Activitats

Pagament d'una importació mitjançant un xec personal (activitat d'emplenament del xec)

L’objectiu d’aquesta activitat és omplir un xec personal quan s’utilitza aquest com a mitjà de pagament.

L’empresa Càrnies Martí, SA de Vic, dedicada a l’elaboració de productes derivats del porc, fa una comanda el dia 8 de febrer de 2016 al seu proveïdor alemany, Farmapig, AG:

  • Comanda de 1.000 vacunes contra la pesta porcina a 5 € la unitat.
  • Condicions de lliurament: DDU Vic.
  • Termini de lliurament: 10 dies a comptar des que el proveïdor rep la comanda.
  • Forma de pagament: mitjançant un xec personal a l’ordre de Farmapig, AG contra el compte que Càrnies Martí té obert a l’oficina de Banc Comercial situada a la Via Laietana, 75, de Barcelona.
  • Les dades del compte bancari són: CCC 3145 0867 35 0100003709; IBAN: ES89 3145 0867 3501 0000 3709.

El dia 15 de febrer, Càrnies Martí rep les vacunes i envia per courier el xec al seu proveïdor.

Es demana omplir el corresponent xec.

Pagament d'una exportació mitjançant una lletra de canvi (activitat d'emplenament de la lletra)

L’objectiu d’aquesta activitat és omplir una lletra de canvi quan s’utilitza aquesta com a mitjà de pagament.

L’empresa Càrnies Martí, SA de Vic, dedicada a l’elaboració de productes derivats del porc, amb domicili al Camí de Tolosa, 6, 08500 de Vic, rep la visita d’un nou client francès, Beaucoup de Porc, S.A.S., que li fa la següent comanda:

  • 1.000 kg d’espetec a 4,5 euros el kilogram.
  • Les condicions de lliurament son: EX-WORKS Vic.
  • La data de lliurament: 10 dies des que es fa la comanda.
  • La forma de pagament és mitjançant una lletra de canvi a 30 dies vista.
  • El mateix dia que Càrnies Martí emet la corresponent lletra de canvi és acceptada pel client.
  • El domicili de pagament és a l’oficina de Ghost Banque, a l’Av. Diagonal, 14 de Barcelona, i pagadora al seu compte amb CCC 3567 0001 14 2004567890.
  • El client té el seu domicili a 55, Route d’Espagne, 31100, Toulouse, Haute-Garonne.

Es demana omplir la corresponent lletra de canvi.

Pagament d'una importació mitjançant un pagaré (activitat d'emplenament del pagaré)

L’objectiu d’aquesta activitat és omplir un pagaré quan s’utilitza aquest com a mitjà de pagament.

L’empresa Càrnies Martí, SA de Vic, dedicada a l’elaboració de productes derivats del porc, fa una comanda el dia 15 de febrer de 20XX al seu proveïdor de pinsos, Agrocereales Argentinga, S.R.L, amb seu a la ciutat argentina de Còrdova:

  • Comanda de 3.000 sacs de pinso per a porcs a 25 € la unitat.
  • Condicions de lliurament: CIF Barcelona.
  • Termini de lliurament: 30 dies a comptar des que el proveïdor rep la comanda.
  • Forma de pagament: mitjançant un pagaré a l’ordre d’Agrocereales Argentina i amb venciment a 30 dies a partir que es reben les mercaderies, contra el compte que Càrnies Martí te obert a l’oficina de Banc Comercial situada a la Via Laeitana, 75, de Barcelona.
  • Les dades del compte bancari són: CCC 3145 0867 35 0100003709; IBAN: ES89 3145 0867 3501 0000 3709.

El dia 15 de març, Càrnies Martí rep les mercaderies i envia per courier el xec al seu proveïdor.

Es demana omplir el corresponent pagaré.

Pagament d'una exportació mitjançant un xec personal

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la problemàtica de la utilització del xec personal com a mitjà de pagament en les operacions de compravenda internacionals.

L’empresa Càrnies Martí, SA de Vic, dedicada a l’elaboració de productes derivats del porc, rep el dia 1 de febrer de 20XX una comanda d’un client rus amb les següents condicions:

  • Comanda d’una partida de 5.000 pernils d’aglà per un valor de 5 milions d’euros.
  • Condicions de lliurament: CIP Moscou.
  • Termini de lliurament: no més tard de l’1 d’abril de 20XX.
  • Forma de pagament: mitjançant un xec personal barrat contra un compte a l’oficina del Banc Santander a Moscou.

El dia 15 de febrer, l’exportador envia els pernils per carretera al seu destinatari junt amb tota la documentació necessària per a la seva admissió per la duana russa. La mercaderia arriba al seu destí el dia 18 de febrer i és rebuda sense problemes per l’importador rus.

El dia 19 de febrer, l’importador envia a l’exportador un xec personal amb càrrec al seu compte del Banc de Santander mitjançant un courier.

El dia 20 de febrer, l’exportador rep el xec, però en portar-lo al seu banc perquè faci els corresponents tràmits de cobrament s’adona que el xec està emès en dòlars i no en euros, i valorat al tipus de canvi vigent l’1 de febrer.

Una vegada fets els tràmits necessaris, el seu banc li ingressa en compte un total de 5.000.020,34 €, atenent al tipus de canvi actual.

Es demana respondre a les següents qüestions:

  • Quins riscos ha hagut de suportar l’exportador amb la utilització d’aquest mitjà de pagament?
  • Quins riscos ha suportat l’importador?
  • Segons la teva opinió, l’exportador hauria de retornar a l’importador la diferència entre la quantitat rebuda i la quantitat que hi constava a la comanda? Raona la teva resposta.

  • El risc principal és no rebre el xec per part de l’exportador, ja que ha enviat la mercaderia abans de rebre el xec. També podria haver tingut problemes a l’hora de fer-lo efectiu, ja que aquest podria tenir defectes de forma o bé que l’importador no disposés de fons suficients en el seu compte.
  • Cap ni un, ja que no ha enviat el xec fins a rebre la mercaderia.
  • En principi, l’exportador, una vegada cobrat el xec, hauria de tornar a l’importador la quantitat cobrada de més, ja que malgrat que l’importador no ha complert amb les condicions del contracte, aquest incompliment no ha causat cap lesió a l’exportador. No obstant això, atès que la quantitat és relativament petita, és molt probable que les despeses necessàries per fer arribar aquesta quantitat a l’importador fossin més grans que la quantitat a tornar.

Pagament d'una importació mitjançant una lletra de canvi

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el procediment de la utilització d’una lletra de canvi com a mitjà de pagament en les operacions de compravenda internacionals.

L’empresa Càrnies Martí, SA de Vic, dedicada a l’elaboració de productes derivats del porc, rep el dia 10 de febrer de 2016 una oferta d’un proveïdor argentí amb les següents condicions:

  • Oferta d’una partida de 1.000 sacs de 40 kg de blat a un preu de 0,20 € el kg.
  • Condicions de lliurament: CIF Barcelona.
  • Termini de lliurament: no més tard del 10 d’abril de 20XX.
  • Forma de pagament: mitjançant lletra de canvi acceptada amb venciment de 10 de maig de 20XX.
  • Totes les despeses de la gestió del cobrament són a càrrec de l’exportador

El dia 25 de febrer, l’exportador envia la mercaderia al port de Barcelona amb documentació necessària per a la seva admissió per la duana espanyola. La mercaderia arriba al seu destí el dia 25 de març i és rebuda sense problemes per l’importador.

El dia 25 febrer, l’exportador envia la lletra mitjançant un courier.

El dia 30 de març, una vegada comprovada la mercaderia, envia la lletra de tornada a l’exportador amb la seva firma d’acceptació.

El dia 10 de maig rep una notificació del Banc de Sabadell perquè pagui l’import corresponent a la lletra de canvi, i sense més dilació efectua el pagament amb càrrec al seu compte al mateix banc.

Es demana respondre a les següents qüestions:

  • Quins riscos ha hagut de suportat l’exportador amb la utilització d’aquest mitjà de pagament?
  • Quins riscos ha suportat l’importador?
  • Quins problemes podria haver tingut l’exportador si l’importador no hagués acceptat la lletra?

  • L’exportador podria haver tinguts problemes per reclamar el pagament, ja que ha enviat la mercaderia a l’importador abans que aquest li tornés la lletra acceptada.
  • L’importador, en principi, no assumeix cap risc. Només hauria tingut algun problema en el cas que li hagués cobrat les depeses de la gestió de cobrament.
  • L’exportador podria haver girat la lletra per ser cobrada al seu venciment, malgrat que aquesta no hagi estat acceptada. Però en aquest cas, la força per reclamar el seu pagament en cas que el client no pagués seria menor.

Pagament d'una importació mitjançant una ordre de pagament simple

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el procediment de la utilització d’una ordre de pagament simple com a mitjà de pagament en les operacions de compravenda internacionals.

L’empresa Càrnies Martí, SA de Vic, dedicada a l’elaboració de productes derivats del porc, fa una comanda a l’empresa Wüsthof, AG de Solingen (Alemanya):

  • 100 ganivets especials per desossar a un preu total del lot de 10.000 €.
  • Condicions de lliurament: DDP Vic.
  • Termini de lliurament: no més tard del 10 de maig de 20XX.
  • Forma de pagament: ordre de pagament simple emesa a favor de Wüsthof, AG.
  • Totes les despeses de l’emissió de l’odre de pagament són a càrrec de l’importador.

El dia 25 d’abril, l’exportador envia la mercaderia per carretera. La mercaderia arriba al seu destí el dia 27 i és rebuda sense problemes per l’importador.

El mateix dia, i una vegada comprovada la mercaderia, Càrnies Martí cursa una ordre de pagament, a favor de Wüsthof, al Banc Comercial on té obert un compte corrent al seu nom.

El dia 28 d’abril, Banc Comercial envia l’ordre de pagament al seu corresponsal a Alemanya, l’State Bank of Wucher. Aquest, una vegada comprovades totes les dades, informa Wüsthof perquè li comuniqui de quina forma vol que es faci efectiu el pagament.

Wüsthof demana cobrar mitjançant una transferència, la qual cosa és acceptada pel banc corresponsal, però li carrega unes despeses de 15 €.

Es demana respondre a les següents qüestions:

  • Quins riscos ha suportat l’importador?
  • Quins problemes podria haver tingut l’exportador si l’importador no hagués emès l’ordre o l’hagués fet per una quantitat menor?
  • Té dret l’exportador a reclamar a l’importador el reemborsament de les despeses de la transferència?

  • Cap ni un. Aquest és un mitjà segur per a l’importador sempre que no hagi de cursar l’ordre abans que rebi i comprovi la mercaderia objecte de compra.
  • Hauria d’haver reclamat el pagament de l’exportació mitjançant algun sistema d’arbitratge o davant els tribunals, tot demostrant l’incompliment del contracte per part de l’exportador.
  • No, ja que l’ordre de pagament simple no implica, malgrat que és l’habitual, el cobrament de la mateixa mitjançant una transferència. Aquest sempre podria haver anat a cobrar-la per finestreta sense cap tipus de despesa addicional.

Pagament d'una exportació mitjançant una remesa simple

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el procediment de la utilització d’una remesa simple com a mitjà de pagament en les operacions de compravenda internacionals.

L’empresa Càrnies Martí SA de Vic, dedicada a l’elaboració de productes derivats del porc, rep el dia 15 d’abril de 20XX una comanda dels grans magatzems KaDeWe de Berlín. Les condicions de la comanda són les següents:

  • Comanda d’una partida de 150 kg de paté ibèric especial per un total de 3.000 €.
  • Condicions de lliurament: DDP Berlin.
  • Termini de lliurament: 20 dies des que es rep la comanda per l’exportador.
  • Forma de pagament: mitjançant una remesa de dues lletres de canvi de 1.500 € cadascuna amb venciment a 30 i 90 dies a comptar des que l’exportador rebi la mercaderia.

El dia 30 d’abril, Càrnies envia per carretera les mercaderies amb destinació a Berlín mitjançant l’empresa Transportes Manolo, S.L., especialista en enviaments a Alemanya.

El dia 2 de maig, l’exportador lliura les lletres al seu banc (Banc Comercial) amb l’ordre que les passi a l’acceptació per part de l’importador i que posteriorment es faci càrrec d’aquestes per passar-les a cobrament als venciments corresponents.

El dia 3 de maig, Banc Comercial envia les lletres al seu banc corresponsal a Berlín (State Bank of Wucher) perquè les lliuri a l’importador per a la seva acceptació.

El dia 5 de maig, una vegada ja rebuda la mercaderia per part de l’importador, l’State Bank of Wucher comunica al Banc Comercial que l’importador s’ha negat a acceptar les lletres, ja que aquesta acceptació no constava en les condicions de la comanda, però que pagarà les lletres en el moment del seu venciment.

Es demana respondre a les següents qüestions:

  • Quin risc assumeix l’exportador amb la utilització d’aquest mitjà de pagament?
  • Quins riscos assumeix l’importador?
  • Què podria fer l’exportador per aconseguir l’acceptació de les lletres per part de l’importador?

  • Malgrat que l’importador és de reconegut prestigi, aquest podria no fer efectiu el pagament al venciment de les lletres.
  • Cap ni un, ja que rep la mercaderia i per contra ni tan sols es compromet a pagar amb l’acceptació de les lletres.
  • Podria donar instruccions per al protest de les lletres per falta d’acceptació de les mateixes.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació