Activitats

Cost dels efectes impagats

L’objectiu d’aquesta activitat és avaluar la pèrdua quantitativa del que suposa per a l’exportador/venedor el fet de la demora en el cobrament.

Llauna, SA, després de fer una operació comercial amb lletra de canvi per valor de 600.000 € amb Clon, SL, comprova que aquesta darrera no ha fet efectiu el pagament de la lletra i que el banc li ha cobrat 80 € de despeses de devolució. Suposant que el tipus d’interès del mercat és del 2,5%, quina serà la pèrdua financera en total i per dia si el cobrament s’endarrereix 60 dies?

Pèrdua financera per demora de 60 dies en el cobrament 600.000 x 0,025 x 60/360 = 2.500 €, que representa una pèrdua diària de 41,67 €.

Risc comercial

L’objectiu d’aquesta activitat és promoure una dinàmica de consulta sobre aquells clients que pel desconeixement de l’empresa exportadora poden suposar un risc en una operació comercial.

Mir, SA fa una operació de compravenda amb una empresa japonesa i, per tal d’evitar el risc comercial, vol obtenir informació sobre el seu client. Quines fonts d’informació haurà d’utilitzar?

Les fonts poden ser:

  • Informes comercials emesos per empreses de serveis en què es dóna informació de l’empresa (balanços, comptes de pèrdues i guanys, dades del Registre Mercantil, composició de l’accionariat, etc.).
  • Llistats d’impagats: informacions públiques en què es registren els documents financers emesos per una empresa que han estat impagats al seu venciment.
  • Informació de la competència o empreses del sector.
  • Informació a càrrec d’organismes públics (cambres de comerç, COPCA, ICEX, etc.).
  • Informes emesos per entitats financeres o d’assegurances: les empreses d’assegurances proporcionen una qualificació creditícia als clients estrangers depenent de la seva solvència.
  • Igualment, les entitats financeres fan una anàlisi del risc del client en certes operacions de finançament (facturatge, confirmació de pagaments, etc.).

Risc de canvi

L’objectiu d’aquesta activitat és visualitzar la necessitat d’assegurar el canvi per part de l’empresa exportadora a l’hora d’efectuar operacions amb divisa.

L’empresa Ponts de Montgat té una factura pendent de cobrament amb l’empresa Belbet de Boston de 200.000 dòlars EUA. Ponts vol saber el cost que li pot suposar l’opció de venda de la divisa a 60 dies.

El seu banc li ofereix les següents condicions:

  • El canvi és d’1,1 € per cada dòlar, i la valoració de la factura actualment seria: 200.000 UDD x 1,1 = 220.000 €.
  • Preu de la prima d’assegurança que li cobra el banc: 0,0125 per cada dòlar de l’operació al canvi actual.

Al venciment es pot trobar amb les situacions següents:

  • Vendre al canvi inicial.
  • Que el dòlar se situï a 0,95 € per cada dòlar.
  • Que el dòlar se situï a 1,15 € per cada dòlar.

Treball a realitzar:

  • Calcular la prima d’assegurança de canvi que haurà de pagar Ponts.
  • Calcula quants euros cobraria en cada una de les tres situacions que es pot trobar al venciment.

a) Pons pagarà al seu banc:

0,0125 x 200.000 = 2.500 dòlars per la prima

b) Valoració al venciment de les tres opcions:

  • Pons es pot vendre els dòlars a 1,1 € per dòlar igual que en el moment d’emissió de la factura; una vegada cobri la factura en dòlars, aquests els pot vendre al mercat de divises. Això significaria que si cobra els 200.000 dòlars, en vendre’ls li pagarien 200.000 x 1,1 = 220.000 dòlars.
  • Si el dòlar se situa 0,95 € per cada dòlar, preferirà exercir el seu dret a vendre els dòlars a 1,1 € per dòlar, ja que en cas contrari al mercat rebria 200.000 x 0,95 = 190.000 € en contra dels 220.000 que havia assegurat.
  • Si el dòlar se situa a 1,15 € per cada dòlar, preferirà exercir el seu dret a vendre al preu de mercat, ja que li donaran 200.000 x 1,15 = 230.000 €.

Aval de lletra de canvi

L’objectiu d’aquesta activitat és emplenar un document canviari avalat.

L’empresa Sacus, SL ha de cobrar una lletra amb aval per valor de 10.000 €. L’avalador és Joan Gomis Ferrer. Complimenta l’aval de la lletra.

Tipus d'avals

L’objectiu d’aquesta activitat és distingir els diferents tipus d’aval vinculats a les operacions entre empreses.

L’empresa constructora Calim, SA, de Canadà, ha fet una operació de construcció d’un edifici d’oficines per a Sabal, SA de Sabadell. Vol utilitzar un tipus d’aval que garanteixi els terminis i les qualitats establertes. Quins tipus d’aval seria recomanable en aquest tipus d’operació?

En aquest cas podrà fer us d’alguns avals tècnics:

  • De bona execució (performance guarantee): assegura un pagament al comprador si el venedor no compleix de manera adequada, o de manera completa o en el temps estipulat amb les seves obligacions contractuals.
  • De manteniment (fidel compliment): cobreix el període de manteniment establert contractualment durant el qual el subministrador continua sent responsable del bon funcionament del bé adquirit.
  • Contragarantia (counterguarantee): de vegades el beneficiari requereix, per raons legals o comercials, que la garantia a favor seu estigui establerta per un banc del seu país. Aquest procediment es denomina garantia indirecta, per la qual cosa s’emet una garantia (denominada contragarantia) a favor d’una entitat financera contra la qual aquesta entitat financera emetrà la garantia a favor del beneficiari final.

Cost d'avals

L’objectiu d’aquesta activitat és valorar el cost que pot suposar un aval.

L’empresa Patapum, SL demana un aval sobre una operació comercial de 120.000 €. Si l’entitat financera carrega una comissió d’estudi del 0,25%, d’obertura del 0,75% i de risc del 0,80% i l’importador paga cada trimestre, quins seran els costos totals de l’any?

  • Comissió d’estudi: 0,25% de 120.000 = 300 €
  • Comissió d’obertura: 0,75% de 120.000 = 900 €.
  • Comissió de risc (aval): 0,80% de 120.000 = 960 €.

Total despeses 1r trimestre: 300 + 900 + 960= 2.160 €.

Si l’importador paga puntualment cada trimestre 30.000 € (120.000/4), la comissió de l’aval a partir del segon trimestre es calcularà com el percentatge sobre la quantitat pendent per cobrar, ja que és la que queda per avalar en cada període:

  • 2n trimestre: 0,80% de 90.000 = 720 €.
  • 3r trimestre: 0,80% de 60.000 = 480 €.
  • 4t trimestre: 0.80% de 30.000 = 240 €.

El total dels costos de l’aval serà: 2.160 + 720 + 480 + 240 = 3.600 €.