Integració social per mitjà del joc

El joc és un recurs excel·lent per a la integració social. Mitjançant el joc és possible compensar diverses situacions discriminatòries per raons de sexe, ètnia, cultura, classe social o diferències de tipus físic, psíquic o sensorial.

L’activitat lúdica també pot pal·liar les situacions provocades per dificultats d’adaptació social i de relació familiar i per un entorn sociocultural i econòmic desfavorable.

Els infants amb discapacitat necessiten el joc igual que els altres nens i nenes. En molts casos, és una de les millors maneres perquè aquests infants es relacionin amb l’entorn, el grup social i els interlocutors, i perquè fomentin la seva creativitat. El joc és una manera de potenciar-ne la personalitat i les capacitats. Amb el joc s’aconsegueix un aprenentatge més ràpid i terapèutic.

El joc compartit entre infants discapacitats i no discapacitats i entre infants de diferents cultures implica un esdeveniment espontani d’interacció social que ofereix l’opció de la descoberta recíproca i de viure la diversitat, comprendre-la i respectar-la.

És important analitzar les qualitats socialitzadores del joc i els diferents recursos que hi ha per afavorir el desenvolupament emocional i social dels infants en situacions de risc social o de conflicte social. Cal oferir orientacions al futur educador infantil pel que fa a la intervenció socioeducativa i a l’atenció a la diversitat.

Per assegurar el desenvolupament correcte del joc, cal facilitar als infants joguines i materials lúdics que els permetin gaudir al màxim de les seves capacitats d’acció. D’aquesta manera, s’han de poder sentir protagonistes de la seva activitat i no solament espectadors del que la joguina fa o de l’ús que en fa una altra persona.

A l’hora de seleccionar joguines i elements de joc...

… cal tenir en compte una sèrie d’aspectes i criteris que faciliten l’elecció. En general, cal assenyalar que és important fer la selecció tenint sempre en compte els interessos i les capacitats de l’infant. Tant si s’adquireix una joguina com si s’hi fan adaptacions perquè la pugui manipular un infant amb una determinada discapacitat, sempre s’ha de pensar en les normes de seguretat.

La diversitat de tipus de discapacitats i els diferents graus d’afecció dificulten l’establiment de criteris generals que facilitin la selecció de joguines. Si bé en tots els casos és ineludible pensar en les característiques de l’infant a qui es destina el joc o la joguina, en el cas dels infants discapacitats resulta imprescindible.

Val la pena fer una anàlisi de les raons per les quals hi ha programes d’integració social al voltant del joc en la societat actual. També és interessant preguntar-se quin paper té el joc infantil dins aquests programes d’integració social destinats a la infància que es troba en diferents situacions de risc a causa de les seves diferències físiques, psíquiques, socials o culturals.

El context de l’educació en el lleure és un mitjà molt valuós per facilitar la integració social d’infants amb problemàtiques diverses, però també ho és per prevenir comportaments desajustats en els infants, ja que permet la flexibilitat, la promoció de valors basats en la convivència i la participació activa en un ambient lúdic.

El lleure com a prevenció i compensador de desigualtats socials

El temps de lleure és un entorn immillorable per facilitar la participació i la integració social en el si d’una comunitat.

Per dur a terme projectes i programes d’integració social, cal entendre la realitat dels infants a qui van destinats. En aquest sentit, els conceptes de socialització i d’integració social estan molt relacionats. La persona destinatària d’un procés d’integració social és la que no ha pogut gaudir d’un procés de socialització adequat.

Un nivell de socialització adequat és important per tal de prevenir processos d’inadaptació social. Els conceptes de socialització i integració estan estretament relacionats.

Integració social

És el procés d’incorporació d’una persona, un grup social o una minoria ètnica en una societat global, de què assumeix els valors, les pautes de conducta, les institucions i les estructures. Així, en el tot social hi ha de predominar la cohesió i la cooperació per damunt dels conflictes.

Infants en situació de risc social amb NEE d'intervenció socioeducativa

Les situacions de mancances afectives i socials en què viuen alguns infants influeixen en el seu desenvolupament i fa que se’ls consideri infants en situació de risc social amb necessitats educatives especials d’intervenció socioeducativa.

El concepte de socialització mitjançant el joc pot aportar algunes pautes per al procés d’integració social per les raons següents:

  • El joc és un element de motivació. Estar i jugar amb altres infants és un element de motivació per als nens i les nenes de qualsevol edat, fins i tot per als nadons.
  • Mitjançant el joc s’incorporen a l’activitat simbòlica elements referits a la ment d’altres infants amb qui juguen o bé amb els adults.
  • El joc ajuda a afermar les bases del procés d’adquisició lingüística.
  • L’activitat lúdica es converteix en un àmbit que facilita l’adaptació al context i l’habilitat. En algun tipus de joc permet que els infants es relacionin amb una certa consciència de competència i amb un grau d’autoestima que repercuteix en un clima socialitzador positiu.
  • La flexibilitat d’una activitat lúdica permet que hi hagi diferents jugadors.
  • Mitjançant el joc, s’assimilen i es comprenen els valors individualment i en grup.
  • L’activitat lúdica ajuda a consolidar el concepte d’amistat.

Un menor en situació de risc és el que...

… presenta una sèrie de factors sociofamiliars i personals que poden representar una situació de risc i que el predisposen a trobar-se en un futur davant una situació de possible desemparament.

L’infant, per poder desenvolupar les capacitats socials, s’ha de desenvolupar prèviament en l’àmbit afectiu, de manera que ha d’establir una bona relació d’afecció amb les persones que després constituiran el seu model (mares, pares i educadors). De fet, l’infant inadaptat, a l’hora de socialitzar-se, té molt problemes per identificar-se amb el seu model. Això és degut al fet que el model d’aquest infant no és socialment vàlid o és inestable quant a actituds i conductes. També pot ser per totes dues raons.

Dins l’àmbit de l’educació, tant formal com no formal, cada vegada és més freqüent trobar infants en situacions extremes. Hi ha menors en situació de risc social o de desemparament extrem perquè els deures de protecció cap al menor no s’han complert adequadament i, en alguns casos, per tal de protegir els drets i el desenvolupament de l’infant, s’ha decidit separar-lo de l’àmbit familiar.

Un menor en situació de conflicte social és el que...

… amb la seva conducta greu altera les pautes de convivència i de comportament social generalment acceptades, amb risc de causar perjudicis a terceres persones.

El joc és un recurs excel·lent per al tractament de l’atenció a la diversitat i es pot arribar a convertir en un recurs normalitzador d’infants en situacions de risc social i de conflicte social.

Per mitjà del joc es poden compensar diverses situacions discriminatòries per raó de classe social, professió, sexe, ètnia, religió, cultura o diferències de tipus físic o intel·lectual.

El joc també pot pal·liar situacions discriminatòries que provenen del fracàs escolar, de dificultats d’adaptació social i de relació familiar, amb famílies multiproblemàtiques, desestructurades, disfuncionals i en un entorn sociocultural i econòmic desfavorable.

Tipus de programes d’integració social basats en el lleure

La nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a àmbit educatiu i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d’igualtat. La nova Llei d’educació fomenta l’equitat en l’educació en el lleure.

Les administracions públiques han d’establir mesures de foment per garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i els programes socioeducatius i en les activitats d’educació en el lleure en condicions d’equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

Article 41. Foment de l’equitat en l’educació en el lleure.

Els programes i els projectes d’integració social basats en el lleure i en el joc es configuren com a compensadors de diversos contextos:

  • Els contextos socioeconòmics.
  • Els contextos personals.
  • Els contextos socioculturals.

Objectiu dels programes d'integració social

Els programes d’integració social van adreçats a la infància i a la família. Tenen l’objectiu de prestar ajuda als infants en situació de risc social i a les seves famílies. Poden tenir un caràcter preventiu o un caràcter pal·liatiu de la situació concreta que els ha tocat viure.

Els programes d’integració social poden pertànyer a entitats públiques o privades, o bé poden ser el resultat d’un conveni o una coordinació entre institucions diferents. Es poden desenvolupar en espais diferents, serveis socials, locals d’associacions o parròquies, centres escolars i educatius, etc.

Entre les diverses possibilitats d’intervenció que hi ha, cal destacar les següents:

  • Programes esportius, dins o fora de l’escola.
  • Programes i serveis del lleure: com la granja escola, els campaments o les colònies d’estiu, els centres d’esplai, etc.
  • Programes d’activitats creatives: com tallers, exposicions, etc.
  • Activitats lúdiques en espais naturals: parcs infantils, instal·lacions socioculturals, etc.
  • Aules infantils dins dels centres educatius adreçats a adults que els permeten perfeccionar o consolidar els estudis mentre els seus fills són atesos.
  • Activitats lúdiques en centres hospitalaris i penitenciaris.
  • Activitats a les biblioteques públiques com el rondallaire o les bebeteques.
  • Activitats a les ludoteques dirigides a l’atenció a la diversitat amb l’objectiu principal d’integrar la població immigrant en la comunitat.

Els centres poden oferir joguines difícils de trobar en altres àmbits. D’aquesta manera, ajuden a socialitzar d’una manera menys formal, ja que els uns organitzen activitats culturals i artístiques, els altres esportives, etc.

Dins l’educació en el lleure hi ha diversos programes i projectes creats per compensar diferents tipus de desigualtats: personals, socioeconòmiques i socioculturals. Cada programa incideix en un aspecte concret.

Projectes compensadors de desigualtats personals

Contextos personals

Alguns exemples de programes d’integració social en un context persona són:

  • Experiències entre centres d’educació especial d’infants discapacitats i alumnes d’escoles infantils ordinàries.
  • Experiències d’apropament i solidaritat entre centres educatius de diferents països afectats per greus esdeveniments com l’11-M o l’11-S.

Els projectes i centres dedicats al tractament dels contextos personals estan emmarcats en una educació no formal i fomenten la integració perquè els infants no es veuen forçats a acabar el treball o la tasca al mateix temps ni de la mateixa manera, ja que es respecta el ritme de cada subjecte.

Als centres interactuen menors de diferents edats, classes socials, ètnies i capacitats, amb la qual cosa aprenen a respectar la diferència. El fet de conviure amb altres infants estimula la sensibilització cap a la diferència.

Projectes compensadors de desigualtats socioeconòmiques

Els centres dedicats a projectes d’integració social basats en el lleure com a compensador de desigualtats socioeconòmiques fomenten que tots els infants tinguin accés a joguines de qualitat.

També es fan xerrades amb els pares i mares per conscienciar-los de que l’afecte no està proporcionalment relacionat amb la quantitat de joguines que ofereixen als seus fills, sinó que la importància resideix a invertir més temps a jugar amb ells. En aquests projectes es fomenta el préstec de joguines i el seu intercanvi, amb la qual cosa es deriva cap a una joguina social i pública compartida per tothom.

Projectes compensadors de desigualtats socioculturals

Els projectes i centres dedicats al tractament dels contextos socioculturals tenen com a principal objectiu estimular la tolerància, el coneixement i el respecte als diferents sexes i a les altres cultures, incidint en el benefici que implica la multiculturalitat.

Actualment ens trobem en una situació de molts moviments migratoris de diferents països per causes polítiques, econòmiques i socials que suposen que la diversitat cultural és un fet i una característica pròpia de la nostra societat.

El joc constitueix un element de vital interès i importància per dinamitzar, intercanviar, respectar, tolerar i acceptar les diferències. Cal contextualitzar-lo com una acció educativa propera a la realitat de l’entorn dels infants i desenvolupar projectes d’àmbit local.

Els projectes d’integració social dins d’un context sociocultural van enfocats cap a la conscienciació dels pares i dels adults en general de la importància del joc i de la seva influència en el desenvolupament posterior dels infants. Incideixen en dos sentits:

  • El joc dels infants reprodueix el conjunt dels valors socials i, per tant, cal prendre consciència de la importància d’intercanviar jocs i joguines, de compartir i de reduir la despesa abusiva.
  • Cal disposar d’una amplitud dels recursos de caràcter lúdic i que l’adult conegui els jocs i joguines vàlides i adequades per a cada edat, promovent activitats lúdiques en grup en les quals es desenvolupin situacions de pau i de diàleg entre els diferents agents del joc.

El joc ha de ser contemplat en la comunitat des de múltiples programes, projectes, serveis i centres i ha d’estimular la integració de totes les persones sense cap tipus de discriminació.

Projectes d’integració intercultural

Els projectes d’integració cultural van adreçats a la població de diferents cultures (famílies, adults, joves i infants) que conviuen en un mateix poble o barri amb la finalitat d’afavorir el coneixement i un apropament mutu a partir d’activitats d’intercanvi d’experiències i costums i de potenciar, a més, la participació en el mateix programa.

Les activitats...

… normalment són de caire festiu o de celebració d’alguna diada en particular. Es fan sessions paral·leles d’activitats per a adults i activitats per a infants. Les sessions adreçades a infants tenen com a eix central el joc, amb joguines i sense, en consonància amb les necessitats i els interessos adients a l’edat dels infants als quals es destina l’activitat.

L’objectiu principal i comú en els projectes d’integració intercultural és prevenir l’aparició de conflictes derivats de les dificultats en la convivència que poden estar causats tant pel desconeixement dels costums i les tradicions d’altres cultures, com de possibles prejudicis personals o col·lectius.

D’aquesta manera, la integració social està basada en la prevenció d’inadaptacions a la cultura que acull i en la prevenció de situacions conflictives mitjançant el desenvolupament d’actituds tolerants i de respecte en ambdós sentits.

En les activitats lúdiques en què s’inclou l’objectiu de la integració intercultural cal procurar el següent:

  • Promoure una acceptació, una tolerància i una comunicació mútua entre els infants.
  • Aconseguir un ajustament de les normes.
  • Fer veure la necessitat de solucionar conflictes.

Alguns recursos que es poden suggerir per dur a terme activitats relacionades amb els projectes d’integració cultural poden ser les següents:

  • Que els infants mateixos siguin els presentadors dels jocs tradicionals de la seva cultura. D’aquesta manera, si tots els infants juguen junts, els resultarà més fàcil descobrir altres jocs que s’assemblen molt als propis.
  • Presentar jocs cantats en altres llengües o aprendre paraules en altres llengües o dialectes diferents del propi.
  • Desenvolupar centres d’interès basats en textos i contes tradicionals de cada cultura, i emfatitzar els detalls que es corresponguin amb la realitat (vestits, plats típics, etc.).
  • Construir joguines tradicionals de cada cultura.
  • Fer trobades interfamiliars en què també intervinguin les mares, els pares i altres familiars dels infants del grup.

Ludoteques per a la integració social

Les ludoteques per a la integració social són un model de ludoteca dedicat a aconseguir la integració social d’infants en situació de risc, i es diferencia de la resta de ludoteques per les característiques següents:

  • Depenen dels serveis socials dels ajuntaments, del Departament d‘Acció Social i ciutadania de la Generalitat.
  • Poden ser gestionades per aquests organismes o bé per entitats privades en conveni o en col·laboració amb les anteriors (ONG, associacions, etc.).
  • Els grups de destinataris solen ser entre deu i vint assistents per sessió de joc i atesos per un mínim de dos educadors amb l’objectiu de poder atendre les necessitats individuals de cadascú.
  • A cada sessió, es combina el joc lliure amb altres jocs i activitats estructurades i semidirigides.
  • Es realitza un seguiment individual de cada assistent, el qual serà revisat en sessions d’avaluació de l’equip de professionals de la ludoteca, els responsables dels serveis socials i l’equip d’atenció psicopedagògic de suport.
  • El contacte amb els pares o altres familiars dels infants usuaris d’aquestes ludoteques s’ha d’establir en tres nivells:
    • Informació sobre les activitats en les quals participen els seus fills i filles, la seva evolució, l’orientació per a l’adquisició de joguines, etc.
    • Formació: algunes ludoteques ofereixen sessions o cursos de formació per a les famílies impartits per especialistes en el món del joc i en altres temes com psicologia infantil, pediatria, etc.
    • Col·laboració de les famílies com a personal de suport en determinades activitats lúdiques especials com excursions, festes, etc.

  • /-146

Llibres a les ludoteques

A les ludoteques també hi tenen cabuda els llibres, que poden ser útils per plantejar una activitat lúdica que tingui per objectiu la integració social.

Les ludoteques dels serveis socials són un espai ideal per a la integració dels infants amb dificultats sociofamiliars, inadaptats al medi i en situació de risc social ja que permeten, entre altres possibilitats, la creació d’un laboratori d’assaig d’actituds i comportaments, la trobada lliure amb altres infants amb qui serà necessari arribar a acords i pactes per solucionar conflictes i, a més, tindran sempre el suport i l’assessorament de professionals especialitzats en el món del joc.

Aquestes ludoteques constitueixen un espai alternatiu al carrer per a alguns infants on poden passar moltes hores durant el seu temps lliure desenvolupant activitats d’oci que resulten profitoses.

Els professionals encarregats de les ludoteques amb projectes d’integració social han de tenir present els criteris següents:

  • S’ha de mirar de compaginar un temps de joc lliure, que permet l’estructuració del propi temps i comportament amb un temps d’activitats i jocs estructurats.
  • És bo proposar activitat lúdiques a l’exterior de l’espai de la ludoteca.
  • Val la pena establir com a costum realitzar assemblees després de cada sessió de joc amb la finalitat d’avaluar els jocs i activitats, conversar sobre els esdeveniments i possibles conflictes, etc., de tal manera que serveixi per desenvolupar un sentit de crítica constructiva, assimilació de normes socials i de resolució de conflictes.
  • Cal atendre al desenvolupament de certs hàbits d’autonomia personal i social com la higiene, l’ordre, el respecte als torns de joc, el respecte a les normes de cada joc i del centre, etc.
  • Cal estar preparats i disposar de prou recursos amb un enfocament educatiu per tal de solucionar possibles conflictes, comportaments passius o agressius, etc.
  • S’ha de tenir una gran capacitat per a l’observació sistemàtica de les activitats, tant per a l’avaluació i informe posterior com per a la programació de les sessions següents.
  • S’ha d’afavorir la incorporació progressiva de les famílies per poder completar el procés d’integració.

Els tallers per la integració social

Els tallers de joc constitueixen un recurs de caràcter lúdic que pot oferir diferents aportacions a la integració social i que tenen les característiques següents:

  • Són activitats lúdiques que poden complementar l’oferta del lleure d’una institució o programa destinat a infants i adolescents. Disposen de diverses possibilitats de programació d’activitats consistents en el desenvolupament de jocs col·lectius i activitats preesportives idònies per a cada edat i mitjançant les quals s’aborden aspectes i valors com la participació, la ciutadania, la tolerància, la cooperació, etc.
  • Afavoreixen la trobada de caire informal de grups d’infants d’edats similars en situacions de risc o de conflicte social que es veuen immersos en programes d’educació en valors basant-se en el consens, l’assumpció de normes i la resolució de conflictes.
  • No acostumen a necessitar un espai específic i el cost de material és mínim, ja que es poden oferir a les aules, als patis o gimnàs de les escoles, en parcs, etc. Amb això, es pot afirmar que és un recurs assequible per a tota mena d’entitats.

  • Els tallers són un bon recurs per a la integració social.
  • Els tallers són un bon recurs per a la integració social.

A l’hora de programar les activitats per a les sessions del taller de joc, és convenient tenir en compte una sèrie de criteris:

  • L’ambient ha de ser relaxat i potenciador del joc per treballar d’una manera subliminar la capacitat d’empatia entre els infants.
  • Abans del joc, cal avaluar el grau de conflictivitat entre els infants i s’ha de començar amb situacions de joc que no impliquin gaire contacte corporal.
  • Cal assegurar-se que el desenvolupament del joc serà satisfactori mirant de tenir en compte abans les habilitats personals i grupals.
  • Els jocs no han de ser excessivament llargs per aconseguir un alt nivell d’atenció dels infants destinataris i, dintre del possible, caldria alternar jocs de moviment amb altres de més relaxats i combinar-los amb moments de conversa en els quals es pugui fer una reflexió sobre la dinàmica viscuda, amb la finalitat d’expressar sentiments, trobar solucions als conflictes, establir aprenentatges, etc.
  • La programació de les activitats ha de ser flexible, tenint en compte l’estat d’ànim dels infants que hi assisteixen. Els infants amb necessitats especials es caracteritzen per manifestar conductes alternes entre excitació i passivitat, sempre depenent dels esdeveniments de la vida diària.
  • Dins de les activitats programades, cal atorgar responsabilitats a cada infant fent-lo partícip del joc i no deixant que sigui un simple receptor de les instruccions de joc.

Intervenció socioeducativa en infants en situació de risc social

El mot intervenir en l’ús intransitiu presenta moltes accepcions, segons si entenem intervenir per a algú, amb algú o alguna cosa o sobre algú o alguna cosa. Podem diferenciar els significats següents:

  • Prendre part, participar, col.laborar o contribuir en un procés.
  • Oferir o proposar la seva capacitat per realitzar una activitat.
  • Intercedir o mitjançar per algú.
  • Interposar-se entre dos o més que es troben en desacord.

Aquest aspecte enllaça adequadament amb la idea d’acompanyament, mediació, participació, oferiment, intercessió, interposició, comunicació o interacció.

El propòsit principal de tota intervenció és corregir o evitar circumstàncies individuals i/o col·lectives no satisfactòries. Entendrem per intervenció qualsevol actuació de la comunitat envers els infants.

El concepte d’intervenció comporta un procés d’interferència o influència i persegueix un canvi.

Es parla de la intervenció socioeducativa pel fet que cal atendre educativament els diferents infants i famílies segons les seves procedències socioculturals i contextuals.

En les intervencions és fonamental una bona coordinació dels agents socials que hi prenen part, configurant una bona feina d’equip.

La intervenció socioeducativa requereix unes habilitats pròpies del professional de l’educació que el capacitin per a la intervenció adequada i escaient, i no solament la funció de detectar situacions problemàtiques en certs infants, ja que amb les activitats lúdiques dels programes que es duen a terme es compensen les mancances i desajustaments personals i socials.

Els principals objectius de tota intervenció social han de ser:

  • Aconseguir un desenvolupament humà integral i reduir els problemes psicosocials que l’impedeixen.
  • Promocionar el sentit psicosocial de pertinença a la comunitat (família, escola, barri, etc.).
  • Fomentar l’enfortiment personal i social dels infants i de les seves famílies (concepte d’empowerment).

L’equip de treball implicat en una intervenció ha de respectar aquests principis d’organització:

  • Oferir una atenció completa o integral que cobreixi diversos tipus de serveis.
  • Oferir una atenció centrada en les persones (infants i famílies) i en les seves necessitats.
  • Oferir una continuïtat de l’assistència i xarxa de serveis.
  • Garantir una coordinació horitzontal (en espai i temps) entre els agents prestadors de serveis, els serveis mateixos i l’administració.
  • Mantenir una integració tècnica, administrativa i geogràfica per un funcionament eficaç dirigit cap als mateixos objectius.

Els models teòrics des dels quals s’ha estructurat la intervenció socioeducativa amb els infants en situació de risc són múltiples. L’experiència dels diferents professionals ha posat de manifest que el model que millor s’adapta en aquest sentit és el model d’intervenció ecològica, originat en la teoria d’Uri Brofenbrenner anomenada ecologia del desenvolupament.

Aquest model entén les situacions de risc social com el resultat d’una disfunció fonamental en un complex ecosistema amb nombroses variables que interactuen entre elles. Des d’aquest model, es rebutja la idea que les característiques del menor siguin fruit d’una personalitat anòmala, ans al contrari, es considera que es deriven de les interaccions amb un entorn social i institucional que freqüentment no ha ofert oportunitats ni estímuls adequats perquè la persona s’hagi pogut integrar d’una manera activa i confiada. És per aquest motiu que aquest model considera que la intervenció preventiva no es pot centrar exclusivament en l’infant, sinó que ha d’atendre totes les variables que segurament intervenen en la situació problemàtica.

La intervenció s’hauria de donar en tres moments que comporten característiques diferents d’actuació:

  1. Prevenció: quan encara no s’ha produït el conflicte, és a dir, quan l’infant està en una situació de risc. Aquesta mena d’intervenció s’ha de centrar essencialment al voltant de l’entorn social més proper a l’infant i és aquí on es pretenen eliminar els elements que contribueixin a la inadaptació i a facilitar el desenvolupament de les seves capacitats personals, la seva socialització i la seva integració en el medi.
  2. Intervenció socioeducativa: quan el menor ja presenta conductes d’inadaptació. El seu objectiu ha de ser proporcionar un ambient adequat perquè l’infant desenvolupi conductes alternatives, integradores i que responguin a les seves necessitats.
  3. Intervenció terapèutica: quan es produeix una situació de conflicte entre el subjecte i la societat. En aquest cas, la intervenció adquireix un caràcter més individual.

Integració dels infants discapacitats per mitjà del lleure

Els infants de totes les cultures i condicions han de gaudir del lleure i del joc i, consegüentment, necessiten joguines que estimulin aquesta activitat. Els infants que presenten alguna mena de discapacitat troben traves importants a l’hora de satisfer aquesta necessitat i, per tant, es fa imprescindible que se’ls faciliti l’accés als jocs i les joguines sota uns criteris específics per a cada infant i en consonància amb els seus interessos i les seves possibilitats d’acció.

“Els nens amb discapacitat necessiten el joc igual que els altres nens i, en molts casos, és una de les millors maneres perquè es relacionin amb el seu entorn, el seu grup social i els seus interlocutors. El joc també en fomenta la creativitat i en potencia la personalitat i les capacitats. Amb el joc s’aconsegueix un aprenentatge més ràpid i terapèutic.”

R. Gaitán Cazorla (2003). Joguina segura. Tècnic del Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques

És absolutament important aconseguir una normalització entesa a partir de la participació i l’acceptació d’un infant amb una disminució física, psíquica o sensorial en els àmbits de la família, l’escola i la societat. És essencial garantir la igualtat d’oportunitats mitjançant espais i situacions de joc amb altres nens i nenes que n’afavoreixin la integració i la normalització.

La nova Llei d’educació (LEC), quan parla de voluntariat, té en compte un altre àmbit de col·laboració, el de la integració social de les persones amb discapacitats o amb risc d’exclusió social.

Les entitats de voluntariat en l’àmbit de l’educació col·laboren amb l’Administració educativa en la integració social de les persones amb discapacitats o amb risc d’exclusió social i també en el desenvolupament d’activitats complementàries i extraescolars i d’educació en el lleure.

L’educador i l’atenció a la diversitat

Com en tota relació humana, al llarg del procés d’intervenció, l’educador requereix habilitats comunicatives, especialment les assertives i d’abordatge del conflicte amb la seva negociació.

Una intervenció és...

… tant l’acció com l’efecte d’intervenir. L’acció ens remet al procés entès com a desenvolupament d’una activitat, és a dir, fer mentre succeeix. I l’efecte ens remet a allò que resulta del procés: el benefici, la conseqüència, en definitiva, el canvi.

L’actitud de l’educador ha de ser d’escolta, d’observació dels problemes i necessitats, ha de ser capaç de comunicar-se amb l’infant, amb la família i amb altres professionals que pertanyin a l’entorn de l’infant per tal de contrastar idees i opinions, i també ha de sa-ber demanar i acceptar suport i consell professional.

Actualment impera un moviment educatiu renovador anomenat l’escola inclusiva, que es basa en els fonaments següents:

  • El corrent integrador de l’educació especial.
  • Els fonaments de la interculturalitat i el suport a la diversitat.
  • L’ensenyament basat en la democràcia, en la participació i en el con-sens de tots els membres que formen part de la comunitat educativa.
  • El treball a les aules des d’un procés d’ensenyament i aprenentatge cooperatiu i de suport recíproc entre els iguals.

Dins de l’àmbit de l’educació infantil, cobra una gran importància el model de l’educador en la transmissió de valors. No es pot educar els infants en el respecte a la diversitat, en la integració social i en la tolerància si a la nostra societat mantenim unes concepcions racistes, classistes i sexistes.

El professional educador ha d’entendre que la intervenció socioeducativa té la finalitat de contribuir a una igualtat d’oportunitats en els casos d’infants amb necessitats educatives especials, i per això haurà de tenir molta cura de seguir els criteris següents per a la intervenció en ludoteques, centres del lleure, aules hospitalàries, granges escola, parcs públics i altres projectes del lleure:

  • S’han de dissenyar prèviament els objectius i les activitats lúdiques que es realitzaran. La intervenció no es pot fonamentar en la improvisació.
  • Els projectes han d’estar immersos dins dels entorns propers a l’infant, de tal manera que facilitem la integració i no la segregació, tret que l’entorn d’algun infant en qüestió sigui massa desfavorable per mantenir-hi la permanència.
  • La temporització de les activitats ha de ser adequada a les necessitats, clima i lloc de l’entorn de l’infant.
  • Cal tenir molta cura en l’expressió tant verbal com gestual davant dels infants.
  • És important considerar la participació dels pares i mares dins dels projectes educatius, així com el desenvolupament de les responsabilitats per part dels educadors.
  • Cal tenir en compte la valoració de les activitats dels infants de manera crítica, l’estímul de la relació de grup i el respecte a les normes marcades per ells mateixos. Han d’aprendre a actuar, a saber triar, a distribuir el seu temps fent servir els jocs i les joguines i a observar.
  • Un dels objectius fonamentals és la incentivació de l’autoestima.
  • Els jocs de rol poden ser molt útils ja que reprodueixen situacions d’intercanvi social que es corresponen amb els papers socials representats pels adults en la vida diària.
  • Un objectiu essencial de l’atenció a la diversitat és l’atenció a la diversitat mitjançant activitats molt comunament proposades en els temes transversals:
    • Treballar amb els sentiments d’afecte i les lloances.
    • Manifestar satisfacció davant de les conductes positives dels altres.
    • Compartir interessos i experiències amb els infants sense jutjar les seves limitacions.
    • Animar el pensament divergent dels infants i permetre la lliure expressió de les idees.
    • Oferir opcions per triar les seves activitats.
    • Oferir suport en la presa de decisions.
    • Organitzar activitats on els infants puguin tenir assegurada una garantia d’èxit.
    • Ajudar els infants a aprendre a acceptar les conseqüències derivades de les seves conductes.

La importància del joc en la intervenció socioeducativa

El joc suposa una expressió d’emocions i sentiments, de la mateixa manera que afavoreix el desenvolupament de les habilitats socials. Mitjançant el joc l’infant es comunica amb els altres i es pot permetre exterioritzar-ne els problemes i/o preocupacions.

El joc constitueix per a l’infant un llenguatge per a l’expressió de les seves fantasies, dels seus conflictes, dels seus sentiments, de la seva manera de captar i transformar la realitat.

El joc serveix per poder abordar situacions conflictives difícils de tolerar per l’infant que, mitjançant el joc, les transforma per fer-les més assimilables.

Joc com a recompensa

El joc allibera i recompensa els infants que han estat víctimes de maltractaments, o que es troben en situació de risc, de marginació o en situació de conflicte social.

L’activitat lúdica afavoreix la normalització de la situació en la qual es troba l’infant i l’ajuda a desenvolupar-se personalment i socialment.

En els casos d’infants amb discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials, el joc afavoreix la millora en diversos aspectes del seu desenvolupament cognitiu, motor i socioafectiu sempre que es dugui a terme en un entorn comunicatiu contextualitzat en el qual les diferents activitats lúdiques estiguin dotades d’un significat i interès per al infant.

La selecció de jocs i joguines ha d’estar en funció dels interessos de tots els infants, però tenint en compte que han de potenciar el coneixement i el respecte a les diferències, la lliure elecció de la persona i l’autonomia del pensament.

És necessària la utilització de tota mena de jocs i de joguines i de dinàmiques de joc per resoldre conflictes. La selecció dels tipus de jocs ha de dependre sempre de les característiques dels grups d’infants als quals l’adult s’adreça, com per exemple:

  • Infants amb labilitat i dispersió: jocs d’atenció.
  • Infants amb problemes d’adaptació dins del grup: jocs d’integració.
  • Infants hiperactius o amb problemes de coordinació: jocs psicomotors.

Convé realitzar activitats que desenvolupin l’autoconcepte, l’autoestima, l’autonomia, l’assertivitat, etc., és a dir, aquells conceptes que són implícits en els temes tranversals del currículum.

Els jocs i les joguines que s’utilitzin en les activitats lúdiques han d’afavorir el respecte a les diferències i és per això que cal potenciar tota mena de situacions en les quals els infants aprenguin a experimentar i a controlar les seves emocions i pensaments. S’estimularan tot tipus de jocs i joguines i, per normalitzar la situació de joc, es podran fer servir ninots discapacitats (per exemple un peluix en cadira de rodes, o amb ulleres, etc.) i ninots amb trets facials de totes les ètnies culturals.

  • Les activitats esportives o de la vida quotidiana són exemples d'activitats coeducatives.
  • Les activitats esportives o de la vida quotidiana són exemples d'activitats coeducatives.

En la selecció dels jocs i joguines per dur a terme un programa d’integració, no és convenient descartar les joguines bèl.liques i les anomenades joguines de nens i de nenes. La joguina és la representació de la societat en la qual conviu l’infant, i mitjançant els jocs l’infant representa els rols marcats pels estereotips culturals de la societat.

Les joguines bèl·liques ajuden a descarregar l’agressivitat i es podran fer servir en contextos lúdics interactius. Tot i així, l’educador afavorirà l’ús de material alternatiu, de jocs cooperatius amb els quals es desenvolupi la integració, la cohesió i la interdependència de la persona dins del grup, on cap infant perd i tots guanyen.

Amb les joguines anomenades de nens i de nenes, l’educador estimularà la utilització del material de coeducació i l’ús indiscriminat per part dels infants dels materials assignats tradicionalment a cada sexe.

“S’ha de contribuir a aquesta formació prioritzant objectius relacionats amb la pròpia estima, l’autonomia de criteri i el respecte cap els altres amb independència del seu sexe.”

MEC (1992). Materiales para la Reforma. Caja Roja de Educación Infantil (pàg. 50).

La creació d’espais de joc accessibles

L’infant amb discapacitat física, psíquica o sensorial es troba sovint en inferioritat de condicions i amb una sèrie de dificultats que no li permeten gaudir d’una qualitat de vida semblant a la d’un altre infant.

Als parcs infantils, es detecta poca presència o, fins i tot, l’absència d’infants amb discapacitats a causa de l’existència de barreres arquitectòniques o d’un disseny de les estructures externes dels elements lúdics inadequat a les seves necessitats. D’aquesta manera, l’infant amb discapacitat no pot participar activament de l’activitat lúdica i es veu obligat a convertir-se en un observador del joc, amb el consegüent perjudici per a la seva autoestima i la dels seus acompanyants. La idea principal és crear espais accessibles i d’integració on puguin accedir tots els infants i adults independentment de si presenten alguna discapacitat o no. Per aconseguir-ho, es fa necessari tenir en compte diversos aspectes en el disseny dels centres recreatius i del mobiliari o elements de joc.

Codi d'accessibilitat

A Catalunya es va aprovar el Decret 135/1995, de 24 de març, pel qual es promou l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, i el Codi d’accessibilitat, que faciliten la integració social dels discapacitats físics, psíquics i sensorials i de les persones amb afectacions actives o passives.

Els centres recreatius hauran de disposar el seu espai per tal de superar les barreres arquitectòniques i afavorir el lliure accés i circulació. Per exemple, hauran de tenir:

  • Elements de joc que permetin jugar a infants amb diferents alçades.
  • Paviment antilliscant, rampes i espais ampliats que facilitin la maniobrabilitat de les cadires de rodes.
  • Diferents superfícies al terra per orientar-se.
  • Parcs amb contrast de colors i formes per a les persones amb discapacitats visuals.
  • Ajudes tècniques als corredors i als lavabos.
  • Pictogrames i commutadors per mitjans òptics, per soroll i per tacte, per a la senyalització de l’espai.
  • Unes condicions ambientals adequades dels espais lúdics (llum,soroll, etc.) per afavorir la integració dels infants amb dèficit visual o auditiu.

Recomanacions generals en l’adaptació dels recursos lúdics

El material s’adaptarà tenint en compte les necessitats dels infants. En els casos dels infants amb discapacitat motriu, l’adaptació del mobiliari té molta importància i caldrà utilitzar taules graduables amb superfície magnètica, cadires posturals, accessoris en llits i sanitaris, etc.

En algunes situacions, els infants amb algun tipus de discapacitat poden fer servir les joguines comercialitzades. A vegades, però, l’accessibilitat de materials lúdics per a aquest tipus d’infants és molt pobra o gairebé nul·la.

Adaptacions de joguines

A vegades, les adaptacions de joguines poden ser molt senzilles, com ara fixar la joguina a una base amb Velcro, o bé poden requerir la intervenció d’especialistes per tal que, per exemple, tradueixin els efectes sonors d’una joguina a efectes visuals.

Quan no és possible fer servir la joguina tal com s’ha comercialitzat, a vegades convé adaptar les regles del joc o bé fer algunes modificacions que permetin aprofitar millor el recurs lúdic.

El material de joc serà divers i d’accés fàcil. Haurà de preveure l’associació dels diferents sentits –per exemple, tacte amb color, soroll amb forma, etc.– per a una bona discriminació. També haurà de tenir en compte recursos com els següents:

  • Adaptador per agafar-se.
  • Cubells de diferents mides i dianes de Velcro amb pes.
  • Suport per a les cartes.
  • Cartes amb les imatges ampliades.
  • Jocs de taula amb Velcro.
  • Puzles tàctils i dominós amb relleu.
  • Alfabets tàctils, lletres de diferents textures i multisensorials.
  • Contes en llenguatge de signes, en relleu, en el sistema braille, parlats, etc.
  • Llibres amb ampliació de les imatges i dels textos.
  • Jocs d’encaixos, apilables o d’associació d’idees.

Generalment, les joguines s’adaptaran en funció de les característiques dels infants i de les seves necessitats, cosa que permetrà detectar la millor manera de plantejar la interacció de l’infant amb la joguina en cada cas en particular.

Hi ha unes normes de seguretat per...

… a la fabricació de joguines i cal assegurar-se que les adaptacions que s’hi fan no hi introdueixen perills o manca de seguretat. Els infants que pateixen alguna mena de discapacitat tenen ritmes d’aprenentatge diferents dels altres infants i aquesta és una bona raó per qüestionar i adaptar les indicacions d’edat que s’ofereixen sobre la joguina.

Un aspecte que s’ha de tenir en compte és l’edat de l’infant, ja que sovint es cau en la infantilització en apropar-se a l’infant discapacitat –sobretot als discapacitats psíquics–, de manera que es trien exclusivament joguines que s’adrecen a infants més petits.

A vegades, els infants amb discapacitat no presenten el nivell intel·lectual d’altres nens i nenes de la mateixa edat. Tanmateix, però, cal evitar limitar les capacitats d’aquests infants amb joguines que no els estimulin prou l’autonomia, el creixement i el nivell de maduració. En la majoria dels casos, les joguines recomanades per a la seva edat són prou adequades, de maners que només cal adequar les regles del joc i la dinàmica perquè les comprenguin.

Pel que fa als infants amb mancances afectives, necessitaran jocs oberts i poc estructurats.

Per al desenvolupament del joc dels infants amb discapacitats, és de vital importància que el disseny dels jocs i de les joguines sigui apte per a tothom, de manera que els infants amb discapacitat i els infants sense discapacitat puguin fer servir els mateixos jocs i les mateixes joguines en situacions similars.

Característiques dels infants amb diferents discapacitats

El joc contribueix al desenvolupament dels diferents tipus de capacitats, però hi ha infants que presenten alguna discapacitat (visual, auditiva, motriu, cognitiva), la qual cosa té repercussions en el seu desenvolupament. L’educador ha de conèixer les limitacions en el joc de l’infant amb una determinada discapacitat per tal d’adequar-ne la intervenció, seleccionant i adaptant les joguines normalitzades a les característiques i necessitats de cada infant, i d’aquesta forma contribuir a compensar les limitacions de partida.

Característiques del joc dels infants amb discapacitat visual

La vista és el sentit que permet percebre l’entorn de manera global. Els infants que tenen aquest dèficit es mostren més passius, tenen poc interès pels objectes i no es desplacen. Per tant, és normal que comencin a jugar més tard i que els seus jocs siguin més simples i repetitius.

La intervenció de l’educador anirà encaminada a estimular el joc: motivar-los perquè explorin les joguines amb la resta dels sentits i explicar-los on són, cosa que els facilitarà la comprensió de l’espai. Com a conseqüència, necessitaran més temps per assolir el joc simbòlic. Les seves joguines han de recordar de la manera més veraç possible els objectes reals i afavorir els jocs tàctils.

Característiques del joc dels infants amb discapacitat auditiva

Les dificultats dels infants amb discapacitat auditiva varien molt en funció del nivell de pèrdua auditiva i de l’edat en què es va produir el dèficit. Aquesta discapacitat fa que assoleixin un desenvolupament cognitiu normal més tard que la resta d’infants de la seva edat. Presenten més dificultats en els jocs que necessiten una organització temporal de les accions i capacitat de representació (fer que una escombra sigui un cavall).

És important seguir els rituals de la comunicació a l’hora de parlar. També cal tenir en compte que la boca i el recurs que s’ofereix han de quedar sempre en el mateix angle. Les joguines més adequades per a aquests infants són les que aporten molts estímuls lluminosos.

Característiques del joc dels infants amb discapacitat motriu

El joc dels infants amb discapacitat motriu està molt condicionat per les possibilitats de moviment i per la quantitat i els tipus de recursos lúdics als quals poden accedir. Les joguines adequades per a aquests infants són les que no necessiten gaire pressió, però que ajuden a desenvolupar la precisió i la coordinació.

Per a aquests infants, poder activar una joguina amb un polsador és el primer pas per poder accedir després a altres dispositius, com ara un comandament de televisió, un ordinador, etc.

Característiques del joc dels infants amb discapacitat cognitiva

Els infants amb discapacitat cognitiva processen i organitzen la informació sensorial de manera més lenta i amb més dificultats. Cal que rebin estimulació per mitjà del joc des dels primers mesos de vida. Tanmateix, no se’ls ha de sobreestimular, ja que això provocaria la falta de motivació. A més a més, el joc els ajuda a relacionar-se amb els altres infants, a divertir-se, a millorar l’autoestima, a superar-se i a transferir i generalitzar els aprenentatges a altres situacions de la vida.

Els jocs han de ser senzills, amb pocs accessoris, per tal de facilitar la manipulació sensoriomotriu. Cal que els jocs combinin dues qualitats diferents a la vegada –per exemple, tacte i forma–, de manera que resultin agradables a la vista i al tacte.

A l’hora de seleccionar les joguines per a aquests infants, s’han de tenir molt en compte els gustos, les preferències, les possibilitats concretes i l’edat cronològica de cada nen.

És possible modificar alguns aspectes dels jocs i de les joguines que permetin una adaptació a les característiques de cada cas particular i un bon aprofitament del recurs lúdic. Depenent del tipus de discapacitat, les adaptacions poden ser molt senzilles o bé requerir la intervenció de professionals especialitzats en la matèria.

Adaptació de joguines per a infants discapacitats

El Departament de Pedagogia de l’Institut Tecnològic d’Alacant (AIJU), amb la col.laboració de l’ONCE i el CEAPAT, ha confeccionat una guia de suggeriments per a l’adaptació de joguines considerant els tres tipus de discapacitat. En podem veure un resum a continuació:

1) Joguines per a infants amb discapacitat auditiva

  • Els consells per seleccionar-les son:
    • En joguines amb soroll, és important que disposin de control de volum i sortida opcional d’auriculars amb la finalitat de poder adaptar els sons a la possible resta auditiva de l’infant.
    • En el cas que la joguina tingui efectes sonors, és important que vagin acompanyats d’altres efectes perceptibles per aquest tipus d’infants (llums, imatges, vibracions…).
    • És important tenir en compte que es poden produir problemes d’acoblament d’algunes joguines electròniques amb els audífons. Per evitar-los, cal consultar algun especialista per tal que ens orienti en la selecció segons del tipus d’audiòfon utilitzat per cada infant.
  • Els suggeriments per adaptar-les són:
    • Modificar la joguina per poder fer servir simultàniament auriculars i sons pel canal habitual de la joguina, amb la finalitat de possibilitar el joc compartit de nens amb discapacitat auditiva i sense.
    • Adaptar dispositius electrònics que tradueixin els efectes sonors en altres tipus d’efectes perceptibles per l’infant.
    • Col·locar dispositius electrònics que amplifiquin les vibracions de la joguina en produir efectes sonors.
    • Realitzar adaptacions o canviar regles perquè els missatges que s’intercanvien durant el joc siguin escrits, no orals.

  • Exemple de joguina d'exercici adaptada per a discapacitat motriu
  • Exemple de joguina d'exercici adaptada per a discapacitat motriu

2) Joguines per a infants amb discapacitat motriu

  • Els consells per seleccionar-les son:
    • Que puguin ser manipulats mitjançant tècniques motrius que els mateixos infants puguin controlar.
    • En joguines que disposin de polsadors o botons, que siguin molt accessibles i fàcils d’accionar.
    • Que les seves peces siguin fàcils d’encaixar.
    • En estructures grans tipus mobiliari (cuines, bancs de treball…), que les seves dimensions permetin introduir les cadires de rodes a la part inferior per possibilitar un accés frontal a la joguina, o que possibilitin un senzill desglossament en mòduls per poder-lo fer servir desmuntat sobre una superfície.
    • Que permetin un accés fàcil a totes les seves possibilitats o funcions.
    • En joguines de sobretaula, és important que disposin d’antilliscants a la part inferior.
    • Que no exigeixin massa rapidesa de moviments o que es puguin regular els temps de resposta.
    • Que no obliguin a efectuar moviments simultanis.
  • Els suggeriments per adaptar-les son:
    • Fixar les bases de les joguines (amb Velcro, imants, etc.) per evitar els moviments no desitjats durant el joc.
    • Modificar els vestits de les nines i ninots amb la finalitat que resulti més fàcil posar-los-els i treure’ls-els (per exemple, amb Velcro a les costures).
    • Ampliar les peces, mànecs o agafadors per facilitar-ne la manipulació i agafar-s’hi.
    • Col·locar reposacaps, armilles i cinturons de subjecció per facilitar la conservació de la posició dels infants.
    • Afegir cordes per facilitar l’arrossegament d’algunes joguines.
    • Modificar les dimensions de la joguina (alçada, profunditat…) per per-metre’n l’accés de manera frontal.
    • Incorporar elements en relleu (palanques, anelles, etc.) que facilitin la manipulació en els moviments de giravoltada de les peces.
    • Adaptar la joguina per accionar-la mitjançant un polsador extern.
    • En el cas d’ordinadors de joguina, acoblar carcasses per facilitar l’accés individualitzat al teclat.

3)Joguines per a infants amb discapacitat visual

  • Els consells per seleccionar-les son:
    • Que els objectes que representen les joguines o els seus accessoris tinguin un disseny senzill, realista i fàcilment identificable pel tacte.
    • Que incloguin objectes o complements fàcils de manipular.
    • Que incorporin efectes sonors i diferents textures.
    • Que no incloguin moltes peces de mida petita o que permetin una còmoda i ràpida classificació pel tacte.
    • Que tinguin olor/s agradable/s, o bé per discriminar o senzillament per percebre.
    • Que els seus colors siguin molt vius i contrastats per tal de poder ser detectats pels infants que disposin d’alguna resta visual.
    • Que siguin compactes i no es puguin desmuntar fàcilment.
  • Els suggeriments per adaptar-les son:
    • Els jocs de taula han de tenir relleu per a una millor identificació i evitar la mobilitat de les fitxes.
    • En tots aquells jocs en els quals s’hagin de llegir les instruccions, caldrà traduir la informació al llenguatge Braille o dotar de relleu les indicacions o il.lustracions.
    • Incorporar sons, relleus o textures que substitueixin o acompanyin l’estimulació visual.
    • Acompanyar les joguines amb gravacions de veu que substitueixin les possibles informacions escrites (per exemple instruccions).
    • En els jocs que incorporin fitxes, dotar-les d’algun sistema de subjecció (Velcros, etc.) amb la finalitat que no es desplacin involuntàriament durant el joc.
    • En estructures per al joc simbòlic que constin de diverses peces, pot resultar útil enganxar-les per evitar que es desmuntin.
    • A les taules de joc o de treball, resulta útil col.locar uns topalls als ex-trems per evitar que caiguin els accessoris.

Ajuts tècnics per a l’adaptació de joguines

Hi ha entitats i organismes dedicats a la tasca d’afavorir l’accessibilitat arquitectònica, urbanística, de transport, comunicació i serveis integral.

  • Conillet de peluix de moviment adaptat amb un polsador.
  • Conillet de peluix de moviment adaptat amb un polsador.

Entre aquestes entitats hi ha el CEAPAT (Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques), que promou el disseny per a tothom. Assessora en ajudes tècniques per a la vida diària, mobilitat personal, comunicació i també accés a la comunicació i a les noves tecnologies. Així mateix, trobem el Departament de Pedagogia de l’Institut Tecnològic d’Alacant (AIJU), que ha confeccionat una guia amb recomanacions per a infants amb discapacitats de la qual podeu veure un resum més avall. Dins d’aquest àmbit destaca també a Catalunya el treball aconseguit per UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació) –que depèn de la Universitat de Barcelona– i el SIRIUS (Centre d’Autonomia Personal) –que depèn de la Generalitat de Catalunya. La ONCE (Organització Nacional de Cecs) facilita ajuda i recursos tant als infants invidents com a les seves famílies a nivell de prevenció, rehabilitació i inserció sociolaboral.

Aquestes entitats aporten ajudes per a la mobilitat, per a la protecció i per a la cura personal; ajudes per a les tasques domèstiques, per a la comunicació, la informació i la senyalització i ajudes per a les activitats de lleure de qualsevol àmbit com la fotografia, esports, música (adaptacions per a instruments musicals), jocs de taula (per exemple, un agafacartes) i joguines (des de l’adaptació d’una videoconsola, a adaptadors per a joguines de piles, etc.).

L’adaptació de la joguina ha de tenir en compte tres aspectes fonamentals com són: la joguina en si mateixa, els dispositius adaptadors i l’activador de la joguina.

  • Conillet de peluix en acció./-35
  • Conillet de peluix en acció.

Les joguines més fàcils d’adaptar són les que tenen la funció d’activat i desactivat (on/off) com poden ser les joguines de moviments (peluixos motoritzats, cavallets musicals…), ràdios o pistes de cotxes de curses, etc. A continuació, es detallen un seguit d’adaptadors per tal d’afavorir l’adaptació de les joguines per als infants amb discapacitats:

A la secció “Annexos” del web trobareu dos interessants articles sobre sistemes d’accés per als dicapacitats motors.

  • Pastilla de commutació: separa la pila del contacte i permet que sigui el polsador o commutador el que determini el pas del corrent elèctric i, per tant, l’activació de la joguina.
  • Temporitzador: permet assignar un temps triat a voluntat, útil sobre-tot per als infants que no poden mantenir la pulsació més d’un instant.
  • Dispositiu d’escaneig: es fa servir quan l’infant ha de triar entre diverses alternatives mitjançant una selecció directa d’una manera natural.

A les seccions “Adreces d’interès” i “Bibliografia” del web, podeu trobar una enumeració de llocs web i referències bibliogràfiques per ampliar informació referent a l’adaptació de joguines.

En són un exemple els llibres parlants, que disposen de diferents botons per emetre diferents sons o frases. Polsadors: es fan servir per activar el moviment de la joguina.

La importància de les adaptacions

José C. Martín, coordinador de la Unitat d’Autonomia Personal al CRMF d’Albacete, va a destacar a la Fira Internacional de la Joguina i el Joc de València (2002) que “hem de ser conscients que molts nens amb discapacitats no seran mai capaços de manejar coses tan senzilles com un comandament a distància de televisor, una clau, l’interruptor de la llum o el teclat d’un ordinador. Per això són importants els polsadors i commutadors, que no només permeten adaptar joguines, sinó que més endavant faciliten aquestes tasques tan quotidianes per a persones amb discapacitat”.

Per instal·lar adaptacions més complexes, cal dirigir-se a diferents institucions i empreses especialitzades a adaptar joguines estàndard tenint en compte les necessitats i característiques de l’infant per al qual s’han seleccionat.

Adaptació de joguines

Roberto Gaitán Cazorla, tècnic del CEAPAT, dedica el seu treball a l’adaptació de joguines estàndard i els polsadors:

“El meu treball diari juntament amb altres companys és l’adaptació de joguines i la fabricació de polsadors i suports. Incidint en aquesta idea d’integració social, hem posat molt d’interès i estudi en l’adaptació de perifèrics que facilitin l’accés a l’ordinador ja que és avui en dia una de les eines més esteses tant en el joc com en el treball, tant en l’oci com en les relacions socials.

Les principals adaptacions que hem realitzat a les joguines són:

  • Una adaptació universal per a joguines (pastilla de piles) que substitueix la palanca d’ON-OF, col·locant-li un polsador adequat al tipus de discapacitat del nen.
  • Una adaptació al comandament de les joguines de radiocontrol per substituir les palanques o botons del comandament i connectar polsadors.
  • Adaptació de les videoconsoles posant en sèrie els polsadors amb els botons de comandament, aparells de música, etc. Tota joguina elèctrica es pot adaptar per al seu maneig amb polsadors (una mica més endavant veurem els criteris de la valoració de joguines i possibles adaptacions).

[…] Creiem que facilitar l’accés a un joc estandarditzat i reglat és un pas necessari per poder lluitar contra l’exclusió social que sofreixen les persones amb discapacitat. Aconseguir que un nen amb una greu discapacitat física pugui jugar amb les mateixes joguines que els seus amics n’afavoreix no només la integració sinó especialment la inclusió en la vida normalitzada.”

R. Gaitán Catarla (2003). Joguina segura.

  • /-28

Exemples de commutadors

Un dels camps en què s’han desenvolupat més adaptacions estàndard és el dels perifèrics per a l’ús de l’ordinador, cosa que amplia de manera notable les possibilitats d’ús d’aquesta eina de comunicació, amb múltiples aplicacions lúdiques.

Moltes d’aquestes adaptacions són cares i per aquesta raó es poden trobar lluny de les possibilitats reals de les famílies amb un infant discapacitat. Les adaptacions que es realitzen al CEAPAT habitualment són gratuïtes: les famílies o els centres escolars els remeten les joguines i ells hi col·loquen el polsador adequat. Normalment el càrrec és el pagament del sistema de remesa. El CEAPAT, juntament amb l’Administració estatal, intenta cobrir la manca de joguines adaptades que hi ha en el mercat, tenint en compte a més que aquesta mena de treballs acostuma a ser poc rendible per als botiguers especialitzats. Cal considerar que, en molts casos, hi ha elements que no són joguines que es poden convertir en importants objectes lúdics. Hi ha elements al nostre entorn més proper que, en mans d’un infant, es transformen en autèntiques joguines (per exemple: un mirall, papers de diferents textures, caixes de cartró o de plàstic, etc.). Des d’aquest punt de vista, els adults, i sobretot els educadors, han de demostrar una gran capacitat de creativitat i enginy per trobar estratègies per adaptar materials de joc i procurar entrar en contacte amb diversos materials, valorant les condicions de seguretat i atenent les característiques pròpies de cada infant.

La joguina s’ha d’ajustar a les possibilitats de moviment de l’infant, a la seva capacitat de veure i sentir i al seu nivell de comprensió del món.

Centres d’oci i lleure per a infants amb discapacitat

En funció del tipus i el grau de discapacitat, hi ha diverses opcions de centres de lleure per a aquests infants: centres oberts a tota la població infantil, centres que acullen grups específics d’infants discapacitats o centres específics per a persones amb discapacitat.

Els infants amb discapacitat lleu poden assistir de manera normalitzada a les activitats de lleure que organitzen els casals o els esplais de la seva zona. Aquesta seria la millor opció per facilitar la integració social d’aquests infants, sempre que els educadors tinguin en compte l’adaptació de les activitats a les característiques dels nens que hi assisteixen. En la majoria de casos, una petita variació en el plantejament de les activitats permet que aquests infants també hi puguin participar.

Si el grau de discapacitat de l’infant no permet que assisteixi a aquests centres d’oci de manera autònoma, hi ha la possibilitat que hi vaig amb l’acompanyament i el suport de professionals especialitzats, que en tindran cura en tot moment. Normalment es formen grups amb la intenció que aquests infants participin en les activitats organitzades amb la resta de nens de l’entitat o el centre. Això facilita que s’hi integrin i s’ho passin bé.

També hi ha centres de lleure específics per a discapacitats. Normalment, aquests centres els creen associacions de famílies amb fills amb discapacitats greus. Ofereixen atenció, estimulació i ajuts tècnics especialitzats. Aquests centres són una alternativa perquè aquests infants no s’hagin de quedar a casa.

La millor opció és la que, amb els recursos i els ajuts tècnics necessaris, permet que els infants discapacitats participin de manera normalitzada en els centres de lleure ordinaris del seu entorn habitual. En tot cas, cal tenir present que el període d’adaptació sol ser més llarg en aquests d’infants. Per tant, convé inscriure’ls en centres de lleure que facin activitats al llarg de tot l’any.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats