Planificació del treball de camp i obtenció de la informació

El treball de camp és una fase molt important de la investigació i cal que es planifiqui, s’executi i es controli de forma adequada per no desvirtuar tota la feina feta en les fases precedents (definició d’objectius, recerca d’informació secundària, disseny de les tècniques de recollida d’informació primària…) o posteriors com l’anàlisi i interpretació de les dades que s’hagin recollit.

El treball de camp és la fase de la investigació comercial que té com a objectiu la recollida efectiva de dades vàlides a partir d’un grup d’individus seleccionats d’una mostra.

El plantejament i la confecció del treball de camp és totalment diferent si, per a la recollida de dades, s’aplica una metodologia qualitativa o una metodologia quantitativa. En el primer cas, l’entrevistador ha de dominar a fons algunes tècniques relacionades amb la psicologia i tenir experiència en la conducció de reunions de grups. En canvi, la recollida d’informació quantitativa la poden fer tècnics amb una formació específica i unes intruccions molt precises.

Aquests materials només tracten la metodologia per a l’obtenció quantitativa i, en particular, la recollida d’informació mitjançant les enquestes, ja que és la tècnica més utilitzada en la majoria d’investigacions comercials.

Determinació dels objectius i fases del treball de camp

Com en la majoria de procediments i estudis comercials, en el treball de camp es poden distingir les tres fases o etapes següents:

  • Planificació: concreció i ordenació de les activitats o tasques que s’han de portar a terme.
  • Execució: portar a terme totes els activitats o tasques que han estat planificades.
  • Control: verificar o sotmetre a una avaluació les accions que s’han portat a terme.

La planificació del treball de camp es fa a partir dels objectius que s’han fixat per a la investigació que es vol portar a terme.

Per a l’execució del treball de camp cal definir quins són els objectius que es plantegen amb relació a l’obtenció d’informació, és a dir, cal concretar com es portarà a terme la recollida d’informació segons les característiques i el volum d’informació que es vol aconseguir.

L’objectiu del treball de camp sempre és la recollida de dades i d’informacions que contribueixin al desenvolupament de la investigació comercial, és a dir, quan es recorre a la recollida d’informació primària perquè no ha estat possible trobar-la en altres fonts, la finalitat és obtenir la informació necessària que permeti descriure i analitzar problemàtiques o situacions concretes que han estat identificades i sobre les quals es vol actuar.

Exemple de determinació dels objectius del treball de camp

Objectius generals de la investigació:

  1. Identificar les causes que incideixen en la insatisfacció dels clients.
  2. Elaboració d’una guia per a l’aplicació d’estratègies que generin satisfacció als clients.

Objectius específics del treball de camp:

  1. Contactar amb clients satisfets i insatisfets.
  2. Recollir informació sobre els motius que generen satisfacció i insatisfacció en l’atenció i serveis que es presten als clients.
  3. Identificar els factors que incideixen en l’atenció deficient i els serveis prestats.

Com es pot veure en aquest exemple, els objectius específics del treball de camp estan relacionats amb els objectius de la investigació comercial i s’orienten a l’obtenció d’informació primària que ha de permetre prendre decisions per a la consecució dels objectius generals de la investigació.

Planificació del treball de camp

La planificació del treball de camp consisteix a preveure totes les activitats o tasques que s’han de portar a terme per aconseguir els objectius que s’han descrit.

La figura mostra les diferents etapes per les quals transcorre un procés d’investigació quan es porta a terme mitjançant enquestes; des que se’n defineixen els objectius generals fins a la redacció de l’informe, tal com es portarien a terme seqüenciades en el temps. La part ombrejada de la figura mostra les tasques que corresponen a la planificació del treball de camp i que poden ser simultaniejades.

Figura Tasques d’una investigació confeccionada mitjançant enquestes

La planificació del treball de camp suposa realitzar les tasques següents:

  1. Selecció del col·lectiu a entrevistar.
  2. Elaboració del qüestionari.
  3. Selecció i formació dels enquestadors.
  4. Determinació i seguiment del pressupost: tot i que aquesta tasca no forma part del treball de camp en si mateix, cal tenir-la molt en compte durant la fase de preparació.

Selecció del col·lectiu que s'ha d'entrevistar

La decisió de portar a terme una investigació per analitzar una situació o resoldre un problema, comporta la selecció de les característiques que ha de reunir el col·lectiu sobre el qual es farà l’estudi. Aquest col·lectiu és l’univers i cal que estigui definit amb la màxima precisió possible, tant pel que fa a l’àmbit espacial i temporal, com quant als atributs que ha de tenir.

Exemple de definició de les característiques del col·lectiu a analitzar

Suposem que es vol portar a terme un estudi sobre els hàbits dels estudiants catalans durant el cap de setmana. Caldrà definir de la manera més acurada possible què s’entén per estudiant: estudiant de batxillerat, de cicles formatius, d’alguns cicles formatius concrets, universitaris, de l’ESO, o tots plegats. També es podria decidir l’edat mínima i màxima dels estudiants que es vol analitzar, ja que pot haver-hi estudiants entre els jubilats, per exemple, amb hàbits diferents durant el cap de setmana. Una altra variable a considerar podria ser l’àmbit geogràfic, si s’estudiaran els estudiants de tot Catalunya o només d’una determinada província, o si s’analitzaran els estudiants de les àrees rurals o urbanes…

Una vegada s’han seleccionat les característiques de l’univers, cal localitzar algun document que permeti identificar i conèixer en detall la població que s’ha d’entrevistar, que en termes estadístics es coneix com a marc mostral o base de sondeig. Quan la població que és objecte d’estudi són col·lectius especialitzats, és habitual utilitzar directoris professionals i, si l’objecte d’estudi és la població en general, se solen utilitzar censos o padrons de població.

A partir de l’univers, cal determinar la mida de la mostra. Aquesta mida vindrà condicionada per la mida del mateix univers i la seva grandària dependrà de si es vol estimar una mitjana o una proporció i de si la població de la qual s’ha d’extreure la mostra és finita o infinita.

Consulteu l’apartat “Determinació de la mostra de la població” d’aquesta mateixa unitat per ampliar la informació sobre el càlcul de la mida de la mostra i els mètodes de mostreig.

Quan ja s’ha determinat el nombre de components que formaran part de la mostra, el procés de selecció d’aquests s’anomena mostreig. El mostreig pot ser probabilístic o no probabilístic. No obstant això, les mostres probabilístiques són les úniques que proporcionen resultats extrapolables, cosa que significa que les conclusions que s’obtenen amb una mostra es poden generalitzar a tota la població sota unes condicions determinades.

Les mostres probabilístiques, per tant, són les úniques que es poden utilitzar quan es vol aplicar la tècnica de l’enquesta per a la recollida de dades. El mostreig probabilístic es caracteritza pel fet que es coneix la probabilitat que té cada un dels membres de l’univers de ser seleccionat en la mostra. Aquesta és una característica fonamental, ja que cal que totes les unitats que formen part de l’univers tinguin la mateixa probabilitat de ser incloses a la mostra.

Elaboració del qüestionari

Segons quins siguin els objectius del treball de camp i el tipus d’informació que es vulgui obtenir, caldrà decidir quin tipus de qüestionari s’utilitzarà.

És molt important que el disseny del qüestionari s’ajusti a les necessitats d’informació i cal assegurar-se que funciona correctament, és a dir, cal fer una prova prèvia abans de començar-lo a utilitzar definitivament, així es poden descobrir aspectes que no funcionen o que no queden prou clars.

Consulteu l’apartat “Elaboració del qüestionari per a l’enquesta” per aprofundir en el procediment que s’ha de seguir per al disseny del qüestionari per a una enquesta.

Selecció i formació dels enquestadors

La figura de l’entrevistador és clau quan es fan entrevistes personals. Una adequada selecció i formació pot incrementar l’índex de resposta alhora que possibilita reduir els errors susceptibles de ser causats per aquest element. En aquest sentit, la selecció dels entrevistadors ha de seguir les orientacions generals següents:

  • Edat: es considera que no han de ser ni massa joves ni massa grans.
  • Formació:ha de ser de tipus mitjà per poder abordar les diferents situacions que es puguin presentar amb una determinada fluïdesa, tot i que en darrera instància dependrà de la complexitat del tema a tractar.
  • Presència: els entrevistats han de tenir bona presència per no generar rebuig a l’entrevistat. No obstant això, tampoc ha de ser excessivament formal per tal de no intimidar-lo.
  • Empatia: han de tenir facilitat per establir relacions interpersonals adequades.
  • Capacitat d’expressió: han de fer servir un llenguatge clar, correcte i expressar-se de manera agradable.
  • Integritat: la tasca que porten a terme els entrevistadors es presta a la falsificació d’una part o de la totalitat dels qüestionaris, i per això aquesta qualitat és molt important.
  • Imparcialitat: l’entrevistador no ha d’influir en les respostes que doni l’entrevistat ni distorsionar els resultats mitjançant les seves opinions.
  • Motivació: és important que l’entrevistador disposi d’aquesta característica perquè la transmeti a l’entrevistat i millori la taxa de resposta.

  • La figura de l' entrevistador en una enquesta és molt important perquè ha d'aconseguir crear un clima que fomenti la participació de l'entrevistat i al mateix temps no influir amb la seva actitud en les respostes.
  • La figura de l' entrevistador en una enquesta és molt important perquè ha d'aconseguir crear un clima que fomenti la participació de l'entrevistat i al mateix temps no influir amb la seva actitud en les respostes.

Xarxa de camp i reclutament d’entrevistadors eventuals

A l’hora de disposar d’entrevistadors per al treball de camp, les empreses tenen dues opcions: disposar d’una xarxa de camp i reclutar entrevistadors per al treball de camp específic.

Les empreses que fan el treball de camp de manera habitual, normalment disposen d’una xarxa organitzada d’entrevistadors. En la figura es mostra una estructura tipus del que podria ser una xarxa de camp d’àmbit nacional.

Figura Esquema tipus d’una xarxa de camp d’àmbit nacional
Font: Pedret i altres(2000). La investigación comercial como soporte del marketing (pàg. 276).

La xarxa de camp és una estructura organitzativa formada pels entrevistadors i els diferents nivells de dependència jeràrquica d’aquests.

D’altra banda, per a treballs puntuals d’investigació es pot portar a terme un reclutament d’entrevistadors eventuals. El nombre d’entrevistadors que cal per portar a terme una investigació depèn de quatre elements:

  • La mida de la mostra: com més entrevistes calgui fer, més entrevistadors o més temps ha de durar el treball de camp.
  • El mètode de mostreig: la distribució geogràfica dels entrevistats ve condicionada pel tipus de mostreig i afectarà el temps que es requereix per fer el treball de camp.
  • La tècnica de recollida d’informació: òbviament es necessitaran més entrevistadors si les entrevistes es fan a domicili, per exemple, que si es fan al carrer o telefònicament.
  • La durada de cada entrevista: algunes empreses utilitzen una solució mixta entre les dues que s’han exposat, és a dir, disposen d’un nombre determinat d’entrevistadors fix i contracten un nombre variable en funció de les necessitats de cada estudi concret.

La formació dels entrevistadors

La formació que han de rebre els entrevistadors ha de ser de dos tipus: formació general i formació específica per a cada estudi en concret.

La formació general dels entrevistadors els capacita en aquells aspectes relatius a la situació de l’entrevista i en el context teòric en què aquesta entrevista s’insereix. La formació teòrica ha de donar a conèixer diferents aspectes d’una investigació comercial i ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

  • Finalitat i metodologia d’una investigació: els entrevistadors han de conèixer per què es fa una investigació i com es porta a terme, què és una mostra i com es fa un mostreig, com han de ser els qüestionaris i familiaritzar-se amb la terminologia que fan servir els investigadors.
    Aquesta part persegueix com a objectius:
    • Que els entrevistadors comprenguin la tasca que han de fer.
    • Que la contextualitzin dins el treball que ha de portar a terme l’empresa.
    • Que es consciencïin sobre la necessitat que la informació obtinguda sigui un reflex fidel de la realitat.
  • Normes d’actuació: totes les entrevistes han de seguir unes pautes generals que s’han de tenir en compte.
  • Recursos per resoldre possibles problemes que es puguin presentar: els entrevistadors han de disposar d’una llista d’alternatives a utilitzar davant les possibles incidències que es presenten de manera més habitual.

A més de la formació teòrica que aporti l’empresa, la pràctica i l’experiència de l’entrevistador són clau en la seva formació general.

D’altra banda, la formació específica consisteix a donar instruccions als entrevistadors sobre la investigació que s’està portant a terme. Per realitzar aquest tipus de formació es fan reunions amb grups petits d’entrevistadors anomenades brífings i s’informa sobre els aspectes següents:

  • Objectiu de l’estudi.
  • Contingut del qüestionari.
  • Material de suport a l’entrevista i com utilitzar-lo.
  • Mètode de mostreig.
  • Moment i lloc on realitzar les entrevistes.

Determinació i seguiment del pressupost

Sovint es fixa a priori un límit de recursos, per la qual cosa serà necessari adequar les característiques de l’estudi que es vol portar a terme a aquest límit i constituirà un element clau en la fase de disseny de la investigació.

Si no hi ha un límit fixat, en qualsevol cas sempre resulta convenient establir a priori el nivell de recursos que són necessaris per tal de poder fer un control de les despeses en què s’incorrerà al llarg de tot el procés.

S’han de preveure molt bé totes les possibles partides que formen part del pressupost, estimar una quantitat a gastar i anotar la despesa real que ha suposat finalment la partida en qüestió, anotar les possibles desviacions respecte a la quantitat pressupostada i la causa d’aquestes desviacions.

El pressupost és una previsió inicial dels recursos econòmics que són necessaris per dur a terme tot el procés d’investigació.

La revisió del pressupost ha de ser contínua al llarg de tota la investigació, i les possibles desviacions quant a les partides pressupostades obligaran l’investigador a prendre decisions constants en relació amb el treball de camp que poden afectar els resultats obtinguts.

Partides d'un pressupost d'investigació

Un pressupost pot incloure les despeses següents:

  • Despeses derivades del personal entrevistador: sou, dietes, incentius…
  • Despeses d’impremta, correu, telèfon i altres materials requerits per a la investigació.
  • Despeses derivades del tractament de la informació: programes informàtics, hores destinades per personal especialitzat, introducció de dades…

Els elements que influeixen en la despesa associada al treball de camp són:

  • Tipus d’entrevista: les entrevistes personals són les que més recursos econòmics requereixen, a causa del nombre d’entrevistadors que és necessari utilitzar i les despeses de desplaçament d’aquests. Les entrevistes telefòniques requereixen menys recursos però més que les entrevistes per correu o Internet.
  • Mida de la mostra i sistema de mostreig: com és obvi, com més gran hagi de ser la mostra seleccionada més recursos serà necessari invertir per confeccionar les entrevistes. També hi influeix el sistema de mostreig i com de dispersos estan els elements de la mostra.
  • Durada del treball de camp i nombre d’entrevistadors a utilitzar: aquests dos elements estan íntimament relacionats, si es vol que el treball de camp duri menys temps és possible que calgui utilitzar un nombre més elevat d’entrevistadors i a la inversa, si no es modifica la mida de la mostra. L’empresa que porta a terme una investigació haurà de valorar la combinació que li resulta més rendible.

Recursos necessaris per al treball de camp

Segons quin sigui el tipus d’enquesta i el mitjà a través del qual es porti a terme, caldrà disposar d’alguns recursos materials o tècnics. Els mètodes per a la realització d’enquestes i els recursos necessaris segons els mitjans que s’utilitzen són els següents:

  • PAPI (Paper and Pencil Interview): entrevista assistida amb qüestionari en paper.
  • CAPI (Computer Assisted Personal Interview): entrevista personal assistida per ordinador
  • CATI (Computer Assisted Telephone Interview): entrevista telefònica assisitida per ordinador.
  • CAWI (Computer Assisted Web Interview): entrevista amb dispositius mòbils.

PAPI, entrevista assistida amb qüestionari en paper

PAPI és el mètode més utilitzat per a la recollida de dades. Implica un procés d’entrevistes personals en què l’enquestador disposa d’un qüestionari imprès, llegeix les preguntes i recull les respostes de la persona entrevistada.

Es tracta d’un mètode directe de recopilació de dades i és el tipus d’entrevistes més freqüents a les llars, les oficines dels enquestats i al carrer, malgrat que progressivament està essent substituït per sistemes que faciliten la recollida automàtica de dades.

Les dades que es recullen mitjançant aquest procediment s’han d’entrar a l’ordinador, mitjançant aplicacions informàtiques, amb l’objectiu que es puguin tabular i analitzar.

Els principals avantatges de sistema PAPI són:

  • El contacte personal amb els participants pot aportar respostes més riques i detallades.
  • És un mètode adequat per fer preguntes tancades d’elecció múltiple i preguntes obertes.

Entre els principals inconvenients detaquen els següents:

  • Necessitat d’enquestadors amb una bona formació, apropament adequat i comunicació fluïda amb les persones entrevistades.
  • Dificultats per obtenir informació sobre estats, creences i opinions sobre temes íntims o delicats.

CAPI, entrevista personal assistida per ordinador

Amb el mètode CAPI, l’entrevistador utilitza un ordinador portàtil o una tauleta tàctil per a llegir les preguntes i les respostes tancades del qüestionari. És la variant informatitzada de l’entrevista cara a cara i és una de les modalitats més utilitzades actualment.

Hi ha la possibilitat de disposar d’aplicacions informàtiques específiques que permeten personalitzar els qüestionaris i seqüenciar-los, per exemple, si hi ha preguntes filtre, passant directament a la pregunta que correspongui segons la resposta que s’hagi introduït.

Aquest sistema permet anar introduïnt la informació a mesura que es va recollint i també permet executar processos de codificació i validació.

Entre els seus principals avantatges d’aquest sistema hi ha:

  • Accepta tot tipus de preguntes.
  • Es pot mostrar material de suport a l’entrevistat (imatges, anuncis…).
  • Millora la recollida de dades.
  • Redueix els errors en la recollida de dades perquè permet validar les respostes.

Com a inconvenients, cal destacar els següents:

  • Suposa un cost més elevat perquè cada entrevistador ha de disposar d’un ordinador portàtil o una tauleta.
  • Poden suposar limitacions de temps perquè la durada de les bateries dels equipaments és limitada.
  • Si es treballa amb aplicacions en línia, és possible que en algunes zones geogràfiques no es disposi d’accés a la xarxa.

CATI, entrevista telefònica assisitida per ordinador

Amb el mètode CATI, l’entrevistador contacta amb la persona entrevistada a través del telèfon, per tant, no s’estableix un contacte cara a cara. Aquest sistema permet automatitzar les trucades que ha de fer un entrevistador, la repetició de la trucada en cas que no s’hagi pogut contactar amb un entrevistat i les comprovacions de les quotes de mostreig seleccionades.

L’origen d’aquest sistema són centrals telefòniques (call centre) amb diversos entrevistadors que formulen les preguntes a través del telèfon i amb l’assistència d’un ordinador.

Un dels punts forts d’aquest sistema és l’automatització de les trucades, de manera que si un destinatari no contesta, el sistema passarà al següent i així es poden optimitzar els temps d’espera i els possibles errors de marcació.

Els avantatges principals d’aquest sistema són:

  • Ràpidesa, tant en l’establiment del contacte com en la recollida de dades.
  • No hi ha restriccions geogràfiques i permet abastar àmplies zones.
  • Fiabilitat tècnica gràcies al suport informàtic.

Entre els inconvenients principals destaquen:

  • No hi ha contacte cara a cara amb l’entrevistat.
  • Alt índex de rebuig de la trucada perquè el destinatari no vol col·laborar.
  • No és possible utilitzar material de suport.
  • Cal evitar temes sensibles per no incomodar l’entrevistat.
  • Interrupcions o mala qualitat del so per problemes tècnics de cobertura.
  • Requereix una molt bona sincronització entre l’entrevistador i el sistema per evitar que el destinatari s’hagi d’esperar una mica abans d’iniciar l’enquesta.

CAWI, entrevista amb dispositius mòbils

El sistema o mètode CAWI permet utilitzar diferents canals per respondre una enquesta i les dades que s’obtenen s’enregistre automaticament.

El qüestionari apareix en el navegador com una pàgina web a la qual els enquestats poden arribar de diferents maneres, segons el disseny de la mostra que s’hagi fet. Les noves tecnologies permeten una gran complexitat lògica en el procés d’entrevistes. Els filtres i la posada en pràctica de relacions lògiques per a la seqüenciació de les preguntes no són visibles per a la persona entrevistada. També permeten la utilització de recursos multimèdia com imatges, àudio, sons…

D’altra banda, les respostes estan disponibles immediatament al servidor principal del sistema informàtic, la qual cosa permet fer un seguiment continu de la informació que es va recollint.

Els avantatges del sistema CAWI són:

  • No hi ha costos d’impressió de qüestionaris, de personal entrevistador i de personal per a l’entrada de dades a l’ordinador.
  • Es redueix el temps necessari per a la recollida de dades i els procediment d’introducció de dades a l’ordinador es fa simultàniament mentre es respon el qüestionari, a temps real.
  • Facilita l’accés a determinats col·lectius (internautes, població activa…).
  • No hi ha limitacions geogràfiques i permet abastar zones àmplies.
  • Desapareix la influència que l’entrevistador pot tenir sobre les respostes de l’entrevistat i ens errors en la introducció de dades.
  • Les persones enquestades poden respondre el qüestionari còmodament i en el temps que vulguin.

Alguns dels inconvenients d’aquest sistema són:

  • Pot ser que la mostra no sigui prou representativa de la població.
  • No tota la població pot accedir fàcilment a un punt de connexió a Internet, amb la qual cosa queden exclosos automàticament alguns segments de la població.
  • Dificultats per comprovar la validesa de les respostes i si la identitat de l’entrevistat es correspon amb les característiques de la mostra.
  • Risc d’abandonament quan encara no s’ha acabat de respondre tot el qüestionari.
  • Normativa molt restrictiva pel que fa a la protecció de dades personals.

Execució del treball de camp en una investigació de mercats

En l’etapa d’execució del treball de camp, els entrevistadors, prèviament formats, recullen la informació sol·licitada en els qüestionaris dels integrants de la mostra. Això implica posar en pràctica tota la tasca realitzada durant l’etapa de planificació.

La tasca dels enquestadors, tant si l’entrevista és personal com telefònica, ha de ser seguida en tot moment pels coordinadors del treball de camp, els quals han de comprovar que tot es porta a terme com es va planificar. Per tant, els enquestadors i els coordinadors han d’estar en comunicació en tot moment per poder resoldre les incidències que es puguin produir sobre el terreny.

  • Planificar adequadament l'itinerari que han de seguir els entrevistadors és molt important per minimitzar el temps i els recursos utilitzats en els desplaçaments.
  • Planificar adequadament l'itinerari que han de seguir els entrevistadors és molt important per minimitzar el temps i els recursos utilitzats en els desplaçaments.

El desenvolupament de les entrevistes ha de passar per dues fases: el moment previ a l’entrevista i el desenvolupament propi d’aquesta.

Pel que fa al moment previ a l’entrevista, cal tenir enllestides les qüestions següents:

  • Itinerari o ruta que cal seguir per localitzar els entrevistats.
  • Instruccions per a la selecció de l’entrevistat. En funció del tipus de mostreig que s’estigui fent, les instruccions mostraran com escollir la unitat mostral que es necessita.
  • Guia de l’entrevista: és un document destinat a l’entrevistador que conté totes les instruccions que ha de tenir en compte sobre com conduir l’entrevista.
  • Qüestionari: és el document on es relacionen les preguntes que cal contestar a l’enquesta.
  • Normes per a l’aplicació del qüestionari: solen incloure una part general, que podria ser aplicable a qualsevol estudi, i una altra part específica per al qüestionari particular que s’utilitzarà, on s’indiquen aquelles observacions sobre les preguntes que ha de tenir en compte l’entrevistador.

Un cop arribat el moment i desenvolupament de l’entrevista, es poden diferenciar tres etapes:

  1. Presentació inicial: en la presentació inicial s’han de tenir en compte els punts següents:
    • Cal identificar-se mitjançant un carnet identificatiu on consti l’entitat que porta a terme la investigació. Això contribueix a donar una imatge de professionalitat i garantir la serietat de l’estudi.
    • S’ha d’exposar l’objectiu de la investigació.
    • S’ha de demanar la col·laboració de l’entrevistat.
    • Cal informar de la brevetat de l’entrevista.
    • Cal garantir l’anonimat de les dades subministrades.
    • Cal conèixer la manera de contrarestar les possibles objeccions que plantegi l’entrevistat.
  2. Desenvolupament de l’entrevista: durant el desenvolupament de l’entrevista és necessari:
    • Tenir present el sentit que es vol donar a les preguntes perquè la informació que s’hi obtingui sigui la que s’està cercant. La modificació d’una paraula pot canviar el sentit de la pregunta.
    • No influir amb opinions o maneres de preguntar les respostes de l’entrevistat.
    • Mirar de mantenir l’interès de l’enquestat al llarg del procés de l’entrevista.
  3. Final de l’entrevista: en finalitzar l’entrevista:
    • S’ha d’agrair la participació de l’entrevistat.
    • Si l’entrevistat s’ha sentit còmode al llarg del procés, se li poden demanar dades de caràcter més personal, com ara, el nom, l’adreça, la professió, entre d’altres.

A banda, la realització de l’entrevista es pot recolzar en una carta de presentació, que incorpori alguns dels punts esmentats anteriorment com:

  • qui fa la investigació,
  • l’objectiu,
  • demanar la col·laboració,
  • garantir l’anonimat de la informació i
  • agrair la participació de l’entrevistat.

Augment de la taxa de resposta

La presentació d’una carta o l’establiment d’una cita prèvia telefònica contribueixen a augmentar la taxa de resposta de les enquestes realitzades de manera personal.

Si les enquestes es fan per correu, el treball de camp s’haurà d’orientar a mirar d’aconseguir que la taxa de resposta sigui tan elevada com sigui possible, ja que resulta molt més fàcil que l’entrevistat pugui eludir contestar els qüestionaris. Per aquest motiu s’hauran de tenir en compte els elements següents:

  • Cal suscitar interès pel tema del qüestionari.
  • Cal motivar l’entrevistat a emplenar el qüestionari oferint algun tipus d’incentiu.
  • El qüestionari ha de ser de fàcil lectura i atractiu visualment.
  • S’han de donar facilitats perquè els entrevistats tornin les respostes (una possibilitat és facilitar un sobre franquejat).

En el cas dels qüestionaris que s’enviïn per correu, resulta fonamental la carta de presentació informativa, la qual haurà d’incloure, a més dels punts comentats per a la carta de presentació en les enquestes personals, els aspectes següents:

  • Instruccions perquè l’entrevistat respongui les preguntes.
  • Motius pels quals s’ha escollit l’enquestat.
  • Arguments per motivar l’enquestat a respondre el qüestionari.
  • Informar de la facilitat d’emplenament.

Control del treball de camp

Una vegada s’ha recollit tota la informació durant el treball de camp, comença una altra activitat molt important que és el control de la informació obtinguda, que també s’emmarca en la fase d’execució del treball de camp.

Quan els qüestionaris s’han emplenat, cada entrevistador ha de lliurar-los al cap d’equip (o de zona) perquè faci una primera valoració de com s’ha respost el qüestionari. Principalment, s’ha de verificar que no hi ha registres sense emplenar i que la informació consignada és correcta.

En els casos que les deficiències en la informació recollida siguin considerables (hi ha poques respostes emplenades, algunes respostes són incoherents, no es respecten les preguntes filtre…) s’han de tornar a realitzar de nou les entrevistes. Si no ser així s’han de desestimar els qüestionaris si no es volen desvirtuar els resultats de la investigació.

Una vegada s’ha comprovat que els qüestionaris estan degudament emplenats, els caps d’equip o de zona envien els qüestionaris a la seu de l’empresa, on es porta a terme una segona inspecció consistent a seleccionar una mostra de qüestionaris, entre el 10% i el 20%, per trucar als entrevistats i constatar que s’ha respost el qüestionari de la manera, al lloc i amb les dades que s’han indicat. També es torna a formular alguna de les preguntes del qüestionari. Aquesta enquesta s’anomena enquesta de validació o verificació.

Verificació de dades

De vegades els entrevistats no proporcionen el número de telèfon; en aquests casos, la verificació es pot portar a terme mitjançant el correu o entrevistes personals.

El procés de supervisió finalitza amb la redacció d’un informe on s’assenyala la proporció del treball supervisat, els resultats obtinguts i les decisions que s’han pres en detectar entrevistes que realment no s’han realitzat (perquè els entrevistadors les han inventades). Aquestes decisions poden ser una revisió en profunditat de les entrevistes portades a terme per un entrevistador en particular o una invalidació de tots els seus qüestionaris.

Control de la informació

Sintèticament, el procés de control de la informació obtinguda consisteix en el següent:

  1. Comprovar que l’entrevistador ha emplenat correctament els qüestionaris.
  2. Realitzar una enquesta de validació per comprovar que la informació recollida és certa.
  3. Redactar un informe amb el procés de control i les incidències detectades.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats