Els espais lúdics

En el moment de planificar l’acció educativa s’ha de tenir en compte no solament l’espai de què disposa el centre (aules, sales, pati, etc.), sinó també l’aprofitament dels espais exteriors al centre (per exemple, un parc proper a l’aire lliure, etc.), ja que per als infants tots dos són contextos susceptibles d’aprenentatge.

El carrer sempre ha estat un espai privilegiat per a tot un seguit de jocs en què el moviment i la participació en grup són clau. La planificació urbana, però, no sempre ha tingut en compte aquesta necessitat lúdica i ha limitat notablement les possibilitats d’activitat dels infants. Si pensem que el joc és una activitat vital per a l’infant, amb la qual s’expressa, es comunica i va descobrint tot el que l’envolta mentre interactua amb el seu entorn, caldrà que disposi d’espais públics adequats per jugar.

En el disseny dels espais s’ha de tenir en compte la participació de grans i petits, i la integració de nens amb deficiències. D’aquesta manera, s’hauran d’oferir recursos i dissenys adequats a les seves capacitats i necessitats. Això significa que els espais s’han de concebre a partir d’uns criteris generals d’acord amb unes normes generals per tal de garantir la seguretat dels infants que en seran els usuaris. L’educació en hàbits de prevenció i seguretat té molta importància en el joc a l’aire lliure, sobretot dins els pobles i les ciutats.

Els espais lúdics a l'aire lliure

La ciutat actual no està pensada per als infants. En moltes ciutats els carrers, les places i, en general, els llocs on els infants es reunien i jugaven espontàniament han desaparegut. Igualment, el fet que els infants tinguin pocs germans i, a vegades, pocs veïns amb qui jugar fa que hi hagi poques oportunitats de conviure amb els iguals, fora del recinte escolar; i poques oportunitats per interaccionar amb infants de diferents edats.

Per ampliar informació sobre les ciutats amigues consulteu la secció “Annexos” del web d’aquesta unitat.

Els nostres infants juguen cada vegada menys als carrers. La televisió i els jocs virtuals s’han convertit en els seus companys d’oci. Davant d’aquesta situació, cal que la societat reaccioni i recuperi d’alguna manera uns espais que permetin a l’infant un joc propi, reinventat i pensat per a ell. Cal recuperar els barris, els parcs, els carrers i fer una ciutat amiga dels infants.

Actualment el concepte de barris i nuclis veïnals de nova creació estan concebudes com a àrees comunitàries interrelacionades i protegides del trànsit perillós, amb connexions segures i fàcilment visibles des dels habitatges familiars. En aquesta zona interior els infants poden jugar a l’aire lliure i interactuar amb l’entorn.

Viure al barri

Elionor Goldschmied recomana que els infants que estan a l’escola bressol visitin el barri (botigues, parcs i altres llocs d’interès). Per fer-ho, cal organitzar adequadament l’activitat i garantir la seguretat dels infants en tot moment.

Aquestes sortides són ocasions privilegiades per aprendre i conèixer l’entorn social (ser vianant,respectar semàfors, jugar al parc…) alhora que permeten a l’infant sentir-se partícip de la vida al barri.

Els educadors han de reivindicar que a la ciutat, al barri, hi hagi espais per al joc i per a la socialització, i quan n’hi hagi, utilitzar-los com a recurs educatiu i, de la mateixa manera, haurien d’orientar els pares en l’ús d’aquests recursos.

  • En una de les seves vinyetes, l'educador Francesco Tonnuci posa en boca d'uns nens la següent demanda: "Senyor arquitecte, en comptes de tobogans i gronxadors, nosaltres voldríem arbusts, aigua, pedres i sorra", reivindicant d'aquesta manera la presència d'elements naturals als espais adreçats a nens i nenes "A partir de la constatació de la soledat de la infància, es posen en relleu els efectes perversos de les ciutats que ignoren l'existència de nombrosos ciutadans, infants, que hi viuen." (Francesco Tonnucci. "La ciudad de los niños")./-44
  • En una de les seves vinyetes, l'educador Francesco Tonnuci posa en boca d'uns nens la següent demanda: "Senyor arquitecte, en comptes de tobogans i gronxadors, nosaltres voldríem arbusts, aigua, pedres i sorra", reivindicant d'aquesta manera la presència d'elements naturals als espais adreçats a nens i nenes "A partir de la constatació de la soledat de la infància, es posen en relleu els efectes perversos de les ciutats que ignoren l'existència de nombrosos ciutadans, infants, que hi viuen." (Francesco Tonnucci. "La ciudad de los niños").

Recuperar la ciutat per als infants vol dir, d’una banda, utilitzar els recursos que hi ha, com ara parcs i places; i de l’altra, crear espais verds i llocs de trobada allà on n’hi hagi mancança (això últim és responsabilitat dels governs locals i estatals).

La funció principal d’un parc infantil ubicat en un jardí o plaça pública és propiciar el joc, l’activitat lúdica; però a més, com es mostra en la figura, compleix o ha de complir altres funcions.

Figura Les funcions d’un parc infantil ubicat en una plaça o jardí públic
  • Funció socialitzadora. El parc infantil ha de facilitar el contacte entre els infants amb d’altres d’igual o diferents edat i també amb els adults. L’infant aprèn a compartir els espais, el mobiliari de joc i el joc en si mateix amb altres infants. L’estructura d’un parc infantil, malgrat el mobiliari de caràcter individual (gronxador, tobogan…), té un caràcter social, ja que els infants han de compartir jocs i espai, la qual cosa significa cedir, respectar els torns per gaudir de les instal·lacions, relacionar-se entre ells, etc.
  • Funció de psicomotricitat. Mitjançant el joc, es facilita l’estimulació de la coordinació i el moviment del cos.
  • Funció d’estimulació dels sentits. Mitjançant sorrals, l’infant pot anar descobrint altres sensacions amb les mans i els peus. També amb els diferents sentits, pot descobrir sons diferents dels habituals, els colors i les olors de les plantes de l’entorn, etc.
  • Funció d’estimulació de la imaginació. L’infant aplicarà diferents estils de joc de tipus real o figuratiu. Els parcs potencien la capacitat d’imaginació de l’infant amb l’existència d’ubicacions on els infants poden jugar a jocs més clàssics, com a fet i amagar, sense els perills que podrien trobar en altres entorns menys controlats.
  • Funció de suport a la consciència interior. Els infants, de mica en mica, van aprenent sobre tot allò que els envolta i comencen un procés de diferenciació entre la figura dels adults –en un principi els pares i les mares– i ells mateixos. Van entenent que són persones independents i diferents de la resta. El joc d’amagar-se es dóna entre els infants com a conseqüència que comencen a ser conscients de la diferenciació dels altres i del propi reconeixement personal. Els parcs infantils afavoreixen aquest tipus de joc amb les seves diferents instal·lacions.

  • Un nen pot imaginar que va en un avió quan juga amb un element determinat, mentre que una altra altra nena, amb el mateix element, imaginarà que va en vaixell./-50
  • Un nen pot imaginar que va en un avió quan juga amb un element determinat, mentre que una altra altra nena, amb el mateix element, imaginarà que va en vaixell.

Crear un bon espai de joc consisteix a oferir un entorn divers i flexible,amb prou capacitat perquè tots els infants desenvolupin les seves capacitats i aptituds socials, creatives i sensorials. A més, és un espai de trobada intergeneracional que facilita el contacte intercultural, amb espais accessibles i integradors

Legislació sobre parcs infantils a l'aire lliure

Una norma és...

… un document que conté especificacions tècniques basades en el resultat de l’experiència i el desenvolupament tecnològic. Estan consensuades i han de ser aprovades per un organisme de normalització reconegut.

En els darrers anys, diferents instàncies europees han estudiat i regulat diversos aspectes de la seguretat relativa als equipaments, les instal·lacions i la configuració dels espais de joc infantil per tal d’evitar, en la mesura que sigui possible, els accidents i altres eventualitats que puguin posar en perill la integritat física dels infants, i garantir el dret al joc dels nens.

Hi ha legislació a escala europea, espanyola i, en alguns casos, també a escala autonòmica i local. A continuació comentarem breument els principis rectors en què es basen les diverses normatives relatives a les àrees de joc en espais públics:

Les normes europees (EN)

Les proposen, les desenvolupen i les elaboren experts dels diferents estats membres, sectors industrials o tecnològics implicats, reguladors, etc., dins l’estructura de normalització del Comitè Europeu de Normalització (CEN). Una vegada tramitades, s’editen com a normes EN.

  • A escala europea tenim la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen.

1. Els estats parts reconeixen el dret del nen al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts.

2. Els estats parts respectaran i promouran el dret del nen a participar plenament en la vida cultural i artística, i propiciaran oportunitats apropiades, en condicions d’igualtat, de participar en la vida cultural, artística, recreativa i d’esplai.

Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen. Article 31.

  • A escala espanyola tenim la Llei 1/1998, de 20 d’abril, dels drets i l’atenció al menor.

Tots els menors tenen dret que el joc formi part de la seva activitat quotidiana com a element essencial per al seu desenvolupament evolutiu i el seu procés de socialització. Les administracions públiques, a iniciativa pròpia o en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, fomentaran el desenvolupament d’activitats culturals, esportives i recreatives. Amb aquesta finalitat, es promouran les actuacions urbanístiques destinades a ampliar o crear els equipaments i les instal·lacions necessaris i adequats, en funció de la població infantil i juvenil que hi hagi a la zona.

Llei 11998, de 20 d’abril, dels drets i l’atenció al menor. Article 12.2.

Les normes UNE-EN

Són la versió oficial en espanyol de les normes europees, que són adoptades una vegada aprovades per un òrgan específic dins l’estructura de normalització nacional de l’Associació Espanyola de Normalització i Acreditació (AENOR). Es revisen periòdicament per tal d’actualitzar-les d’acord amb els progressos de la indústria i de la societat.

Les normes UNE següents, adaptades de les normes europees, fan referència a la seguretat en els equipaments i en les instal·lacions de les àrees de joc:

  • UNE-EN 1176: Equipament de les àrees de joc.
  • UNE-EN 1177: Revestiment de les àrees absorbents d’impactes.

Aquestes normes seran d’aplicació als espais de joc infantils tant si són de titularitat pública com privada.

Les administracions locals, per tal de protegir els menors en el seu temps d’oci i lliure, són responsables directes que les zones i les instal·lacions recreatives d’ús públic reuneixin unes condicions adequades de seguretat i salubritat per tal que el joc afavoreixi el desenvolupament dels infants i potenciïn la socialització i el respecte pel medi ambient. En aquest sentit, s’han de tenir en compte unes normes pel que fa al disseny, la instal·lació i el manteniment.

Les àrees de joc infantil en els parcs

Una manera d’organitzar els equipaments lúdics dels espais exteriors és a partir de l’establiment d’àrees de joc en funció de l’edat dels infants a qui s’adrecen i del tipus de joc que s’hi vol promoure, tant si és més aviat de moviment com si és més aviat tranquil.

Així, les àrees de joc es poden organitzar en funció de l’edat dels infants. Alhora, cada àrea pot contenir diverses zones amb varietat d’equipaments lúdics agrupats segons el tipus de joc que promouen. Normalment, hi ha rètols en què s’indica la franja d’edat dels infants a qui es dirigeixen els jocs que hi ha instal·lats (de 0 a 5 anys, de 6 a 12 anys i de més de 12 anys).

L’educador infantil ha de promoure que els infants coneguin el seu entorn i s’hi integrin. Els parcs infantils públics són un recurs excel·lent, però cal vigilar que les instal·lacions siguin segures i adequades a l’edat dels infants.

Alguns criteris per valorar les instal·lacions de joc d’un parc infantil serien els següents:

  • Les possibilitats de participació individual i col·lectiva que ofereixen als infants, és a dir, han de possibilitar igualment el joc individual i el joc col·lectiu.
  • No han de ser excessivament figuratius per evitar personalitzar o identificar el joc amb missatges concrets. Han d’escollir elements que permetin als infants, amb el seu potencial imaginatiu, donar personalitat i contingut al joc.
  • Els equips de joc han de ser de fusta tractada contra la intempèrie, de colors vius.
  • És recomanable que, quan sigui possible, les zones de jocs infantils estiguin envoltades totalment o parcialment d’arbres de fulla caduca per tenir ombra a l’estiu i ple sol a l’hivern.
  • Evitar incloure-hi els jocs que d’alguna manera puguin fomentar l’agressivitat i la violència.
  • Afavorir la presència de jocs que puguin utilitzar tots els nens i nenes per integrar, així, els infants que tenen dificultats.
  • El grau de dificultat dels jocs ha de ser variable i ha d’estar en consonància amb els interessos i les habilitats que els infants d’aquella franja d’edat concreta han de desenvolupar.

A la secció Annexos del web hi trobareu la Normativa sobre els parcs infantils i també un interessant article sobre la seguretat dels parcs infantils.

Així, en un espai de joc exterior per a infants fins a 5-6 anys no hi hauria de faltar un sorral, ja que és un element important de joc, sobretot per als més menuts. És un lloc d’estreta relació on els nens i les nenes poden seure tranquil·lament a terra i fer pastetes amb la sorra i amb l’ajuda d’una pala i una galleda, o senzillament amb les mans.

A més dels sorrals, s’hi poden incloure altres zones de joc que continguin gronxadors, tobogans, motlles, jocs de taula i jocs de terra i aigua. També s’hi poden posar estructures que tinguin amagatalls que representin casetes, tendes i castells, sempre amb un disseny no figuratiu que afavoreixi els jocs de rol.

Un bon criteri per distribuir els jocs és tenir en compte la necessitat de potenciar l’experimentació i la relació entre els nens i les nenes, de manera que caldria prioritzar els jocs que ofereixin més possibilitats d’ús segons les diferents capacitats.

En aquest sentit serien adequats els jocs de manipulació, els de taula, els que comporten experiències sensorials i els “multijocs” o jocs modulars, que funcionen a diferents nivells i s’adapten a les capacitats i les necessitats de cada usuari.

Els equips de joc infantils es poden classificar en dos grups en funció del seu ús:

  • L'equipament lúdic ha de ser segur/-15
  • L'equipament lúdic ha de ser segur

  • Grup 1. Són els que tenen un marcat caràcter dinàmic i psicomotriu, és a dir, que estan bàsicament pensats i estructurats per a activitats de moviment (gronxadors, tobogans, balancins, penjadors, tirolines, jocs de molles, jocs per enfilar-s’hi, complexos multijoc, etc). Aquests disposaran d’una àrea de seguretat senyalitzada al voltant per evitar col·lisions dels usuaris amb altres persones.
  • Grup 2. Correspon als que tenen un marcat caràcter estàtic i imaginatiu, i que fomenten activitats de tipus manual o social (laberints, sorrals, pissarres, taules per a jocs, obradors, etc).

D’altra banda, la necessitat d’introduir determinats elements per a infants discapacitats pot esdevenir un joc compartit. Així, la guia a terra en el recorregut de joc per als infants invidents esdevé un “joc de traça” per als infants sense aquesta discapacitat, i la presència del braille pot convertir-se en un joc de descobriment d’aquest llenguatge.

Quant als jocs més tradicionals, es poden dotar d’elements que els facin accessibles, com pot ser el cas dels gronxadors de cistella o els tobogans, als quals hi podrien accedir de forma autònoma amb la instal·lació d’una rampa.

Les àrees de joc, situades en espais públics han d’estar dissenyades per ser compartides per tots els nens i nenes sense excepció. Per tant, han de ser accessibles, integradores i socialitzadores, amb una oferta lúdica atractiva per a tots els usuaris independentment de les seves capacitats, on la diferència esdevingui un fet normal i enriquidor.

Han de ser àmplies i situades en espais especialment allunyats o ben protegits de la circulació de vehicles. S’han de construir en terrenys plans, amb desnivells tan mínims que es puguin superar amb rampes de fàcil accés.

També cal pensar, en el seu disseny, que hi hagin zones de descans amb espai per a cadires de rodes i, molt a prop, parades de transport públic accessibles i àrees d’aparcament reservades a les quals es pot accedir sense dificultats.

Algunes recomanacions en quan a la instal·lació serien:

  • Les zones de joc han d’estar distanciades i separades de la calçada a través de mitjans naturals i/o artificials per evitar que els infants puguin sortir precipitadament a la calçada.
  • Dins de les zones de joc no hi haurà cap element en superfície que per la seva duresa representi un perill pels usuaris. Així, la superfície sobre la que puguin caure els infants utilitzant els elements de joc serà de materials tous, que absorbeixin els impactes i amortiguin els cops.
  • Els tobogans va bé que la rampa de lliscament estigui orientada entre el nord-est i el nord-oest per evitar un escalfament excessiu provocat pels raigs del sol.
  • La zona destinada als equips de joc estarà emmarcada per una vorada que delimiti els diferents paviments.
  • Les àrees amb paviment sintètic i les previstes per a nens menors de 5 anys estaran envoltades per una tanca (preferiblement de fusta).
  • En el cas d’instal·lar gronxadors en zones de joc per a infants de 0 a 5 anys, aquests tindran els seients tipus cistella.

Als parcs infantils també hi haurien d’haver diferents senyalitzacions com ara:

  • La localització del centre sanitari més proper i el nº de telèfon d’urgències sanitàries en cas d’accident.
  • El nº de telèfon dels serveis encarregats del manteniment i reparació de desperfectes del parc infantil.
  • Senyals de prohibicions diverses, com per exemple, no circular en moto, utilització dels jocs per part dels majors d’edat, etc.
  • Senyals de recomanacions o obligacions, per exemple, utilitzar els jocs per trams d’edat, que els menors de 3 anys estiguin constantment acompanyats per un adult, etc.

Com educadors infantils i com a ciutadans cal d’exigir a les Administracions que les àrees de joc infantil a més a més de ser segures, siguin accessibles i integradores, a l’abast de tots els nens i nenes independentment de les seves capacitats. També cal que estiguin distribuïdes de forma equitativa per tots els barris, territori i amb uniformitat de qualitat.

Per tal de garantir la qualitat i les condicions higièniques i sanitàries de les zones de joc infantil, s’han de fer de forma periòdica tasques de manteniment dels espais i de les instal·lacions, ja sigui per netejar-les, desinfectar-les o reparar-les.

L’organització dels espais de joc

L’educador infantil ha de preveure espais adequadament distribuïts i organitzats per tal de crear un ambient en què l’actitud lúdica predomini en les vivències de l’infant.

Actualment es tendeix a organitzar els espais creant una sèrie d’ambients en què es fan activitats diverses.

Aquests ambients es delimiten mitjançant el mobiliari o es localitzen en espais diferents (en diferents aules, al passadís, en altres espais). Són ambients oberts, de manera que els infants poden entrar-hi o sortir-ne lliurement. Es tracta d’una organització que intenta donar resposta a les necessitats infantils en funció dels objectius d’aprenentatge. Té la finalitat que l’infant pugui gaudir de moments de reflexió individual i de situacions de treball en grup, en què s’afavoreixin les interaccions entre iguals, entre infants de diferents edats i entre totes les persones de l’entorn en general. D’aquesta manera, s’afavoreix la socialització de l’infant. Igualment, es pretén que els infants explorin i experimentin en aquest entorn a la vegada que adquireixen cada vegada més autonomia.

És important crear diversitat d’espais segons les necessitats de l’infant: espais per dormir, per menjar, per a la higiene. Són espais importants, però l’espai on els infants passen la major part del temps és l’aula. El pati és l’altre espai on els infants juguen.

Tant l’espai interior com l’exterior...

… han d’estar organitzats amb cura perquè acompleixin la finalitat educativa que tenen i serveixin realment per al desenvolupament i el creixement de l’infant.

No hi ha una organització espacial única. Cada professional ha de seguir els criteris que permetin aprofitar els recursos disponibles i posar-los al servei de l’infant.

J. L. Gallego Ortega, en el seu llibre Educació infantil, proposa uns criteris per a l’organització dels espais a l’escola infantil:

  • Que siguin ambients acollidors i familiars, confortables, propers a l’infant.
  • Que siguin ambients dinàmics, ja que han d’evolucionar amb els infants i han de canviar a mesura que canvien els interessos i les necessitats d’aquests infants.
  • Que ofereixin diferents possibilitats d’acció, que motivin el joc i la creativitat.
  • Que facilitin les interaccions en grup, el treball individual i els desplaçaments autònoms.
  • Que el material estigui distribuït de manera que sigui accessible.
  • Que s’observi sistemàticament l’activitat dels infants en aquests espais per tal de fer les modificacions necessàries per optimitzar-ne el funcionament (modificacions relacionades amb el material, l’espai i el temps).
  • Que no oblidi els infants amb necessitats educatives especials.

En l’organització de l’espai interior s’ha de prioritzar la versatilitat i la flexibilitat per tal de poder introduir canvis de manera àgil en funció del centre d’interès o de les necessitats de cada moment. L’organització de l’espai per racons compleix aquests requisits.

L’espai del centre ha de ser acollidor, càlid i familiar. Ha de promoure l’autonomia de l’infant i, per tant, ha de ser accessible, sense barreres arquitectòniques. Cal organitzar-lo de manera que doni resposta a les necessitats i els interessos dels infants perquè desenvolupin al màxim les seves capacitats i potencialitats.

L’organització de l’espai interior de joc segons l'edat dels infants

En general, les aules han de ser àmplies i ben il·luminades. Un aspecte fonamental que s’ha de tenir en compte per organitzar els espais és l’edat dels infants.

L'aula, un referent

A l’hora d’organitzar l’aula, s’ha d’estar atent al fet que l’espai i la distribució de mobiliari i materials que es faci condicionarà el comportament de les persones que hi visquin i hi convisquin. Es tracta que l’espai sigui confortable per a adults i infants.

Les àrees de joc, com les àrees de trànsit, varien i evolucionen amb l’infant. L’espai de l’aula o de la sala de joc no ha d’estar necessàriament configurat de la mateixa manera tot l’any, sinó que ha de ser polivalent i transformable en funció dels infants i dels requeriments de les activitats que s’hagin de portar a terme.

L’espai de joc de 0-3 anys

L’espai dels infants ha de permetre tant que s’agrupin com que s’aïllin i estiguin sols quan així ho necessitin.

Una de les condicions perquè les experiències de joc siguin positives durant els tres primers any de vida és la utilització apropiada dels espais disponibles.

L'espai dels adults

L’espai dels adults ha d’estar col·locat estratègicament de manera que sigui fàcilment localitzable per part dels infants. I que afavoreixi l’observació dels infants per part de l’educador.

  • L’ambient ha de ser familiar, acollidor, que doni una continuació a l’ambient que l’infant té a casa seva.
  • Colors alegres i suaus, sense que dominin gaire els colors primaris ni brillants, que, si bé no han d’estar absents, cal que estiguin en una proporció adequada.
  • Ambientació dels espais amb imatges variades que es poden canviar de tant en tant: paisatges, pintures, decorats segons l’època de l’any o festes significatives, etc.
  • Amplitud: l’espai no ha de ser excessivament ampli, els infants aviat busquen “petites zones preferides” en què troben refugi i calor. Si l’espai de la sala fos massa ampli, caldria delimitar-lo fent petites separacions amb mampares o amb el mobiliari col·locat estratègicament. Això no vol dir que els infants, sobretot a partir del moment que caminen amb seguretat, no necessitin de vegades un espai gran per desfogar-se (pati exterior, sala gran polivalent).
  • Il·luminació i soroll. Cal que la sala estigui ben il·luminada i protegida contra el soroll.
  • Mobiliari: seients a mida dels adults i dels infants, una catifa gran, un sofà, uns quants coixins escampats pel terra, armaris per al material de joc, tauletes i cadiretes per als infants.

Els infants solen estar distribuïts en funció de l’edat. L’equipament i la manera com es distribueix en l’espai s’ha d’adaptar a les característiques de l’infant.

L’activitat de joc s’organitzarà de manera que s’aprofiti el procés imitatiu de l’infant i s’afavoreixi la convivència. Per mitjà del joc, l’infant ha de poder imitar accions de la vida quotidiana: netejar la casa, reproduir els oficis més comuns, menjar, dormir, controlar els esfínters, etc.

Igualment, es tindran en compte les capacitats motrius de l’infant, tant de la motricitat fina com de la motricitat global. Per tant, han de tenir al seu abast tant jocs de manipulació com joguines i instal·lacions que els permetin desplaçar-se de diferents maneres: córrer, saltar, etc.

Les propostes per organitzar les diverses àrees de joc poden ser molt variades i dependran dels recursos disponibles i dels objectius que els educadors es proposin aconseguir. A tall d’exemple, l’espai es podria organitzar de la manera següent: zona de jocs d’imitació, espai de relaxació, espai de plàstica, zona de jocs de construcció, etc.

En aquest tipus d’organització, els educadors han d’animar els infants a participar i gaudir de cada espai, han d’observar com l’utilitzen i n’han d’avaluar la funcionalitat per tal d’adequar-lo a les seves necessitats.

L’espai de joc per als infants de 3-6 anys

Durant aquests anys, l’infant gaudeix d’unes habilitats motrius i d’autonomia bàsiques que s’han de perfeccionar. Tanmateix, també té com a reptes importants utilitzar adequadament el llenguatge com a eina de coneixement i d’inserció en el medi en què viu, descobrir el seu entorn físic i social, elaborar una imatge positiva de si mateix per afrontar positivament la relació amb els altres i adquirir hàbits d’autonomia personal i de convivència per ampliar la relació amb els seus iguals.

Per afavorir el desenvolupament de les capacitats de l’infant, l’activitat lúdica continua essent una eina metodològica fonamental. Afrontar les activitats jugant o amb un esperit lúdic és fer-ho amb interès i amb llibertat, aprenent d’una manera espontània i natural.

Cal preveure un espai interior ampli amb materials i equipaments que permetin fer activitats i jocs psicomotrius.

Quant a l’aula o la sala de joc, actualment la tendència més generalitzada al nostre país és la de distribuir l’espai per àrees denominades racons. Cada racó és un ambient en què l’infant té una opció d’activitat o de joc. Aquests racons solen estar delimitats pel mobiliari i es creen en ambients oberts als quals els infants accedeixen voluntàriament. Es tracta d’un tipus de distribució que ajuda els infants a comunicar-se entre ells i amb l’adult.

Els racons més habituals són els següents: racó del joc simbòlic, racó de jocs de taula, racó de jocs d’ordinador, etc.

L’organització de l’espai exterior de joc

L’espai exterior de joc hauria de ser la prolongació de l’espai interior. Un nombre considerable d’activitats es podrien realitzar a l’exterior sempre que les condicions climatològiques ho permetin.

L’espai exterior...

… convida al moviment, al control de l’espai i al joc en grup. Són l’escenari perfecte per a jocs amb joguines tan atractives com la pilota, la galleda i la pala, el patinet, la bicicleta o la corda.

La comunicació entre l’exterior i l’interior s’hauria de donar tant físicament com visualment. L’ideal seria poder anar fora quan fa bon temps per realitzar activitats que normalment es fan a l’interior (mirar un conte a l’ombra d’un arbre, fer jocs de construcció…).

Les possibilitat que el pati pot oferir a l’infant per aprendre són tantes, que és important considerar el valor educatiu que té. El pati permet a l’infant experimentar els canvis de temperatura i d’ús de la roba que se’n deriva; li permet descarregar la seva energia a través del joc de moviment –córrer, saltar, enfilar-se–, si hi ha l’estructura apropiada; el contacte directe amb els elements de la natura: la terra, l’aigua, les plantes, els animals…

El pati exterior de joc del centre s’organitzarà d’acord amb els criteris de seguretat, estètica i funcionalitat:

  • Seguretat: per poder concentrar-se en el joc, els infants s’han de sentir segurs i confiats en el pati. Si les aules comuniquen amb el pati directament, facilita que s’utilitzi més. Els infants hi han de poder jugar de manera segura, per això s’han de tenir en compte els aspectes següents:
    • S’ha de netejar diàriament. El sorral s’ha de revisar i airejar. La sorra s’ha de canviar periòdicament. És convenient fer servir sorra de riu neta i fàcil de drenar. També hi ha d’haver papereres.
    • S’han de prevenir impactes entre els infants més grans, que ja corren i van en tricicle, i els més petits, que encara gategen o fan els primers passos. Una possibilitat és diferenciar o delimitar els espais segons les edats i les necessitats. Una altra possibilitat és sortir al pati en horaris diferents.
    • Els elements o les estructures de joc (balancins, casetes, etc.) s’han d’adequar a la mida dels infants que els hagin d’utilitzar. No han de fer més de 1,5 metres d’alçada.
    • S’ha de preveure el manteniment dels elements i les estructures de joc (repintar-les amb pintura no tòxica, comprovar que els ancoratges són forts, mirar que no hi ha esquerdes en les peces de fusta, etc.).
    • La superfície del terra ha d’absorbir impactes per evitar que els infants es facin mal si cauen. Els tipus de superfícies poden ser diferents segons les diverses zones.
    • El pati ha d’estar tancat, ballat, a l’exterior. No s’hi poden instal·lar piscines de cap tipus.
    • S’ha de preveure, també, un banc per als educadors i un espai per desar de manera ordenada tots els jocs d’exterior (pales, galledes, etc.).
  • Estètica: el pati ha de ser un lloc bonic, atractiu, que convidi a gaudir-ne. Cal que tingui harmonia amb la resta de construcció escolar en què s’inclou. Caldrà pensar els colors (vius, alegres) i els materials de joc (fusta, plàstic). Si hi ha un mur es pot pintar amb motius infantils senzills. La vegetació també és important. Cal seleccionar arbres, arbustos i plantes autòctones, de fulla perenne i de fulla caduca, perquè així podran observar el pas de les estacions i els animals que hi aniran (papallones, formigues, papaterres, ocells, etc.). És important combinar zones de sol amb zones d’ombra, punts d’aigua (per regar i font per beure).
  • Funcionalitat: el pati ha de respondre a les necessitats de joc dels infants i, per tant, ha de possibilitar els diversos tipus de joc de manera simultània i sense que els uns interfereixin amb els altres.

És interessant, si es pot, organitzar l’espai exterior en diferents zones de joc. Les següents, en són un exemple:

  • Zona de jocs motors: en aquesta zona, hi hauria d’haver diferents tipus de paviment i diferents desnivells, petits accidents de terreny, per tal que l’infant camini i corri sobre terrenys que no siguin plans, que li permetin rodolar, jugar amb pilotes, empènyer i arrossegar objectes, anar amb tricicle… Els arbustos ofereixen en aquest espai la possibilitat d’enfilar-s’hi i d’amagar-s’hi. N’hi hauria d’haver distribuïts per tot el pati, i com a element de divisió d’espais. Altres element que han de ser-hi presents i que són un estímul del joc motor són tobogans, gronxadors, túnels de ciment, etc.
  • Zona de sorra: la sorra és un element que fascina els infants i que estimula l’activitat física i la imaginació. Els infants fan muntanyes, túnels, pastissos de sorra, castells, dibuixos.
  • Zona de jocs d’aigua: cal que hi hagi una pica d’aigua amb una aixeta accessible als infants. Galledes i altres tipus de recipients, objectes que surin i objectes que s’enfonsin seran útils en aquest espai, que es converteix així en un lloc d’experimentació.
  • Zona de la natura: els arbres, els arbustos i les flors han de ser presents en aquesta zona. L’existència d’un hort pot ser tot un privilegi per als infants, que podran observar el creixement de les plantes que prèviament hauran ajudat a cuidar: preparar la terra, regar, veure i recollir els fruits de la planta. En aquesta zona, també hi pot haver alguns animals domèstics dels quals els infants tinguin cura; per exemple, conillets. Amb la llum, les ombres, els colors, els olors i sons del pati es poden fer jocs sensorials.
  • Zona de jocs simbòlics: igualment, es poden crear jocs de fantasia al pati. Una caseta (construïda d’una manera simple), per exemple, pot ser un espai ideal per amagar-se o per fer jocs imitant l’adult. Aquest espai podria ser on van a “Treballar”, “La casa de la bruixa”, etc.
  • Zona coberta: cal que al pati hi hagi un espai per poder ser utilitzat quan plou.

  • Cal que al pati es pugui jugar quan plou/-20
  • Cal que al pati es pugui jugar quan plou

Cada centre, en funció de l’espai exterior del qual disposi i de les seves característiques, podrà organitzar més o menys zones de joc. En qualsevol cas, és important diversificar les opcions que l’infant pugui tenir en aquest espai per incentivar la seva funció educativa i per fer-lo més enriquidor.

D’altra banda, es recomana que els infants tinguin un contacte directe amb la natura fora del recinte del centre, per tant, cal organitzar excursions a la platja, a la muntanya o als parcs propers.

Els racons

Els racons impliquen la creació de diversos espais que permeten compaginar el joc individualitzat amb l’exploració i l’aprenentatge per al descobriment.

L’organització de l’espai per racons permet dur a terme diverses activitats lúdiques, amb una metodologia activa i participativa. Aquestes activitats poden estar pensades per fer-se de manera individual o en grups petits, en funció de l’edat dels infants i de les estratègies metodològiques utilitzades per l’educador.

Els racons es basen principalment en dues aportacions de la pedagogia i de la psicologia:

  • La primera fa referència a la manera com es construeix el pensament i l’ordre a seguir per a un aprenentatge correcte dels diferents conceptes. En aquest sentit, es poden considerar dos moments:
    • En primer lloc, convé que els infants manipulin i experimentin amb diferents materials i que ho facin en diverses situacions i contextos.
    • En segon lloc, va molt bé que els infants, al final, verbalitzin la seva experiència manipulativa i descriguin l’activitat que han fet.
  • La segona fa referència al fet que el coneixement que els infants, fins als 5-6 anys, construeixen sobre la realitat està basat en el joc. Per mitjà del joc, l’infant s’apropa al seu entorn, l’imita i el domina. D’aquesta manera, el coneixement i el joc formen un tot indissoluble.

Aquestes dues aportacions justifiquen la metodologia dels racons en el treball amb infants de 0 a 6 anys. Tant es pot aplicar en l’àmbit de l’educació formal com en el de l’educació no formal, tot i que aquí, per explicar-ne el funcionament, ens centrem més en l’àmbit formal.

Tipus de racons

El treball per racons és una opció metodològica molt estesa entre els professionals que tenen cura d’infants en l’educació infantil.

Cal partir de la diversitat de conceptes envers els racons (racons de joc, racons de treball, de tallers o d’intertallers) i de les diferents maneres d’organitzar-los en la programació.

  • Els racons d’activitats o de treball són els que permeten una activitat individualitzada que afavoreix l’autonomia intel·lectual a partir d’aprenentatges significatius i funcionals. Els tallers equivalen als racons de treball, però es fan en petits grups i estimulen l’organització, la planificació. Els tallers intranivells, que agrupen infants de diferents edats i nivells educatius, afavoreixen altres capacitats, com ara ajudar, acceptar les diferencies dels altres, respectar els ritmes de treball, etc. Tots aquests racons són espais on s’adquireixen aprenentatges més acadèmics.
  • Els racons de joc són els que permeten adquirir destreses més imaginatives, creatives i que afavoreixen la socialització. Són espais on es juga de manera lliure o dirigida, de manera individual o col·lectiva.

  • De vegades, l'organització per racons representa una organització d'aules obertes per les quals els infants poden circular lliurement. En aquest cas, cada aula pot tenir assignats uns racons. Per exemple, l'una té el racó de construcció i el de retallar i enganxar, l'altra és l'aula del racó d'activitat i de psicomotricitat, etc. (J. F. Cano Pozo i J. Ma. Rey Rodríguez, 1994, "Los rincones de actividad")/-20
  • De vegades, l'organització per racons representa una organització d'aules obertes per les quals els infants poden circular lliurement. En aquest cas, cada aula pot tenir assignats uns racons. Per exemple, l'una té el racó de construcció i el de retallar i enganxar, l'altra és l'aula del racó d'activitat i de psicomotricitat, etc. (J. F. Cano Pozo i J. Ma. Rey Rodríguez, 1994, "Los rincones de actividad")

De totes maneres, no s’ha de perdre de vista que en aquestes primeres edats de la vida jugar i aprendre són dos termes intrínsecament relacionats, ja que el joc és la millor manera d’aprendre. Si fem aquesta diferenciació és per poder explicar més bé com s’organitzen i per què serveixen els uns i els altres.

A l’aula, cal tenir en compte tots dos tipus de racons, és a dir, els racons d’activitats i els racons de joc, ja que tots dos són necessaris per a una educació integral correcta dels infants.

La manera de muntar, organitzar i actuar en els racons depèn molt de la importància i de l’interès que l’educador doni a les activitats d’exploració dels infants en aquestes edats.

Si l’educador pensa que els adults ho hem d’ensenyar tot als infants, el seu interès se centrarà a preparar coses que puguin motivar els infants, de manera que donarà indicacions molt clares sobre què cal fer amb els materials, ocuparà tot el temps, etc.

Si pensa que els infants han de descobrir les coses per ells mateixos, deixarà els racons preparats perquè els infants hi vagin lliurement i procurarà no intervenir-hi gaire per tal que els infants facin descobriments lliurement.

També pot ser que l’educador pensi que els infants, quan arriben al centre, ja tenen uns recursos per resoldre els problemes i una manera determinada d’entendre el món. Considerarà, doncs, que el centre educatiu els ha d’ajudar a enriquir-los. Per això, segurament escoltarà les propostes dels infants, buscarà la manera de donar sortida als interessos expressats, deixarà temes oberts, voldrà veure què fan amb els materials i, després, reconduirà el taller cap a situacions d’aprenentatge, observarà cada infant i ajudarà els que encara no han començat a jugar o els que sempre fan un joc repetitiu, anticiparà les possibilitats que té un determinat material, observarà l’interès que desperta i com l’utilitzen, els ajudarà a anticipar accions que volen, verbalitzar accions i feines fetes, a buscar diferents maneres de resoldre les situacions en què es troben, etc.

Amb tot això, el que es vol dir és que la manera d’actuar de l’educador és la que defineix molts cops els diferents tipus de racons que hi ha.

Objectius dels racons de joc

Els racons de joc són uns espais destinats a l’activitat lúdica que necessita una participació lliure, imaginativa i creadora. A més a més afavoreixen la integració i la comunicació.

Els racons de joc responen a la necessitat que tenen els infants de conèixer els companys, de reviure de manera lúdica unes situacions quotidianes i de poder experimentar amb la seva pròpia activitat diferents rols que observen al seu voltant.

Cal reflexionar sobre el que implica l’organització dels racons de joc envers els racons d’activitats. El silenci, l’atenció, l’autonomia, la concentració en el treball, etc. Són diferents en funció del tipus de racó. Per aquest motiu no és recomanable fer de manera simultània tots dos tipus de racons, encara que sí que es poden compartir espais.

L’organització i la posada en marxa de racons de joc pot respondre a dos criteris:

  • Com un espai on van els infants quan acaben la feina que es considera prioritària.
  • Com una organització de l’espai que respon a una contextualització del joc com a situació educativa.

Són molts els objectius que es poden treballar en els racons. Aquí se’n presenten uns quants:

  • Educar els infants des d’una base col·lectiva, en què tot és de tots.
  • Descobrir el valor de la cooperació, la interacció i la socialització.
  • Ser respectuós i responsable amb els materials col·lectius.
  • Potenciar la imaginació, la creativitat i la fantasia.
  • Compartir uns espais, uns materials i unes joguines.
  • Assumir unes pautes, uns valors, uns hàbits i unes actituds a partir del grup de classe.
  • Renunciar, a vegades, als interessos propis per acceptar els de la majoria.
  • Aprendre a viure en grup i a compartir.
  • Imitar models coneguts, reals o ficticis.
  • Representar seqüències i situacions simbòliques.
  • Reproduir, mitjançant el joc simbòlic, escenes quotidianes.
  • Alliberar l’ansietat.
  • Expressar experiències, sentiments i emocions.

El joc per racons pretén afavorir l’autonomia dels infants, que aprenguin a prendre decisions i a planificar i organitzar els seus jocs sense necessitat de dependre constantment de l’educador.

Classificació dels racons de joc

Els racons de joc es poden classificar en funció del tipus de joc que promouen: racó de joc simbòlic, racó de construcció, racó de joc didàctic i racó de psicomotricitat.

El racó de joc simbòlic

El racó del joc simbòlic és un espai imprescindible en què l’infant escenifica diferents situacions de la vida quotidiana. Es tracta d’una via important per expressar emocions i sentiments, canalitzar desitjos i tensions, compensar necessitats no satisfetes i treballar conflictes. A més a més, és un joc que afavoreix la comunicació entre els infants. És el joc per excel·lència fins als 6 anys.

Les possibilitats de muntar racons de joc simbòlic són moltes. L’educador decideix en cada moment quins són el racons més adients, en funció del centre d’interès o el projecte en què s’estigui treballant i de la intencionalitat que es busqui. Aquí, per posar uns quants exemples, ens centrarem en el racó de la casa i el racó de la botiga.

  • Racó de la caseta
  • Racó de la caseta

  • Racó de la casa: la cuineta, la sala i l’habitació de les nines. Aquest racó és adequat per a infants de 2 a 6 anys. El joc que s’hi desenvolupa és lliure i el rol de l’educador/a es limitarà a animar i promoure la participació dels infants. No ha de dirigir el joc. Els materials necessaris per aquest racó són la taula, les cadires, el sofà, els telèfons, la cuineta (gots, plats, coberts, tovalles, cassoles, etc.), les nines o els raspalls. En aquest racó, els infants poden fer el següent:
    • Imitar i aprendre rols.
    • Aprendre comportaments i estils de relació.
    • Comunicar-se. Desenvolupament del llenguatge.
    • Estimular la motricitat fina i global.
  • Racó de la botiga: en aquest racó l’activitat bàsica és comprar i vendre. Resulta adequat per a infants a partir de 3-4 anys. Al principi juguen lliurement, manipulant els diferents materials. Després, cal anar-hi introduint activitats més estructurades. Materials necessaris: mostrador, caixa enregistradora, diners, prestatges, telèfon, paper d’embalar, productes per vendre, balança, moneder, cistell, etc.

Els racons de joc simbòlic van molt bé per treballar actituds de col·laboració i de respecte i per refusar actituds i prejudicis de tipus sexista. També permeten un ús diversificat del llenguatge i exigeixen la distribució de rols, la planificació conjunta de l’acció i el respecte d’unes normes.

El racó de jocs de construccions

Aquest racó contribueix al desenvolupament de la psicomotricitat i també estimula l’orientació espacial i temporal. És adequat per a nens de 2 a 6 anys. Convé que els materials siguin variats, és a dir, que n’hi hagi de comprats i d’altres de reciclats. Per exemple, capses de cartró de diferents mides i formes, pots, etc. Cal que els materials comprats siguin de bona qualitat, que tinguin un bon muntatge, que les dimensions s’adeqüin a l’edat dels infants, que no hi hagi peces massa petites i que els materials no siguin tòxics.

Possibles materials per a aquest racó serien els blocs de construcció amb figures geomètriques, però que també incloguin algunes peces figuratives (caps d’animals, persones, etc.), sobretot per als més petits, capses de cartró i de plàstic, pots i recipients diversos.

Racó de joc didàctic

És adequat per a infants de 3-4 a 6 anys. Materials com ara encaixos, trencaclosques, blocs lògics, jocs de taula, jocs per ordenar i classificar, jocs d’ordinador, etc. Són jocs que afavoreixen l’atenció i la concentració i, alhora, les relacions interpersonals. Són els primers jocs de regles que practiquen els infants: respectar torns, saber perdre, no ser impacients quan alguna cosa no surt a la primera, etc.

Racó del joc psicomotriu

Aquest racó es pot crear a partir del primer any de vida i es pot utilitzar fins als 3 anys aproximadament. Les activitats han de ser preferentment de joc lliure, individual o en grup, per tal que els infants es puguin expressar mitjançant tot el cos, de manera global. A partir d’activitats lúdiques es pretén estimular la percepció sensorial, la coordinació psicomotriu, l’estructuració espacial i temporal, l’esquema corporal.

No és necessari que tots els materials siguin específicament de psicomotricitat, com ara els blocs d’espuma, sinó que es poden aprofitar caixes de fusta, matalassos per formar rampes i desnivells, teles de diferents mides, colors i textures, un mirall gran, etc. Convé que el terra sigui de materials que absorbeixin impactes (suro, catifes, etc.). Sigui com sigui, s’ha de vigilar molt bé que no representi cap perill en cas de cops o caigudes.

Els racons de joc han de possibilitar que els infants s’expressin lliurement. Per tant, cal que hi hagi una certa flexibilitat a l’hora d’escollir els racons. A vegades els infants mostren preferències clares per determinats tipus de jocs i resten indiferents davant d’altres. Convé que l’educador intenti motivar-los i els desperti l’interès cap a possibilitats de joc noves. Així, si es donés el cas que alguns infants mostressin molta preferència pels jocs moguts (córrer, empaitar-se, etc.) s’hauria de procurar que també descobrissin jocs més tranquils i de concentració. Si, per contra, mostressin molta preferència pels jocs de concentració (puzles, ordinador, etc.) s’hauria d’intentar despertar-los interès pels jocs més simbòlics (nines, cotxes, etc.) i de moviment. També cal evitar les preferències sexistes de joc (quan els nens només juguen amb cotxes i les nenes amb nines).

Per mitjà del joc, els pares i els educadors també podem educar els nens, els hem d’inculcar que hi ha d’haver un respecte:

  • Cap als companys: els conflictes s’han de solucionar a partir d’acords i sense agressivitat. Quan al pati o a la classe observem un infant que juga, podem captar com es relaciona amb els altres i també quin és el seu nivell de benestar personal (que repercuteix en els aprenentatges).
  • Cap al material: han d’aprendre a jugar amb el material concret que necessiten. Si no s’estableix cap límit, alguns nens arriben a treure tot el material que hi ha a l’aula i el barregen completament. A alguns nens se’ls ha d’explicar, per exemple, que per fer un puzle no s’han d’escampar totes les peces de tots els puzles per tota la classe. Quan acaben de jugar, cal ensenyar-los a recollir, de manera que retornin cada cosa al seu lloc.

Els jocs que es podran desenvolupar en cada racó estaran condicionats pel tipus de materials que hi hagi al racó. A més a més, els infants han de respectar unes normes bàsiques que l’educador anirà introduint. Amb els infants més petits s’ha de ser més flexible en el compliment d’aquestes normes.

Per organitzar els racons, cal distribuir els espais de l’aula tenint en compte els objectius educatius i les condicions espacials i materials de l’aula. Un cop definits els objectius del racó i seleccionats els continguts que ha d’adquirir l’infant, cal decidir quins són els materials més adients per a aquest racó, establir quant de temps hi romandran i elaborar les pautes d’utilització.

La finalitat dels racons és enriquir tots els processos vitals de l’infant físics (capacitats sensorials i motrius) i psíquics (percepció, memòria, raonament, imaginació, afectivitat, etc.).

Normes dels racons de joc

A l’escola infantil els racons variaran per a cada grup d’edat i, al llarg del curs, s’aniran transformant a mesura que es transformen les necessitats i les capacitats de l’infant. Això vol dir que els materials que s’utilitzin i els tipus d’activitats que es facin aniran canviant: hi haurà materials que caldrà retirar, materials que caldrà anar reposant i materials que caldrà anar introduint de nou perquè el racó es mantingui viu i no perdi interès.

Hi ha unes normes bàsiques que s’haurien de respectar en tot racó:

  • Tenir cura del material i fer-ne un bon ús.
  • Mantenir cada racó amb el material que li correspon, és a dir, no mesclar el material d’un racó amb el dels altres.
  • Respectar el nombre màxim d’infants per racó, és a dir, han de saber veure que quan en un racó ja hi ha prou infants, han d’anar a jugar en un altre racó (normalment és de 4 a 6 infants per racó, però dependrà del nombre total d’infants del grup i del nombre de racons creats).
  • Deixar el racó endreçat quan el temps de joc s’acaba.

  • Hi ha diverses maneres d'introduir els racons
  • Hi ha diverses maneres d'introduir els racons

Hi ha diverses possibilitats d’introduir els racons:

A partir d’una conversa: en una situació de conversa, en l’assemblea o en qualsevol moment del dia, els infants poden mostrar interès per muntar un racó. Aleshores, l’educador ha de demanar a l’infant que els expliqui què vol dir. Així, tots estaran atents a l’explicació del company i entre tots l’ajudaran a definir què pretén. També es pot demanar informació a casa.

A partir d’una sorpresa: un dia al matí els infants arriben al centre i troben la classe ambientada de manera totalment diferent (per exemple, carnestoltes). Aleshores, l’educador tindrà uns quants elements del racó preparats per anar presentant-los en l’assemblea. A partir d’aquí comença la pluja d’idees per muntar el racó.

A partir d’una celebració: si s’acosta una festa que s’ha de celebrar, es pot utilitzar aquest fet com a element de motivació i anar ambientant el racó a poc a poc.

Avaluació dels racons

En l’organització de l’aula per racons es parteix d’una primera avaluació, l’avaluació inicial, en què s’analitzen els elements següents: el context, l’espai, els materials i les característiques de l’infant. A partir d’aquesta anàlisi, s’organitzen els racons.

Posteriorment, hi ha dos aspectes que cal considerar respecte a l’avaluació dels racons. D’una banda, el funcionament dels racons i, de l’altra, l’aprofitament que en fa l’infant.

Pel que fa al funcionament dels racons, a tall d’exemple, es poden valorar els elements següents:

  • La idoneïtat de la distribució dels racons dins l’aula.
  • La dotació material del racó i l’ús que se’n fa.
  • Racons més visitats pels infants.
  • Tipus d’activitats que promou el racó i la consonància que tenen amb els objectius educatius.
  • Relació entre els racons i altres espais de la classe.
  • Actuació de l’adult envers els racons en general i en particular.

Pel que fa a l’aprofitament que en fa l’infant, cal observar en quin punt es troba en relació amb les propostes educatives de cada racó. Per a cada infant, cal considerar els aspectes següents:

  • Actuació de l’infant al racó.
  • Racó més freqüentat i temps que hi dedica.
  • Ús del material del racó.
  • Si juga sol o en companyia d’altres infants.
  • En el joc compartit, si pren la iniciativa o es deixa portar.
  • Si reclama la presència de l’adult.
  • Aspectes que observem del desenvolupament d’aquest infant.

Registre i seguiment dels racons

La manera d’avaluar els racons és per mitjà de l’observació. Aquesta avaluació pot ser lliure o sistematitzada. Ambdues tenen el seu valor i són importants per fer l’avaluació dels processos d’aprenentatge infantil.

L’observació lliure la fa constantment l’educador per saber què passa a l’aula i què necessiten els infants en cada moment, sobretot quan són més petits. En aquest cas, es fa una observació general en què no es delimita el que es vol tenir en consideració.

L’observació sistemàtica es fa amb una intencionalitat. Per tant, abans de fer-la s’han de definir els objectius de l’avaluació, què s’avaluarà, el temps que es dedicarà a aquesta tasca, el moment més apropiat per fer-la i el tipus de registre que cal utilitzar (diari, gravació de vídeo, pauta d’observació elaborada per l’educador).

Per fer el seguiment de l’estada dels infants en els diferents racons, és interessant tenir un registre en què quedi reflectida l’assistència a cadascun d’aquests racons. Aquest control permet treballar l’autonomia personal de l’infant, que, primer amb l’ajuda de l’adult i després tot sol, indicarà en el full preparat amb aquesta finalitat si ha passat pel racó en qüestió (vegeu la figura).

Figura Full control assistència als diferents racons

És un quadre de doble entrada: en un costat hi ha els símbols dels racons i a l’altre costat, els noms dels infants. En acabar l’estada, l’infant fa la seva marca per saber que ha estat al racó: pot posar un gomet, marcar una creu o qualsevol altre senyal acordat a la classe, etc.

Aquest registre, juntament amb els comentaris que els mateixos infants fan valorant els racons i les observacions fetes per l’educadora, serà la base per avaluar el progrés de l’infant cap a l’assoliment dels objectius educatius programats i valorar la manera de fer de l’infant i les seves actituds.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats