Resum

Quan s’ha determinat la quantitat de persones que s’ha d’entrevistar, és necessari seleccionar-les d’entre tot el conjunt.

S’anomena població estadística o univers el conjunt dels individus de referència sobre el qual es fa una sèrie d’observacions.

La mostra és el subconjunt d’elements o individus seleccionats d’un univers i la manera de seleccionar-los s’anomena mostreig.

Fer un mostreig significa seleccionar n elements de l’univers objecte d’estudi, de mida N, en què n ∈ N, per tal d’obtenir informació de determinades característiques d’aquest univers, dins del marge de confiança determinat. Hi ha dos tipus de mostreig:

  • Mostreigs probabilístic: la probabilitat que s’esculli una persona en particular d’entre tota la població és coneguda i es fa aleatòriament.
  • Mostreig no probabilístics: no es coneix la probabilitat de pertànyer a la mostra i els elements s’escullen a criteri de l’investigador.

El mostreig probabilístic o aleatori és l’únic que permet obtenir dades susceptibles de ser tractades estadísticament. Per això, abans de la planificació del treball de camp i a l’hora de determinar la mida de la mostra, és molt important tenir-ho en compte.

Per calcular la mida de la mostra, s’ha de tenir en compte si es vol estimar una mitjana o una proporció i si la població és finita o infinita.

Un cop s’ha calculat la mida de la mostra, cal determinar-ne la composició per algun del mètodes de mostreig següents:

  • Aleatori simple. Totes les unitats de la mostra tenen la mateixa probabilitat de ser escollides.
  • Aleatori sistemàtic. És una manera de triar les unitats, segons la qual es divideix l’univers per l’amplitud de la mostra i es tria aleatòriament una unitat, a partir de la qual es tria la que ocupa el lloc de l’anterior augmentat amb el resultat de N / n.
  • Per conglomerats. Extreu blocs d’elements amb la fórmula N / nc (nc = nombre de conglomerats o grups).
  • Estratificat. Cal definir els estrats de la població i després escollir entre l’assignació simple, l’assignació proporcional o l’assignació òptima.
  • Per quotes. Manté en la mostra les proporcions de sexe, edat, etc. de l’univers; és el més utilitzat.
  • Probabilístic. A l’atzar.
  • No probabilístic o empíric. Segons els criteries de l’investigador.

Els errors més freqüents en qualsevol procés d’investigació són de disseny, de treball de camp i de tractament de les dades.

El treball de camp que es porta a la pràctica més habitualment és aquell que fa servir la tècnica de l’enquesta per a la recollida efectiva de les dades. La posada en marxa del treball de camp implica tres fases: planificació, execució i control:

  1. En l’etapa de planificació s’ha de preveure com es localitzarà el col·lectiu que s’ha d’entrevistar, com se seleccionaran i es formaran els entrevistadors i com s’elaboraran els qüestionaris: totes aquestes qüestions són de gran transcendència per a l’èxit d’una investigació.
    De manera paral·lela a aquestes tasques, s’ha d’elaborar un pressupost, que té una gran influència en les decisions respecte a la forma de dur a terme el treball de camp, la seva durada i la dimensionalitat de l’esforç dedicat. Igualment, és important el seguiment i control de les possibles desviacions respecte de les quantitats pressupostades.
  2. La segona etapa del treball de camp és l’execució, per a la qual cal tenir en compte una sèrie de criteris a l’hora de fer les entrevistes per tal de garantir la màxima fiabilitat de les respostes i participació dels entrevistats.
  3. La tercera i darrera etapa és el control de la informació recollida per tal de corregir possibles errors o fraus per part dels entrevistadors que podrien distorsionar la qualitat de l’anàlisi posterior de les dades.

Una vegada les dades estan recollides i la seva fiabilitat garantida, és el moment de preparar-les abans de tractar-les estadísticament. La preparació de les dades comença amb la codificació dels qüestionaris i la seva inserció en un fitxer.

La codificació de les respostes d’un qüestionari es fa de manera diferent si són:

  • De caràcter quantitatiu: es consigna la resposta tal com la dóna l’entrevistat.
  • De caràcter qualitatiu: cal diferenciar si les preguntes són tancades (i, per tant, les opcions de resposta estan restringides) o obertes (hi ha multitud de possibles respostes).
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge