Mitjans de cobrament i pagament internacionals simples

En les relacions comercials internacionals es fa palesa la necessitat d’escollir el mitjà de pagament més adequat per tal d’assegurar al màxim possible el cobrament de les vendes.

La distància geogràfica, la diferència normativa i uns costums molt diversos i fins i tot antagònics entre diferents països fan que la tria del mitjà de pagament sigui essencial per dur a terme una operació comercial satisfactòria.

En els mitjans de pagament simples no hi ha cap tipus de gestió de la documentació comercial per part de l’entitat bancària vinculada al mitjà de pagament acordat. Això significa que el pagament no està condicionat a la presentació de documents de compravenda ni abans ni després de fer efectiu el pagament. Aquests documents s’envien al comprador de manera independent.

Els més destacats són:

  • el xec
  • les lletres de canvi
  • l’ordre de pagament i transferència
  • la remesa simple

El xec

El xec, tant bancari com personal, és un document que permet la retirada de fons per part del creditor de l’operació del compte del deutor d’aquesta operació a través de l’entitat bancària des de la qual s’ha emès.

El xec és una ordre de pagament per escrit que permet a la persona que el rep (tenidor) cobrar la quantitat estipulada en el document, i que ha d’estar disponible al compte de l’entitat bancària de qui l’emet (lliurador).

En un xec hi participen:

  • Lliurador (importador): és la persona emet el xec.
  • Lliurat (banc de l’importador-pagador): entitat dipositària dels fons propietat del lliurador.
  • Tenidor (exportador): és la persona que cobra el xec.

Hi ha dues modalitats de xecs: el xec personal i el xec bancari.

Xec personal

El xec personal és emès per una persona física o jurídica contra una entitat financera en la qual hi manté un compte corrent.

El xec personal es divideix en:

  • Nominatiu: només el pot cobrar la persona que hi consti:
    • A l’ordre: amb possibilitat de ser transmesos per endós (cedir a favor d’un altre fent-ho constar al xec).
    • No a l’ordre: sense possibilitat de ser transmesos per endós.
  • Al portador: el pot cobrar qualsevol persona que presenti el xec a l’entitat pagadora.
  • Barrat: per ser abonat s’ha d’ingressar en el compte del beneficiari.

A la figura podem veure un exemple de xec personal, a la figura un xec personal barrat, a la figura un xec a l’ordre (permet transmissió per endós), i a la figura un xec no a l’ordre (no permet la transmissió per endós).

Figura Xec personal
Figura Xec personal barrat
Figura Xec a l’ordre
Figura Xec no a l’ordre

En el procés per fer el pagament a través del xec personal hi intervenen lliurador, lliurat i tenidor, com podem veure a la figura.

Figura Procés d’operació amb un xec personal

El procés per complimentar un xec personal, com es pot veure representat a l’esquema de la figura:, consta dels següents camps.

  • Lliurat: entitat dipositària dels fons propietat del lliurador.
  • Compte lliurador: persona que fa l’emissió del xec.
  • Import del xec.
  • Tenidor: és la persona que cobra el xec.
  • Lloc i data d’emissió.
  • Número del xec.
  • Signatura del lliurador.
Figura Exemple de xec personal

L’operació de compravenda, en cas d’utilització de xec bancari, apareix representada en l’esquema de la figura, on es detallen els passos des de l’enviament de la mercaderia fins que l’exportador cobra el xec.

Figura Circuit operatiu d’un xec personal

Els passos del circuit de l’operació comercial fins a l’abonament de l’import del xec en el compte de l’exportador són els següents:

  • Enviament de la mercaderia i documents a l’importador segons contracte.
  • Emissió i enviament per part de l’importador del xec personal.
  • Lliurament del xec per gestionar-ne el cobrament.
  • Enviament del xec al banc lliurador.
  • Càrrec del xec al compte de l’importador.
  • Reembossament del xec.
  • Abonament en el compte de l’exportador.

Característiques

Les característiques bàsiques del xec personal referent a iniciativa, seguretat, despesa de l’operació i normativa són les següents:

  • Iniciativa de reembossament: la té l’importador, que és qui envia el xec a l’exportador un cop ha rebut la mercaderia.
  • Seguretat en el cobrament: molt poca. Depèn totalment de l’importador, dels fons del compte corrent i del fet que es puguin succeir situacions de pèrdua, robatori o deteriorament del document.
  • Cost operatiu: comissió de cobrament i despeses derivades de demores o impagaments.
  • Legislació aplicable: Llei 19/1985, canviària i del xec (BOE de 16 de juliol).

Vegeu als “Annexos” de la unitat l’enllaç a la Llei canviària i del xec.

Avantatges i inconvenients

Tant per a l’importador com per a l’exportador, el xec personal pot tenir una sèrie d’avantatges i inconvenients com a mitjà de pagament:

Per a l’exportador

Avantatges:

  • No suposa cap mena d’avantatge, ja que l’exportador no té cap garantia que l’importador mantingui el seu compromís de pagar.

Inconvenients:

  • Possibles insuficiències de saldo al compte corrent de l’importador.
  • Impossibilitat de saber si els signants del xec tenen o no poder de lliurament.
  • Possibilitat de falsificació de signatures.
  • Possibilitat de robatori, pèrdua, deteriorament, etc.

Per a l’importador

Avantatges:

  • Domina la gestió de pagament, ja que és l’importador qui decideix quan emet el xec.
  • Disposa dels fons fins que el xec sigui presentat al banc pagador.

Inconvenients:

  • Molt pocs, excepte en el cas d’emissió del xec en divisa. El tipus de canvi aplicat serà el del dia del càrrec al compte, i per tant generarà incertesa fins al mateix moment del càrrec.

Exemple operació comercial mitjançant xec

Olinou, una empresa de Tarragona que es dedica a vendre oli, fa una operació comercial amb l’empresa Oilimport de Liverpool en euros. El mitjà de pagament acordat és un xec personal, ja que existeix prou confiança per ambdues parts, i l’operació és de 85.000 €.

L’1 de març surt un camió de Tarragona carregat d’oli amb diferents tipus d’envasat; l’objectiu és arribar a Liverpool a través de Calais amb transbordament al ferri. El camió hi arriba el dia 4 de març, el dia 6 Oilimport de Liverpool envia un xec de 85.000 € emès a nom d’Olinou, SA, i el xec arriba a l’exportador tarragoní el dia 8. Un cop rebut el xec, Olinou el porta al seu banc (Banc de Tarragona) per cobrar-lo. El banc observa les característiques del xec:

  • Emissió a l’ordre d’Olinou.
  • Data d’emissió: 6 de març.
  • Lliurament contra el compte que Oilimport té al banc Liverpool International.
  • Es tracta d’un xec creuat amb dues barres diagonals.
  • Sembla que el xec està signat per un apoderat d’Oilimport.

El banc notifica a Olinou que no li pot pagar el xec per les causes següents:

  • Desconeixement d’existència de fons al compte d’Oilimport.
  • No pot comprovar si el signant del xec té o no poder suficient per al lliurament de xecs amb una o més signatures.
  • Desconeix la forma d’autenticar la legalitat de la signatura.

Davant d’això, Olinou accedeix que el seu banc prengui el xec en gestió de cobrament i que li sigui abonat un cop l’hagi cobrat. El Banc de Tarragona envia el xec el dia 10 de març per cash letter al banc de Liverpool, i aquest, el dia 14, abona el xec al Banc de Tarragona. Es pot veure l’esquema de l’operació entre ambdues empreses a la figura.

Figura Esquema de l’operació comercial entre Olinou i Oilimport

Un cop finalitzada l’operació podem veure que utilitzant el xec personal com a mitjà de pagament hi ha d’haver confiança absoluta amb l’exportador.

En cas de no ser abonat el xec, aquest pot ser protestat per manca de pagament. Procediments per agilitzar el cobrament podrien ser que l’importador tingués un compte en euros en un banc del país de l’exportador o en una sucursal del seu banc a Liverpool, si és que n’hi ha. Això permetria la comprovació de saldos i signatures.

Xec bancari

El xec bancari és un document emès per una entitat financera (a favor de l’exportador de l’operació). La petició la fa l’importador del mateix país contra ell mateix o a càrrec d’una altra entitat bancària, que normalment es troba ubicada en un país diferent.

El xec bancari es divideix en:

  • Nominatiu: només el pot cobrar la persona que hi consti.
    • A l’ordre: amb l’especificació que s’ha de pagar a l’ordre. Tant el nominal com el xec a l’ordre tenen la possibilitat de ser transmesos per endós (cedir a favor d’un altre fent-ho constar al xec).
    • No a l’ordre: són els xecs sense possibilitat d’endós.
    • Al portador: el pot cobrar qualsevol persona que presenti el xec a l’entitat pagadora.
    • Barrat: per ser abonat s’ha d’ingressar en el compte del beneficiari.

En la figura podem veure un exemple de xec bancari.

Figura Xec bancari

El circuit d’una operació amb xec bancari, tal i com es pot veure a l’esquema de la figura, segueix els següents passos:

  • Enviament de la mercaderia i dels documents.
  • Sol·licitud del xec per part de l’importador.
  • Càrrec en compte a l’importador i entrega del xec.
  • Remissió del xec a l’exportador.
  • Lliurament del xec per gestionar-ne el cobrament.
  • Enviament del xec al banc lliurador.
  • Reembossament del xec.
  • Abonament en el compte de l’exportador.
Figura Circuit d’una operació amb xec bancari

Característiques

Cal destacar les característiques del xec bancari quant a seguretat, iniciativa i normativa sobre aquest mitjà de pagament:

  • Iniciativa de reembossament: la té l’importador, que és qui decideix el moment del pagament de l’operació.
  • Seguretat en el cobrament: molt poca. Com a mitjà de cobrament per a l’exportador depèn totalment dels fons de l’importador.
  • Cost operatiu: comissió de cobrament i altres despeses en cas de demora o impagament.
  • Legislació aplicable: Llei 19/1985, canviària i del xec (BOE de 16 de juliol).

Avantatges i inconvenients

Tant per a l’importador com per a l’exportador, el xec personal pot tenir una sèrie d’avantatges i inconvenients:

Per a l’exportador

Avantatges:

  • Si el xec és lliurat per un banc solvent no hi haurà problemes de cobrament.

Inconvenients:

  • Es perd la propietat de la mercaderia abans de rebre el xec, i aquest es podria deixar de rebre.
  • El banc sobre el qual es gira pot no tenir fons del banc que l’emet, i això implicaria que l’import no seria abonat.
  • Possibilitat de robatori, pèrdua, deteriorament…, del xec.

Per a l’importador

Avantatges:

  • Només paga quan ja ha rebut la mercaderia.

Inconvenients:

  • Li carreguen el xec en el moment de l’emissió, tot i que l’exportador no el cobra fins més tard.

Operació amb xec bancari

El cas anterior de l’empresa Olinou i Oilimport va fer prendre la decisió a l’empresa exportadora de proposar les següents operacions a través de xec bancari en lloc de xec personal.

L’exportació que porta a terme Olinou és de 110.000€ i inclou transport i assegurança fins a Liverpool.

El dia 8 de juliol s’envia la mercaderia. Oilimport la rep el dia 11 i el dia 12 procedeix a enviar el xec bancari (a l’ordre d’Oilimport) per missatgeria. El procés es pot veure l’esquema de la figura.

Figura Esquema d’operació Olinou-Oilimport

Olinou presenta el xec al seu banc (Banc de Tarragona) el dia 14 de juliol, i el banc l’hi abona en compte perquè confia amb el banc de Liverpool.

Sistemes que redueixen el temps de la gestió d'un xec a nivell internacional

Per tal d’agilitzar el procediment de cobrament en les operacions internacionals realitzades mitjançant xec existeixen dos sistemes que milloren l’operativitat de manera considerable:

  • Lock box: sistema d’apartat de correus (en anglès, lock box). Es tracta d’un acord entre un banc del propi país i un banc del país destinatari de les exportacions pel qual el banc estranger recollirà diàriament d’un apartat de correus obert tots els xecs a favor d’exportadors espanyols i els presentarà per cambra de compensació aquest mateix dia. Perquè el seu funcionament sigui efectiu, l’exportador ha d’informar l’importador que no li remeti a ell el xec, sinó que ho faci a l’apartat de correus corresponent per a la recollida.
  • Cash letter (carta de trànsit): consisteix en un acord entre les entitats bancàries que intervenen en l’operació comercial. Els bancs espanyols tenen acords amb un banc per país, i a partir d’aquest acord se li envien tots els xecs lliurats sobre aquest país. El banc estranger s’ocupa de presentar els documents a través de la cambra de compensació nacional i de reemborsar el banc espanyol.
  • SBF (salvant-ne la bona fi): aquest sistema s’utilitza en cas de confiança contrastada si existeix aquest grau de confiança. Les entitats financeres poden abonar el xec salvant-ne la bona fi (SBF), i això fa que l’abonament sigui més ràpid. Tanmateix, si el xec finalment fos retornat, es carregaria amb data valor de l’abonament per modalitat SBF.

Cambra de compensació

És l’organisme encarregat de compensar els xecs i altres mitjans de pagament que un banc té contra altres entitats com a resultat d’operacions que hi porten a terme els seus clients. La cambra de compensació serveix perquè cada banc saldi amb altres entitats les operacions al seu favor i al seu contra.

Les lletres de canvi

La lletra de canvi és un document de pagament regulat per la Llei 19/1985, canviària i del xec (BOE de 16 de juliol).

La lletra de canvi és un títol de crèdit formal i complet que obliga a pagar el seu venciment, en un lloc determinat, una certa quantitat de diners a la persona designada en el document o, a l’ordre d’aquesta, a una altra persona també designada.

La lletra de canvi, com a document de gir, està gravada per l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, concretament en la modalitat d’actes jurídics documentats. La base imposable és la quantitat per la qual es gira la lletra (excepte si el venciment supera els 6 mesos, llavors s’ha de multiplicar per 2 l’import de la base); el subjecte passiu és la persona que lliura la lletra. Com que la lletra de canvi s’estén en paper timbrat (paper oficial), el pagament de l’impost es farà amb la compra del document.

Vegeu els “Annexos” de la unitat per trobar la normativa d’actes jurídics documentats per aplicar a la lletra de canvi.

Podem descriure les persones que intervenen en la lletra de canvi en els següents punts:

  • Lliurador: és qui emet la lletra de canvi i dóna l’odre de pagament al lliurat.
  • Lliurat: és qui està obligat al pagament de la lletra de canvi en el moment de seu venciment.
  • Tenidor: és a qui el lliurador transmet la lletra de canvi perquè el lliurat la pagui. El tenidor pot endossar la lletra de canvi a tercers o bé presentar-la a l’acceptació i al cobrament.
  • Avalador: és qui garanteix que el lliurat atendrà el pagament de la lletra de canvi al seu venciment; en cas contrari, l’avalador es fa responsable del pagament. L’aval pot ser limitat i il·limitat en el temps.
  • Endossant i endossatari: l’endossant és la persona que, sent posseïdora de la lletra de canvi (tenidor), la transmet a una altra (endossatari) mitjançant l’endós; l’endossatari es converteix en tenidor. L’endós es pot evitar mitjançant la clàusula no a l’ordre.

El procediment per complimentar el document de la lletra de canvi es reflecteix en els punts següents:

  • Lloc de lliurament de la lletra de canvi.
  • Import en xifres de l’import.
  • Data en què es lliura la lletra.
  • Data de venciment.
  • Nom del tenidor.
  • Import en lletres de l’import.
  • Lloc on s’ha d’efectuar el pagament.
  • Dades del compte bancari del lliurat.
  • Clàusula amb despeses o sense despeses.
  • Nom i adreça del lliurat.
  • Signatura, nom i adreça de qui lliura la lletra.
  • Acceptació del lliurat per mitjà de la seva signatura.

Tots aquests elements apareixen representats a la figura.

Figura Format frontal de la lletra de canvi

Al revers de la lletra de canvi, en cas que així s’acordi, s’ha de fer constar (vegeu la figura):

  • aval de la lletra
  • consignació d’endós; en cas de ser-hi, l’haurà de signar l’endossant
  • espai per a qualsevol clàusula o declaració prevista per la llei
Figura Format del revers d’una lletra de canvi

El format de la lletra un cop complimentada apareix representat en la figura.

Figura Apartats que cal complimentar en una lletra de canvi

Exportació amb lletra de canvi

L’empresa Pinyol, SA exporta a l’empresa Shower del Canadà per valor de 50.000 euros. L’operació es materialitza amb dues lletres de canvi de 25.000 € cada una amb venciments a 30 i 90 dies. El primer dia descompta la primera lletra al banc al 6%; pagarà, per tant, els interessos següents: 25.000 x 0,06 x 30/360 = 125 €. Aquests interessos vénen donats perquè Pinyol, SA ha decidit cobrar la lletra abans del seu venciment, i a tal efecte aquest avançament de cobrament li suposa un cost, que són els interessos en concepte d’avançament.

Arribat el venciment de la primera lletra, Shower no paga i el banc cobra despeses de devolució (60 €) a Pinyol, SA. L’empresa ha parlat amb el client i acorden una nova lletra amb despeses de devolució incloses que Pinyol, SA repercuteix a Shower. La lletra serà amb venciment a 30 dies més i per un import de 25.060 €. Finalment, les dues lletres es cobren al venciment.

Després dels resultats de l’operació podem concloure que, tot i que a través del lliurador s’obliga al pagament al lliurat, al venciment es pot donar el cas d’impagament. En aquests casos es pot negociar una nova lletra a un termini pactat, com el cas de l’exemple, o, en cas de desacord, s’acudeix al protest seguint la normativa vigent, la Llei 19/1985, canviària i del xec (BOE de 16 de juliol).

L'ordre de pagament simple i la transferència

L’ordre de pagament simple, en la qual no existeix transmissió física de cap document, evita riscos de pèrdua, deteriorament o robatori.

L’ordre de pagament simple és un mandat de pagament que realitza l’importador perquè el seu banc posi determinada quantitat a disposició de l’exportador, directament o a través d’un tercer banc.

L’emissió de l’ordre es fa normalment quan l’importador ja disposa de la mercaderia adquirida, i l’ordre de pagament no s’abona directament al compte de l’exportador fins que no siguin cursades pel mateix les instruccions per fer-ho.

Cal destacar que la diferència entre transferència i ordre de pagament es basa únicament en el fet que la transferència no es pot cobrar en efectiu abans de l’abonament en compte, mentre que l’ordre de pagament es pot pagar per finestreta al beneficiari. Per tant, les característiques de la transferència i l’ordre de pagament serien les que apareixen a la figura.

Figura Característiques de l’ordre de pagament i transferència

Una modalitat específica de transferència son les transferències STP (Straight Trough Processing), que són les que poden fer-se de manera totalment automatitzada, ja que l’entitat ordenant té les dades necessàries: l’IBAN (número internacional de compte) del beneficiari i el BIC (codi d’identificació bancària) del banc del beneficiari. Quan la transferència no es realitza en aquests termes s’anomena no-STP, i suposa que l’entitat normalment tindrà previstes comissions addicionals o més altes que les d’una transferència STP.

Característiques

Cal destacar les característiques de l’ordre de pagament i la transferència quant a seguretat, iniciativa i normativa sobre aquest mitjà de pagament:

  • Iniciativa de reembossament per part de l’importador, que és qui dóna l’ordre de pagament.
  • Seguretat de cobrament: és mínima, ja que l’exportador depèn del fet que l’importador, que ja ha rebut la mercaderia, cursi l’ordre.
  • Regulació a partir de les pràctiques bancàries.

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar la regulació de les pràctiques bancàries que afecten els pagaments transfronterers.

El circuit de l’operació de pagament d’una transferència o ordre de pagament, tal i com es descriu a la figura, consta de les següents fases:

  • Enviament de la mercaderia i dels documents.
  • Emissió d’ordre de pagament per part del banc importador.
  • Càrrec al compte de l’importador.
  • Transmissió de l’ordre de pagament del banc importador al banc exportador.
  • El banc de l’exportador abona l’import.
Figura Circuit d’una ordre pagament o transferència

La transmissió del missatge de pagament es pot fer per via postal o telegràfica, però actualment el més usual és via SWIFT a causa de la seva rapidesa i seguretat en comparació de les altres dues fórmules. Cal tenir en compte també el repartiment de les despeses acordat per l’operació; l’ordenant d’una transferència a l’exterior haurà d’especificar com es distribuiran les despeses i comissions de l’operació. Aquestes poden ser:

  • Opció OUR: l’ordenant es fa càrrec de totes les despeses i comissions.
  • Opció SHA: es comparteixen les despeses i comissions entre importador i exportador.
  • Opció BEN: les despeses i comissions són a càrrec del beneficiari, i en aquest cas es dedueixen de l’import del cobrament.

Avantatges i inconvenients

Tant per a l’importador com per a l’exportador, l’ordre de pagament simple i la transferència tenen una sèrie d’avantatges i inconvenients:

Per a l’exportador

Avantatges:

  • Sistema ràpid per a la rebuda de fons.
  • Més segur que un xec.
  • Baix cost de comissions i administració comparativament amb altres mitjans de pagament.

Inconvenients:

  • S’embarca i es transmet la propietat de la mercaderia sense haver cobrat.

Per a l’importador

Avantatges:

  • Paga després de rebre la mercaderia.

Inconvenients:

  • El banc carrega l’import en el mateix moment en què cursa l’ordre.

Transmissió del missatge de pagament via SWIFT

Quan un client fa una transferència internacional a favor d’un altre, el banc emissor genera un missatge que indica de quina manera es faran arribar els fons a aquest client, detallant la data, la divisa, les despeses, etc. Aquest missatge xifrat s’anomena SWIFT.

La importància del sistema SWIFT rau en el fet que és la prova de la realització irrevocable d’una ordre de pagament internacional, donant seguretat i informació al receptor.

Objectius del SWIFT

Els pilars bàsics del missatge SWIFT com a missatge de pagament inclou les següents característiques:

  • Confidencialitat: només hi tenen accés persones autoritzades.
  • Integritat: dóna informació completa.
  • Disponibilitat: accessibilitat en el moment en què és necessari.
  • Confiança: confiança en les persones autoritzades.

Codi de l'entitat bancària (BIC)

A cada entitat financera associada a la xarxa SWIFT se li assigna un codi identificador BIC (Bank Identifier Code) que es construeix de la manera següent:

  • Codi de l’entitat de crèdit: són quatre caràcters identificatius de l’entitat financera a nivell mundial (AAAA).
  • Codi de país: són dos caràcters identificatius del país (o territori geogràfic) on es troba la unitat central de negoci de l’entitat de crèdit (BB).
  • Codi de localitat: són dos caràcters identificatius de la regió o ciutat on es troba la unitat central de negoci de l’entitat de crèdit (CC).
  • Codi d’oficina: són tres caràcters que identifiquen una determinada oficina o departament de la institució financera (XXX).

Avantatges del SWIFT

El missatge SWIFT té una sèrie d’avantatges que estan determinats per les següents característiques:

  • estandardització dels processos
  • rapidesa en la transmissió d’informació
  • eliminació d’errors d’interpretacions
  • increment del grau de seguretat (missatges encriptats i claus d’autenticació)

Enviament missatge SWIFT

Per enviar un SWIFT és imprescindible tenir la clau BIC-SWIFT i l’IBAN (Internacional Bank Account Number) del beneficiari perquè l’abonament de la transferència esdevingui un procés automàtic i d’aquesta manera evitar costos, temps i retards.

Exemple d'operació amb ordre de pagament simple entre els EUA i el Japó

En una operació per import de 450.000 USD entre l’empresa dels EUA New Life, dedicada a la venda de roba de tot tipus, i l’empresa Atarashī fuku del Japó, l’importador japonès reemborsa les seves compres mitjançant ordre de pagament simple.

La mercaderia embarca des del port de Houston el dia 1 de febrer cap al port de Tòquio a una distància de 16.993 mn (milles nàutiques), equivalents a 31.471.036 km, que circulant a 15 knots (27,78 km/h) representa una durada del trajecte d’aproximadament 47 dies. Les despeses i comissions de l’operació són compartides entre importador i exportador.

El pagament es produirà un cop rebuda la mercaderia, quan l’empresa japonesa sol·licita al banc de Tòquio que faci l’emissió d’una ordre de pagament simple a favor de New Life per valor dels 450.000 dòlars.

New Life demana que l’ordre de pagament sigui transmesa via SWIFT, ja que és la via més ràpida. Rep l’avís de l’ordre de pagament dels 450.000 dòlars i aquests són abonats en compte.

L’ordre de pagament efectuada via SWIFT es fa seguint els camps i codis corresponents:

  • Missatge MT 103: emissió de transferència de fons de clients.
  • Camps del missatge:
    • 20: referència del banc ordenant
    • 23: codi bancari de l’operació (CRED: transferència normal)
    • 32A: data valor, codi divisa i import (450.000 dòlars)
    • 33B: import de l’ordre de pagament (450.000 dòlars)
    • 50: ordenant
    • 57A: banc del beneficiari
    • 59: beneficiari (compte i identificació del mateix)
    • 70 detalls del pagament
    • 71: despeses SHA (compartides)

L’exportador ha d’indicar sempre el nom del banc i la plaça on rebre l’ordre de pagament, per evitar retards en el cobrament. S’arriba a la conclusió que perquè sigui un bon mitjà de cobrament per a l’exportador hi ha d’haver confiança absoluta amb l’importador.

Tipus de missatges SWIFT

En el moment de transmetre l’operació, els missatges SWIFT s’agrupen en categories d’acord amb el primer dígit:

Transferències de clients i xecs, 1XX

  • MT103: transferència a favor del client
  • MT110: avís de xec
  • MT111: paralització del pagament d’un xec
  • MT1…

Transferències d’institucions financeres, 2XX

  • MT202: transferència a favor d’un banc
  • MT202: COV (missatge de cobertura de MT103)
  • MT2…

Exemple de camps de transferència a través de SWIFT

A partir de la figura es poden observar els diferents camps d’un missatge SWIFT.

Figura Codis d’operacions bancàries

Es tracta d’un missatge MT 103(Single Customer Credit Transfer) referent a una transferència de fons cap a un client particular.

Els diferents camps del missatge es refereixen a:

  • camp 20: referència del banc ordenant
  • camp 23: codi bancari de l’operació (CRED: transferència normal)
  • camp 32A: data de valor, codi de divisa i import
  • camp 33B: import de l’ordre de pagament
  • camp 50: ordenant
  • camp 57A: banc del beneficiari
  • camp 59: beneficiari (compte i identificació del mateix)
  • camp 70: detalls del pagament
  • camp 71: despeses (3 opcions: SHA, OUR i BEN)

Ordre de pagament indirecta

Si no existeix compte intercanviat entre el banc emissor i el banc pagador serà necessària la intervenció d’un o dos bancs addicionals en el país de la divisa de la transferència. Si els corresponsals del banc emissor i pagador són el mateix, hi haurà d’haver la intervenció d’un tercer banc, però si tenen corresponsals diferents hi hauran d’intervenir quatre bancs:

  • camp 56A: banc intermediari (entitat financera a través de la qual la transacció arriba al banc del beneficiari)
  • camp 52A: banc ordenant (entitat financera del client, quan sigui diferent del remitent)
  • camp 53A: corresponsal de l’emissor
  • camp 54A: corresponsal del receptor

La institució financera enviarà un segon missatge MT 202 COV, que és adoptat com a exclusiu amb cobertura d’MT103.

L’MT 202 COV inclou dades sobre l’ordenant i el beneficiari de l’MT 103 vinculat, amb la finalitat que el banc que rep l’MT 202 COV conegui les dades de les parts involucrades. Només ha de ser utilitzat per ordenar el moviment de fons relacionats amb una transferència de crèdit del client subjacent que es va enviar amb el mètode de presentació.

L’MT 202 COV no ha de ser utilitzat per a qualsevol altra transferència interbancària. Per a aquestes transferències ha de ser utilitzat l’MT 202.

Zona única de pagament en euros

En el cas de la zona euro, les empreses poden fer totes les seves operacions financeres en euros de manera centralitzada des d’un sol compte bancari utilitzant els instruments de pagament de la SEPA (Single Euro Payments Area). La gestió dels pagaments se simplifica, ja que l’enviament i la recepció de tots els pagaments es fan amb el mateix format. En centralitzar la gestió dels pagaments, les empreses que tenen activitats en la zona euro estalvien en costos i en temps.

La iniciativa de la zona única de pagaments en euros està principalment liderada per la indústria bancària europea a través de l’European Payments Council amb el suport de la Comissió Europea, els governs i els bancs centrals.

La zona única de pagament en euros representa, dins Europa, l’àrea en la qual ciutadans, empreses i altres agents econòmics fan i reben pagaments en aquesta moneda amb igualtat de condicions, drets i obligacions, independentment de la seva ubicació i de requerir o no processos transfronterers, és a dir, entre diferents països.

La zona SEPA està integrada pels 28 països membres de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Mònaco Noruega, Suïssa i, des de l’any 2019, Andorra i El Vaticà.

L’efecte de la SEPA als clients bancaris es preveu com el pas lògic per completar el procés iniciat el 2002 per la unió econòmica i monetària amb la introducció de l’euro, i permet aprofitar els avantatges de la unió monetària.

De la mateixa manera que s’utilitza com a moneda única l’euro, en la zona única de pagaments en euros existeix un únic conjunt d’instruments per a operacions electròniques de pagament, de tal manera que el procés per als pagaments internacionals és el mateix que el dels pagaments nacionals.

Es poden considerar els següents casos com a característiques essencials de la SEPA:

  • Es pot utilitzar un únic compte bancari per a operacions en euros dins la zona SEPA.
  • Existeix més seguretat per als usuaris de serveis de pagament.
  • Implica millores d’eficiència en els processos d’execució de pagaments que permetran innovacions en l’àmbit dels mitjans de pagament (p. ex.: factura electrònica i pagaments via mòbil).
  • Elimina les barreres en pagaments internacionals.

La zona única està fonamentada en tres instruments de pagament:

  • Les transferències SEPA, que substitueixen les transferències nacionals.
  • Els càrrecs directes SEPA, en substitució de les domiciliacions de rebuts.
  • Les targetes bancàries de pagament.

Per a cada instrument de pagament hi va haver els canvis següents:

  • Transferències: amb SEPA es fan a partir dels codis BIC (Bank Identifier code) i IBAN (Internacional Bank Account Number).
  • Ordres de domiciliació: per poder carregar rebuts en el compte d’un client continua sent necessària la seva autorització expressa. Les devolucions se sotmeten a la normativa de serveis de pagament (Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament).

  • El TPV (terminal punt de venda) és un sistema informàtic o electrònic microcomputeritzat que mitjançant la lectura del microprocessador EMV (Europay MasterCard VISA) que incorporen les targetes de crèdit i dèbit, s'autentifiquen i es gestionen els pagaments de manera accessible per als venedors.
  • El TPV (terminal punt de venda) és un sistema informàtic o electrònic microcomputeritzat que mitjançant la lectura del microprocessador EMV (Europay MasterCard VISA) que incorporen les targetes de crèdit i dèbit, s'autentifiquen i es gestionen els pagaments de manera accessible per als venedors.

  • Targetes: la característica més destacable en les targetes de dèbit i crèdit és el xip EMV. La majoria de les targetes emeses per les entitats espanyoles tenen el xip, i els TPV de la majoria dels comerços estan preparats per a aquesta forma de pagament; ara es demana el PIN de la targeta per confirmar la compra. D’aquesta manera, les operacions són més segures i s’eviten les falsificacions de signatures.

La iniciativa SEPA està emparada i fonamentada pel marc sobre serveis de pagament integrat pel Reglament (CE) 924/2009, sobre pagaments transfronterers; la Directiva 2007/64/CE, de serveis de pagament, i la seva transposició a l’ordenadament jurídic espanyol a través de la Llei 16/2009, de serveis de pagament. Aquesta norma està dividida en tres blocs fonamentals dedicats a establir, respectivament:

  • Els requisits d’informació que tots els proveïdors de serveis de pagaments ha de complir per a la millora de la transparència.
  • Els drets i els deures dels usuaris i dels proveïdors de serveis de pagament.
  • El règim jurídic d’una nova figura de proveïdors de serveis de pagament permet una major competència en la provisió de serveis de pagament.

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar la Llei 16/2009 on s’adapta la iniciativa SEPA a l’ordenament jurídic espanyol

Remesa simple

La remesa simple és un sistema de reemborsament, i el mitjà de pagament en si és el document financer que conté la pròpia remesa, ja sigui una lletra de canvi, un xec, un pagaré…

El pagaré és un document mercantil pel qual una persona anomenada firmant es compromet a pagar una quantitat determinada a una altra denominada tenidor, o a la seva ordre, en lloc i data també determinats. La seva característica essencial és la promesa de pagament.

A la figura podem veure una mostra d’un pagaré.

Figura Pagaré

En la remesa simple, la iniciativa del cobrament està en mans de l’exportador. L’entitat bancària de l’exportador gestiona documents financers, seguint les indicacions d’aquest. Tanmateix, l’exportador haurà de tenir present que caldrà l’autorització de càrrec en compte per part de l’importador per generar el pagament.

La remesa simple pot ser tramitada a la vista (al comptat) o diferida. El circuit operatiu d’aquest document, tal i com es pot veure a la figura consta de les següents fases:

  • Enviament de la mercaderia i dels documents.
  • Lliurament de la lletra amb instruccions de cobrament.
  • Remissió de la lletra amb instruccions de cobrament al venciment convingut, sigui al comptat o diferit.
  • Presentació de la lletra de canvi al cobrament.
  • Pagament de la lletra de canvi al banc presentador.
  • Remissió de fons.
  • Abonament de l’import de la lletra
Figura Circuit de la remesa simple

Remeses simples per compensació electrònica

Amb aquest sistema s’elimina l’enviament físic de documents, amb estalvi de temps i costos, i es pot saber amb anticipació la data exacta de pagament, fet que permet un control més eficaç dels impagats i que per tant millora la gestió financera. Entre d’altres sistemes informàtics que permeten tramitar ràpidament el cobrament en operacions amb altres països europeus es troben el Direct Debit alemany, la Lletre de change-revelé (LCR) a França, la Ricevuta bancaria (RIBA) a Itàlia…

Avantatges i funcionament de la remesa per compensació electrònica

Els avantatges de la remesa electrònica permeten agilitzar i facilitar l’operativa d’aquest mitjà de pagament; entre d’altres, podem destacar:

  • Estalvi de temps i costos en el cobrament.
  • Eliminació de la manipulació de l’arxiu físic dels documents.
  • Iniciativa en el cobrament, sabent-ne anticipadament la data.
  • Coneixement en qualsevol moment de la situació del cobrament.
  • Control d’efectes impagats.
  • Possibilitat de sol·licitud de bestreta dels efectes.

El funcionament de la remesa per compensació electrònica és el següent:

  • Permet la cobertura de cobraments des de la generació dels mateixos, sense paper, fins al coneixement de l’estat de cadascun dels cobraments.
  • L’importador i l’exportador han d’acordar la utilització del sistema de remeses electròniques. Caldrà l’autorització bancària perquè atengui les domiciliacions amb càrrec a l’importador.
  • Cal sol·licitar a l’entitat financera l’alta del servei.
  • Caldrà confeccionar els efectes segons el quadern únic per als cobraments en els països on es presten aquests serveis.
  • Presentació de les dades per al tràmit i el cobrament en el país que correspongui.
  • Es podrà saber en qualsevol moment la situació de cobrament de cada un dels efectes.

Característiques de la remesa simple

Cal destacar les característiques de la remesa simple quant a seguretat, iniciativa i normativa sobre aquest mitjà de pagament:

  • Iniciativa de reembossament: la té l’exportador, que és qui dóna instruccions per tal que la seva entitat financera gestioni els documents financers.
  • Seguretat en el cobrament: depèn de la solvència i seriositat de l’importador i del risc de país.
  • Cost operatiu: relativament baix comparat amb els costos i les comissions dels mitjans de pagament documentaris, tot i que és més costos que el xec i la transferència.
  • Regulació aplicable: regles i usos uniformes per a la gestió de cobrament de documents de la Cambra de Comerç Internacional (ICC: Internacional Chamber of Commerce) i Llei 19/1985, canviària i del xec (BOE de 16 de juliol).

ICC (International Chamber of Commerce)

Organització encarregada de brindar protecció a les empreses dels diferents països del món pel que fa a les operacions comercials. Va ser creada l’any 1919 a França, amb personalitat pròpia i naturalesa jurídica associativa. Cal esmentar que la Cambra de Comerç Internacional és l’única organització empresarial que té l’estatus d’organisme de consulta davant les Nacions Unides i els seus organismes especialitzats.

Avantatges i inconvenients de la remesa simple

Tant per a l’importador com per a l’exportador, la remesa simple té una sèrie d’avantatges i inconvenients:

Per a l’exportador

Avantatges:

  • En casos d’impagament, l’exportador és avisat d’immediat per part de l’entitat financera, i això fa que aquest darrer no hagi d’estar fent el seguiment dels venciments.
  • El fet de l’existència de la pròpia remesa, acceptada com a mitjà de pagament per part de l’importador, facilita la concessió de finançament per part de les entitats financeres.
  • En cas d’utilitzar remeses electròniques, aquestes fan reduir costos i endarreriments de cobrament.

Inconvenients:

  • La remesa simple no aporta cap garantia de cobrament a l’exportador, i aquest ha de pagar o acceptar el document quan ja ha rebut la mercaderia per part de l’exportador.
  • Requereix relació de confiança importador-exportador.
  • Els casos d’impagament generen despeses addicionals.
  • Existència de risc empresa, entitat financera i país.

Per a l’importador

Avantatges:

  • En casos de remeses a termini, l’importador obté finançament per part de l’exportador fins al venciment.
  • L’importador no cal que aporti garanties, a excepció que es demani, a més d’acceptació d’un aval per part d’una entitat financera.
  • És més econòmic que els mitjans de pagament documentaris.

Inconvenients:

  • És més costós que el xec o la transferència, a causa de la intervenció de l’entitat financera.

Exemple de remesa simple

Bofarull, SA de Lleida, empresa dedicada a la cosmètica, fa una venda a l’empresa Gauchini de Livorno, ciutat italiana de la Toscana, per valor de 180.000 €. L’operació és fa a través d’una remesa simple formada per tres lletres pagadores a 30, 60 i 90 dies, concedint així un finançament per ajornament de terminis a l’importador. Aquests terminis permeten a l’importador fer tres pagaments de 60.000 € cadascun. Pagador mitjançant remesa simple, un cop finalitzat cada venciment.

Bofarull envia la mercaderia el 18 d’abril mitjançant camió i emet les lletres de canvi amb les dades següents: nom del comprador; adreça; import de cada lletra, que es concreta en 60.000 € cadascuna, amb els venciments corresponents de 20 de maig, 20 de juny i 20 de juliol, i codi IBAN de la domiciliació.

El lliurament de les lletres es fa al Banc de Lleida, que les haurà de presentar al cobrament en els seus respectius venciments. El Banc de Lleida remet les lletres al Banc de Toscana, que és on es troba domiciliat el pagament, amb les següents instruccions: recollida d’acceptació de les lletres per part de Gauchini, guardar les lletres per cobrar-les als respectius venciments i comunicar via SWIFT l’acceptació de les lletres.

El Banc de Toscana recull l’acceptació de les lletres i així ho comunica al Banc de Lleida, que ho transmet a Bofarull, SA. Als corresponents venciments es comunica el pagament transferint el pagament al Banc de Lleida, i aquest al compte de Bofarull.

En aquest cas, Gauchini despatxa la mercaderia abans d’acceptar les lletres, i en cas de no-acceptació d’aquestes es procedirà al protest formal o a accions substitutòries. En cas d’impagament, es procedeix a realitzar el protest.

Interpretació de la normativa reguladora dels mitjans de pagament internacionals

El funcionament dels mitjans de pagament simples està regulat per diferents normatives.

Per una banda, trobem Llei uniforme de Ginebra sobre el xec, la lletra de canvi i el pagaré, que fa referència a aquest tres tipus de mitjans de pagament i el funcionament de cadascun dels documents que els representen, des de la seva emissió fins al cobrament o pagament, o impagaments i transmissions, i tots els actes que se’n poden derivar en cada situació.

Per una altra, els mitjans de pagament també es veuen afectats per la Normativa vigent sobre moviments de capital, que preveu les actuacions pertinents per als cobraments a l’exterior i de l’exterior.

El control de canvis és el conjunt de normes d’intervenció administrativa que el govern pot establir per regular els actes, els negocis, les transaccions i les operacions de tot tipus entre residents i no residents que suposin o dels quals es derivin cobraments i pagaments exteriors.

Dins de la intervenció administrativa cal diferenciar entre control i intervenció:

  • Control: busca la informació necessària per al coneixement estadístic de les operacions, així com la comprovació de l’autenticitat de les transaccions, per evitar l’evasió de capitals i el frau fiscal.
  • Intervenció: és una restricció als canvis que porta implícit que certes transaccions es trobin prohibides o limitades.

La pràctica totalitat dels països disposen d’una legislació que regula i controla els moviments de capitals amb l’exterior.

Llei uniforme de Ginebra sobre el xec, la lletra de canvi i el pagaré a l'ordre

L’ordenament sobre la lletra de canvi, el xec i el pagaré es veu adaptat a la Llei uniforme de Ginebra datada del 16/07/1995 i publicada al BOE el 19/07/1985, i va suposar una renovació del dret mercantil. La regulació anterior havia quedat desfasada, ja que no servia per protegir de manera adequada el que suposava la protecció dels crèdits que incorporaven els propis documents.

Vegeu els “Annexos” de la unitat per trobar desenvolupada la normativa sobre la lletra de canvi, el xec i el pagaré.

La voluntat d’incorporació d’Espanya en el conjunt d’estats va contribuir a facilitar l’aproximació de les legislacions nacionals de cara a un millor funcionament del Mercat Comú.

El dret mercantil ha estat pioner quant a la reivindicació d’universalitat de les normatives, abans fins i tot que les relacions de tota mena entre els pobles i estats arribessin al grau de mobilitat i fluïdesa actuals.

L’intercanvi empresarial entre estats dotats de sistemes polítics similars, que reconeixen al seu torn sistemes d’organització econòmica similars, requereix de l’existència de regulacions homogènies en un bon nombre d’institucions.

Un dels elements de l’entorn institucional comú, l’anomenada autonomia de la voluntat, ha permès que les parts interessades s’autoregulin i s’unifiquin en les operacions comercials. És en el cas que aquesta autoregulació no funcioni quan han estat els estats i les organitzacions internacionals els que han promogut els elements comuns de les institucions necessàries perquè el tràfic jurídic funcioni de la manera més adequada.

Es tracta de facilitar la circulació d’aquests documents, la lletra de canvi, el xec i el pagaré sense que això suposi imposar a l’adquirent la càrrega d’examinar, a més de la regularitat formal dels endossos, la validesa de totes les declaracions procedents.

Aquesta reglamentació recull també situacions que es donen a la pràctica, com ara els títols en blanc que no estan regulats en altres textos vigents, la subscripció d’aquests documents al·legant una representació inexistent, el xec per abonar en compte o el xec certificat o conformat.

Xec certificat

El lliurador exigeix al lliurat que el certifiqui fent constar que té en el seu poder fons suficients per cobrir el xec. Es fa amb paraules com “accepto”, “vist” o “bé”, escrites pel lliurat.

També mereix un esment especial la configuració de l’aval. El text opta per definir l’aval com una obligació autònoma, vàlida encara que sigui nul·la l’obligació garantida per un motiu diferent dels vicis de forma. El vici de forma pot suposar, per exemple, la manca d’un document representatiu o una situació fora de termini legal.

Cal destacar la flexibilitat amb què la normativa tracta el règim de protest, permetent la substitució per declaracions del lliurat o de la cambra de compensació o l’eliminació. El protest és un acte notarial que serveix per acreditar que s’ha produït la falta de pagament de la lletra de canvi.

El protest notarial pot ser substituït per una declaració firmada per l’entitat bancària (declaració equivalent) en la qual s’havia domiciliat el pagament. En el cas del protest, aquest sempre es farà quan la lletra de canvi estigui complimentada amb una clàusula “amb protest notarial”, “amb despeses” o similar. En el cas que la lletra de canvi incorpori la clàusula “sense protest notarial”, “sense despeses” o similar, no es realitzarà el protest.

A la figura podem veure un exemple de xec amb protest.

Figura Xec amb protest

També en la normativa es prenen mesures, de manera indirecta, de cara a quin ha de ser l’interès de demora més adequat segons la situació del moment en el qual es produeix l’impagament d’un dels títols.

Per al cas concret del xec es preveu una clàusula penal que anirà en contra del lliurador que emeti un xec sense tenir una provisió de fons en poder del lliurat. La Llei dedica també dos capítols a resoldre els problemes derivats del conflicte de lleis.

Amb la Llei uniforme es vol restablir la confiança en l’ordenament jurídic i també en un dels valors fonamentals de les relacions comercials, que és la bona fe.

La normativa jurídica que introdueix aquesta llei no impedeix, si les circumstàncies econòmiques i socials ho demanen, l’elaboració de textos complementaris i específics que estableixin les normes que hagin de regir per a les lletres emeses en operacions realitzades pels consumidors i usuaris.

Ordenament sobre la lletra de canvi i el pagaré

Pel que fa referència a l’ordenament sobre lletra de canvi i el pagaré a la Llei uniforme de Ginebra, aquest queda reflectit al Títol I de la lletra de canvi i el pagaré, des del capítol I fins al capítol XV, amb la distribució següent:

  • Capítol I, de l’emissió i la forma de la lletra de canvi
  • Capítol II, de l’endós
  • Capítol III, de l’acceptació
  • Capítol IV, de l’aval
  • Capítol V, del venciment
  • Capítol VI, del pagament
  • Capítol VII, de les accions per manca d’acceptació i per manca de pagament
  • Capítol VIII, de la cessió de la provisió
  • Capítol IX, de la intervenció
  • Capítol X, de la pluralitat d’exemplars i de les còpies
  • Capítol XI, de la pèrdua, la sostracció o la destrucció de la lletra
  • Capítol XII, de la prescripció
  • Capítol XIII, disposicions generals
  • Capítol XIV, del pagaré
  • Capítol XV, del conflicte de lleis

Capítol I: de l’emissió i la forma de la lletra de canvi

En el primer capítol de la llei, basat en l’emissió i la forma de la lletra, es reflecteixen als articles de l’1 al 13:

1. Sobre el contingut de la lletra de canvi (art. 1)

El contingut que ha de constar al document de la lletra de canvi és el següent:

  • Denominació de lletra de canvi en el text del títol en l’idioma utilitzat per redactar-la.
  • El mandat pur i simple de pagar una suma determinada en euros o la moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial.
  • El nom de la persona que ha de pagar-la, denominada lliurat.
  • La indicació del venciment.
  • El lloc on s’ha fer el pagament.
  • El nom de la persona a qui s’ha de fer el pagament o a l’ordre de la qual s’ha de fer.
  • La data i el lloc en què es lliura la lletra.
  • La signatura de qui emet la lletra, denominat lliurador.

2. Requisits del document per ser considerat lletra de canvi (art. 2)

Els requisits són els esmentats en l’article 1, llevat dels casos expressos inclosos en aquest article:

  • La lletra de canvi el venciment de la qual no estigui expressat es considera pagadora a la vista.
  • A falta d’una indicació especial, el lloc designat al costat del nom del lliurat es considera el lloc del pagament i, al mateix temps, el lloc del domicili del lliurat.
  • La lletra de canvi que no indiqui el lloc d’emissió es considera lliurada en el lloc designat al costat del nom del lliurador.

3. Posicionament del lliurador i el lliurat (art. 3 i art. 4)

Quan la lletra es gira contra dos o més lliurats, s’entén que es dirigeix a cadascun d’ells per tal que qualsevol dels dos en pagui l’import total (art. 3).

La lletra de canvi es pot lliurar, a l’ordre del lliurador, contra el lliurador o per compte d’un tercer (art. 4).

4. El lloc i els terminis de pagament (art. 5 i art. 6)

La lletra de canvi pot ser pagadora al domicili d’un tercer. El pagament s’haurà de reclamar al tercer, llevat que s’expressi que pagarà el lliurat (art. 5).

En una lletra de canvi, el lliurador pot disposar que la quantitat corresponent li reporti interessos (art. 6).

5. Validesa de l’import de la lletra (art. 7)

En cas de diferències en l’import de la lletra tindrà validesa l’escrit en lletres, i en cas de diferents quantitats escrites, la vàlida serà la menor.

6. Validesa de signatures (art. 8, art. 9 i art. 10)

Aquests articles conformen la validesa de signatures.

7. La garantia d’acceptació i pagament per part del lliurador (art. 11)

El lliurador garanteix l’acceptació i el pagament; l’exoneració de la garantia de pagament es considera com a no escrita.

8. Lletra completada contràriament als acords presos (art. 12)

Hi haurà documents annexos quan l’extensió de les indicacions que han de figurar a la lletra així ho exigeixi.

Quan la lletra de canvi, incompleta al moment de l’emissió, es completa de manera contrària als acords presos, no es pot al·legar contra el tenidor, llevat que hagi adquirit la lletra de mala fe o amb culpa greu.

Capítol II: de l’endós

El capítol II fa referència a l’endós de la lletra de canvi i la seva casuística de l’art. 14 al 24:

1. Transmissió i nul·litat de l’endós (art. 14 i art. 15)

La lletra de canvi és transmissible per endós, encara que no estigui lliurada expressament a l’ordre. L’endós ha de ser total, pur i simple; en cas d’endós parcial, aquest és nul. L’endós al portador es considera en blanc.

2. Constància i transmissió de drets de l’endós (art. 16 i art. 17)

L’endós ha de constar a la lletra i ha de ser signat per l’endossant. Serà en blanc si no hi ha cap endossatari designat o hi consta només la signatura de l’endossant al revers de la lletra (art. 16). En cas que estigui en blanc, el tenidor pot completar-lo amb el seu nom o el d’una altra persona, endossar la lletra novament o lliurar la lletra a un tercer (art. 17).

3. Garantia d’acceptació i pagament i prohibició de nou endós (art. 18)

L’endossant garanteix l’acceptació i el pagament davant dels tenidors posteriors. L’endossant pot prohibir un nou endós.

4. Legitimitat del tenidor com a portador de la lletra (art. 19)

El tenidor de la lletra de canvi se’n considerarà portador legítim quan justifiqui el seu dret per una sèrie no interrompuda d’endossos.

5. En cas de demanda per acció canviària (art. 20)

El demandat per una acció canviària no pot oposar al tenidor excepcions fonamentades en les seves relacions personals amb el lliurador o amb els tenidors, tret que s’hagi procedit de manera conscient en perjudici del deutor.

6. Endós d’apoderament (art. 21)

Quan un endós contingui les indicacions de valor al cobrament, per al cobrament, per poder o altres que només impliquin un mandat simple, el tenidor de la lletra no podrà endossar. És tracta d’un endossament limitat ja que s’endossa la lletra només per poder cobrar-la.

7. Endós de garantia (art. 22)

Quan un endós contingui la indicació valor en garantia, valor en penyora o qualsevol altra que impliqui una garantia, l’endós només valdrà com a comissió de cobrament. És a dir, en cas d’arribar al venciment de la lletra i no s’hagi satisfet el crèdit del qual és garantia, aquesta podrà cobrar-se.

Les persones obligades no poden invocar contra el tenidor d’una lletra rebuda en penyora o en garantia les excepcions fonamentades en les seves relacions personals amb l’endossant que les va transmetre en garantia, llevat que el tenidor, en rebre la lletra, hagi procedit de manera conscient en perjudici del deutor.

8. Endós posterior al venciment (art. 23)

L’endós posterior al venciment, que no pot ser realitzat per l’acceptant, produeix els mateixos efectes que un endós anterior.

9. Transmissió de drets (art. 24)

La cessió ordinària de la lletra de canvi transmet al cessionari tots els drets del cedent, en els termes previstos en els articles 347 i 348 del Codi de comerç. El cessionari té dret que se li faci a mans la lletra. Els mateixos efectes produeix la transmissió de la lletra per qualsevol altre mitjà diferent de l’endós.

Article 347 del Codi de comerç

El creditor pot transferir els crèdits mercantils no endossables ni al portador sense necessitat del consentiment del deutor, i n’hi ha prou que l’assabenti de la transferència. El deutor queda obligat amb el nou creditor en virtut de la notificació, i des que tingui lloc només es considera pagament legítim el que es faci a aquest.

Article 348 del Codi de comerç

El cedent ha de respondre de la legitimitat del crèdit i de la personalitat amb què hagi fet la cessió, però no de la solvència del deutor si no hi ha un pacte exprés que així ho declari.

Exemple d'endós d'una lletra de canvi

L’empresa Riuviu, SA fa una operació amb lletres de canvi amb l’empresa Solilluna, SL i es troba amb els casos següents:

  • Com a endós d’una de les lletres prohibeix un endós, és possible?
  • Vol endossar-ne una altra, l’endós s’ha de fer constar a la lletra?
  • Pot endossar una lletra si porta escrit no a l’ordre?
  • Vol endossar un 50% de la lletra, ho pot fer?
  • Fent referència a llei, podem dir que:
    • L’endossat pot prohibir un nou endós (art. 18).
    • L’endós ha de constar a la lletra i ha de ser signat per l’endossant (art. 16).
    • En aquest cas, el títol no serà transmissible (art. 14).
    • L’endós parcial és nul (art. 15).

Capítol III: de l’acceptació

El capítol III (articles del 25 al 34) inclou els següents apartats:

1. Presentació a l’acceptació (art. del 25 al 28)

El tenidor o el simple portador d’una lletra de canvi pot presentar-la a l’acceptació del lliurat, al lloc del seu domicili i fins a la data del venciment (art. 25).

Qualsevol endossant pot establir que la lletra s’ha de presentar a l’acceptació fixant-ne o no un termini, en el cas que el lliurador n’hagi prohibit l’acceptació (art. 26).

Les lletres de canvi a un termini des de la vista s’han de presentar a l’acceptació en el termini d’un any a partir de la seva data (art. 27).

El lliurat pot demanar que se li presenti la lletra de canvi per segona vegada, l’endemà de la primera presentació (art. 28).

Els obligats en via de regrés no poden al·legar que aquesta petició va quedar incompleta, llevat que hi hagi constància en el protest o en la declaració equivalent del lliurat.

2. Com ha de ser presentada l’acceptació (art. 29 i art. 30)

L’acceptació s’ha d’escriure en la lletra de canvi. S’ha d’expressar amb la paraula “accepto” o amb qualsevol altra d’equivalent, i ha d’anar signada pel lliurat. La seva signatura posada en l’anvers de la lletra equival a l’acceptació (art. 29).

Quan la lletra sigui pagadora a un cert termini des de la vista, o quan s’hagi de presentar a l’acceptació en un termini fixat per una estipulació especial, l’acceptació ha de portar la data del dia en què s’hagi produït. Si no hi ha data, el portador, per conservar els seus drets, ha de fer constar l’omissió mitjançant un protest aixecat en temps hàbil.

L’acceptació ha de ser pura i simple, però el lliurat la pot limitar a una part de la quantitat. Qualsevol altra modificació introduïda per l’acceptació en el text de la lletra de canvi és equivalent a una no-acceptació. Tanmateix, l’acceptant queda obligat d’acord amb els termes de la seva acceptació (art. 30).

3. De la lletra girada (art. 31)

La lletra girada contra dos o més lliurats es pot presentar a qualsevol d’ells, llevat que indiqui clarament el contrari.

La negativa de l’acceptació per part d’un d’ells permet al tenidor l’exercici de la seva acció de regrés de conformitat amb el que disposa l’article 50.

4. Domicili de pagament (art. 32)

Quan el lliurador hagi indicat en la lletra de canvi un lloc de pagament diferent del domicili del lliurat, sense designar un tercer a qui reclamar el pagament, el lliurat ho por fer en el moment de l’acceptació. En cas de manca de designació, s’entén que l’acceptant s’ha obligat a pagar ell mateix al lloc del pagament.

Quan la lletra sigui pagadora al domicili del lliurat, aquest pot indicar en l’acceptació un altre domicili de pagament a la mateixa localitat i, si s’escau, la persona a qui s’hagi de reclamar aquest pagament.

5. Obligació de pagament i la no-acceptació (art. 33 i art. 34)

Per l’acceptació, el lliurat s’obliga a pagar la lletra de canvi en el moment del venciment (art. 33).

Quan el lliurat tingui en poder seu la lletra per ser acceptada, l’accepti i abans de tornar-la ratlli o cancel·li l’acceptació, s’ha de considerar que la lletra no ha estat acceptada (art. 34).

Llevat d’una prova en contra, la ratllada s’ha de considerar feta pel lliurat i abans de la devolució del títol.

Capítol IV: de l’aval

Els articles del 35 al 37 reflecteixen el capítol 4 sobre l’aval de la lletra de canvi.

1. El pagament amb garantia d’aval (art. 35)

El pagament d’una lletra es pot garantir mitjançant un aval, ja sigui per la totalitat o per una part de l’import.

Aquesta garantia la pot prestar un tercer o també un signant de la lletra. L’aval es pot subscriure fins i tot després del venciment i de la denegació del pagament de la lletra, sempre que, en atorgar-se, l’avalat no hagi quedat ja alliberat de la seva obligació canviària.

2. Expressió escrita de l’aval (art. 36)

L’aval s’ha de posar en la lletra o en el seu suplement. S’ha d’expressar mitjançant les paraules “per aval” o amb qualsevol altra fórmula equivalent, i ha d’anar signat per l’avalador.

La simple signatura d’una persona posada en l’anvers de la lletra de canvi val com a aval. Aquest ha d’indicar qui s’avala. Si no hi ha la indicació, s’entén que s’avala l’acceptant, i, si no n’hi ha, el lliurador.

L’aval en un document separat no produeix efectes canviaris.

3. La resposta de l’avalador

L’avalador respon de la mateixa manera que l’avalat i no pot oposar les excepcions personals d’aquest. L’aval és vàlid encara que l’obligació garantida sigui nul·la per qualsevol causa que no sigui un vici de forma. Quan l’avalador pagui la lletra de canvi adquirirà els drets que se’n deriven contra la persona avalada i contra els que en siguin responsables canviàriament respecte d’aquesta última.

Capítol V: del venciment

Aquest capítol referent al venciment es veu reflectit en els articles del 38 al 42:

1. Lliurament de la lletra de canvi (art. 38)

La lletra de canvi es pot lliurar:

  • A dia cert.
  • A un termini comptat des de la data.
  • A la vista.
  • A un termini comptat des de la vista.
  • Les lletres de canvi que indiquin un altre venciment o venciments successius són nul·les.

2. Presentació al pagament (art. 39)

La lletra de canvi a la vista és pagadora en ser presentada. S’ha de presentar al pagament en el decurs de l’any següent a la data. El lliurador pot escurçar aquest termini o fixar-ne un de més llarg, i aquests terminis poden ser escurçats pels endossants. El lliurador pot disposar que una lletra de canvi pagadora a la vista no es presenti al pagament abans d’una data determinada. En aquest cas, el termini per a la presentació s’ha de comptar des d’aquesta data.

3. Termini i data d’acceptació (art. 40 al 42)

El venciment d’una lletra de canvi a un termini des de la vista es determina per la data de l’acceptació o, si no n’hi ha, per la del protest o una declaració equivalent.

Si no hi ha protest, tota acceptació que no porti la data s’ha de considerar que ha estat posada l’últim dia del termini assenyalat per ser presentada a l’acceptació (art. 40).

En les lletres de canvi lliurades a un o a diversos mesos a partir de la seva data o de la vista, el seu venciment s’ha de determinar computant els mesos de data a data. Quan en el mes del venciment no hi hagi dia equivalent a l’inicial del còmput, s’ha d’entendre que el termini expira l’últim del mes. En cas que el dia del venciment sigui inhàbil, s’ha d’entendre que la lletra venç el primer dia hàbil següent (art. 41).

Quan una lletra de canvi sigui pagadora a dia cert en un lloc en què el calendari sigui diferent d’aquell que regeixi en el lloc d’emissió s’ha d’entendre que la data del venciment ha estat fixada d’acord amb el calendari del lloc del pagament. Quan una lletra lliurada entre dues places que tinguin calendaris diferents sigui pagadora a un cert termini des de la seva data, el dia de l’emissió s’ha de remetre al dia corresponent del calendari del lloc del pagament, i el venciment s’ha de determinar en conseqüència.

Les mateixes regles són aplicables per a la presentació de les lletres a l’acceptació, però aquestes no són aplicables quan, de la lletra de canvi, en resulti la intenció del lliurador d’adoptar-ne altres de diferents (art. 42).

Capítol VI: del pagament

1. El pagament en dia cert o a termini (art. 43)

El tenidor d’una lletra de canvi pagadora a dia cert o en un termini a comptar des de la data o des de la vista ha de presentar la lletra de canvi al pagament el dia del venciment, o en un dels dos dies hàbils següents.

Quan es tracti de lletres de canvi domiciliades en un compte obert en una entitat de crèdit, la presentació a una cambra o sistema de compensació equival a la seva presentació al pagament. Quan la lletra de canvi estigui en una entitat de crèdit, la presentació al pagament es pot fer per enviament al lliurat, amb l’antelació suficient al dia del venciment, d’un avís on hi constin totes les dades necessàries per a la identificació de la lletra, per poder indicar-ne les instruccions per al pagament.

2. Els acceptants de la lletra (art. 44)

La lletra girada contra dos o més lliurats s’ha de presentar als acceptants al venciment per ser pagada per qualsevol d’ells. Si la lletra no té acceptants es pot presentar a qualsevol dels lliurats.

Quan els domicilis fixats per al pagament dels diferents acceptants estiguin en localitats diverses, un cop presentada la lletra en la data del venciment a un dels acceptants, sense ser atesa, s’han de fer les presentacions successives en el termini de vuit dies hàbils per a cada una de les places. La manca de pagament de la lletra per tots els acceptants és motiu per atribuir al tenidor les accions que estableix aquesta llei en el cas que la lletra no sigui pagada.

3. Document acreditatiu de pagament (art. 45)

En pagar la lletra de canvi, el lliurat pot exigir que li sigui lliurada amb el rebut del portador, llevat que sigui una entitat de crèdit, cas en el qual aquesta darrera pot lliurar, si no es pacta el contrari entre el lliurador i el lliurat, en comptes de la lletra original, un document acreditatiu del pagament en el qual s’identifiqui la lletra suficientment.

El document acreditatiu de pagament té un valor alliberador ple per al lliurat davant de qualsevol creditor canviari.

4. Pagament abans o al venciment (art. 46)

El portador d’una lletra de canvi no pot ser obligat a rebre el pagament abans del venciment. El lliurat que pagui la lletra abans del venciment ho fa pel seu compte i risc. El qui pagui al venciment queda alliberat, si no és que ha incorregut en dol o en culpa greu en apreciar la legitimació del tenidor.

5. Divisa de pagament de la lletra (art. 47)

El pagament de les lletres de canvi lliurades en moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial s’ha de fer en la moneda pactada, sempre que se n’autoritzi o se’n permeti l’obligació del pagament en aquesta moneda d’acord amb les normes de control de canvis. Si no fos possible fer el pagament en la moneda pactada, per una causa no imputable al deutor, aquest ha de lliurar el valor en euros de la suma expressada en la lletra de canvi; en cas de demora, el tenidor pot escollir el canvi al venciment o el de la data de pagament.

6. La no-presentació al pagament (art. 48)

Si la lletra de canvi no és presentada al pagament en el termini que fixa l’article 43, tot deutor té la facultat de consignar-ne l’import en dipòsit a disposició del tenidor i pel seu compte i risc, judicialment o en una entitat de crèdit, un notari o un agent mediador col·legiat.

Capítol VII: de les accions per manca d’acceptació i per manca de pagament

El capítol VII queda reflectit en els articles del 49 al 68, que fan referència a la manca d’acceptació i de pagament:

1. Acció canviària. Notificació de la lletra protestada (art 49)

L’acció canviària pot ser directa contra l’acceptant o els seus avaladors, o de regrés contra qualsevol altre obligat.

La via de regrés

És l’acció judicial que exercita per reclamar el pagament a la resta d’obligats que no són acceptants (lliurador, avalador o endossant). El primer que s’ha de fer és aixecar el protest notarial per poder exercir aquesta acció.

Protest notarial

Serveix per acreditar que un document mercantil (lletra de canvi, pagaré, xec, etc.) que no ha estat acceptat o pagat.

2. Acció contra els endossants (art. 50 al 52)

El tenidor pot exercir la seva acció de retorn contra els endossants, el lliurador i les altres persones obligades, una vegada vençuda la lletra quan el pagament no s’hagi efectuat. La mateixa acció es pot exercir abans del venciment en els casos previstos en aquest article (art. 50).

La manca d’acceptació o de pagament s’ha de fer constar mitjançant un protest aixecat d’acord amb el que preveu aquest capítol (art. 51).

Produeix tots els efectes canviaris del protest la declaració que consti en la pròpia lletra.

El protest notarial per manca d’acceptació s’ha de fer dins els terminis fixats per a la presentació a l’acceptació o dels vuit dies hàbils següents.

El protest per manca de pagament d’una lletra de canvi pagable a data fixa o a cert termini des de la seva data o des de la vista s’ha de fer en un dels vuit dies hàbils següents al del venciment de la lletra de canvi. Si es tracta d’una lletra pagable a la vista, el protest s’ha d’estendre en el termini indicat en el paràgraf precedent per al protest per manca d’acceptació.

El protest per manca d’acceptació eximeix de la presentació al pagament i del protest per manca de pagament.

La declaració en la que la lletra queda protestada l’ha de fer el notari, dins els terminis previstos en l’article anterior, mitjançant una acta en la qual s’ha de copiar o reproduir la lletra.

En els dos dies hàbils següents, el notari ha de notificar el protest al lliurat mitjançant una cèdula estesa en paper comú en què han de figurar el seu nom, els cognoms i l’adreça del seu despatx (art. 52).

3. Notificació i indicacions de la lletra protestada (art. 53 i art. 54)

Sigui quina sigui l’hora en què s’hagi fet la notificació, el notari ha de retenir la lletra en poder seu, sense donar-la al tenidor, ni tampoc cap testimoni del protest, fins a les catorze hores del segon dia hàbil següent al de la notificació.

Durant aquest temps i en hores de despatx, els interessats poden examinar la lletra a la notaria i fer les manifestacions congruents amb el protest (art. 53).

Si la lletra protestada conté indicacions o els lliurats són més d’un, s’ha d’enviar una cèdula de notificació a tots els qui resideixin a la mateixa plaça, en la forma i amb els efectes que assenyala l’article 52.

Si resideixen en una plaça diferent es pot reproduir el protest a la localitat de què es tracti en els vuit dies hàbils següents a la data del protest precedent (art. 54).

4. Comunicació del tenidor (art. 55)

El tenidor ha de comunicar la manca d’acceptació o de pagament al seu endossant i al lliurador dins el termini de vuit dies hàbils. Aquest termini es computa a partir dels supòsits inclosos a la mateixa llei.

5. Clàusules que dispensen el tenidor de l’aixecament del protest (art. 56)

Mitjançant la clàusula de devolució sense despeses, sense protest o qualsevol altra indicació equivalent escrita en el títol i signada, el lliurador, l’endossant o els seus avaladors poden dispensar el tenidor de fer que s’aixequi el protest per manca d’acceptació o per manca de pagament per poder exercir les seves accions de regrés, tant per via ordinària com per via executiva. Aquesta clàusula no dispensa el tenidor de presentar la lletra en els terminis corresponents ni de les comunicacions que hagi de fer.

6. Resposta solidària envers el tenidor (art. 57)

Els qui hagin lliurat, acceptat, endossat o avalat una lletra de canvi responen solidàriament envers el tenidor.

El portador té dret a procedir contra totes aquestes persones individualment o conjuntament, sense que li sigui indispensable observar l’ordre en què s’hagin obligat.

7. Reclamació per part del tenidor (art. 58)

El tenidor pot reclamar a la persona contra la qual exerceixi l’acció:

  • L’import de la lletra de canvi que no ha estat acceptada o que no ha estat pagada, amb els interessos que s’hi indiquen d’acord amb l’article 6 d’aquesta llei.
  • Els rèdits de la quantitat anterior meritats des de la data de venciment de la lletra calculats segons el tipus de l’interès legal del diner incrementat en dos punts.
  • Les altres despeses, incloent-hi les del protest i les de les comunicacions.
  • Si l’acció s’exerceix abans del venciment, s’ha de deduir de l’import de la lletra el descompte que correspongui. Aquest descompte s’ha de calcular segons l’interès legal del diner vigent al dia que s’exerceixi l’acció, augmentat en dos punts.

8. Del que es pot reclamar a les persones responsables (art. 59)

El qui hagi reemborsat la lletra de canvi pot reclamar de les persones que siguin responsables envers ell:

  • La quantitat íntegra que hagi pagat.
  • Els interessos d’aquesta quantitat a partir de la data del pagament, calculats segons l’interès legal del diner augmentat en dos punts.
  • Les despeses que hagi realitzat.

9. Lliurament de la lletra amb el protest (art. 60)

Tota persona obligada contra la qual s’exerceixi o es pugui exercir una acció canviària pot exigir, mitjançant el pagament corresponent, el lliurament de la lletra de canvi amb el protest, si s’escau.

Tot endossant que hagi pagat una lletra de canvi pot ratllar el seu endós i els dels endossants subsegüents.

10. Acció de regrés (art. 61 i 62)

Quan s’exerceixi l’acció de regrés en cas d’acceptació parcial, el qui pagui la quantitat que hagi quedat sense acceptar en la lletra pot exigir que aquest pagament es faci constar en la lletra de canvi i que li’n lliurin el rebut corresponent (art. 61).

Tota persona que tingui dret a exercir l’acció de regrés pot fer un reemborsament, llevat que hi hagi una estipulació en sentit contrari, mitjançant una nova lletra girada a la vista sobre qualsevol dels obligats a la lletra i pagadora al domicili de l’obligat (art. 62).

11. Pèrdua de les accions canviàries (art. 63)

El tenidor perd totes les accions canviàries contra els endossants, el lliurador i les altres persones obligades, tret de l’acceptant i del seu avalador, en els casos següents:

  • Quan no hagi presentat dins el termini la lletra girada a la vista o a un termini des de la vista.
  • Quan, tot i ser necessari, no s’hagi aixecat el protest o fet la declaració equivalent per manca d’acceptació o de pagament.
  • Quan no hagi presentat la lletra al pagament dins el termini, en cas que s’hagués estipulat la devolució sense despeses.

Quan no sigui possible presentar la lletra de canvi o aixecar el protest dins els terminis fixats, per causa de força major, s’entenen prorrogats aquests terminis. El tenidor està obligat a comunicar sense demora al seu endossant el cas de força major i a anotar aquesta comunicació en la lletra de canvi, datada i signada per ell. En aquest cas és aplicable el que disposa l’article 55 (art. 64).

Quan el tenidor hagi perdut l’acció canviària contra tots els obligats i no pugui exercir accions causals contra ells, es pot dirigir contra el lliurador, l’acceptant o un endossant per exigir-los el pagament de la quantitat amb la qual s’haurien enriquit injustament en perjudici seu, com a conseqüència de l’extinció de l’obligació canviària per l’omissió dels actes exigits per la Llei per a la conservació dels drets que deriven del títol (art. 65).

La lletra de canvi comporta l’execució per mitjà del judici canviari que regula la Llei d’enjudiciament civil en el capítol II, títol III, del llibre IV, per la quantitat determinada en el títol i per les altres quantitats, d’acord amb els articles 58, 59 i 62 d’aquesta llei, sense que calgui el reconeixement judicial de les signatures (art. 66).

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar la Llei d’enjudiciament civil.

El deutor canviari pot oposar al tenidor de la lletra les excepcions basades en les seves relacions personals amb ell. També pot oposar les excepcions personals que tingui respecte dels tenidors anteriors si quan va adquirir la lletra el tenidor va procedir de manera conscient en perjudici del deutor (art. 67).

L’exercici de l’acció canviària, per mitjà del procés especial canviari, se sotmet al procediment que estableix la Llei d’enjudiciament civil (art. 68).

Capítol VIII: de la cessió de la provisió

Si el lliurador, mitjançant una clàusula inserida en la lletra, declara que cedeix els seus drets referents a la provisió, aquests passen al tenidor. Una vegada notificada la cessió al lliurat, aquest únicament pot pagar el tenidor degudament legitimat, contra lliurament de la lletra de canvi (art. 69).

Capítol IX: de la intervenció

1. Secció primera. Disposicions generals (art. 70)

El lliurador, un endossant o un avalador poden indicar en la lletra una persona que l’accepti o la pagui, en cas que sigui necessari. La lletra també pot ser acceptada o pagada per una persona que, sense que hi estigui expressament indicada, intervingui per compte de qualsevol obligat en via de regrés. La intervenció pot ser feta per un tercer, pel mateix lliurat o per qualsevol obligat canviari, a excepció de l’acceptant.

2. Secció segona. Acceptació per intervenció (art. 71 al 73)

L’acceptació per intervenció es pot admetre en tots els supòsits en què el tenidor d’una lletra de canvi susceptible d’acceptació tingui oberta la via de regrés abans del venciment (art. 71).

Quan en la lletra s’hagi indicat una persona que l’accepti o la pagui, si fos necessari, al mateix lloc del pagament, el tenidor perdrà les accions de regrés anteriors al venciment (art. 72).

L’acceptant per intervenció respon davant del tenidor de la lletra i dels endossants posteriors a la persona per compte de la qual intervé, de la mateixa manera que correspondria fer-ho formalment a aquesta última (art. 73).

3. Secció tercera. Pagament per intervenció (art. 74 al 78)

El pagament per intervenció es pot fer sempre que el tenidor tingui dret a exercir la via de regrés, ja sigui abans del venciment de la lletra o després (art. 74).

El tenidor que rebutgi el pagament per intervenció perdrà les seves accions contra tots els obligats canviaris que haurien resultat alliberats si el pagament hagués estat acceptat (art. 75).

La manca de protest en el termini assenyalat allibera de la seva obligació qui va fer la indicació o la persona per compte de la qual es va acceptar la lletra, així com els endossants posteriors (art. 76).

El pagament per intervenció allibera tots els signants de la lletra posteriors a aquell per compte del qual s’ha efectuat (art. 77).

El pagament per intervenció ha de constar en la lletra mitjançant un rebut, amb la indicació de la persona a favor de la qual s’ha efectuat. A falta d’aquesta indicació, s’entén fet a favor del lliurador. La lletra de canvi i el protest, si n’hi ha, s’han de lliurar a la persona que pagui per intervenció (art. 78).

Capítol X: de la pluralitat d’exemplars i de les còpies

1. Secció primera. Pluralitat d’exemplars (art. del 79 al 81)

La lletra de canvi es pot lliurar en diversos exemplars idèntics, que han d’estar numerats en el títol, amb indicació, a més, del nombre total d’exemplars emesos.

Quan es pagui un dels exemplars s’extingiran els drets derivats de tots els altres, encara que no s’hi hagi inclòs la indicació que perden la seva validesa pel pagament d’un exemplar (art. 80).

El qui hagi enviat un dels exemplars a l’acceptació ha d’indicar en els altres el nom de la persona en poder de la qual es troba l’exemplar esmentat, la qual està obligada a entregar-lo al portador legítim d’un altre exemplar. Si es nega a fer-ho, el portador no pot exercir les seves accions de regrés si no és després d’haver-ho fet constar mitjançant un protest:

  • Que l’exemplar enviat a l’acceptació no li ha estat entregat, tot i haver-lo demanat.
  • Que no ha pogut obtenir l’acceptació o el pagament amb un altre exemplar (art. 81).

2. Secció segona. De les còpies (art. 82 i art. 83)

Tot portador d’una lletra de canvi té dret a treure’n còpies. La còpia ha de reproduir exactament l’original amb els endossos i les altres mencions que hi figurin. També ha d’indicar on acaba la còpia (art. 82).

La còpia ha d’indicar qui és el posseïdor del títol original. Aquest està obligat a lliurar el títol esmentat al portador legítim de la còpia (art. 83).

Capítol XI: de la pèrdua, sostracció o destrucció de la lletra

El capítol XI inclou els articles del 84 al 87, que han estat derogats pel número 3 de la disposició derogatòria única de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària (BOE de 3 de juliol). Té vigència fins al 23 de juliol de 2015.

Capítol XII: de la prescripció

Aquest capítol fa referència a la prescripció del títol.

1. Sobre la prescripció del títol (art. 88 i art. 89)

Les accions canviàries contra l’acceptant prescriuen al cap de tres anys, comptadors des la data del venciment, i les accions del tenidor contra els endossants i contra el lliurador prescriuen al cap d’un any. Les accions d’uns endossants contra els altres i contra el lliurador, per la seva banda, prescriuen al cap de sis mesos (art. 88).

La interrupció de la prescripció tan sols produeix efectes contra aquell respecte del qual s’hagi efectuat l’acte que la interrompi. Són causes d’interrupció de la prescripció les que estableix l’article 1973 del Codi civil (art. 89).

Capítol XIII: disposicions generals

El capítol XIII conclou amb les disposicions generals, reflectides en els articles del 90 al 91.

1. Consideració de dies festius, terminis legals (art. 90 i art. 91)

El pagament d’una lletra de canvi el venciment de la qual s’escaigui en un dia considerat legalment festiu és exigible el primer dia hàbil següent. Amb aquesta finalitat són declarats dies festius o inhàbils els que no són laborables per al personal de les entitats de crèdit (art. 90).

Per al còmput dels terminis legals o dels assenyalats en la lletra no hi ha comprès el dia que els serveixi de punt de partida. No s’admeten terminis de gràcia o cortesia, ni legals ni judicials (art. 91).

2. Lloc i domicili (art. 92)

A l’efecte d’aquesta llei, en allò que faci referència a la lletra de canvi, s’entén com a lloc la localitat o la població, i com a domicili, l’adreça o la residència.

3. Alteració del text (art. 93)

En cas d’alteració del text de la lletra de canvi, els signants posteriors queden obligats en els termes del text alterat. Els signants anteriors ho estan en els termes del text original.

Capítol XIV: del pagaré (art. 94 al 97)

Aquest capítol fa referència als diferents aspectes relacionats amb el pagaré.

1. Contingut i requisits del pagaré (art. 94 i art. 95) El pagaré ha de contenir (art. 94):

  • La denominació de pagaré inserida en el text mateix del títol i expressada en l’idioma utilitzat per a la redacció de l’esmentat títol.
  • La promesa pura i simple de pagar una quantitat determinada en pessetes o moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial.
  • La indicació del venciment.
  • El lloc en què el pagament s’ha d’efectuar.
  • El nom de la persona a qui s’ha de fer el pagament o a l’ordre de la qual s’ha d’efectuar.
  • La data i el lloc en què se signa el pagaré.
  • La signatura de qui emet el títol, denominat signant.

El títol que manqui d’algun dels requisits que s’indiquen a l’article precedent no es considera pagaré, llevat dels casos determinats en els paràgrafs següents:

  • El pagaré el venciment del qual no està indicat es considera pagador a la vista.
  • A falta d’indicació especial, el lloc d’emissió del títol es considera com a lloc del pagament i, alhora, com a lloc del domicili del signant.
  • El pagaré que no indiqui el lloc d’emissió es considera signat en el lloc que figuri al costat del nom del signant.

Tenen la consideració de clàusules facultatives totes les mencions posades al pagaré diferents de les assenyalades en l’article precedent (art. 95).

2. Disposicions de la lletra de canvi aplicables al pagaré (art. 96 i art. 97)

Són aplicables al pagaré, mentre això no sigui incompatible amb la naturalesa d’aquest títol,les disposicions relatives a la lletra de canvi i referents:

  • A l’endós (art. 14 al 24), al venciment (art. 38 al 42), al pagament (art. 43 i 45 al 48), a les accions per manca de pagament (art. 49 al 60 i 62 al 68), al pagament per intervenció (art. 70 i 74 a 78), a les còpies (art. 82 i 83), a la prescripció (art. 88 i 89). Al còmput dels terminis i a la prohibició dels dies de gràcia (art. 90 i 91). Al lloc i domicili (art. 92). A les alteracions (art. 93).
  • Les disposicions relatives a la lletra de canvi pagadora en el domicili d’un tercer o en una localitat diferent de la del domicili del lliurat (art. 5 i 32); a l’estipulació d’interessos (art. 6); a les diferències d’enunciació relatives a la quantitat pagadora (art. 7); a les conseqüències de la signatura posada en les condicions esmentades als articles 8 i 9; a les de la signatura d’una persona que actuï sense poders o excedint els seus poders (art. 10), a la lletra de canvi en blanc (art. 12) i als seus possibles suplements (art. 13).
  • Les disposicions relatives a l’aval (art. 35 a 37). En el cas previst a l’article 36, últim paràgraf, si l’aval no indica a qui s’ha avalat, s’entén que aquest ha estat al signant del pagaré (art. 96.)

El signant d’un pagaré està obligat de la mateixa manera que l’acceptant d’una lletra de canvi.

Els pagarés que s’hagin de fer efectius a cert termini des de la vista s’han de presentar al signant dels mateixos pagarés en els terminis fixats a l’article 27.

El termini a comptar de la vista corre des de la data del “vist” o expressió equivalent subscrit pel signant del pagaré. La negativa del signant a posar el vist datat s’ha de fer constar mitjançant protest, la data del qual serveix de punt de partida en el termini a comptar de la vista (art. 97).

Capítol XV: del conflicte de lleis

1. Capacitat d’obligar-se i efectes de l’obligació i terminis (art. 98 al 101)

Els articles del 98 al 101 reflecteixen que preval la llei del lloc, en cada circumstància.

La capacitat d’una persona per obligar-se per lletra de canvi i pagaré a l’ordre es determina per la seva llei nacional. Si aquesta llei declara competent la llei d’un altre país, s’aplica aquesta última.

La persona incapaç, segons la llei indicada, queda, tanmateix, vàlidament obligada si ha signat en el territori d’un país de conformitat amb la legislació del qual aquesta persona hauria estat capaç d’obligar-se canviàriament.

La forma de les obligacions assumides en matèria de lletra de canvi i pagaré a l’ordre es regeix per la llei del país en el territori del qual s’han subscrit (art. 99).

Els efectes de les obligacions de l’acceptant d’una lletra de canvi i del signant d’un pagaré es determinen per la llei del lloc en què aquests títols s’hagin de pagar (art. 100).

Els terminis per a l’exercici de les accions de regrés es determinen per a tots els signants per la llei del lloc en què es va emetre la lletra (art. 101).

2. Respecte al lloc de l’emissió, de l’acceptació, del protest i de la pèrdua (art. 102 al 105)

La llei del lloc on es va emetre el títol determina si el tenidor d’una lletra de canvi adquireix el crèdit que deriva de la relació causal que va donar lloc a l’emissió del títol (art. 102).

La llei del país on la lletra de canvi o el pagaré s’ha de pagar regula si l’acceptació es pot limitar a una part del seu import i si el tenidor està obligat o no a rebre un pagament parcial (art. 103).

La forma i els terminis del protest, així com la forma dels altres actes necessaris per a l’exercici o la conservació dels drets en matèria de lletra de canvi i pagaré, es regeixen per les lleis del país en el territori del qual s’hagi de fer el protest o l’acte (art. 104).

La llei del país en què la lletra de canvi o el pagaré s’han de pagar regeix les mesures que s’han d’adoptar en cas de pèrdua o robatori de la lletra de canvi o del pagaré (art. 105).

Exemple d'operació amb lletres de canvi

L’empresa exportadora Roig, SL ha formalitzat una operació comercial amb Goming,SL a través de lletra de canvi. Després d’haver-se complimentat la lletra segons l’article 1, es troba amb les següents circumstàncies:

  • No hi consta el venciment.
  • La quantitat en lletres i números no coincideixen.
  • De les tres signatures que hi ha a la lletra, una no es considera vàlida.

Segons la Llei uniforme, aquests apartats tenen la següent resolució:

  • Segons l’article 2 de la llei, en cas de no constar el venciment la lletra es considerarà pagadora a la vista.
  • Segons l’article 7 de la llei, la quantitat vàlida serà l’escrita en lletres.
  • Segons l’article 8, les obligacions dels altres signants no deixen de ser vàlides.

Ordenament sobre el xec

En el títol II de la Llei uniforme de Ginebra es reflecteixen els capítols de l’1 a l’11 que fan referència a les operacions amb xec bancari i xec personal:

  • Capítol I, de l’emissió i la forma del xec
  • Capítol II, de la transmissió del xec
  • Capítol III, de l’aval
  • Capítol IV, de la presentació i el pagament
  • Capítol V, del xec barrat i el xec per abonar en compte
  • Capítol VI, de les accions en cas de manca de pagament
  • Capítol VII, de la pèrdua, sostracció o destrucció del xec
  • Capítol IX, de la prescripció
  • Capítol X, disposicions generals sobre el xec
  • Capítol XI, del conflicte de lleis

Capítol I: de l’emissió i de la forma del xec

1. Del contingut del xec (art. 106 i art. 107)

El articles 106 i 107 fan referència al contingut i als requisits del xec:

El xec ha de contenir (art. 106):

  • La denominació de xec inserida en el text mateix del títol expressada en l’idioma utilitzat per a la redacció del títol.
  • El mandat pur i simple de pagar una quantitat determinada en pessetes o en moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial.
  • El nom del que ha de pagar, denominat lliurat, que necessàriament ha de ser un banc.
  • El lloc de pagament.
  • La data i el lloc de l’emissió del xec.
  • La signatura de qui expedeix el xec, denominat lliurador.

El títol que manqui d’algun dels requisits indicats a l’article precedent no es considera xec, llevat dels casos determinats en els paràgrafs següents (art. 107):

  • A falta d’indicació especial, el lloc designat al costat del nom del lliurat es considera lloc de pagament. Si hi estan designats diversos llocs, el xec és pagador en el primer lloc esmentat.
  • A falta d’aquestes indicacions o de qualsevol altra, el xec s’ha de pagar en el lloc on ha estat emès, i si el lliurat no hi té cap establiment, en el lloc on el lliurat tingui l’establiment principal.
  • El xec sense indicació del lloc d’emissió es considera subscrit en el que consti al costat del nom del lliurador.

2. Lliurament, acceptació i emissió del xec (art. del 108 a 119)

El xec s’ha de lliurar contra un banc o una entitat de crèdit que tingui fons a disposició del lliurador, i de conformitat amb un acord exprés o tàcit, segons el qual el lliurador té dret a disposar per xec d’aquells fons.

No obstant la manca d’aquests requisits, excepte el de la condició de banc o entitat de crèdit del lliurat, el títol és vàlid com a xec (art. 108).

El xec no pot ser acceptat. Qualsevol fórmula d’acceptació consignada en el xec es considera no escrita (art. 109).

El lliurador o el tenidor d’un xec pot sol·licitar al banc lliurat que hi doni la conformitat.

Qualsevol menció de “certificació”, “visat”, “conforme” o una altra de semblant signada pel lliurat en el xec acredita la seva autenticitat i l’existència de fons suficients en el compte del lliurador (art. 110).

El xec pot ser lliurat perquè es pagui a una persona determinada, amb la clàusula a l’ordre o sense; a una persona determinada, amb la clàusula no a l’ordre o una altra d’equivalent, i també al portador (art. 111).

El xec es pot lliurar (art. 112):

  • A favor o a l’ordre del mateix lliurador.
  • Per compte d’un tercer.
  • Contra el mateix lliurador, sempre que el títol s’emeti entre diferents establiments d’aquest.

Tota clàusula d’interessos en el xec es considera no escrita (art. 113).

El xec pot ser emès perquè es pagui en el domicili d’un tercer, en la localitat on el lliurat té el domicili, o en una altra, sempre que el tercer sigui un banc o una entitat de crèdit (art. 114).

Quan en un xec figuri escrit l’import en lletres i en números, val la quantitat escrita en lletres, en cas de diferència. El xec l’import del qual estigui escrit diverses vegades per una quantitat diferent, tant si és en lletres com en números, és vàlid per la quantitat inferior (art. 115).

Quan un xec porti signatures de persones incapaces d’obligar-se, o signatures falses, o de persones imaginàries, o signatures que per qualsevol altra raó no puguin obligar les persones que hagin signat el xec o aquelles amb el nom de les quals consti signat, les obligacions dels altres signants no deixen per això de ser vàlides. És aplicable al xec el que disposa l’article 9 d’aquesta llei (art. 116).

Qui posi la seva signatura en un xec, com a representant d’una persona sense poders per actuar en nom d’ella, està obligat en virtut del xec. Si el paga té els mateixos drets que hauria tingut el presumpte representat. El mateix s’entén del representant que hagi excedit els seus poders, sense perjudici de la responsabilitat canviària del representat dins els límits del poder (art. 117).

El lliurador garanteix el pagament, i tota clàusula per la qual s’exoneri de la garantia del pagament es considera no escrita (art. 118).

Quan un xec, incomplet en el moment de la seva emissió, s’hagi completat contràriament als acords subscrits, l’incompliment d’aquests acords no es pot al·legar contra el tenidor, llevat que aquest hagi adquirit el xec de mala fe o amb culpa greu (art. 119).

Capítol II: de la transmissió del xec (art. 120 al 130)

Aquest capítol fa referència a la transmissió del xec, en base als diferents tipus d’endós que es poden donar, i a les successives transmissions de què aquest document pot ser objecte.

El xec al portador es transmet mitjançant el seu lliurament o tradició, i el xec a favor d’una persona determinada, amb la clàusula “a l’ordre” o sense, és transmissible per mitjà d’endós.

El xec a favor d’una persona determinada, amb la clàusula “no a l’ordre” o equivalent, no és transmissible per endós. L’endós es pot fer a favor del lliurador o de qualsevol altre obligat, i aquests poden tornar a endossar el xec (art. 120).

L’endós ha de ser total, pur i simple; en cas de parcialitat, l’endós és nul, i si és al portador equival a un endós en blanc (art. 121).

L’endós s’ha d’escriure en el xec o en el seu suplement, i ha de ser signat per l’endossant.

És endós en blanc el que no designi l’endossatari o contingui únicament en la signatura de l’endossant. En aquest darrer cas, perquè l’endós sigui vàlid ha d’estar escrit al dors del xec (art. 122).

L’endós transmet tots els drets resultants del xec (art. 123).

L’endossant, llevat de clàusula en contra, garanteix el pagament davant dels tenidors posteriors, i també pot prohibir un nou endós (art. 124).

El tenidor del xec es considera portador legítim d’aquest quan justifiqui el seu dret per una sèrie no interrompuda d’endossos, encara que l’últim endós estigui en blanc (art. 125).

Un endós estès sobre un xec al portador fa responsable l’endossant d’acord amb les disposicions aplicables a l’acció de regrés, però no converteix el títol en un xec a l’ordre (art. 126).

Quan una persona sigui desposseïda d’un xec per qualsevol causa, el nou tenidor, tant si es tracta d’un xec al portador com d’un xec endossable respecte al qual justifiqui el seu dret, no està obligat a retornar-lo si el va adquirir de bona fe (art. 127).

El demandat per una acció basada en un xec no pot oposar al tenidor excepcions fonamentades en les seves relacions personals amb el lliurador o amb els tenidors anteriors, si no és que el tenidor, en adquirir el xec, ha procedit a propòsit en perjudici del deutor (art. 128).

Quan l’endós contingui la menció “valor al cobrament”, “per a cobrança”, “per poder” o qualsevol altra que indiqui un simple mandat, el tenidor pot exercir tots els drets derivats del xec però només el pot endossar a títol de comissió de cobrança (art. 129).

L’endós posterior al protest o a una declaració equivalent i el fet després de l’acabament del termini de presentació només produeixen els efectes de la cessió ordinària (art. 130).

Capítol III: de l’aval

El pagament d’un xec es pot garantir mitjançant un aval, ja sigui per la totalitat de l’import o per una part. Aquesta garantia pot ser prestada per un tercer o per qui ha signat el xec, però no pel lliurat (art. 131).

L’aval s’ha de posar en el xec o en el seu suplement. S’ha d’expressar mitjançant l’expressió “per aval” o amb qualsevol altra fórmula equivalent, i ha d’anar signat per l’avalador. La signatura que consti a l’anvers del xec té validesa com a aval (art. 132).

L’avalador respon de la mateixa manera que l’avalat (art. 133).

Capítol IV: de la presentació i del pagament

El xec és pagador a la vista, i si es presenta abans del dia indicat com a data d’emissió és pagador el dia de la presentació (art. 134).

El xec emès i pagador a Espanya ha de ser presentat al seu pagament en un termini de quinze dies. El xec emès a l’estranger i pagador a Espanya s’ha de presentar en un termini de vint dies si va ser emès a Europa, i de seixanta dies si ho va ser fora d’Europa (art. 135).

Els terminis anteriors es computen a partir del dia que consta en el xec com a data d’emissió, i si el dia del venciment és un dia inhàbil, s’entén que el xec venç el primer dia hàbil següent. En els casos de pèrdua o privació il·legal del xec, el lliurador es pot oposar al seu pagament (art. 136 al 138).

Ni la mort ni la incapacitat del lliurador, encara que sigui després de l’emissió, canvien l’eficàcia del xec (art. 139).

Es considera pagat el xec que després del seu venciment estigui en poder del lliurat. El portador no pot rebutjar un pagament parcial, i en pot demanar la constància mitjançant rebut (art. 140).

El lliurat que paga un xec endossat està obligat a comprovar la regularitat en la sèrie dels endossos, però no l’autenticitat de la signatura d’aquests (art. 141).

El pagament d’un xec lliurat en moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial s’ha de fer en la moneda expressada, sempre que l’obligació de pagament en l’esmentada moneda estigui autoritzada d’acord amb les normes de control de canvis. Si no és possible fer el pagament en la moneda pactada, s’ha de lliurar el valor en euros de la quantitat que consta al xec (art. 142).

Capítol V: del xec encreuat i del xec per abonar en compte

Un xec barrat general es reflecteix amb dues barres paral·leles sobre l’anvers, i un xec barrat especial és aquell que entre les barres escriu el nom d’un banc determinat (art. 143).

El lliurat només pot pagar el xec barrat general a un banc o a un client d’aquell, i només pot pagar el xec barrat especial al banc designat (art. 144).

El lliurador o el tenidor del xec poden prohibir-ne el pagament en efectiu posant a l’anvers l’expressió transversal “per abonar en compte” o equivalent (art. 145).

Capítol VI: de les accions en cas de manca de pagament

El tenidor pot exercir la seva acció de regrés contra els endossants, el lliurador i els altres obligats quan, presentat el xec dins el termini hàbil, no sigui pagat (art. 146).

El protest o la declaració equivalent s’ha de fer abans que expiri el termini de la presentació. Són aplicables també al xec les disposicions relatives a la lletra de canvi que contenen els articles 51 a 56 sobre el protest, deure de comunicació i clàusula “sense despeses” o “sense protest” (art. 147).

Els qui hagin lliurat, endossat o avalat un xec responen solidàriament davant del tenidor. El portador té dret a procedir contra totes aquestes persones, individualment o conjuntament. El mateix dret correspon a qualsevol signant d’un xec que l’hagi pagat (art. 148).

El tenidor pot reclamar a aquell contra qui s’exerceix la seva acció en els casos següents:

  • L’import del xec no pagat.
  • Els rèdits d’aquesta quantitat, meritats des del dia de la presentació del xec i calculats al tipus d’interès legal del diner augmentat de dos punts.
  • Les despeses, incloent-hi les del protest i les comunicacions.
  • El 10 per 100 de l’import no cobert del xec i la indemnització dels danys i perjudicis a què es refereix l’últim paràgraf de l’article 108 quan s’exerceixi l’acció contra el lliurador que hagi emès el xec sense tenir provisió de fons en poder del lliurat.

Qui hagi reemborsat el xec pot reclamar a les persones que siguin responsables davant seu (art. 149 i art. 150):

  • La quantitat íntegra que hagi pagat.
  • Els rèdits d’aquesta quantitat, meritats des de la data de reemborsament, al tipus d’interès legal del diner augmentat en dos punts.
  • Les despeses que hagi realitzat.

Tot endós que hagi reemborsat un xec pot ratllar el seu endós i els endossos subsegüents (art. 151).

Quan no sigui possible presentar el xec, aixecar el protest o fer les declaracions equivalents dins els terminis fixats per una causa de força major, aquests terminis s’han d’entendre prorrogats. El tenidor està obligat a informar l’endossant, o el lliurador, el cas de força major, i a anotar aquesta comunicació, datada i signada per ell, en el xec.

És aplicable en aquest cas el que disposa l’article 55. Una vegada que hagi cessat la força major, el tenidor ha de presentar sense demora el xec al pagament, i, si pertoca, ha d’aixecar el protest (art. 152).

Són d’aplicació al xec les normes que contenen els articles 66 a 68 sobre l’exercici de les accions derivades de la lletra de canvi. També és aplicable al tenidor del xec el que preveu l’article 65 d’aquesta llei per al cas de pèrdua de les accions causals i canviàries (art. 153).

Capítol VII: de la pèrdua, sostracció o destrucció del xec

En els casos de pèrdua, sostracció o destrucció d’un xec, el tenidor desposseït pot acudir davant del jutge per impedir que es pagui a una tercera persona, perquè aquell sigui amortitzat i perquè es reconegui la seva titularitat.

El tenidor desposseït pot realitzar tots els actes tendents a la conservació del seu dret, i fins i tot pot exigir el pagament del xec, prestant la caució que fixi el jutge o la consignació judicial de l’import d’aquell (art. 154).

És aplicable al xec el que disposen els articles 85, 86 i 87 per a la lletra de canvi. La referència que l’últim paràgraf de l’article 87 fa a l’article 19 s’entén feta al 127 (art. 155).

Capítol VIII: del xec fals o falsificat

El dany que resulti del pagament d’un xec fals o falsificat ha de ser imputat al lliurat, si no és que el lliurador ha estat negligent en la custòdia del talonari de xecs o ha procedit amb culpa (art. 156).

Capítol IX: de la prescripció

Aquest capítol fa referència a la prescripció de les accions contra els obligats al pagament del xec.

Les accions que corresponen al tenidor contra els endossants, el lliurador i els altres obligats prescriuen al cap de sis mesos, comptats des de l’expiració del termini de presentació (art. 157).

Les causes de la interrupció de la prescripció estan establertes en l’article 1973 del Codi civil.

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar l’article 1973 del Codi civil.

Capítol X: disposicions generals sobre el xec

La paraula “banc” en el present títol inclou els inscrits en el registre de bancs i banquers, i també les altres entitats de crèdit assimilades (art. 159).

La presentació i el protest d’un xec només es poden fer en dia laborable. Quan l’últim dia del termini prescrit per la llei per efectuar els actes relatius al xec sigui dia festiu, aquest termini ha de quedar prorrogat fins al primer dia laborable següent a la seva expiració (art. 160).

El que disposen els articles 91, 92 i 93 és d’aplicació al xec (art. 161).

Capítol XI: de conflicte de lleis

La capacitat d’una persona per obligar-se per xec es determina per la seva llei nacional. Si aquesta llei declara competent la llei d’un altre país, llavors s’aplicarà aquesta.

La persona incapaç queda, tanmateix, vàlidament obligada si ha atorgat la seva signatura en el territori d’un país de conformitat amb la legislació del qual aquesta persona hauria estat capaç d’obligar-se canviàriament (art. 162).

La llei del país en què el xec és pagador determina les persones contra les quals pot ser lliurat (art. 163).

La forma de les obligacions assumides en matèria de xec es regeix per la llei del país en què han estat subscrites.

Tanmateix, és suficient el compliment de les formes prescrites per la llei del lloc del pagament (art. 164).

Els efectes de les obligacions derivades del xec es regeixen per la llei del país en què aquestes obligacions hagin estat subscrites (art. 165).

Els terminis per a l’exercici de les accions es determinen per a tots els signants per la llei del lloc on el títol hagi estat creat (art. 166).

La llei del país en què el xec s’ha de pagar és l’aplicable per determinar (art. 167):

  • Si el xec ha de ser necessàriament a la vista o si pot ser lliurat a un cert termini comptat des de la vista, i també quins són els efectes de la seva postdata.
  • El termini de presentació.
  • Si el xec pot ser acceptat, certificat, confirmat o visat, i quins són els efectes d’aquestes mencions.
  • Si el tenidor pot exigir i si està obligat a rebre un pagament parcial.
  • Si el xec pot ser barrat o pot portar la menció “per abonar en compte” o una expressió equivalent i quins són els efectes d’estar barrat o de portar aquesta menció o una expressió equivalent.
  • Si el tenidor té drets especials sobre la provisió i quina és la seva naturalesa.
  • Si el lliurador pot revocar el xec i oposar-se al seu pagament.
  • Les mesures que s’han de prendre en cas de pèrdua o robatori del xec.
  • Si és necessari un protest o una declaració equivalent per conservar el dret de regrés contra els endossos, el lliurador i els altres obligats.
  • La forma i els terminis del protest, així com la forma dels altres actes necessaris per a l’exercici o la conservació dels drets.

Exportació amb xec

L’empresa Aligor, SL de Cornellà porta a terme una exportació mitjançant dos xecs personals amb l’empresa japonesa Chiuchiu. En el moment de rebre el xec es troba:

  • Que hi consten quatre signatures, i es detecta que dues no són vàlides.
  • Observen que la quantitat escrita i la quantitat en lletres no coincideixen.
  • Del segon xec volem endossar el 30% del seu valor i observen la clàusula no a l’ordre.
  • A l’hora de cobrar el segon xec, aquest no es fa efectiu. Què pot fer el tenidor?

Respostes:

  • El fet que dues signatures no siguin vàlides no invalida el xec, ja que segons l’article 116 les obligacions dels altres dos signants no deixen de ser vàlides.
  • La quantitat vàlida serà l’escrita en lletres, segons article 115.
  • L’endós parcial es considera nul, segons article 121.
  • Segons l’article 146, el tenidor pot exercir la seva acció de regrés contra els endossants, el lliurador i els altres obligats, quan presentat el xec dins el termini hàbil no sigui pagat, sempre que la manca de pagament s’acrediti per algun dels mitjans següents:
    • Per un protest notarial.
    • Per una declaració del lliurat, datada i escrita en el xec, amb indicació del dia de la presentació.
    • Per una declaració datada per una cambra o sistema de compensació en la qual consti que el xec ha estat presentat dins del termini hàbil i no ha estat pagat.

Normativa vigent sobre moviments de capitals

Cal remarcar que l’anterior legislació, la Llei 40/1979, ni prohibia ni restringia ni imposava cap mena d’exigència ni de requisit administratiu. Tan sols es limitava a facultar amb caràcter general el Govern perquè establís, segons les exigències imposades per la conjuntura econòmica en cada moment, les normes de restricció o control que considerava més oportunes.

Les situació del moment van fer necessari l’establiment de noves sancions en les quals s’inclou una tipificació de les diferents accions i omissions infractores i una concreció més gran de les sancions aplicables en cada cas.

Entre els objectius del control de capitals es troba la millora dels instruments de control sobre l’efectiu i altres mitjans de pagament per reduir el risc de blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme

Aquestes circumstàncies van suposar una actualització de la llei, que va quedar substituïda per l’actual Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior i sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals (BOE 160, de 5 de juliol de 2003).

Aquesta llei estableix el principi de llibertat dels moviments de capitals en línia amb el tractat constitutiu de la Comunitat Europea i el que s’ha d’entendre per transaccions econòmiques amb l’exterior.

Es relacionen quins individus són considerats residents i no residents a Espanya per tal d’identificar els subjectes obligats a declarar, així com de quina manera s’han de posar en coneixement els moviments de capitals i transaccions econòmiques amb l’exterior, mitjançant el mecanisme de declaració.

Estableix la possibilitat de fer actes i negocis afectats per clàusules de salvaguarda o mesures excepcionals a través d’autorització administrativa. Els òrgans de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (servei executiu i secretaria) duran a terme, a requeriment de l’instructor del procediment sancionador per infraccions contra el règim jurídic de moviment de capitals, o per pròpia iniciativa, les actuacions d’investigació que resultin adequades per a l’aclariment dels fets que puguin ser constitutives de les infraccions tipificades en aquesta llei.

La normativa sobre moviments de capital classifica les infraccions en matèria de moviments de capitals en molt greus, greus i lleus, establint en funció d’aquestes les sancions corresponents.

De la legislació aplicable actualment destaquen les següents directives de la Unió Europea, i les lleis i ordres següents:

  • Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, i per la qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, i es deroguen la Directiva 2005/60/CE del Parlament Europeu i del Consell i la Directiva 2006/70/CE de la Comissió.
  • Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del consell, de 20 de maig de 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1781/2006.
  • Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
  • Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior.
  • Ordre EHA/1439/2006, de 3 de maig.
  • Ordre ECC/2402/2015, d’11 de novembre, per la qual es crea l’Òrgan Centralitzat de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme.

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar la web del Tresor públic, on podeu trobar les diferents normatives relacionades amb la prevenció del blanqueig i els moviments d’efectiu.

Llei sobre moviments de capitals, transaccions exteriors i prevenció del blanqueig de capitals

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar la Llei sobre moviments de capital.

La Llei 19/2003, de 4 de juliol, dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior i sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals, s’estructura en dos capítols.

Capítol I: règim general dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior

Aquest capítol conté els articles de l’1 al 7, referents al règim general dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior.

L’article 1 declara, en concordança amb el tractat constitutiu de la Comunitat Europea, el principi de llibertat dels moviments de capitals, i recull el que s’ha d’entendre per transaccions econòmiques amb l’exterior. Des d’una òptica subjectiva, el criteri fonamental en matèria de moviments de capitals és el de la residència.

L’article 2 defineix els conceptes de resident i no resident a Espanya.

L’article 3 possibilita el coneixement dels moviments de capitals i transaccions econòmiques amb l’exterior a través d’un mecanisme de declaració i, a efectes d’informació administrativa i estadística de les operacions, s’identifiquen els subjectes obligats a declarar i els destinataris d’aquesta informació.

Els articles 4 i 5 recullen les clàusules de salvaguarda i les mesures excepcionals que conté el títol III, capítol IV, del tractat constitutiu de la Comunitat Europea, de manera que s’estableix un mecanisme àgil, mitjançant un acord del Consell de Ministres, que permeti aplicar mesures adoptades no tan sols per la Comunitat Europea, sinó per altres organismes internacionals dels quals Espanya sigui membre.

L’article 6 possibilita la realització d’actes i negocis afectats per clàusules de salvaguarda o mesures excepcionals a través de l’autorització administrativa corresponent.

L’article 7 recull una facultat de control que atorga l’article 58.1.b) del tractat als estats membres i que s’ha traduït en la possibilitat, en circumstàncies taxades, de suspendre el règim de liberalització.

Capítol II: règim sancionador

Els articles 8 al 12 constitueixen el capítol II, que estableix el règim sancionador en matèria de moviments de capitals, d’acord amb els principis de legalitat, tipicitat i proporcionalitat i respectant la garantia de procediment.

1. Article 8. Infraccions

Les infraccions de les disposicions que preveu aquesta llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. Article 9. Sancions

Les infraccions a què es refereix l’article 8 donen lloc a la imposició de les sancions que preveu aquest article, basat en la gravetat dels fets.

3. Article 10. Graduació de sancions

Les sancions aplicables a cada cas per la comissió d’infraccions molt greus, greus o lleus es determinen tenint en compte:

  • La naturalesa i l’entitat de la infracció.
  • El grau de responsabilitat i intencionalitat en els fets que concorrin en l’interessat.
  • El temps que hagi transcorregut entre la comissió de la infracció i l’intent de reparació d’aquesta per iniciativa pròpia de l’interessat.
  • La capacitat econòmica de l’interessat.
  • La conducta anterior de l’interessat en relació amb les normes en matèria de moviments de capitals i pagaments exteriors.

4. Article 11. Prescripció de les infraccions i de les sancions

Aquest article estableix que les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys. Les greus, al cap de tres anys, i les lleus, al cap de l’any. Comença a comptar el termini de prescripció des de la data en què la infracció hagi estat comesa. Les sancions que, en virtut de resolució ferma, s’imposin conforme a aquesta llei, prescriuen al cap de cinc anys, les molt greus; de quatre anys, les greus, i de tres anys, les lleus.

5. Article 12. Procediment sancionador

Els òrgans competents de les administracions públiques, així com els dependents de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, han de portar a terme, a petició de l’òrgan instructor o per pròpia iniciativa, les actuacions d’investigació que siguin adequades per a l’esclariment dels fets que puguin ser constitutius de les infraccions tipificades en aquesta llei.

Ordre reguladora de la declaració de moviments de mitjans de pagament per prevenció de blanqueig

La necessitat de control dels moviments d’efectiu es va reafirmar per l’aprovació del Reglament (CE) 1889/2005 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d’octubre de 2005 (publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea amb data 25 de novembre de 2005), relatiu als controls de l’entrada o sortida de diners efectius de la comunitat.

En conseqüència amb tot l’anterior, es va dictar la corresponent, Ordre EHA/1439/2006, de 3 de maig, reguladora de la declaració de moviments de mitjans de pagament en l’àmbit de la prevenció del blanqueig de capitals. Aquesta es compon de 6 apartats:

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar l’Ordre EHA/1439/2006 reguladora dels moviments de mitjans de pagament.

Àmbit d’aplicació

Tot i que existeix llibertat de moviment de capitals, l’ordre reguladora estableix que les persones físiques o jurídiques que actuant per compte propi o de tercer hauran de presentar el model de declaració S-1 en els casos següents:

  • Sortida o entrada d’imports iguals o superiors a 10.000 euros (o import equivalent en moneda estrangera) per persona i viatge en qualssevol d’aquests suports: bitllets, xecs al portador i altres mitjans electrònics al portador.
  • Moviments per territori nacional per un import igual o superior a 100.000 euros (o import equivalent en moneda estrangera).

La finalitat d’aquesta ordre és poder identificar l’origen i el destí del diner que passa per la duana i, en el cas d’efectiu o mitjans de pagament al portador, aquesta identificació no és pot completar totalment. Quan els xecs o targetes de dèbit o crèdit són nominatius, aquesta declaració no serà necessària.

Model de declaració S-1

El model de declaració es pot obtenir a les dependències de duanes i impostos especials o a les administracions de duanes de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les delegacions d’Economia i Hisenda. Així mateix, el model esmentat està disponible a través d’Internet. Una vegada íntegrament emplenat i imprès, s’ha de presentar en el lloc i la forma que estableix la normativa.

Vegeu els “Annexos” de la unitat per consultar el model de declaració S-1.

El model de declaració és únic, i qualsevol variació en les dades s’ha de declarar amb caràcter previ al moviment dels mitjans de pagament presentant un nou model S-1.

Una vegada íntegrament emplenat el model de declaració, l’ha de signar i presentar la persona que transporti els mitjans de pagament.

La presentació telemàtica de la declaració subscrita amb signatura electrònica reconeguda es pot fer a la pàgina web de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.

Lloc i forma de presentació de la declaració en cas de sortida o entrada en territori nacional

En cas de sortida o entrada en territori nacional de mitjans de pagament per un import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera per persona i viatge a través d’un pas fronterer en què hi hagi serveis de duanes permanents, el portador ha de declarar els mitjans de pagament transportats presentant el model S-1.

Només en els casos en què la sortida del territori nacional amb destinació a un Estat membre de la Unió Europea s’hagi d’efectuar a través d’un pas fronterer en què no hi hagi serveis de duanes permanents, el portador ha de declarar prèviament els mitjans de pagament transportats presentant el model S-1 a les dependències provincials de duanes i impostos especials o a les administracions de duanes de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Les entitats de crèdit registrades poden rebre els models S-1 emplenats pels seus clients amb caràcter previ a la sortida de territori nacional de mitjans de pagament per un import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en divisa per persona i viatge, sempre que els mitjans de pagament esmentats siguin objecte de càrrec, almenys parcialment, en compte del client a l’entitat.

La relació de passos fronterers habilitats amb serveis de duanes permanents està disponible a la pàgina web de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (www.aeat.es).

Lloc i forma de presentació de la declaració de moviments per territori nacional

En cas de moviments per territori nacional de mitjans de pagament per un import igual o superior a 100.000 euros o el seu contravalor en divisa, el portador ha de declarar, amb caràcter previ, els mitjans de pagament transportats presentant el model S-1, íntegrament emplenat, a les dependències provincials de duanes i impostos especials de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Intervenció dels mitjans de pagament

L’omissió de la declaració o la falta de veracitat de les dades declarades determina la intervenció pels serveis de duanes o les forces i cossos de seguretat de l’Estat de la totalitat dels mitjans de pagament trobats. Tanmateix, l’autoritat actuant, ateses les circumstàncies del cas, pot acordar la no-intervenció d’un màxim de 1.000 euros per persona i viatge en concepte de mínim de supervivència.

L’acta d’intervenció de mitjans de pagament subjectes a declaració ha de contenir les dades mínimes que s’inclouen com a annex II de la present ordre, i ha de ser remesa immediatament al servei executiu i a la secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries.

Aquest apartat també recull:

  • Informació als viatgers per part del departament de duanes i impostos especials per tal de donar a conèixer l’obligació de presentar la declaració en els termes d’aquesta ordre, amb la col·laboració, si s’escau, de les companyies de transport internacional de viatgers.
  • La comunicació mensual d’operacions s’han de comunicar mensualment al servei executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries qualsevol operació en què intervinguin que suposi moviments de mitjans de pagament subjectes a declaració obligatòria de conformitat amb la present ordre.
  • La col·laboració administrativa implica que qualsevol autoritat o funcionari ha de verificar el compliment de l’ordre i posar en coneixement els possibles incompliments.

Tota informació obtinguda a partir de l’aplicació de l’ordre reguladora del la declaració de mitjans de pagament per prevenció de blanqueig de capitals s’ha de centralitzar en el servei executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries.

La informació relativa als decomissos realitzats per incompliments del que estableix aquesta ordre s’ha de centralitzar en la secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries.

Moviments de capitals

Es preveu una sortida per part de Sofic, SL amb diferents capitals i destinacions. Cal indicar si és necessari realitzar cap tràmit:

  • De Sabadell a Londres amb un import de 18.000 €.
  • Al mateix temps, el representant de Sofic, SL a Madrid es desplaça a Bilbao amb 150.000 €.
  • En cas que no és realitzés la declaració en un moviment de 6,5 milions d’euros, es demanen a quina sanció estarien sotmesos.

Les respostes són:

  • En aquest cas, en tractar-se d’un moviment fora del territori nacional, per una quantitat superior a 10.000 € està obligat a fer la declaració amb el document S-1.
  • En tractar-se de moviments dins del territori nacional, l’obligació de declaració a través del document S-1 és a partir de 100.000 €; per tant, estarà obligat a declarar, ja que la quantitat supera el mínim establert per la normativa.
  • En aquest cas, la llei preveu una sanció greu, ja que la quantitat supera els 6 milions d’euros.
Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats