Llocs de treball: definició, normativa i condicions

Tot lloc de treball és susceptible de comportar riscos per als treballadors, per això l’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè la utilització dels llocs de treball no origini riscos per a la seguretat i salut dels treballadors o, si això no fos possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim.

En l’àmbit de la Unió Europea s’han fixat, mitjançant les directives corresponents, criteris de caràcter general sobre les accions en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball, i també criteris específics referits a mesures de protecció contra accidents i situacions de risc. Concretament, la Directiva 89/654/CEE, de 30 de novembre de 1989, estableix les disposicions mínimes de seguretat i de salut en els llocs de treball.

Mitjançant el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, es procedeix a la transposició al dret espanyol del contingut de la directiva europea.

Definició de llocs de treball

És important entendre la diferència entre lloc de treball i plaça de treball.

També són llocs de treball

Els serveis higiènics i locals de descans, els locals de primers auxilis, els menjadors i les instal·lacions de serveis o protecció alienes al lloc de treball també són considerats llocs de treball.

Per llocs de treball s’entenen, segons indica el RD 486/1997 en l’article 2, les àrees del centre de treball, edificades o no, en les quals els treballadors hagin de romandre o a les quals puguin accedir per raó del seu treball. Els llocs de treball estan destinats a allotjar places de treball.

Entre els llocs de treball s’inclouen instal·lacions industrials, fàbriques, oficines, escoles, hospitals, universitats, etc. A més, s’hi inclouen els locals, passadissos, escales, vies de circulació, etc., situats dins de les instal·lacions esmentades.

  • Els menjadors es consideren un lloc de treball.
  • Els menjadors es consideren un lloc de treball.

També les instal·lacions de servei o protecció annexes als llocs de treball es consideraran com a part integrant dels llocs de treball:

  • Instal·lacions de servei: són llocs com sales de calderes, sales de compressors, sales de màquines d’ascensors, centres de transformació d’energia elèctrica, etc.
  • Instal·lacions de protecció: són les destinades a protegir contra algun tipus de risc, com per exemple les instal·lacions de protecció contra incendis.

Normativa d'aplicació en els llocs de treball

És important tenir sempre la normativa sobre seguretat laboral actualitzada.

El reial decret d’aplicació en els llocs de treball és el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril (revisat el 3 de desembre de 2004), pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Aquest reial decret no és d’aplicació a:

  1. Mitjans de transport utilitzats fora de l’empresa o centre de treball (com ara avions, vaixells, trens, vehicles de carretera o qualsevol altre mitjà de transport de l’empresa), i tampoc s’aplicarà als llocs de treball situats dins dels mitjans de transport esmentats.
  2. Obres de construcció temporals o mòbils: les disposicions mínimes de seguretat i salut que s’hauran d’aplicar a les obres de construcció estan establertes al Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre.
  3. Indústries d’extracció: les disposicions mínimes de seguretat i salut dels treballadors en les activitats mineres estan establertes en el Reial decret 1389/1997, de 5 de setembre (BOE 7 d’octubre de 1997). Així mateix, les disposicions mínimes de seguretat i salut dels treballadors de les indústries extractives per sondejos estan establertes al Reial decret 150/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica l’article 109 del Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera (BOE 8 març 1996).
  4. Vaixells de pesca: les disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball a bord dels vaixells de pesca estan establertes al Reial decret 1216/1997, de 18 de juliol (BOE 7 d’agost de 1997).
  5. Camps de cultiu, boscos i altres terrenys que formin part d’una empresa o centre de treball agrícola o forestal, però que estiguin situats fora de la seva zona edificada.

Els llocs de treball dels punts 1 i 5 estan pendents d’una regulació específica una vegada que s’aprovi la directiva corresponent. Mentrestant, d’acord amb la disposició derogatòria única del reial decret, als esmentats llocs de treball se’ls aplicarà l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball aprovada per ordre del 9 de març de 1971.

Per ampliar la informació sobre la normativa, podeu consultar l’apartat “Adreces d’interès” del web, a “Referències”.

Els llocs de treball han de complir les disposicions mínimes esmentades als articles i annexos següents del Reial decret 486/1997 i d’altres disposicions reglamentàries:

  • Condicions constructives: article 4 i annex I.
  • Ordre, neteja i manteniment. Senyalització: article 5, annex II i Reial decret 485/1997.
  • Instal·lacions de servei i protecció: article 6 i les disposicions derivades de les reglamentacions específiques de seguretat que resultin d’aplicació.
  • Condicions ambientals: article 7 i annex III. Respecte a l’exposició als agents físics, químics i biològics, es regiran pel que disposi la seva normativa específica.
  • Il·luminació: article 8 i annex IV.
  • Serveis higiènics i locals de descans: article 9 i annex V.
  • Material i locals de primers auxilis: article 10 i annex VI.

En aquest reial decret es consideren dos tipus de llocs de treball:

  • Llocs de treball de nova implantació: són aquells que s’utilitzen per primera vegada a partir del 23 de juliol de 1997, o bé les modificacions, ampliacions o transformacions de llocs de treball ja utilitzades que es realitzin posteriorment a l’esmentada data.
  • Llocs de treball ja existents: són aquells en els quals es fa activitat laboral amb anterioritat al 23 de juliol de 1997.

Seguretat en el projecte

Les condicions de l’espai pel qual es mouen els treballadors i de l’àmbit de treball en el qual es desenvolupa tota activitat laboral influeixen directament en la prevenció dels accidents. Cal tenir cura de detalls com una separació entre màquines mínima perquè no s’hi produeixi l’atrapament de l’operari, fer servir materials per al terra que no resultin relliscosos, etc.

Les estadístiques mostren que una bona proporció d’accidents tenen el seu origen en deficiències trobades en els llocs de treball, tant en la concepció i disseny dels locals i llocs de treball, com en els seus accessos.

La seguretat en el treball millora de forma notable si es planifica acuradament el disseny de les instal·lacions i la seva ubicació en la fase de projecte. Un bon disseny preventiu, tant en l’àmbit de l’edifici i els locals de treball com de cada lloc de treball en concret, evita moltes situacions insegures.

Una planificació correcta comença:

  • En la fase de projecte de les instal·lacions i dels espais de treball.
  • En el disseny i la ubicació d’equips i maquinària.
  • En la previsió i l’elaboració de mètodes de treball.
  • Preveient l’adaptació de totes les condicions materials de treball a les persones.

La seguretat en el projecte tendeix a aconseguir la planificació racional de locals i instal·lacions, de manera que estiguin d’acord amb el procés productiu i amb els procediments de treball en les millors condicions de seguretat i salut per al treballador.

L’eficàcia de les mesures preventives en la fase de projecte és molt més alta. Dur-les a terme és més fàcil i tenen un cost més baix que si s’actua sobre instal·lacions, mètodes i equips projectats sense tenir en compte el component de la seguretat en el treball. En aquest segon cas, només es podran fer correccions parcials que no resoldran totalment els problemes.

Resumint, les qüestions prèvies que cal analitzar per aconseguir la seguretat en el projecte són:

  • L’emplaçament del centre de treball.
  • Els edificis i locals necessaris.
  • Les instal·lacions generals: aigua, calefacció, gas…
  • El procés productiu.
  • Els equips i elements de producció.
  • Equips i mitjans de transport.
  • Els materials emprats (matèries primeres, productes semielaborats, productes acabats, etc.) i el seu tractament.
  • Els residus generats i el seu tractament.
  • Els mètodes i procediments de treball.
  • El comportament humà.

Cada un d’aquests punts pot ser una font potencial de situacions insegures que condueixin a malalties professionals o accidents de treball. Per aquest motiu, se n’han de conèixer les característiques i exigències per endavant per controlar-les adequadament i que, així, no afectin la seguretat i salut del treballador.

És important, a més, que es tinguin en compte els aspectes següents:

  • Compliment de les reglamentacions vigents.
  • Racionalització del procés productiu i dels recorreguts.
  • Previsió i delimitació de les zones de pas.
  • Previsió de zones de localització de productes.
  • Previsió d’àrees d’emmagatzemament.
  • Aïllament de processos i operacions perilloses.
  • Disseny adequat dels llocs i àmbits de treball.
  • Previsió de serveis adequats per als treballadors.
  • Disseny ergonòmic i segur de llocs de treball.

L'emplaçament

  • És fonamental una bona comunicació dels centres de treball.
  • És fonamental una bona comunicació dels centres de treball.

El primer factor que s’ha de considerar és l’emplaçament del centre de treball i dels seus locals. Interessen ubicacions ben comunicades amb les poblacions del voltant i amb vies de comunicació adequades perquè el treballador hi tingui un fàcil accés i, a més, que facilitin el transport dels materials.

Un altre aspecte a considerar quant a l’estudi de l’emplaçament és la influència que el centre de treball pot exercir sobre el seu entorn físic, a causa de possible contaminació en les seves diverses formes. Igualment, cal tenir en compte els efectes negatius que el medi ambient exterior pot ocasionar al centre de treball, com ara factors climàtics (vents predominants, pluges, etc.) o naturals (desnivell del terreny, llits fluvials, etc.).

Les fàbriques que utilitzin o produeixin substàncies perilloses s’han de situar lluny de nuclis urbans si hi ha la possibilitat que tinguin efectes nocius sobre aquests nuclis.

El procés productiu

En el procés productiu, és important localitzar les operacions o fases que poden qualificar-se com a perilloses, a fi de situar-les en edificis separats o en àrees aïllades. El nombre de persones que hi treballin o que es puguin veure afectades pels riscos que comportin ha de ser com més limitat millor.

Materials emprats

Moltes vegades hi ha activitats que utilitzen i tracten en el seu procés productiu materials perillosos per a la seguretat i la salut del treballador, com per exemple àcids, metalls en estat líquid (foses), etc.

El desconeixement, o no haver tingut en compte les característiques físicoquímiques d’aquestes substàncies perilloses i el seu comportament, provoquen nombrosos accidents amb pèrdues humanes i danys a les instal·lacions.

El coneixement dels materials emprats al llarg de tot el procés i de la perillositat que comporten és el primer pas per poder adoptar mesures preventives.

Equips i mètodes de treball

La fase de projecte és el moment més oportú per projectar les instal·lacions i equips i decidir els mètodes de treball de manera que permetin l’actuació del treballador en condicions de seguretat i salut dins d’aquest sistema.

Cal considerar aspectes com les vies de pas dels treballadors i dels materials, disposar de prou espai de treball per a les funcions i grau d’ocupació previst, procurar evitar l’encreuament de materials i treballadors, etc.

Ordre, neteja i manteniment

Ordre i neteja

En qualsevol activitat laboral, per aconseguir un grau de seguretat acceptable, té especial importància assegurar i mantenir l’ordre i la neteja.

Són nombrosos els accidents que es produeixen per cops i caigudes com a conseqüència d’un ambient desordenat o brut, terres relliscosos, materials col·locats fora de lloc i acumulació de material sobrant o de desaprofitament. Això pot constituir, al seu torn, quan es tracta de productes combustibles o inflamables, un factor important de risc d’incendi que posi en perill els béns patrimonials de l’empresa i, fins i tot, posar en perill la vida dels ocupants si els materials dificulten i/o obstrueixen les vies d’evacuació.

El Reial decret 486/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, regula en l’annex II l’obligatorietat de mantenir els locals de treball nets i ordenats.

Reial decret 486/1997, annex II

  1. Les zones de pas, sortides i vies de circulació dels llocs de treball i, en especial, les sortides i vies de circulació previstes per a l’evacuació en casos d’emergència, han de romandre lliures d’obstacles de manera que sigui possible utilitzar-les en tot moment sense dificultats.
  2. Els llocs de treball, inclosos els locals de servei i els seus respectius equips i instal·lacions, s’han de netejar periòdicament i sempre que calgui per mantenir-los en tot moment en condicions higièniques adequades. Amb aquesta finalitat, les característiques de terres, sostres i parets han de ser d’una naturalesa tal que en permetin la neteja i el manteniment. S’hi han d’eliminar ràpidament les restes, les taques de greix, els residus de substàncies perilloses i altres productes residuals que puguin provocar accidents o contaminar l’ambient de treball.
  3. Les operacions de neteja no han de constituir per elles mateixes una font de risc per als treballadors que les duguin a terme o per a tercers i, amb aquesta finalitat, s’han de fer en els moments, de la manera i amb els mitjans més adequats.
  4. Els llocs de treball i, en particular, les seves instal·lacions, han de ser objecte d’un manteniment periòdic, de manera que les seves condicions de funcionament satisfacin sempre les especificacions del projecte, i se’n repararan ràpidament les deficiències que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors. Si es fa servir una instal·lació de ventilació, s’ha de mantenir en bon estat de funcionament i un sistema de control ha d’indicar qualsevol avaria, sempre que calgui per a la salut dels treballadors. En el cas de les instal·lacions de protecció, el manteniment ha d’incloure’n el control de funcionament.

Abast i desenvolupament

Si bé l’abast de les normes que s’implantin per garantir l’ordre i la neteja afecta totes les dependències de l’empresa i els seus destinataris són tots els seus treballadors amb independència de la seva categoria o ocupació, la implantació operativa i eficaç només s’aconseguirà si parteix d’un compromís exprés de la direcció en tal sentit, seguit d’una difusió del compromís assumit, de manera que tot treballador sigui coneixedor dels objectius que en aquesta matèria s’ha marcat la direcció i de la necessitat i obligatorietat de participar-hi, i dels mitjans amb els quals s’ha de participar per col·laborar en la consecució d’aquests objectius.

Tot això implica elaborar un pla d’acció que defineixi de manera inequívoca els objectius a aconseguir i les accions per portar-los a terme, i que estableixi els mecanismes de vigilància i control necessaris per garantir-ne el compliment.

A fi de gestionar correctament tot el que està relacionat amb l’ordre i la neteja, és imprescindible facilitar la comunicació i la participació dels treballadors per millorar la manera de fer les coses, fomentar la creació de nous hàbits de treball, implantar rigor en el que s’ha establert i responsabilitzar individualment comandaments intermedis i treballadors sobre el tema.

Actuacions

S’ha d’utilitzar el mètode de neteja més adequat per a cada situació.

La periodicitat de la neteja dependrà del tipus de lloc de treball i de la seva utilització.

Prèviament als treballs de neteja, els treballadors que facin les operacions han de rebre la informació i formació suficients sobre els riscos derivats dels productes de neteja que es facin servir, sobre la utilització segura dels equips de neteja i sobre la utilització dels equips de protecció individual.

Les actuacions que cal dur a terme per a la consecució dels objectius de mantenir una empresa ordenada i neta s’estructuren en etapes diferents:

  1. Eliminar el que sigui innecessari i classificar el que sigui útil.
  2. Condicionar els mitjans per guardar i localitzar el material fàcilment.
  3. Evitar embrutar i netejar de seguida.
  4. Crear i consolidar hàbits de treball encaminats a afavorir l’ordre i la neteja.

Eliminar el que sigui innecessari i classificar el que sigui útil

El punt d’arrencada del qual ha de partir una correcta política empresarial encaminada a aconseguir i mantenir ordenats i nets els espais de treball ha de partir d’una estimació objectiva de tots els elements que són necessaris per a les operacions de producció, cosa que correlativament permetrà retirar de l’entorn de treball i, si escau, eliminar, tots aquells elements innecessaris.

Al principi, serà difícil distingir entre el que és necessari i el que no ho és, i encara serà més difícil eliminar aquells elements que tradicionalment han format part del paisatge del lloc de treball o del seu entorn.

S’ha d’establir una campanya inicial de selecció i discriminació dels elements en funció de la seva utilitat per realitzar el treball previst, i disposar contenidors o espais especials per a la recollida del que sigui innecessari.

Una vegada realitzada aquesta primera i important selecció, el pas següent és classificar el que sigui útil segons el seu grau de necessitat. Dos paràmetres importants per determinar el grau de necessitat dels elements útils per al treball previst són:

  • La freqüència amb què es necessita l’element. Això permetrà emmagatzemar fora de l’àrea de treball allò que s’utilitzi esporàdicament.
  • La quantitat d’element necessària per al treball. Això permetrà retirar de l’entorn de treball i emmagatzemar fora de l’àrea de treball l’excés de material o el sobrant.

Finalitzada aquesta etapa, s’haurà aconseguit el més difícil: trencar uns hàbits de treball incorrectes adquirits i consolidats. El pas següent consistirà a adquirir nous hàbits que garanteixin el control i eliminació de les causes que generen l’acumulació d’elements innecessaris.

Arribats a aquest punt, s’ha aconseguit una organització important de l’espai de treball que redundarà positivament en el treball, però encara no s’ha aconseguit l’objectiu; tan sols s’ha cobert la primera etapa, difícil i important.

Condicionar els mitjans per guardar i localitzar el material fàcilment

Una vegada s’ha aconseguit eliminar el que és superflu i innecessari, el pas següent és ordenar el que sigui útil, de manera que s’aconsegueixi complir l’aforisme: “Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa”. S’ha d’establir clarament on ha d’estar cada cosa, de manera que tot treballador que la necessiti sàpiga de manera indubtable on la trobarà i on l’ha de tornar.

  • L'ordre en el lloc de treball facilita la seguretat laboral.
  • L'ordre en el lloc de treball facilita la seguretat laboral.

La falta d’ordre en l’espai de treball genera una sèrie de problemes que redunden en un menyscapte de la productivitat (pèrdues de temps en recerques d’elements i en moviments per localitzar-los) i en un increment de la inseguretat (cops i contusions amb objectes dipositats en qualsevol banda, vies d’evacuació obstruïdes, elements de protecció il·localitzables…).

És important, doncs, implantar un procediment d’ordenació dels elements útils per al treball, per al qual s’han de considerar dues fases: decisió de les localitzacions més apropiades i identificació de localitzacions.

  1. Decisió de les localitzacions més apropiades: cada emplaçament estarà concebut partint de la funcionalitat, la rapidesa de localització i la rapidesa de devolució a la seva posició de procedència. Per a una correcta elecció de la localització més apropiada dels diferents elements de treball, es tindran en compte aspectes com la freqüència i seqüència d’ús, cosa que evitarà moviments i/o desplaçaments innecessaris. Així, a títol orientatiu, els principis a aplicar per trobar les millors localitzacions per a plantilles, eines i estris han de considerar:
    • La freqüència d’ús, per col·locar a prop del lloc d’ús els elements més usats i, més allunyats del lloc d’ús, els d’ús infreqüent o ocasional.
    • Emmagatzemar junts els elements que s’usen junts i, si escau, dipositats en la seqüència amb què s’usen.
    • Dissenyar un mecanisme d’emmagatzematge del tipus “deixar anar amb tornada a posició” per a eines que s’usen de manera repetitiva (per exemple, en una cadena de muntatge). Consisteix a col·locar les eines suspeses d’un ressort en posició a l’abast de la mà. En deixar anar l’eina, torna sense més ni més a la posició de partida.
    • Els llocs d’emmagatzemament d’eines han de ser més grans que aquestes, de manera que sigui fàcil i còmode retirar-les i col·locar-les.
    • Emmagatzemar les eines d’acord amb la seva funció (emmagatzemar juntes les que tenen funcions similars) o producte (emmagatzemar juntes les que s’usen en el mateix producte).
    • Utilitzar suports per a l’emmagatzemament en els quals s’hagin dibuixat els contorns d’estris i eines que en facilitin la identificació i localització.
  2. Identificació de localitzacions: una vegada s’han decidit les millors localitzacions, es necessita tenir-les identificades de manera que se sàpiga on són les coses, quines coses hi ha i, si escau, quantes n’hi ha.

La identificació de les diferents localitzacions permet la delimitació dels espais de treball, de les vies de trànsit i de les àrees d’emmagatzemament. Requereix una especial atenció preveure la ubicació de materials i productes en curs de fabricació o manipulació.

La delimitació esmentada, sempre necessària, és en alguns supòsits obligatòria. Així, recordem el que indica el Reial decret 486/1997, en el seu annex I-A, punt 5, respecte a les vies de circulació:

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 5

  • Les vies de circulació dels llocs de treball, tant les que hi ha a l’exterior dels edificis i locals com a l’interior, incloent-hi les portes, els corredors, les escales, les escales fixes, les rampes i els molls de càrrega, s’han de poder utilitzar d’acord amb el seu ús previst, de manera fàcil i amb total seguretat per als vianants o vehicles que hi circulin i per al personal que hi treballi al voltant.
  • Sempre que calgui per garantir la seguretat dels treballadors, el traçat de les vies de circulació ha d’estar clarament senyalitzat.

Per concretar com s’ha de fer aquesta senyalització, el Reial decret 485/1997 estableix en el seu annex VII, punt 3, el següent:

Reial decret 485/1997, annex VII, punt 3

  1. Quan sigui necessari per a la protecció dels treballadors, les vies de circulació de vehicles hauran d’estar delimitades amb claretat mitjançant franges discontínues d’un color ben visible, preferentment blanc o groc, tenint en compte el color del sòl. La delimitació haurà de respectar les necessàries distàncies de seguretat entre vehicles i objectes pròxims, i entre vianants i vehicles.
  2. Les vies exteriors permanents que es trobin als voltants immediats de les zones edificables hauran estar delimitades quan resulti necessari, excepte que disposin de barreres o que el mateix paviment serveixi com a delimitació.

Així mateix, aquest mateix annex VII del Reial decret 485/1997 estableix, en el punt 2, els criteris de senyalització d’àrees perilloses, fonamentalment per evitar o minimitzar el risc de caigudes, xocs i cops:

Reial decret 485/1997, annex VII, punt 2

  1. Per a la senyalització de desnivells, obstacles o altres elements que originin riscos de caigudes de persones, xocs o cops podrà optar-se, en cas d’igual eficàcia, pel panell que correspongui segons el que diposa l’apartat anterior o per un color de seguretat, o bé podran utilitzar-se tots dos complementàriament.
  2. La delimitació d’aquelles zones dels locals de treball a les quals el treballador tingui accés amb ocasió d’aquest, en les quals es presentin riscos de caiguda per a persones, caigudes d’objectes, xocs o cops, es farà mitjançant un color de seguretat.
  3. La senyalització per color referida en els dos apartats anteriors s’efectuarà mitjançant franges alternes grogues i negres. Les franges hauran de tenir una inclinació aproximada de 45º amb el següent model: [vegeu imatge lateral].

  •  Senyal
  • Senyal

La senyalització de superfícies dedicades a funcions específiques com ara emmagatzemaments intermedis, ubicació d’equips mòbils i zones de lliure accés a mitjans d’extinció i vies d’evacuació no s’hauria d’efectuar amb bandes grogues i negres, sinó utilitzant un codi específic de senyalització.

A títol d’exemple, els emmagatzemaments intermedis es podrien senyalitzar contornejant-los perimetralment amb bandes iguals a les utilitzades per a les vies de circulació, i la seva zona interior amb color o bandes identificatives de tal funció, igual que les zones d’accés als mitjans d’extinció s’haurien de marcar al terra contornejant-les perimetralment amb bandes vermelles.

Evitar embrutar i netejar de seguida

La neteja no s’ha de considerar com una tasca ocasional que tradicionalment s’executa a l’estiu o a final d’any, o quan es programa o es produeix una aturada de procés.

Neteja

La neteja té com a propòsit clau mantenir-ho tot en condició òptima, de manera que quan algú necessiti utilitzar alguna cosa la trobi llesta per al seu ús.

Sens dubte, determinades dates o situacions de procés es poden considerar i habilitar com a idònies per a l’execució de tasques especials de neteja o per aprofitar-les per fer una neteja a fons; però la neteja no s’ha de dur a terme només en aquestes ocasions, sinó que ha d’estar profundament arrelada en els hàbits diaris de treball i integrar-se a les tasques diàries de manteniment, combinant els punts de revisió de neteja i manteniment.

La planificació de la neteja diària ha de formar part d’un procediment d’actuació que els empleats han de conèixer i aplicar.

Aquest procediment s’ha d’estructurar de manera que contingui:

  • Un objectiu clar: el de mantenir els llocs de treball nets i endreçats a fi d’aconseguir un millor aprofitament de l’espai, una millora en l’eficàcia i seguretat del treball i, en general, un entorn més còmode i agradable.
  • Un abast definit, que afectarà totes les unitats funcionals de l’empresa.
  • Uns destinataris que, amb caràcter general, seran tots els treballadors de l’empresa, ja que hauria de ser responsabilitat de cada treballador mantenir net i ordenat el seu entorn de treball. El comandament directe de cada àrea o unitat funcional serà responsable de transmetre als seus treballadors les normes d’ordre i neteja que han de complir i fomentar hàbits de treball en tal sentit. Hauran d’ocupar-se, així mateix, de les inspeccions periòdiques d’ordre i neteja de les seves àrees corresponents. A títol orientatiu, en la figura es presenta un qüestionari de revisió per fer una inspecció d’ordre i neteja.
  • Uns mitjans materials necessaris i posats a disposició dels treballadors o ubicats en llocs estratègics a fi de facilitar les tasques encomanades. Aquests mitjans materials comprenen tant materials com productes a utilitzar, com contenidors o recipients on dipositar les deixalles residuals i, si escau, recipients especials per a residus que generin riscos específics: tòxics, inflamables, etc.
  • Uns mètodes de neteja encaminats a garantir que les operacions de neteja no generaran mai perills ni per a l’operari que les fa ni per a tercers.

Es crearan normes d’actuació específiques per fer operacions de neteja sotmeses a perills concrets (per exemple, neteja de màquines, neteja de vessaments de productes perillosos, operacions de neteja en espais confinats, etc.). Complementàriament a la neteja programada, quan es genera una situació accidental, per exemple un vessament, cal ser estricte i inflexible en la seva immediata eliminació. És un moment clau que posa en evidència el compromís assumit en aquest tema.

Figura Formulari d’inspecció d’ordre i neteja
Font: NTP 481:Orden y limpieza de lugares de trabajo. INSHT. Redactor: Tomás Piqué Ardanuy.

Crear i consolidar hàbits de treball encaminats a afavorir l'ordre i la neteja

Les tres etapes fins ara descrites es poden considerar com a activitats, com una cosa que es fa. En contrast amb això, crear i consolidar hàbits de treball correctes dins d’una disciplina de treball com a objectiu últim no es pot considerar com una activitat, sinó com un estat o condició que es dona quan es mantenen les tres etapes anteriors.

Si tal disciplina de treball no es manté i els hàbits correctes de treball no es consoliden, les condicions tornen als vells i indesitjables nivells de partida i, fins i tot, fer campanyes ocasionals no assolirà els resultats previstos.

Per convertir en hàbits l’organització, l’ordre i la neteja i implantar una disciplina de treball és necessari:

  • El suport ferm d’una direcció visiblement involucrada i explícitament compromesa en la consecució d’aquests objectius.
  • L’assignació clara de les tasques a realitzar i dels involucrats en la seva execució. S’ha de decidir qui és responsable de les activitats que s’han de realitzar per mantenir l’organització, ordre i neteja.
  • Integrar en les activitats regulars de treball les tasques d’organització, ordre i neteja, de manera que no siguin considerades tasques “extraordinàries” sinó “tasques ordinàries” integrades al flux de treball normal.
  • Responsabilitzar una persona, preferentment el comandament directe de cada unitat funcional, de la bondat de compliment dels procediments establerts, sense admetre ni tolerar incompliments, ni tan sols excepcionalment.

Tal tasca de verificació i control s’ha de fer amb una periodicitat establerta, com a mínim setmanalment, i fer ús de qüestionaris de revisió elaborats a tal efecte, com el que es mostrava en la figura.

S’hauran de guardar registres de les activitats d’inspecció, revisió i manteniment dels llocs de treball i de les seves instal·lacions.

Els procediments de treball haurien d’incorporar degudament els aspectes relatius a l’assegurament de l’entorn ordenat i net en la seva realització i en finalitzar-lo. Aquests procediments seran útils per facilitar comportaments adequats i reforçar hàbits d’ordre i neteja.

Condicions ambientals en els llocs de treball

El Reial decret 486/1997 tracta aquest apartat en el seu annex III i indica:

Reial decret 486/1997, annex III

  1. L’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un risc per a la seguretat i salut dels treballadors.
  2. Igualment, i tant com sigui possible, les condicions ambientals dels llocs de treball no han de constituir una font d’incomoditat o molèstia per als treballadors. Amb aquesta finalitat, s’han d’evitar les temperatures i les humitats extremes, els canvis sobtats de temperatura, els corrents d’aires molestos, les olors desagradables, la irradiació excessiva i, en particular, la radiació solar a través de les finestres, els llums o els envans de vidre.
  3. En els locals de treball tancats s’han de complir, en particular, les condicions següents:
    • a La temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris propis d’oficines o similars ha d’estar compresa entre 17 i 27 ºC. La temperatura dels locals on es facin treballs lleugers ha d’estar compresa entre 14 i 25 ºC.
    • b La humitat relativa ha d’estar compresa entre el 30 i el 70%, excepte en els locals on hi hagi riscos per electricitat estàtica, en què el límit inferior serà del 50%.
    • c Els treballadors no hauran d’estar exposats de forma freqüent o continuada a corrents d’aire amb una velocitat que excedeixi els límits següents:
      1. Treballs en ambients no calorosos: 0,25 m/s.
      2. Treballs sedentaris en ambients calorosos: 0,5 m/s.
      3. Treballs no sedentaris en ambients calorosos: 0,75 m/s.
        Aquests límits no s’aplicaran als corrents d’aire expressament utilitzats per evitar l’estrès en exposicions intenses a la calor, ni als corrents d’aire condidionat, per als quals el límit és de 0,25 m/s en el cas de treballs sedentaris i 0,35 m/s en la resta de casos.
    • d Sense perjudici del que es disposa en relació amb la ventilació de determinats locals en el Reial decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària, la renovació mínima de l’aire dels locals de treball ha de ser de 30 metres cúbics d’aire net per hora i treballador, en el cas de treballs sedentaris en ambients no calorosos ni contaminats per fum de tabac, i de 50 metres cúbics a la resta dels casos, amb la finalitat d’evitar l’ambient viciat i les olors desagradables.
      El sistema de ventilació usat i, en particular, la distribució de les entrades d’aire net i sortides d’aire viciat han d’assegurar una efectiva renovació de l’aire del local de treball.
  4. Als efectes de l’aplicació del que s’estableix a l’apartat anterior, cal tenir en compte les limitacions i els condicionants que puguin imposar, en cada cas, les característiques particulars del lloc de treball, dels processos o les operacions que s’hi duguin a terme i del clima de la zona en què estigui situat. En tot cas, l’aïllament tèrmic dels locals tancats s’ha d’adequar a les condicions climàtiques pròpies del lloc.
  5. En els llocs de treball a l’aire lliure i en els locals de treball que, a causa de l’activitat que s’hi fa, no puguin quedar tancats, s’han de prendre mesures perquè els treballadors puguin protegir-se, tant com els sigui possible, de les inclemències del temps.
  6. Les condicions ambientals dels locals de descans, dels locals per al personal de guàrdia, dels serveis higiènics, dels menjadors i dels locals de primers auxilis han de respondre a l’ús específic d’aquests locals i ajustar-se, en tot cas, al que es disposa a l’apartat 3.

Condicions ambientals de treball

Convé fer una sèrie d’aclariments per ajudar a comprendre el que exposa el Reial decret 486/1997 en alguns dels apartats més complicats d’interpretar, i per ampliar els conceptes sobre la temàtica tractada.

Les condicions ambientals dels llocs de treball, en concret la temperatura de l’aire, la radiació, la humitat i la velocitat de l’aire, juntament amb la intensitat o nivell d’activitat del treball i la roba que es porti, poden originar situacions de risc per a la salut dels treballadors, que es coneixen com a estrès tèrmic, bé per calor o per fred.

En treballs a l’exterior també es poden produir les condicions que afavoreixin l’estrès tèrmic per calor o per fred.

Es pot produir risc d’estrès tèrmic per calor en ambients amb temperatura de l’aire alta (zones de clima calorós, estiu), radiació tèrmica elevada (foses, acereries, fàbriques de maons i de ceràmica, plantes de ciment, forns, fleques, etc.), alts nivells d’humitat (mines, bugaderies, fàbriques de conserves, etc.), en llocs on es fa una activitat intensa o on és necessari portar peces de protecció que impedeixen l’evaporació de la suor.

Risc d’estrès per fred es pot produir en escorxadors, indústries agroalimentàries, indústria farmacèutica, etc.

Es recomana que els mètodes de mesura i les característiques mínimes dels instruments per mesurar els paràmetres físics necessaris per a l’avaluació del risc d’estrès tèrmic siguin els indicats a la normativa vigent.

Incomoditats o molèsties per les condicions ambientals

El Reial decret 486/1997, en el punt 2 de l’annex III, estableix que les condicions ambientals dels llocs de treball no han de constituir una font d’incomoditat o molèstia per als treballadors,per tant, quan es desitgi saber si les condicions ambientals són confortables o, al contrari, poden produir molèsties o incomoditat als treballadors, és convenient utilitzar un mètode d’avaluació. Per als locals tancats, es recomana utilitzar els índexs de confort tèrmic PMV i PPD, segons es recull en la norma UNE-EN ISO 7730:96, ambients tèrmics moderats, determinació dels índexs PMV i PPD i especificacions de les condicions per al benestar tèrmic.

L’INSST disposa d’una aplicació informàtica denominada ECOTER per a l’aplicació de l’esmentat procediment d’avaluació.

Es recomana que els mètodes de mesura i les característiques mínimes dels instruments per mesurar els paràmetres físics necessaris per determinar si hi ha molèsties i incomoditats es basin en la norma UNE-EN ISO 7726:2002: ambients tèrmics, instruments i mètodes de mesura dels paràmetres físics.

Condicions ambientals en locals tancats

Els límits de temperatura donats per a locals tancats es refereixen a la temperatura de l’aire, és a dir, a la temperatura de bulb sec de l’aire que envolta la persona. Els resultats dels mesuraments hauran d’anar acompanyats de la incertesa dels instruments de mesura.

Els equips de mesura s’hauran de revisar i calibrar periòdicament. Així mateix, s’hauran de guardar els registres de les esmentades revisions i calibratges.

Es pot entendre com a ambient calorós aquell la temperatura del qual excedeixi del valor límit superior indicat en el Reial decret 486/1997, annex III, punt 3, apartat (a), és a dir, 27 °C.

En relació amb el subministrament d’aire net per assegurar la renovació mínima de l’aire dels locals de treball, s’entendrà per aire net l’aire exterior.

És recomanable que l’aire exterior no contingui substàncies contaminants en concentracions superiors a les de la taula de la norma UN-EN 13779:20051 Climatització: La ventilació per a una qualitat acceptable de l’aire en la climatització dels locals.

Per tal motiu, es procurarà que les preses d’aire exterior no estiguin localitzades en llocs de contaminació elevada, com per exemple a prop de xemeneies, reixes d’expulsió d’aire viciat, emissions industrials i d’aparcaments, vies de trànsit intens, torres de refrigeració, etc. Per a la seva ubicació, s’haurien de tenir en compte, a més, els vents dominants de la zona.

Condicions de ventilació en motiu de la covid-19

En l’apartat anexes hi trobareu informació sobre ventilació d’espais de treball en motiu de la covid-19

En qualsevol cas, és convenient sotmetre l’aire exterior a filtració o a un altre tipus de tractament que garanteixi una qualitat adequada de l’aire de ventilació.

Il·luminació dels llocs de treball

El Reial decret 486/1997, en l’annex IV, indica:

Reial decret 486/1997, annex IV

  1. La il·luminació de cada zona o part d’un lloc de treball ha d’adaptar-se a les característiques de l’activitat que s’hi faci, tenint en compte:
    • a Els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors dependents de les condicions de visibilitat.
    • b Les exigències visuals de les tasques que s’hi fan.
  2. Sempre que sigui possible, els llocs de treball han de tenir una il·luminació natural que ha de complementar-se amb una il·luminació artificial quan la primera, per ella sola, no garanteixi les condicions de visibilitat adequades. En aquests casos, s’ha de fer servir preferentment la il·luminació artificial general complementada, al seu torn, amb una de localitzada quan en zones concretes s’exigeixin nivells d’il·luminació elevats.
  3. Els nivells mínims d’il·luminació dels llocs de treball han de ser els que estableix la taula següent [taula].
    Aquests nivells mínims hauran de duplicar-se quan es donin les següents circunstàncies:
    • a A les àrees o locals d’ús general i a les vies de circulació, quan a causa de les seves característiques, l’estat o l’ocupació, hi hagi riscos apreciables de caigudes, xocs o altres accidents.
    • b A les zones on es facin feines, quan un error d’apreciació visual durant la realització d’aquestes feines pugui suposar un perill per al treballador que les faci o per a tercers o quan el contrast de luminàncies* o de color entre l’objecte a visualitzar i el fons sobre es troba sigui molt feble.
      No obstant el que s’indica en els paràgrafs anteriors, aquests límits no han de ser d’aplicació en aquelles activitats la naturalesa de les quals els impedeixi.
  4. La il·luminació dels llocs de treball ha de complir, a més, pel que fa a la seva distribució i a altres característiques, les condicions següents:
    • a La distribució dels nivells d’il·luminació ha de ser al més uniforme possible
    • b S’ha de procurar mantenir uns nivells i uns contrastos de luminància adequats a les exigències visuals de la feina i evitar variacions sobtades de luminància dins de la zona d’operació i entre aquesta i els seus voltants.
    • c S’ha d’evitar, igualment, els enlluernaments indirectes produïts per la llum solar o per fonts de llum artificial d’alta luminància*. En cap cas aquestes fonts no s’han de col·locar sense protecció en el camp visual del treballador.
    • d S’han d’evitar, igualment, els enlluernaments indirectes produïts per superfícies reflectants situades a la zona d’operació o les seves proximitats
    • e No s’han de fer servir sistemes o fonts de llum que perjudiquin la percepció dels contrastos, de la fondària o de la distància entre objectes a la zona de treball, que produeixin una impressió visual d’intermitència o que puguin provocar efectes estroboscòpics.
  5. Els llocs de treball, o una part d’ells, en què una fallada de l’enllumenat normal suposi un risc per a la seguretat dels treballadors han de disposar d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat
  6. El sistemes d’il·luminació utilitzats no han d’originar riscos elèctrics, d’incendi o d’explosió, i amb aquesta finalitat compliran el que es disposa a la normativa específica en vigor.
Taula: Nivells mínims d’il·luminació dels llocs de treball
Zona o part del lloc de treball Nivell mínim d’il·luminació (lux)
Zones on s’executin tasques amb:
1r Baixes exigències visuals 100
2n Exigències visuals moderades 200
3r Exigències visuals altes 500
4t Exigències visuals molt altes 1.000
Árees o locals d’ús ocasional 50
Árees o locals d’ús habitual 100
Vies de circulació d’ús ocasional 25
Vies de circulació d’ús habitual 50
El nivell d'il·luminació d'una zona en què s'executa una tasca es mesurarà a l'alçada on aquesta es dugui a terme; en el cas de zones d'ús general, a 85 cm del terra, i a les vies de circulació, a nivell de terra.

Condicionament de la il·luminació

  • Una bona il·luminació dels llocs de treball millora les condicions laborals i facilita les activitats dins l'entorn laboral.
  • Una bona il·luminació dels llocs de treball millora les condicions laborals i facilita les activitats dins l'entorn laboral.

El condicionament de la il·luminació natural porta amb si la col·locació correcta dels llocs de treball respecte a les finestres o claraboies, de manera que els treballadors no sofreixin enlluernament i la llum solar no es projecti directament sobre la superfície de treball. Aquestes mesures es poden complementar amb la utilització de persianes, estors, cortines i tendals, destinats a controlar tant la radiació solar directa com el possible enlluernament.

Quan s’utilitzi il·luminació localitzada en algun lloc o zona de treball, és necessari proporcionar també una il·luminació general, destinada a evitar desequilibris de luminància en l’entorn visual. Aquesta il·luminació general hauria de ser més gran com més gran sigui el nivell de la il·luminació localitzada.

Disseny del sistema d'il·luminació

El sistema d’il·luminació ha de ser dissenyat de tal manera que els nivells d’il·luminació s’obtinguin al mateix lloc on es realitza la tasca. Així doncs, els esmentats nivells haurien de ser mesurats a l’altura del pla de treball i amb la seva mateixa inclinació, ja que els nivells d’il·luminació horitzontal, vertical o en qualsevol altre pla poden ser diferents.

Per ampliar la informació sobre nivells mínims d’il·luminació en altres zones, llocs o activitats, consulteu la taula de l’annex A de la “Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de lugares de trabajo” que teniu inclosa a la bibliografia.

En les àrees d’ús general, els nivells d’il·luminació s’han d’obtenir a una altura de 85 cm del terra, en tant que en les vies de circulació els esmentats nivells s’han de mesurar al nivell del terra, a fi d’assegurar la visualització de possibles obstacles o discontinuïtats.

Distribució i altres característiques de la il·luminació dels llocs de treball (Comentaris de l'apartat 4 del RD 486/1997)

El punt 4 de l’annex IV del Reial decret 486/1997 es refereix a la distribució i altres característiques de la il·luminació dels llocs de treball. La tasca hauria de ser il·luminada de la forma més uniforme possible. Es recomana que la relació entre els valors mínim i màxim dels nivells d’il·luminació existents en l’àrea del lloc on es realitza la tasca no sigui inferior a 0,8.

D’altra banda, a fi d’evitar les molèsties degudes als canvis bruscos de luminància, el nivell d’il·luminació dels voltants ha d’estar en relació amb el nivell existent en l’àrea de treball. En àrees adjacents, encara que tinguin necessitats d’il·luminació diferents, no hi ha d’haver nivells d’il·luminació gaire diferents. Es recomana que els esmentats nivells no difereixin en un factor major de 5. Per exemple, l’accés i els voltants d’una zona de treball el nivell d’il·luminació de la qual sigui de 500 lux, hauria de tenir una il·luminació d’almenys 100 lux.

Il·luminació d'emergència, evacuació i seguretat

La il·luminació d’emergència, d’evacuació i de seguretat ha d’estar disponible en tots els llocs de treball en els quals un error del sistema d’il·luminació normal pugui suposar riscos importants per a la seguretat dels treballadors que es trobin realitzant la seva activitat. Això pot incloure el contacte amb màquines perilloses, la pèrdua de control de processos crítics, la caiguda des de llocs elevats, l’ensopegada amb obstacles, etc.

També és necessari disposar d’un sistema d’il·luminació que permeti l’evacuació del personal en cas d’incendi o una altra emergència.

Aquests tipus d’il·luminació haurien d’estar alimentats per una font d’energia independent de la que proporciona la il·luminació normal. El sistema hauria d’entrar en funcionament de forma automàtica i immediatament després que es produís l’error en el sistema d’il·luminació habitual.

El nivell d’il·luminació i el temps durant el qual s’ha de mantenir operatiu el sistema esmentat han de ser suficients per permetre l’adopció de totes les accions necessàries per protegir la salut i seguretat dels treballadors i d’altres persones afectades.

En el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (RD 842/2002) i en la norma bàsica de l’edificació del Codi tècnic d’edificació (CTE) RD 314/2006 s’estableixen els requeriments d’aquests tipus d’il·luminació per a diversos establiments.

Serveis higiènics i locals de descans

El Reial decret 486/1997 tracta sobre serveis higiènics i locals de descans a l’annex V. Indica:

Reial decret 486/1997, annex V

A. Disposicions aplicables als llocs de treball utilitzats per primera vegada a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret i a les modificacions, ampliacions o transformacions dels llocs de treball ja utilitzats abans de la data esmentada que es facin amb posterioritat a aquella.

  1. Aigua potable: Els llocs de treball han de disposar d’aigua potable en quantitat suficient i fàcilment accessible. S’ha d’evitar qualsevol circumstància que en faci possible la contaminació. A les fonts d’aigua s’ha d’indicar si aquesta és potable o no, sempre que hi pugui haver dubtes sobre la seva salubritat.
  2. Vestidor, dutxes, lavabos i inodors
    • 1r Els llocs de treball han de disposar de vestidors quan els treballadors hagin de dur roba especial de treball i no se’ls pugui demanar, per raons de salut o decòrum, que es canviïn en altres dependències.
    • 2n Els vestidors han de tenir seients i armaris o armariets individuals amb clau, que hauran de tenir prou capacitat per guardar-hi la roba i el calçat. Els armaris o les taquilles per a la roba de treball i per a la roba de carrer han d’estar separats quan sigui necessari a causa de l’estat de contaminació, la brutícia o la humitat de la roba de treball.
    • 3r Quan els vestidors no siguin necessaris, els treballadors han de disposar de penjadors o armaris per col·locar-hi la seva roba.
    • 4t Els llocs de treball han de disposar, en la seva proximitat i en la dels vestidors, de locals per a la higiene amb miralls, amb lavabos amb aigua corrent, calenta si cal, sabó i tovalloles individuals o altres sistemes per eixugar-se amb garanties higièniques. Han de disposar, a més, de dutxes d’aigua corrent, calenta i freda, quan es facin habitualment treballs bruts, contaminants o que originin una suor elevada. En aquests casos, s’han de subministrar als treballadors els mitjans especials de neteja que calguin.
    • Si els locals d’higiene i els vestidors estan separats, la comunicació entre tots dos ha de ser fàcil.
    • Els llocs de treball disposaran d’inodors, dotats amb lavabos, situats a les proximitats dels llocs de treball, dels locals de descans, dels vestidors i dels locals d’higiene, quan no estiguin integrats a aquests últims.
    • Els inodors han de disposar de descàrrega automàtica d’aigua i paper higiènic. Als excusats que han de ser utilitzats per dones cal que hi hagi recipients especials i tancats. Les cabines han d’estar proveïdes d’una porta amb tancament interior i d’un penja-robes
    • Les dimensions dels vestidors, dels locals d’higiene i també de les respectives dotacions de seients, armaris o armariets, penjadors, lavabos, dutxes i inodors han de permetre la utilització d’aquests equips i instal·lacions sense dificultats o molèsties, tenint en compte en cada cas el nombre de treballadors que hagin d’utilitzar-los simultàniament.
    • Els locals, les instal·lacions i els equips esmentats a l’apartat anterior han de ser de fàcil accés, adequats al seu ús i amb unes característiques constructives que en facilitin la neteja.
    • 10è Els vestuaris, locals d’higiene i excusats han d’estar separats per a homes i per a dones, o se n’ha de preveure una utilització per separat. No s’han d’utilitzar per a altres usos que no siguin aquells als quals estan destinats.
  3. Locals de descans
    • 1r Quan la seguretat o la salut dels treballadors ho exigeixin, en particular a causa del tipus d’activitat o del nombre de treballadors, aquests han de disposar d’un local de descans de fàcil accés.
    • 2n El que es disposa a l’apartat anterior no és d’aplicació quan el personal treballi en despatxos o llocs de treball semblants que ofereixin possibilitats de descans equivalents durant les pauses.
    • 3r Les dimensions dels locals de descans i la seva dotació de taules i seients amb respatllers han de ser suficients per al nombre de treballadors que els han de fer servir simultàniament.
    • 4t Les treballadores embarassades i les mares lactants han de tenir la possibilitat de descansar estirades en condicions adequades.
    • Els llocs de treball en els quals no hi hagi locals de descans i en què la feina s’interrompi regularment i freqüentment han de disposar d’espais on els treballadors puguin romandre-hi durant aquestes interrupcions, si la seva presència durant aquests espais de temps suposés un risc per a la seva seguretat o salut o per a les de tercers.
    • Tant en els locals de descans com en els espais esmentats a l’apartat anterior s’han d’adoptar mesures adequades per a la protecció dels no fumadors contra les molèsties originades pel fum del tabac.
    • Quan hi hagi dormitoris en els llocs de treball, aquests hauran de reunir les condicions de seguretat i salut exigides per als llocs de treball en aquest reial decret i permetre el descans del treballador en condicions adequades.
  4. Locals provisionals i treballs a l’aire lliure
    • 1r En els treballs a l’aire lliure, quan la seguretat o la salut dels treballadors ho exigeixin, en particular a causa del tipus d’activitat o del nombre de treballadors, aquests hauran de disposar d’un local de descans de fàcil accés.
    • 2n En els treballs a l’aire lliure en què hi hagi un allunyament entre el centre de treball i el lloc de residència dels treballadors, que els impossibiliti per retornar-hi cada dia, aquests treballadors hauran de disposar de locals adients destinats a dormitoris i menjadors.
    • 3r Els dormitoris i menjadors han de reunir les condicions necessàries de seguretat i salut i permetre el descans i l’alimentació dels treballadors en condicions adequades.

B. Disposicions aplicables als llocs de treball ja utilitzats abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, exceptuades les parts d’aquests llocs de treball que es modifiquin, ampliïn o transformin després de la data esmentada.

En els llocs de treball ja utilitzats abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, exceptuades les parts d’aquests llocs de treball que es modifiquin, ampliïn o transformin després de la data esmentada, els seran d’aplicació les disposicions de la part A) d’aquest annex amb les modificacions següents:

  • a L’apartat 3.5è no serà d’aplicació, llevat que els espais previstos a l’apartat esmentat ja existissin abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret.
  • b Per a l’aplicació dels apartats 3.1r i 4.1r s’ha de considerar com a local de descans qualsevol lloc de fàcil accés que tingui les condicions adients per al descans, encara que no estigui específicament destinat a aquesta finalitat.

Aclariments respecte als serveis higiènics

S’entén per roba especial de treball la que s’utilitzi exclusivament per a l’esmentada activitat, com ara guardapols, bates, granotes, vestits tèrmics, vestits impermeables o aquells altres que tinguin per objecte garantir condicions asèptiques, com per exemple els utilitzats en indústries farmacèutiques i d’alimentació.

El nombre recomanable de locals de lavabo és d’un per cada deu treballadors o fracció d’aquests. Per als miralls, se’n recomana un per a cada vint-i-cinc treballadors o fracció que finalitzin la jornada simultàniament. Quant al nombre de dutxes, es recomana una dutxa per cada deu treballadors o fracció que finalitzin la jornada simultàniament.

Es tindrà en compte la presència de treballadors minusvàlids (fem servir el terme minusvàlid d’acord amb la terminologia utilitzada en el referit decret), havent d’adaptar-se algun dels lavabos a les seves característiques especials perquè el seu ús no sigui impedit per cap barrera.

Els inodors seran en recintes individuals i el nombre de vàters recomanable és d’un per cada vint-i-cinc homes i un per cada quinze dones o fracció que treballin en la mateixa jornada.

Material i locals de primers auxilis

El Reial decret 486/1997, tracta sobre material i locals de primers auxilis a l’annex VI. Hi indica:

Reial decret 486/1997, annex VI

A. Disposicions aplicables als llocs de treball utilitzats per primera vegada a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret i a les modificacions, ampliacions o transformacions dels llocs de treball ja utilitzats abans de la data esmentada que es facin posteriorment.

  1. Els llocs de treball han de disposar de material per a primers auxilis en cas d’accident, que ha ser adequat, pel que fa a la seva quantitat i les seves característiques, al nombre de treballadors, als riscos a què estiguin exposats i a les facilitats d’accés al centre d’assistència mèdica més proper. El material de primers auxilis ha d’adaptar-se a les atribucions professionals del personal habilitat per a la seva prestació.
  2. La situació o distribució del material en el lloc de treball, i les facilitats per accedir-hi i, si escau, per desplaçar-lo al lloc de l’accident, han de garantir que la prestació dels primers auxilis es pugui dur a terme amb la rapidesa que requereixi el tipus de mal previsible.
  3. Sense perjudici del que es disposa als apartat anteriors, qualsevol lloc de treball ha de disposar, com a mínim, d’una farmaciola portàtil que contingui desinfectants i antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, benes, esparadraps, apòsits adhesius, tisores, pinces i guants d’un sol ús.
  4. El material de primers auxilis s’ha de revisar periòdicament i s’ha d’anar reposant tan aviat com caduqui o sigui utilitzat.
  5. Els llocs de treball de més de 50 treballadors han de disposar d’un local destinat als primers auxilis i altres possibles atencions sanitàries. També han de disposar d’aquest local els llocs de treball de més de 250 treballadors per als quals així ho determini l’autoritat laboral, tenint en compte la perillositat de l’activitat que s’hi dugui a terme i les possibles dificultats d’accés al centre mèdic més proper.
  6. Els locals de primers auxilis han de disposar, com a mínim, d’una farmaciola, una llitera i una font d’aigua potable. Han d’estar a prop dels llocs de treball i han de ser de fàcil accés per a les lliteres.
  7. El material i els locals de primers auxilis han d’estar clarament senyalitzats.

B. Disposicions aplicables als llocs de treball ja utilitzats abans de la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret, exceptuades les parts d’aquests llocs de treball que es modifiquin, ampliïn o transformin després de la data esmentada.

Als llocs de treball ja utilitzats abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, exceptuades les parts que es modifiquin, ampliïn o transformin després de la data esmentada, els són d’aplicació les disposicions de la part A d’aquest annex amb les modificacions que s’indiquen en el paràgraf següent.

Els apartats 5 i 6 no seran d’aplicació, llevat del que correspon a aquelles obligacions contingudes en els apartats esmentats que ja fossin aplicables en els llocs de treball esmentats en virtut de la normativa vigent fins a l’entrada en vigor d’aquest reial decret.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats