Introducció

Els mitjans de pagament tradicionals eren útils quan els volums de compres o vendes de les empreses no eren tan grans, quan hi havia pocs proveïdors, els clients eren coneguts i, en el fons, hi havia confiança entre comprador i venedor. L’empresa es relacionava amb un entorn molt més proper.

En els darrers cinquanta anys, el comerç internacional ha evolucionat més que en tota l’època anterior. Abans una comanda enviada a un proveïdor estranger podia trigar setmanes a arribar al destí. Avui en dia tot va molt més ràpidament. Una comanda feta per internet tarda segons a arribar al proveïdor. Les negociacions entre comprador i venedor es poden fer de manera gairebé presencial, encara que estiguin a milers de quilòmetres de distància. La informació viatja a la velocitat de la llum.

En aquesta unitat veurem altres alternatives disponibles per fer front a aquesta nova situació del comerç internacional i les garanties que ho fan possible.

La unitat comença amb l’apartat “Garanties accessòries i independents”, que se centra en l’estudi d’aquestes dues modalitats de garantia: l’accessòria, lligada al contracte, i la independent, garantia abstracta desvinculada del contracte que l’ha originat.

A les garanties accessòries es fa una distinció entre la fiança i l‘aval bancari. Primerament s’explica què és una fiança, quina ha estat la seva evolució i quines són les seves característiques específiques. Quins elements participen en un contracte de fiança i quines relacions existeixen entre els elements personals i com s’extingeix l’obligació garantida. Per acabar, es fa una classificació dels diferents tipus de fiances, remarcant especialment la fiança solidària. Es comenten les URCB 524, les regles uniformes sobre fiances proposades per la Cambra de Comerç Internacional.

L’aval bancari és l’altra gran modalitat de garantia accessòria. S’estudien les seves característiques i els subjectes que hi participen. També es fa menció dels costos que suporten i es conclou amb una anàlisi dels seus avantatges i inconvenients.

Respecte a les garanties independents, també conegudes com garanties a primer requeriment o garanties a primera demanda, s’analitza quines són i com s’ha arribat a aquesta figura financera, distingint entre la garantia bancària i la carta de crèdit standby. En ambdós casos s’explica quins són els elements personals i el seu funcionament.

Per finalitzar l’apartat es classifiquen els diferents tipus de garanties independents, classificació que és vàlida tant per a les bancàries com per als standby, i es fa un estudi de la normativa de la Cambra de Comerç Internacional que regula les dues garanties, les URDG 758 (garanties bancàries) i les ISP 98 (standby), per valorar els principals avantatges que presenten les garanties independents i les petites diferències entre la garantia bancària i el crèdit standby. Com a últim apunt, s’analitza la comfort letter, un tipus de garantia més moral que financera.

A l’apartat “Altres mitjans de pagament/cobrament internacionals” es tracten en primer lloc les obligacions de pagament bancàries (BPO). S’analitza un nou mitjà de pagament totalment electrònic que no té antecedents abans del seu origen, el juliol del 2013. S’estudien les URBPO 750, la normativa aplicable proposada per la Cambra de Comerç Internacional, creadora d’aquest mitjà de pagament.

Per finalitzar aquest nou mitjà, es resumeixen els principals avantatges i inconvenients de les BPO fent una comparativa amb els mitjans de pagament tradicionals als quals pretén substituir, el crèdit documentari i les operacions de compte obert, i una altra valorant quin ha estat el seu grau d’acceptació a nivell mundial.

Es continua dintre d’aquest apartat amb l’estudi dels mitjans de pagament especialitzats: el forfaiting (forfetatge), el factoring (facturatge) i el confirming (confirmació de pagaments).

Pel que fa al forfetatge, s’explica el concepte i els elements que apareixen en un contracte, i es comenta el procediment que segueix una operació de forfetatge, especificant en quines condicions es pot aplicar.

S’hi fa també una valoració dels costos del forfetatge, diferenciant quins seran a càrrec de l’exportador (beneficiari) i quins a càrrec de l’importador.

Posteriorment, es fa una comparativa entre els avantatges i els inconvenients que aporta el forfetatge, tant a l’exportador com a l’importador.

Per concloure es fa una breu referència a la normativa que regula el forfetatge a nivell internacional, publicada per la Cambra de Comerç Internacional, les URF 800.

Un segon mitjà estudiat és el facturatge, una mena de forfetatge per a operacions financeres a curt termini. El facturatge no presenta un format únic, sinó que té diverses variants. S’estudia el facturatge amb recurs i sense, el facturatge amb descompte i sense, i finalment el facturatge amb cobertura. De la mateixa manera que en el cas anterior, també s’avaluen els elements, el funcionament, els costos i la normativa aplicable davant l’absència a escala internacional.

Un tercer mitjà analitzat és la confirmació de pagaments, considerada el facturatge del comprador. A més del concepte, s’hi analitzen els diferents elements, tipus, costos i els seus avantatges i inconvenients.

Per finalitzar l’apartat es fa menció de la supply chain finance o cadena de subministrament financer, que és la conjunció de les funcions de facturatge i confirmació de pagaments en un mateix banc.

Anar a la pàgina següent:
Resum