Resum

El venedor, a més del preu de venda, cobra una quantitat addicional pel pagament ajornat. Aquesta quantitat s’anomena interès. El comprador està disposat a assumir aquest cost addicional d’interès, ja que utilitza aquesta via per finançar-se de manera temporal.

Aquests interessos es poden fer amb càlculs de capitalització simple o composta, que tenen fórmules diferenciades, tal com mostra la taula:

Taula: Fórmules de capitalització simple i composta
Capitalització simple Capitalització composta
Interessos (EUR)
Capital final
Capital inicial
Tipus d’interès (%)
Temps
Equivalència financera

Aquestes fórmules permeten calcular diferents variables:

  • Interessos (I)
  • Capital final (Cn)
  • Capital inicial (Co)
  • Interès (i)
  • Temps (t)
  • Equivalència d’interessos (im)
  • Taxa anual equivalent o taxa anual efectiva (TAE)

Partint de documentació de pagaments ajornats com la lletra de canvi o el pagaré es fa imprescindible el descompte per obtenir recursos econòmics. El descompte és l’operació que consisteix a avançar una quantitat de diners a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment posterior.

Matemàticament, el descompte és l’operació inversa a la capitalització. Existeixen dues modalitats de càlcul: el descompte comercial i el descompte racional. Vegeu les fórmules en la taula:

Taula: Fórmules de descompte simple
Descompte racional Descompte comercial

En els càlculs de les operacions de descompte, independentment del mètode utilitzat, s’ha de diferenciar entre l’any natural (365 dies) i l’any comercial (360 dies), que serveixen per fer operacions de facturatge o gestió d’efectes.

El facturatge és el servei financer pel qual l’empresa cedeix els seus crèdits comercials i la gestió del cobrament a una entitat financera, bé sigui al mercat nacional o a l’estranger. L’objectiu és que aquesta entitat administri i financi les seves vendes durant un període determinat de temps, i, segons els casos, pot assumir o no els riscos d’impagament i de cobrament d’aquests crèdits. L’empresa de facturatge manté una relació directa amb el client (empresa venedora que ha generat la factura) i amb els deutors (clients de l’empresa venedora) del client, ja que els informa que és la destinatària dels crèdits que han d’abonar i que és la interlocutora amb què han de contactar per fer qualsevol negoci a aquest efecte.

Hi ha dues modalitats de facturatge:

  • Amb recurs: l’entitat financera no cobreix el risc d’impagament, sinó tan sols la gestió de cobraments de la cartera de clients.
  • Sense recurs: en aquest cas, que és el més habitual, l’entitat financera no tan sols gestiona el cobrament de les factures pendents, sinó que també assumeix els riscos d’impagament del deutor en cas d’insolvència.

La gestió d’efectes al cobrament l’efectuen les entitats financeres per encàrrec dels titulars d’aquests efectes. Aquests descomptes no es fan d’un en un, sinó que es recullen en una remesa d’efectes i es descompten alhora. El document en el qual es liquida el descompte de la remesa s’anomena factura de negociació, i no és res més que un resum de tots els interessos, les comissions i les despeses generats pel descompte.

Hi ha diferents documents que justifiquen els pagaments al comptat: rebut, xec, transfèrncia bancària, ingrés en compte…:

Rebut

El rebut és un document que acredita el pagament d’un deute, amb la quantitat i de la manera expressada en el document. Consta de dues parts:

  • Rebut: es lliura signat a la persona que efectua el pagament (comprador).
  • Matriu: queda en possessió de l’emissor (venedor).

El contingut mínim del rebut és:

  • Número de rebut.
  • Data i lloc d’expedició.
  • Nom o raó social del pagador.
  • Concepte o objecte de pagament. Normalment s’hi indica la factura que es paga.
  • Import en xifres i lletres.
  • Signatura del creditor.

Xec

El xec és un document mercantil pel qual una persona (lliurador) ordena a una entitat bancària (lliurat) que pagui una determinada quantitat de diners a l’ordre a un tercer (prenedor).

Segons indica la Llei canviària i del xec, a l’article 106, perquè aquest document tingui validesa ha de contenir els requisits formals següents:

  • Denominació del xec impresa al document.
  • Nom del lliurat o de l’entitat financera que efectuarà el pagament.
  • Quantitat a pagar, expressada en xifres i en lletres.
  • Data i lloc d’emissió.
  • Lloc de pagament imprès en el xec.
  • Signatura del lliurador.

El xec, en la seva estructura, consta de dues parts: l’anvers i el revers. Es pot emetre de diverses maneres:

  • Xec al portador: no es designa ningú per al cobrament i s’abona a la persona que el porti.
  • Xec nominatiu: s’ha emès a favor d’una persona determinada, identificada amb nom i cognoms.
  • Xec no a l’ordre: amb aquesta expressió queda extingida la possibilitat d’endós del document.
  • Xec barrat general: el lliurador traça dues línies paral·leles en sentit transversal a l’anvers del document i obliga a ingressar el xec al compte del prenedor del document (beneficiari).
  • Xec barrat especial: el lliurador, a més de traçar dues línies paral·leles, inclou entre aquestes el nom d’una entitat financera en concret. El xec tan sols es pot cobrar al banc que s’indica entre les dues línies.
  • Xec especial per abonar en compte: amb aquesta modalitat s’obliga a ingressar el xec en un compte i es prohibeix expressament el pagament en efectiu.
  • Xec conformat: és una modalitat de pagament més fiable que el xec simple, ja que el lliurat insereix una clàusula al revers del document mitjançant la qual s’acredita l’autenticitat de la signatura i l’existència de fons per cobrir la quantitat indicada.

El revers dels xecs s’utilitza en els següents casos:

  • Xecs nominatius: signa la persona que ha de cobrar-lo, en cas que sigui un xec nominatiu.
  • Endossament del xec: s’omple amb la fórmula “Pagueu per aquest xec a…” juntament amb la signatura del destinatari i la data.
  • Aval del xec: s’omple amb la fórmula “Per aval de…” juntament amb la signatura de l’avalador.

Transferència bancària

La transferència bancària és la forma que té el comprador de fer arribar el pagament d’un deute al compte bancari del venedor. En aquest tipus de pagament es necessiten dues entitats bancàries (una per al comprador i una per al venedor), però a vegades poden coincidir. El document que ordena una transferència bancària és l’ordre de transferència. Per fer-les avui en dia no cal anar a l’oficina de l’entitat bancària, ja que es poden fer per internet.

Les parts que intervenen en una transferència bancària són:

  • Ordenant: persona física o jurídica titular del compte que ordena que s’efectuï el traspàs de fons.
  • Beneficiari: persona física o jurídica que rep la quantitat transferida.
  • Entitats financeres: banc de l’ordenant i del beneficiari.

L’ordre de transferència ha de contenir les dades següents:

  • Data
  • Dades identificatives de l’ordenant
  • Número de compte de l’ordenant
  • Import
  • Dades identificatives del beneficiari
  • Entitat i número de compte del beneficiari
  • Motiu de la transferència
  • Signatura de l’ordenant

Ingrés en compte

L’ingrés en compte és una modalitat de transferència que consisteix a ingressar efectiu en un compte del qual sigui titular el creditor. El comprador haurà d’anar a l’entitat financera del venedor i efectuar l’ingrés.

Les parts que intervenen en ingrés bancari són les següents:

  • Ordenant: persona física o jurídica que fa l’ingrés en un compte d’un tercer.
  • Destinatari: persona física o jurídica que rep la quantitat ingressada.
  • Entitat financera: banc del destinatari.

Domiciliació bancària

La domiciliació bancària és el càrrec en comptes de dipòsit o en comptes corrents, oberts en una entitat bancària, dels pagaments que han d’abonar les empreses o els particulars.

Per domiciliar un pagament s’ha d’omplir un formulari. El seu contingut és:

  • Nom i adreça de l’entitat financera prestadora del servei.
  • Nom del titular del compte bancari.
  • Data a partir de la qual es duu a terme la domiciliació.
  • Signatura del titular del compte, perquè quedi constància expressa del consentiment del càrrec en compte.
  • Codi de referència, que identifica el client ordenant, des del punt de vista intern, i que consta del NIF i d’un sufix de tres dígits.
  • Codi de compte del client.

Les domiciliacions de pagament tenen validesa per un temps indefinit mentre no es produeixi alguna de les situacions següents:

  • Que siguin anul·lades pel titular del compte o la domiciliació sigui rebutjada per l’entitat financera.
  • Que hi hagi un canvi de titularitat de les domiciliacions.

El fet de domiciliar pagaments implica tenir sempre un romanent d’efectiu per fer front als mateixos i que no es produeixin impagaments.

Una targeta electrònica és una targeta de plàstic amb un logotip i una banda magnètica (on s’identifica el compte i el titular) que permet fer pagaments al seu titular, i algunes inclouen un xip que requereix l’ús d’un codi personal per poder utilitzar-les.

Les targetes més habituals són:

  • Targetes bancàries: associades a un compte bancari. Poden ser de dèbit (descompte immediat del pagament en el compte bancari) o de crèdit (descompte ajornat amb un cost en el compte bancari).
  • Targetes de compra: són targetes que els grans establiments faciliten als seus clients per pagar les compres que hi fan.

Característiques del pagament amb targeta electrònica:

  • Moment del pagament: immediat (targeta de dèbit) o ajornat (targeta de crèdit).
  • Cost: una petita quota anual. A més, a les targetes de crèdit s’hi han d’afegir els interessos per l’ajornament en funció dels imports de les compres realitzades.
  • Justificant de pagament: seran els tiquets expedits en les operacions fetes amb targeta.

Quan es fa el cobrament amb targeta de crèdit, el venedor ha de disposar d’un contracte amb una entitat financera, en la qual tindrà un compte obert. L’entitat li facilitarà un datàfon, que és l’aparell que permet la codificació de les dades de la targeta i la connexió amb els sistemes electrònics del banc. Quan el venedor introdueix la targeta electrònica l’aparell en llegirà les dades. En uns instants es rebrà la conformitat del pagament, s’imprimirà un tiquet que recull totes les dades de l’operació, i el client l’haurà de signar o introduir un codi com a autorització a l’operació feta.

Característiques del cobrament amb targeta electrònica:

  • Moment del cobrament: ajornat entre 1 i 2 dies després, depenent de cada entitat financera.
  • Cost: les entitats financeres cobraran una comissió al venedor per aquest servei.

En l’actualitat ja hi ha moltes entitats bancàries que substitueixen la targeta electrònica per una aplicació en el mòbil que permet fer les mateixes operacions sense haver d’utilitzar la targeta magnètica convencional.

El gir postal és una modalitat de pagament en la qual el comprador envia els diners utilitzant un operador postal, i el cost pot ser més o menys elevat.

La modalitat de gir postal són:

  • Gir immediat: els diners estan disponibles immediatament en qualsevol oficina de l’operador postal. Aquesta modalitat només està disponible per a enviaments en territori espanyol.
  • Gir no immediat: els diners es lliuren al domicili del destinatari en un termini de 3 a 5 dies si és dins del territori nacional, i per a altres països depèn del país de què es tracti.

Les parts que intervenen en el gir postal són:

  • Ordenant: persona física o jurídica que fa un gir postal.
  • Destinatari: persona física o jurídica que rep els diners.
  • Operador postal: empresa que ofereix el servei.

Característiques del gir postal:

  • Moment del cobrament: segons la modalitat de gir postal.
  • Moment del pagament: immediat.
  • Cost: import fix més un percentatge sobre l’import girat.
  • Justificant de pagament: el document del gir.

El pagament contra reemborsament és l’operació de lliurar una quantitat de diners per part d’una persona física o jurídica (lliurat) a un operador postal, que els donarà a una altra persona o empresa (destinatari).

Les parts que intervenen en el pagament contra reemborsament són:

  • Lliurat: persona física o jurídica que fa el pagament.
  • Destinatari: persona física o jurídica que rep els diners.
  • Operador postal: empresa que ofereix el servei i dóna els diners cobrats al destinatari.

Característiques del pagament contra reemborsament:

  • Moment del cobrament: al cap de pocs dies.
  • Moment del pagament: immediat a la recepció del paquet.
  • Cost: preu de la mercaderia més les despeses de l’enviament.
  • Justificant: tot i que si no es paga no lliuren el paquet, l’operador postal lliura un albarà on consta l’import pagat.

Les empreses han de tenir un seguit de llibres obligatoris legalitzats amb el segell del Registre Mercantil (vegeu taula):

Taula: Llibres obligatoris
Exigits per: Llibre
Codi de comerç Llibre diari
Llibre d’inventari i comptes anuals
Llibres societaris: llibre d’actes (per a totes les societats), llibre d’actes del consell d’administració, llibre de registre d’accions nominatives en les societats anònimes i en les comanditàries per accions
Llibre de registre de contractes, en les societats unipersonals
Llibre de registre de socis, associats, col·laboradors i aportacions de capital en les cooperatives
Llibre d’actes de l’assemblea general en les cooperatives
Llei d’impost sobre societats Llibre de registre de compres
Llibre de registre de vendes
Llibre de registre de cobraments i pagaments
Llibre de registre de despeses
Llei d’impost sobre el valor afegit Llibre de registre de factures expedides
Llibre de registre de factures emeses
Llibre de registre de béns d’inversió
Llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries
Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques Empresaris:
Llibre de registre de vendes i ingressos
Llibre de registre de compres i despeses
Llibre de registre de béns d’inversió
Professionals:
Llibre de registre d’ingressos
Llibre de registre de despeses
Llibre de registre de béns d’inversió
Llibre de registre de provisió de fons

També hi ha uns llibres voluntaris:

  • Llibre de registre de caixa
  • Llibre de registre de bancs
  • Llibre de registre d’efectes comercials a cobrar
  • Llibre de registre d’efectes comercials a pagar
  • Altres llibres auxiliars comptables

Aquests s’elaboren en funció de les necessitats de cada empresa i del sector en què es desenvolupa la seva activitat. Per a la gestió de tresoreria es fan imprescindibles.

El llibre de registre de caixa serveix per registrar tots els cobraments i pagaments que fa l’empresa en efectiu cada dia.

Un cop anotats tots els moviments al llibre de registre de caixa s’efectua el recompte de caixa, que consisteix a inventariar els diners i a calcular el total. Després es fa l’arqueig de caixa, que consisteix a comprovar que el recompte coincideix amb el saldo final. Aquestes operacions es porten a terme cada final de la jornada, de manera que qualsevol error es pugui localitzar i esmenar immediatament. Els errors solen ser per errades d’anotació, per equivocacions en cobrar o pagar o per la pèrdua d’algun justificant. Si no es pot esmenar, cal fer una anotació al llibre que corregeixi la diferència de saldos. Sempre ha de coincidir. Per fer les correccions entre l’arqueig i el llibre registre de caixa s’ha de fer el registre comptable que correspongui.

Les causes més habituals de desquadraments, és a dir, de les quantitats del recompte, arqueig de caixa i tancament de caixa quan no coincideixen, són:

  • Equivocacions en fer els cobraments o els pagaments
  • Error en l’anotació de les quantitats en el llibre de caixa o en els justificants de cobrament o pagament
  • Pèrdua d’algun justificant de cobrament o pagament, o bé omissió
  • Error en el registre comptable

L’objectiu de l’arqueig ha de ser solucionar qualsevol desquadrament detectat.

S’han de diferenciar les tres fases de l’arqueig de caixa:

  1. Recompte: el fa el responsable de caixa, normalment al final del dia o finalització de la seva jornada laboral. També es pot fer al principi del dia següent. Aquest treballador només fa un inventari físic dels diners que es tenen a la caixa de l’empresa, però no fa la comptabilització.
  2. Arqueig: s’ha de fer entre diferents treballadors i supervisat per comprovar que s’ha fet bé el recompte i que aquest coincideix amb el saldo del llibre de caixa.
  3. Tancament: serveix per corregir les diferències detectades. Aquestes han de solucionar-se com abans millor fent les anotacions pertinents i l’ajust comptable.

En canvi, el llibre de registre de banc serà el document que registra totes les operacions efectuades amb una entitat financera.

Tal com passa amb el compte de caixa i el llibre de registre de caixa, els extractes bancaris no coincideixen amb les dades que ofereix el llibre major dels comptes bancaris ni amb els llibres de registre de banc. Aquestes diferències de saldos poden ser degudes a:

  • Xecs emesos per l’empresa, registrats als llibres registre de banc i que el beneficiari no ha cobrat.
  • Anotacions als llibres de registre de banc pel cobrament de xecs, però que l’entitat financera encara no ha abonat.
  • Demores de la comptabilització de l’empresa (no s’han rebut les factures).
  • Despeses bancàries, interessos per descoberts, comissions i altres despeses, dels quals l’empresa no té constància fins que no ho veu reflectit en l’extracte.
  • Errors de l’empresa en el moment de formalitzar els assentaments comptables o les anotacions en els llibres.
  • Errors del banc en liquidar determinats conceptes.

Per determinar l’origen d’aquestes desviacions es duu a terme un procés de control dels comptes bancaris denominat conciliació bancària. Es tracta d’un procés sistemàtic de comparació i explicació sobre les diferències que es detecten entre els comptes bancaris i els saldos comptables.

Quan es fan aquestes comparacions, habitualment, s’inspeccionen els llibres comptables de l’empresa conjuntament amb l’extracte del compte enviat pel banc. D’aquesta manera es detecten les diferències que hi ha entre tots dos per efectuar els ajustos que calgui. Mentre es duu a terme la conciliació s’ha d’elaborar un document que expliqui i avali aquest procés per explicar i aclarir qualsevol anotació comptable amb diferències oposades. Els saldos conciliats hauran de coincidir, i un cop resolt s’hauran de fer els assentaments corresponents.

Es poden establir tres fases en el procés per fer la conciliació:

  1. Revisar i confrontar l’extracte bancari amb el llibre auxiliar de bancs identificant les diferències.
  2. Elaborar la relació de diferències quantificant els imports.
  3. Compensar les diferències perquè coincideixin els saldos conciliats.

El pressupost de tresoreria és un document que permet fer previsions de tresoreria a curt termini, cercant sempre l’equilibri entre les entrades i les sortides de caixa. Aquesta referència a caixa no és exclusiva de diners en efectiu, ja que també abasta els dipòsits i les transaccions bancàries. Aquest document serveix com a instrument de control, en el qual plasmen els cobraments i els pagaments que preveiem que tindrà l’empresa, de manera que detectem per endavant si amb els cobraments podrem fer front als pagaments.

Si en algun moment puntual això no és així cal plantejar-se anticipadament les possibles solucions. Aquestes variacions poden ser excés o per defecte de liquiditat. En el primer cas, si disposem d’un excedent de tresoreria (superàvit), hem de cercar alternatives d’inversió que rendibilitzin aquests excedents. Si passa el contrari (dèficit), hem de cercar fonts de finançament que cobreixin aquest dèficit de liquiditat.

El pressupost de tresoreria s’elabora en un quadre en què es reflecteix una relació detallada dels fluxos d’entrada i sortida de tresoreria. Aquest document té forma lliure i les empreses els dissenyen en funció de les seves necessitats.

Hi ha dos tipus de riscos associats a la tresoreria:

  • Previsibles: aquests són causats per les diferències en els terminis que hi ha entre els cobraments i pagaments que produiran que l’empresa no tingui disponibilitat de diners. Dins d’aquest tipus de risc també trobem la manca de finançament.
  • No previsibles: aquest són causats pels impagaments, les variacions en les condicions previstes com són per exemple un increment en els tipus d’interès dels préstecs o canvis de divises.

Les empreses han d’intentar minimitzar-los dins de les seves possibilitats, i les previsions que facin han de ser tan acurades com sigui possible.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge