L’educació cognitiva

Avui dia és un fet constatat la importància que l’educació familiar i escolar tenen a l’hora de fomentar i potenciar les capacitats cognitives dels nens i les nenes.

Com a professionals que heu de treballar i estimular l’infant en el desenvolupament cognitiu, heu de disposar d’una planificació coherent que us proporcioni seguretat i tranquil·litat a l’hora de dur a terme la tasca educativa, però cal tenir present, també, que aquesta planificació ajudarà l’infant a tenir els referents clars per poder desplegar la seva activitat a l’aula.

En aquest apartat es tractarà de la programació d’activitat d’ensenyament i aprenentatge.

Activitats d’estimulació cognitiva

Una activitat és una forma activa i ordenada de dur a terme les experiències d’aprenentatge i és també un element essencial per assolir els objectius i assimilar els continguts.

A l’hora d’estructurar les activitats cal pensar en una sèrie de criteris:

  • Allò que l’infant coneix i desconeix.
  • Allò que és fàcil i difícil per l’infant.
  • Anar del més concret al més abstracte.
  • Anar del més particular al més general.

També heu de tenir en compte una sèrie d’aspectes a l’hora de seleccionar les activitats més adients:

  • Que siguin coherents amb els continguts, els objectius i la metodologia.
  • Que motivin.
  • Que siguin variades.
  • Que s’utilitzin diversos mètodes i recursos variats.
  • El temps que s’ha de dedicar a dur-les a terme.

Per explicar com s’han de treballar les activitats amb els infants entre 0 i 6 anys s’ha dividit en les dues etapes d’educació infantil: la primera infància, de 0 a 3 anys, i la preescolar, de 3 a 6 anys.

Primera infància (0 a 3 anys)

Recordeu que dels 0 als 3 anys les activitats sensorials van molt lligades a les activitats cognitives i que, per tant, és molt difícil deslligar unes activitats d’altres. Vosaltres com a futurs professionals de l’educació heu de tenir en compte les característiques evolutives dels infants d’aquesta edat i heu de saber la forma en què l’infant coneix i descobreix la realitat en cadascun dels períodes pels quals passa, per tal de poder-lo ajudar a créixer.

Un dels aspectes cognitius que s’ha de potenciar en aquesta primera etapa del desenvolupament infantil és el pas de l’activitat a la representació.

La taula recull una sèrie d’activitats de caràcter orientatiu adreçades a l’etapa que va del naixement fins als 3 anys.

Taula: Activitats orientades a la primera infància (0-3 anys)
De 0 a 6 mesos De 6 a 12 mesos De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos De 2 a 3 anys
Posar-li al canell anelles que sonin, perquè es miri les mans i escolti el so que fan les anelles. Les mateixes activitats que en el cas dels 0 als 6 mesos. Les mateixes activitats que en el cas dels 6 als 12 mesos. Les mateixes activitats que en el cas dels 12 als 18 mesos. Les mateixes activitats que en el cas dels 18 als 24 mesos.
Posar mòbils al bressol, perquè els pugui seguir amb la mirada. Posar-li un objecte a la mà perquè piqui amb ell a la taula, després un objecte a cada mà perquè faci el mateix. Donar-li caixes perquè aprengui a obrir-les, a posar-hi objectes i treure’ls. Fer-li fer torres amb cubs de diferents mides. Demanar-li que busqui una imatge en un conte (per estimular-lo a passar els fulls).
Donar-li un sonall perquè el faci sonar i, desprès, amagar-lo. Donar-li peces de colors perquè se les passi d’una mà a l’altra. Posar anelles de diferents mides en un tub que tingui amplades diferents (piràmide). Associar objectes d’igual color, primer fer parelles i després trios. Dibuixar cercles, imitant els que fan els educadors i posar-se dins o fora del cercle, segons les indicacions dels educadors.
Fer botar pilotes perquè les segueixi amb la vista. Amagar objectes i estimular-lo a buscar-los. Fer-li fer garagots en un paper d’embalar. Donar-li contes perquè passi els fulls i digui quins objectes hi veu mentre se’l mira. Que jugui amb cotxes o objectes d’arrossegament. Fer parelles de dibuixos iguals (associar, per exemple, samarreta amb samarreta; mà amb mà…). Jugar amb encaixos. En una bossa posar objectes que ell conegui i vegi com són posats i després demanar-li que els toqui i que, abans de treure-los, digui què és.
Mostrar-li objectes de colors i estimular-lo a fixar la vista. Estimular l’infant a posar objectes dins d’un cistell o una ampolla… Amagar un objecte que li agradi i estimular-lo a buscar-lo. Fer puzles de 2 o 3 peces. Agrupar objectes de mides iguals. Treballar els conceptes: lluny-prop, sobre-sota.

Etapa preescolar (3-6 anys)

En l’etapa preescolar és molt important perquè l’infant pugui accedir al coneixement de la realitat que l’envolta des de diferents perspectives. Els educadors, en aquesta etapa, heu de realitzar les activitats referides als continguts de procediments, i us pot servir, a tall d’orientació, el desplegament de procediments que hi ha a cadascuna de les tres àrees curriculars (Descoberta d’un mateix, Descoberta de l’entorn natural i social i Intercomunicació i llenguatge) de desenvolupament de l’infant que trobareu en el disseny curricular del Departament d’Educació.

Tot seguit es descriu allò què cal treballar a cadascuna d’aquestes àrees curriculars:

Àrea 1: Descoberta d’un mateix. Aquesta àrea fa referència a la construcció de la identitat psicològica de l’infant, que força sovint està lligada al coneixement, el control i el domini del propi cos, de les seves capacitats i limitacions.

El coneixement del propi cos és el primer referent que l’infant té per conèixer-se com a persona.

Es poden treballar els continguts següents:

  • Observació i exploració de les pròpies necessitats i possibilitats.
  • Control global i segmentari del cos.
  • Anticipació de l’acció.
  • Adquisició d’habilitats motrius bàsiques.
  • Utilitzar amb precisió materials de joc i estris de treball d’ús quotidià.
  • Regulació i control de ritmes: son, repòs, alimentació.
  • Adaptació i regulació de la neteja, la higiene, el vestir i l’ordre.
  • Expressió i manifestació de les emocions i les necessitats.
  • Imitació, imaginació i simulació.

Àrea 2: Descoberta de l’entorn natural i social. En aquesta etapa, un dels objectius més importants de l’infant és l’adaptació al seu entorn (persones que l’envolten i el medi físic en el qual és desenvolupa). Aquesta adaptació implica capacitat per actuar, modificar i produir canvis en el seu entorn. A través d’aquest procés el nen i la nena construeixen la seva pròpia identitat.

Es poden treballar els continguts:

  • Observació i exploració directa i indirecta de manera activa i sistemàtica.
  • Experimentació i manipulació sobre els elements de l’entorn, transformacions sobre elements manipulables.
  • Identificar les relacions de parentiu entre els membres de la pròpia família.

Àrea 3: Intercomunicació i llenguatge. Aquesta àrea inclou totes aquelles formes de representació de la realitat, és a dir, inclou el llenguatge verbal (oral i escrit), el matemàtic, el musical, el plàstic i el corporal.

Trobareu més informació sobre el disseny de les activitats en la secció “Annexos” del web del mòdul.

Els llenguatges constitueixen els instruments que fan possible que l’infant s’interrelacioni i comuniqui amb els altres i alhora són també la representació i l’expressió de pensaments, sentiments i vivències entre moltes altres coses.

Com s’ha de programar una activitat? Per programar una activitat cal tenir en compte el disseny dels objectius didàctics, la metodologia, el recursos a fer servir, la temporalització i avaluació.

Els continguts que es poden treballar els trobareu a la taula.

Taula: Els continguts de l’àrea de llenguatge
Llenguatge verbal (oral i escrit) Llenguatge musical Llenguatge plàstic Llenguatge matemàtic
Comprensió oral dels missatges emesos: atenció als senyals comunicatius, interpretació de les informacions, diferenciació fonètica… Percepció i compressió auditives: captació d’estats afectius provocats per la música, diferenciació auditiva. Percepció sensorial de l’entorn immediat.
Memorització visual de dades obtingudes a través de l’observació.
Observació i manipulació d’objectes.
Relacions i classificacions.
Iniciar el llenguatge escrit: utilitzar diferents mitjans per comunicar-se, utilització de noms, adjectius, verbs, domini progressiu de l’estructura de la frase… Execució i expressió: imitació de silencis, dels sons i les seves qualitats, reproducció de silencis, dels sons i les seves qualitats, interpretació de cançons, improvisació de sons. Grafomotricitat.
Relacions entre les diferents figures.
Utilitzar tècniques com a mitjà d’expressió i d’experimentació.
Comparacions de mides i mesures: gran-petit-mitjà, llarg-curt, ample-estret, gruixut-prim, alt-baix, pesat-lleuger.
Iniciació a la lectura i a la representació gràfica dels sons. Representació subjectiva i objectiva de diferents elements.
Aplicació d’hàbits de neteja i d’ordre.
Relacions espacials.
Estratègies davant el plantejament i la solució de situacions diverses.

L’observació i el registre en el desenvolupament cognitiu

L’observació constitueix l’eina d’avaluació per excel·lència a la llar d’infants i al parvulari. Però cal arribar abans de qualsevol altra cosa a un acord sobre els aspectes cognitius que s’han d’observar, és adir, què i quins àmbits.

Seleccionar què es vol observar i els àmbits d'incidència

Per poder respondre a l’interrogant de què volem observar, heu de reflexionar i analitzar allò que realment es vol avaluar. Heu de tenir clars quins objectius es pretenen assolir, què es vol afavorir, és a dir, què es vol que els infants aprenguin, quines activitats es volen fer, com i quan es faran, quins materials o recursos seran necessaris, com es farà, etc.

El segon interrogant és en quins àmbits de desenvolupament es vol incidir durant l’observació; és important definir i seleccionar els indicadors que cal tenir en compte per poder realitzar una observació integral de cadascun dels aspectes que es vol observar, en aquest cas seria l’observació cognitiva.

Definir i seleccionar els indicadors específics que es vol observar

Un cop definit allò que es vol observar i l’àmbit d’incidència, heu de passar al segon criteri, que és definir i seleccionar els indicadors cognitius específics per avaluar les conductes:

  • Heu de seleccionar els indicadors que es puguin observar clarament i que no donin peu a interpretacions errònies.
  • Heu de seleccionar els indicadors de manera que aportin la informació necessària, sense excessos ni mancances.
  • Heu de registrar les conductes rellevants i significatives.

Escollir la guia o taula d’observació

Podeu consultar els Annexos del web d’aquest mòdul per més informació sobre l’avaluació i l’observació.

Per triar la taula d’observació, s’ha de tenir en compte el que s’ha dit en els apartats anteriors, és a dir, què es vol observar de l’àmbit cognitiu.

A tall d’exemple trobareu a continuació una taula típica d’observació i registre del llenguatge (taula), ja què com heu vist és la base per organitzar tot el pensament.

Taula: Àmbit cognitiu component: llenguatge de 0 mesos a 3 anys
Indicadors específics 0-6 mesos 6-12 mesos 12-24 mesos 24-36 mesos
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
Balbuceja.
Somriu.
Comprèn paraules com papa, mama, etc.
Fa ecolàlia.
Reconeix el seu nom.
Diu “papa-mama” amb sentit.
Fa oracions de dos elements.
Utilitza el no.
Flexiona els plurals.
Realitza preguntes.
Fa oracions de dos elements.
Fa oracions coordinades.
Utilitza els pronoms del singular (jo, tu, ell).
Utilitza els articles determinats (el, la).
1: mai; 2: algunes vegades; 3: habitualment

Aplicar i analitzar el buidatge de la informació recollida

Per poder fer una bona avaluació, els educadors i educadores han de ser objectius en tot moment a l’hora d’aplicar les taules de registre i han d’evitar deixar-se portar per empaties o falses expectatives. També seria convenient que diferents educadors fessin la mateixa observació, per així poder obtenir una informació fiable.

Quan s’observen i registren les conductes és important anotar tot allò que és rellevant en el mateix moment i no deixar-ho per a més tard, ja que la memòria moltes vegades s’esvaeix.

Una vegada s’ha aplicat i analitzat la informació recollida, l’educador l’ha de saber utilitzar en benefici dels nens i de les nenes i d’ell mateix, reflexionant sobre els resultats obtinguts, tant si han estat adequats a l’activitat, al temps i als recursos, com si s’han de ser rectificats de cara a properes observacions, si no han servit per assolir els objectius que es volia assolir, per comprovar si els infants han après, de quina manera ho han fet, si hi ha hagut dificultats a l’hora de fer-ho…

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats