Resum

Quan s’ha determinat la quantitat de persones que s’ha d’entrevistar, és necessari seleccionar-les d’entre tot el conjunt.

S’anomena població estadística o univers el conjunt dels individus de referència sobre el qual es fa una sèrie d’observacions.

La mostra és el subconjunt d’elements o individus seleccionats d’un univers i la manera de seleccionar-los s’anomena mostreig.

Fer un mostreig significa seleccionar n elements de l’univers objecte d’estudi, de mida N, en què n ∈ N, per tal d’obtenir informació de determinades característiques d’aquest univers, dins del marge de confiança determinat. Hi ha dos tipus de mostreig:

Mostreigs probabilístic: la probabilitat que s’esculli una persona en particular d’entre tota la població és coneguda i es fa aleatòriament.
Mostreig no probabilístics: no es coneix la probabilitat de pertànyer a la mostra i els elements s’escullen a criteri de l’investigador.

El mostreig probabilístic o aleatori és l’únic que permet obtenir dades susceptibles de ser tractades estadísticament. Per això, abans de la planificació del treball de camp i a l’hora de determinar la mida de la mostra, és molt important tenir-ho en compte.

Per calcular la mida de la mostra, s’ha de tenir en compte si es vol estimar una mitjana o una proporció i si la població és finita o infinita.

Un cop s’ha calculat la mida de la mostra, cal determinar-ne la composició per algun del mètodes de mostreig següents:

Aleatori simple. Totes les unitats de la mostra tenen la mateixa probabilitat de ser escollides.
Aleatori sistemàtic. És una manera de triar les unitats, segons la qual es divideix l’univers per l’amplitud de la mostra i es tria aleatòriament una unitat, a partir de la qual es tria la que ocupa el lloc de l’anterior augmentat amb el resultat de N / n.
Per conglomerats. Extreu blocs d’elements amb la fórmula N / nc (nc = nombre de conglomerats o grups).
Estratificat. Cal definir els estrats de la població i després escollir entre l’assignació simple, l’assignació proporcional o l’assignació òptima.
Per quotes. Manté en la mostra les proporcions de sexe, edat, etc. de l’univers; és el més utilitzat.
Probabilístic. A l’atzar.
No probabilístic o empíric. Segons els criteries de l’investigador.

Els errors més freqüents en qualsevol procés d’investigació són de disseny, de treball de camp i de tractament de les dades.

El treball de camp que es porta a la pràctica més habitualment és aquell que fa servir la tècnica de l’enquesta per a la recollida efectiva de les dades. La posada en marxa del treball de camp implica tres fases: planificació, execució i control:

En l’etapa de planificació s’ha de preveure com es localitzarà el col·lectiu que s’ha d’entrevistar, com se seleccionaran i es formaran els entrevistadors i com s’elaboraran els qüestionaris: totes aquestes qüestions són de gran transcendència per a l’èxit d’una investigació.
De manera paral·lela a aquestes tasques, s’ha d’elaborar un pressupost, que té una gran influència en les decisions respecte a la forma de dur a terme el treball de camp, la seva durada i la dimensionalitat de l’esforç dedicat. Igualment, és important el seguiment i control de les possibles desviacions respecte de les quantitats pressupostades.
La segona etapa del treball de camp és l’execució, per a la qual cal tenir en compte una sèrie de criteris a l’hora de fer les entrevistes per tal de garantir la màxima fiabilitat de les respostes i participació dels entrevistats.
La tercera i darrera etapa és el control de la informació recollida per tal de corregir possibles errors o fraus per part dels entrevistadors que podrien distorsionar la qualitat de l’anàlisi posterior de les dades.

Una vegada les dades estan recollides i la seva fiabilitat garantida, és el moment de preparar-les abans de tractar-les estadísticament. La preparació de les dades comença amb la codificació dels qüestionaris i la seva inserció en un fitxer.

La codificació de les respostes d’un qüestionari es fa de manera diferent si són:

De caràcter quantitatiu: es consigna la resposta tal com la dóna l’entrevistat.
De caràcter qualitatiu: cal diferenciar si les preguntes són tancades (i, per tant, les opcions de resposta estan restringides) o obertes (hi ha multitud de possibles respostes).