Pressupost del magatzem

Tota empresa sol fer una planificació de tots els costos logístics que es generen durant un període determinat de temps. Aquest pressupost serveix per fixar uns objectius de cost per cada departament, per activitat.

El cost de magatzem és el cost que suporta l’empresa pel fet de tenir estoc. Les variables que influeixen de manera directa en el cost de magatzem són:

  • Nombre d’unitats emmagatzemades de cada producte, ja que els costos varien segons les unitats.
  • Espai de magatzem, en relació amb la quantitat i les característiques del producte.
  • Risc d’obsolescència a causa dels canvis de preferències dels consumidors, per exemple.
  • Risc per deteriorament, desperfecte o robatori.

A més, s’ha de tenir en compte la inversió que es realitza, l’amortització de tots els equips necessaris i els diferents costos operatius, com la gestió d’estocs, assegurances, reparacions, etc.

Cost d'emmagatzematge

Una empresa necessita tenir emmagatzemada una quantitat de 1.000 unitats de producte. Mantenir aquest producte emmagatzemat costa 0,05 €/unitat.

Si es multipliquen les unitats de producte pel cost de tenir-lo emmagatzemat surt el cost d’emmagatzematge = 50€

El pressupost és la previsió de despeses i ingressos per un determinat període de temps.

S’han de diferenciar tres conceptes:

Una activitat econòmica sempre té uns costos associats. Aquests costos són els recursos necessaris per poder tirar l’activitat endavant.

  • Despesa: és la despesa de béns i serveis que adquireix l’empresa per poder fabricar o vendre els seus productes. Entre les despeses hi ha les matèries primeres, el sou del personal, la despesa d’electricitat, etc.
  • Actiu: són els béns de l’empresa que formen part del seu patrimoni i que tenen una existència duradora dins l’empresa (immobilitzat) i altres elements que no estaran més d’un any (existències, clients, diners en efectiu, etc.)
  • Cost: són els recursos sacrificats per aconseguir un objectiu. Per exemple, el cost de pagar la llum, el lloguer, nòmines per poder produir o vendre els seus productes.

Inversió total

A l’inici d’una activitat empresarial normalment es realitza un pressupost tenint en compte:

  • Compra o lloguer de l’edifici
  • Compra del terreny
  • Compra, rènting o lísing dels equips del magatzem
  • Adquisició de mobiliari
  • Transport
  • Amortització
  • Productivitat
  • Marques i patents

La inversió total és el desemborsament de capital per comprar béns i serveis amb la finalitat de produir béns de consum o altres béns de capital.

La inversió total inclou totes les despeses que es realitzen per a l’adquisició de tots els elements que permeten implementar una unitat de producció. Entre aquestes despeses hi ha:

  • Hores extra
  • Telèfon
  • Costos d’adquisició del material
  • Temps d’espera de preparació de la comanda, d’espera i d’inspecció
  • Errors d’inventaris
  • Costos logístics
  • Rendibilitat

S’han de fer previsions financeres i de màrqueting, avaluar alternatives i calcular-ho a curt, mitjà i llarg termini.

Costos associats al producte

Tradicionalment els estudis sobre l’optimització dels costos se centraven sols en el procés de fabricació sense tenir en compte la resta de costos originats en altres departaments de l’empresa. Més tard es va veure que era necessària la reducció de costos de fora de l’entorn productiu per poder ser més competitius.

Per determinar el cost total d’un producte s’han de sumar les despeses que neixen de les diferents fases de l’activitat empresarial. Pel que fa a les empreses industrials, que es dediquen a la fabricació, emmagatzematge i venda al major, el cost total del seu producte fabricat està format per:

  • Cost d’adquisició. Inclou la matèria primera, les despeses derivades de l’aprovisionament, com envasos, assegurances i altres, les despeses relacionades amb la gestió i el seguiment de la comanda.
  • Cost d’emmagatzematge. Inclou les despeses que s’originen per tenir les mercaderies emmagatzemades.
  • Cost de fabricació. Inclou les depeses que es produeixen per poder elaborar el producte transformant la matèria primera: mà d’obra, energia, manteniment de la maquinària…

És necessari diferenciar els conceptes de preu de compra, preu d’adquisició i cost de fabricació:

  • Preu de compra: preu acordat amb el proveïdor del producte menys els descomptes i sense incloure l’IVA, és a dir, el preu net.
  • Preu d’adquisició: preu de compra més totes les despeses ocasionades fins que la mercaderia arriba al magatzem del comprador. Entre aquestes despeses hi ha transports, assegurances, despeses de càrrega i descàrrega, impostos no deduïbles, etc.
  • Cost de fabricació: despeses originades per la transformació de la matèria primera amb un producte acabat. Aquests costos poden ser directes o indirectes.

Els costos logístics són la suma dels costos d’aprovisionament i els costos de distribució.

El cost total d’un producte és la suma dels costos originats en un procés de producció o en una activitat.

Respecte als costos d’aprovisionament cal diferenciar els costos de compra i els costos d’emmagatzematge.

Cost d’adquisició

El preu d’adquisició és igual a l’import brut de cada article menys els descomptes aplicats pel proveïdor més totes les despeses a càrrec del comprador.

L’import brut d’un producte s’obté multiplicant les quantitats comprades de cada article pel seu preu corresponent.

La fórmula que ho reflecteix és:

Import brut = unitats × preu

Tipus de descompte

Per conèixer el preu d’adquisició s’han de tenir en compte els descomptes que aplica el proveïdor al producte. Els descomptes es poden definir com rebaixes que s’apliquen sobre l’import de la mercaderia.

Els descomptes es poden classificar en:

  • Descompte comercial
  • Ràpel sobre compres
  • Descompte per pagament immediat

Els descomptes són rebaixes que s’apliquen sobre l’import de la mercaderia.

El descompte comercial és el percentatge que s’aplica sobre l’import brut de cada article o de la suma d’articles si se’ls aplica el mateix tant per cent.

El descompte per volum o ràpel s’origina per la compra d’una certa quantitat de mercaderia. Aquest s’aplica després d’haver deduït el descompte comercial.

El descompte per pagament immediat s’aplica quan el client paga al comptat o abans del termini establert pel proveïdor. Aquest descompte es calcula sobre l’import líquid de la mercaderia, una vegada deduïts els altres descomptes (descompte comercial i per volum).

Exemple de càlcul cost total i cost unitari

L’empresa Distribucions Mandi, SA ha adquirit 200 tamborets per un import unitari de 25€. Per la compra el proveïdor ofereix un descompte per volum del 2%, descompte comercial del 5% i un altre descompte per pagament immediat del 3%.

El cost total de la compra i el cost unitari de cada tamboret es calculen a partir dels següents punts:

  • Preu de compra (200 x 25€) = 5.000€
  • Descompte comercial (5%) = 250€
  • Ràpel (2% sobre 4.750) = 95€
  • Descompte pagament immediat 3% sobre 4.655€ (5.000-250-95) = 4.655 - 139,65 = 4.515,35€
  • Cost de la compra: 4.515,35€
  • Cost unitari (4.515,35/200) = 22,58€

Despeses de compra o adquisició

Les despeses a càrrec del comprador incrementen el cost de la compra. El problema que apareix és que no tots els productes originen les mateixes depeses. Per solucionar-ho, es realitza un repartiment de despesa o imputació a cada producte seguint diferents criteris: unitats, pes, preu, volum…

La imputació per a cada despesa és la següent:

  • Envasos i embalatges: les despeses es reparteixen segons les unitats.
  • Transport: les despeses es reparteixen segons el pes o volum de la mercaderia.
  • Càrrega i descàrrega: les despeses es reparteixen segons el pes i/o la dificultat per moure-la.
  • Assegurances i aranzels: les despeses s’apliquen segons el preu net de la mercaderia.

Exemple de càlcul cost unitari

L’empresa comercial Mandi, SL realitza la compra de 100 taules a 50€/unitat, amb un dte. del 5%, i 200 cadires a 14€/unitat, amb un dte. del 6%.

El comprador es fa càrrec de les següents despeses:

  • Embalatges de les taules (100€), repartits segons les unitats (1).
  • Ports comuns (1.200€), repartits segons el seu pes. Se sap que cada taula pesa 5 kg i cada cadira 2 kg (2).
  • Assegurança (1.000€), repartida segons el seu preu net (3).

El cost unitari de cada article es calcula a partir de:

Concepte Taules Cadires
Preu de compra 50€ 14€
Dte. 5% i 6% -2,5€ -0,84€
Preu net de compra 47,5€ 13,6€
Envasos 1€
Ports 6,5€ 2,66€
Assegurança 6,4€ 1,8 €
Cost unitari 61,4€ 18,1 €

(1) Envasos: 100€/100 = 1€/unitat

(2) Ports: 100 taules × 5 kg = 500 kg. 200 cadires × 2 kg = 400 kg. Total kg : 500 kg + 400 kg = 900 kg. 1.200€/ 900 kg = 1,33€/kg.

(3) Import net assegurat: (100 × 47,5€) + (200 × 13,6€) = 7.470€

1.000€/ 7.470€ = 0,13 de prima per euro

47,5€ × 0,13€ = 6,17€/taula

13,6€ × 0,13€ = 1,77€/cadira

Classificació dels costos

Els tipus de costos logístics es divideixen en cinc grups: segons la imputabilitat al producte, l’origen, l’activitat d’aprovisionament, l’activitat d’emmagatzematge i l’activitat de distribució.

Segons la imputabilitat

Els costos segons la imputabilitat es classifiquen en costos directes, costos indirectes i costos semidirectes.

La imputabilitat fa referència a la distribució d’aquests costos sobre els productes.

  • Costos directes. Costos directament relacionats amb el producte/ activitat. Per exemple, la matèria primera, la mà d’obra directa. Aquests es poden imputar directament al producte o a una determinada operació.
  • Costos indirectes. Costos no directament relacionats amb el producte, compartits amb una altra activitat o departament. Per exemple, els sous i salaris de la resta de personal, el lloguer del local o l’assegurança.
  • Costos semidirectes. Costos no aplicables directament al producte, però localitzables en un departament concret de l’empresa. Per exemple, el sou del personal de l’oficina. Aquests costos s’imputen al producte mitjançant coeficients de repartiment.

Segons l'origen

Segons l’origen, els costos logístics es classifiquen en:

  • Costos variables. Depenen del volum de l’activitat al magatzem, és a dir, el cost varia a mesura que es modifica la quantitat emmagatzemada. Com a exemple, serien tots els costos de manutenció com ara els costos de paletització, costos de descàrrega, etc.
  • Costos fixos. No canvien amb el volum de producció. Per exemple, el lloguer: encara que l’empresa incrementi la producció, el lloguer no varia, es manté fix. Un altre exemple: la mà d’obra indirecta, com la del personal administratiu i de gestió de l’empresa; i les despeses generals. És a dir, els costos fixos són pràcticament la totalitat dels costos de manteniment que té l’empresa.

Exemples de costos fixos, costos variables, costos directes i costos indirectes

  • Amortització d’un ordinador: cost fix i cost indirecte
  • Mà d’obra directa: cost fix i cost directe
  • Matèria primera: cost variable i cost directe
  • Comissions dels venedors: cost variable i cost directe

Segons l'activitat d'aprovisionament

El cost d’aprovisionament s’origina per l’emissió de comandes. Aquesta tasca té un cost, ja que consumeix recursos de l’empresa. Aquest cost es desenvolupa de manera diferent segons si l’empresa té o no departament de compres.

  • Empresa amb departament de compres. El cost d’aprovisionament és el total del cost del departament (despeses de material, amortitzacions, despeses de personal…).
  • Empresa sense departament de compres. Quan les compres es fan en un altre departament, que es dedica a altres funcions, cal conèixer el percentatge de temps que es dedica a aquesta tasca. El cost d’aprovisionament és aquest percentatge en relació amb el cost total del departament.

El cost de llançament de comandes inclou tots els costos que s’originen quan es llança una ordre de compra.

Per als dos casos, els cost de llançament de les comandes es pot expressar de dues maneres:

  1. Per nombre de comandes: es calcula el cost unitari de les comandes sense tenir en compte el seu valor. Per calcular-lo, es divideix el total del cost anual de llançament de les comandes entre el nombre de comandes realitzades durant l’any.
  2. Per valor de comandes: es mesura el cost de les comandes en funció del seu valor. Es calcula dividint el total del cost del llançament de les comandes entre el valor total de les compres i es multiplica pel valor de cada una de les compres. Normalment s’utilitza la primera expressió del cost d’emissió de les comandes.

Càlcul de cost d'aprovisionament

Una empresa va realitzar durant l’any passat 2.500 comandes. El cost anual de les comandes va ser de 51.433,21€.

El cost unitari de la comanda és: 51.433,21 / 2.500 = 20,57€/comanda.

Si el valor de les comandes va ser d’1.202.000€, el cost de la comanda número 300, valorada amb 150€, és de 51.433,21 × 150 / 1.202.000 = 6,41€.

Segons l'activitat d'emmagatzematge

Els costos d’emmagatzematge són els costos ocasionats pel fet de tenir mercaderies dins el magatzem.

Els costos de magatzem es divideixen en:

  • Cost de l’espai
  • Cost de les instal·lacions
  • Cost de manipulació
  • Cost de tinença d’estoc
  • Cost d’administració
  • Costos ocults

Cost de l'espai

S’ha de diferenciar si el magatzem és de lloguer o de propietat de l’empresa.

L’amortització lineal és el càlcul de la depreciació d’un determinat immobilitzat de forma constant en el temps.

  • Magatzem llogat: el cost engloba la suma dels lloguers, les assegurances i els impostos.
  • Magatzem propi: el cost està format per les amortitzacions de l’edifici i les diferents instal·lacions, les despeses de finançament de la compra del magatzem, el cost de les operacions de reparació i manteniment, les assegurances i els impostos.

Exemple de càlcul del cost de l'espai del magatzem

L’empresa Lohik, SA és una empresa que es dedica a la distribució al major de productes alimentaris. Fa anys que va adquirir un magatzem de 15.000 m2 per un import de 500.000€, dels quals s’estima que 250.000€ corresponen al solar. Al magatzem se li estima una vida útil de 25 anys, quan es creu que el terreny tindrà un valor de 50.000€ més.

Les despeses d’aquest any han estat:

  • Arreglar el terra i condicionar les instal·lacions elèctriques: 10.000€
  • Prima de l’assegurança d’incendis: 2.000€
  • Impost de béns mobles (IBI): 3.000€
  • Cost mitjà ponderat del capital de l’empresa: 5%

Per saber el cost de l’espai anual del magatzem, cal conèixer el valor de l’amortització anual i el cost financer.

1. Amortitzacions

Valor de la construcció: 500.000€ - 250.000€ = 250.000€

Valor residual de la construcció: 50.000€

Valor amortitzable: 250.000€ - 50.000€ = 200.000€

Vida útil: 25 anys

Amortització (seguint el mètode lineal):

Valor amortitzable: 200.000€

Amortització anual = valor amortitzable/vida útil = 200.000€/25 = 8.000€/any

2. Finançament

El cost mitjà de capital és del 5%.

Cost financer:(500.000€ × 5)/100 = 25.000€

3. Cost total anual

Concepte Import
Amortització 8.000€
Finançament 25.000€
Reparacions 10.000€
Assegurances 2.000€
Impostos 3.000€
Total 48.000€

El cost anual és de 48.000€ / 15.000 m2= 4,8€ per m2

Cost de les instal·lacions

Els magatzems estan dotats d’una sèrie d’instal·lacions necessàries per tal que l’emmagatzematge es faci en les condicions adequades.

Els costos que generen són:

  • Lloguers i amortitzacions
  • Finançament
  • Reparacions i conservació

Aquest tipus de cost depèn dels següents factors:

  • Quantitat de referències en estoc.
  • Volum i mida de les mercaderies: determinen quin tipus d’instal·lacions necessita el magatzem.
  • Sistemes d’emmagatzematge: com més complexos són aquests sistemes, més cars són i es necessita fer una inversió important per fer la instal·lació.
  • Realització de les comandes: es necessiten prestatges especials per poder realitzar el picking si es fa fora de la zona d’emmagatzematge.

Exemple de càlcul del cost de la instal·lació

L’empresa Redix, SL va instal·lar fa 10 anys unes prestatgeries per un valor de 40.000€. S’espera que tinguin una vida útil de 20 anys, amb un valor residual de 2.000€. Aquesta instal·lació ha sofert una modificació que ha suposat una inversió de 1.300€. El cost mitjà ponderat del capital de l’empresa és el 4%.

El cost de la instal·lació corresponent a aquest any es calcula així:

1. Càlcul de l’amortització de les prestatgeries

Prestatgeries: 40.000€ - 2.000€ = 38.000€ Amortització : 38.000/20 = 1.900€ a l’any

2. Càlcul del cost de finançament

Cost de finançament: 40.000€ x 4% = 1.600€

3. Cost total d’instal·lació anual

Concepte Import
Amortització 1.900€
Finançament 1.600€
Reparacions 1.300€
Total 4.800€

Cost de manipulació

Per col·locar, moure i mantenir les mercaderies al magatzem cal utilitzar diferents recursos materials i humans.

  • Recursos humans: són els empleats que desenvolupen la seva tasca al magatzem (cap de magatzem, administratiu de magatzem, administratiu d’entrades i sortides, operaris del magatzem, encarregats de seguretat, de neteja, etc.).
  • Recursos materials: són els elements dinàmics del magatzem (carretons, elevadors, màquines de pesada i etiquetatge, etc.).
  • Cost de recursos humans: són les despeses que suposa el personal del magatzem (sous, seguretat social i altres despeses dels treballadors).
  • Cost dels recursos materials: és l’amortització dels equips, les despeses financeres de la seva adquisició i les despeses de reparació i manteniment.

Quan es lloguen els recursos, el cost és exclusivament la suma dels lloguers.

Els costos de manipulació s’expressen de dues formes diferents:

  1. Per unitat de temps: es divideix el total dels costos de manipulació entre el nombre d’hores que el magatzem es manté actiu, de forma que s’obté el cost de manipulació per hora.
  2. Per unitat de manteniment: es divideix el total dels costos de manipulació pel nombre de paquets manipulats al magatzem, considerant el nombre de paquets que s’han expedit a la sortida de mercaderies.

Exemple de càlcul de cost de manipulació

L’empresa Redix, SL, per poder manipular les seves mercaderies, compta amb els següents mitjans:

  • Tres transpalets elèctrics comprats fa cinc anys per un import total de 50.000€. La vida útil és de deu anys i el valor residual de 5.000€. La despesa elèctrica de la maquinària és de 1.000€/any.
  • Dos carretons elevadors comprats fa tres anys per un import de 30.000€. Tenen una vida útil de deu anys i el valor residual és de 3.000€.

Al magatzem hi treballen cinc operaris. La suma del sou brut dels cinc ascendeix a 160.567€ bruts anuals. La seguretat social a càrrec de l’empresa és del 20%.

Per calcular el cost de manipulació s’ha de calcular l’amortització dels seus equips, el finançament anual, la despesa anual de subministrament i la despesa de personal.

1. Amortització

Amortització transpalets elèctrics: 50.000€ - 5.000€ = 45.000€/10 = 4.500€/any

Amortització carretons elevadors: 30.000€ - 3.000€ = 27.000€/10 = 2.700€/any

2. Finançament

La inversió total realitzada ha estat de: 50.000€ + 30.000€ = 80.000€

El cost d’amortització serà: 80.000€ × 5/100 = 4.000€

3. Cost de subministrament

Cost anual de despeses elèctriques: 1.000€/any

Cost de manipulació anual: total de la suma dels tres costos calculats anteriorment.

4. Personal

Sou brut = 160.567€

Seguretat Social = 20 × 160.567€/100 = 32.113,4€

Cost de personal = 160.567€ + 32.113,4€ = 192.680,4€

5. Cost total de manipulació

Concepte Import
Amortització 2.700 €
Finançament 4.000€
Personal 192.680€
Total 199.380€

Per calcular el cost de manipulació també cal tenir en compte:

  • Quantitat de referències en estoc: com més referències, més costos de manipulació.
  • Unitat de càrrega. És molt diferent si la manipulació es realitza amb palets sencers, ja que el cost és molt menor que si es fa per caixes.
  • Demanda: el funcionament del magatzem és millor quan els clients fan les comandes d’una forma regular en quantitat i en temps, ja que així s’aprofiten d’una manera més eficient tots els elements de manipulació.
  • Altura del magatzem: si les prestatgeries són molt altes, els costos de manipulació incrementen.
  • Automatització del magatzem: si s’automatitza el magatzem, disminueix el cost de personal però incrementa el cost d’inversió i els associats. Per exemple, els costos de reparació, els costos financers, el lloguer, etc.
  • Càrrega i descàrrega de les mercaderies: la càrrega s’encarrega de col·locar les mercaderies des del moll de càrrega exterior a un vehicle per transportar-les al seu destí i la descàrrega consisteix a traslladar les mercaderies des del vehicle que les ha transportat fins a la zona de recepció del magatzem.
  • Picking (preparació de comandes). Aquest procés inclou la localització, la selecció de quantitats i el trasllat dels articles fins a l’àrea de preparació de les comandes.

Cost de tinença d'estocs

El fet de tenir mercaderia al magatzem ja suposa un cost per a l’empresa.

Aquests costos són:

El cost d’oportunitat és el valor de la millor opció disponible a què s’ha de renunciar per poder optar a l’opció escollida.

  • Inversió en immobilitzat. El cost de tinença d’estocs és el cost d’oportunitat de tenir recursos econòmics invertits en els estocs i no en un altre lloc. Tenir estocs al magatzem suposa una inversió en immobilitzat per part de l’empresa i, per tant, un cost financer. Per calcular aquest cost financer s’aplica al valor mitjà de l’inventari el cost de capital.
  • Assegurança de mercaderies. Cal assegurar i cobrir diferents riscos que poden patir les mercaderies que es troben al magatzem, com per exemple incendi, robatori, etc.

Per al càlcul del cost de tinença és necessari conèixer el cost financer.

Càlcul de cost de tinença d'estocs

Per calcular el cost de tinença d’estocs és necessari conèixer les següents dades:

  • Estoc mitjà de l’empresa: 2.000.000€
  • Prima anual d’assegurança: 100.000€
  • Cost de capital: 3%

Primer es calcula el cost financer que suposa tenir les mercaderies al magatzem:

2.000.000 × 3% = 60.000€

S’hi afegeix el cost de la prima d’assegurança:

Cost de tinença d’estocs: 60.000€ + 100.000€ = 160.000€

Cost d'administració

El cost d’administració o gestió logística és la suma de tots els costos que s’originen durant les activitats següents:

  • Entrada de mercaderies al magatzem: recepció, etiquetatge, registre, control de qualitat, etc.
  • Sortida de mercaderies del magatzem: etiquetatge, empaquetament, registre, etc.
  • Recomptes d’inventaris

El personal del magatzem du a terme aquestes operacions, de forma que és necessari saber quants treballadors es dediquen a aquestes tasques i quant temps dediquen a cada tasca per determinar-ne el cost. Per definir el cost dels recursos materials, s’analitza el percentatge dels recursos materials del magatzem que es dediquen a aquestes operacions.

El cost d’administració logística es pot expressar de diverses maneres:

  • Unitats de temps: es calcula el cost total i es divideix entre les hores que es dediquen a aquestes tasques, de manera que s’obté el cost d’administració per hora de treball.
  • Unitats de pes: es divideix el total del cost d’administració entre el nombre mitjà de quilograms de la mercaderia emmagatzemada durant un determinat període.
  • Unitats de càrrega: es divideix el total del cost d’administració entre el nombre mitjà de palets que es manipulen al magatzem al llarg d’un determinat període.

Costos ocults

L’anàlisi completa dels costos logístics ha d’anar més enllà de l’estudi dels costos anteriors, ja que en la gestió d’estocs tenen lloc una sèrie de costos ocults que cal posar de manifest.

Entre d’altres, destaquen:

  • Obsolescència: per canvis en la tecnologia o en la percepció del mercat, un producte pot perdre el seu valor econòmic de forma ràpida i significativa. Per tant, el valor dels estocs al magatzem seria inferior al comptabilitzat, ja que es produiria un cost per pèrdua de valor.
  • Ruptures o deterioraments: les mercaderies passen per determinades operacions d’ubicació i trasllat en què poden patir cops, caigudes, etc., de forma que algunes unitats es podrien trencar o deteriorar. Aquí es plantegen dos tipus de costos: la pèrdua de valor si el producte es deteriora de forma irrecuperable i la reparació en el cas que es pugui recuperar aplicant-hi alguna operació tècnica.
  • Diferències en els inventaris: en magatzems grans és habitual que es produeixin diferències en els recomptes entre les unitats de mercaderies registrades i les unitats reals. Les causes principals d’aquestes diferències són els errors d’anotació (no es tradueixen en un cost significatiu), els extraviaments i els furts, que suposen la pèrdua del valor de la mercaderia extraviada o robada.
  • Cost de la logística inversa: quan es produeixen devolucions per part dels clients, tenen lloc una sèrie d’operacions que suposen un determinat valor econòmic. D’altra banda, cal tractar els residus que es produeixen en la gestió dels estocs, principalment envasos i embalatges, per adequar el funcionament de l’empresa a la legislació vigent i a la seva responsabilitat social. En la logística moderna, les operacions de logística inversa es tracten com una funció necessària per a l’empresa, i independent de la logística directa, de forma que els costos que genera no es consideren ocults.
  • Cost de ruptura d’estocs: s’origina quan no hi ha existències suficients als magatzems per servir comandes de clients. En aquest cas, es produeix una pèrdua econòmica que té dos aspectes, un d’objectiu i fàcil de quantificar, que és el benefici de la venda no realitzada, i un altre de subjectiu i molt difícil de quantificar, que és la pèrdua de prestigi comercial de l’empresa.

Per minimitzar els costos ocults i optimitzar l’estructura dels costos logístics de l’empresa, cal prendre mesures que influeixin directament sobre les seves causes. La mesura més adequada és implementar sistemes de qualitat i oportunitat en la gestió de costos, com són la reducció d’estocs, els sistemes just in time, etc.

Segons l'activitat de distribució

Els costos de distribució són els costos que s’originen pel transport de les diferents comandes.

El cost de transport és el que s’origina de transportar les mercaderies d’un lloc a un altre.

El cost de transport és variable, perquè depèn del tipus de mercaderia, el mitjà de transport utilitzat i la distància recorreguda.

  • Distància recorreguda: com més distància recorreguda, el cost és més elevat.
  • Valor de la mercaderia: com més valuosa és la mercaderia, més car és el cost de transport ja que les primes de l’assegurança són més altes.
  • Quantitat: com més pes i més volum, més car és el cost del transport.
  • Temps de transport: si es vol un servei ràpid de servir o rebre la comanda, el cost del transportista és més car.

S’ha de diferenciar si el transport el fa l’empresa mateixa o contracta un tercer per realitzar aquest servei.

En el transport a càrrec de l’empresa aquests costos depenen de moltes variables, però n’hi ha de fixos i de variables.

  • Costos fixos
    • Amortització del vehicle: els mitjans de transport pateixen una depreciació ja sigui per la seva utilització com pel pas del temps.
    • Finançament del vehicle: es contempla el cost de capital propi i aliè invertits en l’adquisició del vehicle.
    • Assegurances: l’assegurança del vehicle és obligatòria per a tots els vehicles.
    • Personal de conducció: sous i salaris, seguretat social a càrrec de l’empresa, vestuari, etc.
    • Tributs: els vehicles estan sotmesos a l’impost de vehicles de tracció mecànica a taxes de les revisions obligatòries que es realitzen en les inspeccions tècniques de vehicles (ITV), com també a visats de les autoritzacions de transport.
  • Costos variables
    • Compres: dins de les compres s’inclouen tots els subministraments necessaris perquè el vehicle pugui funcionar i circular, com per exemple combustible i pneumàtics.
    • Despeses de viatge: són despeses ocasionades pel desplaçament i pagades al conductor. Aquí s’inclou les dietes i els peatges.
    • Altres: despeses relacionades amb el manteniment, les reparacions del vehicle, temps morts d’espera, operacions de càrrega i descàrrega.

Quan es depèn de transport contractat a tercers cal tenir en compte les tarifes que apliquen les diferents empreses del servei de transport que l’empresa hagi contractat.

El cost de transport es pot indicar de tres formes diferents:

  • Per distància: es divideix el total del cost entre els quilòmetres recorreguts, amb la qual cosa s’obté el cost per quilòmetre.
  • Per pes: es divideix el total del cost entre els quilograms de pes total de la mercaderia, amb la qual cosa s’obté el cost per quilo.
  • Per paquet: es divideix el cost total del transport entre el nombre de palets que es desplacen durant un determinat període.

Exemple de càlcul de cost de transport

L’empresa Cantàbria, SL suporta els següents costos anuals de transportar les seves mercaderies:

  • Despeses de personal (conductors), incloses les despeses de viatge: 85.000€
  • Amortitzacions dels vehicles: 13.800€
  • Assegurances dels vehicles i la mercaderia: 7.430€
  • Impostos sobre els vehicles: 2.100€
  • Consumibles i despeses de manteniment: 46.500€

Els quilòmetres recorreguts per tots els seus vehicles són 456.540.

Per conèixer el cost per quilòmetre s’han de sumar tots els costos de transport i després dividir el resultat pel total de quilòmetres recorreguts:

Cost total = 85.000 + 13.800€ + 7.430€ + 2.100€ + 46.500€ = 154.830 €

Cost unitari per distància = 154.830/456.540 = 0,34€/km

Assignació de costos al producte

A dintre el magatzem es poden trobar productes de naturalesa molt diferent. Els costos no són iguals per a tots els productes emmagatzemats. Per exemple, hi ha productes que són molt voluminosos i necessiten molt d’espai, d’altres que necessiten fred per conservar-se, d’altres que són molt valuosos, etc.

L’assignació de costos als productes és necessària per saber quant costa realment cada producte que hi ha al magatzem.

Per a l’assignació dels costos s’han de tenir en compte tots els costos que genera tenir el producte. És per això que als productes que hi ha al magatzem se’ls assignen els costos generats seguint unes normes de repartiment.

Normes de repartiment

  • Cost de l’espai: cost assignat al producte segons l’espai que ocupa.
  • Cost de les instal·lacions: cost assignat segons el buit que ocupa cada producte.
  • Cost de manipulació: cost segons les hores de treball que necessita cada producte.
  • Cost de tinença: cost segons el valor de cada producte.
  • Cost d’administració: cost difícil d’assignar a cada producte i normalment es fa la mateixa assignació que al cost de manipulació, les hores de treball que necessita cada producte.
  • Costos generals: costos també difícils d’imputar, com el cost d’administració. Se segueix la mateixa assignació que el cost de l’espai, en funció de la superfície ocupada pel producte.

El sistema de gestió de costos ABC (activities based costing) és un sistema que calcula el cost de cada una de les activitats que es realitzen al magatzem.

Un mètode d’assignació del cost al producte és el mètode ABC. Aquest mètode es basa en el fet que els productes no consumeixen recursos, sinó activitats i, per tant, qui realment consumeix els costos són les activitats. Per assignar els costos als productes es fa a partir de les activitats necessàries per produir-los.

Exemple d'assignació de costos al producte

Un operador logístic té tres tipus de productes. Els costos que generen aquests productes són els següents:

  • Cost de l’espai. El producte A s’emmagatzema en un magatzem amb un cost de l’espai de 400.000€. Els altres dos productes s’emmagatzemen junts en una altra nau, amb un cost de 700.000€. El cost de l’espai es reparteix segons el volum de cada producte.
  • Cost de les instal·lacions. El producte A necessita càmeres de refrigeració per a la seva conservació. El cost d’amortització, finançament i manteniment de la càmera és de 200.000€. El cost d’instal·lació per als altres productes puja a 150.000€. Aquest cost es reparteix segons el nombre d’unitats emmagatzemades.
  • Cost de manipulació. El cost de manipulació es reparteix segons les hores de manipulació que necessita cada producte. Els costos del personal que manipula aquests productes són:
    • Producte A: 200.000€
    • Producte B: 100.000€
    • Producte C: 350.000€
    • Comuns: 800.000€
  • Cost de tinença. La tinença ascendeix a 950.000€ i es reparteix segons l’inventari fet de cada producte.
  • Cost d’administració. El cost d’administració puja a 450.000€ i es reparteix en funció de les comandes realitzades de cada producte.
  • Costos generals. El consum de les càmeres frigorífiques necessàries per a conservar el producte A ascendeix a 150.000€. La resta de costos pugen a 800.000€ i es reparteixen segons el volum que ocupa cada mercaderia.
Producte Dimensions Estoc mitjà (mil €) Estoc mitjà (unitats) Hores manipulació Comandes/any
A 1,4×0,7×1 m 150 180.000 1.200350
B 1,4×0,7×1,2 m60150.000 2.000150
C 1,4×0,7×1,5 m 200100.000 1.500400

Necessita calcular el cost de cada unitat emmagatzemada per saber quant ha de cobrar al client per cada unitat de càrrega emmagatzemada del producte A, si el marge de benefici és un 15 % sobre el cost.

Cost de l’espai

Al producte A se li assigna el cost complet de la nau ja que l’ocupa sols aquest producte. Els productes B i C es reparteixen el cost de l’espai de la nau que ocupen en funció del volum de cada tipus de producte:

Volum ocupat per B = 150.000 unitats × 1,4 m × 0,7 m × 1,2 m = 176.400 m3

Volum ocupat per C = 100.000 unitats × 1,4 m × 0,7 m × 1,5 m = 147.000 m3

Volum total : 176.400 + 147.000 = 323.400 m3

El producte B ocupa 176.400 × 100/323.400 = 55% de l’espai de la nau que comparteix amb el producte C. El coeficient assignat al producte B és del 0,54.

Cost de l’espai B = 0,55 × 700.000€ = 385.000€

El producte C ocupa 147.000 × 100/ 323.400 = 45,45%

Cost de l’espai C = 0,4545 × 700.000€ = 318.150€

Cost de les instal·lacions

Al producte A se li assigna tot el cost i en el cas dels productes B i C es reparteix segons les unitats emmagatzemades.

Coeficient de repartiment del producte B = 150.000 unitats/250.000 unitats = 0,6

Cost d’instal·lació del producte B = 0,6 × 150.000€= 90.000 €

Coeficient de repartiment del producte C = 100.000 unitats/250.000 unitats = 0,4

Cost d’instal·lació del producte C = 0,4 × 150.000€ = 60.000 €

Cost de manipulació

Els costos que són propis de cada producte s’assignen en la seva totalitat a cada tipus de producte i els costos comuns es reparteixen segons les hores de manipulació:

Coeficient de repartiment producte A = 1.200/4.700 = 0,25

Coeficient de repartiment producte B = 2.000/4.700 = 0,43

Coeficient de repartiment producte C = 1.500/4.700 = 0,32

Cost de manipulació del producte A = 200.000€ + 0,25 × 800.000 € = 400.000€

Cost de manipulació del producte B = 100.000€ + 0,43 × 800.000 € = 444.000€

Cost de manipulació del producte C = 350.000€ + 0,32 × 800.000 € = 606.000€

Càlcul del cost de tinença

Coeficient de repartiment del producte A = 150.000/410.000 = 0,36

Coeficient de repartiment del producte B = 60.000/410.000 = 0,15

Coeficient de repartiment del producte C = 200.000/410.000 = 0,49

Cost de tinença del producte A = 0,36 × 950.000€ = 342.000€

Cost de tinença del producte B = 0,15 × 950.000€ = 142.500€

Cost de tinença del producte C = 0,49 × 950.000€ = 465.500€

Cost d’administració

Coeficient de repartiment del producte A = 350€/900 = 0,39

Coeficient de repartiment del producte B = 150€/900 = 0,17

Coeficient de repartiment del producte C = 400€/900 = 0,44

Cost administratiu de l’article A = 450.000€ × 0,39 = 175.500€

Cost administratiu de l’article B = 450.000€ × 0,17 = 76.500€

Cost administratiu de l’article C = 450.000€ × 0,44 = 198.000€

Costos generals

Producte A = 150.000€

Producte B = 800.000€, repartits entre els dos productes segons el volum que ocupen al magatzem. Aquestes dades ja s’han calculat anteriorment.

Volum ocupat per B = 150.000 unitats × 1,4 m × 0,7 m × 1,2 m = 176.400 m3

Volum ocupat per C = 100.000 unitats × 1,4 m × 0,7 m × 1,5 m = 147.000 m3

Volum total: 176.400 + 147.000 = 323.400 m3

El producte B ocupa 176.400 × 100 / 323.400 = 55% de l’espai de la nau que comparteix amb el producte C. El coeficient que se li assigna al producte B és del 0,54.

Cost general de B = 0,55 × 800.000€ = 440.000€

El producte C ocupa 147.000 × 100/323.400 = 45%

Cost general de C = 0,45 × 800.000€ = 360.000€

Costos unitaris per producte

Concepte A B C
Cost d’espai 400.000€ 385.000€ 315.000€
Cost instal·lació 200.000€ 90.000€ 60.000€
Cost manipulació 400.000€ 444.000€ 606.000€
Cost de tinença 342.000€ 142.500€ 465.500€
Cost administració 175.500€ 76.500€ 198.000€
Cost general 150.000€ 440.000€ 360.000€
Cost total 1.667.500€ 1.578.000€ 2.004.500€
Cost unitari 9,26€ 10,52 20,05€

El preu a cobrar al client pel producte A, si el cost unitari d’emmagatzemar el producte A és de 9,26€, és el cost unitari més el marge de beneficis aplicat al cost:

Taxa a cobrar: 9,26€ + 9,26€ × 0,15 = 10,65€/unitat

Pressupost i desviacions

Tota empresa sol realitzar una planificació de fins a quant ascendirà cada tipus de cost. Es distingeix entre cost estàndard i cost històric.

  • Cost estàndard: cost que es fixa abans d’iniciar l’activitat. Aquest cost, per exemple, és una estimació que es realitza per a cada departament.
  • Cost històric: cost real que s’ha obtingut. Aquest cost s’obté de la comptabilitat interna de l’empresa.

Les desviacions sorgeixen quan hi ha diferències entre el cost històric i el cost estàndard. Aquestes desviacions poden ser positives i negatives. Aquestes desviacions permeten a l’empresa controlar la gestió dels diferents departaments i activitats.

  • Si l’empresa té desviacions positives significa que el cost és superior al que es tenia estimat.
  • Si l’empresa té desviacions negatives significa que el cost és inferior al que es tenia estimat.

Exemple de càlcul de desviacions

L’empresa X fa a principi d’any una previsió de costos de magatzem. A finals d’any compara els costos reals amb els costos previstos del departament de logística:

Concepte Cost real Cost previst Desviació
Manipulació
Personal 350.000€ 300.000€ 50.000€
Subministraments 600€ 660€ -60€
Finançament 3.400€ 3.400€ 0
TOTAL 354.000€ 304.060€ 49.940€

El cost real és més gran que el cost previst en referència als costos de manipulació pel fet que quan l’empresa va fer la previsió de costos de personal d’aquest apartat va ser bastant positiva o no va tenir en compte alguna altra dada. S’ha de revisar aquest apartat per veure quines han estat les causes d’aquesta desviació.

Operadors logístics

Per implantar la logística a una empresa s’ha de determinar el tipus d’empresa i l’activitat que realitza. Per posar un exemple, la logística industrial és més complexa que la logística de les empreses comercials.

L’empresa té tres opcions:

  • Incloure la funció logística en un departament de l’empresa.
  • Crear un departament de logística a l’empresa.
  • Externalitzar la funció logística (outsourcing logistics).

Les empreses que decideixen incorporar la funció logística a un departament de l’empresa, normalment l’incorporen al departament de comercialització, juntament amb l’emmagatzematge de productes acabats i atenció al client.

Les empreses que decideixen crear un departament de logística acostumen a ser les mitjanes i grans empreses. Les principals funcions del departament són:

  • Planificar la producció i la gestió de magatzems.
  • Planificar les compres en funció de la producció i el temps d’aprovisionament.
  • Planificar les vendes, a partir de la capacitat productiva i de la capacitat d’emmagatzematge i del transport.

Encara que quasi totes les grans empreses compten amb una xarxa logística pròpia, és a dir, fan les activitats d’aprovisionament, emmagatzematge i transport amb els seus propis mitjans, algunes petites i mitjanes empreses opten per externalitzar aquest procés. Per fer-ho contracten operadors logístics.

Els operadors logístics són empreses que ofereixen els serveis de transport i emmagatzematge a altres empreses.

Els serveis que ofereixen són molts i variats. El nombre de serveis que ofereixen depèn del tipus d’operador i de l’estratègia comercial.

Els serveis més comuns són:

  • Gestió de matèria primera: emmagatzematge i transport entre fàbriques.
  • Emmagatzematge: emmagatzematge de productes, gestió d’estocs, plataformes logístiques, manipulació i preparació de comandes, recepció i gestió de comandes, preparació de promocions, lloguer de mitjans de manipulació i emmagatzematge, codificació i etiquetatge.
  • Gestió del transport: transport de llarga distància, lloguer de vehicles, gestió d’assegurances de mercaderia, transports especials, transports internacionals.
  • Distribució: distribució de productes, organització de rutes de repartiment, recollida de devolucions, servei de paqueteria, correus i transport urgent.
  • Sistema d’informació connectada: connexió directa amb l’operador logístic que permet obtenir informació referent a la localització dels contenidors, demanda de productes, incidències, etc.
  • Marxandatge: serveis de marxandatge com, per exemple, reposició dels lineals o realització de la cartelleria.

L’outsourcing és la subcontractació de serveis logístics. Les empreses subcontracten altres empreses que realitzen tasques diferents de la seva activitat principal.

La decisió de subcontractació d’un operador logístic comporta una sèrie d’avantatges i desavantatges.

Avantatges:

  • L’operador logístic és especialista en el servei que ofereix, ja que és la seva activitat principal.
  • L’operador coneix el sector. Com que treballa per diferents sectors coneix la problemàtica de cadascun d’ells i s’adapta a les seves necessitats.
  • Transforma els costos fixos en costos variables. Si una empresa emmagatzema i distribueix les mercaderies amb els seus propis mitjans origina uns costos fixos que obté independentment del volum de les mercaderies emmagatzemades. Si es contracta un operador logístic els costos fixos es converteixen en costos variables ja que dependrà del nombre d’unitats que aquest emmagatzema o distribueix.

Desavantatges:

  • Desconfiança. Moltes empreses són desconfiades a l’hora de cedir a altres empreses el seu estoc, ja que pot afectar la qualitat del servei i es pot arribar a perdre informació si existeixen incidències del servei, terminis d’entrega, etc.
  • Conflictes laborals. Si es subcontracta un operador logístic, es poden arribar a perdre llocs de treball ja que les tasques realitzades pel personal de l’empresa passaria a realitzar-les aquest.
  • Dependència de l’operador logístic, que pot provocar que l’empresa perdi el control del seu procés productiu.

Característiques dels operadors logístics

Els operadors logístics són empreses amb unes característiques comunes:

  • Organització en xarxa. Això els permet arribar a qualsevol part del país gràcies a delegacions i sucursals existents oferint un servei de qualitat al client.
  • Costos molt competitius perquè s’especialitzen per sectors. Aquesta especialització els facilita la distribució del producte, poden fer-ne l’entrega al mateix lloc i aconseguir costos unitaris molt baixos.
  • Instal·lacions de grans dimensions. Això facilita les operacions de custòdia.
  • Gestió de grans volums d’informació i accés a la logística de grans companyies a escala mundial gràcies als sistemes d’intercanvi electrònic de dades per gestionar aquesta informació.
  • Preus molt competitius. Per oferir aquest tipus de preus els operadors logístics necessiten una economia d’escala.

Hi ha diversos tipus d’operadors logístics que realitzen diferents funcions:

  • Operadors de primer nivell(1PL): operadors logístics que proporcionen transport a les empreses.
  • Operadors de segon nivell (2PL): operadors logístics que ofereixen transport i emmagatzematge.
  • Operadors de tercer nivell(3PL): operadors logístics que s’encarreguen del transport, emmagatzematge, gestió d’inventaris i preparació de comandes.
  • Operadors de quart nivell (4PL): operadors logístics integrals. Aquests operadors s’encarreguen del transport, emmagatzematge, embalatge, preparació de comandes, organització sistemes d’informació i operacions comercials.

Exemple de classificació d'operador logístic

L’empresa de pernils La Malla, SL ha contractat l’empresa logística Rumbo SA per desenvolupar les seves funcions de logística. Rumbo SA s’encarrega de transportar els pernils al magatzem central de l’empresa. Tota la resta de funcions les desenvolupa l’empresa.

Per tant, l’empresa de logística Rumbo SA és un operador de primer nivell o 1PL, ja que s’ocupa tan sols del transport de la mercaderia.

Plataformes logístiques

Les plataformes logístiques són grans instal·lacions on es realitzen i coordinen les activitats. Aquestes plataformes es troben situades en aeroports, ports, terminals ferroviàries i centres de transport per carretera o terminal multimodal. Quasi totes tenen una zona de recepció i distribució de comandes, consolidació i expedició de càrregues. També disposen d’un moll amb àrees separades per a l’arribada i sortida de vehicles.

Aquestes plataformes logístiques tenen els següents objectius:

  • Oferir operacions auxiliars. Es centren en operacions que estan relacionades amb el transport, com ara la recollida i distribució, emmagatzematge, etiquetatge… Per poder realitzar aquestes funcions, les plataformes disposen d’una molt bona comunicació amb ports, aeroports, estacions ferroviàries i terminals multimodals.
  • Concentrar el transport pesat. Aprofiten al màxim les característiques tècniques dels mitjans de transport i col·laboren en la descongestió dels circuits urbans.
  • Rendibilitzar les inversions. Aconsegueixen minorar costos utilitzant unitats de càrrega i transport normalitzat que envien mitjançant grans rutes de transport.
  • Creació de grans àrees industrials i de consum, aconseguint un enllaç entre la resta de plataformes logístiques de la zona geogràfica on estan situades mitjançant corredors logístics.

Les plataformes logístiques es poden classificar en:

  • Ports secs: instal·lacions ubicades en zones d’interior però que es troben relacionades amb els ports del seu entorn. Aquestes connexions poden ser per carretera o per tren i utilitzen el contenidor per transportar tota la mercaderia. Aquest tipus de ports són necessaris per a l’extensió de la intermodalitat ja que faciliten les connexions mar-ferrocarril-autopista.
  • Zones d’activitats de logística (ZAL): a diferència dels ports secs, es troben situades a prop dels ports. La característica principal és la intermodalitat, unint els tres mitjans de transport.
  • Centres integrats de mercaderies (CIM): centres destinats en exclusiva al transport de carretera, que no disposen d’accés ni a ports ni a ferrocarrils, per tant són monomodals, la seva ubicació ja no depèn de la seva connexió amb els ports, si no d’optimitzar la seva relació amb grans centres empresarials i urbans pròxims.

Una plataforma logística ben dissenyada i comunicada ofereix els beneficis de la concentració d’activitat i una bona connexió a les xarxes de transport (autovies, autopistes…). També millora la competitivitat de les empreses situades a la plataforma ja que poden portar al mercat el seu producte a un millor cost.

Les empreses que volen integrar-se en una plataforma logística han d’estudiar si és una bona decisió o no. Per exemple, una empresa de productes químics fa bé de situar-se en una plataforma logística amb clients del seu sector. Si se situa en un altre tipus d’operadors, aquesta mateixa decisió li pot ocasionar més despeses si estan més allunyats dels seus clients, de les seves zones d’influència o pel cost d’instal·lar-se dins d’aquestes àrees.

Sistema EDI

Les comandes dels clients, els continguts dels subministraments i les ordres de càrrega i descàrrega es reben gràcies al sistema d’informació EDI que utilitzen.

El sistema EDI (electronic data interchange) facilita les operacions que realitzen els operadors logístics. Entre aquestes operacions destaquen els tràmits necessaris per realitzar tota la documentació, realització de comandes i les corresponents factures, control de magatzem, seguiment dels moviments dels contenidors, etc. Aquest sistema transmet entre ordinadors tot tipus d’informació relacionades amb les diferents operacions que es realitzen: transport, pagaments, informació relacionada amb la compravenda, informació relacionada amb les duanes, etc.

Els sistemes d’informació EDI més utilitzats relacionats amb el transport de mercaderies són:

  • Per carretera: Teleroute, que informa dels vehicles que es troben disponibles a Europa, o Euteltracs, que facilita el seguiment del vehicle des del centre de logística.
  • En tren: GOYA, sistema d’informació desenvolupat per RENFE que permet la gestió administrativa i de gestió de les diferents terminals; SACIM, que permet el seguiment de la mercaderia de tipus general; SACICO, sistema que permet el seguiment de la mercaderia transportada amb contenidors, i DOCIMEL, que permet lliurar de forma electrònica les cartes de port.
  • Per via aèria: un dels sistemes d’informació utilitzats és el sistema CASS, utilitzat com a sistema de pagament entre companyies.

Els beneficis de fer servir el sistema EDI són:

  • Correcta interpretació de la informació.
  • Transmissió de la informació de manera ràpida i completa.
  • Reducció de costos administratius i retards en pagaments i cobraments.
  • Realització de comandes d’una forma molt més ràpida i eficient.

Aplicacions informàtiques per al processament de dades

Una bona gestió logística es produeix quan no hi ha errors i es realitza amb el mínim temps possible. Per aquest motiu els programes encarregats d’aquesta gestió es complementen amb eines informàtiques com el full de càlcul, els processadors de textos i les presentacions per fer gràfics.

Aquestes eines ajuden a portar un control més eficient de les existències emmagatzemades amb l’elaboració de les fitxes de magatzem. També s’usen tant per calcular els costos totals i els unitaris com per realitzar l’anàlisi ABC.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats