L’educació cognitiva

Una activitat és una forma activa i ordenada de dur a terme les experiències d’aprenentatge i és també un element essencial per assolir els objectius i assimilar els continguts.

A l’hora d’estructurar les activitats cal pensar en una sèrie de criteris:

• Allò que l’infant coneix i desconeix.
• Allò que és fàcil i difícil per l’infant.
• Anar del més concret al més abstracte.
• Anar del més particular al més general.

També heu de tenir en compte una sèrie d’aspectes a l’hora de seleccionar les activitats més adients:

• Que siguin coherents amb els continguts, els objectius i la metodologia.
• Que motivin.
• Que siguin variades.
• Que s’utilitzin diversos mètodes i recursos variats.
• El temps que s’ha de dedicar a dur-les a terme.

Per explicar com s’han de treballar les activitats amb els infants entre 0 i 6 anys s’ha dividit en les dues etapes d’educació infantil: la primera infància, de 0 a 3 anys, i la preescolar, de 3 a 6 anys.

Recordeu que dels 0 als 3 anys les activitats sensorials van molt lligades a les activitats cognitives i que, per tant, és molt difícil deslligar unes activitats d’altres. Vosaltres com a futurs professionals de l’educació heu de tenir en compte les característiques evolutives dels infants d’aquesta edat i heu de saber la forma en què l’infant coneix i descobreix la realitat en cadascun dels períodes pels quals passa, per tal de poder-lo ajudar a créixer.

La taula recull una sèrie d’activitats de caràcter orientatiu adreçades a l’etapa que va del naixement fins als 3 anys.

En l’etapa preescolar és molt important perquè l’infant pugui accedir al coneixement de la realitat que l’envolta des de diferents perspectives. Els educadors, en aquesta etapa, heu de realitzar propostes o situacions d’aprenentatge per tal que els infants desenvolupin les competències específiques entorn els quatre eixos (un infant que creix amb autonomia i confiança, un infant que es comunica amb diferents llenguatges, un infant que descobreix l’entorn amb curiositat i un infant que forma part de la diversitat del món que l’envolta). Per fer-ho us pot servir, a tall d’orientació, el desplegament de sabers que hi ha associats a cadascuna de les competències específiques de l’etapa que trobareu en el disseny curricular del Departament d’Educació.

Tot seguit es descriu allò què cal treballar a cadascun d’aquests eixos:

Eix 1: Un infant que creix amb autonomia i confiança. Aquest eix fa referència a la construcció de la identitat de l’infant, que inicia des de nadons i evoluciona cap a l’autonomia, a través de l’activitat autònoma, el joc i la diversitat, des de la confiança i el respecte. Les competències específiques d’aquest eix es desenvolupen en relació amb el desenvolupament personal i social de l’infant centrant-se en el progressiu control de si mateixos a mesura que construeixen la seva pròpia identitat.

Es poden treballar, entre d’altres, els sabers següents:

• Cos, moviment i autonomia: Acceptació del propi cos i del cos dels altres. Respecte pel propi cos i pels cossos dels altres. Construcció progressiva d’una autoimatge positiva i una imatge positiva dels altres.
• Desenvolupament de l’afectivitat: Vivència i expressió d’emocions, sentiments i sensacions. Vivència i expressió de les pròpies necessitats, preferències i interessos. Col·laboració i ajuda mútua en diferents contextos i moments de la vida quotidiana.
• Orientació en l’espai i organització en el temps. Gestió dels canvis: Utilització de nocions temporals i espacials bàsiques en relació amb el cos, els objectes i altres persones en les pròpies vivències. Identificació d’alguns canvis i permanències en la vida quotidiana i en l’entorn proper i predicció de la seva continuïtat.
• Hàbits de vida saludable per a l’autocura i la cura de l’entorn: Identificació, manifestació i regulació de les pròpies necessitats fisiològiques. Reconeixement de situacions perilloses i prevenció d’accidents i prudència davant d’algunes situacions de risc o perill

Eix 2. Un infant que es comunica amb diferents llenguatges.. Aquest eix inclou totes aquelles formes de representació de la realitat, és a dir, inclou el llenguatge verbal (oral i escrit), la literatura infantil, el llenguatge matemàtic, el llenguatge i expressió musical, plàstica, corporal i la relació amb les tecnologies digitals.

Els llenguatges constitueixen els instruments que fan possible que l’infant s’interrelacioni i comuniqui amb els altres i alhora són també la representació i l’expressió de pensaments, sentiments i vivències entre moltes altres coses.

Les competències específiques relacionades amb aquest eix es relacionen en la capacitat de comunicar-se de manera respectuosa, ètica, personal i creativa amb altres persones. Donen una importància fonamental a la comprensió, l’expressió i la interacció, prioritzant el desenvolupament de la llengua oral, com a eina principal per expressar vivències, idees i emocions en aquesta etapa educativa.

Es poden treballar, entre d’altres, els sabers:

• Intenció i elements de la interacció comunicativa: Adquisició progressiva de nou repertori comunicatiu. Elements de comunicació no verbal.
• Comunicació oral. Expressió, comprensió i diàleg: Ús progressiu de la llengua oral en situacions quotidianes per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desigs i sentiments, com a forma d’estructurar el propi pensament.
• Aproximació al llenguatge escrit: Descoberta de l’ús social de la lectura i l’escriptura, de la seva funcionalitat i significativitat en situacions comunicatives reals.
• Literatura infantil: Vivència de la literatura com un espai d’experiència amb sentit per si mateix.
• Llenguatge matemàtic: Reconeixement i ús de llenguatge matemàtic, nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més complexes.
• Llenguatge i expressió musical: Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i cançons.
• Llenguatge i expressió plàstica: Curiositat i interès per les creacions plàstiques. Respecte per les creacions plàstiques dels altres.
• Llenguatge i expressió corporal: Experimentació de les possibilitats expressives i comunicatives del propi cos en propostes individuals i grupals.
• Relació amb les tecnologies digitals: Ús saludable d’aplicacions i eines audiovisuals i digitals amb diferents finalitats: creació, comunicació, aprenentatge i gaudi.

Eix 3. Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat. L’infant, amb la seva curiositat natural, construeix coneixement del món a través del joc i l’experimentació. Es fomenta el desenvolupament del pensament, les habilitats lògiques i la consciència ambiental, invitant-los a explorar, anticipar, formular hipòtesis i observar fenòmens per establir les bases del pensament científic. A través de la reflexió i interacció amb l’entorn natural, els infants comprenen els fenòmens naturals, la valoració de la diversitat i l’adopció d’hàbits ecosaludables.

Les competències específiques d’aquest eix busquen potenciar el desenvolupament del pensament i les estratègies cognitives a través de l’exploració i el descobriment de l’entorn físic i natural.

Els sabers que es poden treballar, entre d’altres, els trobareu a la taula.

Eix 4. Un infant que forma part de la diversitat del món. L’infant estableix les seves primeres relacions en un entorn familiar que li proporciona benestar i experiències vitals. Amb el temps desenvolupa relacions amb altres grups que li trasnmetran valors i trets culturals que enriqueixen el seu bagatge personal. En educació infantil, dins el grup de referència l’infant durà a terme habilitats socials i aprendrà a gestionar i resoldre coflictes de manera dialogada i no violenta.

Les competències específiques d’aquest eix tracten de la imprescindible relació entre la construcció de la pròpia identitat i les interaccions amb l’entorn social i cultural, destacant la necessitat de fomentar relacions saludables, sostenibles, igualitàries i respectuoses.

Es poden treballar, entre d’altres, els sabers següents:

• La vida amb els altres: Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o la ciutat. Reconeixement de la família com a nucli central de convivència i dels diferents models familiars presents a la societat. Reconeixement de pertinença a diferents grups socials. Característiques i funcions dels grups socials.
• Interacció social i cultural en l’entorn: Reconeixement d’altres grups socials propers. Coneixement de les celebracions, els costums i les tradicions etnicoculturals presents al seu entorn. Participació en festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn proper i de Catalunya, i identificació d’alguns dels seus trets o característiques.

L’observació constitueix l’eina d’avaluació per excel·lència a la llar d’infants i al parvulari. Però cal arribar abans de qualsevol altra cosa a un acord sobre els aspectes cognitius que s’han d’observar, és adir, què i quins àmbits.

Per poder respondre a l’interrogant de què volem observar, heu de reflexionar i analitzar allò que realment es vol avaluar. Heu de tenir clars quins objectius es pretenen assolir, què es vol afavorir, és a dir, què es vol que els infants aprenguin, quines activitats es volen fer, com i quan es faran, quins materials o recursos seran necessaris, com es farà, etc.

El segon interrogant és en quins àmbits de desenvolupament es vol incidir durant l’observació; és important definir i seleccionar els indicadors que cal tenir en compte per poder realitzar una observació integral de cadascun dels aspectes que es vol observar, en aquest cas seria l’observació cognitiva.

Un cop definit allò que es vol observar i l’àmbit d’incidència, heu de passar al segon criteri, que és definir i seleccionar els indicadors cognitius específics per avaluar les conductes:

• Heu de seleccionar els indicadors que es puguin observar clarament i que no donin peu a interpretacions errònies.
• Heu de seleccionar els indicadors de manera que aportin la informació necessària, sense excessos ni mancances.
• Heu de registrar les conductes rellevants i significatives.

Per triar la taula d’observació, s’ha de tenir en compte el que s’ha dit en els apartats anteriors, és a dir, què es vol observar de l’àmbit cognitiu.

A tall d’exemple trobareu a continuació una taula típica d’observació i registre del llenguatge (taula), ja què com heu vist és la base per organitzar tot el pensament.

Per poder fer una bona avaluació, els educadors i educadores han de ser objectius en tot moment a l’hora d’aplicar les taules de registre i han d’evitar deixar-se portar per empaties o falses expectatives. També seria convenient que diferents educadors fessin la mateixa observació, per així poder obtenir una informació fiable.

Una vegada s’ha aplicat i analitzat la informació recollida, l’educador l’ha de saber utilitzar en benefici dels nens i de les nenes i d’ell mateix, reflexionant sobre els resultats obtinguts, tant si han estat adequats a l’activitat, al temps i als recursos, com si s’han de ser rectificats de cara a properes observacions, si no han servit per assolir els objectius que es volia assolir, per comprovar si els infants han après, de quina manera ho han fet, si hi ha hagut dificultats a l’hora de fer-ho…