El projecte lúdic

Qualsevol projecte educatiu de lleure ha de tenir en compte les finalitats de l’entitat que el promou i des d’on s’organitzen les activitats que es fonamenten en una determinada concepció de l’educació no formal en el lleure.

El plantejament lúdic ha de partir d’una anàlisi de la realitat global. Per tant, ha de tenir en compte aquests dos elements:

  • L’entorn geogràfic i sociocultural en què es vol actuar.
  • L’entorn comunitari: associacions, entitats, societat civil, etc.

Altres condicionants concrets que afecten cada actuació educativa són els següents:

  • Les característiques concretes dels infants i de les famílies que hi intervenen.
  • El lloc i el medi concret en què es durà a terme l’acció educativa, les característiques que presenta i les possibilitats que té.
  • El model institucional des del qual es durà a terme la nostra acció educativa (valors que promou, finalitats, etc.).
  • Les condicions concretes en què s’ha de treballar (recursos).

Normalment, pel que fa a l’àmbit del projecte, els educadors, els monitors i els professionals del món de l’educació i l’atenció a la infància porten a terme les activitats en un centre, una entitat, un organisme o una institució.

Projectar és preveure amb antelació uns objectius i la manera d’assolir-los.

Un projecte és el resultat de la intenció d’explicitar un conjunt d’elements de manera coherent i coordinada per aconseguir uns fins o uns objectius.

El projecte educatiu de lleure implica concretar opcions:

  • Quina resposta es vol donar a les necessitats dels infants.
  • Com es vol respondre.
  • Quin ordre de prioritats es vol donar a les necessitats que hi ha.
  • Quina experiència es proposa que visquin els infants.
  • Quines activitats es proposa que facin els infants.
  • Quin marc de vida es proposa que tinguin els infants.
  • Quina manera d’elaborar relacions se’ls proposa.
  • Quins objectius hi ha implícits en aquestes propostes.

Ara bé, tot això s’ha d’ordenar. Aquesta és la funció del projecte, la representació escrita de tot el que es proposa fer. Alhora, conté el pla detallat de com es portà a terme. Per fer-ho, s’ha de seguir una metodologia.

“Seis honrados servidores me enseñaron cuanto sé; sus nombres son Cómo, Cuándo, Dónde, Qué, Quién y Por qué.” Rudyard Kipling

Seguint la proposta d’Ander-Egg, abans de dur a terme un projecte, per tal que tingui èxit, ha de respondre a les qüestions que apareixen en la figura.

Figura Qüestions a les quals ha de respondre un projecte

Fases i continguts del projecte lúdic

La posada en marxa de projectes d’oci i lleure educatius per a la infància, com la resta de projectes, no és una tasca que es pugui deixar a la improvisació, al contrari, s’ha de planificar amb antelació i suposa seguir una sèrie de fases, amb uns continguts concrets en cada fase, que en gran manera determinaran l’èxit del projecte.

A la secció Annexos del web trobareu exemples de projectes lúdics, els quals completen els continguts teòrics i també us seran de gran ajut per realitzar els exercicis pràctics.

Un projecte lúdic es desenvoluparà en les fases següents:

  • La fase de diagnòstic és el punt de partida d’un projecte i consisteix a identificar les necessitats i els problemes, en definitiva, a realitzar una profunda anàlisi del context.
  • En la fase de planificació es determinaran i es programaran les línies d’actuació.
  • Fase d’execució, aplicació o posada en marxa.
  • Fase d’avaluació per tal de controlar els resultats.

En l’elaboració del projecte lúdic s’han de contemplar els següents contingut:

  • Fer una anàlisi del context en què es realitzarà el projecte:
    • La institució en la qual s’emmarca.
    • Els destinataris de les activitats que s’han de posar en pràctica.
    • Els recursos dels quals es disposa.

D’aquesta anàlisi se’n derivaran unes necessitats. El projecte es planificarà sobre la base de donar resposta a aquestes necessitats detectades.

  • Identificar-lo amb una denominació, títol del projecte.
  • Descripció general del projecte. Què es vol fer?. Resumir els aspectes més significatius.
  • Justificació i marc de referència. Per què es vol fer? i on s’inscriu?. Raons fonamentals que motiven i argumenten el projecte. Context on s’inscriu el projecte i el marc on es desenvoluparà (dins d’un programa més ampli de l’entitat, un conveni de col·laboració amb l’Administració…). Destinataris del projecte. A qui s’adreça?. Característiques. Localització. On es desenvoluparà?.
  • Objectius. Per a què es vol fer? i quant es vol aconseguir?. Han d’expressar el què es vol aconseguir.
  • Metodologia en la realització de les activitats amb els infants. Com es vol fer?
  • Organització de l’equip de professionals que duran a terme el projecte. Com es durà terme?.
  • Planificació de les activitats. Quines activitats i quant es faran?. Calendari.
  • Recursos:
    • Materials. Amb què es vol fer?
    • Humans. Qui el farà?
    • Financers. Quant costarà?
  • Avaluació. Com es valorarà? Com es comprovarà si s’han assolit els objectius?

La resposta a totes aquestes qüestions, determina l’elaboració del projecte, el qual ha de ser previ per desenvolupar-lo en la pràctica. A continuació s’aprofundeix en l’estudi dels diferents continguts del projecte.

El diagnòstic en un projecte ludicorecreatiu

Abans de posar en marxa un projecte, és important atendre a una sèrie d’aspectes que en condicionaran el desenvolupament.

Heu de conèixer les necessitats d’activitats de caràcter lúdic que tindrà la població per tal d’encertar la vostra oferta lúdica i garantir un bon ús dels recursos.

  • La institució des d’on partirà la idea del projecte.
  • Els destinataris del projecte. És convenient conèixer prèviament:
    • Les característiques evolutives de les persones a qui va adreçat.
    • La seva edat.
    • Altres característiques destacades.
    • El nombre previsible de participants.
    • Aspectes socials i culturals de la zona, com ara les característiques del barri, els tipus de famílies, les mancances socials i familiars…

Hi ha diferències d'actuació...

…entre una ludoteca que depèn dels serveis socials i la d’un centre educatiu quant a recursos, pla anual o altres determinants. En el cas de la primera es persegueix treballar per a la integració social i en el cas d’una ludoteca d’un centre escolar serà important conèixer prèviament la programació didàctica que s’està portant a terme en aquell moment a l’escola.

  • Les característiques dels grups a qui va dirigida. En aquests tipus de projectes, a vegades els grups són oberts –per exemple una ludoteca que no té grups estructurats i les persones que hi assisteixen no sempre són les mateixes al llarg del temps–, o bé poden tenir grups tancats de nens i nenes –com pot ser un taller de joc per a infants d’un centre residencial.
  • Les característiques físiques de l’entorn, els parcs i jardins públics, els espais verds, els parcs recreatius… o altres zones i recursos possibles de joc.
  • Les característiques que reuneixen les instal·lacions i el mobiliari atenent les condicions que requereixen les activitats lúdiques. És important conèixer els recursos de què es disposa (materials, espais interiors i exteriors, recursos humans…).
  • Analitzar les competències del personal de què es disposa des d’un principi.
  • Coneixement de les activitats o d’altres projectes que realitzen altres entitats, organismes o organitzacions socials, educatives i recreatives que treballen en el mateix entorn per tal de no duplicar accions, eliminar competències innecessàries i considerar la possibilitat d’establir relacions de col·laboració i, d’aquesta manera, no deixar cap necessitat de la població sense cobrir.

Denominació del projecte

Exemple d'identificació d'un projecte

Títol del projecte: Taller de construcció de joguines Subtítol del projecte: Reciclem els jocs

Una vegada s’ha fet una anàlisi del context i un diagnòstic de les necessitats, cal proposar denominacions per al projecte. El projecte necessitarà identificar-se a través d’un títol breu, que farà referència a la definició del contingut, i amb un subtítol, que farà referència a les activitats dissenyades per a aquest fi.

Descripció general del projecte

El contingut de la descripció general del projecte ha de permetre que el lector tingui una idea general del projecte. Es tracta de resumir-ne els aspectes més significatius.

  • Indicar el tipus de projecte que es vol realitzar: definició de la idea central del projecte.
  • Incloure les dades de l’entitat, institució o els responsables del projecte (nom, adreça, tlf….)

Justificació i marc de referència

La justificació expressa les raons fonamentals que motiven i argumenten el projecte.

Es tracta de fer referència a la conveniència de la proposta del projecte per a la població destinatària en concret, fent esment als efectes previsibles i a la manera en la qual quedarà inserida la proposta del projecte dins de la institució, estament o organisme que el promou. S’ha de justificar la necessitat o problema origen del projecte.

Cal tenir en compte els aspectes següents:

  • La institució de referència: contextualització del projecte dins d’una institució, entitat o organisme del qual formarà part. El tipus d’institució (religiosa, laica) condicionarà la proposta de valors a fomentar en els infants. També si s’emmarca dins d’un programa més ampli de l’entitat promotora (pla, programa).
  • Localització: població, barri, districte, etc a qui va adreçat el projecte.
  • Destinataris del projecte: definició del conjunt d’usuaris concrets als quals anirà adreçat el projecte i el seu perfil (edat, sexe, amb alguna discapacitat o problemàtica social, etc.).

La promoció, gestió i organització del projecte

Els conceptes de promoció i gestió administrativa d’un projecte van molt lligats a la seva metodologia.

En les programacions d’activitats lúdiques, és determinant utilitzar el mitjà més idoni perquè la població les conegui. Els destinataris potencials han de saber les activitats que se’ls ofereixen.

Hi ha diferents maneres de distribuir la gestió i promoció d’un projecte:

  • Una institució elabora un projecte, però de la gestió se n’encarrega una altra institució o entitat diferent (per exemple, una ludoteca que depèn dels serveis socials de l’ajuntament).
  • Un organisme o una institució relacionada amb l’àmbit educatiu, recreatiu o social promou, crea i desenvolupa el projecte ell mateix (per exemple, una ludoteca de caire privat).
  • Un grup de professionals elabora un projecte, s’encarrega del seu finançament i gestió, però una administració o entitat pública els deixa les instal·lacions per dur a terme les diferents activitats del projecte (per exemple, unes colònies urbanes organitzades per uns educadors i ubicades físicament en una escola pública de primària –CEIP– i que compta amb el poliesportiu municipal per a certes activitats puntuals).

El finançament necessari per dur a terme un projecte d’activitats lúdiques pot ser a càrrec de les administracions públiques –ajuntaments, comunitats autònomes, conselleries, etc.– o a càrrec d’altres entitats de caràcter públic, privat o concertat –associacions infantils i juvenils, associacions culturals, centres d’esplai, associacions de pares i mares, parròquies, etc.

És important tenir un reglament per tal de sistematitzar les normes necessàries per dur a terme un projecte amb una metodologia coherent amb els principis i valors que fonamenten el projecte.

  • S'han de preveure les fonts de finançament del projecte
  • S'han de preveure les fonts de finançament del projecte

Alguns aspectes que ha de preveure el reglament són:

  • Requisits que han de complir les persones que vulguin accedir a les activitats del programa d’activitats lúdiques (per exemple, pertànyer a l’entitat que promou el projecte, l’edat, estar empadronat al barri, anar acompanyat d’un adult en el cas que l’infant no tingui l’edat mínima requerida, etc.).
  • Presentació d’una sèrie de documents per transmetre la inscripció a les noves persones que s’hi incorporin (per exemple, carnet de soci).
  • Establiment d’una possible quota econòmica. A vegades es fa necessari contribuir al manteniment de les instal·lacions, d’altres potser la quota és de caràcter simbòlic amb la finalitat d’imposar un major compromís d’assistència.
  • Obligatorietat de respectar els horaris assignats per a la realització de les activitats del programa diari i setmanal.
  • Establiment de l’organització i funcions del personal que col·labora en el projecte i tipificació de les possibles faltes i sancions possibles corres-ponents tant al personal com als destinataris de les activitat.
  • Requisits davant les formes de participació en les activitats lúdiques.
  • Respecte a unes normes de convivència, a les regles d’utilització de les instal·lacions i a les normes d’ús dels jocs i de les joguines (per exemple, en el cas d’una ludoteca, respectar les normes del servei de préstec de jocs i joguines).

Objectius un projecte ludicorecreatiu

Els objectius són les fites que es volen aconseguir en un temps determinat mitjançant una sèrie d’activitats. És un límit a una situació en un període de temps, i per poder arribar a aquest límit, s’ha de proposar una sèrie d’accions organitzades.

Criteris per formular objectius

  • Que siguin clars, breus i fàcils d’entendre.
  • Que comencin amb un verb en infinitiu.
  • Que no vagin acompanyats d’introduccions o explicacions complementàries.
  • Que expressin una sola acció observable i mesurable, en definitiva, avaluable.
  • Que en els objectius específics, el subjecte de l’acció sigui l’infant i no l’educador, ja que ell és qui aconseguirà la fita.
  • Que en els objectius generals, el subjecte de l’acció pugui ser l’infant o també l’educador ja que el professional pretén aconseguir aquelles fites mitjançant el projecte.
  • Que es redactin sempre en positiu.
  • Que s’expressin en forma de resultats (allò que es vol aconseguir) i no en termes d’activitat ni processos o intencions.

Convé que els objectius que es plantegin siguin clars, coherents i realistes amb el context en què es realitzaran les activitats lúdiques i cal allunyar-se de falses utopies que suposarien el fracàs del projecte.

Els objectius són l’eix que indicarà la direcció de l’acció, marcaran allò que es vol aconseguir, allà on es vol arribar. Per aquesta raó, han de promoure la participació i han de motivar –és a dir, que els mateixos infants i famílies s’impliquin en les activitats programades per aconseguir-los– i, a més, han de ser avaluables pels professionals per saber si realment amb el projecte s’ha aconseguit el que es pretenia.

El principi general en què es fonamenta un projecte socioeducatiu basat en activitats lúdiques és la concepció del joc, ja que aquest és el que determina el plantejament de les activitats i l’organització de tots els recursos que estiguin a l’abast.

Exemples d’objectius per a un projecte d’intervenció lúdica

  • Contribuir al desenvolupament integral dels infants mitjançant activitats lúdiques.
  • Oferir activitats i materials de jocs diversos a tots els sectors de la població.
  • Possibilitar la integració social dels infants amb algun tipus de discapacitat o problema de relació.
  • Fomentar la comunicació i cooperació dels pares amb els seus fills a través del joc.
  • Contribuir a la investigació sobre el joc i les joguines.
  • Aconseguir que s’adquireixi una visió nova de la joguina i de l’ús de les activitats lúdiques en la població.
  • Conscienciar sobre la importància del joc en el desenvolupament integral dels infants.

Els objectius han de ser coherents amb les finalitats establertes, motivadors, participatius, clars, precisos, avaluables, coherents i proporcionats amb els recursos disponibles i amb el context sociocultural.

Tipologia dels objectius

Nivells de concreció dels objectius

  • Objectiu general: fomentar la participació dels infants en l’activitat lúdica.
  • Objectiu específic: participar en els mateixos jocs, independentment del sexe.
  • Objectiu operatiu: incorporar al joc lliure l’intercanvi de joguines.

Els objectius s’han d’inserir segons el nivell de planificació. Un pla requereix uns objectius molt genèrics –objectius generals– i a mesura que es concreta el nivell de planificació, es concreten els programes i els projectes –objectius específics i operatius. Quan es defineixen els objectius és important tenir en compte aquest nivell de concreció, que constitueix la tipologia d’objectius següent:

Exemple de verbs per definir un objectiu general

Afavorir, fomentar, conscienciar, consolidar, estimular, vetllar per, facilitar, aclarir, orientar, potenciar, col·laborar, ajudar, contribuir, etc. són verbs que serveixen per definir un objectiu general.

  • Objectius generals: marquen les intencions globals dels projectes, són el propòsit central del projecte.
    • Són els objectius que es volen aconseguir al final del procés d’intervenció, en el temps planificat.
    • El seu nivell de concreció és relatiu i menor que el dels objectius específics i no expressen una conducta mesurable directament a través dels seus indicadors.
    • S’expressen normalment amb un verb d’acció més abstracte que en els objectius específics, ja que l’acció es concretarà i es mesurarà en definir aquests darrers.
  • Objectius específics: constitueixen l’element central o la part bàsica del projecte.
    • Són uns propòsits o límits molt clars que s’han d’aconseguir en un temps concret i de manera determinada.
    • Defineixen les intencions educatives per a les diferents activitats.
    • Indiquen fites tangibles, realitzables, mesurables i avaluables.
    • Assenyalen allò que s’espera aconseguir un cop s’hagi desenvolupat el projecte.
    • Clarifiquen i concreten els objectius generals i tenen una relació de dependència amb els objectius generals.
    • A cada objectiu general, li corresponen diversos objectius específics. Els objectius específics són petits passos, petites finalitats per aconseguir l’objectiu general.
    • És molt important que els objectius específics es formulin i es redactin de manera molt clara.
    • Els verbs que expressen l’acció han de ser molt més concrets en aquests objectius i permeten establir indicadors per avaluar el nivell d’assoliment dels resultats.
  • Objectius operatius: concreten els objectius específics.
    • Mesuren allò que s’espera aconseguir mitjançant les diferents tasques.
    • Tenen com a finalitat ser objectius desenvolupats o bé funcions d’educació de capacitació.
    • Fan referència a la conducta immediata o a les activitats que s’han de portar a terme al llarg del procés d’intervenció.
    • Canalitzen i orienten l’acció cap a una avaluació.

Exemple de verbs per definir un objectiu específic

augmentar, mantenir, disminuir, fer, desenvolupar, organitzar, cercar, obtenir, iniciar, participar, aconseguir, etc.

Metodologia d'un projecte ludicorecreatiu

En general, la metodologia dins d’un projecte fa referència a la manera de portar a terme les activitats amb un triple vessant de les decisions que s’han de prendre:

  • El joc facilita el desenvolupament biopsicosocial dels infants d’una manera holística.
  • El joc facilita el desenvolupament biopsicosocial dels infants d’una manera holística.

  • Decidir quins han de ser els principis sobre els quals es basarà la metodologia per al compliment dels objectius plantejats al començament.
  • Seleccionar els recursos que s’han d’emprar per posar en pràctica aquests principis, tant si són materials, tècnics, temporals, etc.
  • Organitzar les estratègies de la intervenció que s’han d’aplicar mitjançant el projecte.

La metodologia és l’eix principal del projecte ja que determina la gestió i l’organització que emmarca una acció socioeducativa mitjançant el joc.

El joc facilita el desenvolupament biopsicosocial dels infants d’una manera holística.

En l’àmbit de l’educació formal...

… hi ha un desplegament normatiu sobre els continguts, la manera i el moment d’ensenyar i d’avaluar, mentre que no és així en l’àmbit de l’educació no formal. Aquest fet implica que els professionals dedicats a l’àmbit de l’educació no formal es vegin obligats a definir els seus propis objectius de treball, els continguts, la metodologia i la manera d’avaluar que considerin més adient per dur a terme el seu projecte socioeducatiu.

El joc com a principi metodològic porta implícit:

  • Respectar el desenvolupament autònom de les activitats lúdiques, el seu ritme i la seva progressió, adaptant les diferents estratègies metodològiques.
  • Disposar i articular els elements o recursos metodològics essencials per afavorir el desenvolupament òptim de l’activitat lúdica.
  • Assumir les funcions educatives implícites en l’activitat lúdica per tal d’aprofitar-la al màxim.
  • Tenir coneixement dels recursos existents i portar-los a la pràctica des d’un punt de vista lúdic i globalitzador.

Les característiques principals que ha de tenir la metodologia que s’emprarà en un projecte socioeducatiu en el lleure o en un projecte ludicorrecreatiu són:

  • La metodologia ha de ser motivadora i engrescadora cap a la participació dels seus destinataris. Es tracta de generar espais lúdics i de convivència que col·laborin en el desenvolupament socioafectiu dels infants amb esdeveniments i experiències que resultin beneficioses i agradables per a tots els que hi participen.
  • La metodologia ha de ser reparadora, terapèutica i/o assistencial en alguns casos en què cal realitzar intervencions per a la integració social dels infants amb la idea de pal·liar-ne o solucionar-ne els dèficits o mancances que els col·loca en situacions de risc de marginació social o de conflicte social.
  • La metodologia s’ha de caracteritzar per un alt nivell de flexibilitat que permeti realitzar intervencions individuals, familiars, grupals, etc. en les quals els professionals puguin aplicar estratègies i tècniques idònies per fomentar la participació, col·laboració i aprenentatge de tota per-sona que, pel seu lligam amb el món dels infants, estigui o pugui estar implicat en el projecte en qüestió.

Es poden utilitzar tècniques de dinàmica de grups en les intervencions, ja que la metodologia dels projectes d’animació és participativa, però cal tenir en compte que aquestes tècniques son un mitjà i no un fi en sí mateixes.

Les tècniques de dinàmica de grups ajuden, al principi, a trencar el gel, que els participants es coneguin, a desenvolupar el sentiment de pertinença al grup, afavoreixen la comunicació intragrup i faciliten la reflexió.

La programació d’activitats

Les activitats són els mitjans que ens ajuden a assolir els objectius del projecte. És preferible que diversos objectius es puguin assolir en una sola activitat i al mateix temps que diverses activitats possibilitin aconseguir un mateix objectiu (equifinalitat). Per portar un projecte a la pràctica, l’organització ha de ser funcional; per tant, a més de descriure les activitats, també s’ha d’especificar com s’articulen les diferents tasques que estan implicades en cada una de les activitats.

Les tasques són les accions necessàries per poder realitzar les activitats. Una activitat està composta per una sèrie de tasques: per exemple, una activitat seria construir un portafotos, una de les tasques seria pintar la cartolina que fa de marc.

S’han de seleccionar i programar activitats preveient el temps que ocuparà cadascuna d’elles.

Exemple d'activitat seqüenciada

Estructura de cada sessió d’un taller d’elaboració de joguines:

  • Joc de salutació.
  • Proposta d’una tècnica de confecció d’una joguina i desenvolupament d’un exemple.
  • Treball en grups: elaboració d’una joguina amb la tècnica presentada.
  • Juguem amb les noves joguines i les valorem.

En projectes a curt i mitjà termini, les activitats seran seqüenciades i en els de llarga durada hi haurà més diversitat d’activitats, per la qual cosa caldrà especificar-les i classificar-les segons els destinataris, adjuntant-hi un calendari o un cronograma en què s’indiqui la distribució de cadascuna de les activitats en funció del temps i dels continguts treballats.

Les activitats estan basades en els jocs (amb o sense materials o joguines). Per tant, el joc lliure forma part d’aquestes activitats d’una manera molt important.

Hi pot haver diferències en la manera de presentar-les i de desenvolupar-les segons el centre, recurs o servei que les duu a terme, però per programar les activitats caldrà tenir en compte una sèrie de criteris importants que seran comuns a tots els projectes de joc:

  • Cal plantejar les activitats o els jocs d’una manera motivadora per tal que es mantingui l’interès i l’atenció dels infants i hi ha d’haver la possibilitat de canviar a una altra activitat si es detecta una pèrdua d’interès.
  • Hi ha d’haver unes activitats fixes amb la finalitat d’orientar els infants i ajudar-los a adquirir rutines (per exemple, tots els dies de 12h a 13h piscina).
  • Les activitats s’han d’explicar amb unes instruccions clares i amb l’ajuda de la comunicació gestual i no verbal per cridar l’atenció.
  • Les activitats han de fomentar la participació i la cooperació i evitar la competitivitat, la discriminació i la repetició dels rols estereotipats.
  • S’han d’alternar les activitats individuals amb les de caire grupal tan en grups petits com en grups grans, de manera que es permeti compartir les experiències personals de cadascú en els jocs realitzats.
  • Cal programar activitats puntuals en què es permeti la col·laboració de la família, tant pel que fa a l’organització com a la participació en les activitats.

Exemple d'activitats fixes...

… en diferents sessions d’un taller de psicomotricitat: començar sempre amb la mateixa cançó de salutació i acabar amb una activitat de relaxació.

Exemple d'ús de la comunicació gestual

En els jocs a la natura o a l’exterior, en els quals l’entorn redueix la sonoritat, el monitor o educador es comunica amb els infants mitjançant un gest que es converteix en una consigna que pot significar ‚Som-hi!’.

Un projecte lúdic no ha d’anar adreçat exclusivament als infants, sinó que també ha de preveure la possibilitat que hi participin i col·laborin la família i d’altres persones properes a l’entorn dels infants.

En la taula es classifiquen les diferents modalitats d’activitats lúdiques segons els destinataris o usuaris dels serveis o dels programes.

Taula: Activitats que s’han de realitzar dins un projecte de joc atenent la població diana o destinatària
Tipus d’activitat Exemple
Exclusivament infantils Qualsevol activitat realitzada únicament per a infants de determinades edats, com per exemple jugar a pintar amb les mans.
Activitats per a escoles Les ludoteques sovint reserven un temps dins de l’horari escolar perquè els infants realitzin jocs que no es fan habitualment a l’escola.
Activitats en què col·laborin els familiars o persones properes als infants Activitats d’informació i de formació sobre temes relacionats amb l’infant i la importància del joc.
Activitats realitzades per a entitats tant públiques com privades dedicades a l’ocupació del lleure Activitats de les colònies urbanes durant els períodes de vacances.

És bàsic planificar el temps de cadascuna de les activitats programades dins d’un projecte. La distribució temporal canvia en cada cas: quan es programa una granja escola o unes colònies d’estiu en què els infants passen des d’un dia fins a una setmana. Les rutines marquen el punt de partida de l’organització temporal, per això cal programar el temps per a totes les activitats diàries, no solament les de joc, sinó també les relacionades amb activitats de la vida diària com l’esmorzar, l’hora d’anar a dormir, etc.

Els programes d’activitats de joc estan molt determinats per les condicions atmosfèriques i climàtiques i únicament es poden realitzar en una època determinada de l’any, com per exemple, les escoles esportives d’esquí. D’altres s’han de programar exclusivament en període de vacances escolars com, per exemple, les colònies urbanes, i la majoria es realitzen fora dels horaris escolars ja que són activitats extraescolars que complementen el temps lliure dels infants. Però n’hi ha d’altres que complementen el temps de les escoles com és el cas de les activitats de les ludoteques o les excursions escolars.

Com a complement de la descripció de les activitats és recomanable establir un calendari de les activitats amb la durada aproximada que tindran. Aquesta tasca permetrà presentar de manera gràfica i coherent la distribució temporal de les tasques en els terminis establerts en el projecte a través d’un cronograma on es concreta l’ordre, inici i final de cada activitat.

Va bé preparar una fitxa de cada activitat i així tenir-les ordenades, classificades per edats, per tal de que sigui fàcil localitzar-les.

Els recursos

En la selecció de recursos, es tracta de realitzar una previsió de tot allò que es necessita per executar el projecte, per tant s’han de preveure els recursos materials, espacials, humans i financers.

Els recursos materials

El recurs material bàsic en un projecte de joc és la joguina, però qualsevol material que sigui utilitzat de la manera més idònia pot afavorir el joc.

Els materials obtinguts del medi natural...

… compleixen una funció molt rellevant en les activitats lúdiques perquè es realitzen a l’exterior, en contacte amb la natura, i en les quals la recerca de materials que ens proporciona ja constitueix una activitat lúdica en si mateixa.

Els recursos materials es divideixen en materials fungibles i materials inventariables.

Es consideren materials fungibles aquells que previsiblement es gastaran durant la realització de les activitats i que hauran de ser reposats la propera vegada que es realitzin aquelles activitats (paper, bolígrafs, pintures, etc.).

  • Després d'una gimcana, qui i de quina manera recollirà el material i netejarà l'espai?/-12
  • Després d'una gimcana, qui i de quina manera recollirà el material i netejarà l'espai?

Són materials inventariables aquells que tenen una durada previsible superior a un any o que suposen una inversió, com per exemple les joguines, el material esportiu, mobiliari, aparells audiovisuals, informàtics, etc.

En la planificació d’un projecte lúdic s’han d’establir criteris per a la selecció i ús dels materials, la manera de classificar-los, la distribució als espais, normes de préstec (en el cas d’una ludoteca).

  • Manteniment i recollida: en els casos d’activitats a mitjà o llarg termini, cal organitzar el manteniment dels materials i dels espais que es fan servir (neteja, desinfecció, reparacions, etc.). En cas de projectes de curta durada, cal preveure com i qui recollirà i netejarà els materials i els espais que s’hauran fet servir.
  • Preparació prèvia: sovint s’han d’establir els elements i materials de joc que cal tenir disposats abans de la realització de cada sessió lúdica, de la mateixa manera que cal preveure els torns de joc i els grups participants de cada sessió.

Els recursos espacials

Pot ser que en un casal d’estiu, unes activitats es facin al casal o a les escoles i altres a les piscines municipals o al poliesportiu.

Cal preveure els espais o instal·lacions de que es disposa per portaran a terme les activitats del projecte i la seva organització: distribució, mobiliari, decoració, amplitud, adequació, normes d’ús dels espais (per exemple, un gimnàs).

L’ Anàlisi dels espais del projecte consisteix en estudiar les característiques del espai escollit per l’activitat: descripció, ubicació, grau d’adaptació a la seva funció, polivalència, etc. També cal tenir en compte les infraestructures i equipaments disponibles i preveure els que seran necessaris.

Hi ha espais en centres...

… creats especialment per realitzar activitats lúdiques i d’altres espais en instal·lacions o espais alternatius que amb un programa adient es converteixen en lúdics, com les places públiques o centres cívics i culturals.

Habitualment les activitats lúdiques es duen a terme en parcs o jardins públics, en parcs temàtics, poliesportius, granges escola, centres escolars,carrers, places, etc.

A l’hora de planificar un projecte és fonamental saber en què consisteixen les activitats lúdiques que es pretenen generar i saber el nombre i la tipologia de persones que seran els subjectes de l’acció de joc per tal de seleccionar i organitzar l’espai. També ho és ser conscients que la distribució és important per possibilitar o bé limitar la implementació del programa d’activitats.

S’haurà de decidir si els espais han de ser exteriors o interiors, ja que cadascun ofereixen diferents possibilitats d’activitats lúdiques.

L’espai s’ha d’organitzar formant diferents zones de joc per als diferents grups d’infants, i per a diverses activitats, sempre atenent els principis i objectius del programa i per tal que les persones que juguen no s’interfereixin entre elles.

La distribució de l’espai i del mobiliari ha de ser flexible per poder modificar-la ràpidament quan calgui segons els interessos lúdics del grup i del moment d’execució de les diferents activitats.

Quan l’espai exterior és la mateixa natura, no es pot modificar, però sí que es poden programar les activitats lúdiques en funció de les característiques que ofereix l’espai natural.

Els espais de joc sempre seran espais propicis per a les relacions, espais de trobada per als infants i per als adults que puguin participar de l’activitat.

Les zones de joc han de ser accessibles i de lliure desplaçament per a tot tipus de persones, incloses les que tenen alguna discapacitat física, psíquica o sensorial. Si no és així, caldrà condicionar-les amb la finalitat de respectar el codi d’accessibilitat.

En l’organització de les diferents activitats s’ha de tenir especialment cura en que els espais en que es realitzaran, els materials i equipaments lúdics que s’utilitzaran, siguin del tot segurs per als infants.

Els recursos humans

Professions relacionades amb les activitats lúdiques infantils

  • Tècnic superior en Educació Infantil
  • Animador sociocultural
  • Psicòleg
  • Pedagog
  • Mestre
  • Monitor del lleure
  • Monitor esportiu
  • Mediador intercultural
  • Educador social
  • Treballador social

Els recursos humans fan referència al conjunt de professionals i d’altres col·laboradors necessaris per dur a terme el projecte amb total garantia.

Els professionals educadors han d’estar formats en el sector de l’educació infantil. Els centres i serveis dedicats al món de les activitats lúdiques infantils disposen de personal de diverses branques professionals que configuren un equip dirigit per un coordinador o coordinadora.

A l’hora de planificar un programa lúdic és recomanable comptar, dins dels recursos humans, amb la col·laboració de les famílies dels infants i també amb la col·laboració puntual de personal expert especialitzat.

La gran diversitat de professionals moltes vegades és deguda al fet que l’Administració del nostre país no ho ha regulat laboralment.

Cal establir l’organització de l’equip d’educadors que duran a terme el projecte: nomenament dels responsables. Criteris de distribució dels professionals. Distribució de tasques, responsabilitats i funcions. Funcionament (com es prendran les decisions previstes, reunions, etc.). Actituds vers els diferents grups d’edats del infants. En alguns casos pot anar bé reflectir aquests acords en un organigrama.

En els casos de projectes a curt termini, es tracta d’assignar cada tasca a cadascun dels membres col·laboradors o autors del projecte (per exemple, qui dirigirà els jocs, qui oferirà els àpats, premis, detalls, etc., qui coordinarà l’activitat en general, etc.). En cas de projecte a mitjà o llarg termini, s’hauran d’assignar les diferents funcions (per exemple, la direcció de la ludoteca, la vigilància del material, la revisió de quotes, la representació i coordinació amb altres organismes, entitats, associacions, etc.).

L’equip de professionals ha de planificar i programar la forma com s’organitzaran per tal de dur a terme les activitats del projecte.

També cal preparar un quadre resum o plàning de totes les activitats amb horaris, dies, responsables, recursos necessaris i lloc de realització.

En cas que alguna de les activitats requereixi la utilització de transport, també s’han de preveure les gestions implícites.

Una altra qüestió a considerar en la planificació d’un projecte és la difusió del mateix, es a dir, com es donarà a conèixer el projecte a la població destinatària, com se’n farà publicitat (tríptics, ràdio, penjar cartells, pàgina web, etc.)

Els recursos econòmics o financers

Recursos materials i espacials

Les despeses derivades dels recursos materials i espacials impliquen les despeses d’inversió, lloguer o compra, manteniment i conservació dels espais i dels materials de joc.

Els recursos econòmics s’han de reflectir en un pressupost corresponent a les despeses de tots els recursos necessaris.

Els recursos econòmics depenen de la finalitat del projecte i de les activitats lúdiques que s’hi planifiquin i estan lligats als recursos materials, espacials i humans.

Recursos humans

Les despeses derivades dels recursos humans són les despeses ocasionades pel personal de plantilla i el personal vinculat mitjançant contractes de serveis (transport, dietes, formació, etc.).

Els recursos financers es poden aconseguir mitjançant subvencions a càrrec d’administracions públiques o d’altres entitats de caràcter privat o concertat.

A l’hora de preparar la redacció del pressupost del projecte, és important plasmar-hi els apartats següent:

  • Les despeses necessàries per a l’adequació i adaptació de l’espai.
  • Les despeses corresponents al material inventariable i fungible.
  • Les despeses específiques de cada activitat.
  • les despeses de manteniment del material i de l’espai.
  • Les despeses corresponents al personal que hi col·labora.

S’ha de concretar al màxim totes les despeses i ingressos, per concepte o partida, però sense posar el preu de cada material fungible. S’ha d’incloure d’on provenen els ingressos i de quin tipus són.

  • Ingressos: subvencions (ajuntament, consell comarcal), patrocinadors (banc de..), quotes (usuari fix, temporal), venda de productes (rifes), aportacions (aportacions associació).
  • Despeses: personal, recursos materials (fungible, didàctic, publicitat), infraestructures i equipament (condicionament del local), funcionament (assegurances, neteja i manteniment, subministraments), imprevistos

S’aconsella comptar sempre un 10% més per a imprevistos de darrera hora.

L’avaluació del projecte

L’avaluació és el treball planificat i organitzat de recollir informació sobre el projecte en qualsevol de les seves fases i, d’aquesta manera, poder valorar la intervenció, prendre decisions i òbviament veure si s’han assolit els objectius.

Errades i encerts

L’avaluació permet reconèixer errades i encerts de les actuacions, dels punts de partida i d’arribada i de les dificultats i avantatges de tot el procés.

L’avaluació ha de ser objectiva, vàlida fiable, pràctica, útil i participativa. En el projecte s’ha d’especificar com i quan es farà l’avaluació, qui la farà i, finalment, els instruments i tècniques que s’utilitzaran.

El procés d’avaluació es fonamenta en l’anàlisi diària de l’acció, que es converteix en investigació, ja que mitjançant l’experimentació de les activitats diàries es poden obtenir dades importants sobre la idoneïtat de les mateixes activitats i de la interrelació dels diferents elements que intervenen en el desenvolupament de les activitats lúdiques entre els quals es troben les actuacions dels educadors i les respostes dels infants.

Aspectes que ha de tractar l'avaluació

  • Avaluació dels resultats obtinguts i que estaven definits en els objectius.
  • Avaluació del projecte globalment (metodologia, activitats, recursos, organització, etc.).
  • Avaluació de les tasques desenvolupades pels educadors i autors del projecte.

Els objectius de tota avaluació són:

  • Valorar els resultats i obtenir conclusions sobre el grau de consecució dels objectius.
  • Revisar i reorientar el desenvolupament del procés, diagnosticant les possibles deficiències.
  • Identificar els elements que determinen les diferències entre allò que s’esperava i els resultats obtinguts.
  • Millorar la intervenció de cada element i aconseguir un aprofitament més gran dels propòsits del projecte per part dels destinataris.

Els aspectes que ha de tractar l’avaluació son:

  • Avaluació dels resultats obtinguts i que estaven definits en els objectius.
  • Avaluació del projecte globalment (metodologia, activitats, recursos, organització, etc.).
  • Avaluació de les tasques desenvolupades pels educadors i autors del projecte.

Les funcions de l’avaluació

El procés d’avaluació compleix un conjunt de funcions relacionades amb cadascuna de les fases del projecte i que defineixen els diferents tipus d’avaluació:

  • Funció diagnòstica: serveix per definir què es vol aconseguir amb la intervenció després d’analitzar la realitat i per reorientar el tipus d’actuacions que es volen desenvolupar posteriorment en les fases de planificació.
  • Funció predictiva: té relació amb el pronòstic del projecte. Un cop es coneixen les mancances, serà possible diagnosticar les possibilitats de reducció o correcció dels aspectes detectats en funció dels recursos disponibles. La funció predictiva s’ubica dins l’avaluació en la fase de diagnòstic i ajuda a dibuixar les possibilitats futures del context en què es treballa.
  • Funció orientadora: s’ubica en la fase d’aplicació. Defineix l’avaluació com un mecanisme de retroalimentació, de feedback, respecte del procés que s’està desenvolupant.
  • Funció de control: ens assegura el seguiment de les diferents variables que configuren el disseny de la planificació, així com el de la seva execució. L’avaluació consisteix a mesurar periòdicament els resultats obtinguts, comparar-los amb els resultats previstos i introduir-hi modificacions i rectificacions per retornar el procés a uns límits acceptables. La funció de control defineix l’avaluació com un instrument tècnic integrat en el procés, però que disposa d’una certa autonomia tècnica que s’adapta als diferents moments en què s’aplica.

Tipus d’avaluació

El procés d’avaluació d’un projecte s’ha d’entendre com un procés continu ja que no es realitza en un únic moment, sinó al llarg del temps i a partir de les experiències de cada moment de les actuacions que es duen a terme.

El disseny de l’avaluació ha d’especificar clarament què s’avalua, qui avalua, com s’avalua i quan s’avalua.

És important avaluar en els moments significatius del procés d’evolució del projecte. Hi ha tres tipus d’avaluació:

1) Avaluació inicial o diagnòstica: permet conèixer la situació actual o real tant dels infants, d’un espai, d’una comunitat, com d’una família… Indica el bagatge d’elements previs del destinatari de les actuacions en el moment d’iniciar el disseny d’una intervenció. El resultat d’aquesta avaluació assenyalarà el punt de partida i el tipus de treball que caldrà organitzar per tal que les activitats sigui profitoses, puguin esdevenir novetats i es consolidin en forma de progrés.

2) Avaluació contínua o formativa: es realitza durant tot el procés, té la finalitat d’indicar-nos quina és l’evolució que s’experimenta en el context d’intervenció mitjançant la comparació de la situació real amb la situació prevista teòricament, de manera que sigui possible reorientar el procés.

L’avaluació contínua té un caràcter marcadament educatiu en la mesura que és correctora del procés perquè constantment indica quines són les necessitats de cada moment d’anàlisi.

Amb l’avaluació contínua o formativa s’analitzen un conjunt d’elements que són fonamentals perquè el projecte tingui èxit:

  • Participació, assistència periòdica dels usuaris.
  • Si la metodologia és l’adequada per assolir els objectius.
  • Si les activitats són les més pertinents per a aquell cas o casos.
  • Si el ritme de treball és l’adequat (massa lent, massa ràpid…).
  • Si hi ha coherència de les activitats entre elles i amb els altres àmbits del disseny (altres activitats, altres unitats).
  • Si les actuacions es realitzen d’acord amb el desenvolupament previst inicialment.
  • Si s’està seguint amb ordre les directrius de la planificació.

Els professionals, a partir de seguiment de les activitats i dels resultats, que es van observant han de valorar la situació, i si cal, fer els ajustaments oportuns. Aquests ajustaments s’han de fer el més aviat possible, des del moment en que es detecta que alguna cosa no va bé, no s’ha d’esperar al final per fer canvis o ajustaments sobre la programació establerta.

3) Avaluació final o sumativa: pretén donar informació sobre el grau d’assoliment dels objectius que es pretenen aconseguir amb la intervenció.

L’avaluació sumativa mesura els resultats i permet pronunciar-se sobre l’èxit o el fracàs del projecte.

En el procés d’avaluació cal tenir en compte el concepte d’eficàcia quan es valora el compliment dels objectius a través d’uns indicadors per poder avaluar, i el concepte d’eficiència quan es valoren els resultats finals en funció de les despeses i dels recursos que s’han fet servir.

Alguns indicadors a valorar serien:

  • La població destinatària que realment s’ha apuntat a les activitats i el seu grau de seguiment.
  • Participació de les famílies.
  • Si les activitats han estat adequades a l’edat i interessos dels infants.
  • Si els espais han estat suficientment amplis en funció del nombre de participants i/o de l’activitat.
  • Si els criteris d’agrupament han funcionat bé.
  • Condicions higièniques i sanitàries dels espais.
  • Seguretat de les instal.lacions.
  • Adequació dels materials.
  • Intervenció dels diferents professionals amb els infants.
  • El pressupost ha estat ajustat, etc.

Per dur a terme el procés d’avaluació (figura), cal establir procediments que ajudin a valorar el procés –atenent tots els passos realitzats durant la planificació– i l’impacte –a l’hora de valorar el grau de compliment dels objectius i si s’han produït canvis a partir de la nostra actuació.

Figura El procés d’avaluació

Per exigències de qualitat, en tota intervenció o projecte, no només s’han d’establir indicadors d’avaluació del procés amb els usuaris sinó que també s’han d’establir indicadors d’autoavaluació de tots els participants en el projecte. Cal fer una reflexió sobre la pròpia intervención.

Com la tipologia de serveis i d’activitats de lleu-re són molt variats, cadascun amb unes característiques concretes, fa que l’estructura dels diferents projectes lúdics pugui ser diferent, principal-ment en els aspectes organitzatius, per exemple d’una ludoteca a unes colònies. Malgrat això la idea de projecte com a representació escrita de què volem fer i com ho portarem a terme, és comú a tots.

La taula que es presenta a continuació pot utilitzar-se com a guia per l’elaboració de projectes lúdics.

Taula: Guia per l’elaboració de projectes lúdics
Apartats Continguts
1. Introducció 1.1. Fonamentació: explica i justifica les raons que argumenten el desenvolupament del projecte. L’extensió d’aquest apartat ha de ser entre un 10% o un 15% del total del projecte. S’ha d’explicar quin és el punt de partida de la fonamentació (anàlisi de la realitat).
1.2. Títol del projecte: una frase que faci referència al contingut del projecte
1.3. Si el projecte està inclòs en algun programa s’ha d’esmentar.
1.4. Nom i cognoms dels realitzadors del projecte.
1.5. Institució o entitat responsable del projecte.
2. Objectius 2.1. Generals: han de ser poc nombrosos.
2.2. Específics: han de partir dels generals.
3. Metodologia La metodologia estableix com es farà per assolir els objectius previstos.
4. Activitats Breu descripció de les activitats sense massa detalls, és a dir, no cal descriure els jocs que es realitzaran, només s’ha de dir de quin tipus són.
5. Organització 5.1. Destinataris (edat, zona d’on provenen, etc.). Nombre aproximat o si és possible el nombre exacte de destinataris.
5.2. Localització o ubicació del lloc on es desenvoluparà.
5.3. Dates i horaris de les activitats.
5.4. Recursos: humans, materials (fungibles, inventariables).
5.5. Transport: dels participants, del material, altres…
5.6. Manutenció i allotjament si són necessaris.
5.7. Difusió del projecte: qui se n’encarregarà, com es farà arribar la informació de les activitats als destinataris.
5.8. Assegurances.
5.9. Organització de la gestió: cerca de transport, allotjament, comanda de materials, etc. Especificar els encarregats de fer aquestes gestions.
6. Avaluació 6.1. Avaluació del procés: permet analitzar i revisar el funcionament intern del projecte i fer les modificacions que calgui per tal de poder assolit els objectius.
6.2. Avaluació dels resultats: per determinar fins a quin punt s’han assolit els objectius.
7. Pressupost S’ha de concretar al màxim totes les despeses sense posar el preu de cada material fungible.
S’aconsella comptar sempre un 10% més per a imprevistos de darrera hora. S’ha d’incloure d’on provenen els ingressos i de quin tipus són.
8. Annexos Fotografies, quadres, gràfics, etc.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats