment a mesura que es van descrivint les diferents etapes de la tasca que es duu a terme, o bé es pot optar a desenvolupar un apartat de normes de seguretat dins d’un procediment o instrucció de treball.

Les instruccions i normes s’han de situar en llocs visibles a prop dels llocs de treball que afecten.

Senyalització de seguretat

Tots som conscients de la importància que ha assolit avui dia la senyalització en la vida urbana i la circulació de tot tipus (terrestre, marítima i aèria), de tal forma que sense ella, moltes vegades, es produirien el caos i accidents. Un exemple el tenim en la circulació de vehicles i vianants: els seus codis de comunicació es basen en senyals.

Així mateix, en el món laboral es donen situacions de perill en les quals és convenient que el treballador rebi una determinada informació relativa a la seguretat, que denominarem senyalització de seguretat, i és aquella que subministra una indicació relativa a la seguretat de persones i/o béns.

La senyalització de seguretat és una tècnica de seguretat complementària que no elimina el risc per si mateix i, a més, la seva posada en pràctica no dispensa en cap cas de l’adopció de les mesures de prevenció i control que corresponguin. Així, la senyalització de seguretat no elimina ni redueix els riscos, sinó que com a màxim crida l’atenció sobre la seva existència.

La senyalització de seguretat és una mesura preventiva complementària a d’altres a les quals no pot substituir.

Tota sola, doncs, no existeix com a mesura preventiva i és una última baula d’una cadena d’actuacions bàsiques preventives que comencen amb la identificació i avaluació de riscos. A continuació, hi ha l’aplicació de mesures preventives per a l’eliminació i minimització dels riscos.

Els riscos residuals s’avaluen ordenant-los segons la seva importància i planificant les corresponents mesures preventives. Per controlar aquests riscos, es poden aplicar mesures tècniques de protecció col·lectiva o mesures organitzatives. Després d’instruir i protegir els treballadors informant i proporcionant els equips de protecció individual i els procediments de treball, s’arriba a l’última etapa, en què es considera la senyalització com a mesura preventiva complementària de les anteriors.

Ús de la senyalització

La senyalització s’hauria d’utilitzar per indicar una situació o classe de risc que no s’ha pogut eliminar després de l’avaluació de riscos, com a mesura complementària o com a alternativa provisional de prevenció de seguretat fins a implantar les mesures necessàries.

Senyalització i cartelleria específica per a la covid-19

En l’apartat d’annexes hi trobareu cartelleria específica per a la covid-19

Quan ens trobem davant la impossibilitat d’eliminar o reduir prou el risc aplicant criteris de prevenció o de controlar-lo exhaustivament mitjançant mesures tècniques o organitzatives de protecció, sorgeix la necessitat de senyalització, havent d’advertir els operaris exposats de l’existència del risc i orientar o guiar els treballadors sobre les pautes de comportament que han de seguir davant de cada situació de risc (obligant, prohibint, informant…), i també se’ls ha de facilitar la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats necessari per establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors davant els riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política coherent, coordinada i eficaç. Segons l’article 6, seran les normes reglamentàries les que aniran fixant i concretant els aspectes més tècnics de les mesures preventives.

Així, són les normes de desenvolupament reglamentari les que han de fixar les mesures mínimes que s’han d’adoptar per a l’adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes, hi ha les destinades a garantir que en els llocs de treball hi ha una adequada senyalització de seguretat i salut, sempre que els riscos no es puguin evitar o limitar prou per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o de mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.

Conceptes i normativa de senyalització

S’entén per senyalització el conjunt d’estímuls que condicionen l’actuació d’aquell que els rep davant la circumstància que es pretén ressaltar. Més concretament, la senyalització de seguretat és aquella que subministra una indicació relativa a la seguretat de persones i/o béns.

Les disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització de seguretat en el lloc de treball es concreten al Reial decret 485/1997, de 14 d’abril (BOE núm. 97, de 23 d’abril), sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

Els estímuls poden ser percebuts per mitjà dels nostres sentits, essent els de la vista i l’oïda els principals i únics considerats al reial decret, però poden prendre la forma de colors, formes geomètriques, emissions sonores, lluminoses o bé gestos.

L’esmentat Reial decret 485/1997 trasllada a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva europea 92/58/CEE, de 24 de juny de 1992, que estableix les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball i s’enquadra dins de la reglamentació general sobre seguretat i salut en el treball, constituïda per la Llei 31/1995, de 8 de novembre.

L’article 2 del Reial decret 485/1997 defineix la senyalització de seguretat i salut en el treball com una senyalització que, referida a un objecte, activitat o situació determinades, proporcioni una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant un senyal en forma de plafó, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal gestual, segons procedeixi.

L’àmbit d’aplicació objecte d’aquest reial decret és la senyalització de seguretat i salut en el treball, referida a les zones, locals, vies, recorreguts, perills derivats de l’activitat o la mateixa instal·lació, els mitjans de protecció, emergència, socors i salvament dels llocs de treball a fi de salvaguardar la seguretat i salut dels treballadors.

El reial decret tracta d’establir criteris uniformes i homogenis sobre la senyalització de seguretat i salut en el treball i permetre una informació comuna, independentment del centre de treball en el qual ens puguem trobar.

Mitjançant aquest Reial decret 485/1997 queda derogat el Reial decret 1403/1986, de 9 de maig, pel qual s’aprova la norma sobre senyalització de seguretat en els centres i locals de treball.

A l’apartat de bibliografia disposeu de l’enllaç a la guia tècnica de senyalització de seguretat i salut en el treball de l’INSHT.

La guia tècnica de senyalització i salut en el treball publicada per l’INSHT, i que no és de compliment obligat, aclareix dubtes sobre el Reial decret 485/97 i enriqueix dades i conceptes.

Utilització de la senyalització i salut en el treball

La senyalització de seguretat i salut en el treball s’ha d’utilitzar sempre que l’anàlisi dels riscos existents, de les situacions d’emergència previsibles i de les mesures preventives adoptades posi manifest la necessitat de:

  • Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.
  • Alertar els treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.
  • Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.
  • Orientar o guiar els treballadors que facin determinades maniobres perilloses.

Aquest reial decret no afecta la senyalització prevista per la normativa sobre comercialització de productes i equips i sobre substàncies i preparats perillosos, llevat que l’esmentada normativa disposi expressament una altra cosa. Tampoc no és aplicable a la senyalització utilitzada per a la regulació del trànsit per carretera, ferroviari, fluvial, marítim i aeri, llevat que els esmentats tipus de trànsit s’efectuïn en els llocs de treball, i sense perjudici de l’establert a l’annex VII del reial decret, ni a la utilitzada per vaixells, vehicles i aeronaus militars.

No s’han d’entendre com a lloc de treball només les zones interiors cobertes, sinó també aquelles zones annexes a aquestes que en formen part i per les quals circulin vehicles.

Hi ha altres reglamentacions específiques en les quals es preveuen aspectes de senyalització. Són exemples de les esmentades normatives les que es mostren en la taula.

Taula: Normativa sobre senyalització
Normativa Senyalització
Reglament electrotècnic de baixa tensió RD 842/2002 BT-19 Instal·lacions interiors o receptores.
Reglament d’aparells a pressió RD 2060/2008 (BOE de 05.02.09) UNE-ISO 1089-3:2004 Colors relatius a ampolles i bòtils de gasos comprimits liquats i dissolts a pressió.
Productes utilitzats o residus perillosos RD 664/1997 (BOE de 24.05.97)
RD 665/1997 (BOE de 24.05.97)
Llei 10/1998 (BOE de 22.04.98)
RD 833/1988 (BOE de 30.7.88)
RD 952/1997 (BOE de 5.7.97)
Quan els productes o els seus residus utilitzats tinguin la consideració de perillosos, es regularan per la Llei 10/1998 i les parts no derogades dels reials decrets 833/88 i 952/1997.
Mercaderies perilloses (transport per carretera) Reglament nacional de transport de mercaderies perilloses per carretera: RD 2115/1998 (BOE de 16.10.98 i rectificació del 26.3.99).
94/55/CE (DOCE L 319, 12.12.94 P.7).
96/86/CE (DOCE L 335, 24.12.96, P.43 I L251, 15.9.97, P1).
Disposicions sobre etiquetes de perill.
Establiment de condicions uniformes aplicables al transport intracomunitari de mercaderies perilloses per carretera.
Mercaderies perilloses (transport per ferrocarril) RD 412/2001, 2.6.
Aproven el Reglament nacional de transport de mercaderies perilloses per ferrocarril (BOE de 13.02.17).
Disposicions sobre etiquetes de perill.
Codi tècnic d’edificació RD 314/2006, de 7 de març (BOE 261 de 28.03.06). Disposicions sobre senyalització i il·luminació.
Reglament dels equips de treball RD 1215/1997, de 18 de juliol (BOE 188 de 7.8.97), annex I. Tot equip de treball portarà advertències i senyalitzacions.
Llei de prevenció de riscos laborals Llei 31/1995, de 8 novembre (BOE 269 de 10.11.95). Art. 41. Els productes i substàncies químiques utilitzats en el treball hauran de ser identificats clarament.
Reglament dels llocs de treball. RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE 97 de 23.4.97). Annex I. 5. 7è-9. 7è. Senyalització de vies de circulació. Vies i sortides d’evacuació.
Substàncies i matèries perilloses RD 1272/2008 (Reglament CLP)
RD 1907/2006 (Reglament REACH)
Classificació, envasament i etiquetatge.
Font: Guia tècnica de senyalització de seguretat i salut en el treball. INSHT.

Tipus de senyalització en el lloc de treball

La senyalització emprada com a tècnica de seguretat es pot classificar, segons com es manifesta, en les formes indicades a la taula.

Taula: Classificació dels senyals
Senyalització Tipus de senyal Missatge
Senyals
En forma de plafó Prohibició
Advertència
Obligació
Lluita contra incendis
Salvament o socors
Lluminosos i acústics
Comunicacions verbals
Gestuals

Per la seva importància, efectivitat i utilització majoritària, destaca la senyalització òptica en les seves diverses formes: senyals en forma de plafó i senyals lluminosos. La senyalització òptica es basa en la utilització i apreciació dels colors.

En el Reglament de senyalització de seguretat i salut en el treball no es preveuen les senyalitzacions olfactiva i tàctil, encara que siguin útils en determinades situacions.

Tal com indica l’article 2 del Reial decret, s’entendrà per:

a) Senyal de prohibició: un senyal que prohibeix un comportament susceptible de provocar un perill (vegeu la figura). Algunes de les prohibicions més freqüents són: prohibit el pas a persones no autoritzades (per a determinades zones perilloses), prohibit tocar i prohibit encendre foc i fumar.

b) Senyal d’advertència: senyal que adverteix d’un risc o perill (vegeu la figura). Són exemples d’advertència: pas de vehicles de manutenció, matèries inflamables i caigudes a diferent nivell.

c) Senyal d’obligació: senyal que obliga a un comportament determinat (vegeu la figura). Són molt emprats per indicar o recordar l’ús de certs equips de protecció individual.

d) Senyal de salvament o de socors: senyal que proporciona indicacions relatives a les sortides de socors, als primers auxilis o als dispositius de salvament (vegeu la següent figura).

Figura Senyals de prohibició, advertència, protecció obligatòria i salvament

e) Senyal indicatiu: senyal que proporciona informacions diferents de les previstes en les lletres a a d.

f) Senyal en forma de plafó: senyal que, per la combinació d’una forma geomètrica, de colors i d’un símbol o pictograma, proporciona una determinada informació, la visibilitat de la qual està assegurada per una il·luminació de suficient intensitat.

g) Senyal addicional: senyal utilitzat al costat d’un altre senyal dels previstos en el paràgraf f i que facilita informacions complementàries.

h) Color de seguretat: color al qual s’atribueix una significació determinada en relació amb la seguretat i salut en el treball.

i) Símbol o pictograma: imatge que descriu una situació o obliga a un comportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de plafó o sobre una superfície lluminosa.

j) Senyal lluminós: senyal emès per mitjà d’un dispositiu format per materials transparents o translúcids, il·luminats des de darrere o des de l’interior, de manera que apareix com una superfície lluminosa.

k) Senyal acústic: senyal sonor codificat, emès i difós per mitjà d’un dispositiu apropiat, sense intervenció de veu humana o sintètica.

l) Comunicació verbal: missatge verbal predeterminat en el qual s’utilitza veu humana o sintètica.

m) Senyal gestual: moviment o disposició dels braços o de les mans de forma codificada per guiar les persones que fan maniobres que constitueixen un risc o perill per als treballadors.

Colors de seguretat

Els colors de seguretat, tal com indica el Reial decret 485/1997 a l’annex II, podran formar part d’una senyalització de seguretat o constituir-la per si mateixos.

Els colors de seguretat són els d’ús especial i restringit, la finalitat dels quals és indicar la presència o absència de perill o bé d’una obligació que cal complir.

No tots els colors són igualment vàlids per al seu ús en seguretat, perquè ofereixen diferent sensibilitat, i el color utilitzat en la senyalització ha d’atreure al més ràpidament possible l’atenció de la persona a qui va dirigit.

S’han seleccionat quatre colors per a ús específic de la seguretat que, aplicats sobre formes determinades, donen lloc a diferents significats.

A la taula es mostren els colors de seguretat, el seu significat i altres indicacions sobre el seu ús.

Taula: Colors de seguretat
Color Significat Indicacions i precisions
Vermell Senyal de prohibició Comportaments perillosos.
Perill - alarma Aturada, parada, dispositius de desconnexió d’emergència.
Evacuació.
Material i equips de lluita contra incendis Identificació i localització.
Groc o groc ataronjat Senyal d’advertència Atenció, precaució.
Verificació.
Blau Senyal d’obligació Comportament o acció especifica.
Obligació d’utilitzar un equip de protecció individual.
Verd Senyal de salvament o auxili Portes, sortides, passatges, material, punts de salvament o de socors, locals.
Situació de seguretat Tornada a la normalitat.
Font: Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, annex II

Ordre d'apreciació de cada color en funció del color de fons

Com que els colors no es presenten en la realitat de forma única, sinó en combinació amb d’altres, també s’ha de valorar la seva apreciació en funció del color del qual es tracti.

Segons l’experimentació de l’American National Standards Institute (ANSI), si es considera l’apreciació de cada color en funció d’un color de fons, es pot establir una classificació de major a menor apreciació, com mostra la taula.

Taula: Classificació de colors
1 Negre sobre Groc
2Els colors de contrast per als quatre de seguretat són el blanc i el negre. El que especifica el Reial decret 485/1997, annex II, coincideix amb l’indicat en la taula de l’ANSI exposada en els números 2, 3, 4 i 7, assenyalats amb un asterisc. Verd sobre Blanc
3Els colors de contrats per als quatre de seguretat són el blanc i el negre. L’especificat en l’RD 485/1997 annex II coincideix amb l’indicat en la taula de l’ANSI exposada i corresponent als números 2, 3, 4 i 7 assenyalats amb un asterisc. Vermell sobre Blanc
4Els colors de contrats per als quatre de seguretat són el blanc i el negre. L’especificat en l’RD 485/1997 annex II coincideix amb l’indicat en la taula de l’ANSI exposada i corresponent als números 2, 3, 4 i 7 assenyalats amb un asterisc. Blau sobre Blanc
5 Blanc sobre Blau
6 Negre sobre Blanc
7Els colors de contrats per als quatre de seguretat són el blanc i el negre. L’especificat en l’RD 485/1997 annex II coincideix amb l’indicat en la taula de l’ANSI exposada i corresponent als números 2, 3, 4 i 7 assenyalats amb un asterisc. Groc sobre Negre
8 Blanc sobre Vermell
9 Blanc sobre Verd
10 Blanc sobre Negre
11 Vermell Sobre Groc
12 Verd Sobre Vermell
13 Vermell sobre Verd
Font: Guia tècnica de senyalització de seguretat i salut en el treball. INSHT.

El reial decret indica, a l’annex II, que quan el color de fons sobre el qual s’hagi d’aplicar el color de seguretat pugui dificultar la percepció d’aquest últim, s’utilitzarà un color de contrast que emmarqui o s’alterni amb el de seguretat, d’acord amb la taula.

Taula: Correspondència entre el color de seguretat i el color de contrast
Color de seguretat Color de contrast
Vermell Blanc
Groc o groc ataronjat Negre
Blau Blanc
Verd Blanc
Font: Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, annex II.

Senyals en forma de plafó

El Reial decret 485/1997 tracta aquests senyals a l’annex III. S’hi estableix:

1) Característiques intrínseques

  • La forma i els colors d’aquests senyals es defineixen en els apartats següents, en funció del tipus de senyal del qual es tracti.
  • Els pictogrames seran com més senzills millor, i s’evitaran detalls inútils per a la seva comprensió. Podran variar lleugerament o ser més detallats que els indicats en els apartats següents, sempre que el seu significat sigui equivalent i no hi hagi diferències o adaptacions que impedeixin percebre’n clarament el significat.
  • Els senyals han de ser d’un material que resisteixi al millor possible els cops, les inclemències del temps i les agressions mediambientals.
  • Les dimensions dels senyals, i també les seves característiques colorimètriques i fotomètriques, n’han de garantir la bona visibilitat i comprensió.

2) Requisits d’utilització

El senyal no pot quedar tapat per obstacles o persones, altrament perdria la seva eficàcia.

  • Els senyals s’han d’instal·lar preferentment a una altura i en una posició apropiades en relació amb l’angle visual, tenint en compte possibles obstacles, en la proximitat immediata del risc o objecte que s’hagi de senyalitzar o, quan es tracti d’un risc general, en l’accés a la zona de risc.
  • El lloc d’emplaçament del senyal ha d’estar ben il·luminat, ser accessible i fàcilment visible. Si la il·luminació general és insuficient, s’emprarà una il·luminació addicional o s’utilitzaran colors fosforescents o materials fluorescents.
  • A fi d’evitar la disminució de l’eficàcia de la senyalització, no s’utilitzaran gaires senyals pròxims entre ells.
  • Els senyals s’han de retirar quan ja no existeixi la situació que els justificava.

3) Tipus de senyals

Per veure els senyals amb els seus colors normatius, aneu a la secció “Referències” del web.

Segons la seva funció, els senyals es poden classificar en senyals d’advertència, prohibició, obligació, de lluita contra incendis i de salvació o socors. Cada grup té la seva forma i colors específics, cosa que en facilita una comprensió ràpida.

  • Senyals d’advertència. Els senyals d’advertència són de forma triangular. És un pictograma negre sobre fons groc (el groc ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal), amb vores negres. En la figura es mostren divuit senyals d’advertència.
Figura Senyals d’advertència

Com a excepció, el fons del senyal sobre matèries nocives o irritants és de color taronja, en lloc de groc, per evitar confusions amb altres senyals similars utilitzats en la regulació del trànsit per carretera.

  • Senyals de prohibició. Els senyals de prohibició són de forma rodona. El pictograma és negre sobre fons blanc, amb vores i banda (transversal descendent d’esquerra a dreta travessant el pictograma a 45º respecte de l’horitzontal) vermells (el vermell ha de cobrir com a mínim el 35% de la superfície del senyal). En la figura es mostren vuit senyals de prohibició.
Figura Senyals de prohibició
  • Senyals d’obligació. Els senyals d’obligació són de forma rodona. El pictograma és blanc sobre fons blau (el blau haurà de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal). A la figura es mostren onze senyals d’obligació.
Figura Senyals d’obligació
  • Senyals relatius als equips de lluita contra incendis. Els senyals relatius als equips de lluita contra incendis són de forma rectangular o quadrada. El pictograma és blanc sobre fons vermell (el vermell ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal). En la figura es mostren vuit exemples d’aquest tipus de senyals.
Figura Senyals relatius als equips de lluita contra incendis
  • Senyals de salvament o socors. Els senyals de salvament o socors són de forma rectangular o quadrada. El pictograma és blanc sobre fons verd (el verd ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal). A la figura es mostren catorze senyals d’aquest tipus.
Figura Senyals de salvament o socors

4) Relació entre el tipus de senyal, la forma geomètrica i colors utilitzats

En la taula es mostra la relació que hi ha entre el tipus de senyal, la seva forma geomètrica i els colors utilitzats.

Taula: Tipus de senyal de seguretat, formes i colors
Senyal Forma Color
Pictograma Fons Vora Banda
Advertència Triangular Negre Groc Negre -
Prohibició Rodona Negre Blanc Vermell Vermell
Obligació Rodona Blanc Blau Blanc o blau -
Lluita contra incendis Rectangular o quadrada Blanc Vermell - -
Salvament o socors Rectangular o quadrada Blanc Verd Blanc o verd -
Font: Guia tècnica de senyalització de seguretat i salut en el treball. INSHT.

Per a l’estudi d’aquest nucli d’activitat és convenient disposar d’un o diversos catàlegs comercials de senyals de seguretat, que sovint les empreses tenen disponibles a internet.

5) Càlcul de les dimensions d’un senyal

Es pot considerar, segons la norma espanyola UNE 1-115-85 Colors i Senyals de Seguretat, que la relació entre l’àrea mínima (A) del senyal de seguretat i la distància màxima (L) que s’ha de poder comprendre s’expressa per la fórmula:

on A i L s’expressen respectivament en metres quadrats i en metres lineals. Aquesta fórmula s’aplica per a distàncies inferiors a 50 metres. Vegeu la figura representativa figura.

Figura Representació de L i A

Recordem que els senyals poden tenir diferents formes geomètriques i que les fórmules per al càlcul de la seva àrea, A, són les que es mostren en la taula.

A partir de la fórmula 1 i la fórmula del senyal en concret (fórmules 2, 3, 4 o 5) podem deduir la dimensió del senyal (costats o diàmetre).

En resum, els passos que cal seguir per calcular la mida dels senyals són els següents:

  1. Decidir la distància màxima, L, en la qual s’ha de poder comprendre el senyal.
  2. Aquesta distància pot variar de pocs metres (4, 5, 6 metres) per a senyals amb àrees d’influència petites, com per exemple l’advertència de risc elèctric col·locada a la porta d’un armari elèctric d’un torn en un taller mecànic, fins a longituds majors (15, 20, 25 i fins a un màxim de 50 metres) per a senyals que tenen una àrea d’influència més gran, com per exemple la senyalització d’equips de lluita contra incendis o de salvament o socors.
  3. Amb la distància decidida i la fórmula 1, deduïm la superfície mínima A que ha de tenir el senyal.
  4. A partir del resultat del pas 2 i la fórmula de l’àrea corresponent a la forma del senyal (fórmules 2, 3, 4 o 5), deduïm el valor característic del senyal (diàmetre o longitud dels costats).
  5. Triar el senyal d’un catàleg o proveïdor comercial de senyals de seguretat, tenint en compte que, en cas de no trobar el valor característic del senyal (diàmetre o longitud dels costats), hem d’elegir el valor immediatament superior.
Taula: Càlcul de les àrees dels senyals
Forma Fórmula
Bàsica [Fórmula 1]
Quadrada
[Fórmula 2]
Rectangular
[Fórmula 3]
Circular
[Fórmula 4]
Triangular
[Fórmula 5]

Exemple de càlcul de mida de senyals, 1

Per comprendre una mica millor el càlcul explicat, vegem un exemple de com es faria el càlcul d’un senyal de forma rodona, suposant que s’ha de poder comprendre en una distància màxima de 10 metres.

Aplicant la fórmula (fórmula 1 de la norma espanyola UNE 1-115-85), calculem la superfície mínima del senyal:

sent L = 10 metres.

I resulta una superfície mínima de:

Seguidament, a partir de la fórmula (fórmula 4), podem deduir el diàmetre mínim que ha de tenir el senyal per comprendre’s des de la distància màxima de 10 metres:

Quant al diàmetre, resulta:

Si el passem a centímetres, resulta un diàmetre major o igual a 25,2 cm.

El pròxim pas és elegir el senyal d’un catàleg o proveïdor comercial de senyals de seguretat. En cas que no trobem el diàmetre de 25,2 cm (25 cm també seria vàlid, per ser molt poc l’error), elegim el valor immediatament superior.

Exemple de càlcul de mida de senyals, 2

Vegem un nou exemple de com es faria el càlcul d’un senyal de forma triangular (triangle equilàter) suposant que s’ha de poder comprendre en una distància màxima de 12 metres.

Aplicant la fórmula (fórmula 1 de la norma espanyola UNE 1-115-85), calculem la superfície mínima del senyal:

sent L = 12 metres.

I ens resulta una superfície mínima de:

Seguidament, a partir de la fórmula (fórmula 5), podem deduir el valor mínim que ha de tenir el costat del senyal per comprendre’s des de la distància màxima de 12 metres:

Aclarint L ens resulta:

Si el passem a centímetres, ens resulta un costat L major o igual a 40,8 cm.

El pròxim pas és elegir el senyal d’un catàleg o proveïdor comercial de senyals de seguretat.

Exemple de càlcul de mida de senyals, 3

Es volen calcular les dimensions d’un senyal rectangular per al qual hem estudiat que ha de poder comprendre’s en una distància màxima de 15 metres.

Aplicant la fórmula (fórmula 11 de la norma espanyola UNE 1-115-85), calculem la superfície mínima del senyal:

sent L = 15 metres.

I ens resulta una superfície mínima de:

El pròxim pas és elegir el senyal d’un catàleg o proveïdor comercial de senyals de seguretat. Tenint en compte que el senyal elegit ha de complir que:

Si el passem a centímetres quadrats, resulten 1.125 cm2.

Per exemple, un format ofert per molts fabricants és el format normalitzat A3 (42 cm × 29,7 cm), que té una superfície de:

Com veiem, té una superfície una mica més gran que la mínima requerida. Seria una solució.

Senyals lluminosos i acústics

El Reial decret 485/1997 tracta els senyals lluminosos i acústics a l’annex IV. Seguidament, mostrem un desenvolupament d’aquest annex:

Nivell d'il·luminació

Per escollir el nivell d’il·luminació més adequat per a la llum emesa pel senyal lluminós, s’ha de conèixer el nivell d’il·luminació de la zona on es col·locarà el senyal.

  1. Característiques i requisits dels senyals lluminosos
    La llum emesa pel senyal ha de provocar un contrast lluminós apropiat respecte al seu entorn, en funció de les condicions d’ús previstes. La seva intensitat ha d’assegurar que es percebi, sense arribar a produir enlluernaments.
    La superfície lluminosa que emeti un senyal pot ser de color uniforme o portar un pictograma sobre un fons determinat. En el primer cas, el color s’ha d’ajustar al que es disposa sobre colors de seguretat; en el segon cas, el pictograma ha de respectar les regles aplicables als senyals en forma de plafó.
    Si un dispositiu pot emetre un senyal tant continu com intermitent, el senyal intermitent s’utilitzarà per indicar, respecte al senyal continu, un major grau de perill o una major urgència de l’acció requerida.
    No s’han d’utilitzar alhora dos senyals lluminosos que puguin donar lloc a confusió, ni un senyal lluminós a prop d’una altra emissió lluminosa amb prou feines diferent.
    Quan s’utilitzi un senyal lluminós intermitent, la durada i freqüència de les llampades han de permetre la correcta identificació del missatge, evitant que pugui ser percebut com a continu o confondre’s amb altres senyals lluminosos.
    Els dispositius d’emissió de senyals lluminosos per a ús en cas de perill greu han de ser objecte de revisions especials o anar proveïts d’una bombeta auxiliar.
  2. Característiques i requisits d’ús dels senyals acústics
    El senyal acústic ha de tenir un nivell sonor superior al nivell de soroll ambiental, de manera que sigui clarament audible, sense arribar a ser excessivament molest. No s’ha d’utilitzar un senyal acústic quan el soroll ambiental sigui molt intens.
    El to del senyal acústic o, quan es tracti de senyals intermitents, la durada, interval i agrupació dels impulsos, ha de permetre identificar-lo i distingir-lo correctament d’altres senyals acústics o sorolls ambientals.
    No s’han d’utilitzar dos senyals acústics simultàniament.
    Si un dispositiu pot emetre senyals acústics amb un to o intensitat variables o intermitents, o amb un to o intensitat continus, s’han d’utilitzar els primers per indicar, per contrast amb els segons, un major grau de perill o una major urgència de l’acció requerida.
    El so d’un senyal d’evacuació ha de ser continu.
  3. Disposicions comunes
    Un senyal lluminós o acústic indica, en posar-se en marxa, la necessitat de fer una determinada acció, i s’ha de mantenir mentre persisteixi aquesta necessitat.
    En finalitzar l’emissió d’un senyal lluminós o acústic, s’han d’adoptar tot seguit les mesures que permetin tornar a utilitzar-los en cas de necessitat.
    L’eficàcia i bon funcionament dels senyals lluminosos i acústics s’ha de comprovar abans de la seva entrada en servei i, posteriorment, mitjançant les proves periòdiques necessàries.
    Els senyals lluminosos i acústics intermitents previstos per a la seva utilització alterna o complementària han d’emprar un codi idèntic.

Volum del senyal acústic

Perquè un senyal acústic sigui audible a qualsevol zona d’un recinte tancat, ha de tenir nivell sonor almenys 10 dB (A) superior al del soroll ambient i no es recomana que sobrepassi els 120 dB (A) en períodes molt curts.

Manteniment dels senyals lluminosos i acústics

Convé que aquests senyals, igual que els senyals en forma de plafó, estiguin integrats a un sistema de manteniment preventiu i correctiu que n’asseguri el bon estat i el funcionament correcte.

Comunicacions verbals

El Reial decret 485/1997 tracta els senyals de comunicació verbal a l’annex V. Seguidament, mostrem un desenvolupament de l’annex:

S’ha d’evitar l’ús de paraules que es pronunciïn de forma similar.

  1. Característiques intrínseques
    • La comunicació verbal s’estableix entre un locutor o emissor i un o diversos oients, en un llenguatge format per textos curts, frases, grups de paraules o paraules aïllades, eventualment codificats.
    • Els missatges verbals han de ser tan curts, simples i clars com sigui possible; amb l’aptitud verbal del locutor i les facultats auditives del o dels oients n’hi ha d’haver prou per garantir una comunicació verbal segura.
    • La comunicació verbal ha de ser directa (utilització de la veu humana) o indirecta (veu humana o sintètica, difosa per un mitjà apropiat).
  2. Regles particulars d’utilització
    Les persones afectades han de conèixer bé el llenguatge utilitzat, a fi de poder pronunciar i comprendre correctament el missatge verbal i adoptar, en funció d’aquest, el comportament apropiat en l’àmbit de la seguretat i la salut.
    Si la comunicació verbal s’utilitza en lloc o com a complement de senyals gestuals, cal utilitzar paraules com per exemple:
    • Començament: per indicar la presa de comandament.
    • Alto: per interrompre o finalitzar un moviment.
    • Final: per finalitzar les operacions.
    • Hissar: per hissar una càrrega.
    • Baixar: per fer baixar una càrrega.
    • Avançar, retrocedir, a la dreta, a l’esquerra: per indicar el sentit d’un moviment (el sentit d’aquests moviments s’ha de coordinar, si escau, amb els corresponents codis gestuals).
    • Perill: per efectuar una parada d’emergència.
    • Ràpid: per accelerar un moviment per raons de seguretat.

Senyals gestuals

El Reial decret 485/1997 tracta els senyals gestuals a l’annex VI. Seguidament, desenvolupem l’esmentat annex:

  1. Característiques
    Un senyal gestual ha de ser precís, simple, ampli, fàcil de realitzar i comprendre, i clarament distingible de qualsevol altre senyal gestual.
    La utilització dels dos braços al mateix temps s’ha de fer de forma simètrica i per a un sol senyal gestual.
    Els gestos utilitzats, quant a les característiques indicades anteriorment, poden variar o ser més detallats que les representacions recollides en apartats següents, amb la condició que el seu significat i comprensió siguin, almenys, equivalents.
  2. Regles particulars d’utilització
    La persona que emet els senyals, denominada encarregat dels senyals, ha de donar les instruccions de maniobra mitjançant senyals gestuals al seu destinatari, denominat operador.
    L’encarregat dels senyals ha de poder seguir visualment el desenvolupament de les maniobres sense estar-ne amenaçat i s’ha de dedicar exclusivament a dirigir les maniobres i a la seguretat dels treballadors situats en les proximitats.
    Si l’encarregat dels senyals no pot seguir visualment el desenvolupament de les maniobres sense estar-ne amenaçat, s’ha de recórrer a un o diversos encarregats dels senyals suplementaris.
    L’operador ha de suspendre la maniobra que estigui realitzant per sol·licitar noves instruccions quan no pugui executar les ordres rebudes amb les garanties de seguretat necessàries.
    Accessoris de senyalització gestual:
    • L’encarregat dels senyals ha de ser reconegut fàcilment per l’operador.
    • L’encarregat dels senyals ha de portar un o diversos elements d’identificació apropiats, com ara jaqueta, maneguins, braçal o casc i, quan sigui necessari, raquetes.
    • Els elements d’identificació indicats han de ser de colors vius, si és possible iguals per a tots els elements, i els utilitzarà exclusivament l’encarregat dels senyals.
  3. Gestos codificats
    El conjunt de gestos codificats que s’inclou a les taules taula, taula, taula i taula no impedeix que es puguin emprar altres codis, en particular en determinats sectors d’activitat, aplicables en l’àmbit comunitari i indicadors d’idèntiques maniobres.
Taula: Gestos generals
Significat Descripció Il·lustració
Començament: Atenció. Presa de comandament. Els dos braços estesos de forma horitzontal, els palmells de les mans cap endavant.
Aturada: Interrupció. Final del moviment. El braç dret estès cap a dalt, el palmell de la mà cap endavant.
Final de les operacions. Les dues mans juntes a l’altura del pit.
Font: Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, annex VI.
Taula: Moviments verticals
Significat Descripció Il·lustració
Hissar Braç dret estès cap amunt i palmell de la mà dret cap endavant, descrivint lentament un cercle.
Baixar Braç dret estès cap avall, palmell de la mà dret cap a l’interior, descrivint lentament un cercle.
Distància vertical Les mans indiquen la distància.
Font: Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, annex VI.

Taula: Moviments horitzontals
Significat Descripció Il·lustració
Avançar Els dos braços doblegats, els palmells de les mans cap a l’interior, els avantbraços es mouen lentament cap al cos.
Retrocedir Els dos braços doblegats, els palmells de les mans cap a l’exterior, els avantbraços es mouen lentament, allunyant-se del cos.
Cap a la dreta respecte a l’encarregat dels senyals El braç dret estès més o menys horitzontalment, el palmell de la mà dreta cap avall, fa petits moviments lents indicant la direcció.
Cap a l’esquerra respecte a l’encarregat dels senyals El braç esquerre estès més o menys horitzontalment, el palmell de la mà esquerra cap avall, fa petits moviments lents indicant la direcció.
Distància horitzontal Les mans indiquen la distància.
Font: Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, annex VI.
Taula: Perill
Significat Descripció Il·lustració
Perill: Aturada o parada d’emergència Els dos braços estesos cap a dalt, els palmells de les mans cap endavant.
Ràpid Els gestos codificats referits als moviments es fan amb rapidesa.
Lent Els gestos codificats referits als moviments es fan molt lentament.
Font: Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, annex VI.

Aquests senyals gestuals se solen emprar per a moviments de maquinària pesada o elements voluminosos i pesats de les instal·lacions, per mitjà de grans grues o maquinària de moviment de terres.

En aquests casos, es pot presentar un soroll de fons elevat, i per això són més efectius que les comunicacions verbals. Aquestes últimes es poden emprar com a complement dels senyals gestuals.

La pràctica de senyalització

El tècnic en prevenció de riscos laborals ha de seguir un procediment per dur a terme la senyalització de seguretat en un centre de treball. Abans de posar en pràctica aquesta senyalització, s’han de tenir en compte els aspectes següents: la necessitat de senyalitzar; la selecció dels senyals més adequats; l’adquisició dels senyals; la normalització interna de senyalització; l’emplaçament, manteniment i supervisió dels senyals, i el projecte de senyalització.

La necessitat de senyalitzar

Per poder determinar la necessitat de senyalitzar, cal plantejar-se les qüestions següents:

  1. Quan es presenta la necessitat de senyalitzar?
    • Quan, com a conseqüència de l’avaluació de riscos i les accions requerides per al seu control, no hi hagi mesures tècniques o organitzatives de protecció col·lectiva de suficient eficàcia.
    • Com a complement a qualsevol mesura implantada, quan aquesta no limiti el risc en la seva totalitat.
  2. Què s’ha de senyalitzar?
    La senyalització és una informació i, com a tal, si n’hi ha en excés pot generar confusió. S’han de senyalitzar, entre d’altres:
    • L’accés a totes aquelles zones o locals per a l’activitat dels quals es requereixi la utilització d’un equip o equips de protecció individual. L’esmentada obligació no només afecta a qui realitza l’activitat, sinó també a qualsevol que hi accedeixi durant la seva execució: senyalització d’obligació.
    • Les zones o locals que per l’activitat que s’hi realitza, o bé per l’equip o instal·lació que hi hagi, hagin de tenir personal que estigui autoritzat a accedir-hi (senyalització d’advertència de perill de la instal·lació o senyals de prohibició a persones no autoritzades).
    • Senyalització a tot el centre de treball que permeti conèixer a tots els seus treballadors situacions d’emergències i/o instruccions de protecció, si escau. (La senyalització d’emergència pot ser mitjançant senyals acústics o comunicacions verbals o bé, en zones on la intensitat de soroll ambiental no ho permeti o les capacitats físiques auditives siguin limitades, mitjançant senyals lluminosos).
    • La senyalització dels equips de lluita contra incendis, les sortides i recorreguts d’evacuació i la ubicació de primers auxilis (senyalització en forma de plafó), tal com estableix el Reial decret 485/1997, a l’annex III, punts 4t i 5è. La senyalització dels equips de protecció contra incendis (extintors) s’ha de senyalitzar per un doble motiu: en primer lloc, per poder ser vistos i ser utilitzats en cas necessari, i en segon lloc, per conèixer-ne la ubicació una vegada utilitzats.
    • Qualsevol altra situació que, com a conseqüència de l’avaluació de riscos i les mesures implantades (o la seva inexistència), així ho requereixi. En aquest cas, s’ha de recórrer a l’annex VII del Reial decret 485/1997, “Disposicions mínimes relatives a diverses senyalitzacions”, per si les situacions presents es corresponen amb situacions previstes a l’esmentat annex.

  • Protecció obligatòria dels peus/-160
  • Protecció obligatòria dels peus

  • Entrada prohibida a persones no autoritzades/-105
  • Entrada prohibida a persones no autoritzades

  • Extintor/-50
  • Extintor

La selecció dels senyals més adequats

Una vegada considerades i esgotades totes les possibilitats de protecció mitjançant mesures de seguretat col·lectives, tècniques o organitzatives, si es requereix la senyalització com a complement d’altres mesures per protegir els treballadors contra certs riscos existents, l’empresari, abans de seleccionar un determinat tipus de senyalització, ha d’estudiar-ne les característiques per avaluar si compleix els requisits exigibles.

Per avaluar el nivell d’eficàcia que proporciona el senyal davant de la situació de risc cal analitzar paràmetres com:

  • L’extensió de la zona a cobrir i el nombre de treballadors afectats.
  • Els riscos i les circumstàncies que s’han de senyalitzar.
  • La possibilitat de veure’n disminuïda l’eficàcia, bé per la presència d’altres senyals, bé per circumstàncies que en dificultin la presència (tant pel receptor, com la capacitat o facultats físiques visuals i/o auditives disminuïdes, com per característiques del lloc on s’ha d’implantar, com la il·luminació, els colors de l’entorn, el soroll ambiental, etc.).

Un cop determinats aquests paràmetres, s’han de determinar les característiques exigibles al senyal que s’ha utilitzar.

En qualsevol cas, la senyalització dels riscos, elements o circumstàncies indicades a l’annex VII del Reial decret 485/1997 s’ha de fer segons el que disposa l’annex esmentat.

És convenient tenir en compte que la selecció dels senyals s’ha de consultar prèviament amb els treballadors o els seus representants.

L'adquisició dels senyals

Cal consultar diversos proveïdors per veure quines mides, materials i preus ofereixen. En definitiva, s’ha de buscar la solució final al mercat.

Després de seleccionar la senyalització necessària, s’han d’examinar les possibilitats que el mercat ofereix a fi que els senyals s’ajustin a les condicions que s’exigeixen als annexos del Reial decret 485/1997.

Tanmateix, no tots els senyals o sistemes de senyalització que preveu el Reial decret 485/1997 es poden adquirir al mercat. És el cas dels senyals de tipus gestual o verbal que s’empren, per exemple, en les tasques dels aeroports (orientació per a moviments a terra dels avions per mitjà de senyals tipus plafó de forma circular amb un mànec) i ports (per a comunicació entre port-embarcació i entre dues embarcacions per mitjà de senyals tipus plafó amb un mànec i/o senyals lluminosos de colors i frases codificades). En aquests dos casos, es requereix un ensinistrament i instruccions.

La normalització interna de senyalització

És important donar formació als treballadors en aquesta matèria per evitar possibles dubtes i confusions que puguin acabar afectant la seva salut.

Una vegada seleccionats i adquirits els senyals més adequats, i abans de col·locar-los, és aconsellable redactar instruccions sobre tots els aspectes relacionats amb el seu ús efectiu per optimitzar-ne l’acció preventiva. Per tant, s’ha d’informar de manera clara i concreta sobre:

  • En quines zones de l’empresa o en quin tipus d’operacions és preceptiu l’ús de la senyalització.
  • Quines instruccions s’han de seguir, per interpretar-los correctament.
  • Les limitacions d’ús, en el cas que n’hi hagi.
  • Les instruccions de manteniment dels senyals.

Per reforçar l’obligatorietat de l’ús de la senyalització, la normalització pot fer referència a les disposicions legals sobre això.

Emplaçament, manteniment i supervisió dels senyals

Els senyals s’han d’instal·lar preferentment a una altura i en una posició apropiades en relació amb l’angle visual, tenint en compte possibles obstacles en la proximitat immediata del risc o objecte que s’hagi de senyalitzar o, quan es tracti d’un risc general, en l’accés a la zona de risc.

El lloc d’emplaçament del senyal ha d’estar ben il·luminat, ser accessible i fàcilment visible. Si la il·luminació general és insuficient, s’ha d’emprar una il·luminació addicional o o s’han d’utilitzar colors fosforescents o materials fluorescents.

A fi d’evitar la disminució de l’eficàcia de la senyalització, no s’han d’utilitzar gaires senyals pròxims entre ells.

Perquè tota senyalització sigui eficaç i compleixi la seva finalitat, s’ha de situar en el lloc adequat a fi que:

  • Atregui l’atenció dels qui siguin els destinataris de la informació.
  • Doni a conèixer la informació amb suficient antelació per poder ser complerta.
  • Sigui clara i amb una interpretació única.
  • Informi sobre la forma d’actuar en cada cas concret.
  • Ofereixi possibilitat real de compliment.

La senyalització ha de mantenir-se mentre persisteixi la situació que la motiva.

L’eficàcia de la senyalització no ha de quedar disminuïda per la concurrència de senyals o per altres circumstàncies que en dificultin la percepció o comprensió. Quan en una determinada àrea de treball, de forma generalitzada, es presenti la necessitat de senyalitzar diferents aspectes de seguretat, es podran ubicar els senyals de forma conjunta en l’accés a l’esmentada àrea, agrupant-los per tipus de senyals; per exemple, els de prohibició, separats dels d’advertència de perill i dels d’obligació.

Els mitjans i dispositius de senyalització s’han de mantenir i supervisar de manera que conservin a tota hora les seves qualitats intrínseques i de funcionament. Quan el senyal, per a la seva eficàcia, requereixi una font d’energia, ha de disposar d’una font de subministrament d’emergència per si aquella s’interromp.

S’ha d’establir un programa de revisions periòdiques per controlar el correcte estat i aplicació de la senyalització, tenint en compte les modificacions de les condicions de treball. Tot pot estar inclòs en un programa de revisions generals periòdiques dels llocs de treball.

Abans de la implantació, cal formar i informar tots els treballadors perquè en siguin coneixedors.

La formació i informació que s’ha de donar per a la correcta aplicació de la senyalització en cap cas supleix l’obligació que l’empresari té sobre la formació i informació als treballadors sobre els riscos que la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals estableix en els articles 18 i 19.

Projecte de senyalització

Un projecte de senyalització ha de definir com a mínim els punts següents:

  • Distribució dels senyals: és aconsellable fer un pla en planta del lloc o centre de treball que s’ha de senyalitzar, indicant-hi on va situat cada senyal.
  • Tipus de senyals.
  • Mida, dimensió del senyal.
  • Material dels senyals: adequat al lloc on s’ubicarà i les condicions ambientals que ha de suportar.
  • Accions de manteniment i control de la senyalització: revisions periòdiques, renovació dels senyals i altres accions.
  • Accions de formació i informació sobre senyalització als treballadors.
  • Pressupost: valor econòmic dels senyals, cost de la formació als treballadors, cost del manteniment i control i altres costos associats. Aquest punt resulta important per a l’empresari, que l’ha de tenir present dins del pressupost general de l’empresa.

En aquest moment, se’ns fa indispensable disposar de catàlegs de proveïdors per elegir la solució més convenient al mercat de la senyalització de seguretat.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats