Resum

Tota empresa sol realitzar una planificació de tots els costos logístics que es generen durant un període determinat de temps. Aquest pressupost serveix per fixar uns objectius de cost per a cada departament, per activitat. A l’inici d’una activitat normalment es realitza un pressupost tenint en compte la inversió total i els costos associats al producte.

Els costos logístics es divideixen en cinc grups: segons la seva imputabilitat al producte, segons l’origen, la seva activitat d’aprovisionament, l’activitat d’emmagatzematge i l’activitat de distribució.

En la gestió d’estocs s’originen una sèrie de costos ocults, entre els quals destaquen: l’obsolescència, ruptures o deteriorament, diferències en els inventaris, cost de logística inversa i cost de ruptura d’estoc. Per minimitzar els costos ocults i optimitzar l’estructura dels costos logístics de l’empresa, cal prendre mesures que influeixin directament sobre les seves causes. La mesura més adequada és implementar sistemes de qualitat i oportunitat en la gestió de costos, com són la reducció d’estocs, els sistemes just in time, etc.

Tenir estoc al magatzem genera una sèrie de costos que seran assignats al producte emmagatzemat seguint unes normes de repartiment.

Hi ha empreses que fan les activitats d’aprovisionament, emmagatzematge i transport amb els seus propis mitjans o subcontracten els serveis d’un operador logístic. Els operadors logístics són empreses que ofereixen els serveis de transport i emmagatzematge a altres empreses.

La gestió d’estocs apareix amb la finalitat d’aconseguir tenir el nivell òptim d’estocs per minimitzar aquests costos. L’empresa que aconsegueix reduir els costos d’estocs sense afectar el seu nivell de producció té un avantatge competitiu davant la resta d’empreses i al reduir la quantitat emmagatzemada, l’empresa aconsegueix reduir les seves necessitats d’espai al magatzem.

La finalitat de l’inventari és conèixer en cada moment la quantitat exacta de producte, ja sigui matèria primera, producte semiacabat o producte acabat que l’empresa té emmagatzemat. És una eina imprescindible per poder realitzar comprovacions, rectificar hàbits i introduir millores.

Les empreses utilitzen dos tipus d’inventaris: inventari permanent i inventari periòdic.

Dins de l’inventari periòdic trobem l’inventari final i l’inventari rotatiu. Per un altre costat, podem classificar els inventaris segons la seva funció en:

  • Inventaris de fluctuació
  • Inventaris d’anticipació
  • Inventaris de mida de lot

El sistema de classificació ABC, també conegut com el mètode de Pareto, ens permet classificar els productes segons l’activitat que genera l’empresa. Aquesta classificació permet prestar més atenció als articles que tenen un percentatge més significatiu per a l’empresa, és a dir aquells articles que tenen més sortida. Els articles es dividiran en tres categories depenent del valor significatiu que aporten a l’empresa. Una gestió d’estocs eficient es produeix quan l’empresa aconsegueix emmagatzemar la mínima quantitat d’estoc al seu magatzem evitant la ruptura d’estocs.

Les existències es poden classificar des de diferents punts de vista: segons la seva finalitat, segons l’activitat de l’empresa, segons el criteri operatiu i segons la seva naturalesa física. Segons la finalitat de l’estoc dins del cicle econòmic de l’empresa trobem la següent classificació: estoc actiu, estoc mitjà, estoc de seguretat, estoc de trànsit, estoc estacional, estoc de recuperació, estoc obsolet, estoc disponible i estoc especulatiu. Segons l’activitat de l’empresa: mercaderies, primers matèries, altres proveïments, productes acabats, subproductes, residus i materials recuperats. Segons el nivell d’estocs: estoc òptim, estoc zero, estoc físic, estoc disponible, estoc màxim i estoc mínim. Segons la seva naturalesa: estoc perible, estoc no perible i estoc amb data de caducitat.

L’assignació de l’estoc entre magatzems té com a objectiu poder oferir alts nivells de servei. Aquesta assignació té un impacte important a l’estoc de trànsit i a l’estoc de seguretat.

Els factors que afecten la gestió d’estocs són: les previsions de vendes, els costos, els terminis i el nivell de servei. Les previsions de vendes ens permetran decidir el nivell òptim de producte que hem d’emmagatzemar. Una bona optimització de la gestió d’estocs necessita conèixer els costos associats als productes emmagatzemats. Aquests costos es classifiquen en: costos d’emissió de comanda, cost d’adquisició i cost d’emmagatzematge.

El termini d’entrega del producte és el temps que passa des que es fa l’ordre de comanda fins que arriben els productes al magatzem i ja estan disponibles per a la venda o per a la seva incorporació en el procés productiu. La quantitat d’estoc dependrà del termini d’entrega.

Els sistemes de reaprovisionament responen a les preguntes següents: quan ha de fer la comanda l’empresa i quanta quantitat ha de demanar. Els sistemes que més s’utilitzen per calcular el reaprovisionament de l’estoc són: revisió contínua i revisió periòdica. L’empresa necessita saber en tot moment quina quantitat té d’existències al seu magatzem i conèixer el seu valor. Els criteris més utilitzats per valorar les existències que surten del magatzem són: el PMP, el LIFO i el FIFO.

La rotació d’estocs es pot definir com el nombre de vegades que durant un període de temps es renoven les existències i es recupera el capital invertit. El període mitjà de maduració (PMM) és el temps que passa des que es compren les matèries primeres fins a la venda de productes elaborats. El cicle de la comanda del client s’inicia quan aquest realitza una sol·licitud de materials o producte a un proveïdor, és a dir, quan fa una comanda, i finalitza quan rep el producte.

Durant la recepció i expedició de mercaderia es genera documentació que és del tot necessària per al registre de totes les operacions que es porten a terme durant aquests processos. D’aquesta manera queda constància dels fets i també de les parts que hi participen. Aquesta documentació registra tant l’entrada de mercaderies (recepció, inspecció, registre de l’estat de les mercaderies i descàrrega) com l’emmagatzematge (ubicació, conservació i moviment de mercaderies dins del magatzem) i la seva sortida.

En el magatzem es genera un gran volum d’informació que s’ha d’actualitzar constantment per tal d’assegurar un servei òptim durant tot el procés de recepció, emmagatzematge i expedició de les mercaderies. L’ús de grans volums de dades, unit a la necessitat de compilar-les, intercanviar-les, emmagatzemar-les, analitzar-les i recuperar-les fa que sigui de vital importància l’ús de programari informàtic. Cal destacar, a part de programari específic com són els CRM o els ERP, altres aplicacions informàtiques com les bases de dades, els fulls de càlcul, els processadors de textos i els cronogrames.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge