La roda dels aliments i la piràmide nutricional

Els nutrients es classifiquen entre macronutrients i micronutrients. Els macronutrients són necessaris en grans quantitats en el nostre organisme i són les proteïnes, els carbohidrats i els lípids (també anomenats greixos). Els micronutrients, per la seva banda, es requereixen en quantitats més petites en el nostre cos i són les vitamines i els minerals.

Però també cal conèixer els grups d’aliments i les funcions que tenen en el nostre organisme, ja que els tècnics d’atenció a la dependència necessitaran entendre les necessitats nutricionals que té cada usuari i saber (segons el seu grup d’edat, pes, alçada…) quin aliment proporcionar per a la funció que aquests desenvolupen en el seu organisme.

A la figura i figura, trobareu unes taules amb els diferents aliments classificats en set grups, amb les quilocalories que tenen i els nutrients que contenen (quantitats per 100 grams d’aliment cru preparat per al consum):

Font: http://www.xtec.cat/~afaro1/3rESO/3rESO-digital/nutricio/3ESO-TEXT-BIO-nutricio.htm

Font: http://www.xtec.cat/~afaro1/3rESO/3rESO-digital/nutricio/3ESO-TEXT-BIO-nutricio.htm

Tot i així, partirem de classificar-los en sis grups (seguint la perspectiva mèdica), però, com acabem de veure en la taula anterior, cal tenir present que hi ha altres agrupacions que poden variar una mica. En aquest sentit, doncs, trobarem els següents grups d’aliments, amb les seves funcions respectives:

1. Cereals, patates i sucres
2. Aliments grassos i olis
3. Carns, ous, peix i marisc, llegums i fruita seca
4. Llet i derivats
5. Verdures i hortalisses
6. Fruites i derivats

La seva principal funció és l’energètica i sobretot hi predominen els carbohidrats. Entre els cereals trobem aliments com l’arròs, el pa, el blat, la civada, entre d’altres (figura).

L’arròs conté principalment midó i té menys proteïnes que altres cereals; conté vitamina del grup B i és de fàcil digestió.

El pa és sens dubte un aliment essencial en tota dieta sana i equilibrada i és una important font d’energia diària, però en alguns casos de dietes d’aprimament s’indica que el seu consum sigui menor. Normalment, si és pa blanc, es caracteritza per no contenir fibra, però aquesta augmenta si es tracta de pa integral.

Els productes de brioixeria i galetes solen contenir força hidrats de carboni i greixos i per això, segons la piràmide nutricional, es recomana que se’n faci un consum ocasional; tot i així, si es consumeixen, hauran de ser, preferiblement, amb greixos d’origen vegetal, com l’oli d’oliva o de soia, perquè no siguin tan perjudicials per a la salut.

Pel que fa a les pastes també solen estar elaborades amb sèmola de blat, amb una assimilació lenta en el nostre organisme, ja que estan compostes per carbohidrats complexos.

Els cereals de l’esmorzar tenen també força continguts en hidrats de carboni, però molts sucres, amb la qual cosa, no són recomanables en grans quantitats en la nostra dieta.

Les patates també tenen un important contingut en carbohidrats complexos, per tant, s’assimilen lentament a l’organisme; el més recomanable és consumir-la cuita perquè el midó que conté es fa resistent a la digestió i genera un efecte semblant al de la fibra, mentre que el seu consum en format fregit resulta poc saludable ja que augmenta les calories pel seu greix; conté força potassi, però també (en menors quantitats) magnesi i ferro i aporta vitamines del grup B i també vitamina C. La recomanació de consum de patates s’inclou en la dels cereals, per la seva similitud.

Pel que fa als sucres, són els carbohidrats que tenen gust dolç; entre aquests hi ha la sacarosa, la fructosa, el xarop de glucosa, la lactosa i la maltosa. Es troben en aliments com la mel, la fruita o la llet i es fan servir per a edulcorar llaminadures, medicaments, begudes refrigerants o gelats, entre d’altres. Com que s’assimilen ràpidament al nostre organisme, no són recomanables per a persones amb diabetis o càries.

En canvi, la mel és un aliment que s’absorbeix de forma una mica més lenta, ja que conté sacarosa i fructosa, té propietats antiinflamatòries i antioxidants (a diferència d’altres aliments rics en sucres) per tant, sí que és recomanable ingerir-ne (no per als infants de menys d’un any d’edat). En qualsevol cas, el consum d’aquests aliments (tal com indica la piràmide nutricional) ha de ser ocasional.

També tenen una funció energètica, però en aquest cas degut al seu alt contingut calòric (tenen grans quantitats de lípids). Aquest grup d’aliments es pot dividir en funció del seu origen, vegetal o animal (figura).

Dins dels aliments grassos d’origen vegetal trobem les mantegues de coco, de cacau, la margarina vegetal i els olis vegetals. La mantega de coco s’empra molt en processos d’elaboració de brioixeria industrial i conté àcids grassos saturats, per la qual cosa no és recomanable ingerir-ne. S’utilitza en l’elaboració de xocolates, amb alts continguts d’àcids grassos saturats i monoinsaturats. Pel que fa a la margarina vegetal, conté àcids grassos anomenats trans, molt perjudicials per a la salut i que han estat fruit de resultat de processos d’elaboració industrial.

Finalment, els olis vegetals, tot i que dependrà de quin vegetal en concret procedeixin, es pot dir que contenen àcids grassos omega 6, tot i que, per exemple l’oli de soia també conté àcids grassos omega 3. Els menys recomanables d’ingerir són els olis de palma i de coco pels seus continguts en àcids grassos saturats. En canvi, el més recomanable és l’oli d’oliva, per l’adequada proporció d’àcids grassos omegues 3 i 6.

Aquests aliments desenvolupen la funció plàstica en el nostre organisme, és a dir, intervenen en la formació i renovació dels nostres teixits i diferents òrgans. Els infants són el grup d’edat que necessiten, especialment, aquests aliments, perquè el seu cervell està en formació constant i, per tant, es diu que tenen molta plasticitat cerebral (figura).

Les carns i embotits ens proporcionen, sobretot, proteïnes de gran qualitat, ja que són d’origen animal, però també contenen greixos, minerals i vitamines (sobretot del grup B).

La carn, en general, conté greixos saturats, però tot depèn de la seva procedència; en aquest sentit, doncs, les carns de porc i de xai són, en general, més greixoses que no pas la de vedella, i totes tres ho són, alhora, més que les de les aus (amb l’excepció de la de l’ànec, que sí que és força greixosa) i la de conill. També dependrà del contingut en greix, de l’edat i la part de cada animal.

Les carns de porc ibèric i les de les aus contenen també variables de greixos monoinsaturats i àcids grassos essencials. La vedella és rica en fòsfor i, com la resta de carns vermelles, també conté força ferro, a diferència de les carns blanques.

Pel que fa als embotits, les seves qualitats nutritives són similars a les de la carn, quant a proteïnes i vitamines, però poden contenir més greixos, tot i que no són tan perjudicials si procedeixen del porc ibèric. A més, els embotits que estan fets en salaó contenen molt de sodi, i això també pot ser poc saludable si es consumeix en excés. Cal ressaltar, en aquest sentit, la recomanació de consumir-ne ocasionalment, tal com s’indica en la piràmide nutricional.

Pel que fa als ous, de tots els aliments són els que ens aporten les proteïnes de més alta qualitat (tot i que la major part d’aquestes es troben al rovell), a més de greixos essencials, vitamines (especialment A, D, B2 i B12) i minerals com zinc, fòsfor i seleni. És un aliment molt complet i per això es recomana molt per a etapes com la infància i l’embaràs o en persones que hagin d’augmentar la seva massa muscular (com la gent gran o els esportistes).

A més, els ous conten colesterol en quantitats importants que, contràriament al que abans es pensava, no s’absorbeix de forma completa per l’organisme i, per tant, no provoca un augment del colesterol en la sang de forma directa, de manera que no cal restringir-lo en l’alimentació de la població general.

Pel que fa al peix, és un aliment ric en proteïnes d’alt valor biològic i conté àcids grassos Omega 3 (sobretot el peix blau), molt saludable per al nostre organisme; també proporciona vitamines diverses com la B1, B2, B3, B12, i en alguns peixos més greixosos vitamines A i D. Així mateix, el peix procedent del mar ens proporciona força iode i altres peixos, en general, ens aporten una gran quantitat de minerals, com magnesi, calci, fòsfor, zinc, ferro i potassi. Cal tenir present, però, que el peix té parts que resulten més greixoses, com la de sota de la pell o el fetge, en alguns tipus.

El marisc, com el peix, també aporta força proteïnes d’alta qualitat, així com diversitat de minerals i vitamines B1 i B2, alhora que són aliments poc calòrics i contenen també àcids grassos Omega 3. N’han de restringir el consum les persones que no poden ingerir àcid úric, ja que en contenen grans quantitats.

Pel que fa als llegums, cal dir que aquests són rics en proteïnes (d’origen vegetal, per tant, no de tan bona qualitat com les d’altres grups d’aliments d’origen animal), carbohidrats complexos (fibra i midó), alguns tipus de vitamines i minerals com el calci o el ferro, entre d’altres. Els llegums milloren la qualitat de les seves proteïnes si es couen combinats amb cereals, i arriben a ser de tan alta qualitat com les proteïnes d’origen animal.

Els llegums contenen midó en grans quantitats (menys la soia), la qual cosa fa que es digereixin lentament, i provoquen un augment progressiu de la glucosa en sang. Contenen pocs greixos i els que tenen són cardiosaludables, Omega 3 i Omega 6.

La fruita seca conté importants quantitats de proteïnes, greixos insaturats, vitamines diverses, minerals i fibra (sobretot en les ametlles). És força calòrica, ja que conté un 50% del seu pes en greix; en alguns casos com les nous es tracta de greixos Omega 3 i en les nous i els pinyons greixos Omega 6.

Hi ha alguna fruita seca com les ametlles que conté força calci i d’altres minerals com el magnesi, el fòsfor i el potassi. Pel seu alt contingut en greix també són aliments rics en vitamines liposolubles com la vitamina E. A més, tenen àcid fòlic, vitamina B1, B2 i B3.

La llet i els seus derivats, com els formatges i el iogurt principalment, són aliments que contenen proteïnes d’alta qualitat i també grans quantitats de calci i fòsfor; i també són una important font de vitamines A, D, B2 i B12. Per a les persones que puguin presentar problemes de colesterol o de sobrepès, entre d’altres, es recomana el consum d’aquest grup d’aliments desnatats o semidesnatats (figura).

Els iogurts, com que contenen llet fermentada i en menor quantitat que la llet, són més ben tolerats per persones que tinguin intolerància a la lactosa; també cal dir que contenen més quantitats de proteïnes que la llet i són fàcils de digerir, per la qual cosa són beneficiosos per a infants menors d’un any, a diferència de la llet sencera.

Els formatges contenen menys lactosa que la llet i els seus nutrients es troben més concentrats com més madur sigui el formatge. Igual que el iogurt, el formatge també conté proteïnes de més digestibilitat que la llet.

En aquest grup d’aliments hi predominen les vitamines, l’aigua (entre un 80 i 90% de contingut), els minerals i la fibra. Contràriament, no tenen gaire quantitat de proteïnes (a més, són de baixa qualitat, ja que són d’origen vegetal) ni greixos, per la qual cosa es recomana la seva ingesta en casos de dietes baixes en calories (figura).

Pel que fa a les vitamines, tenen força vitamina C aliments com els pebrots, els espinacs o el julivert, entre d’altres; la vitamina A abunda en verdures i hortalisses amb colors forts, com el tomàquet, la pastanaga i també el pebrot; i les vitamines del grup B les trobem en verdures de fulla verda.

Quant als minerals, el més abundant en aquest grup d’aliments és el potassi, però algunes verdures i hortalisses també contenen força ferro i calci (com és el cas dels espinacs o les bledes, entre d’altres).

Cal esmentar també que, segons com es cuini aquest grup d’aliments es poden perdre força els seus nutrients i per tal d’evitar-ho es recomana consumir-los cuits (al vapor) o crus.

Aquest grup d’aliments es caracteritza per contenir, sobretot, aigua, sucres, vitamines, minerals i fibra.

En aquest sentit, la major part de fruites aporten poques calories pel seu alt contingut d’aigua, tret d’algunes com l’alvocat, el coco o el plàtan. Pel que fa als sucres, en contenen força, depenent del grau de maduració de la fruita (com més maduració, generalment més sucres). De fibra en contenen també força quantitat (com el kiwi, la pera o la pruna) i en altres en tenen menys quantitat (com la síndria o el raïm), a més, en algunes fruites la fibra es troba a la pell (figura).

Les fruites, com s’ha esmentat anteriorment, són una font important de vitamines, com la C en el cas del kiwi, les taronges, maduixes i meló.

Les fruites amb minerals més abundants són l’alvocat, el kiwi, el meló, el raïm negre i el plàtan.

Pel que fa als derivats de les fruites, són les fruites dessecades, que són més calòriques i tenen menys aigua (com figues i dàtils, entre d’altres), les melmelades o confitures, que contenen també més calories per l’augment de sucres i perden vitamines en el processament i, finalment, els sucs, que perden fibra en la seva elaboració. Per totes aquestes modificacions en els valors nutricionals, cap derivat de fruita pot substituir la ingesta de fruita fresca.

La dieta equilibrada és aquella a través de la qual es garanteix la ingesta de tots els nutrients necessaris per al nivell d’energia adequat que requereix l’organisme de la persona. Actualment, i ja des de fa temps, es parla molt del concepte de dieta mediterrània, ja que és un terme força acceptat en la nostra societat per tal d’establir aquest equilibri entre el que ingerim i el que necessitem, segons els requeriments del nostre dia a dia.

En aquest sentit, la dieta mediterrània és aquella en la qual hi predominen aliments com fruites, verdures, hortalisses, cereals, oli d’oliva verge extra, és a dir, tots aquells que són d’origen vegetal, deixant en un segon pla els productes làctics, el peix i després les carns i els ous.

No s’ha d’oblidar, tampoc, la ingesta diària recomanada d’aigua, que ha d’estar al voltant del 0,2% del pes corporal de la persona (recomanació orientativa de l’OMS). De fet, és difícil mesurar la quantitat d’aigua utilitzada o perduda pel cos; en qualsevol cas, caldrà tenir molt present el risc de deshidratació que la persona pot patir, que s’inicia a partir del 3% de la pèrdua de pes corporal com a conseqüència de la pèrdua de líquids.

Altres dades que sí que donen una quantitat més orientativa de la dosi necessària d’aigua és la que els serveis sanitaris del Regne Unit, per exemple, indiquen, des d’on s’apunten entre sis i vuit gots d’aigua (incloent-hi aquí l’aigua que contenen diversos aliments, com ara les fruites).

A la taula, podeu veure les racions recomanades per mantenir una dieta equilibrada; pel que fa a l’activitat física, es recomana, com a mínim, passejar vint minuts al dia.

En definitiva, tota dieta equilibrada ha de garantir que no hi hagi excés ni escassetat de cap dels nutrients, així com que hi hagi l’aportació calòrica adequada per a cada persona. L’equilibri s’estableix, per tant, a través de la ingesta variada de tots els grups d’aliments, que s’han tractat en apartats anteriors, de manera que si hi ha una carència d’un determinat nutrient en algun aliment, se suplirà amb els nutrients d’altres aliments que ho continguin. Cal, per tant, tenir molt present com s’estructuren les recomanacions d’ingesta d’aliments que s’han indicat en la piràmide nutricional.

Per poder entendre quines dietes diferents hi ha, primer de tot haurem de veure algun concepte sobre les necessitats que poden presentar les persones en situació de dependència, com és el cas de biotip, que es defineix com el “conjunt de característiques constitucionals corporals, biològiques i psicològiques de cada individu”. Així doncs, hi ha uns requeriments energètics per a cada biotip diferent, depenent de l’edat, el sexe i el pes, entre d’altres factors.

Partint del concepte de dieta equilibrada (basat en la dieta mediterrània), cal parlar, també, del que es defineix, en termes dietètics, com a dieta basal: aquella que garanteix tots els components essencials per a la nutrició, sense modificacions en nutrients o energia. És, per tant, la indicada per a persones que no requereixen restriccions o aportacions extres de determinats nutrients, ja que no pateixen de cap malaltia.

Hi ha normes alimentàries que serveixen per a persones que tenen entre 20 i 65 anys. Estan dirigides a persones de la nostra societat amb un accés fàcil a l’alimentació. Aquestes normes són:

• Menjar amb varietat. Quan mengem aliments molt diversos obtenim més varietat de nutrients. Actualment, abusem d’aliments molt calòrics com la carn, els embotits o els dolços i, en canvi, mengem molt poca fruita, hortalisses i verdures.
• Menjar amb moderació. Segons diferents estudis mengem, de mitjana, un 20% més de les calories que necessitem, cosa que fa que cada cop siguin més freqüents els problemes de sobrepès i obesitat. L’alimentació ha d’aportar a cada individu l’energia que necessita i que pot estimar-se a partir del pes, l’edat, el sexe i l’activitat física. S’ha de tenir present que la sensació de gana no és un bon indicatiu de les necessitats calòriques, ja que depèn més del costum i dels estímuls externs que de la necessitat energètica real.
• Menjar amb tranquil·litat, sense presses i mastegant bé. Per exemple, si només es compta amb 15 minuts per berenar, és millor prendre assegut un got de llet amb galetes que un entrepà dret i amb el cap en una altra cosa.
• No picar entre hores. Entre hores sol menjar-se més del que sembla, i aliments molt calòrics: embotits, formatges, llaminadures… Per evitar picar és important fer un nombre d’àpats suficient, incloent-hi un mos a mig matí i el berenar a mitja tarda.
• Evitar l’excés de lípids. Entre els olis i els greixos no haurien de sumar més del 35% de les necessitats calòriques diàries; això són uns 100 g al dia, però el consum mitjà a Espanya arriba als 120 g/dia. Es pot reduir el consum de greixos menjant menys carn, elegint talls més magres o retirant amb el ganivet el greix visible. Els olis no cal reduir-los tant, ja que ens aporten àcids grassos saludables.
• Limitar el consum de sucres. El 55% de les necessitats energètiques diàries s’han d’aportar mitjançant glúcids, però d’aquests la majoria han de ser glúcids complexos com el midó dels cereals, els llegums o els tubercles. Els sucres haurien de ser com a màxim el 10% dels glúcids, cosa que significa entre 25 i 30 g diaris. L’excés de sucres s’emmagatzema en forma de lípids produint obesitat, i a més pot produir malalties com la diabetis. Una bona estratègia és substituir els dolços per peces de fruita, que contenen menys sucre i, a més, aporten moltes vitamines.
• Prendre menys sal. L’excés de sal afavoreix la hipertensió arterial. L’OMS aconsella no superar els 5 g de sal diàriament sumant la que ja tenen els aliments i la que s’afegeix. Tanmateix, el consum mitjà de sal a Espanya és d’uns 10 g/dia, el doble del recomanat.
• Compensar els excessos. Els excessos s’han d’evitar en la mesura del que es pugui, però és inevitable passar-se amb el menjar de tant en tant en dinars familiars, festes, restaurants… Pot admetre’s un excés molt de tant en tant, però s’hauria de compensar menjant menor quantitat l’endemà i aliments de grups diferents; si ens hem excedit amb la carn, per exemple, l’endemà es pot menjar una amanida i fruita.
• Prendre aliments rics en fibra. El consum de fibra té molts beneficis: millora el trànsit intestinal, alenteix l’absorció de glúcids i lípids, prevé l’aparició de determinats càncers… Una bona manera de consumir fibra és menjant almenys cinc racions de fruites i verdures al dia. Els llegums i els cereals integrals també són una bona font de fibra.
• Moderar o eliminar la ingesta d’alcohol. L’alcohol no aporta cap benefici per a la salut, i per això no és recomanable prendre’n. De tota manera, és acceptable prendre petites quantitats de begudes fermentades.

Els requeriments nutritius de les persones grans o en situació de dependència són similars als de les persones adultes. Així i tot, les seves necessitats calòriques són inferiors, ja que amb l’edat o la manca de mobilitat baixen la taxa metabòlica basal i l’activitat física. En tot cas, l’aportació calòrica no ha de ser inferior a 1.500 kcal/dia. Existeixen, a més, algunes recomanacions específiques per a les persones grans pel que fa als aliments que els convé incloure en les dietes:

1. Llet i derivats: tenen un requeriment molt alt de calci per prevenir fractures i malalties com l’osteoporosi. Així doncs, és especialment important que compleixin les 2-4 racions de làctics recomanades a la piràmide nutricional. Pel que fa als formatges, n’han de prendre pocs, i millor si són frescos.
2. Carn, ous, peix i llegums: els requeriments de proteïna de les persones grans són els mateixos que els dels adults, però la seva digestió és menys eficient. Així doncs, és important que compleixin amb les racions recomanades de carn, peix i ous:
   • Carns: 2-3 racions per setmana. S’ha de prendre carn fàcil de menjar, com el pit de pollastre, les mandonguilles o la carn picada.
   • Peix: 3-4 racions per setmana. Preparat al vapor, cuits, a la planxa o al forn. Si la persona ha perdut molt la seva autonomia és preferible el peix sense espines.
   • Ous: 3 per setmana. Poden preparar-se en truites, cuits, al plat…
   • Llegums: 2-3 cops per setmana. Amb l’edat disminueix la tolerància a la fibra dels llegums, per la qual cosa convé passar-los pel passapuré per treure part de la fibra.
3. Cereals, tubercles: han de ser la base de la seva alimentació, aportant aproximadament un 55% del total de calories. Convé anar variant-los per evitar que la persona se’n cansi.
4. Fruita, verdures i hortalisses: són recomanables diàriament, tant crues com cuites. Així i tot, s’han de tenir algunes precaucions per als ancians més limitats. Els purés de verdures poden ser molt adequats. A les amanides es pot tallar l’enciam molt petit, ratllar la pastanaga i pelar el tomàquet. La fruita pot presentar-se pelada i tallada en forma de macedònia, en compota o cuita. En general no és recomanable afegir-hi sucre.
5. Aliments grassos: no han de sobrepassar el 30% de les calories de la dieta. Els olis són millor prendre’ls crus que fregits. És important reduir el consum de salses olioses, greixos i mantega.
6. Dolços i brioixeria: convé limitar-los pel que fa al nombre de racions diàries i al volum de cada ració.
7. Begudes alcohòliques i estimulants: els ancians sans poden prendre un o dos gots de vi o begudes alcohòliques fermentades al dia, però convé que evitin les destil·lades. El consum de les begudes estimulants com el cafè depèn de la seva tolerància. En general, amb l’edat convé anar diluint aquestes begudes.
8. Líquids: convé que beguin uns 20 ml diaris per cada kg de pes. Així, un ancià de 75 kg hauria de prendre un mínim d’1,5 L diaris de líquid. Poden combinar l’aigua amb sucs, brous… És important assenyalar que als ancians sovint no els funciona bé el mecanisme de la set. Així doncs, convé assegurar-se que beguin el necessari encara que no tinguin set, per evitar que es deshidratin. Això és especialment important a l’estiu, ja que la calor augmenta la pèrdua de líquids per transpiració.

En contraposició amb la dieta basal, trobem totes aquelles dietes que entren en el grup de les anomenades dietes terapèutiques i que, a continuació, agruparem segons les modificacions que representen respecte a la dieta basal. Ens referim a:

1. Dietes per a persones amb hipercolesterolèmia
2. Dietes modificades segons l’energia requerida
3. Dietes modificades en proteïnes
4. Dietes modificades en hidrats de carboni
5. Dietes modificades en fibra
6. Dietes modificades en minerals

Dins d’aquestes dietes podem trobar la dieta indicada per a persones amb hipercolesterolèmia (quan el colesterol sanguini total està per sobre de la xifra de 200 mg/dl) i que poden tenir riscos cardiovasculars i d’arterioesclerosi.

A la taula, podeu veure un exemple de menú de dieta per a persones amb colesterol. Aquest menú aporta 2.005 Kcal, conté 98,76 g de proteïnes, 74,86 g de lípids i 234,18 g d’hidrats de carboni:

La dieta hipocalòrica suposa una restricció en les calories de la persona, per la seva situació de sobrepès o obesitat. És fonamental que hi hagi menys quantitat de greixos. A la taula podeu veure un exemple de menú; que aporta 1.797 kcal, conté 86 g de proteïnes, 76 g de lípids i 190 g d’hidrats de carboni.

La dieta hipercalòrica, al contrari que l’anterior, implica un augment de calories en la persona, a través de la ingesta d’hidrats de carboni i de greixos; sol aplicar-se en situacions de convalescència on la persona pateix alguna malaltia que li pot produir desnutrició, o en grups de població com les dones embarassades o lactants, entre d’altres.

A la dieta hiperproteica s’ha d’augmentar l’aportació de proteïnes de la persona; sol estar recomanada per a persones amb baix pes (trastorns alimentaris com l’anorèxia, per exemple) o que pateixen malnutrició.

A la taula podeu veure un exemple de menú de dieta hipercalòrica i hiperproteica; aquest menú aporta 2.455,57 kcal, conté 91,62 g de proteïnes, 117,88 g de lípids i 256,42 g d’hidrats de carboni.

En contraposició amb l’anterior, la dieta hipoproteica representa una restricció en la ingesta de proteïnes de la persona, ja sigui per trastorns renals o per intolerància al gluten, entre d’altres.

Aquestes dietes se solen aplicar quan la persona presenta cetosi, és a dir, acidesa causada per inanició o abundància de greixos, entre d’altres; moltes dietes amb restriccions de carbohidrats són indicades per a persones amb diabetis, on s’ha de vetllar, constantment, perquè l’índex de glucèmia en sang sigui l’adient. També són dietes indicades per a persones amb obesitat mòrbida o amb epilèpsia.

A la taula podeu veure un exemple de menú de dieta per a persona amb diabetis; aquest menú aporta 1.841,94 kcal, conté 105,94 g de proteïnes, 80,05 g de lípids i 174,44 g d’hidrats de carboni.

La dieta laxant és adient per a aquelles persones que pateixen estrenyiment o alentiment en els processos intestinals; aquestes patologies són freqüents en les persones amb mobilitat reduïda i en algunes persones grans que redueixen la seva activitat física, per tant, el tècnic d’atenció a persones en situació de dependència haurà de vetllar perquè aquests col·lectius no pateixin aquestes problemàtiques. En aquest sentit, és bàsica la ingesta d’aigua diària recomanada i d’aliments amb alts continguts en fibra.

A la taula podeu veure un exemple de menú de dieta laxant o rica en fibra; aquest menú aporta 2.115 kcal, conté 97,49 g de proteïnes, 91,11 g de lípids i 225,05 g d’hidrats de carboni i 43,56 de fibra.

A la dieta astringent, al contrari que la laxant, la persona haurà de reduir la ingesta d’aliments fibrosos; està indicada per a aquells casos en què es pateixin diarrees.

A taula teniu un exemple de menú de dieta astringent progressiva, és a dir, els aliments que ha de consumir la persona s’han d’anar introduint a la dieta segons la tolerància, i a mesura que les deposicions i l’estat general de la persona resident vagin millorant:

La dieta hiposòdica està indicada en persones que pateixin hipertensió arterial o algunes cardiopaties, per tant, hauran de reduir la ingesta de sal en els aliments rebaixant-ne, així, les quantitats de sodi. Alguna recomanació per suplir la sal en els aliments va en la línia d’amanir o preparar-los amb espècies.

A la taula podeu veure un exemple de menú de dieta hiposòdica; aquest menú aporta 2.066,41 kcal, conté 74,38 g de proteïnes, 72,25 g de lípids i 278,43 g d’hidrats de carboni i 631,75 mg de sodi.

A banda de les dietes terapèutiques, que varien segons els seus continguts nutricionals i les necessitats de la persona, també podem trobar diferències en les dietes segons com aquestes es presentin en l’àpat. Així doncs, trobem la dieta normal (on hi ha tant aliments líquids com sòlids, adient per a persones que no tenen problemes de masticació ni deglució), dieta líquida (indicada per a persones que sí que pateixen problemes en la masticació, com per exemple persones amb tretraparèsia, amb paràlisi cerebral…), dieta semitova (formada per purés, sopes, iogurts…) i dieta tova (similar a la dieta basal, però prioritzant aliments tous com el peix, la truita… que siguin de fàcil masticació i digestió per a la persona).

Altres dietes que també s’han de tenir en compte seran aquelles que tenen restriccions de determinats components dels aliments; com ara la dieta per a persones amb celiaquia (intolerància alimentària que provoca en la persona reacció adversa per la ingesta de cereals que continguin gluten, és a dir, blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o les seves varietats híbrides i productes derivats), la dieta per a persones amb intolerància a la lactosa i a la proteïna de la llet, entre d’altres.

A més de tenir presents els anteriors aspectes sobre els continguts nutricionals i la presentació de les dietes, també cal conèixer les diferents formes d’administració dels aliments que hi ha, en funció de la situació de dependència en què es trobi cada persona. Així doncs, hi haurà usuaris als quals caldrà presentar la dieta de forma oral, és a dir, el seu consum serà per la boca; mentre que d’altres ho requeriran de forma enteral, és a dir, a través d’una sonda connectada a l’aparell digestiu; també hi haurà casos en els quals caldrà administrar els aliments per via parenteral, és a dir, directament a la sang.

L'organització i seguiment de l'alimentació de les persones en situació de dependència

La llista de la compra

L'etiquetatge dels aliments