Llocs de treball. Condicions generals de seguretat en els llocs de treball

Respecte a les condicions generals de seguretat en els llocs de treball, el Reial decret 486/1997 distingeix dos tipus de llocs de treball: A i B.

  • Els llocs de treball de tipus A són els llocs de treball utilitzats per primer cop a partir de la data d’entrada en vigor del Reial decret 486/1997 i els llocs de treball ja utilitzats abans d’aquesta data que s’hagin modificat, ampliat o transformat amb posterioritat a aquesta data.
  • Els llocs de tipus B són els llocs de treball ja utilitzats abans de la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret, exceptuant-ne les parts que es modifiquin, ampliïn o transformin després d’aquesta data.

Normativa aplicable als llocs de treball del tipus A

Quan el tècnic en prevenció de riscos professionals es troba amb aquest tipus de llocs de treball, haurà de tenir en compte, com indica el Reial decret 486/1997, les especificacions següents:

  • seguretat estructural
  • espais de treball i zones perilloses
  • terres, obertures i desnivells, i baranes
  • envans, finestres i obertures
  • vies de circulació
  • portes i contraportes
  • rampes, escales fixes i de servei
  • escales de mà
  • vies i sortides d’evacuació
  • condicions de protecció contra incendis
  • instal·lació elèctrica
  • minusvàlids

Seguretat estructural

El Reial decret 486/1997 tracta la seguretat estructural en el seu annex I-A i indica:

  1. Els edificis i locals dels llocs de treball han de tenir l’estructura i solidesa apropiades al seu tipus d’utilització. Per a les condicions d’ús previstes, tots els seus elements, estructurals o de servei, incloent-hi les plataformes de treball, escales i escales de mà, han de:
    • a) Tenir prou solidesa i resistència per suportar les càrregues o els esforços a què estiguin sotmesos.
    • b) Disposar d’un sistema d’armat, subjecció o suport que n’asseguri l’estabilitat.
  2. Es prohibeix sobrecarregar els elements esmentats a l’apartat anterior. L’accés a sostres o cobertes que no tinguin prou garanties de resistència només es podrà autoritzar quan es proporcionin els equips necessaris perquè el treball es pugui fer de manera segura.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 1

La reglamentació vigent sobre construcció d’edificis i locals industrials exigeix un projecte (plànols, memòria, pressupost…) redactat per un tècnic facultatiu competent (enginyer, arquitecte…).

Aquest projecte, degudament visat pel col·legi professional a què correspon el col·legiat o, en el cas de promoció pública, per l’oficina de supervisió de projectes o òrgan anàleg de l’Administració, s’ha de presentar davant de les autoritats locals i/o de les comunitats autònomes per obtenir la corresponent llicència d’obra.

És responsabilitat del tècnic facultatiu que redacta el projecte assegurar que tots els elements estructurals o de servei, inclosa la plataforma de treball i escales, tinguin la solidesa i la resistència necessàries per suportar les càrregues o esforços a què puguin estar sotmesos, disposant d’un sistema d’armat, subjecció o suport que n’asseguri l’estabilitat.

És responsabilitat del tècnic facultatiu director de l’obra assegurar s’executa d’acord amb el projecte establert.

És responsabilitat de l’empresa constructora executar l’obra respectant les característiques tècniques, materials i disseny del projecte, a les ordres de la direcció facultativa. D’aquestes accions i de la seva correcció s’exigeix, a més, una responsabilitat civil durant deu anys.

A cada una de les plantes i plataformes de treball, inclosos sostres i cobertes, s’hi haurien d’indicar de forma ben visible les càrregues màximes que poden ser suportades o suspeses, sense que es puguin sobrepassar les càrregues esmentades.

En els treballs en sostres i cobertes se solen produir nombrosos accidents greus i mortals per ruptura del material que els constitueixen, normalment durant treballs ocasionals, com ara neteja o manteniment.

Abans de l’accés a sostres i cobertes és necessari avaluar els riscos que comporta l’esmentat accés. Per a això, es necessita conèixer les càrregues màximes que poden suportar, i adoptar les mesures de prevenció necessàries per assegurar un accés i un treball segur en aquests elements. També s’haurà de tenir en compte la presència de floridura, liquen, etc., que poden fer que les superfícies es tornin extraordinàriament relliscoses.

S’ha de donar particular importància al manteniment d’elements com escales, baranes, elements de subjecció, etc., que poden quedar afectats per l’acció climatològica.

Espais de treball i zones perilloses

El Reial decret 486/1997, aborda el tema dels espais de treball i zones perilloses en l’annex I-A i indica:

  • 1r Les dimensions dels locals han de permetre que els treballadors facin la seva feina sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables. Les seves dimensions mínimes han de ser les següents:
    • a) 3 metres d’altura des del pis fins al sostre. No obstant això, en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, l’altura es pot reduir a 2,5 metres.
    • b) 2 metres quadrats de superfície lliure per treballador.
    • c) 10 metres cúbics, no ocupats, per treballador.
  • 2n La separació entre els elements materials que hi hagi en el lloc de treball ha de ser suficient perquè els treballadors puguin fer la seva tasca en condicions de seguretat, salut i benestar. Quan, per raons inherents al lloc de treball, l’espai lliure disponible no permeti que el treballador tingui la llibertat de moviment necessària per dur a terme laseva activitat, ha de disposar de prou espai addicional en les proximitats del lloc de treball.
  • 3r S’han de prendre les mesures adequades perquè la protecció dels treballadors autoritzats a accedir a les zones dels llocs de treball en què la seguretat dels treballadors pugui veure’s afectada per riscos de caiguda, caiguda d’objectes i contacte o exposició a elements agressius. Igualment, s’ha de disposar, en la mesura del que sigui possible, d’un sistema que impedeixi que els treballadors no autoritzats puguin accedir a les zones esmentades.
  • 4t Les zones dels llocs de treball en què hi hagi risc de caiguda, de caiguda d’objectes o de contacte o exposició a elements agressius s’han de senyalitzar clarament.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 2

Distàncies de seguretat pel covid-19

A l’apartat d’annexes podeu consultar informació sobre distàncies de seguretat adoptades per la covid-19.

Aclariments sobre les dimensions dels locals

Espai als locals de treball

Els locals de treball haurien de tenir prou espai per permetre als treballadors accedir amb facilitat als llocs de treball i moure-s’hi fàcilment.

Les dimensions mínimes de les superfícies de treball seran de 2 m2 lliures (descomptant els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i materials) per a cada treballador (vegeu figura). En la fase de disseny dels locals s’haurien de preveure les instal·lacions, equips, estris i materials necessaris per executar l’activitat, de manera que, en funció d’aquests paràmetres i del nombre de treballadors que hagin de desenvolupar-la, es compleixin les dimensions mínimes establertes en els apartats a, b i c de l’article primer de l’annex I-A, punt 2, del Reial decret 486/1997.

Figura
Dimensions mínimes de les superfícies de treball

Per al càlcul de la superfície i volum no es tindran en compte els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i materials. Aquest càlcul dona lloc a l’estimació de la superfície lliure i al volum buit respecte al nombre de treballadors.

La relació volum buit/nombre de treballadors que normalment estan presents han de ser =10 m³/treballador. En el càlcul del volum buit, qualsevol part del recinte que tingui més de tres metres d’altura s’ha de considerar de tres metres.

Les dimensions corresponents a locals destinats a allotjar instal·lacions de servei estaran condicionades per les seves normatives específiques, com per exemple, sales de calderes, centres de transformació d’energia elèctrica, etc.

Aclariments sobre la separació entre elements materials

La separació entre elements materials es tracta a l’article segon de l’annex I-A, punt 2, del Reial decret 486/1997.

Atès que la mala distribució en planta de maquinària i equips, i també els moviments innecessaris dels treballadors, són moltes vegades causa d’accidents, una manera de millorar les condicions de seguretat i de salut dels treballadors és distribuir adequadament les màquines i equips dins de l’espai disponible al local. Per evitar l’encreuament entre materials i persones s’hauria de seguir l’ordenació de les activitats seguint el procés productiu, i també disposar les eines, materials, etc., com més a prop millor del lloc de treball per evitar desplaçaments innecessaris.

S’han de guardar distàncies de separació suficients entre els elements materials per permetre que els treballadors efectuïn còmodament la seva feina i que no es vegin exposats a perills, com ara atrapaments, cops, etc.

Quant a distàncies de seguretat de les màquines, es poden consultar les normes següents:

  • UNE-EN ISO 13857:2008. Seguretat de les màquines. Distàncies de seguretat per impedir que s’assoleixin zones perilloses amb els membres superiors.
  • PNE-prEN ISO 13857. Seguretat de les màquines. Distàncies per evitar l’aixafada de parts del cos humà.
  • UNE-EN ISO 547-1:1997+A1:2009. Seguretat de les màquines. Mesures del cos humà. Part 1: principis per a determinació de les dimensions requerides per al pas de tot el cos a les màquines. Part 2: principis per a la determinació de les dimensions requerides per a les obertures d’accés. Part 3: dades antropomètriques.

Com a norma general, s’hauria de fer un disseny ergonòmic del lloc de treball, de manera que el treballador tingui un accés fàcil i còmode a les diferents parts de màquines i equips.

Aclariments sobre protecció en zones de major risc

La protecció dels treballadors en zones amb riscos de caiguda, caiguda d’objectes i contacte o exposició a elements agressius es tracta a l’article tercer de l’annex I-A, punt 2, del Reial decret 486/1997.

L’accés de treballadors autoritzats a zones perilloses dels llocs de treball en què la seva seguretat es pugui veure afectada per diferents riscos exigeix una avaluació prèvia dels esmentats riscos i l’adopció de les mesures de control necessàries per protegir-los. Un exemple habitual de treball en zona perillosa que genera multitud d’accidents greus i mortals és el que es duu a terme en espais confinats (galeries de serveis, fosses, túnels, clavegueres, soterranis i golfes, sitges, etc.).

Aquests treballs requereixen una avaluació específica dels riscos presents en l’accés, permanència i sortida dels espais esmentats.

Quan els resultats de l’avaluació ho facin necessari, les mesures preventives i de protecció que s’han d’adoptar s’han de recollir en un procediment de treball, en el qual consti el treball que cal fer, qui o quines persones l’han de fer, quines són les mesures de prevenció i protecció a adoptar en cada etapa del treball i quins registres cal emplenar per evidenciar que s’han complert les esmentades mesures. En aquestes zones és important adoptar les mesures necessàries per impedir que els treballadors no autoritzats hi puguin accedir.

Aclariments sobre la senyalització en zones de risc

L’article quart de l’annex I-A, punt 2, del Reial decret 486/1997, indica que les zones dels llocs de treball en què hi hagi risc de caiguda, de caiguda d’objectes o de contacte o exposició a elements agressius s’han de senyalitzar clarament.

Aquestes zones s’han de senyalitzar d’acord amb el Reial decret 485/1997.

Terres, obertures i desnivells, i baranes

El Reial decret 486/1997, en l’annex I-A, tracta aspectes sobre terres, obertures i desnivells, i baranes. Indica:

  • 1r Els terres dels locals de treball han de ser fixos, estables i no lliscants, sense irregularitats ni pendents perillosos.
  • 2n Les obertures o desnivells que suposin un risc de caiguda de persones es protegiran mitjançant baranes o altres sistemes de protecció de seguretat equivalent, que poden tenir parts mòbils quan s’hagi de disposar d’accés a l’obertura. En particular, s’han de protegir:
    • a) Les obertures als terres.
    • b) Les obertures en parets o envans, sempre que la seva situació i dimensions suposi risc de caiguda de persones, i les plataformes, molls o estructures semblants. La protecció no serà obligatòria si l’altura de caiguda és inferior a 2 metres.
    • c) Els costats oberts de les escales i rampes de més de 60 centímetres d’alçada. Els costats tancats han de tenir un passamà, a una altura mínima de 90 centímetres, si l’amplada és més gran d’1,2 metres; si és més petita, però tots dos costats són tancats, com a mínim un dels dos tindrà passamà.
  • 3r Les baranes han de ser de materials rígids, han de tenir un altura mínima de 90 centímetres i han de disposar d’una protecció que impedeixi el pas o el lliscament per sota de les baranes o la caiguda d’objectes o persones.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 3

Aclariments sobre els terres dels locals de treball

A l’entorn d’un 10% dels accidents en jornada de treball amb baixa tenen com a causa les caigudes al mateix nivell.

Les caigudes al mateix nivell, en especial les que tenen com a causa la relliscada, la majoria de les vegades es deuen al tipus de construcció del terra, al seu coeficient de fricció i a la brutícia que hi ha dipositada (líquids, greix, pols, materials, etc.).

S’han de tenir en compte aspectes com la selecció del terra, el calçat, la millora de la resistència al lliscament dels terres, la utilització i manteniment dels terres, els tipus de terres, la reparació dels terres i la neteja.

a) Selecció del terra: és bastant comú, a l’hora de seleccionar els terres, considerar-ne només l’aspecte, la facilitat de neteja i el cost. Tanmateix, hi ha altres factors de selecció molt més importants. Entre ells hi ha:

  • Resistència: el terra ha de ser prou resistent per suportar tant les càrregues estàtiques (maquinària, prestatgeries, etc.) com les càrregues dinàmiques (trànsit de vehicles, carretons elevadors, etc.). També ha de ser resistent al desgast i a l’abrasió, en especial en llocs amb un trànsit important, tant rodat com per als vianants.
  • Resistència a productes químics: quan hi hagi risc de vessaments de líquids (olis, dissolvents, àcids, productes corrosius, etc.), s’han de fer les proves que siguin necessàries per assegurar-se que els terres són resistents a aquestes substàncies.
  • Ubicació i resistència als factors ambientals: el terra ha de ser resistent als factors ambientals (aigua, humitat, condensacions, calor, vibracions, etc.) i a les condicions meteorològiques (llum solar, gelades, pluja, etc.).
  • Altres factors ambientals: en llocs on puguin produir-se explosions per electricitat estàtica, el terra ha de ser lleugerament conductor de l’electricitat. Quant al confort, el terra ha de tenir una baixa conductivitat tèrmica i ser un bon absorbent del soroll i de les vibracions.
  • Lliscament: un factor important per a la selecció d’un terra és el seu comportament davant del lliscament. En general, els terres rugosos tenen una resistència major al lliscament. Hi ha la creença que només els terres que tenen superfícies polides es poden mantenir higiènicament nets. Això no és necessàriament cert. Un terra rugós també es pot mantenir higiènicament net encara que per a això es necessiti un major esforç de neteja.

Les caigudes per relliscada ocorren quan no hi ha un contacte eficaç entre la sola de la sabata i el terra, bé perquè hi ha algun agent entre ells (aigua, oli, pols, etc.), o bé perquè la combinació sola-superfície del terra no és adequada. Algunes combinacions entre sola i tipus de terra són més lliscants que d’altres. En la taula es dona la resistència relativa al lliscament per a diferents combinacions de terra i soles de sabata, en condicions humides o molles.

Taula: Resistència relativa al lliscament
Condicions del terra Tipus del terra El tipus de terra descrit és llis, no tractat amb material antilliscant i en condicions humides o mullades per aigua. El lliscament pot augmentar per altres líquids, especialment si són més viscosos que l’aigua. Material de la sola de la sabata
Cuir o PVC Goma i poliuretans Goma i poliuretans microcel·lulars
Polit Acer inoxidable 1 1 2
Ceràmica polida 1 1 2
Fusta polida 1 1 2
Resina suau 1 1 2
Mat Ceràmica mat 1 2 2
Terratzo 1 2 3
PVC/vinil 2 2 3
Ciment/formigó 2 3 3
Rugós Pedra de paviment 2 3 3
1: La combinació mes lliscant
2
3: La combinació menys lliscant
Font: Guia tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball (INSHT)

Normalment, amb l’ús, tant els terres com les soles de les sabates solen variar les seves condicions de lliscament i normalment tendeixen a fer-se més lliscants. Tanmateix, els poliuretans microcel·lulars romanen igual al llarg de la seva utilització.

El terra estarà constituït per materials adequats a l’ús a què es destina, per tal d’evitar que les sol·licituds a les quals estarà sotmès en provoquin un deteriorament ràpid. En el cas que ocasionalment resultés danyat, o bé quan el seu ús prolongat així ho requereixi, es procedirà a reparar-lo o substituir-lo ràpidament. Mentre es procedeixi a la reparació, es prendran les mesures oportunes per evitar accidents, per exemple mitjançant balises i senyalització adequades.

Hi ha una gran varietat de mètodes i dispositius per mesurar el lliscament de la superfície d’un terra. En general, permeten estimar el coeficient de fricció (estàtic o dinàmic) com a paràmetre indicador de la resistència al lliscament. Per a dues superfícies determinades, els coeficients de fricció obtinguts amb diferents mètodes són normalment diferents i, a més, el coeficient dinàmic varia amb la velocitat relativa de les superfícies que llisquin.

Per tant, davant del gran nombre de casos que es poden presentar en els llocs de treball, no és aconsellable definir un valor límit del coeficient de lliscament. A més, cal interpretar amb compte els valors dels esmentats coeficients, ja que la xifra pot ser de poca utilitat si no es coneix el mètode i l’equip amb el qual s’ha obtingut.

b) Calçat: les normes europees i espanyoles sobre calçat de seguretat no inclouen especificacions per a l’assaig a la resistència davant del lliscament. El calçat de seguretat s’ha dissenyat per complir un objectiu bàsic: protegir el peu contra objectes que caiguin o hi xoquin, i també per evitar la penetració de claus.

La selecció d’un calçat per evitar lliscaments cal fer-la amb compte, ja que es necessiten diferents característiques de les soles davant de diferents condicions. La sola d’una sabata treballa de forma similar al pneumàtic d’un cotxe: quan cal trepitjar terres molls, la sola ha de tenir un dibuix ben definit, ja que com més solcs tingui, més agafament produirà. El dibuix talla la superfície líquida i en destrueix les característiques lliscants sota la sola.

En superfícies seques, la situació serà millor com més sola hi hagi en contacte amb el terra, per la qual cosa el dibuix de la sola té menys importància.

No és possible donar una única recomanació sobre els materials de soles que s’han d’utilitzar, ja que cap d’aquestes no valdrà per a totes les situacions.

El millor és fer un assaig, per a unes condicions de treball establertes, amb diferents tipus, fins a obtenir el que s’hi adapta millor. Algunes combinacions terra/sola de sabata són més lliscants que d’altres, com es pot veure en la taula.

c) Millora de la resistència al lliscament dels terres: si un terra dona problemes, és possible millorar-ne la resistència al lliscament utilitzant, entre d’altres, alguna de les tècniques següents:

  • Descarnament o tractament químic del formigó per aconseguir un acabat rugós.
  • Recobriment amb resines que continguin partícules abrasives.
  • Enganxant al terra llosetes de material antilliscant.

Sempre que s’adopti alguna d’aquestes solucions cal assegurar-se que el nou terra i els adhesius són compatibles amb el material original del terra i que no es generin nous perills. A més, abans de col·locar-los cal netejar el terra de greix, oli o qualsevol altre dipòsit, estenent o col·locant el material antilliscant d’acord amb les instruccions del fabricant.

d) Utilització i manteniment dels terres: per als terres al voltant de màquines que puguin ocasionar lesions si algú hi cau a sobre, com per exemple màquines per al treball de la fusta, màquines eina, etc., convé utilitzar material antilliscant i mantenir-les lliures de substàncies o materials solts.

Si es produeix una fuita o vessament d’algun fluid, i això suposa un perill de lliscament, immediatament es prendran les mesures adequades per recollir-lo, com pot ser la seva eliminació o el recobriment temporal amb alguna substància granulosa absorbent adequada. Mentre es procedeix a l’eliminació, es prendran les mesures oportunes per evitar accidents, per exemple mitjançant balises i senyalització adequades.

En aquelles activitats en les quals és previsible que el terra estigui moll durant llargs períodes de forma permanent, com ara les indústries tèxtils, d’alimentació, tint, etc., el terra tindrà la inclinació adequada per conduir els fluids a un drenatge, de manera que les superfícies molles siguin les mínimes.

Si l’activitat desenvolupada comporta la descàrrega de fluids i la possibilitat de degoteig, etc., les esmentades activitats es faran en llocs confinats, com ara cubetes, etc., i es disposarà d’un sistema de recollida i eliminació, com safates, drenatges, etc.

Sempre que s’efectuï un drenatge de fluids i s’aboquin a xarxes públiques de clavegueram, es tindrà en compte la normativa existent respecte als abocaments al medi ambient.

Per disminuir els riscos derivats de la neu i el gel, s’hauran d’adoptar mesures precises, com ara sorrejat, aportació de sal, neteja de la neu i tancament d’algunes vies de circulació, particularment en escales exteriors, escales de servei i passarel·les.

e) Tipus de terres: al món laboral hi ha una gran varietat de terres segons el tipus d’indústria o edifici, situació a l’aire lliure o en interiors i la seva destinació.

Els materials més utilitzats per als terres són el formigó, materials ceràmics, metàl·lics, asfalt, fusta, linòleum, etc. D’altra banda, hi ha una sèrie de revestiments antilliscants, com són el làtex, el cautxú, les resines epoxi, de polièster o fenòliques, el neoprè, etc.

Algunes de les característiques tècniques dels terres utilitzats habitualment són les següents:

Els terres de formigó són adequats per a locals amb un trànsit normal i que no són sotmesos a la corrosió.

  • Terres de formigó: són de fàcil instal·lació i d’alta resistència a la compressió (800 kg/cm2). Tenen l’inconvenient del seu poc poder antilliscant i resistència mitjana a l’abrasió, que pot produir esquerdes, fissures o pols. Per millorar el seu poder antilliscant, s’hi pot donar un acabat rugós a tires. Per al cas en el qual els terres de formigó hagin de suportar molt trànsit o estar exposats a riscos de corrosió, s’haurà de procedir a millorar-los bé emprant ciments especials gràcies a la fusió de ciments aluminats resistents als àcids, olis o greixos, bé incorporant enduridors (resines sintètiques o conglomerats, com són el quars, granit, basalt, carbur de silici, etc.) o aplicant revestiments superficials com són la pols d’asfalt, resines sintètiques, etc.
  • Terres ceràmics: tenen l’avantatge que són fàcils de netejar, resistents a la corrosió per àcids o bases sempre que les juntes es facin amb l’ajuda de ciment anticorrosiu, polièsters, resines de tipus fenòlic, etc.; també són resistents als esforços de compressió, tracció i als cops. El seu relatiu poc poder antilliscant es pot reforçar amb dissenys que li donin cert relleu. Les juntes solen acumular brutícia si no es netegen amb freqüència.
  • Terres metàl·lics: es poden instal·lar mitjançant plaques fixes, ancorades o enreixats. Les plaques fixes són adequades per a passadissos de circulació. Les plaques ancorades poden ser estriades o gofrades i són molt resistents. Tenen l’inconvenient que tenen poc poder antilliscant, que es pot augmentar mitjançant un revestiment gràcies a un argamassat metàl·lic de partícules de fosa d’acer que li impedeix embrutar-se de greixos. Una altra forma és enlluir-les, estanyar-les o recobrir-les amb cintes antilliscants.
    Els enreixats tenen com a avantatge principal que no retenen els líquids o deixalles de petita dimensió, encara que són relativament poc antilliscants. L’inconvenient principal és que no suporten grans càrregues, per la qual cosa han d’estar reservats per a passadissos de personal.

Els terres d’asfalt són adequats per als tallers de fabricació lleugera o magatzems.

  • Terres d’asfalt: la seva resistència a la ruptura és baixa (200 kg/cm2); són resistents al desgast i antilliscants excepte en ambients amb greix. No produeixen pols i són econòmics.
  • Terres de pissarra: són estètics però molt cars; són adequats per a petites superfícies on es manegin àcids, ja que són resistents als àcids.
  • Terres de linòleum: ben instal·lats, tenen una gran resistència i són adequats per a locals amb poc trànsit.
  • Revestiments: la utilització de revestiments de terres es farà amb productes fets amb làtex, cera, cautxú clorat, resines sintètiques (epoxi, fenòliques o polièster carregat) o pintures diverses. La cera en pasta o en emulsió s’utilitza normalment per preparar les superfícies dels terres. Les resines sintètiques s’utilitzen normalment per obtenir el grau antilliscant necessari dels terres. Els productes a base de pintures (normal, vernissos, pintura plàstica, etc.) són productes d’acabat semipermanent, principalment en cas de terres de fusta.
    Hi ha revestiments antilliscants per a superfícies permanentment mullades que milloren la situació i garanteixen durant almenys dos anys les seves propietats. Estan recomanats per a piscines, vestidors i dutxes, cuines, etc.

Quan la superfície pugui ser relliscosa per despreniment de materials greixosos, per exemple en cuines, s’ha d’utilitzar una plataforma antilliscant sobre la qual circular pot ser una solució acceptable.

L’adequació entre les superfícies dels pisos i les seves diferents aplicacions queda reflectida en la figura.

Figura Superfícies del pis en funció de l’aplicació
Font: NTP 434: Superfícies de treball segures (I). Centre nacional de condicions de treball. INSHT.

f) Reparació: quan s’hagin d’efectuar reparacions en alguna zona del terra en mal estat, en primer lloc s’hauran de delimitar les zones en reparació i senyalitzar-les adequadament. L’encarregat de la reparació haurà de controlar les eines utilitzades procurant que no quedin en les proximitats de l’àrea de reparació, sobretot si és zona de pas.

Els blocs del pis de fusta desgastats o solts es reemplaçaran per blocs ancorats, tenint cura que s’instal·lin arran de l’anterior per evitar la formació de petits esglaons. Als pisos de formigó, l’àrea feta malbé caldrà picar-la, netejar-la i humitejar-la. Després s’omplirà amb morter de ciment amb una espessor mínima de 25 mm; en cas que l’espessor superi els 50 mm s’haurà de reforçar amb malla de filferro o armadura metàl·lica. Els materials de reparació a base de resines epoxi són molt resistents al desgast, i s’han d’aplicar espessors de 3 a 5 mm perquè siguin eficaços.

En la taula es donen els productes d’acabat i segelladors més apropiats en funció del tipus de terra.

Taula: Relació entre els tipus de terres i els productes de neteja, acabat, segelladors i productes prohibits
Tipus de terra Productes de neteja i de control de pols recomanats Producte d’acabat final recomanat Segelladors recomanats Productes prohibits
Suro Detergent neutre, escombradora impregnada, pólvores de cera netejadora, dissolvent netejador Abrillantador de cera diluïda, terminació amb emulsionant sobre les superfícies segellades Tots excepte els aquosos Aigua, àlcalis, àcids
Formigó i granit Qualsevol tipus Abrillantador de cera diluïda, terminació amb emulsionant sobre les superfícies segellades Qualsevol tipus Àcids
Linòleum Tots els tipus, excepte els àlcalis forts i les pólvores abrasives Abrillantador de cera diluïda, acabat amb emulsionant Qualsevol tipus Aigua, àlcalis, àcids
Magnesita Tots els tipus excepte dissolvents o pólvores abrasives Abrillantador de cera diluïda, acabat amb emulsionant Qualsevol tipus Àcids, àlcalis
Rajola (pedra i ceràmica) Detergent neutre, escombradora impregnada Cap Cap Àcids, àlcalis
Goma Detergent neutre, escombradora impregnada, pólvores de cera netejadora Acabat amb emulsionants Cap Dissolvents olis
Termoplàstic Detergent neutre, escombradora impregnada, pólvores de cera netejadora, dissolvent alcalí Acabat amb emulsionants Cap Dissolvents olis
Vinil i amiant vinílic Detergent neutre, escombradora impregnada, pólvores de cera netejadora, detergent alcalí Acabat amb emulsionants Cap Dissolvents olis
Fusta Tots els tipus, excepte detergents alcalins i abrasius Abrillantador de cera diluïda, terminació amb emulsionant en superfície segellada Tots excepte els aquosos Àlcalis, aigua, àcids
Terratzo Detergent neutre, escombradora Term.inació amb emulsionants Resines aquoses Àlcalis àcids
Màstic Tots, excepte dissolvents i aiguarràs Terminació amb emulsionants Segelladors aquosos Dissolvents olis
Font: NTP 434: Superfícies de treball segures (I). Centre Nacional de Condicions de Treball (INSHT).

Cada empleat hauria de ser responsable de mantenir net i en condicions el seu lloc de treball.

g) Neteja: cada treballador haurà de procedir a la neteja immediata de qualsevol brutícia que hi hagi en el seu lloc de treball. Quan detecti qualsevol situació insegura del terra (forats en terres, vessaments, etc.) i pels seus propis mitjans no pugui reparar l’anomalia, haurà d’avisar el departament corresponent perquè procedeixi a la seva neteja o reparació.

Els treballadors estaran formats per utilitzar els contenidors de recollida de residus degudament classificats.

En qualsevol cas, el servei de neteja haurà de deixar net cada centre de treball amb una periodicitat coincident amb el tipus d’activitat desenvolupada. La neteja inclourà els elements estructurals tant en passadissos i pisos com en l’entorn de les màquines, equips de treball, instal·lacions, etc. S’haurà de tenir cura que el terra o paviment estigui net d’olis, greixos i altres substàncies.

Els productes de neteja no constituiran en si mateixos un nou risc per ser relliscosos o agressius amb la superfície que es neteja.

La neteja de residus de matèries primeres i productes semielaborats s’ha d’efectuar per mitjà de canonades o mitjançant l’acumulació en recipients tancats.

En la taula també es donen una sèrie de productes recomanats i prohibits per al seu ús en diferents terres. Inclou els productes de neteja adequats, productes d’acabat final, segelladors recomanats i els productes prohibits.

Aclariments sobre les baranes

Les baranes han de ser de materials rígids i tindran la resistència i estabilitat adequades per detenir qualsevol persona o objecte que hi pugui caure a sobre o en contra. No s’han d’utilitzar com a baranes elements com ara cordes, cadenes o altres materials no rígids.

Envans, finestres i obertures

El Reial decret 486/1997 tracta els envans, finestres i obertures en l’annex I-A i indica:

  • 1r Els envans transparents o translúcids i, en especial, els envans de vidre situats en els locals o prop dels llocs de treball i vies de circulació, han d’estar clarament senyalitzats i fabricats amb materials segurs, o bé estar separats d’aquests llocs i aquestes vies, per impedir que els treballadors puguin fer-s’hi cops o lesionar-s’hi en cas de trencament.
  • 2n Els treballadors han de poder fer de manera segura les operacions d’obertura, tancament, ajustatge o fixació de finestres, obertures d’il·luminació zenital i dispositius de ventilació. Quan estiguin oberts, s’hauran de col·locar de manera que no constitueixin un risc per als treballadors.
  • 3r Les finestres i obertures d’il·luminació zenital s’han de poder netejar sense risc per als treballadors que facin aquesta feina o per als qui estiguin a l’edifici i als seus voltants. Amb aquesta finalitat, han de tenir els dispositius necessaris o haver estat projectats integrant-hi els sistemes de neteja.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 4

Aclariments sobre els envans

Els envans transparents o translúcids, sempre que no hi hagi barrera que n’impedeixi el contacte, hauran d’estar construïts amb materials resistents als cops i que no puguin causar lesions importants en cas de ruptura, i disposar, a l’altura dels ulls, d’una banda de color i amplada adequats perquè contrasti amb el color de fons i la llum existent. La banda de color haurà de romandre estable en el temps i ser resistent als agents agressius, com per exemple substàncies de neteja. Si és necessari, serà reflector.

Aclariments sobre obertures

L’obertura de finestres que impliqui el gir de les seves fulles sobre un eix no ha d’envair l’espai corresponent a les zones i/o vies de pas.

Aclariments sobre neteja de finestres i obertures

Les millors mesures preventives per a la neteja sense riscos de finestres i obertures d’il·luminació són les adoptades en el disseny i planificació de l’edifici, en especial quan es necessiten equips com ara plataformes de treball suspeses o guindoles.

En tot cas, a l’hora d’establir les mesures preventives per efectuar una neteja lliure de riscos, cal considerar:

  • La configuració del lloc de treball i les vies de trànsit.
  • La prevenció de caigudes des del lloc de treball o la disposició de mesures de retenció dels treballadors en la caiguda.
  • La prevenció de caiguda d’objectes des del lloc de treball.
  • La prevenció de lliscaments sobre superfícies inclinades i les ruptures no previstes d’elements disposats per al pas de persones.

Vies de circulació

El Reial decret 486/1997 tracta les vies de circulació en l’annex I-A, punt 5, en què indica:

  • 1r Les vies de circulació dels llocs de treball, tant les que hi ha a l’exterior dels edificis i locals com a dins, incloent-hi les portes, els corredors, les escales, les escales fixes, les rampes i els molls de càrrega, s’han de poder utilitzar d’acord amb el seu ús previst, de manera fàcil i amb total seguretat per als vianants o vehicles que hi circulin i per al personal que treballi al voltant.
  • 2n A l’efecte del que es disposa a l’apartat anterior, el nombre, la situació, les dimensions i les condicions constructives de les vies de circulació de persones o de materials s’han d’adequar al nombre potencial d’usuaris i a les característiques de l’activitat i del lloc de treball. En el cas dels molls i les rampes de càrrega, s’ha de tenir especialment en compte la dimensió de les càrregues transportades.
  • 3r L’amplada mínima de les portes exteriors i dels corredors ha de ser de 80 centímetres i 1 metre, respectivament.
  • 4t L’amplada de les vies per les quals puguin circular mitjans de transport i vianants ha de permetre’n el pas simultani amb una separació de seguretat suficient.
  • Les vies de circulació destinades a vehicles han de passar a una distància suficient de les portes, portes grans, zones de circulació de vianants, corredors i escales.
  • Els molls de càrrega han de tenir com a mínim una sortida, o una en cada extrem quan tinguin una gran longitud i això sigui tècnicament possible.
  • Sempre que calgui per garantir la seguretat dels treballadors, el traçat de les vies de circulació ha d’estar clarament senyalitzat.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 5

Aclariments sobre vies de circulació de vehicles

En les vies de circulació de vehicles s’hauria de considerar el següent:

  • Evitar els terres irregulars o tous que puguin provocar la bolcada dels vehicles o la pèrdua de la càrrega que portin.
  • En els encreuaments en vies de circulació de vehicles amb visibilitat reduïda és aconsellable instal·lar miralls o altres elements que facilitin la visió.
  • Quan en una via de circulació hi hagi zones amb altura limitada, se senyalitzarà en una distància adequada.
  • S’ha d’apantallar adequadament qualsevol obstrucció potencialment perillosa, com cables de línies aèries d’energia elèctrica o conduccions de canonades que transportin fluids a alta pressió o temperatura, productes químics perillosos i/o inflamables.
  • En els llocs de treball propers a les vies de circulació de vehicles convé utilitzar l’apantallament adequat per protegir els treballadors dels fums de fuita o dels materials que es puguin desprendre dels vehicles.
  • S’han d’establir les velocitats màximes de circulació i senyalitzar-les adequadament.
  • En els encreuaments de vies de circulació de vehicles per a treballadors, s’haurien de senyalitzar passos de vianants, utilitzant pintura reflectora quan així es requereixi. Per evitar que els treballadors creuin per punts perillosos, s’han d’instal·lar barreres i baranes que han de guiar per creuar per llocs adequats. S’haurien d’evitar els encreuaments amb un volum molt elevat de circulació de vehicles mitjançant la construcció de ponts o passos subterranis.

Aclariments sobre adequació de vies de circulació

D’acord amb cada necessitat particular, s’haurien d’establir les suficients vies de circulació, d’amplada i altura adequades, de manera que permetin la circulació segura a vehicles i treballadors. S’han de considerar especialment les necessitats dels treballadors amb minusvalidesa (segons la terminologia que fa servir la llei), ja que aquests, en especial els que utilitzen cadires de rodes, necessiten espai suficient i rampes d’accés.

Quant al disseny de vies de circulació de vehicles, s’hauria de considerar el següent:

  1. Evitar tant com sigui possible les corbes tancades i sense visibilitat. En els casos que no es puguin evitar, s’ha d’obligar a circular en una sola direcció i utilitzar miralls per millorar la visió.
  2. Les vies de circulació han de ser prou amples per permetre la doble circulació de vehicles o aparcar-los sense abandonar la via. Si no és possible, s’ha d’obligar a circular en una sola direcció o prohibir l’aparcament.
  3. Quan sigui necessari, es disposaran llocs adequats per a la parada de vehicles a fi que no interfereixin les vies de circulació.
  4. S’ha d’evitar, quan sigui possible, la circulació marxa enrere de vehicles. Quan sigui necessari que vehicles de gran longitud hagin de circular marxa enrere, s’adoptaran mesures per reduir el risc als vianants, com ara:
    • Permetre la marxa enrere només en zones que siguin segures.
    • Mantenir allunyats els vianants de la zona.
    • Equipar amb roba d’alta visibilitat els treballadors que hagin de romandre a la zona.
    • Equipar els vehicles amb alarma de marxa enrere.
    • Designar un responsable per supervisar el moviment segur dels vehicles.

Aclariments sobre amplada de les vies

Dins dels edificis és convenient senyalitzar, mitjançant línies al terra, les vies de circulació seguides per vehicles com ara, per exemple, carretons elevadors.

Per raons de seguretat, sempre que sigui possible s’hauran de separar les vies reservades als vianants de les reservades a vehicles i mitjans de transport.

Amb vista a planificar les dimensions de les vies de circulació, s’han de tenir en compte els paràmetres següents:

  • Freqüència de trànsit de vehicles i vianants.
  • Les dimensions màximes dels vehicles que circularan per l’interior de l’empresa.
  • Les dimensions màximes de les mercaderies que es mouen per l’empresa (peces, caixes, màquines, etc.).

Per al dimensionament de les vies de circulació, s’han de considerar els aspectes següents:

  • Vies exclusivament per als vianants: les dimensions mínimes de les vies destinades a vianants seran d’1,20 m per a passadissos principals i d’1 m per a passadissos secundaris (figura).
Figura Dimensions mínimes de les vies per als vianants
  • Vies exclusives de vehicles de mercaderies: si són de sentit únic, l’amplada haurà de ser igual a l’amplada màxima del vehicle o càrrega incrementada en 1 m (figura). Si són de doble sentit, l’amplada serà d’almenys dues vegades l’amplada dels vehicles o càrregues incrementada en 1,40 m (figura).
Figura Vies exclusives de vehicles en sentit únic
Figura Vies exclusives de vehicles en doble sentit
  • Altura de les vies de circulació: l’altura mínima de les vies de circulació serà la del vehicle o la seva càrrega incrementada en 0,30 m (figura).
Figura Altura mínima lliure de les vies de circulació
  • Vies mixtes: per al cas de vies mixtes de vehicles en un sol sentit i per als vianants en doble sentit, l’amplada mínima serà la del vehicle o càrrega incrementada en 2 m (1 m per cada costat) (figura). Per al cas de vies mixtes de vehicles en un sol sentit i per als vianants en sentit únic, l’amplada mínima serà la del vehicle o càrrega incrementada en 1 m més una tolerància de maniobra de 0,40 m (figura). Per al cas de vies de doble sentit de vehicles i per als vianants, l’amplada mínima serà la de dos vehicles incrementada en 2 m més una tolerància de maniobra de 0,40 m (figura).
Figura Vies mixtes de vehicles i per als vianants en sentit doble
Figura Vies mixtes de vehicles en sentit únic i per als vianants en sentit únic
Figura Vies mixtes de vehicles i per als vianants en doble sentit
  • Separació entre màquines i passadissos: la separació entre les màquines i els passadissos no serà inferior a 0,80 m, comptant-se des del punt que surt més de la mateixa màquina o dels seus òrgans mòbils (figura).
  • Accés a parts de màquines: la unitat de pas per accedir a punts de màquines, encara que sigui de forma ocasional, requereix una amplada mínima de 0,80 m.

Xarxa de circulació

Per implantar la xarxa de circulació per l’empresa, a més, s’hauran de tenir en compte els aspectes següents:

  • Les corbes es dissenyaran tenint en compte el radi de gir major dels vehicles.
  • Les cantonades han de ser lliures d’obstacles per ser visualitzades pel conductor i, si és necessari, s’instal·laran miralls auxiliars.
  • A les bifurcacions o encreuaments s’instal·laran senyals de stop.
  • En els encreuaments s’haurà d’establir una prioritat de pas i s’ha de senyalitzar adequadament.
  • Les interseccions dels passadissos de circulació han d’oferir un màxim de visibilitat i evitar angles vius. Per a això, en les interseccions de quatre direccions s’han de preveure encreuaments d’angle tallat sobre una longitud igual a l’amplada del passadís (figura).
Figura Interseccions de quatre direccions
  • Són preferibles preses de via alternades que no incloguin més de tres direccions, ja que disminueixen sensiblement els riscos de col·lisions (figura).
  • S’han d’evitar els passadissos transversals que desemboquin directament sobre una porta (figura).
  • En els accessos de vies per als vianants a vies de circulació s’hauran de protegir mitjançant baranes senyalitzades que impedeixin el pas directe (figura).
Figura Preses de vies alternades
Figura Encreuaments de passadissos transversals
Figura Accés de vies per als vianants a vies de circulació

En les vies de circulació utilitzades per vehicles automàtics sense conductor i que els treballadors puguin utilitzar simultàniament, s’han d’establir les mesures de seguretat necessàries perquè els treballadors no resultin lesionats pels vehicles. Entre tals mesures hi ha:

  • Equipar els vehicles amb dispositius de seguretat (dispositius sensibles al contacte).
  • Mantenir prou espai entre vehicles i treballadors.
  • Tenir cura que els dispositius col·locats al llarg de la via de circulació no generin perills d’ensopegades i caigudes.
  • Establir una velocitat màxima de seguretat.

A les sortides a altres recintes com ara portes, túnels, ponts i altres vies tancades, la circulació de vehicles s’ha de separar de la dels treballadors mitjançant baranes o barreres. S’indicarà l’ús correcte de la via amb la senyalització adequada. Aquestes vies s’han de mantenir lliures d’obstacles.

Aclariments sobre la distància de les vies de circulació amb altres elements

Les vies de circulació de vehicles no han de passar a prop d’elements com pilars, prestatgeries d’emmagatzemament, etc., que puguin desplomar-se si el vehicle hi xoca, llevat que l’objecte estigui degudament protegit per barreres o una altra protecció adequada.

Quan una via de circulació de treballadors tancada finalitzi en una porta de sortida a l’exterior que creui amb una via de circulació de vehicles, s’haurien de col·locar baranes o barreres en una distància mínima d’un metre de la sortida, a fi d’impedir que els treballadors surtin directament a la via de circulació de vehicles.

Aclariments sobre els molls de càrrega

Per evitar que un treballador quedi atrapat entre el terra inferior i les parets d’un moll de càrrega, s’haurà d’habilitar una sortida (per exemple, una escala entre el nivell inferior i el superior). Quan el moll tingui molta longitud, se l’haurà de dotar amb dues escales.

Una solució alternativa és construir un o diversos refugis (vegeu la figura).

Figura Moll de descàrrega

Aclariments senyalització de traçats de vies de circulació

La senyalització dels traçats de vies de circulació es farà d’acord amb el Reial decret 485/1997.

Portes i contraportes

El Reial decret 486/1997 tracta les portes i contraportes en l’annex I-A, punt 6.

  • 1r Les portes transparents han de tenir una senyalització a l’alçada de la vista.
  • 2n Les superfícies transparents o translúcides de les portes i portes grans que no siguin de material de seguretat s’han de protegir contra el trencament quan aquesta pugui comportar un perill per als treballadors.
  • 3r Les portes i portes grans de vaivé han de ser transparents o han de tenir parts transparents que permetin la visibilitat de la zona a què s’accedeix.
  • 4t Les portes corredisses han de tenir un sistema de seguretat que impedeixi que surtin de les vies i caiguin.
  • Les portes i portes grans que s’obrin cap amunt han de tenir un sistema de seguretat que n’impedeixi la caiguda.
  • Les portes i portes grans mecàniques han de funcionar sense risc per als treballadors. Han de disposar de dispositius de parada d’emergència de fàcil identificació i accés, i s’han de poder obrir manualment, llevat que s’obrin automàticament quan hi hagi una avaria del sistema d’emergència.
  • Les portes d’accés a les escales no s’han d’obrir directament sobre els seus esglaons sinó sobre replans que, com a mínim, han de tenir una amplada idèntica als esglaons esmentats.
  • Les portes grans destinades bàsicament a la circulació de vehicles han de poder ser utilitzades pels vianants sense riscos per a la seva seguretat, o bé han de disposar en la seva proximitat immediata de portes destinades a aquesta finalitat, expedites i clarament senyalitzades.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 6

Aclariments sobre portes transparents

La senyalització de portes transparents s’ha d’efectuar mitjançant elements, si és necessari reflectors, que ressaltin sobre el color de fons i la llum ambiental existent. L’esmentada senyalització ha de romandre estable en el temps i ser resistent als agents agressius, com per exemple substàncies de neteja.

Aclariments sobre portes i portes grans de vaivé

Quan hi pugui haver desplaçaments de treballadors minusvàlids en cadira de rodes, les parts transparents de les portes i contraportes han d’estar situades a una altura tal que aquests treballadors puguin ser vistos des de l’altre costat.

Aclariments sobre portes corredisses

Les portes corredisses haurien de tenir un carril de retenció, o qualsevol altre dispositiu, que impedeixi que la porta caigui, bé a causa d’un error del sistema de suspensió, bé perquè els rodets surtin del carril.

Aclariments sobre portes i portes grans que s'obren cap amunt

Per impedir que caiguin les portes o contraportes, es poden utilitzar dispositius de seguretat com ara contrapesos o mecanismes de trinquet.

Aclariments sobre portes i contraportes mecàniques

Les portes i contraportes mecàniques han de tenir els dispositius de seguretat adequats que impedeixin lesions als treballadors si aquests són colpejats o atropellats per aquestes. Entre els esmentats dispositius hi ha:

  • Un detector de presència, o un altre detector adequat, connectat a un dispositiu de tret que detingui o inverteixi el moviment de la porta quan aquest s’impedeixi.
  • Un dispositiu que limiti la força de tancament, de manera que sigui insuficient per causar una lesió.

Si falla el subministrament d’energia a la porta, ha de ser possible obrir-la manualment, llevat que s’obri de forma automàtica. Aquest requisit no s’ha d’aplicar a portes d’ascensors o altres portes que estiguin col·locades per impedir caigudes o l’accés a àrees amb perills potencials.

Quan es necessitin eines per a l’obertura manual de la porta, aquestes han d’estar sempre disponibles i en lloc pròxim i visible.

El circuit de maniobra de la porta o contraporta mecànica ha d’estar concebut de manera que, si es restitueix el subministrament d’energia mentre s’està obrint manualment la porta, no hi hagi perills per al treballador que està duent a terme l’operació.

Aclariments sobre portes d'accés a escales

Les portes d’accés s’han d’obrir sobre replans que, com a mínim, han de tenir una amplada idèntica als esglaons esmentats. Per comprendre millor aquesta indicació, vegeu la figura.

Figura Porta d’accés a les escales

Rampes, escales fixes i de servei

El Reial decret 486/1997 tracta les rampes, escales fixes i de servei en l’annex I-A, punt 7.

  • 1r Els paviments de les rampes, escales i plataformes de treball han de ser de materials no lliscants o han de disposar d’elements antilliscants.
  • 2n A les escales o plataformes amb paviments perforats, l’obertura màxima dels intersticis ha de ser de 8 mil·límetres.
  • 3r Les rampes han de tenir un pendent màxim del 12 per 100 quan la seva longitud sigui menor de 3 metres, del 10 per 100 quan la seva longitud sigui menor de 10 metres o del 8 per 100 a la resta dels casos.
  • 4t Les escales han de tenir una amplada mínima d’1 metre, llevat de les de servei, que serà de 55 centímetres.
  • Els esglaons d’una escala han de tenir les mateixes dimensions. Queden prohibides les escales de cargol, excepte les que siguin de servei.
  • Els esglaons de les escales que no siguin de servei han de tenir una petja compresa entre 23 i 36 centímetres, i una contrapetja entre 13 i 30 centímetres. Els esglaons de les escales de servei han de tenir una petja mínima de 15 centímetres i una contrapetja de 25 centímetres.
  • L’alçada màxima entre els replans de les escales ha de ser de 3,7 metres. La fondària dels replans intermedis, mesurada en direcció a l’escala, no serà menor que la meitat de l’amplada d’aquesta, ni de menys d’1 metre. L’espai lliure vertical des dels graons no ha de ser inferior a 2,2 metres
  • Les escales mecàniques i cintes rodants han de tenir les condicions de funcionament i els dispositius necessaris per garantir la seguretat dels treballadors que les facin servir. Els seus dispositius de parada d’emergència han de ser fàcilment identificables i accessibles.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 7

Aclariments sobre paviments antilliscants

Pel que fa als elements antilliscants en una escala, com mamperlans rugosos, s’ha de prestar especial atenció per mantenir-los en bon estat en tot moment, i s’ha de procedir a reparar-los o substituir-los quan per l’ús o altres circumstàncies hagin perdut les seves propietats.

Per a escales d’evacuació, s’ha de tenir en compte l’existència de normatives que restringeixen l’ús dels elements esmentats.

Aclariments sobre els pendents de les rampes

Vegeu la figura sobre el pendent d’una rampa:

Figura Pendent d’una rampa

Es defineix com a pendent d’una rampa, en percentatge (figura):

En la taula es donen els valors de h en funció de la longitud l de la rampa i del pendent màxim permès.

Taula: Valors de h
l (m) Pendent màxim (%) h (m)
3 12 0,36
10 10 1
≥ 10 8 0,08×1

Aclariment sobre les escales de servei

S’entenen per escales de servei aquelles l’ús de les quals és esporàdic i restringit a personal autoritzat.

Aclariments sobre amplades i dimensions

A més de les amplades mínimes establertes en el Reial decret 486/1997, s’han de preveure els requisits establerts per altres reglamentacions, com per exemple la norma bàsica d’edificació: condicions de protecció contra incendis, de 1996, aprovada pel Reial decret 2177/1996, de 4 d’octubre (BOE 29-10-96), i les ordenances municipals de protecció d’incendis.

Pel que fa a les dimensions de les escales, vegeu la figura.

Figura Dimensions de les escales

Escales fixes

El Reial decret 486/1997 tracta sobre les escales fixes en l’annex I-A i indica:

  • 1r L’amplada mínima de les escales fixes ha de ser de 40 centímetres i la distància màxima entre graons, de 30 centímetres.
  • 2n A les escales fixes, la distància entre el front dels esglaons i les parets més properes al costat de l’ascensor ha de ser, com a mínim, de 75 centímetres. La distància mínima entre la part posterior dels esglaons i l’objecte fix més proper serà de 16 centímetres. Hi ha d’haver un espai lliure de 40 centímetres a tots dos costats de l’eix de l’escala si no està proveïda de gàbies o altres dispositius equivalents.
  • 3r Quan el pas des del tram final d’una escala fixa fins a la superfície a què es vulgui accedir suposi un risc de caiguda per manca de suports, la barana o el lateral de l’escala s’ha d’allargar com a mínim 1 metre per damunt de l’últim esglaó o s’han de prendre mesures alternatives que proporcionin una seguretat equivalent.
  • 4t Les escales fixes que tenen una alçada superior a 4 metres han de disposar, com a mínim a partir d’aquesta alçada, d’una protecció circumdant. No cal aquesta mesura en conductes, pous estrets i altres instal·lacions que, a causa de la seva configuració, ja donin aquesta protecció.
  • Si s’utilitzen escales fixes per a alçades per sobre els 9 metres s’instal·laran plataformes de descans cada 9 metres o fracció.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 8

Per entendre millor el que s’ha indicat, vegeu la figura i la figura.

Figura Dimensions
Figura Protecció

Escales de mà

El Reial decret 486/1997 tracta les escales de mà en l’annex I-A i indica:

Les escales de mà dels llocs de treball s’hauran d’ajustar al que s’ha establert en la seva normativa específica.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 9

Vies i sortides d'evacuació

El Reial decret 486/1997 tracta les vies i sortides d’evacuació en l’annex I-A i indica:

  1. Les vies i sortides d’evacuació, com també les vies de circulació i les portes que hi donin accés, s’ajustaran al que es disposa en la seva normativa específica. En tot cas, i respectant sempre les disposicions específiques de la normativa esmentada, aquestes vies i sortides han de satisfer les condicions que s’estableixen en els punts següents d’aquest apartat.
  2. Les vies i les sortides d’evacuació han de quedar expedites i desembocar al més directament possible a l’exterior o a una zona de seguretat.
  3. Si hi ha perill, els treballadors han de poder evacuar tots els llocs de treball ràpidament i en condicions de màxima seguretat.
  4. El nombre, la distribució i les dimensions de les vies i sortides d’evacuació han de dependre de l’ús, dels equips i de les dimensions dels llocs de treball, i també del nombre màxim de persones que hi poden estar presents.
  5. Les portes d’emergència s’han d’obrir cap a l’exterior i no han d’estar tancades, de manera que qualsevol persona que necessiti usar-les en cas d’urgència pugui obrir-les fàcilment i immediatament. Estaran prohibides les portes específicament d’emergència que siguin corredisses o giratòries.
  6. Les portes situades en els recorreguts de les vies d’evacuació han d’estar senyalitzades de manera adequada i s’han de poder obrir en qualsevol moment des de l’interior sense ajuda especial. Les portes s’han de poder obrir quan els llocs de treball estiguin ocupats.
  7. Les vies i sortides específiques d’evacuació s’han de senyalitzar segons el que estableix el Reial Ddcret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de senyalització de seguretat i salut en el treball. Aquesta senyalització s’ha de fixar en els llocs adequats i ha de ser duradora.
  8. Les vies i sortides d’evacuació i també les vies de circulació que hi donin accés no han d’estar obstruïdes per cap objecte de manera que es puguin utilitzar en tot moment sense cap mena d’impediment. Les portes d’emergència no s’han de tancar amb clau.
  9. Si hi ha avaria, les vies i sortides d’evacuació que exigeixin il·luminació han d’estar equipades amb il·luminació de seguretat de prou intensitat.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 10

Aclariments sobre la normativa específica de vies i sortides d'evacuació

La normativa específica sobre vies i sortides d’evacuació és al Codi Tècnic d’Edificació (CTE), Reial decret 314/2006, revisada el 2017, de condicions de protecció contra incendis als edificis, i en les ordenances municipals de protecció contra incendis en els municipis que en tinguin.

D’acord amb el que estableix la disposició derogatòria única del Reial decret 486/1997, l’article 24 i el capítol VII de l’ordenança general de seguretat i higiene en el treball, continuaran vigents per a aquells llocs de treball als quals no s’aplica el Codi Tècnic d’Edificació.

Aclariments sobre les vies i sortides d'evacuació expedites i on desemboquen

Les vies i sortides d’evacuació no s’han d’utilitzar per a l’emmagatzemament provisional o permanent de qualsevol tipus d’objecte o material: ha de ser possible utilitzar-les en qualsevol moment.

La seva desembocadura de les vies i sortides d’evacuació serà directament a l’exterior o en una zona des de la qual es pugui accedir directament a l’exterior i el seu nivell de seguretat sigui equivalent a l’exigit a la via d’evacuació que hi condueix.

Aclariments sobre nombre, distribució i dimensions de les vies i sortides d'evacuació

Per conèixer el nombre, distribució i dimensions de les vies d’evacuació s’aplicarà el que estableixen les normatives específiques com ara el Codi Tècnic d’Edificació, en funció de l’ús, dimensions i nombre màxim de persones que hagin de ser evacuades.

Aclariments sobre obertura de portes d'emergència

Les portes que s’hagin de travessar durant l’evacuació han de ser fàcilment operables des de l’interior. Els mecanismes d’obertura no han de suposar cap risc afegit per a l’evacuació dels treballadors.

Aclariments sobre senyalització de portes

Les sortides i vies d’evacuació, incloses les portes que hagin de ser travessades durant l’evacuació, han d’estar senyalitzades des de l’inici del recorregut fins a l’exterior o zona de seguretat. Així mateix, s’ha de dedicar especial atenció a la senyalització de l’alternativa correcta en aquells punts que puguin induir a error.

Aquests senyals hauran de ser visibles en tot moment, per la qual cosa, davant d’un possible error de l’enllumenat normal, han de disposar de fonts lluminoses incorporades externament o internament, o bé ser autoluminescents.

La senyalització de salvament o socors ha de complir els requisits establerts al Reial decret 485/97, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

Aclariments sobre vies i sortides d'evacuació en cas d'avaria d'il·luminació

Les vies i sortides d’evacuació han de comptar amb la instal·lació d’enllumenat d’emergència que garanteixi prou il·luminació per permetre l’evacuació en cas d’emergència. A tal efecte, segons estableix la NBE-CPI 96, ha de proporcionar una il·luminació d’1 lux com a mínim, en el nivell del terra dels recorreguts d’evacuació, mesurats en l’eix de passadissos i escales, i en tot punt quan els esmentats recorreguts discorrin per espais diferents dels esmentats.

Per al compliment de les condicions anteriors, es pot aplicar la regla pràctica següent per a la distribució de lluminàries:

  • Dotació: ≥ 5 lúmens/m².
  • Flux lluminós de les lluminàries: ≥ 30 lúmens.
  • Separació de les lluminàries: ≥ 4h; essent h l’altura a la qual estan instal·lades les lluminàries, compresa entre 2 i 2,5 metres.

Aclariments de protecció contra incendis

El Reial decret 486/1997 tracta sobre condicions de protecció contra incendis en l’annex I-A i indica:

  • 1r Els llocs de treball s’han d’ajustar al que disposi la normativa que resulti d’aplicació sobre condicions de protecció contra incendis. En tot cas, i deixant de banda els apartats específics de la normativa esmentada que són d’aplicació, aquests llocs han de satisfer les condicions que s’indiquen en els següents punts d’aquest apartat.
  • 2n Segons les dimensions i l’ús dels edificis, els equips, les característiques físiques i químiques de les substàncies existents i també el nombre màxim de persones que puguin estar-hi presents, els llocs de treball han d’estar equipats amb dispositius adients per combatre els incendis i, si calgués, amb detectors contra incendis i sistemes d’alarma.
  • 3r Els dispositius no automàtics de lluita contra els incendis han de ser de fàcil accés i manipulació. Aquests dispositius han de senyalitzar-se d’acord amb el que es disposa en el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de senyalització de seguretat i salut en el treball. Aquesta senyalització s’ha de fixar en els llocs adients i ha de ser duradora.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 11

Aclariments sobre la normativa d'aplicació sobre condicions de protecció contra incendis

A més del Reial decret 486/1997, hi ha una normativa específica d’aplicació que comprèn:

  • El document bàsic sobre seguretat en cas d’incendi (DB-SI) del Codi Tècnic d’Edificació (CTE), Reial decret 314/2006, i les seves modificacions.
  • El Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra Incendis, aprovat pel Reial decret 513/2017, de 22 de maig, on s’estableixen les condicions que han de complir els instal·ladors i mantenidors de les instal·lacions de protecció contra incendis, les seves característiques, els requisits per a la seva instal·lació, posada en servei i manteniment, i també els programes de manteniment mínims que s’han de realitzar.
  • El Reglament d’Instal·lacions Petrolíferes, aprovat per Reial decret 2085/1994, de 20 d’octubre (BOE 27-1-95), i les instruccions tècniques complementàries que el desenvolupen.
  • Reial decret 2267/2004, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials (RESCEI), que és el que afecta establiments industrials.
  • Altra normativa específica, segons el cas.

Aclariments sobre dispositius contra incendis

Els dispositius de detecció, alarma i extinció d’incendis han de seguir la normativa específica que s’apliqui en cada cas.

Aclariments sobre dispositius no automàtics de lluita contra incendis

Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis han de ser fàcilment localitzables a la zona que es desitja protegir.

Els senyals hauran de ser visibles en tot moment, per la qual cosa, davant d’un error de l’enllumenat normal, han de disposar de fonts lluminoses incorporades externament o internament, o ser autoluminescents.

La instal·lació d’enllumenat d’emergència ha de proporcionar una intensitat d’almenys 5 lux en els punts on estiguin situats els equips de les instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixin utilització manual i en els quadres de distribució de l’enllumenat.

Instal·lació elèctrica

El Reial decret 486/1997 tracta sobre instal·lacions elèctriques en l’annex I-A i indica:

  • 1r La instal·lació elèctrica dels llocs de treball s’ha d’ajustar al que es disposa en la seva normativa específica. En tot cas, i deixant de banda les disposicions específiques de la normativa esmentada que hi són d’aplicació, aquesta instal·lació ha de satisfer les condicions que s’indiquen en els punts següents d’aquest apartat.
  • 2n La instal·lació elèctrica no ha de comportar riscos d’incendi o explosió. Els treballadors han d’estar degudament protegits contra els riscos d’accident causats per contactes directes o indirectes.
  • 3r La instal·lació elèctrica i els dispositius de protecció han de tenir en compte la tensió, els factors externs condicionants i la competència de les persones que tinguin accés a parts de la instal·lació.

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 12

La instal·lació elèctrica dels llocs de treball s’ha d’ajustar als reglaments electrotècnics que li siguin d’aplicació:

  • Decret 223/2008, pel qual s’aprova el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió.
  • Reial decret 337/2014, de 9 de maig, sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació (BOE 1-12-82).
  • Decret 842/2002, pel qual s’aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

Discapacitats

El Reial decret 486/1997 tracta sobre les necessitats dels treballadors discapacitats en l’annex I-A i indica el següent:

Els llocs de treball i, en particular, les portes, les vies de circulació, les escales, els serveis higiènics i els llocs de treball, utilitzats o ocupats per treballadors discapacitats, han d’estar condicionats perquè aquests treballadors puguin utilitzar-los.

Reial decret 486/1997, annex I, apartat 13

En compliment del deure de facilitar l’accessibilitat al medi a tots els ciutadans, entre els quals es troben els discapacitats, hi ha un marc normatiu general que té el seu fonament a l’article 49 de la Constitució i, posteriorment, en la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids.

Informació tècnica addicional

Es pot obtenir informació tècnica addicional sobre minusvàlids (terme emprat per la llei) del Centro Estatal de Autonomía Personal y Ayudas Técnicas (CEAPAT), carrer Los Extremeños, 1, 28032, Madrid. Aquest centre, amb àmbit d’actuació nacional, depèn de l’IMSERSO (Ministeri de Treball i Assumptes Socials).

En el desenvolupament de l’esmentat marc normatiu s’ha creat una extensa legislació, tant en l’Administració central com en les comunitats autònomes. Per exemple, en moltes comunitats autònomes hi ha lleis de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, en les quals es donen disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques i en edificis (accessibilitat, comunicació horitzontal, comunicació vertical, etc.). Aquestes disposicions poden servir com a guia a l’hora del condicionament dels llocs i places de treball utilitzats o ocupats per treballadors minusvàlids (segons terminologia de la llei).

Per ampliar el tema de les condicions dels llocs de treball amb minusvàlids, consulteu la secció “Bibliografia” del web.

Es presenta a continuació un exemple del desenvolupament de l’adaptació d’un lloc de treball per ser ocupat per una persona amb minusvalidesa. La figura representa un extracte d’aquelles qüestions que s’han de considerar al llarg de l’esmentat procés.

Figura Esquema del disseny d’un lloc de treball adaptat a una persona amb minusvalidesa.
Font: NTP 490: treballadors minusvàlids: disseny del lloc de treball. INSHT. Redactor: Tomás Sancho Figueroa.

Normativa aplicable als llocs de treball del tipus B

Als llocs de treball ja utilitzats abans de la data d’entrada en vigor del Reial decret 486/1997, exceptuades les parts que es modifiquin, ampliïn o transformin després de l’esmentada data, els són d’aplicació les disposicions de la part A de l’annex I amb les modificacions següents:

  • Els apartats 2.1.4.1r, 2.1.4.2n, 2.1.4.3r, 2.1.5.4t, 2.1.5.5è, 2.1.6.2n, 2.1.6.4t, 2.1.6.5è, 2.1.6.6è, 2.1.6.8è, 2.1.7.8è, 2.1.8.1r i 2.1.8.4t no són d’aplicació, sense perjudici que s’hagin de mantenir les condicions ja existents en els esmentats llocs de treball abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret que satisfessin les obligacions contingudes en els esmentats apartats o un nivell de seguretat equivalent al que hi ha establert.
  • L’obertura màxima dels intersticis citats en l’apartat 2.1.7.2n ha de ser de deu mil·límetres.
  • Les rampes esmentades en l’apartat 2.1.7.3r han de tenir un pendent màxim del 20%.
  • Per a les escales que no siguin de servei, l’amplada mínima indicada en l’apartat 2.1.7.4t ha de ser de 90 centímetres.
  • La profunditat mínima dels descansos esmentada en l’apartat 2.1.7.7è ha de ser d’1,12 metres.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats