Gestió i control de tresoreria

Les empreses planifiquen a llarg termini les inversions i el finançament. Per això han de confeccionar el pressupost de tresoreria, l’eina que permetrà la gestió i la detecció de necessitats d’obtenció de fons a curt termini.

Les empreses han de portar un control de la tresoreria de manera regular i precisa per mitjà dels llibres i registres comptables. Per comprovar que les xifres comptables registrades en els llibres existeixen o quadren amb les xifres reals que hi ha a la caixa, als bancs, etc., hi ha mecanismes de control per evitar els errors o corregir les desviacions.

Llibres de registre

L’empresa ha de confeccionar els llibres de comptabilitat perquè és una exigència legal, segons recullen els articles 25-33 del Codi de comerç, i perquè això garanteix el bon funcionament de la gestió financera.

Les empreses i els professionals estan obligats, segons el Codi de comerç i la legislació laboral i tributària, a portar uns llibres obligatoris:

  • Llibre diari
  • Llibre d’inventari i comptes anuals
  • Llibre major
  • Llibre d’actes
  • Llibre de registre de socis
  • Llibre de registre de contractes
  • Llibre de registre d’accions nominatives
  • Llibre de registre d’aportacions al capital
  • Llibre de registre d’IVA

Aquests llibres s’han de legalitzar segellant-los en el Registre Mercantil. Per tenir la relació de tots els llibres obligatoris vegeu la taula:

Taula: Llibres obligatoris
Exigits per Llibre
Codi de comerç • Llibre diari
• Llibre d’inventari i comptes anuals
• Llibres societaris: llibre d’actes (per a totes les societats), llibre d’actes del consell d’administració, llibre de registre d’accions nominatives en les societats anònimes i en les comanditàries per accions
• Llibre de registre de contractes, en les societats unipersonals
• Llibre de registre de socis, associats, col·laboradors i aportacions de capital en les cooperatives
• Llibre d’actes de l’assemblea general en les cooperatives
Llei d’impost sobre societats • Llibre de registre de compres
• Llibre de registre de vendes
• Llibre de registre de cobraments i pagaments
• Llibre de registre de despeses
Llei d’impost sobre el valor afegit • Llibre de registre de factures expedides
• Llibre de registre de factures emeses
• Llibre de registre de béns d’inversió
• Llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries
Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques Empresaris:
• Llibre de registre de vendes i ingressos
• Llibre de registre de compres i despeses
• Llibre de registre de béns d’inversió
Professionals:
• Llibre de registre d’ingressos
• Llibre de registre de despeses
• Llibre de registre de béns d’inversió
• Llibre de registre de provisió de fons i suplerts

Però les empreses també tenen llibres de caràcter voluntari que contenen informació complementària dels anteriors que resulta de gran utilitat. Aquests llibres s’anomenen llibres auxiliars, i la seva funció és ampliar la informació per ajudar a desenvolupar els llibres comptables principals i per ajudar a gestionar i planificar les necessitats internes de l’empresa.

Els llibres voluntaris són:

  • Llibre de registre de caixa
  • Llibre de registre de bancs
  • Llibre de registre d’efectes comercials a cobrar
  • Llibre de registre d’efectes comercials a pagar
  • Altres llibres auxiliars comptables

Aquests llibres voluntaris s’elaboren en funció de les necessitats de cada empresa i del sector en què es desenvolupa la seva activitat. Per a la gestió de tresoreria es fan imprescindibles.

Llibre de registre de caixa i arqueig

El llibre de registre de caixa serveix per registrar tots els cobraments i pagaments que fa l’empresa en efectiu cada dia.

L’estructura segueix l’esquema de taula:

Taula: Llibre de registre de caixa
Data Concepte Deure Haver Saldo
dd/mm/aaaa Saldo inicial EUR
Comentari de l’operació Entrades EUR (+) Sortides EUR (-) EUR

El llibre de registre de caixa té cinc columnes:

  1. Data: data en què es fa l’ingrés o el pagament.
  2. Concepte: motiu que origina l’ingrés o el pagament.
  3. Deure: entrades de diners en efectiu (EUR).
  4. Haver: sortides de diners en efectiu (EUR).
  5. Saldo: càlcul del diner disponible en efectiu (EUR). Una anotació al deure suma, mentre que una anotació a l’haver resta al saldo anterior.

Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del llibre de registre de caixa:

Exemple de llibre de registre de caixa

L’empresa A ha realitzat, el dia 10 de maig, les següents operacions:

  • El saldo de caixa en iniciar el dia és de 1.360 EUR.
  • Paga la factura núm. 365 de l’empresa B per import de 580 EUR.
  • Cobra la factura núm. 126 al client Z per import de 283 EUR.
  • Paga a un taller la reparació d’un vehicle per import de 230 EUR (factura núm. 67).
  • Fa una comanda de mercaderies lliurant a compte 540 EUR (rebut núm. 132).
  • Cobra el lloguer d’un local de la seva propietat per import de 900 EUR (factura núm. 156).
  • Paga un avançament a un treballador per import de 600 EUR.

Es demana registrar les operacions anteriors en el llibre de registre de caixa.

Agafarem el llibre auxiliar i anotarem en ordre totes les operacions tenint en compte que els cobraments s’anoten a la columna del deure i els pagaments a l’haver, segons taula:

Taula: Llibre de registre de caixa de l’empresa A
Data Concepte Deure Haver Saldo
10/05/20xx Saldo inicial 1.360,00
10/05/20xx Pagament fra. núm. 365 B 580,00 780,00
10/05/20xx Cobrament fra. núm. 126 Z 283,00 1.063,00
10/05/20xx Pagament fra. núm. 67 230,00 833,00
10/05/20xx Avançament rebut núm. 132 540,00 293,00
10/05/20xx Cobrament lloguer fra. núm. 156 900,00 1.193,00
10/05/20xx Avançament treballador 600,00 593,00

Un cop anotats tots els moviments al llibre de registre de caixa s’efectua el recompte de caixa, que consisteix a inventariar els diners i a calcular el total. Després es fa l’arqueig de caixa, que consisteix a comprovar que el recompte coincideix amb el saldo final de la caixa. Aquestes operacions es porten a terme al final de cada jornada, de manera que qualsevol error es pugui localitzar i esmenar immediatament. Els errors solen ser per errades d’anotació, per equivocacions en cobrar o pagar o per la pèrdua d’algun justificant. Si no es pot esmenar cal fer una anotació al llibre que corregeixi la diferència de saldos. Sempre ha de coincidir:

Una vegada anotades al llibre de caixa les correccions detectades en el procés d’arqueig, aquestes s’han de traslladar a la comptabilitat de l’empresa mitjançant el corresponent assentament comptable.

Exemple d'arqueig de caixa

L’empresa A ha realitzat, el dia 10 de maig, l’arqueig de caixa, i el resultat és de 580 EUR. Observa una diferència de 13 EUR de les anotacions fetes al llibre de registre al recompte fet. Per resoldre la diferència detectada fa la corresponent anotació al llibre de caixa. Aquesta correcció s’haurà de traslladar també a la comptabilitat de l’empresa mitjançant el corresponent assentament comptable (vegeu taula).

Taula: Llibre de registre de caixa de l’empresa A
Data Concepte Deure Haver Saldo
10/05/20xx Saldo inicial 1.360,00
10/05/20xx Pagament fra. núm. 365 B 580,00 780,00
10/05/20xx Cobrament fra. núm. 126 Z 283,00 1.063,00
10/05/20xx Pagament fra. núm. 67 230,00 833,00
10/05/20xx Avançament rebut núm. 132 540,00 293,00
10/05/20xx Cobrament lloguer fra. núm. 156 900,00 1.193,00
10/05/20xx Avançament treballador 600,00 593,00
10/05/20xx Regularització arqueig 13,00 580,00

Les causes més habituals de desquadraments, és a dir, de quantitats no coincidents del recompte, arqueig de caixa i tancament de caixa, són:

  • Equivocacions en el moment de fer els cobraments o els pagaments.
  • Errors en anotar les quantitats en el llibre de caixa o en els justificants de cobrament o pagament.
  • Pèrdua d’algun justificant de cobrament o pagament, o bé que s’hagin omès.
  • Errors en el registre comptable.

L’objectiu de l’arqueig ha de ser solucionar qualsevol desquadrament detectat.

S’han de diferenciar les tres fases de l’arqueig de caixa:

  1. Recompte: el fa el responsable de caixa, normalment al final del dia o de la seva jornada laboral. També es pot fer l’endemà. Aquest treballador només fa un inventari físic dels diners de la caixa de l’empresa, però no en fa la comptabilització.
  2. Arqueig: es duu a terme entre diferents treballadors i és supervisat per comprovar que s’ha fet bé el recompte i que coincideix amb el saldo del llibre de caixa.
  3. Tancament: serveix per corregir les diferències detectades. Aquestes han de solucionar-se com abans millor fent les anotacions pertinents i l’ajust comptable.

Llibre de registre de bancs i acarament d'extractes bancaris

El llibre de registre de banc és el document que registra totes les operacions efectuades amb una entitat financera.

L’estructura que segueix es mostra a taula:

Taula: Llibre de registre de bancs
Entitat bancària:
Domicili:
Codi del compte:
Data Concepte Deure Haver Saldo
dd/mm/aaaa Saldo inicial EUR
Comentari de l’operació Entrades EUR (+) Sortides EUR (-) EUR

El llibre de registre de bancs té cinc columnes:

  1. Data: data en què es fa l’ingrés o el pagament.
  2. Concepte: motiu que origina l’ingrés o el pagament.
  3. Deure: registre de les entrades de diners en efectiu (EUR).
  4. Haver: registre de les sortides de diners en efectiu (EUR).
  5. Saldo: càlcul del diner disponible en efectiu (EUR). Una anotació al deure suma, mentre que una anotació a l’haver resta al saldo anterior.

Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del llibre de registre de bancs:

Exemple de llibre de registre de bancs

L’empresa A té obert al Banc de Comerç un compte corrent amb IBAN ES76 8784 2050 8757 5147 133. A través del compte corrent indicat, fa les operacions següents:

  • El saldo del dia 1 de juny de 20xx és de 1.630 EUR.
  • 2 de juny: transferència a Blister, SA per import de 650 EUR, pel pagament de la seva factura BL352.
  • 5 de juny: transferència de Buga, SL per import de 783 EUR, fra. C38.
  • 10 de juny: rebut del telèfon del mes de juny per import de 450 EUR.
  • 15 de juny: ingrés d’un xec d’un client per import de 1.230 EUR.
  • 23 de juny: pagament d’una lletra d’un proveïdor per import de 930 EUR.
  • 29 de juny: transferència de 1.180 EUR corresponent a la nòmina del nostre treballador.
  • 30 de juny: ingrés d’un xec d’un client per import de 1.000 EUR.

L’empresa ha de registrar les operacions anteriors en el llibre de registre de bancs. Al llibre auxiliar s’anoten en ordre totes les operacions tenint en compte que els cobraments s’anoten a la columna del deure i els pagaments a l’haver (vegeu taula).

Taula: Llibre de registre de bancs
Entitat bancària: Banc de Comerç
Domicili:
Codi del compte: ES76 8784 2050 8757 5147 1338
Data Concepte Deure Haver Saldo
01/06/20xx Saldo inicial 1.630,00
02/06/20xx Transferència Blister, SA s/fra. BL 352 650,00 980,00
05/06/20xx Transferència de Buga, SL n/fra. C38 783,00 1.763,00
10/06/20xx Rebuts del telèfon juny 450,00 1.313,00
15/06/20xx Ingrés d’un xec d’un client 1.230,00 2.543,00
23/06/20xx Càrrec lletra d’un proveïdor 930,00 1.613,00
29/06/20xx Pagament nòmina juny 1.180,00 433,00
30/06/20xx Ingrés d’un client 1.000,00 1.433,00

Tal com passa amb el compte de caixa i el llibre de registre de caixa, els extractes bancaris no coincideixen amb les dades que ofereix el llibre major dels comptes bancaris ni amb els llibres de registre de bancs. Aquestes diferències de saldo poden ser degudes a:

  • Xecs emesos per l’empresa, registrats als llibres de registre de bancs i que el beneficiari no ha cobrat.
  • Anotacions als llibres de registre de bancs pel cobrament de xecs, però que l’entitat financera encara no ha abonat.
  • Demores de la comptabilització de l’empresa (no s’han rebut les factures).
  • Despeses bancàries, interessos per descoberts, comissions i altres despeses, dels quals l’empresa no té constància fins que no ho veu reflectit en l’extracte.
  • Errors de l’empresa en el moment de formalitzar els assentaments comptables o les anotacions en els llibres.
  • Errors del banc en liquidar determinats conceptes.

Per determinar l’origen d’aquestes desviacions es duu a terme un procés de control dels comptes bancaris denominat conciliació bancària. Es tracta d’un procés sistemàtic de comparació i explicació sobre les diferències que es detecten entre els comptes bancaris i els saldos comptables.

Quan es fan aquestes comparacions, habitualment s’inspeccionen els llibres comptables de l’empresa conjuntament amb l’extracte del compte enviat pel banc. D’aquesta manera es detecten les diferències que hi ha entre tots dos per efectuar els ajustos que calgui. Mentre es duu a terme la conciliació s’ha d’elaborar un document que expliqui i avali aquest procés per explicar i aclarir qualsevol anotació comptable amb diferències oposades.

L’estructura del document es mostra a taula:

Taula: Conciliació bancària
Banc:
Codi del compte:
Saldo segons extracte bancari EUR
Augments: EUR
Disminucions: EUR
Saldo bancari conciliat EUR
Saldo segons llibre auxiliar de bancs EUR
Augments: EUR
Disminucions: EUR
Saldo llibre auxiliar de bancs conciliat EUR

Aquest document està dividit en dues parts:

  1. Banc - Llibre auxiliar de bancs: serveix per corregir l’extracte bancari i fer-lo coincidir amb el llibre auxiliar. Per fer-ho s’ha d’augmentar o disminuir el saldo en funció de les operacions no registrades en l’extracte bancari.
  2. Llibre auxiliar de bancs - banc: serveix per corregir el llibre auxiliar i fer-lo coincidir amb l’extracte bancari. Per fer-ho s’ha d’augmentar o disminuir el saldo en funció de les operacions no registrades de l’extracte bancari.

Els saldos conciliats han de coincidir, i un cop resolt s’han de calcular els assentaments corresponents.

Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del document de conciliació:

Exemple de conciliació bancària

L’empresa A ha rebut del Banc de Comerç l’extracte del compte corrent que té obert amb l’IBAN ES76 8784 2050 8757 5147 133taula

Taula: Extracte bancari
Banc de Comerç
Titular: Empresa A
Domicili:
Codi del compte: ES76 8784 2050 8757 5147 1338
Data Concepte Càrrecs Abonaments Saldo
01/06/20xx Saldo inicial 1.630,00
02/06/20xx Transferència Blister, SA s/fra. BL 352 650,00 980,00
05/06/20xx Transferència de Buga, SL n/fra. C38 783,00 1.763,00
15/06/20xx Rebuts del telèfon juny 450,00 1.313,00
17/06/20xx Ingrés xec 1.230,00 2.543,00
23/06/20xx Càrrec lletra 930,00 1.613,00
29/06/20xx Pagament nòmina juny 1.180,00 433,00
30/06/20xx Rebut d’aigua 130,00 303,00

L’empresa ha de comparar aquest document amb el seu llibre de bancs i fer la conciliació. L’extracte bancari té anotades les operacions a la columna contrària del llibre auxiliar. Per a aquesta operació cal puntejar els dos registres i anotar les diferències trobades en l’extracte bancari i el llibre de registre al document de conciliació (vegeu taula).

Taula: Conciliació bancària
Banc: Banc de Comerç
Codi del compte: ES76 8784 2050 8757 5147 1338
Saldo segons extracte bancari 303,00
Augments:
Ingrés xec d’un client + 1.000,00
Disminucions:
Saldo bancari conciliat 1.303,00
Saldo segons llibre auxiliar de bancs 1.433,00
Augments:
Disminucions:
Rebut de l’aigua - 130,00
Saldo llibre auxiliar de bancs conciliat 1.303,00

Les operacions que ha registrat l’empresa A són:

  1. 1.000 EUR corresponents a un cobrament d’un client que encara no s’han fet efectius en el compte corrent. S’han d’anotar com un increment en la primera part del document.
  2. 130 EUR corresponents a un rebut de l’aigua que ja ha estat abonat pel banc, però la factura del qual no ha arribat a l’empresa. Aquest rebut suposa una disminució en la segona part del document.

Un cop registrats els fets mencionats, es calculen els saldos conciliats, i han de coincidir. És a dir, el saldo conciliat del banc ha de ser igual al saldo conciliat del llibre auxiliar de bancs.

En finalitzar el procés de conciliació, el llibre auxiliar ha de mostrar el saldo conciliat i, per tant, registrar els fets a la comptabilitat de l’empresa.

Un cop realitzat l’assentament, es traspassa la informació al llibre de registre de bancs (vegeu taula).

Taula: Llibre de registre de bancs
Entitat bancària: Banc de Comerç
Domicili:
Codi del compte: ES76 8784 2050 8757 5147 1338
Data Concepte Deure Haver Saldo
01/06/20xx Saldo inicial 1.630,00
02/06/20xx Transferència Blister, SA s/fra. BL 352 650,00 980,00
05/06/20xx Transferència de Buga, SL n/fra. C38 783,00 1.763,00
10/06/20xx Rebuts del telèfon juny 450,00 1.313,00
15/06/20xx Ingrés xec d’un client 1.230,00 2.543,00
23/06/20xx Càrrec lletra d’un proveïdor 930,00 1.613,00
29/06/20xx Pagament nòmina juny 1.180,00 433,00
30/06/20xx Ingrés d’un client 1.000,00 1.433,00
30/06/20xx Rebut d’aigua 130,00 1.303,00

Hi ha tres fases en el procés per fer la conciliació:

  1. Revisar i confrontar l’extracte bancari amb el llibre auxiliar de bancs identificant-ne les diferències.
  2. Elaborar la relació de diferències quantificant els imports.
  3. Compensar les diferències perquè coincideixin els saldos conciliats.

Pressupost de tresoreria

Per desenvolupar la seva activitat comercial, les empreses posen una atenció especial als fluxos de tresoreria. Això es deu a la impossibilitat de fer coincidir en el temps les vendes i els cobraments amb les compres i els pagaments. L’objectiu que cerquen les empreses és intentar mantenir l’equilibri entre les entrades i les sortides de caixa i dels bancs per cobrir les previsions de pagaments que han d’efectuar. Per aquest motiu elaboren un pressupost de tresoreria.

El pressupost de tresoreria és un document que permet fer previsions de tresoreria a curt termini, cercant sempre l’equilibri entre les entrades i les sortides de caixa.

Aquesta referència a caixa no és exclusiva de diners en efectiu, ja que també abasta els dipòsits i les transaccions bancàries.

El pressupost de tresoreria és l’eina que permet la gestió i la detecció de necessitats d’obtenció de fons a curt termini.

Aquest document serveix com a instrument de control en el qual es plasmen els cobraments i els pagaments que es preveu que tindrà l’empresa, de manera que es poden detectar per endavant si amb els cobraments es podrà fer front als pagaments.

Si en algun moment puntual això no és així cal plantejar-se anticipadament les possibles solucions. Aquestes variacions poden ser excés o defecte de liquiditat. En el primer cas, si hi ha un excedent de tresoreria (superàvit), cal cercar alternatives d’inversió que rendibilitzin aquests excedents. Si passa el contrari (dèficit), cal cercar fonts de finançament que cobreixin aquest dèficit de liquiditat.

El pressupost de tresoreria s’elabora en un quadre en què es reflecteix una relació detallada dels fluxos d’entrada i de sortida de tresoreria. Aquest document té forma lliure i les empreses el dissenyen en funció de les seves necessitats.

Un possible esquema es mostra a taula:

Taula: Pressupost de tresoreria
Concepte Mes 1 Mes 2 Mes 12
Saldo inicial
Cobraments:
Vendes
Deutes de clients
Subvencions
Ingressos financers
Altres cobraments
Total cobraments
Pagaments:
Compres
Pagaments a proveïdors
Arrendaments
Reparacions
Transport
Assegurances
Publicitat
Subministraments
Tributs
Despeses financeres
Despeses de personal
Seguretat Social
Altres pagaments
Total pagaments
Saldo = cobraments - pagaments
Saldo final = saldo + saldo inicial
  • Primera columna: diferents conceptes que originen un cobrament o pagament a l’empresa. Per exemple, les vendes, les compres, la publicitat, etc.
  • Segona columna i següents: mesos.

Totes les partides d’ingressos i despeses que cal tenir en compte s’han d’establir amb unitat de criteri a l’hora de valorar-les. També cal establir un marge de seguretat de tresoreria que permeti anticipar-se a desviaments pressupostaris. L’objectiu és que, a partir d’una determinada quantitat d’efectiu, es puguin plantejar alternatives de finançament en previsió d’un dèficit pressupostari.

Els càlculs del pressupost de tresoreria requereixen dedicació i precisió, atesa la importància dels resultats i la repercussió que tenen en el desenvolupament de l’activitat de l’empresa. Per aquest motiu és molt convenient fer servir un full de càlcul. Davant de qualsevol modificació es poden recalcular automàticament els resultats i obtenir un nou pressupost, sense necessitat de perdre temps amb les operacions numèriques.

També cal incloure altres fulls perquè reflecteixin de manera gràfica els resultats i les possibles variacions pressupostàries. D’aquesta manera queden enllaçats els resultats del full de pressupostos amb un gràfic que permet visualitzar ràpidament les possibles modificacions. Amb això, els ajustos pressupostaris es poden aplicar amb més precisió.

Per entendre millor com elaborar un pressupost de tresoreria vegeu el següent exemple:

Exemple de pressupost de tresoreria

La IAIA és un restaurant de menjar casolà de Llinars del Vallès. Ha d’elaborar el pressupost de tresoreria dels primers tres mesos de l’any i disposa de la informació següent:

  • Tenen previstos uns ingressos per vendes de 18.000 EUR al gener i de 20.000 EUR durant el febrer i el març.
  • Rebran una subvenció de 8.960 EUR al març.
  • Tenen previst pagar proveïdors per 9.000 EUR, 5.680 EUR i 7.000 EUR, respectivament.
  • Efectuaran un pagament a Hisenda en concepte d’IVA de 900 EUR i un en concepte d’IRPF a compte de 590 EUR per cadascun dels socis al gener.
  • Per subministraments, pagaran 850 EUR al gener i al març.
  • Les despeses de telefonia s’estimen en 100 EUR cada mes.
  • Efectuen compres d’immobilitzat al febrer per 10.000 EUR.
  • El pagament del lloguer del local ascendeix a 1.200 EUR al mes.
  • Al febrer formalitzaran un pagament per despeses de publicitat per 670 EUR.
  • Tenen una despesa mensual de 850 EUR per la nòmina d’un treballador i una de 52 EUR per despeses d’assegurances socials.
  • Cada soci abona 250 EUR al mes per a les quotes d’autònoms.
  • Paguen a la gestoria 50 EUR cada mes.
  • Al març faran unes reparacions al local, pressupostades en 13.000 EUR.

Disposen d’un saldo inicial de tresoreria de 5.680 EUR i el marge de seguretat és de 5.000 EUR. Necessiten confeccionar el pressupost inicial de tresoreria corresponent al primer trimestre.

Per fer-ho agafen les previsions de cobraments i pagaments i les distribueixen entre els mesos i els diferents conceptes segons la taula.

Taula: Pressupost de tresoreria 1T
Concepte Gener Febrer Març
Saldo inicial 5.680,00 8.998,00 9.896,00
Cobraments:
Vendes 18.000,00 20.000,00 20.000,00
Subvencions 8.960,00
Altres cobraments
Total cobraments 18.000,00 20.000,00 28.960,00
Pagaments:
Compres 10.000,00
Pagaments a proveïdors 9.000,00 5.680,00 7.000,00
Arrendaments 1.200,00 1.200,00 1.200,00
Reparacions 13.000,00
Publicitat 670,00
Subministraments 950,00 100,00 950,00
Tributs 2.080,00
Despeses de personal 850,00 850,00 850,00
Seguretat Social 552,00 552,00 552,00
Altres pagaments 150,00 150,00 150,00
Total pagaments 14.682,00 19.102,00 23.602,00
Saldo = cobraments - pagaments 3.318,00 898,00 5.358,00
Saldo final = saldo + saldo inicial 8.998,00 9.896,00 15.254,00

Els càlculs són:

  • Total de cobraments, per columnes, sumant els ingressos previstos.
  • Total de pagaments, per columnes, sumant les despeses previstes.
  • Saldo, restant el total de cobraments del total de pagaments.
  • Saldo final, calculant el saldo inicial menys el saldo.

En aquest cas no es trenca en cap mes el marge de seguretat i, per tant, la IAIA no haurà de buscar una font d’ingressos addicional.

És important evitar els riscos en tresoreria que impedirien a l’empresa fer front als pagaments.

Hi ha dos tipus de riscos associats a la tresoreria:

  1. Riscos previsibles: causats per les diferències en els terminis entre cobraments i pagaments que produiran que l’empresa no tingui disponibilitat de diners. Dins d’aquest tipus de risc també hi ha la manca de finançament.
  2. Riscos no previsibles: causats pels impagaments i les variacions en les condicions previstes. Per exemple, un increment en els tipus d’interès dels préstecs o canvis de divises.

Les empreses han d’intentar minimitzar els riscos dins de les seves possibilitats, i les previsions han de ser tan acurades com sigui possible.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats