Activitats

Classificació de productes segons el mètode ABC

L’objectiu d’aquesta activitat és la classificació del total dels estocs en tres grups, d’acord amb la seva aportació en la inversió de l’empresa.

L’empresa FAREXPORT, SL és un magatzem de distribució. Aquesta empresa agrupa els productes per famílies i dedica a tots els articles el mateix espai i tractament. Decideix fer una reclassificació utilitzant el mètode ABC, prenent com a variable el volum d’expedicions.

Referència Vendes
5020 4.500
5021 1.700
5022 1.000
5023 2.815
5024 1.250
5025 500
5026 5.724
5027 250
5028 245
5029 2.300
  1. Classifiqueu els productes segons el mètode ABC.
  2. Representeu gràficament els resultats.

1. El mètode ABC classifica els productes en tres grups:

  • Grup A, format per les referències 5026, 5020 i 5023. La suma de les tres referències suposa el 64,28% de l’activitat del magatzem.
  • Grup B, format per les referències 5029, 5021 i 5024. Representa un 25,88% del total de vendes acumulades.
  • Grup C, format per les referències 5022, 5025, 5027 i 5028. Representen el 9,84% del volum de vendes.

Les referències de la categoria A són les que experimenten més rotació, per tant l’empresa les ubicarà a una zona accessible i pròxima a la zona d’expedició. La gestió del magatzem es centrarà en aquesta categoria.

El grau de control serà el màxim portant a terme sistemes de revisió contínua i inventaris permanents que permetran conèixer en tot moment el nivell d’estoc que l’empresa té al magatzem.

2. Els resultats de l’anàlisi ABC es representen mitjançant la gràfica corba de Pareto. S’estableix una relació entre les vendes i els productes emmagatzemats: a l’eix d’abscisses hi ha representat el percentatge acumulat de vendes.

El 64,28% de les entrades sortides de mercaderia ve de l’estoc d’alta rotació; el 25,88% correspon al grup B i la resta es troba al grup C.

La gestió de magatzem es centrarà en els articles amb més rotació per agilitzar les activitats relacionades amb el magatzem i expedició.

Sistema 'just in time'

L’objectiu de l’activitat és conèixer l’avantatge competitiu d’utilitzar la filosofia just in time.

El sistema just in time (JIT) és una filosofia dirigida a la producció en què s’actua per optimitzar-la. Els materials que abasten les línies de producció ho han de fer “just a temps”, és a dir, quan són necessaris. Es tracta d’una filosofia de producció enfocada a la demanda.

Quin és l’avantatge competitiu d’utilitzar aquest sistema?

El JIT és un procediment que intenta minimitzar el temps total de fabricació, que s’entén com la suma de: temps d’inspecció, d’espera, de preparació, de procés i transport intern. Tanmateix, segons aquesta teoria, només el temps de procés afegeix valor; per tant, han de ser eliminats els malbarataments de sobreproducció, el temps d’espera, de transport, de procés, d’inventari, de moviments i de productes defectuosos.

Es pot explicar la teoria mitjançant els “cinc zeros”:

  • 0 defectes
  • 0 avaries
  • 0 estocs
  • 0 terminis
  • 0 paper

Punt de comanda, estoc total i estoc mínim

L’objectiu de l’activitat és conèixer el punt de comanda i l’estoc mínim i total d’una empresa.

COMERCIAL PLANAFAIZ, SA vol conèixer el punt de comanda de l’article BRI-AN, el qual distribueix en exclusiva per tot Catalunya.

Disposa de la següent informació:

  • Demanda anual: 9.000 unitat
  • Cost de gestió de la comanda: 125,00€
  • Cost d’emmagatzemament: 0,75€
  • Quantitat o volum òptim que cal demanar: 1.732 unitats
  • Termini de subministrament: 12 dies (es pot endarrerir 3 dies).
  • Activitat laboral de l’empresa: 280 dies/any

Calculeu:

  1. Punt de comanda
  2. Estoc total
  3. Estoc mínim

1. Calculeu la demanda mitjana:

Determinarem l’estoc de seguretat:

Per acabar, determinarem el nivell d’existències en el punt de comanda:

La comanda de reposició s’emet quan les existències siguin 480 unitats.

2. L’estoc total és igual al punt de comanda més el volum òptim de comanda.

Estoc total = Estoc de seguretat + Volum òptim de comanda

Estoc total = 96 u. + 1.732 u. = 1.828 u.

3. L’estoc mínim ve determinat pel punt de comanda.

Estoc necessari al magatzem de l'empresa

L’objectiu de l’activitat és conèixer les unitats necessàries al magatzem per evitar ruptures d’estoc.

L’empresa Supermercats TASRE, SA vol conèixer l’estoc mensual necessari.

Disposa de les següents dades:

  • L’estoc d’exposició és de 10 unitats.
  • La demanda mitjana és de 30 unitats/dia i l’activitat és de 20 dies al mes.
  • El proveïdor triga 5 dies en subministrar la comanda, però es pot retardar dos dies.

Calculeu l’estoc total que necessita l’empresa, tenint en compte que ha de crear un estoc de seguretat per cobrir els retards en el lliurament.

L’estoc total és la suma de l’estoc de presentació, l’estoc de cicle i l’estoc de seguretat. Per conèixer l’estoc de cicle se sumarà la demanda mitjana del període i la demanda de reposició.

  • Estoc total: 10 u. + 750 u. + 60 u. = 820 unitats
  • Estoc d’exposició o presentació: 10 unitats
  • Estoc actiu o de cicle: 600 u. + 150 u. = 750 unitats

Demanda del període: 600 unitats

()

Demanda durant la reposició:

Per calcular la demanda de reposició es multiplica la demanda mitjana pels dies que es triga a subministrar la comanda.

()

Estoc de seguretat: 60 u.

L’estoc de seguretat es calcula a partir del consum mitjà i els possibles retards que el proveïdor pot tenir en el lliurament de la comanda:

Consum mitjà: 30 u./dia

Possibles retards en el lliurament: 2 dies

()

Estoc màxim

L’objectiu d’aquesta activitat és calcular l’estoc màxim d’una empresa.

CORTINATGES GASRE, SL manté la seva activitat laboral durant 289 dies a l’any. El consum anual del teixit L12 és de 2.500 peces. Les existències es revisen mensualment i s’envia la comanda al proveïdor, que tarda 8 dies a subministrar la comanda (de vegades es retarda dos dies més).

Calculeu:

  • Estoc màxim
  • Quantitat que s’ha de sol·licitar l’1 d’abril si les existències són de 120 peces i el taller roman obert 21 dies durant aquest mes.

Calculeu la demanda mitjana:

Dm = 2.500 u. / 289 dies laborables = 8,65 u./dia ≈ 9 u./dia

Determinarem l’estoc de seguretat:

Ss = Dm × Pr

Ss = 9 u./d × 2 dies de possible retard = 18 u.

Determineu la demanda del període o el consum entre les dues revisions:

Dp = Dm × Dies actius o laborables del període

Dp = 9 u./dia × 21 dies = 189 u.

A continuació, calculeu l’estoc màxim:

Estoc màxim = Dm × Pe + Dm del període + Ss

Estoc màxim = 9 u. × 8 dies + 189 u. + 18 u. = 279 u.

Per saber la quantitat que cal demanar:

Estoc màxim = 279 u.

Estoc actual = 120 u.

279 u. – 120 u. = 159 u.

S’hauran de demanar 159 unitats.

Punt de comanda i volum òptim de comanda

L’objectiu d’aquesta activitat és calcular el punt de comanda i el VOC de l’empresa.

L’empresa COMERCIAL MARSA, SA és distribuïdora de tisores per podar i vol conèixer el punt de comanda i el volum òptim de comanda de l’article TRI-SM1.

Disposa de la següent informació:

  • Cost de gestió de la comanda: 120,00€
  • Demanda anual: 7.500 unitats
  • Cost d’emmagatzemament: 0,90€
  • Termini de subministrament: 15 dies (es pot endarrerir 5 dies).
  • Activitat laboral de l’empresa: 300 dies/any

Calculeu el punt de comanda i el VOC, sabent que l’activitat laboral de l’empresa és de 300 dies a l’any.

Calculeu la demanda mitjana:

Dm = 7.500 u. / 300 dies laborables = 25 u./dia

Determinarem l’estoc de seguretat:

Ss = Dm × Pr

Ss = 25 u./d × 5 dies de possible retard = 125 u.

Per acabar, determinarem el nivell d’existències en el punt de comanda:

Pc = Ss + (Dm × Pe)

Pc = 125 u. + (25 u. × 15 dies) = 500 u.

La comanda de reposició s’emet quan les existències siguin 500 unitats.

Tot seguit determinarem el volum òptim de comanda aplicant la fórmula de Wilson:

Cg = Costos de gestió = 120,00 € D = Demanda anual = 7.500 u. Cp = Costos de possessió = 0,90 €

El volum òptim de comanda serà de 1.414 unitats.

Volum òptim de comanda

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el volum òptim de comanda per tal que el cost d’aprovisionament sigui mínim.

Comercial Rasso, SA compra anualment 70.000 unitats del producte PR-17. Cada cop que realitza una comanda, les despeses de gestió pugen a 150,00€ i el cost anual per emmagatzemar unitat de producte és de 30,00€.

El proveïdor, segons la quantitat sol·licitada en cada comanda, ofereix els següents preus:

  • Fins a 1.000 unitats: 40,00€/u.
  • De 1.001 a 3.000 unitats: 35,00€/u.
  • De 3.001 a 5.000 unitats: 30,00€/u.

Calculeu:

  1. Quina quantitat convé demanar en cada comanda perquè el cost total sigui mínim?
  2. Quantes comandes haurem de realitzar?
  3. Quin serà el cost total?

A on:

  • Cg = Costos de gestió = 150,00 €
  • D = Demanda anual = 70.000 u.
  • Cp = Costos de possessió = 30,00 €

El volum òptim de comanda serà 837 u.

Per a una comanda de 837 u., el preu és de 40,00 €/unitat i els costos de 84 comandes seran els següents:

Cost d’adquisició

Cost de gestió

Cost de possessió o d’emmagatzematge

Cost Total = 2.825.155,00 €

Comanda òptima

L’objectiu d’aquesta activitat és calcular la comanda òptima així com el nombre de comandes a realitzar i el temps que hi ha entre comandes.

Una empresa necessita anualment 100.000 kg de matèria primera per a la producció. El cost de gestió d’una comanda és de 10€ i el cost de possessió unitari anual es de 6€. El preu de compra és de 7 €/kg.

Calculeu:

  1. La comanda òptima segons el model de Wilson
  2. El nombre de comandes anuals d’acord amb el resultat anterior
  3. El temps entre dues comandes

1. Comanda òptima

  • 300.000/1.000 = 300 comandes
  • 365/300 = 1,21 dies

L’empresa ha de realitzar comandes de 1.000 unitats , ja que és la quantitat que genera els mínims costos en aprovisionament.

2. Nombre de comandes anuals

Es realitzaran 300 comandes a l’any.

3. Temps entre comandes

Cal dividir els dies de l’any entre el nombre de comandes. Aquesta empresa deixa passar un dia entre comandes (365/300= 1,2 dies).

Període mitjà de maduració

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el temps que de mitjana transcorre des que s’inverteix una unitat monetària fins que es recupera via el cobrament de la venda o servei realitzat.

L’empresa Indústries Fersabo, SL en relació amb l’article FER30 aporta les següents dades:

  • Existències inicials de matèries primeres (MP): 30.000,00 €
  • Existències finals de matèries primeres (MP): 50.000,00 €
  • Adquisició de matèries primeres (MP): 4.000.000,00 €
  • Existències mitjanes de productes en curs (PC): 130.000,00 €
  • Despeses de fabricació: 890.000,00 €
  • Estoc inicial de productes acabats (PA): 125.000,00 €
  • Estoc final de productes acabats (PA): 200.000,00 €
  • Saldos mitjans de clients: 575.000,00 €
  • Vendes a clients: 14.570.000,00 €
  • Devolucions de clients: 250.000,00 €
  • Saldo inicial de proveïdors: 190.000,00 €
  • Saldo final de proveïdors: 850.000,00 €
  • Compres del període a proveïdors: 6.150.000,00 €
  • Devolucions a proveïdors: 350.000,00 €

Calculeu el període mitjà de maduració econòmic i financer.

Un cop realitzat, doneu resposta a les següents qüestions:

  1. Quantes vegades es renoven les existències de matèries primeres al magatzem?
  2. Quant de temps romanen les matèries primeres emmagatzemades al magatzem fins que s’incorporen al procés de fabricació?
  3. Quin és el nombre de dies que aquesta empresa tarda en fabricar una unitat de FER30?
  4. Quantes vegades es renoven els estocs en curs?
  5. Durant quant temps els productes acabats romanen al magatzem fins que són venuts?
  6. Quant tarda Indústries Fersabo, SL en cobrar dels seus clients?
  7. Quant temps tardarem a recuperar la inversió monetària en matèries primeres i altres despeses de transformació fins la seva recuperació mitjançant el cobrament dels productes fabricats i venuts als clients? Com s’anomena aquest període?
  8. Durant quants dies els proveïdors finançaran les nostres compres?

Desenvolupament del període mitjà de maduració econòmic i el període mitjà de maduració financer

Període d’emmagatzematge de les matèries primeres, PME

Consum de matèries primeres = EI · MP + Compres del períodeEF · MP

Consum MP = 30.000,00 € + 4.000.000,00 € - 50.000,00 € = 3.980.000,00 €

El període mitjà de maduració d’emmagatzematge de matèries primeres és de 3,67, és a dir 4 dies. Per tant, cada 4 dies es renoven les existències en primeres matèries al magatzem. S’ha tingut en compte el consum de les matèries primeres i les existències mitjanes d’aquestes.

Període de fabricació, PMF

Per calcular el PMF es necessita conèixer el cost de la producció i les existències mitjanes dels productes en curs, per poder calcular la ràtio de producció.

Cost de producció = EI · PC + Consum de MP + Despeses de fabricacióEF · PC

Cost de producció = 130.000,00 € + 3.980.000,00 € + 890.000 € = 5.000.000,00 €

Existències mitjanes PC = 130.000,00 €

Una vegada calculada la ràtio, ja podem esbrinar el PMF:

El període mitjà de fabricació és de 9 dies, és a dir, l’empresa tarda 9 dies a completar el cicle de producció

Període de vendes, PMV Primer es calcula el nombre de vegades que es renova l’estoc de productes acabats, dividint el volum de vendes valorades al preu de cost i les existències mitjanes del magatzem de productes acabats valorades a preu de cost.

Cost de les vendes = EI · PA + Cost de producció del períodeEF · PA

Cost de les vendes = 110.000,00 € + 5.000.000,00 € - 180.000 € = 4.930.000,00 €

Es calcula el PMV:

El període mitjà de vendes és de 10 dies. Els productes de l’empresa es troben emmagatzemats durant 10 dies fins a la venda als clients.

Període de cobrament, PMC Per calcular el PMC es necessita conèixer el nombre de vegades que es renova el deute mitjà dels clients dividint el volum de vendes (valorades a preu de venda) entre els saldos mitjans dels clients.

Vendes netes del període = VendesDevolució de les vendes

Vendes netes del període = 14.570.000,00 € - 250.000,00 € = 14.320.000,00 €

Existències mitjanes saldos de clients = 575.000,00 €

25 vegades que es renova el deute mitjà dels clients

13 dies tarden a cobrar dels clients.

Període mitjà de maduració econòmic, PME

PME = PME + PMF + PMV + PMC

PME = 3,67 dies + 9,49 dies + 10,73 dies + 14,65 dies = 38,54 dies

Període de pagament, PMP

Compres netes del període = CompresDevolució de les compres

Compres netes del període = 6.150.000,00 € - 350.000,00 € = 5.800.000,00 €

Període mitjà de maduració financer, PMF

PMF = PME + PMF + PMV + PMC - PMP

PME = 3,67 dies + 9,49 dies + 10,73 dies + 14,65 dies – 32,74 dies = 5,8 dies

  1. Quantes vegades es renoven les existències de matèries primeres al magatzem?
    99,5 vegades o rotacions
  2. Quant de temps romanen les matèries primeres emmagatzemades al magatzem fins que s’incorporen al procés de fabricació?
    3,67 dies
  3. Quin és el nombre de dies que aquesta empresa tarda a fabricar una unitat de FER30?
    9,49 dies
  4. Quantes vegades es renoven els estocs en curs?
    38,46 vegades o rotacions
  5. Durant quant temps els productes acabats romanen al magatzem fins que són venuts?
    10,73 dies
  6. Quan triga Indústries Fersabo, SL a cobrar dels seus clients?
    14,65 dies
  7. Quant temps tardaran a recuperar la inversió monetària en matèries primeres i altres despeses de transformació fins la seva recuperació mitjançant el cobrament dels productes fabricats i venuts als clients? Com s’anomena aquest període?
    38,54 dies
    Període mitjà de maduració econòmic
  8. Durant quants dies els proveïdors finançaran les nostres compres?
    32,74 dies

Valoració existències

L’objectiu d’aquesta activitat és valorar les existències del magatzem utilitzant el mètode FIFO.

L’empresa CAFA SL ven dolços artesanals a botigues especialitzades. Per registrar els fluxos i conèixer el valor dels estocs utilitza el mètode FIFO. Durant el mes de març, els paquets de galetes artesanes han presentat els següents moviments:

  1. 4/2 Existències inicials 40 paquets a 3,40 € la bossa.
  2. 5/2 Compra de 90 unitats a 4,10 €/u.
  3. 8/2 Venda de 60 unitats.
  4. 11/2 Venda de 50 unitats.
  5. 17/2 Compra de 80 unitats a 3,70 €/u.
  6. 22/2 Venda de 60 unitats.
  7. 26/2 Compra de 100 unitats a 4 €/u.

Calculeu la fitxa de magatzem pel mètode FIFO

Taula: Fitxa magatzem
EntradesSortidesExistències
Núm.OperacióQPreuValorQPreuValorQPreuValor
1 40 3,40 136,00
2Compra 90 4,10 369,00 40
90
3,40
4,10
136,00
369,00
3Venda 40
20
3,40
4,10
136,00
82,00

70

4,10

287,00
4Venda 50 4,10 205,00 20 4,10 82,00
5Compra 80 3,70 296,00 20
80
4,10
3,70
82,00
296,00
6Venda 20
40
4,10
3,70
82,00
148,00

40

3,70

148,00
7Compra 100 4,00 400,00 40
100
3,70
4,00
148,00
400,00

Al final el valor de l’inventari és de 100 unitats a 4€/unitat = 400 €

Càlcul del llindar de rendibilitat I

L’objectiu d’aquesta activitat és calcular el punt mort de l’empresa per conèixer a partir de quina quantitat venuda començarà a obtenir beneficis.

L’Anna vol muntar un celler a Bot. Necessita conèixer el llindar de rendibilitat a partir de les dades següents:

  • Lloguer del local: 15.000 €/any
  • Altres costos fixos: 6.000 €/any
  • Costos variables unitaris : 9 €/ampolla de vi
  • Preu venda unitari: 20 €/ampolla de vi.

Calculeu:

  1. El llindar de rendibilitat.
  2. És possible assolir el llindar de rendibilitat si l’Anna fa una estimació de vendes de 3.000 ampolles? Calculeu si obtindrà beneficis o pèrdues.
  3. A quin preu hauria de fixar l’ampolla de vi, si fa una previsió de vendes de 2.500 ampolles i vol guanyar 10.000 €/any?

1. Càlcul del llindar de rendibilitat

CF = 15.000 + 6.000 = 21.000 €

Benefici = IT - CF - CV

Benefici = 20·q - 21.000 - 9·q

11·q = 21.000

q = 1.909 ampolles de vi.

amb la producció de 1.909 ampolles de vi l’empresa no guanya ni perd

2. És possible assolir el llindar de rendibilitat si l’Anna fa una estimació de vendes de 3.000 ampolles? Calculeu si obtindrà beneficis o pèrdues.

Si el llindar de rendibilitat s’estableix en 1.909 ampolles, amb una estimació de vendes de 3.000 ampolles obtindrà beneficis.

Benefici = 20·q - 21.000 - 9·q

Benefici = 20·3.000 - 21.000 - 9·3.000

Benefici = 12.000 €

3. A quin preu hauria de fixar l’ampolla de vi, si fa una previsió de vendes de 2.500 ampolles i vol guanyar 10.000 €/any?

10.000 = 2.500·p - 21.000 - 9·2.500

10.000 = 2.500·p - 43.500

preu = 21,4 €/ampolla

Càlcul del llindar de rendibilitat II

L’objectiu de l’activitat és trobar el punt d’equilibri on els beneficis totals són iguals als costos.

L’empresa Maruja, SA fabrica cadires. Facilita les dades següents:

  • Consum
    • Matèria A: 45.000€
    • Matèria B: 18.000€
  • Despeses d’administració i neteja: 15.000€
  • Mà d’obra: 30.000€
  • Subministrament: 8.000€
  • Despeses de manteniment de maquinària: 18.000€
  • Productes fabricats: 2.500 cadires
  1. Desglosseu els costos en fixos i variables.
  2. Calculeu el cost total.
  3. Calculeu el llindar de rendibilitat per a un preu de venda de 150€/unitat.

1. Costos fixos i costos variables:

Concepte Costos variables Costos fixos
Matèria A 45.000
Matèria B 18.000
Administració i neteja 15.000
Mà d’obra 30.000
Subministrament 8.000
Manteniment de maquinària 18.000
Total

Total costos variables: 93.000€ Total costos fixos: 41.000€

2. Cost total = 93.000€ + 41.000€ = 134.000€

3. Llindar de rendibilitat: el punt d’equilibri és quan el cost total és igual a l’ingrés total.

PV = 150€

CVu= 93.000/2.500 unitats = 37,2€

Q= 41.000/(150-37,2) = 363,47 cadires

El llindar de rendibilitat s’aconseguirà amb 363 cadires.

A partir de la producció d’aquesta quantitat l’empresa començarà a obtenir beneficis.

Anar a la pàgina anterior:
Gestió d'estocs
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació