Activitats

"Del camp a la taula"

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la cadena alimentària i entendre el circuit que els aliments segueixen fins que arriben als consumidors.

Cerqueu informació sobre el trajecte que segueixen els aliments des que es troben al camp, fins que es consumeixen. Després, feu un resum de les fases i expliqueu-les.

Possible solució:

“Del camp a la taula” és una frase que resumeix el trajecte que recorren els aliments. En un dels extrems de la cadena hi ha els productors de matèria primera i, en l’altre, hi ha els ciutadans que adquireixen els aliments i els consumeixen, és a dir, els consumidors. En aquest sentit, totes les baules de la cadena alimentària tenen un paper i una responsabilitat a l’hora d’aconseguir la seguretat alimentària. Durant aquest trajecte, els aliments han de passar per una sèrie de controls per garantir-ne la seguretat.

Baules de la cadena alimentària:

  1. Producció primària: agricultura, ramaderia i pesca. Correspon a la cria, a la producció i al cultiu dels productes de la terra, de ramaderia, de caça i de pesca, és a dir, de la matèria primera.
  2. Elaboració d’aliments (indústria alimentària i artesania). S’encarrega de la preparació o de la fabricació d’un aliment a partir de les matèries primeres que arriben de la producció primària.
  3. La comercialització o venda. Els aliments que prepara la indústria i/o l’artesania, s’adquireixen en botigues, mercats, supermercats, etc.
  4. Els consumidors. Són l’última baula de la cadena alimentària, ja que són els qui consumeixen aquests aliments.

Font: Guia Oberts a la seguretat alimentària (DIBA).

Tècniques de conservació dels aliments

L’objectiu d’aquesta activitat és consolidar els coneixements sobre les diferents tècniques de conservació dels aliments.

Classifiqueu les tècniques de conservació dels aliments en aquelles que es basen en treure o reduir la quantitat d’aigua i aquelles que s’utilitzen per mantenir la llet en bon estat durant uns quants dies.

Possible solució:

Les tècniques o mètodes basats en treure o reduir la quantitat d’aigua dels aliments són:

  • La dessecació, que consisteix en extreure part de l’aigua dels aliments deixant-los assecar al sol.
  • La deshidratació, que utilitza la calor per eliminar l’aigua.
  • La liofilització, que consisteix en eliminar l’aigua del producte sotmetent l’aliment a un refredament molt sobtat.

Pel que fa als mètodes per al manteniment i la conservació de la llet:

  • La fermentació evita la degradació de la llet convertint-la en un producte diferent, com els iogurts o els formatges.
  • La pasteurització.
  • El tractament UHT.
  • La liofilització permet conservar la llet en forma de llet en pols.
  • La refrigeració permet mantenir la llet a la nevera durant uns quants dies.

Font: Apunts del mòdul Aliments i nutrició

Emmagatzematge dels aliments

L’objectiu d’aquesta activitat és establir l’ordre d’emmagatzematge.

En un pis tutelat de persones amb diversitat intel·lectual, s’ha d’explicar als usuaris nous com s’han d’organitzar per situar els aliments que s’han comprat en el rebost, frigorífic i congelador. Quines pautes d’ordre cal tenir en compte per ensenyar aquest procediment?

Aquesta resposta és orientativa. Heu de tenir en compte que, en funció de les característiques dels usuaris que tingueu en la unitat de convivència, els passos poden ser diferents.

Pautes que es podrien preveure:

  • Cal identificar, per a cada aliment, el lloc que li correspon
  • Posar la data de congelació en els aliments que s’hagin de congelar i protegir-los per tal que no s’assequin.
  • Els aliments que s’han de posar al frigorífic és recomanable que segueixin l’ordre establert també per a la nevera.
  • En el rebost, els aliments han d’estar tancats, i cal posar al davant els més antics.

Els additius alimentaris

L’objectiu d’aquesta activitat és ampliar els coneixements sobre els additius alimentaris.

Un cop heu vist com es defineix el terme additiu, cerqueu informació sobre els diferents tipus que hi ha.

Possible solució:

Els additius s’utilitzen amb 27 finalitats tecnològiques o classes funcionals diferents:

  1. Edulcorants: substàncies que s’empren per donar un gust dolç als aliments o en edulcorants de taula.
  2. Colorants: substàncies que donen color a un aliment o li retornen el color original; poden ser components naturals dels aliments i substàncies naturals que normalment no es consumeixen com a aliments en elles mateixes ni es fan servir com a ingredients característics dels aliments. Es consideren colorants en el sentit d’aquest Reglament els preparats obtinguts a partir d’aliments i altres materials comestibles naturals de base mitjançant una extracció física, química, o física i química, que porta a la separació dels pigments respecte dels components nutritius o aromàtics.
  3. Conservadors: substàncies que prolonguen la vida útil dels aliments protegint-los del deteriorament causat per microorganismes o que protegeixen del creixement de microorganismes patògens.
  4. Antioxidants: substàncies que prolonguen la vida útil dels aliments protegint-los del deteriorament causat per l’oxidació, com ara l’enranciment dels greixos i els canvis de color.
  5. Suports: substàncies emprades per dissoldre, diluir, dispersar o modificar físicament d’una altra manera un additiu alimentari, un aromatitzant, un enzim alimentari o un nutrient o una altra substància afegits a un aliment amb finalitats nutricionals o fisiològiques sense alterar-ne la funció (i sense tenir per elles mateixes cap efecte tecnològic), amb la finalitat de facilitar-ne la manipulació, aplicació o ús.
  6. Acidulants: substàncies que incrementen l’acidesa d’un producte alimentari o li confereixen un gust àcid, o totes dues coses.
  7. Correctors de l’acidesa: substàncies que alteren o controlen l’acidesa o alcalinitat d’un producte alimentari.
  8. Antiaglomerants: substàncies que redueixen la tendència de les partícules d’un producte alimentari o a adherir-se unes a altres.
  9. Antiespumants: substàncies que impedeixen o redueixen la formació d’escuma.
  10. Agents de càrrega: substàncies que augmenten el volum d’un producte alimentari sense contribuir significativament al seu valor energètic disponible.
  11. Emulgents: substàncies que fan possible la formació o el manteniment d’una mescla homogènia de dos fases o més no miscibles, com ara l’oli i l’aigua, en un producte alimentari.
  12. Sals de fosa: substàncies que reordenen les proteïnes contingudes en el formatge de manera dispersa, amb la qual cosa produeixen la distribució homogènia del greix i altres components.
  13. Enduridors: substàncies que tornen o mantenen els teixits de fruites o hortalisses fermes o cruixents o actuen junt amb agents gelificants per produir o reforçar un gel.
  14. Potenciador de gust: substàncies que realcen el gust o l’aroma, o tots dos, d’un producte alimentari.
  15. Escumejants: substàncies que fan possible formar una dispersió homogènia d’una fase gasosa en un producte alimentari líquid o sòlid.
  16. Gelificants: substàncies que donen textura a un producte alimentari mitjançant la formació d’un gel.
  17. Agents de recobriment (inclosos els lubricants): substàncies que, quan s’apliquen en la superfície exterior d’un producte alimentari, li confereixen un aspecte brillant o el revesteixen amb una capa protectora.
  18. Humectants: substàncies que impedeixen la dessecació dels aliments contrarestant l’efecte d’una atmosfera amb un gravat sota la humitat, o que afavoreixen la dissolució d’una pols en un mitjà aquós.
  19. Midons modificats: substàncies obtingudes per un o més tractaments químics de midons comestibles, que poden haver patit un tractament físic o enzimàtic i ser diluïdes o blanquejades amb àcids o bases.
  20. Gasos d’envasament: gasos, diferents de l’aire, introduïts en un recipient abans o després de col·locar-hi un producte alimentari, o mentre s’hi col·loca.
  21. Gasos propel·lents: gasos diferents de l’aire que expulsen un producte alimentari d’un recipient.
  22. Gasificants: substàncies o combinacions de substàncies que alliberen gas i, d’aquesta manera, augmenten el volum d’una taula.
  23. Segrestants: substàncies que formen complexos químics amb ions metàl·lics.
  24. Estabilitzants: substàncies que possibiliten el manteniment de l’estat fisicoquímic d’un producte alimentari; inclouen les substàncies que permeten el manteniment d’una dispersió homogènia de dues o més substàncies no miscibles en un producte alimentari, les que estabilitzen, retenen o intensifiquen el color d’un producte alimentari i les que incrementen la capacitat d’enllaç dels aliments, en especial l’encreuament de les proteïnes, que permet unir trossos d’aliment per formar un aliment reconstituït.
  25. Espessidors: substàncies que augmenten la viscositat d’un aliment.
  26. Agents de tractament de les farines: substàncies, diferents dels emulgents, que s’afegeixen a la farina o a la massa per millorar-ne la qualitat de cocció.
  27. Potenciadors de contrast: substàncies que, quan s’apliquen a la superfície exterior de fruites o verdures després de la despigmentació de determinades parts (per exemple, mitjançant làser), ajuden a distingir aquestes parts de la resta de la superfície en aplicar color a l’arrel de la interacció amb components determinats de l’epidermis.

Font: Informació sobre additius

Anar a la pàgina anterior:
La conservació dels aliments
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació