Activitats

Crèdits documentaris i les garanties independents

L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumne compari la utilitat del crèdit documentari amb les garanties independents i valori el grau de protecció dels dos instruments financers.

Un exportador i un importador mantenen des de fa un temps una relació comercial en la qual no han existit conflictes. Com que en un inici no es coneixien van decidir que utilitzarien com a mitjà de pagament el crèdit documentari.

El pas del temps sense cap conflicte remarcable ha fet augmentar la confiança entre les dues parts. Aquest augment de confiança ha portat a l’exportador a proposar un canvi en el mitjà de pagament: substituir el crèdit documentari per una garantia bancària.

La raó que argumenta l’exportador és que el crèdit documentari és un producte molt estricte pel que fa a la validació de la documentació; en canvi, la garantia, si tot transcorre segons el previst, no caldria executar-la. L’importador pagaria directament a l’exportador.

Per reblar l’argument diu que d’aquesta manera li demostra a l’importador que es fia d’ell fins al punt que renuncia a cobrar del banc per cobrar directament del seu client.

Considereu que els arguments de l’exportador són vàlids i que amb aquest canvi l’importador hi sortiria guanyant, o penseu que darrere d’aquesta petició hi ha alguna intenció oculta?

És cert que el crèdit documentari i la garantia independent poden ser intercanviables quant al fet d’atorgar seguretat en el cobrament. En ambdós casos, el banc assumeix el compromís de pagament a l’exportador.

Amb el crèdit documentari, el pagament es fa en primera instància en el moment en què es validen els documents que presenta l’exportador. En canvi, amb la garantia bancària el pagament es fa en segona instància a requeriment de l’exportador si manifesta que l’importador no ha complert amb les seves obligacions.

Per tant, si tot va bé, l’importador pagaria la compra feta i no caldria executar la garantia. Això suposaria un estalvi per a l’importador.

Ara bé, el canvi del crèdit documentari per la garantia bancària suposa un trencament en l’equilibri en termes de seguretat entre l’importador i l’exportador. El crèdit documentari és més equilibrat. Perquè l’exportador pugui cobrar ha de demostrar que ha complert totes les condicions pactades. En canvi, en la garantia l’exportador cobraria del banc simplement manifestant que ha existit un incompliment per part de l’importador, sense ser necessari demostrar aquest incompliment.

Resumint el cas: amb el crèdit documentari és l’exportador qui ha de demostrar que ha complert; en canvi, amb la garantia, és l’importador qui ha de demostrar que no s’ha produït l’incompliment que ha donat lloc a l’execució de la garantia.

Obligació del garant amb el beneficiari

L’objectiu d’aquesta activitat és posar de manifest quina importància pot tenir un conflicte entre ordenant i garant en les obligacions del garant cap al beneficiari.

S’acorda pagar una compravenda amb un pagaré. Com que l’exportador no té clara la solvència del seu client i l’importador no vol sol·licitar un crèdit documentari, acorden adjuntar una garantia independent per l’import del pagaré. D’aquesta manera, l’exportador s’assegura el cobrament del pagaré.

L’exportador accepta aquesta opció i esdevé beneficiari de la garantia.

Un cop la garantia ha estat emesa, es produeix una discussió entre ordenant i garant per un tema de comissions. L’ordenant es queixa perquè el banc li cobra unes comissions superiors a les que havien pactat i decideix no pagar-les.

Davant aquesta situació, el banc decideix paralitzar la garantia i comunica a l’exportador que fins que no s’arregli el problema amb l’ordenant no pot garantir el pagament.

  1. Té l’exportador motius raonats per preocupar-se i quedar desprotegit del risc d’impagament?
  2. Quines despeses hauria d’assumir el beneficiari derivades de la garantia?

1. En el contracte de garantia bancària, l’obligació del garant és respecte al beneficiari i és totalment independent de la relació que pugui tenir el garant amb l’ordenant.

Si la garantia està sotmesa a les URDG 758, aquesta és irrevocable. Per tant, el garant no es pot tirar enrere, per molts problemes que tingui amb l’ordenant.

El garant haurà de pagar la garantia si el beneficiari comunica un incompliment i, en tot cas, posteriorment ja s’arreglarà amb l’ordenant.

2. Pel que fa a les despeses que són a càrrec del beneficiari, depèn del tipus de garantia i de les funcions de l’avisador. Si el banc avisador només té la funció d’avisar, serien les despeses de l’avís (habitualment sobre uns 100 euros).

Si, en canvi, parlem d’un crèdit standby que s’ha de confirmar, hauria d’assumir les despeses i les comissions generades per la confirmació.

Pagament d'una importació amb una garantia independent

L’objectiu d’aquesta activitat és posar de manifest les limitacions que presenten les garanties independents quan es volen utilitzar com a mitjà de pagament.

S’estan negociant les condicions de pagament d’una transacció internacional entre dues empreses que no havien tingut cap relació comercial anterior. Com que no hi ha gaire confiança pel desconeixement, l’importador suggereix que el més raonable és utilitzar el crèdit documentari.

L’exportador, molt habituat a treballar amb crèdits documentaris, sap que gairebé les dues terceres parts dels crèdits emesos presenten problemes a l’hora del cobrament i que acaben amb modificacions que s’han de pagar. Proposa, com a alternativa, utilitzar una garantia independent argumentant que la seva utilització és molt més simple i no es produeixen tantes discrepàncies.

L’importador no acaba de veure clara aquesta opció i vol concretar quin tipus de garantia independent voldria utilitzar l’exportador, la bancària o el crèdit standby. Com que l’exportador és alemany, diu que prefereix la bancària.

Preguntes:

  1. És raonable utilitzar en aquest cas una garantia independent com a únic mitjà de pagament?
  2. Quins avantatges li aporta a l’exportador la garantia bancària en relació amb el crèdit standby?
  3. Hi hauria una millor manera d’utilitzar la garantia independent en aquesta transacció?

1. Les garanties independents no són mitjans de pagament ordinaris, el que fan és garantir el compliment d’un altre mitjà de pagament. En aquest cas no tindria cap sentit utilitzar una garantia independent, ja que perquè s’executi s’ha de denunciar un incompliment. Si no hi ha cap altre mitjà de pagament no hi haurà res que denunciar i la garantia no es podrà executar.

2. La garantia bancària i el crèdit standby són realment intercanviables. Llevat de lleugeres diferències, els dos tenen la mateixa utilització.

Possiblement, l’exportador alemany ha triat la garantia bancària perquè és la que més s’utilitza a Europa i deu ser la que més coneix i amb la qual es troba més a gust. Des d’un punt de vista d’objectius es poden utilitzar indistintament una o l’altra en el cas que la operació fos possible, que és el que ha succeït en aquest supòsit.

3. Per poder utilitzar la garantia independent s’hauria d’incorporar un altre mitjà de pagament que s’executés prèviament per, si fos el cas, donar lloc a un incompliment i poder demanar l’execució de la garantia. Com que l’exportador tindria garantit el cobrament pel banc garant, podria ser suficient utilitzar primer un pagaré o una lletra de canvi o algun altre mitjà que fos susceptible de poder reclamar un incompliment.

Contragarant i confirmador

Tot i que les garanties bancàries i els crèdits standby són gairebé intercanviables, presenten algunes diferències. L’objectiu d’aquesta activitat és fer reflexionar a l’alumne sobre aquestes diferències.

Quines diferències apareixen en el funcionament d’una garantia si s’utilitzen les figures del banc contragarant i del banc confirmador?

En funció del tipus de garantia on s’utilitzen:

  • El contragarant apareix a les garanties bancàries.
  • El confirmador s’utilitza als crèdits standby.

Segons la proximitat a l’importador o a l’exportador:

  • El contragarant és més a prop de l’importador (és amb qui manté contacte).
  • El confirmador manté relació amb l’exportador (no té per què conèixer l’importador).

Segons les garanties generades:

  • La utilització de la figura del contragarant en una garantia bancària que dóna lloc a l’existència de dues garanties: una entre el contragarant i el garant i una altra entre el garant i l’exportador.
  • En el cas de la incorporació del banc confirmador no es genera cap altra garantia, i el confirmador garanteix el crèdit standby original.

Segons a qui es pot reclamar:

  • A les garanties bancàries, l’exportador només pot reclamar al garant, i el garant només pot reclamar al contragarant.
  • Al crèdit standby, l’exportador pot reclamar a l’emissor o al confirmador indistintament.

Segons la seva regulació:

  • La figura del contragarant està regulada per les URDG.
  • El banc confirmador està regulat per les UCP.

Garantia bancària, 'standby' i fiança

Aquesta activitat pretén analitzar quines són les conseqüències d’utilitzar diferents tipus de garanties.

Una cooperativa agrària ha tancat una venda de préssecs amb un client estranger consistent en el subministrament de 40.000 kg de préssecs de calibre 80 o superior per un preu d’1 euro/kg. Com que no vol complicacions, emet una factura Ex Works per un import de 40.000 euros amb venciment a 5 dies a partir de la recepció de la mercaderia per part de l’importador. A canvi, sol·licita a l’importador una garantia que cobreixi aquest import. L’importador accedeix a aquesta condició.

Un cop els préssecs arriben al seu destí, l’importador procedeix a revisar la mercaderia i, segons el seu criteri, el 20% dels préssecs rebuts tenen un calibre inferior a l’acordat al contracte. Davant d’aquesta circumstància, decideix reduir en 3.000 euros l’import que pagarà al proveïdor. Considera que els préssecs de calibre més petit tenen un preu més baix.

En funció de si ha contractat una garantia bancària, una carta de crèdit standby o una fiança, responeu les preguntes següents:

  1. Si l’exportador no està d’acord amb aquesta reducció, com ha de procedir per reclamar?
  2. Quina quantitat pot reclamar?
  3. Quant de temps trigarà a cobrar?

1.

  • Bancària: requeriment de pagament al garant. Ha d’incloure una declaració d’incompliment indicant que no ha percebut l’import que cobreix la garantia.
  • Standby: no és obligatòria la declaració d’incompliment. Pot reclamar directament l’execució al banc emissor o al banc confirmador.
  • Fiança: reclamació al garant. Com que possiblement no s’arribi a un acord, s’haurà acudir a la via judicial.

2.

  • Bancària: els 40.000 euros garantits.
  • Standby: els 40.000 euros garantits.
  • Fiança: els 3.000 euros no cobrats.

3.

  • Bancària: en els dies següents a la reclamació.
  • Standby: en els dies següents a la reclamació.
  • Fiança: després que judicialment s’hagi donat la raó a l’exportador.

Crèdit 'standby'

La finalitat d’aquesta activitat és interpretar les condicions d’un crèdit standby.

Paraflex és un fabricant de components pneumàtics resident a les comarques de Tarragona. Des de fa anys subministra cada dos mesos producte valorat en 50.000 euros a Inflexo, client italià. La forma de pagament des del seu inici ha estat el crèdit documentari.

Com que no hi ha hagut mai conflictes importants entre les dues empreses, es plantegen canviar la forma de pagament per una altra que sigui més àgil. El crèdit documentari és feixuc, i cada error documental suposa sol·licitar una modificació que s’ha de pagar.

Inflexo proposa a Paraflex substituir el crèdit documentari per una garantia a primera demanda. El banc italià ha fet arribar a Paraflex una carta amb les condicions que s’aplicarien a la garantia. Són les següents:

  • Carta de crèdit standby irrevocable ordenada per Inflexo.
  • Import màxim de la garantia: 150.000 euros.
  • Beneficiari del crèdit: Paraflex.
  • Documentació que ha d’acompanyar la reclamació: còpia del document d’embarcament i un certificat del banc de Paraflex on consti que s’ha rebut l’ingrés.
  • La durada del crèdit serà 1 any a partir de la data d’emissió, i el període de reclamació no pot excedir els 20 dies a comptar des de la data d’embarcament.
  • El banc abonarà a Paraflex l’import reclamat en un termini no superior als tres dies a comptar des de la data de la reclamació, i es farà mitjançant transferència bancària al compte del beneficiari.
  • Aquest crèdit cobreix també els costos ocasionats per l’impagament que puguin excedir els 150.000 euros.
  • Les reclamacions d’impagament s’hauran de fer mitjançant el banc de Paraflex.

A partir de la informació facilitada, responeu les preguntes següents:

  1. Què guanyen Paraflex i Inflexo amb aquest canvi?
  2. Hi ha alguna pèrdua per a alguna de les parts afectades?
  3. Què cobreixen els 150.000 euros?
  4. Què hauria d’aportar Paraflex per poder executar la garantia i quant de temps trigaria a cobrar?
  5. Existeix alguna circumstància per la qual el banc d’Inflexo es pogués negar a pagar l’import garantit?
  6. Existeix alguna normativa internacional aplicable en cas de conflicte?

1. D’entrada, les dues parts hi guanyen flexibilitat. Per a Paraflex, la documentació que ha de presentar és molt més simple, i la seva verificació no és tan escrupolosa. La gestió de cobrament del crèdit és més fàcil.

Inflexo també obté beneficis, un dels quals és un menor cost. La garantia està pensada perquè no s’hagi d’utilitzar. Si no es produeix l’incompliment no s’executa la garantia. Cada vegada que no sigui necessari executar la garantia el deutor té un estalvi de costos important.

2. D’alguna manera hi perd Inflexo. El crèdit documentari és més neutral, mentre que la garantia independent protegeix més el beneficiari. Amb el crèdit documentari, el beneficiari ha de demostrar que ha complert les condicions per poder cobrar.

Amb la garantia independent és l’ordenant qui ha de demostrar que la sol·licitud d’execució de la garantia feta pel beneficiari era incorrecta.

3. Si les comandes acostumen a ser de 50.000 euros cada cop podria arribar a cobrir fins a tres comandes, és a dir, sis mesos de relacions comercials. És temps més que suficient perquè Paraflex s’adoni dels problemes d’Inflexo i deixi de servir-li producte.

Els costos derivats de l’impagament quedarien al marge dels 150.000 euros, segons s’indica a les condicions de l’standby.

4. Segons les dades de què disposem, només faria falta una còpia del document d’embarcament de la transacció reclamada per demostrar que ha enviat la mercaderia i un certificat del seu banc per demostrar que no ha rebut l’ingrés.

A partir de les condicions de l’standby, Paraflex trigaria a cobrar com a màxim 3 dies a partir del moment en què el seu banc fa la reclamació.

5. En principi no. Una garantia independent està totalment desvinculada de l’operació comercial que l’origina, és una garantia abstracta. A més, el banc assumeix un compromís irrevocable de pagament. Només en una situació de frau manifest es podria negar a pagar.

6. La normativa aplicable serien les ISP 98, però únicament en el cas que al contracte hi figurés de manera expressa l’adhesió a aquestes normes.

Interpretació d'un SWIFT MT760

L’MT760 és el missatge SWIFT que s’utilitza per comunicar l’emissió d’un crèdit documentari. L’objectiu d’aquesta activitat és saber extreure la informació del SWIFT.

A partir del document de l’enllaç, responeu les preguntes proposades.

Swift MT760 ( 36.9 KB )

  1. Quin tipus de garantia independent és?
  2. Qui són el beneficiari, l’ordenant i el banc garant?
  3. Quin és l’import garantit?
  4. A partir de quin dia entra en vigor la garantia i quin és el seu venciment?
  5. Quins documents s’han de presentar per sol·licitar l’execució de la garantia?
  6. Quins altres requisits consten i en quin idioma han d’estar escrits els documents?

1. Es tracta d’una garantia bancària perquè està sotmesa a les URDG 758. El model MT 760 val tant per a la garantia bancària com per al crèdit standby.

2.

  • Beneficiari: Bergkasi
  • Ordenant: Exempor
  • Garant: Deutsche Bank

3. Encara que la factura és de 240.000,00 euros, la garantia cobreix un màxim de 180.000,00 euros.

4. La garantia entrarà en vigor 15 dies després de la data d’embarcament i té el seu venciment el 26 de setembre de 2016.

5. Els documents que s’han de presentar conjuntament a la declaració d’incompliment són la factura comercial amb el número de contracte i la data i el document de transport (en aquest cas, transport per carretera; per tant, un CMR).

6. Altres requisits són una confirmació de l’autenticitat de les signatures del requeriment d’execució de la garantia, comunicada mitjançant un missatge MT799. La documentació ha d’estar redactada en anglès.

Anar a la pàgina anterior:
Garanties accessòries i independents
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació