Activitats

Utilització de documents en una BPO

L’objectiu d’aquesta activitat és comprendre el significat de documents electrònics utilitzats en les BPO.

Un exportador acorda cobrar una venda feta a un client xinès mitjançant una BPO. Entre els documents que ha de presentar per a la conciliació hi ha una factura comercial i un Bill of Lading.

Disposa d’aquests documents en format Word, però com que té por que es puguin manipular, decideix passar-los al format PDF.

Servirien aquests documents per fer la conciliació que li permetés cobrar l’exportació?

No. Quan a les BPO es parla de documents electrònics han de seguir la norma ISO 20022. Són uns formats molt concrets en els quals s’ha de complimentar una sèrie de camps d’un formulari d’un aplicatiu.

Exportador i importador han de facilitar als seus respectius bancs la informació per complimentar aquests formularis. La conciliació vol dir que el contingut introduït per les dues parts és idèntic. La conciliació només pot ser possible si la informació introduïda està codificada.

Documents físics i documents electrònics

L’objectiu d’aquesta activitat és determinar l’àmbit d’us dels documents electrònics i els documents físics.

A l’esquema de funcionament de la BPO, al pas 5, l’exportador facilita les dades de la factura, document de transport, etc. Posteriorment, a l’etapa 8, envia físicament la factura i el document de transport

Per què ha d’enviar dos cops les mateixes dades?

En el primer cas envia al seu banc les dades per emplenar el formulari que permeti fer la conciliació. En el segon cas envia els documents que permeten prendre possessió de la mercaderia a l’importador. Les dades per si soles no poden substituir encara el document físic.

Responsabilitat dels bancs en una BPO

En aquesta activitat es pretén estudiar quines són les obligacions i responsabilitats dels participants en una BPO.

Suposem que un importador australià compra peres a una cooperativa de Lleida. Acorden que les peres han de tenir un calibre mínim de 60 mm. El pagament es farà mitjançant una obligació de pagament bancària.

L’importador facilita al seu banc les dades del producte que ha comprat, peres de calibre igual o superior a 60 mm, i l’exportador fa el mateix. Es produeix la conciliació de dades i l’exportador cobra.

Quan el vaixell arriba a Austràlia, l’importador comprova que les peres són més petites del que s’havia acordat.

  1. Podrà reclamar al seu banc per haver pagat quan la mercaderia és correcta?
  2. Podrà reclamar al banc de l’exportador per introduir dades falses?

1. Les BPO, com tots els mitjans de pagament documentaris, només comproven la veracitat formal del document, no revisen la mercaderia.

El banc de l’exportador haurà enviat les dades que li ha enviat l’exportador, i el banc de l’importador haurà enviat les dades que li ha facilitat l’importador. Si el contingut d’aquestes dues trameses de dades coincideix hi ha la conciliació i es produeix el pagament.

Posteriorment, l’exportador enviarà a l’importador la documentació en paper perquè pugui recollir la mercaderia.

2. Els bancs només actuen com a transmissors de la informació; per tant, no són responsables de la seva veracitat. L’importador només podrà reclamar a l’exportador.

Una cosa diferent seria que l’exportador li digués al seu banc que les peres són de calibre 50 o superior i que l’importador li digués al seu banc que les peres han de ser de calibre 60 o superior. Si, tot i aquesta discrepància, el banc de l’importador hagués pagat sense permís de l’importador, en aquest cas sí que es podria reclamar.

Càlcul dels costos d'un forfetatge

L’objectiu d’aquesta activitat és calcular el cost de forfetitzar un pagaré i les conseqüències que tindria aquest forfetatge.

Una empresa catalana ven a un client resident a Jordània una classificadora de fruita. El mitjà de pagament acordat és un pagaré amb venciment de 2 anys. Com que el client és una empresa multinacional de reconegut prestigi que té una fàbrica en aquell país, l’exportador català no ha posat cap objecció a aquesta forma de pagament.

Per l’equip i la instal·lació, l’empresa ha facturat 750.000 euros. Aquest és també l’import del pagaré. Tot i que no és un import molt elevat, en tractar-se l’exportador català d’una pime pensa que esperar dos anys per cobrar li pot ocasionar problemes de liquiditat en un futur immediat.

En voler eliminar qualsevol risc d’insolvència o risc de país, opta per forfetitzar el pagaré i acudeix al seu banc a plantejar-li l’operació. El banc fa una avaluació del risc i accedeix al forfetatge amb les condicions següents:

  • Tipus d’interès nominal aplicable: 5%
  • Comissió: 0,4%

Preguntes:

  1. Quin serà l’import que rebrà l’exportador català quan vengui el pagaré al seu banc?
  2. Quin és l’import que hauria de cobrar el banc al venciment?
  3. Què passaria si arriben a Jordània les revoltes dels països veïns i la multinacional decideix tancar la factoria d’aquell país? Podria reclamar el banc l’import del pagaré si no el pot cobrar al venciment?
  4. Quins avantatges ha aconseguit l’exportador en forfetitzar el pagaré?

1. Per l’avançament del cobrament, el banc li descomptarà els interessos de l’avançament segons la fórmula: interessos = nominal x tipus d’interès x temps.

En aquest cas, els interessos serien: Interessos = 750.000 x 0,05 x 2 = 75.000 euros

La comissió s’aplica sobre el nominal de l’operació. Aquí el seu import seria: 750.000 x 0,004 = 3.000 euros

Import net a cobrar = 750.000 – 75.000 – 3.000 = 672.000 euros

2. Al venciment, el banc ha de cobrar el nominal del pagaré, és a dir, 750.000 euros.

3. Quan el banc compra el pagaré forfetitzat també compra els riscos que porta associats. El forfetatge és una operació sense recurs, per tant no se li podrà reclamar res a l’exportador.

4. En forfetitzar el pagaré, l’exportador ha aconseguit:

  • Eliminar el risc d’insolvència i el risc de país.
  • Avançar un cobrament sense consumir risc.
  • Al balanç, substituir un import a cobrar per un ingrés de tresoreria.
  • Poder disposar de més recursos propis i no evitant recórrer al crèdit.

Confirmació de pagaments

Amb aquesta activitat, l’alumne hauria de ser capaç de decidir si li interessa utilitzar una confirmació de pagaments immediats o no.

Un fabricant de perfums està negociant amb el seu proveïdor xinès la compra de 50.000 envasos de perfum per un import de 110.000 euros. La forma de pagament seria una lletra del mateix import amb un venciment de 3 mesos data.

El proveïdor xinès li ofereix un descompte per pagament immediat del 4% si cobra al comptat, però l’importador no disposa de liquiditat suficient per fer-ho. Com que manté molt bones relacions amb el seu banc, pensa com a alternativa utilitzar la confirmació de pagaments. Li planteja aquesta opció al banc consultant quines condicions li aplicaria. Aquest, atesa la solvència del seu client, li manifesta que si ho desitja pot comptar amb la confirmació en les condicions següents:

  • Tipus d’interès nominal: 6%
  • Comissió de confirmació: 0,6%

Preguntes:

  1. Calculeu si li surt a compte utilitzar la confirmació de pagaments.
  2. Quin seria el percentatge de descompte mínim amb el qual sortiria a compte la confirmació de pagaments?

1. Primerament, calculem el tipus d’interès mensual equivalent:

Tipus d’interès mensual = 6% / 12 = 0,5% mensual

Interessos = 110.000 x 0,005 x 3 = 1.650 euros

Comissió = 110.000 x 0,006 = 660 euros

Costos totals = 1.650 + 660 = 2.310

Si paga al comptat, el descompte obtingut seria:

110.000 x 0,04 = 4.400 euros

Amb la confirmació de pagaments obté un estalvi de 4.400 euros pel pagament immediat i ha d’assumir uns costos de 2.310 euros.

Utilitzar la confirmació de pagaments li suposa uns guanys de:

Benefici = 4.400 – 2.310 = 2.090

2. El descompte mínim hauria de ser el mateix que el cost de la confirmació de pagaments, és a dir, 2.310 euros.

Per saber quin percentatge de descompte correspon a 2.310 euros fem:

% descompte = 2.310 / 110.000 = 0,021 (2,1%)

Diferències entre el facturatge sense recurs i el facturatge amb cobertura

L’objectiu de l’activitat és diferenciar entre el facturatge sense recurs i el facturatge amb cobertura.

Indiqueu quina de les dues modalitats de facturatge dóna més cobertura a l’exportador, el facturatge sense recurs o el facturatge amb cobertura.

En els dos casos analitzats, l’exportador queda cobert dels riscos d’insolvència o polític. En el cas del facturatge sense recurs, com que el factor compra la factura assumeix tot el risc que aquesta porti associat, i per tant l’exportador queda alliberat de qualsevol responsabilitat.

En el cas del facturatge amb cobertura estem parlant d’un facturatge amb recurs, però la factura porta associada una assegurança de crèdit comercial. Aquesta assegurança només cobreix entre el 80 i el 90% de la factura. Amb aquest tipus de facturatge, l’assegurança se subroga a favor del banc, i en cas d’insolvència el banc reclamaria a la companyia d’assegurances l’import assegurat. Com que no arriba al 100%, la part no coberta per la pòlissa l’hauria d’assumir l’exportador.

En definitiva, el facturatge sense recurs cobreix la totalitat de la factura, mentre que el facturatge amb cobertura no arriba al 100%.

Forfetatge de pagarés amb risc

L’objectiu de l’ activitat és conèixer quins riscos es poden evitar amb una operació de forfetatge.

Una empresa constructora catalana ha guanyat un concurs per fer una línia de ferrocarril que unirà el port de Luanda a Angola amb un polígon industrial que estan construint empresaris xinesos.

Es preveu que la construcció duri al voltant de quatre anys, pagant-se el 10% de l’obra a l’inici i la resta en finalitzar. L’autoritat portuària luandesa ha ofert al constructor pagarés en dòlars amb venciment a 5 anys i avalats pel banc d’Angola a mesura que es vagin presentant certificacions d’obra.

L’obra requereix molts recursos financers i el constructor busca alternatives de finançament que no li suposin un augment importat del seu risc creditici. Una opció que considera atractiva és forfetitzar els pagarés angolesos. Està buscant un banc que accepti aquests pagarés, però cap està disposat a assumir el risc de país i d’insolvència. Finalment, un banc brasiler, a canvi d’un tipus d’interès elevat, accepta comprar els pagarés a mesura que l’autoritat portuària els vagi lliurant i ingressant l’import de la compra al compte del constructor català (compte en euros).

Preguntes

  1. Quins tipus de risc ha evitat la constructora en forfetitzar els pagarés?
  2. Manté el risc de tipus d’interès?
  3. Quines opcions tindria el banc brasiler si vol recuperar l’import avançat?
  4. Estaria sotmès aquest contracte de forfetatge a les normes de la Cambra de Comerç Internacional?

1. El forfetatge és una operació de descompte sense recurs; per tant, quan ven els pagarés també es desprèn del risc.

En aquest cas existia clarament un risc polític o risc de país, ja que es tracta d’una regió políticament inestable. Un cop d’estat, un canvi de govern, etc., poden provocar la cancel·lació del projecte o el canvi de les condicions pactades de manera unilateral.

També existia un risc d’insolvència potencial si el grau de reputació internacional del banc d’Angola és baix.

Finalment, també ha evitat, encara que parcialment, el risc de canvi. Risc de canvi existirà en el sentit que els pagarés s’aniran lliurant periòdicament al llarg dels quatre anys que duri l’obra. Però aquest risc de canvi serà menor perquè no caldrà esperar cinc anys per fer efectiu cada pagaré.

2. No es manté el risc de tipus d’interès. El tipus d’interès es fixa en el moment del contracte i es manté fix mentre duri. Per tant, el tipus d’interès aplicat no té cap raó per variar al llarg del temps.

3. Una de les condicions que es demana a un document forfetitzable és que es pugui transferir, és a dir, que es pugui endossar.

Si el banc brasiler vol recuperar l’avançament podria fer el mateix que va fer el constructor, “vendre” (endossar) el pagaré a un altre intermediari financer previ descompte dels costos d’aquesta segona operació. El lloc on es negocien documents forfetitzats s’anomena mercat secundari. Aquest procés d’endós es pot repetir de manera il·limitada, només és necessari trobar un comprador.

4. No, per defecte no estaria sotmès a la normativa de la CCI. Es tracta d’un organisme privat, i per tant, per estar sotmès a les seves normes s’ha de fer menció, de manera expressa, de l’adhesió a aquestes (en aquest cas, les URF 800).

Facturitzar una garantia independent

L’objectiu de l’activitat és analitzar quins documents es poden facturitzar.

Un exportador ha acordat cobrar una venda a un client de Laos mitjançant una domiciliació bancària. Emet una factura on hi figura com a data de pagament la que correspondria a 60 dies a partir de l’emissió.

Per evitar el risc d’impagament, acorda amb l’importador que aquest sol·licitarà al seu banc l’emissió d’una garantia o aval.

Aquest exportador ha rebut una oferta molt bona d’un proveïdor oferint-li un descompte molt important si aprofita una campanya promocional que caduca en 20 dies. El problema és que el pagament s’ha de fer al comptat i en aquests moments no disposa de liquiditat per fer front a la compra.

Com que té pendent per cobrar l’exportació anterior, se li ha acudit que pot intentar avançar-ne el cobrament, però no troba cap entitat financera que li accepti un facturatge sense recurs de la factura (no poden avaluar la solvència de l’empresa laosiana) i ell no vol augmentar la seva taxa de risc.

Aleshores, aprofitant que és beneficiari d’una garantia/aval sobre aquesta factura, ha pensat a facturitzar aquest aval.

Preguntes:

  1. És possible aquesta opció?
  2. Quines opcions tindria per poder accedir a la promoció que li ha ofert el seu proveïdor?

1. Ni el facturatge ni la confirmació de pagaments estan pensats per poder-se utilitzar amb garanties independents, avals… Aquestes garanties no són un mitjà de pagament com els altres, ja que només donarien dret a cobrament si s’ha produït un incompliment. Si aquest no es produeix no hi ha dret a cobrar res, i per tant el factor no tindria on reclamar l’import avançat.

Sí que es podria facturitzar la factura comercial de la compravenda. El problema és que l’empresa no ha trobat cap factor que accepti un facturatge sense recurs. Si conjuntament amb la factura ofereix al factor transferir la garantia o aval, possiblement sí que trobaria bancs que ho acceptessin. Vindria a ser un equivalent d’un facturatge amb cobertura.

2. A part de l’opció que s’ha comentat a la resposta 1, aquest exportador tindria la possibilitat d’utilitzar una confirmació de pagaments immediata amb pròrroga i fer coincidir el termini de pagament de la confirmació amb el venciment de la garantia. Amb el pagament immediat, el proveïdor pot cobrar al mateix moment i el comprador pot ajornar el pagament. Caldria veure si els costos derivats dels interessos i les comissions que hauria de pagar compensen el descompte que pot obtenir.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació