Entitats i serveis d'oferta lúdica

A Catalunya gaudim d’una àmplia xarxa d’entitats d’educació en el lleure que, des de la iniciativa de caràcter social i sense afany de lucre, es dediquen a l’atenció a la infància des del vessant pedagògic i cívic, i contribueixen a la cohesió de la societat a través de la formació dels infants en els valors democràtics.

Els orígens d’aquestes entitats els trobem els anys seixanta, en una societat tancada on la participació dels infants era reduïda, gairebé, a les relacions dins la família i l’escola.

Va ser amb l’arribada de la democràcia que les necessitats dels infants es van posar en relleu. Els factors que en aquells anys van contribuir a fomentar la importància de treballar en pro de la infància van ser: els avenços tecnològics, els fluxos migratoris de la població des de la resta d’Espanya a Catalunya i la incorporació de la dona al món laboral, així com el nou concepte d’oci i vivència del temps lliure que anava emergent.

És en aquest context que en un primer moment apareixen: els esplais, els agrupaments escoltes i els casals de joves. En els seus orígens, tots tres es dedicaven a atendre uns grups socials determinats, però també suposaven una alternativa al plantejament que es feia a la societat de consum de l’anomenat oci.

Malgrat que la funció principal de les entitats d’educació en el lleure és la d’ocupar el temps lliure dels infants mitjançant activitats lúdiques i educatives, el seu objectiu principal és la integració social dels infants i la transmissió d’uns valors.

Ara bé, encara que és cert que el plantejament que fan aquestes entitats del temps d’oci és que durant aquest temps l’infant pugui trobar un lloc on s’ho pugui passar molt bé amb activitats més o menys atractives i engrescadores, també ho és que darrere de cadascuna de les activitats que es duen a terme hi hagi un projecte educatiu global que fomenti el desenvolupament psicosocial de l’infant.

El projecte educatiu que es dissenya, des de cadascuna de les entitats d’educació en el lleure, ha de donar resposta a les característiques de la població per a la qual es treballa, seguint l’esquema que es mostra a la figura.

Els objectius generals que es plantegen les entitats d’educació en el lleure vers els infants són:

Els agents que cooperen amb...

… les entitats d’educació en el lleure són la família, l’escola i qualsevol altra entitat de l’entorn proper, amb una vinculació molt estreta per part de tots.

  • Intervenir en l’educació dels infants a partir d’una proposta de valors que permetin que els nens se socialitzin. De totes maneres, hem de tenir present que en tot aquest procés són els joves mateixos els encarregats de transmetre els valors plantejats als infants.
  • Prevenir l’exclusió social d’infants en situació de risc, com ara els infants nouvinguts o els infants amb discapacitats.
  • Motivar el canvi social a partir de la inserció de l’infant en la societat.
  • Donar a conèixer les tradicions i la cultura catalanes.
Figura Mètode de treball de les entitats en el lleure

Tota l’activitat que es duu a terme des de les entitats d’educació en el lleure sempre es fa en cooperació amb altres agents educatius per establir vincles de comunicació freqüent i seguiment individual.

Entre la varietat d’oferta lúdica adreçada a la infància, es farà especial referència a la ludoteca.

Sectors productius d'oferta lúdica

Una fundació és un tipus de persona jurídica, en què els beneficis patrimonials es destinen a obres socials.

L’oferta lúdica per a la petita infància i les seves famílies és molt diversa i pot procedir tant del sector públic com del sector privat. En tots dos casos s’engloba dins l’àmbit de l’educació no formal.

Associació

És una entitat formada per un conjunt de socis amb una finalitat d’interès general o particular. Dotada de personalitat jurídica, amb funcionament democràtic. Els associats es comprometen a posar en comú els seus coneixements, activitats o recursos econòmics durant un temps determinat o indefinit. N’hi ha moltíssimes (per exemple, associacions de mares i pares d’alumnes, associacions infantils i juvenils, associacions recreatives o culturals, etc.).

L’Administració pública, per mitjà de la Secretaria General de la Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, pot ser titular d’equipaments destinats a activitats lúdiques, regula els requisits mínims que han de complir els equipaments i els serveis destinats a activitats de lleure infantil i juvenil, facilita assessorament i promou campanyes, programes i activitats d’educació en el lleure en l’àmbit de l’Administració central, autonòmica, local i també des dels consells comarcals.

Des dels organismes o les entitats privades també es promouen ofertes lúdiques per als infants amb finalitat lucrativa o no lucrativa.

  • Sense finalitat lucrativa: són les entitats que no tenen com a finalitat obtenir beneficis econòmics amb les activitats que duen a terme. Hi trobem les fundacions, les associacions i les federacions, que reinverteixen l’excedent de la seva activitat en una obra social (les caixes i les grans empreses solen crear fundacions).
  • Amb finalitat lucrativa: són empreses privades amb forma jurídica molt diversa, sia individual o col·lectiva (cooperatives, etc.).

Les federacions són entitats formades per l’agrupació de diverses associacions.

A cada tipus d’activitat correspon un marc legal concret que la regula. Tota entitat ha de disposar d’uns estatuts o d’un reglament de règim intern per regir-se. Fan referència a les normes de funcionament de l’entitat que seran discutides i aprovades pels seus membres i que es recolliran per escrit. Recullen les característiques i la personalitat de cada entitat (nom, domicili, finalitats, activitats que fa, drets i obligacions dels membres, etc.)

Les entitats que promouen oferta lúdica poden ser de titularitat pública o privada, amb finalitat lucrativa o no lucrativa. L’oferta és molt variada i poden adoptar diferents formes jurídiques, cadascuna amb el seu marc legal.

Serveis socioeducatius en el lleure

Els serveis socioeducatius en el lleure com les granges escola, els esplais, les cases de colònies, els casals i les ludoteques creen una font d’experiències que col·labora en el desenvolupament de les capacitats de l’infant de manera integral. Alhora, contribueixen a l’optimització de les seves potencialitats i a la seva autonomia personal i social. Sense oblidar la possibilitat de joc lliure que ofereixen els parcs infantils situats en places i jardins.

L’educació en el lleure, com a part de l’educació no formal, és una intervenció educativa en el temps lliure dels infants i els joves fora de l’ensenyament reglat i de l’àmbit familiar.

Fora de l’entorn escolar, hi ha institucions i serveis d’oferta lúdica que fan servir la joguina i el joc com a contingut educatiu.

Els centres d’esplai, els agrupaments escoltes i els casals de joves són les associacions juvenils en què es porten a terme les activitats d’educació en el lleure associatives durant tot l’any. L’activitat, però, incrementa durant els períodes de vacances d’estiu (els casals d’estiu) i de Nadal.

Les colònies, els campaments, les rutes i els camps de treball són les activitats més destacades d’educació en el lleure en contacte amb la natura durant el període de vacances. La seva funció educativa és la transmissió de valors individuals i col·lectius. Alhora, contribueixen a l’educació integral dels infants i els joves i utilitzen els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d’esbarjo. Aquestes activitats es fan en unes instal·lacions específiques, com les cases de colònies, les granges escola, les aules de natura, els albergs de la joventut i els campaments juvenils.

Els centres d'esplai

La idea de la creació d’un centre d’esplai va sorgir a finals dels anys seixanta com a conseqüència del desenvolupament del treball social d’algunes parròquies. La iniciativa es va presentar com una alternativa a les ofertes d’ocupació del lleure del Govern de l’Estat. Tenia un caràcter altruista i d’ocupació voluntària dels joves que eren monitors en el seu temps lliure. És a dir, els centres d’esplai van sorgir com a resultat de l’evolució social i del teixit associatiu del poble de Catalunya.

El mot esplai significa ‘acte de gaudir del temps lliure’, ‘esplaiar-se’.

El centre d’esplai és un servei socioeducatiu, sense ànim de lucre, arrelat en un determinat territori i identificat amb aquest, sia amb un barri o amb un poble concret. Els esplais, tot i que fan una funció social i de servei públic, no depenen de l’Administració pública. Es gestionen per mitjà de recursos privats, encara que poden ser centres concertats amb l’Administració.

Els esplais són entitats sense ànim de lucre que s’adrecen als infants en el temps lliure per tal d’oferir-los la possibilitat de desenvolupar diferents tipus d’activitats en el seu entorn habitual. Promouen l’educació integral dels infants basada en els valors de la convivència, la companyonia, la solidaritat i les actituds de compartir.

  • L'esplai Teià es troba a la localitat de Teia, al Maresme.
  • L'esplai Teià es troba a la localitat de Teia, al Maresme.

Els centres d’esplai estan lliures de programes escolars sotmesos a avaluació i de les obligacions i l’exigència d’un rendiment respecte a uns continguts preestablerts. Això els permet dedicar-se més a les actituds i als valors partint dels mateixos interessos i projectes personals dels infants. Però aquesta idea no implica que els educadors o monitors d’un centre d’esplai no tinguin una responsabilitat en l’educació dels infants, al contrari, els centres d’esplai han de treballar en coresponsabilització amb la família i l’escola per oferir una base estable i coherent d’accions educatives.

Un centre d’esplai està molt vinculat a la zona geogràfica on estableix la seva ubicació. Hi treballen professionals del món de la infància i de l’adolescència i també voluntaris dins d’un horari extraescolar, els caps de setmana i en períodes de vacances. Aquests voluntaris garanteixen que siguin entitats sense ànim de lucre. El creixement d’aquest recurs, però, ha comportat la necessitat de dotar-se d’un personal amb dedicació professional en combinació amb un equip de voluntaris més formats i compromesos amb la matèria que es tracta.

Els professionals que intervenen són persones formades en educació en el lleure: monitors i directors. Molts d’ells disposen també d’altres estudis com són els estudis d’educació social, psicologia, pedagogia, magisteri, etc. També compten amb voluntaris.

Aquests professionals i voluntaris treballen amb la voluntat de ser un servei per a la comunitat més propera com les famílies, les escoles, el barri, l’església i altres serveis de la zona. Contribueixen amb la seva intervenció en l’educació dels infants i propicien un marc de convivència amb valors com la solidaritat, la cooperació i el respecte entre tots i cada un dels membres de la comunitat. La proposta de valors ètics que existeix en l’esplai fomenten una societat lliure i solidària.

Als centres d’esplai, es realitzen moltes activitats lúdiques, esportives, musicals, artístiques, d’aventura, etc. relacionades amb un projecte personal o de grup, desenvolupat en un marc associatiu i la finalitat del qual és una educació divertida i creativa dins del marc de l’educació no formal i des d’una perspectiva integral que atén el compromís social amb l’entorn.

L’objectiu principal de l’esplai és la integració social dels infants.

Hi ha diferents centres d’esplai segons els destinataris que en fan ús. Alguns són oberts cada dia i d’altres únicament funcionen els caps de setmana. Alguns acullen infants i adolescents des dels tres fins als disset anys, i d’altres només atenen adolescents. Les modalitats canvien en funció de les característiques del conjunt de població en el qual s’ubiquen.

Les activitats lúdiques que es duen a terme als centres d’esplai són:

  • Activitats estables amb infants i adolescents.
  • Activitats i serveis per a les famílies.
  • Activitats i serveis per a les escoles.
  • Activitats i serveis per al barri i la ciutat on són ubicats.

Un dels models d’activitats i serveis projectats pels centres d’esplai són els casals de vacances infantils i les colònies d’estiu. Han aparegut amb la idea de conciliar la vida familiar amb la vida laboral de les famílies en temps de vacances o períodes no lectius.

En la secció “Adreces d’interès” del web d’aquesta unitat, trobareu adreces relacionades amb el món de l’esplai.

En la realització de sortides a la natura utilitzen les instal·lacions de les cases de colònies, dels albergs juvenils i dels campaments juvenils.

  • Cases de colònies: S’entén per casa de colònies tota instal·lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament a grups d’infants o de joves participants en activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure.
  • Albergs de joventut: S’entén per alberg de joventut tota instal·lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament, com a lloc de pas, d’estada o de realització d’una activitat, a joves, en forma individual o col·lectiva, i també, amb determinades condicions, a famílies, adults i grups d’infants.
  • Campaments juvenils: són instal·lacions a l’aire lliure dotades d’uns equipaments bàsics; es destinen exclusivament a la realització d’estades amb grups d’infants i joves, organitzades per entitats o institucions degudament reconegudes.

El Decret 137/2003, de 10 de juny, regula les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

El Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. Concretament fa referència als campaments juvenils, les aules de natura, les granges escola, els albergs de joventut i les cases de colònies.

Pel que fa al finançament dels centres d’esplai, surt de l’equilibri entre les quotes de les famílies, els convenis de les administracions públiques i els recursos propis de l’entitat.

Centre cívic

Els centres cívics són equipaments socioculturals pròxims als ciutadans, de titularitat municipal. Estan destinats a l’ús públic, amb la finalitat d’aconseguir la descentralització administrativa de determinats serveis municipals als barris. També tenen l’objectiu de prestar serveis a persones i entitats per impulsar activitats que tinguin per objecte el desenvolupament social, cultural, esportiu, de lleure i promoure l’associacionisme i la participació ciutadana en general.

Les finalitats dels centres cívics són les següents:

  • Dotar els barris d’un lloc de trobada, de relació i de participació de la ciutadania i, en especial, del veïnat de la zona.
  • Fomentar la participació, la individual i la col·lectiva, de la ciutadania en els assumptes de la comunitat.
  • Desenvolupar activitats, de manera individual o col·lectiva, adreçades a cobrir necessitats en els àmbits de la comunicació, la informació, l’aprenentatge, l’esbarjo i la creació.
  • Donar suport infraestructural perquè les entitats duguin a terme activitats.
  • Oferir el servei com a seu social d’entitats del barri o de la ciutat per promoure i consolidar les associacions, les entitats i els grups cívics de tot caire, i dotar-los d’uns espais adequats, prioritàriament no d’ús exclusiu, sinó compartits.
  • Apropar els diferents serveis municipals que permetin una descentralització administrativa, en serveis de proximitat a la ciutadania.

Els centres cívics han d’estar al servei de tots els ciutadans i han de tenir la consideració de béns de domini públic. Les instal·lacions bàsiques són el punt d’atenció i informació al ciutadà, la sala d’actes (polivalent o auditori o teatre), les sales polivalents (reunions i tallers) i les especialitzades (tallers, assaig i creació, i exposicions).

Molts dels centres cívics s’ubiquen en edificis de dimensions superiors que permeten la concentració d’equipaments socials, cosa que facilita l’optimització i la rendibilitat dels recursos (horaris més amplis, economia, més proximitat i visibilitat dels serveis al barri, interrelació i col·laboració entre serveis i públics, etc.).

La granja escola i l'aula de natura

El joc en la natura motiva una sèrie d’experiències i sensacions importants per al desenvolupament integral de l’infant, ja que interactua amb el medi ambient que l’envolta. Per tant, s’emmarcaria dins l’educació per al medi ambient.

Entre els serveis i les organitzacions de caràcter lúdic dins els programes d’educació no formal per al medi ambient hi ha la granja escola i l’aula de natura.

Dins la tipologia de granges escola s’hi inclouen les anomenades escoles de camp, escoles de mar i similars.

Tant les granges escola com les aules de natura són dos serveis que s’han de dur a terme en cases de colònies que reuneixin unes característiques específiques segons el servei de què es tracti.

Les aules de natura són cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic amb infants i joves en el coneixement del medi natural i en l’educació ambiental.

Les granges escola són cases de colònies que alberguen grups d’infants durant diversos dies segons l’edat que tinguin i el programa que s’hagi establert prèviament. Ofereixen equipaments suficients i adequats per dur a terme un treball didàctic en tècniques agràries i ramaderes.

  • La granja escola respon a la necessitat de contacte amb la natura que té un infant de ciutat.
  • La granja escola respon a la necessitat de contacte amb la natura que té un infant de ciutat.

La granja escola, d’una banda, facilita la integració social de l’infant i, de l’altra, possibilita els recursos necessaris perquè desenvolupi les capacitats i les habilitats artístiques i manuals. També respon a la necessitat de contacte amb la natura que té un infant de ciutat, ateses les limitacions de l’entorn urbà. A més, permet a l’infant conèixer de manera directa els animals i les plantes i les tècniques que s’utilitzen en aquest entorn, molt diferents de les que es necessiten per viure en una ciutat. Disposen de diverses zones, horts, establies per als animals, alberg per als infants i alguns tallers.

Les activitats que s’hi imparteixen són les següents: la cura dels animals, els treballs agrícoles, l’organització de jocs a l’espai exterior i interior, activitats als tallers i d’altres de relacionades amb els recursos de què es disposi (piscina, muntar a cavall, tirolina, excursions, etc.).

Els tallers poden ser de reciclatge, de teatre o d’elaboració d’aliments amb els productes bàsics obtinguts a la granja, com ara el pa, el formatge, el iogurt, la melmelada, etc.

El Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves (Decret 140/2003, de 10 de juny) dicta la normativa que ha de complir una granja escola pel que fa a la infraestructura i la seguretat sanitària.

Article 42 del Decret 1402003, de 10 de juny

Les granges escola, sense prejudici d’altres normatives que els puguin ser d’aplicació, hauran de garantir:

  • La suficient separació entre el lloc d’estabulació dels animals i el lloc de residència de les persones, a fi d’evitar les olors excessives i la proximitat d’insectes.
  • La suficient netedat i les condicions higièniques i sanitàries dels animals de granja.
  • El tancament del recinte dels animals i dels estables, per tal d’evitar que els usuaris i les usuàries de la instal·lació puguin entrar-hi de manera indiscriminada.
  • En cas que la instal·lació disposi de sales o recintes per a la transformació dels productes de granja, hauran de complir la normativa vigent sobre normes d’higiene per a l’elaboració, la distribució i el comerç de menjars preparats, sobre normes relatives a la manipulació d’aliments i sobre normes d’higiene relatives als productes alimentaris.

Les aules de natura tenen en comú amb les granges escola que també s’hi fan activitats relacionades amb la natura, normalment inserides en programes d’educació mediambiental amb una ètica compromesa amb la conservació del medi ambient.

Les granges escola i les aules de natura són serveis emplaçats en zones rurals que tenen com a funció principal oferir als infants la possibilitat d’estar en contacte directe amb la natura.

La metodologia de tots dos programes està basada en:

  • L’observació.
  • L’experimentació.
  • La manipulació.
  • El joc.

Tot això a partir de programes pedagògics previs basats en la realització de diferents tallers i activitats que estan relacionades amb el medi ambient i que es complementen, de vegades, amb activitats esportives.

Altres serveis lúdics

Podem trobar altres serveis d’oci infantil situats en espais independents, interior o exterior, amb una oferta pròpia o bé com un servei complementari d’un gran centre comercial, un hotel, un restaurant, hospitals, etc.

En la secció “Annexos” del material web, corresponent a aquesta unitat, trobareu dos articles: un sobre opcions d’oci a l’estiu i l’altre sobre els parcs infantils.

Els centres recreatius o els parcs infantils de joc i les activitats d’animació hospitalària són exemples d’aquesta tipologia de serveis d’oci infantil.

Els centres recreatius o parcs infantils de joc

Segons la localització dels centres recreatius o parcs infantils de joc, canvien la finalitat i el tipus de servei:

A les grans superfícies comercials, trobem locals on tenen cura dels infants mentre els pares realitzen les compres tranquil·lament.

També, de vegades, als hotels hi ha un espai destinat a entretenir els infants mentre els pares visiten algun museu, o realitzen alguna activitat a la qual no convé que assisteixin els seus fills.

En alguna estació de tren o en algun aeroport, hi ha la possibilitat de trobar un espai on els infants menors de sis anys es poden entretenir amb joguines i altres materials lúdics sota la vigilància de les pares mentre esperen l’accés al mitjà de transport en qüestió.

D’altres es configuren com un espai on es fa l’acollida de l’infant abans i després de l’horari escolar per tal de conciliar la vida familiar amb la vida laboral. Es paga una quota determinada mensualment o per hores per aquest servei.

Hi ha centres recreatius que ofereixen la possibilitat de celebrar un aniversari, i s’ocupen del berenar dels convidats i de l’animació de la festa a canvi d’una quota i un nombre de convidats prèviament establert. Es tracta d’empreses d’iniciativa privada que proporcionen a infants i famílies una atractiva oferta d’oci infantil.

La innovació d’aquests parcs és la seva ubicació. En comptes d’estar en un jardí públic es troben en espais tancats, sovint de grans dimensions per les seves grans estructures psicomotrius, on els usuaris han de pagar per hores de servei. S’han de respectar unes normes, com ara, no es pot menjar a les zones de joc, esperar el torn de joc, respectar a la resta d’usuaris i materials de l’establiment.

Exemples de parc infantil de joc

El primer va ser en un local de la branca de restaurants de McDonald’s i posteriorment van ser copiats per grans centres comercials com El Corte Inglés, Ikea… A poc a poc, en van sorgint de més específics. Els més coneguts són el de la branca dels Chiqui Park i els Happy Parc.

L’objectiu original era oferir activitats lúdiques als infants en aquells llocs que els podien resultar avorrides, i es va pensar més en un producte comercial i atractiu a la població infantil que no pas en un recurs amb unes bases socioeducatives.

Tal com es pot veure en la figura, l’estructura d’un parc recreatiu es fonamenta en la idea de crear espais de joc lliure. Hi predominen els jocs de moviment, per això disposen de mobiliari i recursos materials de psicomotricitat i gimnàstica (piscina de pilotes, tobogans, cordes, escales, mòduls de goma espuma, etc.) adaptats al tipus d’activitat que l’infant hi desenvolupa.

Figura Estructura d’un parc recreatiu infantil

Alguns centres recreatius o parcs infantils han estat anomenats ludoteques, però el terme és erroni ja que no implica necessàriament els principis que inspira el projecte social i educatiu d’una ludoteca.

Els parcs infantils tenen la finalitat de distreure els infants mitjançant estructures psicomotrius i no necessiten cap programació d’activitats. En canvi, la ludoteca té una finalitat educativa social i cultural, és a dir, pretén educar els infants en el seu temps lliure per mitjà del joc i les joguines. Ambdós equipaments difereixen en els principis i en el funcionament. El paper de les persones que s’encarreguen dels infants també és diferent. La missió del monitor d’un parc infantil és garantir la integritat i la seguretat dels infants i, per tant, es limita a controlar i a vigilar. En una ludoteca, en canvi, els infants són atesos per professionals especialitzats en l’educació que persegueixen uns objectius educatius amb la seva intervenció.

Últimament aquest tipus de servei, a mans d’iniciativa privada, s’està deslligant dels altres serveis de què formava part (grans magatzems, hotels, etc.) i està ampliant l’oferta lúdica mitjançant la creació d’espais temàtics (la selva, el vaixell pirata, la granja, etc.) en què es combinen les estructures psicomotrius amb espais de joc simbòlic, racons de disfresses, pintura, etc. La idea és oferir entreteniment i diversió i, a més, certs continguts educatius, en un espai de joc lliure i segur independentment de les condicions climatològiques.

  • La piscina de pilotes és un dels recursos materials més utilitzats als parcs recreatius infantils.
  • La piscina de pilotes és un dels recursos materials més utilitzats als parcs recreatius infantils.

1) Els objectius educatius que es volen aconseguir són els següents:

  • Afavorir el desenvolupament integral de l’infant.
  • Jugar amb altres infants d’edats semblants.
  • Desenvolupar la imaginació i la capacitat simbòlica de l’infant.
  • Fomentar el respecte envers els altres.
  • Tenir cura dels espais i els objectes.

2) L’oferta d’activitats és variada: festes infantils, activitats per a escoles, joc lliure i alguns tallers de manera puntual. Es basen en el joc lliure i van a càrrec de monitors, encara que en molts casos ocupen aquestes places tècnics superiors en educació infantil, animadors socioculturals, monitors de lleure, etc. Amb funcions bàsicament de vigilància i cura dels infants que hi juguen.

Serveis comuns als parcs infantils de joc:

  • El joc lliure dins l’espai.
  • El servei matinal a les escoles.
  • Les festes infantils i d’aniversari.
  • El servei de bar.

3) L’espai disponible d’aquests centres pot variar molt d’uns als altres, però hi acostumen a haver els següents:

  • Un vestíbul amb un mostrador per registrar els infants, penjadors i lavabos.
  • Zones de joc per a diferents edats separades de la resta d’espais: Els parcs infantils de joc divideixen l’espai físic en dos grans grups d’edat. D’una banda, hi ha els espais destinats als infants d’1 a 4 anys i, de l’altra, hi ha els espais destinats a nens de 5 a 10 o 12 anys, tot i que hi ha centres que poden admetre infants de fins a 14 anys. Pel que fa a la franja d’edat dels més petits (d’1 a 4 anys), aquestes àrees són comunes a tots els parcs i consisteixen en petits mòduls de psicomotricitat de diferents dimensions i figures geomètriques o bé amb formes basades en un centre d’interès. A aquesta estructura s’afegeix una piscina de boles de petites dimensions i petites rampes, un tobogan i altres tipus de jocs de construcció. L’espai dedicat a la franja dels més grans (de 4 a 10 o 12 anys) és molt divers i depèn de la capacitat espacial del local. Consisteixen en uns circuits lúdics i unes estructures metàl·liques que els mantenen en què s’ofereix un ampli ventall d’activitats psicomotores. Hi ha diverses pistes distribuïdes en diferents nivells. Ofereixen estructures com tobogans, rampes, circuits de laberint, ponts penjats, lianes, torres, piscina de boles, etc., que no són fixes. Així, permet que els propietaris del parc en variïn o en remodelin l’estructura segons l’ús.
  • Zona per berenar. També solen disposar de serveis de cafeteria i/o restauració perquè els adults en facin ús durant l’estona que volen romandre a prop dels seus fills.

4) Els horaris són molt amplis, de 10 a 21h, obrint dissabtes i diumenges.

Per obrir un parc infantil de joc s’ha de revisar la normativa de la comunitat autònoma i de l’ajuntament on es vulgui instal·lar l’establiment. També caldrà aconseguir un local adequat, adequar les instal·lacions, obtenir la llicència municipal d’obertura, elaborar el reglament de funcionament, contractar personal i una pòlissa d’assegurances, sense oblidar fer publicitat de l’establiment per tal de donar-lo a conèixer.

L'animació hospitalària

Quan l’infant està malalt intueix, sap, que li passa alguna cosa. Sovint, el desconeixement de la situació genera angoixes i temors.

Si a més a més d’aquesta situació s’hi afegeix el fet que l’infant es troba en un entorn que no és l’habitual i que disposa d’uns espais de temps en què no sap què fer o no pot fer res amb els recursos que té, la seva estada hospitalària pot esdevenir “desagradable” i avorrida. L’infant pot generar angoixes noves que s’afegiran a les que comporta veure’s malalt, el desconeixement de la malaltia i del desenvolupament, i de la situació en què es troba.

Una de les prioritats...

… a l’aula hospitalària és que l’infant accepti la malaltia. Per aconseguir-ho, es prioritzen les activitats de caràcter més lúdic.

Els professionals especialitzats (metges, psicòlegs, infermers, mestres, pedagogs i assistents socials) proposen tres línies d’actuació complementàries:

  • Lúdica (mitjançant les biblioteques per a pacients i els projectes que conjuguen oci i tecnologia).
  • Educativa (mitjançant les aules hospitalàries i el contacte amb l’escola d’origen gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació).
  • Informativa (a partir de la qual els malalts exerceixen el dret a la informació sobre la pròpia malaltia i el tractament que s’ha de seguir, tal com recomanen els organismes internacionals reconeguts).

La utilització de les TIC constitueix un recurs molt valuós per integrar aquestes tres línies d’actuació proposades des d’un plantejament lúdic. Té l’objectiu de minimitzar al màxim els efectes negatius de la malaltia i afavorir, en aquests infants, un desenvolupament integral adequat.

El model metodològic utilitzat...

… a totes les aules hospitalàries que hi ha a Catalunya és prioritàriament el model lúdic a partir de l’ensenyament individualitzat.

La salut dels infants és un eix transversal a tenir en compte en qualsevol actuació que fem amb ells. En el ventall de serveis lúdics d’atenció a la infància cal esmentar les actuacions educatives que es duen a terme amb els infants hospitalitzats o que pateixen llargues malalties que els permeten assistir als centres educatius formals i no formals.

Activitats complementàries a l'aula

  • Tallers.
  • Sortides: per tal de donar a conèixer algunes dependències de l’hospital, com la sala d’infermeria, la cuina, la sala de nounats, etc.
  • Actuacions: per part de voluntaris o de l’equip d’animació sociocultural.
  • Celebracions de festes tradicionals catalanes, com la castanyada, el Nadal, el carnestoltes o Sant Jordi.
  • Celebracions personals dels nens i les nenes, com els seus aniversaris.
  • Activitats amb les noves tecnologies de la comunicació: navegació per Internet, xats amb altres aules hospitalàries o amb l’escola d’origen per mantenir el contacte amb els seus companys i companyes.

Hi ha fonamentalment tres tipus de serveis:

  • L’aula hospitalària.
  • El servei d’animació hospitalària.
  • Els programes d’atenció domiciliària.

L’animació hospitalària és un servei que incideix directament en l’ocupació que els infants menors de 16 anys hospitalitzats i els familiars que en tenen cura durant la seva estada hospitalària fan del temps d’oci o el temps lliure.

Programa d'atenció domiciliària

Quan per motius de malaltia els infants no poden assistir a l’escola ordinària i tampoc no poden utilitzar el servei de l’aula hospitalària, els queda el recurs del Programa d’atenció domiciliària que ofereix el Departament d’Educació.

Per tal d’evitar a l’infant un estat de mal humor, pors i temors innecessaris, als hospitals hi ha persones que s’encarreguen de fer que la seva estada i la dels seus familiars sigui al més agradable possible. Es tracta dels animadors o les animadores infantils que treballen al centre hospitalari a partir d’un projecte d’animació sociocultural.

El servei d’animació infantil s’encarrega de coordinar un conjunt de pràctiques socials que pretenen estimular la iniciativa i la participació dels infants i dels seus familiars en la vida de l’hospital.

Contingut del programa d'animació

És possible que hi hagi un servei exclusiu d’animació infantil o que aquest servei estigui inclòs dins el programa d’animació general de què disposa l’hospital on es troba emplaçat.

En el primer cas, el servei d’animació depèn del servei de pediatria, ja sigui directament o mitjançant l’aula hospitalària. En el segon cas, el servei d’animació depèn de l’administració de l’hospital i és obligatori fixar vincles de coordinació amb el servei pediàtric (directament o per mitjà de l’aula hospitalària).

Activitats dintre del programa d'animació

Les activitats que es desenvolupen des del servei d’animació hospitalària coincideixen freqüentment amb activitats programades des de l’aula hospitalària. Això fa que hi hagi un contacte molt estret i una coordinació acurada entre l’animador/a infantil i el mestre/a de l’aula hospitalària. Així mateix, les activitats que es duen a terme pel servei d’animació infantil poden partir d’un espai compartit amb l’aula hospitalària com és el cas de moltes de les activitats que seguidament es descriuen a la figura.

Figura Classificació de les activitats que es desenvolupen des del servei d’animació infantil
  • La biblioteca infantil: ja que des del servei d’animació es realitza un servei de préstec de llibres per tal que els infants se’ls emportin a les habitacions ja sigui com a complement a les seves activitats curriculars o com una activitat independent. Aquest és un servei que acostuma a trobar-se dins l’aula hospitalària o es comparteix amb aquesta.
  • La ludoteca: alguns hospitals disposen d’un espai habilitat amb diferents jocs, fora de l’aula hospitalària, on els nens poden accedir lliurement a qualsevol hora del dia acompanyats d’un familiar, o en hores concertades amb la supervisió de l’animador o animadora infantil. Però també en alguns hospitals hi ha la possibilitat que des de la ludoteca es faci un servei de préstec de jocs i joguines a càrrec del servei d’animació.
  • Les activitats de plàstica: tallers de materials de reciclatge, paper, fang, pintura, plastilina, o altres materials de característiques similars que poden estar guiades per l’educador o educadora de l’aula hospitalària o l’animador o animadora infantil segons l’objectiu que es pretengui amb aquella activitat. En ocasions aquests treballs es fan servir per decorar les dependències hospitalàries. En alguns casos s’utilitza material propi de l’hospital com xeringues -sense agulla-, cotó fluix o venes per tal que el nen s’hi familiaritzi.
  • La videoteca: es projecten pel·lícules en una sala habilitada per a aquesta funció o be a través d’un canal intern de l’hospital perquè els infants enllitats puguin tenir-hi accés. També en alguns hospitals hi ha un servei de préstec de videojocs a càrrec del servei d’animació infantil.
  • Fonoteca: espai comú per audicions i activitats d’expressió musical. També es fan préstecs d’equips individuals de música, CD’s.
  • Organització de festes: es planifiquen nombroses activitats puntuals amb l’objectiu principal d’entretenir els infants, com poden ser: celebracions d’aniversaris dels infants, celebracions de festes tradicionals catalanes, pallassos, titelles, marionetes, conta-contes, teatre, mags, danses o competicions de jocs.
  • Jocs d’ordinador: en el temps lliure, els infants poden accedir als ordinadors instal·lats en sales recreatives. Gairebé a tots els hospitals catalans hi ha un equipament informàtic itinerant per als infants enllitats i de llarga hospitalització.
  • Actuacions: es conviden diferents entitats a participar en activitats de l’hospital ja sigui per fer representacions de teatre, música o visites de personatges rellevants per als infants (actors, esportistes, etc.).
  • Decoració d’unitats o llocs de l’hospital: on els infants són els usuaris.

  • Aula hospitalària/-100
  • Aula hospitalària

Si voleu aprofundir en l’àmbit sanitari, a la secció de “Adreces d’interès” del web de la unitat trobareu més informació sobre diferents programes que es duen a terme, en diferents països, amb infants hospitalitzats a partir de les TIC i també sobre la intervenció lúdica amb infants hospitalitzats.

Els infants hospitalitzats sofreixen, no només la malaltia, sinó també alteracions emocionals i socials les quals s’han de tenir en consideració en la planificació i execució de les intervencions lúdiques i educatives.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats