Drets i deures en l'àmbit preventiu

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

L’article 14.1 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL) reconeix el dret del treballador a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret configura un deure correlatiu de protecció per part de l’empresari dels riscos a què poden estar exposats els treballadors. Per complir aquest deure l’empresari haurà de garantir la seguretat i salut de les persones que té al seu servei, amb l’adopció de les mesures que siguin necessàries per a la seva protecció. Aquest deure de protecció es fa també extensiu a les administracions públiques en relació amb el personal al seu servei.

Segons l’article 14.1 LPRL, els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret suposa l’existència d’un deure correlatiu de l’empresari de protecció dels treballadors davant els riscos laborals.

Els drets i deures dels treballadors

La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) regula, en el capítol III, els drets específics dels treballadors dins de l’àmbit preventiu; són els següents:

  1. Dret d’informació sobre els riscos i les mesures preventives que calgui adoptar (art. 18 LPRL). La llei estableix el dret que tenen a rebre tota la informació necessària sobre els riscos existents en el seu lloc de treball i sobre les mesures de protecció i prevenció que els cal aplicar.
  2. Dret de formació teòrica i pràctica en matèria preventiva (art. 19 LPRL). S’estableix el dret de rebre formació teòrica i pràctica en matèria de prevenció, que caldrà actualitzar quan sigui convenient. Aquesta formació ha de ser gratuïta per al treballador o treballadora i ha de tenir la consideració de temps de treball.
  3. Dret d’informació sobre les mesures d’emergència (art. 20 LPRL) existents a l’empresa i les actuacions que li caldrà realitzar en les situacions d’emergència a l’empresa, i pel que fa a l’adopció de mesures necessàries en matèria de primeres auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels treballadors.
  4. Dret a la consulta i participació dels treballadors (art. 18 LPRL). Els treballadors tenen reconegut el dret a formular propostes en aquelles qüestions que afectin la seguretat i la salut en el treball amb la finalitat de millorar les condicions de treball. Aquesta participació es realitza per diferents canals, especialment a través del comitè de seguretat i salut i dels delegats i delegades de prevenció.
  5. Dret a la protecció de col·lectius especialment vulnerables. La llei estableix el dret de protecció d’aquells treballadors que siguin especialment vulnerables, exigint que l’actuació de l’empresa s’adapti a les seves circumstàncies especials. Els col·lectius especialment protegits per la norma són:
    • Treballadors especialment sensibles a determinats riscos (art. 25 LPRL)
    • Protecció de la maternitat (art. 26 LPRL)
    • Protecció dels menors (art. 27 LPRL)
    • Relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball temporal (art. 28 LPRL)
  6. Dret a la vigilància periòdica de la seva salut (art. 22 LPRL), en funció dels riscos concrets existents en el seu lloc de treball. Per comprovar l’eficàcia de les mesures preventives adoptades per l’empresa i poder detectar els danys causats sobre la salut del treballador o treballadora, aquests tenen dret a la vigilància periòdica de la seva salut en funció dels riscos existents en el seu lloc de treball, així com a la confidencialitat de la informació relacionada amb la seva salut.
  7. Dret a recórrer a la inspecció de treball. Si el treballador o els seus representants observen l’existència de condicions de treball deficients que poden posar en risc la seva integritat i salut hauran de posar-ho en coneixement de la inspecció de treball perquè requereixi a l’empresa que ho resolgui, i es poden imposar sancions en cas d’incompliment (art. 40 LPRL).
  8. Dret a interrompre l’activitat laboral i abandonar el lloc de treball en els supòsits d’existència d’un risc greu i imminent (art. 21 LPRL). Els representants dels treballadors i la inspecció de treball poden acordar la paralització de les activitats de l’empresa en cas de perill greu i imminent. També el treballador o treballadora té dret a interrompre i abandonar el lloc de treball si considera que aquesta activitat suposa un risc greu i imminent per a la seva vida o salut.

Obligacions o deures dels treballadors

A banda dels seus drets, els treballadors tenen una sèrie d’obligacions. Les obligacions generals que atribueix la normativa prevencionista als treballadors es poden concretar en tres aspectes:

  • Deure del treballador d’autoprotecció.
  • Deure del treballador d’obediència en el compliment de les mesures preventives establertes per l’empresari.
  • Deure del treballador de col·laborar en la millora de les condicions de treball i salut.

En aquest sentit, l’article 29 de l’LPRL estableix que correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball, i per la de les altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l’empresari.

Pel que fa a les obligacions concretes dels treballadors que contempla la llei, podem destacar:

  1. Utilitzar adequadament les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualssevol altres mitjans amb els quals exerceixin la seva activitat.
  2. Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresari, d’acord amb les instruccions rebudes d’aquest.
  3. No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o que s’instal·lin en els mitjans relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball en els quals aquesta tingui lloc.
  4. Informar immediatament el superior jeràrquic directe, i els treballadors designats per realitzar activitats de protecció i de prevenció o, si escau, el servei de prevenció, quant a qualsevol situació que, al judici seu, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
  5. Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball.
  6. Cooperar amb l’empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.

Conseqüències de l’incompliment

L’incompliment, per part dels treballadors, d’alguna de les obligacions específiques que l’article 29 de l’LPRL estableix per als treballadors i treballadores en l’àmbit preventiu pot suposar un incompliment laboral. Això suposa que el treballador, a l’incomplir alguna d’aquestes obligacions ha pogut incórrer en una falta laboral susceptible de ser sancionada per part de l’empresari.

En el capítol IV de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, relatiu a faltes i sancions dels treballadors, s’estableix textualment que els treballadors poden ser sancionats per la direcció de les empreses en virtut d’incompliments laborals, d’acord amb la graduació de faltes i sancions que estableixin les disposicions legals o el conveni col·lectiu que sigui aplicable (art. 58.1).

En funció de la gravetat de la falta comesa pel treballador, la sanció imposada per l’empresari pot arribar a l’acomiadament disciplinari en cas de falta greu comesa pel treballador.

Acomiadament disciplinari és l’extinció del contracte de treball per decisió de l’empresari basada en un incompliment greu i culpable de les obligacions per part del treballador.

Obligació general de protecció de l’empresari

L’obligació general de protecció, que configura la normativa preventiva, es concreta en una sèrie d’accions que l’empresari haurà de dur a terme per complir aquesta obligació. Les activitats principals que haurà de dur a terme l’empresari són:

  • Adoptar les mesures necessàries per garantir la protecció eficaç de la seguretat i salut dels treballadors.
  • Avaluar els riscos presents en el lloc de treball.
  • Informar i formar els treballadors en matèria preventiva.
  • Garantir la consulta i participació dels treballadors en aspectes relatius a l’àmbit preventiu.
  • Establir protocols d’actuació en casos de d’emergència i de risc greu i imminent per a la salut dels treballadors.
  • Vigilar la salut dels treballadors.
  • Documentar les activitats i comptar amb l’organització i mitjans necessaris per fer efectiva aquesta protecció.

L’empresari, en la seva obligació de protecció, ha d’anar més enllà d’un mer compliment formal de la normativa; cal que adopti una actitud proactiva i garanteixi una protecció eficaç en matèria preventiva al treballador.

Més enllà del mer compliment formal de la normativa

“La protecció del treballador davant dels riscos laborals exigeix una actuació en l’empresa que desborda el mer compliment formal d’un conjunt predeterminat, més o menys ampli, de deures i obligacions empresarials i, encara més, la simple correcció a posteriori de situacions de risc ja manifestades. La planificació de la prevenció des del mateix moment del disseny del projecte empresarial, l’avaluació inicial dels riscos inherents al treball i la seva actualització periòdica a mesura que se n’alteren les circumstàncies, l’ordenació d’un conjunt coherent i globalitzador de mesures d’acció preventiva adequades a la naturalesa dels riscos detectats i el control de l’efectivitat d’aquestes mesures constitueixen els elements bàsics del nou enfocament en la prevenció de riscos laborals que planteja la llei.”


Exposició de motius; Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Característiques de l’obligació empresarial de protecció

L’obligació empresarial de protecció es configura a partir de les següents característiques:

  • Es tracta d’una obligació de naturalesa contractual. La seva font és el contracte de treball o de prestació de serveis que origina la relació entre la persona que presta el treball i l’empresari que el contracta. Aquesta obligació, tot i que deriva d’un contracte entre les parts, és indisponible: les parts no en poden alterar el contingut.

Norma de caràcter no disponible

L’obligació que imposa el deure de prevenció de l’empresari és una norma de caràcter imperatiu o indisponible; les parts de la relació contractual no poden excloure’n l’aplicació ni alterar-ne el contingut, que està establert per la normativa.

  • És una obligació genèrica, ja que no enumera els riscos davant els quals l’empresari ha de protegir el treballador, sinó que estableix que haurà de protegir-lo davant tots els que puguin estar relacionats amb el seu lloc de treball. Així, l’LPRL estableix que, en compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball (art.14.2 LPRL).

Necessitat d’avaluar tots els riscos, no només els previstos per la normativa

“La obligación del empresario alcanza a evaluar todos los riesgos no eliminados y no solo aquellos que las disposicionas específicas hubiesen podido contemplar […] máxime cuando la generalidad de tales normes imposibilita prever todas las situaciones de riesgo que comporta el proceso productivo.”


Sentència del Tribunal Suprem, de 30 de juny del 2010.

  • Té un contingut incondicionat i pràcticament il·limitat, en la mesura que es demana que l’empresari adopti totes aquelles mesures que siguin necessàries per protegir la salut i integritat física del treballador: l’empresari ha de realitzar la prevenció dels riscos laborals mitjançant l’adopció de totes les mesures que siguin necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors (art. 14.2 LPRL).

El deure de protecció de l’empresari és gairebé il·limitat

“De estos preceptos se infiere, y así lo mantiene el Tribunal Supremo, que el deber de protección del empresario es incondicionado, y prácticamente ilimitado, pues debe adoptar las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran, pero también puntualiza que ello no quiere decir que el mero acaecimiento de un accidente no implica necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de segeuridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones.”


Sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Galícia núm. 2708/2014, de 21 de maig.

  • Suposa una obligació permanent d’actualització de l’activitat preventiva, com així ho estableix la norma reguladora: “L’empresari ha de dur a terme una acció permanent de seguiment de l’activitat preventiva amb la finalitat de perfeccionar de manera contínua les activitats d’identificació, avaluació i control dels riscos que no s’hagin pogut evitar i els nivells de protecció existents i disposar el que sigui necessari per a l’adaptació de les mesures de prevenció (…) a les modificacions que puguin experimentar les circumstàncies que incideixen en la realització del treball” (art. 14.2 in fine LPRL).

Obligació de realitzar controls periòdics per detectar situacions potencialment perilloses

“Estas obligaciones por tanto no acaban en el diseño formal de un plan preventivo, sino en su integración en el sistema general de gestión de la empresa, art. 16.1, lo que obliga no solo a realizar una evaluación de los riesgos sino a realizar controles periódicos de las condiciones de trabajo para detectar situaciones potencialment peligrosas (…). Conocedora la empresa de que el actor había padecido un síndrome ansioso depresivo como consecuencia de una situación estresante en el mundo laboral […] la obligaba a de nuevo evaluar los riesgos de ese puesto de trabajo por cuanto en el desarrollo de su actividad el trabajador se había visto abocado a una situación de estrés laboral que llegó a dañarle su salud, y a su vez verificar el estado del demandante para comprobar que, sin merma de su salud ya deteriorada, podía atender su puesto de supervisor de operaciones. […] Al no actuar así […] no solo ha obviado sus obligaciones en materia de salud laboral, sino que ha provocado un mayor deterioro psíquico del actor en lo que constituye un evidente atentado contra los derechos laborales indicados”.


Sentència del Tribunal d’Afers Socials, núm. 33 de Madrid, núm. 21/2005 de 14 de gener.

  • És tracta d’una obligació de mitjans, no de resultat, la qual cosa suposa que l’empresari compleix amb la seva protecció complint amb diligència les obligacions que li imposa la normativa. Si es produeix un dany no volgut en la salut i integritat física del treballador no es pot assignar automàticament la responsabilitat a l’empresari si aquest ha complert amb les seves obligacions; és necessari per atribuir-li els danys l’existència d’un incompliment empresarial.

Obligació de mitjans

Vol dir que l’empresari compleix amb l’obligació establint tots els mitjans al seu abast per protegir el treballador. Si tot i així es produeix un fet no volgut (accident, malaltia laboral), i l’empresari ha posat tots els mitjans possibles perquè no succeeixi, no serà responsabilitat seva.

No hi ha responsabilitat objectiva de l’empresari

“No procede aplicar en el ámbito laboral una responsabilidad plenamente objetiva o por el resultado […] pues tal objetivación produciría un efecto “desmotivador” en la poítica de prevención de riesgos laborales, porque si el empresario ha de responder civilmente siempre hasta resarcir el daño en su integridad, haya o no observado las obligadas medidas de seguridad, no habría componente de beneficio alguno que le moviese no solo a extremar la diligencia, sino tan siquiera a observar escrupulosamente la normativa en materia de prevención.”


Sentència del Tribunal Suprem de 30 de juny de 2010.

  • Cal un nexe causal entre els danys causats al treballador i la conducta incomplidora per part de l’empresari; la responsabilitat de l’empresari no es configura com a incondicionada i il·limitada: perquè sigui responsable l’empresari cal acreditar que si l’empresari hagués complert les seves obligacions de manera diligent els danys no s’haurien produït.

Compliment diligent de les obligacions de l’empresari

“La responsabilidad del empresario se ha de valorar con criterios de razonabilidad según máximas de diligencia ordinarias, exigibles a un empresario normal”.


Sentència TSJ de Catalunya de 21 d’octubre de 2008.

  • L’empresari té l’obligació d’integració de l’activitat preventiva en l’empresa (art. 14.2 LPRL). La normativa preventiva estableix que l’empresari ha d’integrar la prevenció de riscos laborals en el sistema general de gestió de l’empresa, tant en el conjunt de les seves activitats com en tots els nivells jeràrquics d’aquesta, a través de la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals (art. 16.1 LPRL).

La integració preventiva com a essencialitat

“La integración debe entenderse como ‘esencialidad’ y para ello es necesario que la prevención no se interprete por la empresa como un apéndice externo a otras consideraciones más centrales como las de tipo productivo u organizativo, y sí como una actividad insertada e incardinada en la propia esencia de la actividad productiva.”


Fernández Ramírez, M. (2011). Los Servicios de prevención. Régimen jurídico y estudio crítico del modelo normativo.

  • És una obligació a càrrec de l’empresari, la qual cosa suposa que és aquest qui ha de suportar els costos de les actuacions en matèria preventiva, i no pot revertir-los en els treballadors. En aquest sentit s’estableix que: el cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no ha de recaure de cap manera sobre els treballadors (art. 14.5 LPRL).
  • L’empresari pot recórrer a mitjans interns i/o externs per donar compliment a aquesta obligació. En aquest sentit la norma reguladora estableix que: en compliment del deure de prevenció de riscos professionals, l’empresari ha de designar un o diversos treballadors per ocupar-se de l’activitat, constituir un servei de prevenció o concertar aquest servei amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa (art. 30.1 LPRL).
  • En compliment d’aquesta obligació l’empresari ha de preveure les distraccions o imprudències no temeràries dels treballadors. L’empresari ha de tenir en compte, quan dissenyi els mètodes de treball, la possibilitat que els treballadors incorrin en distraccions i/o imprudències no temeràries, i haurà de dissenyar-los de forma que en aquests casos no es produeixin danys a la salut i integritat física dels treballadors. Així, la normativa estableix que l’efectivitat de les mesures preventives ha de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pugui cometre el treballador (art. 15.4 LPRL).

Imprudència temerària

“La jurisprudència considera que una conducta del treballador és temerària quan aquest actua amb clar menysteniment per la seva pròpia vida, accepta voluntàriament i deliberadament córrer un risc innecessari que la posi en perill greu, faltant a les normes de prudència més elementals” (STSJ d’Astúries, de 10 d’octubre de 2008).

Les mesures preventives han de preveure la imprudència no temerària del treballador

“Los informes del accidente que obran en los autos ponen de relieve que a la fecha del siniestro la empresa carecía de la preceptiva evaluación de riesgos laborales y que al trabajador accidentado no se le había dado formación específica teórica ni práctica sobre el desempeño de su trabajo. La jugadora de instancia parece restar importancia a estas circunstancias, pues si bien reconoce que la empresa carecía de evaluaicón de riesgos, considera que esta no fue la causa del accidente ya que la labor encomendada al trabajador no requería formación o explicación especial, y parece atribuir la causa del accidente a un error de cálculo del trabajador. […] la evaluación de riesgos laborales es una obligación empresarial y una herramienta fundamental para la prevención de daños a la salud y la seguridad de los trabajadores. Su objetivo es identificar los peligros derivados de las condiciones de trabajo para: eliminar de inmediato los factores de riesgo que puedan suprimirse fácilmente; evaluar los riesgos que no van a eliminarse inmediatamente, y planificar la adopción de medidas correctoras […] En el apartado 4 del art. 15 (LPRL) señala que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distraccions o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador.”


Sentència del TSJ de Galícia, núm. 3120/2014, de 6 de juny.

Es configura, per tant, un enfocament proactiu de l’obligació preventiva de l’empresari, directament relacionada amb la cultura preventiva de l’organització, un cop superada la concepció anterior de la prevenció de riscos com una actuació merament reactiva.

Cultura de la prevenció i enfocament proactiu

“Podría decirse que el mérito más destacado de este nuevo y emergente derecho prevencionista ha estribado en la nueva forma de entender la prevención, por la que se ha pasado de una ‘cultura del riesgo y de la inseguridad’ basada en la mera subsanación de las situacions de riesgo a una ‘cultura de la prevención’ en el marco de un enfoque proactivo y no meramente reactivo tal y como se abordaba por la normativa anterior, y concretada en la determinación del contenido del derecho a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo. Partiendo de la concepción de la actividad preventiva como un elmento inescindible de la propia actividad de organización y gestión de la actividad económica generadora del riesgo para el trabajador, la Ley ha dispuesto la atribución de un elenco importante de obligaciones preventivas al empresario, precisamente en el marco de un deber de organización y gestión, como parte integrante de su deuda de seguridad en el contrato y con un hilo conductor: la aplicación de un modelo de seguridad integrada con un marcado carácter profesional que garantice su eficacia. […] La obligación del empresario pasa por la implantación de un auténtico sistema de seguridad en la empresa, establecido conforme a un método y reconducible a lo que la LPRL denomina como principio de integración de la actividad preventiva, en el conjunto de las actividades de la empresa y en todos los niveles jerárquicos de la misma. Se pretende que el deber de protección trascienda del mero cumplimiento formal o simbólico para manifestar su efecacia real en términos de disminución de la siniestralidad, así como mediante la impregnación de una conciencia preventiva en todos cuantos intervienen en el proceso productivo.”


Fernández Ramírez, M. (2011). Los servicios de prevención. Régimen jurídico y estudio crítico del modelo normativo.

Concrecions del deure de protecció de l’empresari

A banda de les obligacions generals de protecció per part de l’empresari cap als seus treballadors, hi ha una sèrie d’obligacions concretes que s’assignen a l’empresari per assegurar el seu compliment; són aquestes:

  1. Comptar amb un pla de prevenció de riscos laborals i una avaluació inicial dels riscos.
  2. Proporcionar equips de treball i mitjans de protecció individual adequats als treballadors.
  3. Informar els treballadors.
  4. Donar-los formació.
  5. Elaborar un pla d’emergència.
  6. Adoptar les mesures necessàries, en cas de risc greu i imminent per als treballadors.
  7. Vigilar el seu estat de salut.
  8. Oferir, sempre que es requereixi, la documentació sobre aquestes mesures a les autoritats laborals.
  9. Respectar el dret de consulta i participació dels seus empleats.
  10. Adaptar el treball a la persona en supòsits especials (com casos de maternitat, menors, treballadors sensibles a determinats riscos, amb contracte temporal, procedents d’ETT…).

Pla de prevenció de riscos laborals; avaluació dels riscos i planificació de l’activitat preventiva

La normativa preventiva estableix l’obligació que l’empresari compti amb un pla de prevenció de riscos, per tal d’integrar la prevenció de riscos laborals en el sistema general de gestió de l’empresa (art. 16.1 LPRL).

Aquest mateix precepte estableix que el contingut mínim d’aquest document ha d’incloure l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les funcions, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris per realitzar l’acció de prevenció de riscos a l’empresa (art. 16.1 LPRL).

El Reglament dels serveis de prevenció (RSP, RD 39/97) recull el contingut que haurà d’incloure el pla de prevenció, i estableix que ha de tenir l’amplitud adequada a la dimensió i característiques de l’empresa (art. 2.2 RSP). Així, els elements que hi han de constar són:

  • Identificació de l’empresa, de la seva activitat productiva, nombre i característiques de centres de treball i nombre de treballadors i les seves característiques amb rellevància en la prevenció de riscos (art. 2.2.a, RSP).
  • Estructura organitzativa de l’empresa, en què s’identifiquin les funcions i responsabilitats que s’assumeixen en cadascun dels seus nivells jeràrquics. Així mateix cal indicar quins seran els canals de comunicació entre ells pel que fa a la prevenció de riscos laborals (art. 2.2.b, RSP).
  • Identificació de com s’organitza la producció; identificar els processos tècnics i les pràctiques i procediments organitzatius (art. 2.2.c, RSP).
  • Determinar com s’organitzarà la prevenció a l’empresa, indicant la modalitat preventiva escollida i els òrgans de representació que existeixin en l’àmbit preventiu (art. 2.2.d, RSP).
  • Recollir la política, els objectius i fites que en matèria preventiva té previst assolir l’empresa (art. 2.2.e, RSP).
  • Indicar els recursos humans, tècnics, materials i econòmics de què es disposarà en l’àmbit preventiu (art. 2.2.f, RSP).

El Pla de prevenció de riscos laborals és l’eina a través de la qual s’integra l’activitat preventiva de l’empresa en el seu sistema general de gestió i s’estableix la seva política preventiva de riscos laborals (art. 2.1 RSP). A banda, per a la gestió i aplicació del pla, l’empresari comptarà amb dos documents: l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva (art. 2.3 RSP).

Avaluació dels riscos

La normativa preventiva en relació amb el procés d’avaluació de riscos considera que l’avaluació de riscos laborals és el procés dirigit a estimar la magnitud d’aquells riscos que no s’han pogut evitar, obtenint la informació necessària perquè l’empresari estigui en condicions d’adoptar una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que cal adoptar (art. 3.1. RSP).

Dit d’una altra manera, la seva finalitat és identificar i detectar la magnitud dels riscos presents en l’entorn de treball amb l’objectiu d’establir les mesures preventives necessàries perquè no produeixin danys als treballadors.

L’avaluació dels riscos ha de referir-se tant als riscos generals per a tots els treballadors com als particulars de cada lloc de treball i de cada treballador, centrant especial l’atenció en aquells col·lectius més vulnerables (persones especialment sensibles a determinats riscos, menors i dones embarassades), i s’estén a tota la tipologia de riscos presents en els espais de treball tant materials (riscos de seguretat, higiènics) com immaterials (riscos ergonòmics o psicosocials).

En aquest sentit, la normativa estableix que l’empresari ha de fer una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, tenint en compte, amb caràcter general, la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que els hagin d’exercir (art. 16.2.a LPRL).

Quan s'ha de fer l'avaluació de riscos?

L’avaluació s’ha de fer abans d’iniciar l’activitat laboral, i cal actualitzar-la quan canviïn les condicions de treball, es produeixin danys per a la salut dels treballadors o s’incorporin treballadors nous especialment sensibles.

Falta d’avaluació inicial de riscos

“Un elemento determinante para constar la concurrència de la conducta sancionada viene dado por el dato relevante de la inexistencia de evaluación inicial de riesgos de forma tal que la evaluación de los riesgos de la empresa para la salud y seguridad de los trabajadores es la base de una buena política empresarial de seguridad, ya que sin un conocimiento previo y correcto del medio de trabajo, de sus condiciones generales y particulares, y de sus repercusiones para la seguridad y salud de los trabajadores, es impensable diseñar un plan de seguridad y de emergencias ajustado correctamente.”


Sentència del TSJ de Cantàbria, 31 gener del 2003.

Criteris objectius de valoració

La normativa preventiva estableix que l’avaluació cal fer-la en funció de criteris objectius de valoració, segons els coneixements tècnics existents o consensuats amb els treballadors (art. 5.1 RSP).

Planificació de la prevenció

Com a conseqüència de l’avaluació de riscos realitzada, si els seus resultats posen de manifest una situació de risc que no s’ha pogut evitar, caldrà programar les activitats preventives necessàries per eliminar o reduir i controlar aquests riscos.

La planificació preventiva consistirà en la documentació de les activitats necessàries per eliminar o reduir i controlar els riscos avaluats. Serà necessari establir els terminis per dur a terme cada activitat, la persona responsable de la seva gestió i els recursos materials necessaris.

Aquesta planificació pot desenvolupar-se en fases, seguint les prioritats fixades per la normativa en funció de la magnitud dels riscos i del nombre de treballadors exposats (art. 8 RSP).

Quan l’empresa tingui menys de cinquanta treballadors i no tinguin per objecte realitzar una activitat perillosa (de les que s’inclouen en l’Annex 1 del RSP), la normativa estableix la possibilitat de recollir en un mateix document el Pla de prevenció, l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva (art. 2.4 RSP).

Únic document

“Les empreses de fins a cinquanta treballadors que no desenvolupin activitats de l’annex I podran reflectir en un únic document el pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva. Aquest document ha de ser d’extensió reduïda i fàcil comprensió, ha d’estar plenament adaptat a l’activitat i mida de l’empresa i establir les mesures operatives pertinents per fer la integració de la prevenció en l’activitat de l’empresa, els llocs de treball amb risc i les mesures concretes per evitar-los o reduir-los, jerarquitzades en funció del nivell de riscos, així com el termini de la seva execució”.


Art 2.4. RD 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

Obligació de proporcionar equips de treball i mitjans de protecció individual adequats als treballadors

La normativa preventiva estableix l’obligació de l’empresari d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els equips de treball siguin adequats per al treball que es realitza, per tal de garantir la seguretat i salut dels treballadors (art. 17.1 LPRL). El Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball, és la normativa que desenvolupa l’LRPL i regula les condicions en què s’han d’utilitzar els equips de treball.

La normativa de prevenció de riscos laborals considera equip de treball: qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball (art. 2.a, RD 1215/97). Es parla d’utilització d’un equip de treball per fer referència a qualsevol activitat referida a un equip de treball −posada en marxa o detenció, utilització, transport, reparació, transformació, manteniment i conservació, inclosa la neteja− (art. 2.b, RD 1215/97).

Així, la primera obligació de l’empresari serà garantir que els equips de treball siguin els adequats i que no generin riscos per a la seguretat i salut dels treballadors. Quan la utilització d’un equip de treball presenti riscos específics, caldrà que adopti les mesures necessàries per garantir que:

  • La utilització quedi reservada als treballadors encarregats d’aquesta utilització.
  • Els treballs de reparació transformació, manteniment o conservació siguin realitzats per treballadors específicament capacitats per fer-ho.

Equip de protecció individual (EPI)

La norma estableix l’obligació de l’empresari de proporcionar equips de protecció individual quan hi hagi un risc que no es pugui evitar i no s’hagi pogut limitar per mitjans de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball (art. 17.2 LPRL).

La normativa preventiva considera equip de protecció individual qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador que el protegeixi d’un o més riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat (art. 2. RD 773/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual).

No són equips de protecció individual

La normativa reguladora exclou de la consideració d’equip de protecció individual (art. 2.2 de RD 773/97):

  • La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir la salut o la integritat física del treballador
  • Els equips dels serveis de socors i salvament.
  • Els equips de protecció individual dels militars, dels policies i de les persones dels serveis de manteniment de l’ordre.
  • Els equips de protecció individual dels mitjans de protecció per carretera.
  • El material d’esport.
  • El material d’autodefensa o de dissuasió.
  • Els aparells portàtils per a la detecció i senyalització dels riscos i dels factors de molèstia.

Protecció col·lectiva vs. individual

És prioritària l’adopció de mesures de protecció col·lectiva respecte a les de protecció individual. Només quan el risc no sigui controlable amb l’adopció de mesures col·lectives serà possible recórrer a les mesures de protecció individual.

Per altra banda, el lliurament de l’equip de treball no pot ser una mera formalitat; dit d’una altra manera, l’obligació de l’empresari no es compleix amb el mer lliurament dels equips de protecció individual al treballador; cal vigilar que els treballadors compleixin les normes de prevenció.

Compliment real de l'obligació de l'empresari

“Si bien la trabajadora debe observar en su trabajo las medidas legales y reglamentarias de seguridad (art. 19.2 ET) ‘según sus posibilidades’ (art. 29.1 LPRL), el deudor de seguridad debe efectuar una vigilancia idónea sobre el cumplimiento por parte de los trabajadores de las normas de prevención, no tratándose de una mera obligación formal que se cumpla justificando poseer unos detallados planes de seguridad y salud si no se constata que los mismos son efectivamente aplicados y que los concretos trabajadores han sido plenamente instruidos, ni basta con entregar equipos de protección u otros medios adecuados si no se vigila eficazmente su utilización tolerando su no empleo o su inadecuada utilización.”


Sentència Tribunal Suprem; Unificació doctrina 1281/2014, de 04/05/2015.

Així mateix, la no utilització per part del treballador dels equips de protecció individual posats a la seva disposició per part de l’empresari, suposarà un incompliment contractual, i el treballador podrà ser sancionat –en el cas d’una relació sotmesa al dret del treball regulat per l’ET– fins i tot amb l’acomiadament.

Infracció del treballador

En cas d’incompliment de les obligacions per part del treballador en relació amb les normes de seguretat, l’empresari pot sancionar el treballador per via disciplinària laboral i, si l’incompliment és molt greu, la sanció pot arribar a l’acomiadament disciplinari.

Incompliment del contracte laboral per no utilització de l'equip de protecció individual

“La actora recibió los EPIs en abril de 2012 tal como describe en el documento número 4 de la documental demandada, denominado Registro de entrega de EPIs-Supermercados, incluidos los guantes Kewlar de pescadería para el corte/ limpieza pescado y limpieza herramientas manuales (…) Además el testigo Don Luis Pablo (…), responsable de área, manifestó que advirtió a la actora varias veces para que utilizara los guantes de Kewlar porque no se los ponía y el día 21 de septiembre de 2012 cuando la actora se cortó el dedo índice de la mano derecha él estaba en la oficina, acudiendo a auxiliarla, no llevando la misma aquel guante, viéndosele el tendón del dedo. Lo anterior viene corroborado por la testigo Doña Gracia (…), personal punto de venta, la cual declaró que se le apercibió que se pusiera el guante, teniendo cada pescadero un guante de Kewlar y la actora lo tenía colgado (…) Lo ocurrido el 21 de septiembre de 2012 pese a las advertencias que la demandante había recibido de los responsables del centro en donde trabaja en orden a la necesidad y obligación de utilizar los equipos de protección individual que la empresa había puesto a su disposición, entre ellos el guante de constante cita, no puede entenderse sino como un incumplimiento contractual en materia de seguridad y salud laboral que puso en grave peligro su propia integridad física, como lo revela la profunda herida que con ocasión de proceder a cortar ese día unas rodajas de bonito sufrió en el dedo índice de la mano derecha. En suma, con su forma de actuar no solo creó un grave riesgo para su salud, sino que este se actualizó no obstante haberse podido evitar sin dificultad si se hubiera valido de los medios de protección individual entregados”.


Sentència TSJ Madrid núm. 5312/2014.

Obligació d’informar els treballadors

Per poder donar compliment al deure de protecció de l’empresari, la llei l’obliga a informar els treballadors dels riscos existents i de les mesures que cal adoptar per fer-hi front. És a dir, el resultat de l’avaluació del lloc de treball ha de comunicar-se als treballadors.

La informació permet proporcionar als treballadors el coneixement dels riscos presents en el seu lloc de treball i de les mesures preventives que hauran d’adoptar per garantir el seu dret a la seguretat i salut en el treball.

L’LPRL considera que a fi de donar compliment al deure de protecció que estableix aquesta llei, l’empresari ha d’adoptar les mesures adequades perquè els treballadors rebin totes les informacions necessàries (art. 18.1).

El contingut d’aquesta informació està establert a la normativa, i en concret és:

  • Informar els treballadors sobre els riscos per a la seva seguretat i salut en el treball, tant aquells que afecten l’empresa en el seu conjunt com cada tipus de lloc de treball o funció (art. 18.1.a, LPRL).
  • Posar en coneixement dels treballadors les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables als riscos que s’han identificat (art. 18.1 b, LPRL).
  • Informar-los sobre les mesures adoptades en relació amb les situacions d’emergència (art. 18.1.c, LPRL).

Situacions d’emergència

L’article 20 de l’LPRL estableix l’obligació de l’empresari d’analitzar les possibles situacions d’emergència que es poden produir en el centre de treball i les mesures que cal adoptar, mesures en matèria de primes auxilis i de lluita contra incendis i evacuació dels treballadors.

L’obligació d’informar té una vessant individual (obligació d’informar el treballador) i una de col·lectiva (obligació d’informar els representants dels treballadors); en les empreses que tinguin representants dels treballadors, podrà proporcionar-la l’empresari a través d’ells, tot i que serà obligatori informar directament cada treballador dels riscos específics que afecten el seu lloc de treball i de les mesures de protecció i prevenció aplicables (art. 18.1 in fine).

Aquesta informació s’haurà de proporcionar al treballador quan s’inicia la relació laboral, o quan s’estableixin unes noves funcions. Tot i que la normativa general preventiva no ho estableix, la forma habitual de fer arribar aquesta informació serà per escrit, la qual cosa permetrà a l’empresari provar documentalment que ha complert amb la seva obligació d’informació als treballadors.

Comunicació al treballador

“(…) no consta que la evaluación del puesto de trabajo que se efectuó en enero de 2008 le fuera comunicada a la trabajadora accidentada, y ello solo en el sentido de que mal se puede invocar que la trabajadora incumplió lo que allí se consignaba si no consta que la trabajadora lo conociera. Y tampoco se puede afirmar que en el curso básico de prevención de riesgos que se proporcionó a la actora (…) contuviera formación específica alguna respecto a su puesto de trabajo, y tampoco que incluyera las consideraciones que se habían efectuado en la evaluación específica indicada. Por tanto, no hay dato alguno que permita corroborar que la actora tuviera conocimiento de la forma de proceder que se indica en aquella evaluación en relación con la avería de la puerta corredera que finalmente ocasionó el accidente de trabajo, no siendo por tanto imputable a ella en exclusiva este accidente, sino que ha de serlo a la empleadora”.


STSJ Andalusia núm. 1058/2014, de 10 d’abril.

Obligació de donar formació als treballadors

Una altra obligació derivada del deure de protecció de l’empresari és l’obligació d’oferir al treballador la formació necessària en matèria preventiva sobre els riscos existents i les mesures preventives que ha d’adoptar.

Així, la normativa estableix que en compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la contractació, sigui quina sigui la modalitat o durada d’aquesta, com quan es produeixin canvis en les funcions que exerceix o s’introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball. La formació ha d’estar centrada específicament en el lloc de treball o funció de cada treballador, adaptar-se a l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de nous i repetir-se periòdicament, si és necessari (art. 19.1 LPRL).

Les característiques que haurà de tenir la formació sobre els riscos existents en el lloc de treball i la forma d’evitar-los per part del treballador són:

  • Cal que sigui teòrica i pràctica, no n’hi ha prou amb formar el treballador en aspectes teòrics, sinó que cal materialitzar la seva aplicació en supòsits pràctics.
  • Ha de ser personalitzada, i centrada en el lloc de treball o funció específica que realitza cada treballador.
  • Cal que sigui suficient i adequada, que faci que s’evitin per part del treballador aquells comportaments que posen en risc la seva seguretat i salut.
  • Ha de córrer sempre a càrrec de l’empresari; aquest no pot revertir al treballador les despeses econòmiques causades per aquesta formació.
  • Quan sigui possible haurà d’impartir-se dins de l’horari laboral; si no és possible es realitzarà la corresponent compensació d’hores de treball.
  • Pot impartir-la directament l’empresa, fer-ho a través de serveis de prevenció propis o concertar-la amb serveis aliens.

Per garantir l’efectivitat de la formació, la normativa preventiva (art. 35 i 36 RSP) limita als tècnics que tinguin reconegut un determinat nivell de formació en prevenció de riscos la formació sobre uns continguts concrets.

Formació en l'àmbit preventiu

Els tècnics que tinguin reconegut el nivell intermedi de formació en prevenció de riscos laborals podran realitzar activitats d’informació i formació bàsica dels treballadors.

Els formadors han de tenir la capacitat necessària

“La formación según el precepto descrito debe ser tanto teórica como práctica, suficiente y adecuada y ser impartida o bien por la empresa mediante medios propios o concertándola con servicios ajenos; en el caso presente la documentación aportada por la empresa no acredita haber dado formación práctica alguna a los trabajadores y la supuesta formación teórica que pretende haberse dado con la entrega de las fotocopias aportada a cada trabajador no acredita tampoco que haya sido suficiente y adecuada y menos aún impartida por personas con capacidad suficiente para ello”.


Sentència TSJ Madrid núm. 1089/2005, de 16 setembre.

La formació s’ha de fer a l’inici de la relació de treball; i reiterar-se de forma periòdica quan:

  • Es produeixin canvis en les funcions que desenvolupa.
  • S’introdueixin noves tecnologies en el seu lloc de treball.
  • Es produeixin canvis en els equips de treball.
  • Apareguin nous riscos per a la seguretat i salut dels treballadors

Responsabilitat de l’empresari per incompliment de l’obligació d’informació i formació.

“(…) es claro que el accidente era evitable, simplemente con la colocación de las cuñas en el tractor sito en pronunciada pendiente. Pero la responsabilidad no puede imputarse, en exclusiva, al operario que no puso la cuña (…) Cabe recordar que el deber de seguridad es para el empresario, correspondiéndole con ello la carga de la prueba de esa concreta obligación legal (derecho de información, derecho de formación), que en el caso se traduce en la prueba de que formó al trabajador para el puesto, que le entregó el manual de uso de tractor y se aseguró de su correcta utilización por el operario, y por lo demás vigiló, dentro de lo razonable, el cumplimiento por este de los mínimos derivados de ello). En resumen, no apareciendo constatada respecto del trabajador accidentado esa formación e información, ni vigilancia alguna sobre la aplicación práctica del trabajo en cuestión, la responsabilidad en la producción del accidente es pues imputable al empresario.”


Sentència del TSJ de València núm. 344/2008, de 22 d’octubre.

Obligació d’elaborar un pla d’emergència

L’empresari està obligat per la normativa preventiva a analitzar les possibles situacions d’emergència que es puguin produir en els espais de treball i elaborar un pla d’emergència que caldrà que estigui documentat per escrit (article 20 LPRL).

Per fer-ho, ha de tenir en compte les dimensions de l’empresa, la seva activitat i la possible presència de persones alienes a l’organització. Així, haurà de:

  • Analitzar les possibles situacions d’emergència que puguin produir-se.
  • Adoptar les mesures necessàries en relació amb primers auxilis, la lluita contra incendis i evacuació de les persones.
  • Assignar personal especialitzat per poder posar en pràctica aquestes mesures.
  • Comprovar periòdicament el seu correcte funcionament.
  • Organitzar les relacions amb els serveis externs de l’empresa (en particular en matèria de primers auxilis, assistència mèdica d’urgència, salvament i lluita contra incendis, de manera que en quedi garantida la rapidesa i l’eficàcia).

Simulacres d'evacuació i confinament

Els simulacres d’evacuació i confinament periòdics permetran comprovar el correcte funcionament del pla d’emergència.

Per a l’elaboració del pla d’emergència hauran de ser consultats els representants dels treballadors i els delegats de prevenció. Aquest document s’inclourà en el pla de prevenció de riscos laborals.

Obligació d’adoptar les mesures necessàries en cas de risc greu i imminent per als treballadors

La normativa preventiva obliga l’empresari a adoptar una sèrie de mesures quan el treballador estigui davant del que s’anomena un risc greu i imminent amb motiu la seva feina (art. 21 LPRL).

La llei preventiva bàsica estableix que s’ha d’entendre per “risc laboral greu i imminent” el que sigui probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i pugui significar un dany greu per a la salut dels treballadors (art. 4.4 LPRL). Per considerar que ens trobem davant d’un risc d’aquestes característiques, cal que:

  • L’exposició al risc es produeixi de forma immediata.
  • Aquesta exposició suposi un dany greu per a la salut dels treballadors (encara que aquest no es manifesti immediatament).

En aquest cas, les actuacions que ha d’adoptar l’empresari seran les següents:

  • Informar al més aviat possible de l’existència del risc i de les mesures que calgui adoptar en matèria de protecció.
  • Donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si calgués, abandonar immediatament el seu lloc de treball.
  • Disposar el que calgui perquè el treballador que no es pugui posar en contacte amb el seu superior jeràrquic pugui adoptar les mesures necessàries per evitar les conseqüències del perill.

Aquesta obligació de permetre la interrupció de l’activitat laboral per part de l’empresari, suposa l’existència del dret del treballador a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball quan consideri que hi ha un risc greu i imminent per la seva vida o la seva salut.

La normativa preventiva estableix el dret a paralitzar l’activitat laboral per part del treballador. Hi ha tres formes d’exercir aquest dret:

  • El treballador interromp l’activitat i abandona el seu lloc de treball, perquè entén que hi ha un risc greu i imminent.
  • Els representants dels treballadors, per acord de la majoria, decideixen paralitzar l’activitat perquè consideren que l’empresari no compleix amb les seves obligacions.
  • Quan no hi ha temps de reunir amb caràcter d’urgència l’òrgan de representació dels treballadors, els delegats de prevenció –per majoria– poden acordar aquesta paralització.

En els darrers dos casos, caldrà que aquest acord de paralització sigui comunicat immediatament a l’autoritat laboral, que l’ha de ratificar o suspendre en el termini de 24 hores.

Obligació de vigilància de l’estat de salut dels treballadors

L’LPRL estableix l’obligació per part de l’empresari de vigilar periòdicament l’estat de salut dels treballadors en relació amb els riscos inherents al seu lloc de treball: en compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina (art. 22 LPRL). A banda, aquesta obligació té dues dimensions:

  • La col·lectiva, amb la finalitat d’avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors.
  • La individual, de valoració de l’estat de salut del treballador per verificar que no pot constituir un perill per a ell mateix, per a altres treballadors o terceres persones.

La vigilància de la salut dels treballadors és una activitat preventiva que permet detectar les afectacions negatives a la salut per la configuració d’unes condicions de treball deficients i la valoració de la idoneïtat del treballador per ocupar un determinat lloc de treball.

Aquesta vigilància de la salut s’ha de verificar en diferents moments:

  • En el d’inici de la relació laboral, o quan el treballador es reincorpori a la feina després d’una absència prolongada per motius de salut.
  • De manera periòdica. Habitualment en els convenis col·lectius s’estableixen els períodes en què es farà.
  • Quan canviïn les condicions de treball i el treballador hagi de realitzar tasques amb nous riscos.

El dret del treballador a la vigilància de la salut suposa una correlativa obligació de l’empresari de vetllar per la salut dels treballadors, com a part de la de protecció eficaç en matèria de seguretat i salut per al treballador. Aquesta obligació empresarial es conforma com un dret per al treballador que aquest podrà exercir o no de forma lliure i voluntària.

Hi ha tres situacions excepcionals en què aquests reconeixements mèdics tindran un caràcter obligatori per als treballadors:

  • Quan els reconeixements siguin indispensables per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors
  • Quan l’estat de salut pugui suposar un perill per a ell, per a altres treballadors o terceres persones.
  • En cas que, per l’especial perillositat de l’activitat que fan, ho estableixi així una disposició legal (per exemple en cas de treballadors nocturns).

Obligació de documentació

La norma preventiva bàsica estableix l’obligació de l’empresari d’elaborar i conservar, a disposició de l’autoritat laboral, la documentació relativa a les obligacions que la mateixa llei assigna als empresaris (art. 23.1 LPRL).

Així, caldrà que l’empresari confeccioni i mantingui a disposició de les autoritats laborals competents la següent documentació:

  • Pla de prevenció de riscos laborals (art. 16 LPRL).
  • Avaluació dels riscos per a la seguretat i salut en el treball, inclòs el resultat dels controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors (art. 16.2 LPRL).
  • Planificació de l’activitat preventiva, incloses les mesures de protecció i prevenció a adoptar (art. 16.2 LPRL).
  • Pràctica dels controls de l’estat de salut dels treballadors i les conclusions obtingudes (art. 22 LPRL).
  • La relació d’accidents de treball i malalties professionals que hagin causat al treballador una incapacitat laboral superior a un dia de treball.

Obligació de notificació

L’empresari està obligat a notificar per escrit a l’autoritat laboral els danys per a la salut dels treballadors al seu servei que s’hagin produït amb motiu del desenvolupament del seu treball.

L’LPRL estableix que aquesta documentació haurà d’estar també a disposició de les autoritats sanitàries, i l’empresari l’haurà de remetre-la a l’autoritat laboral en el moment que cessi la seva activitat.

Consulta i participació dels treballadors

L’LPRL estableix el dret de consulta i participació dels treballadors. En relació amb aquest dret, l’empresari té l’obligació de consultar i permetre la seva participació en aquells aspectes que afecten la seguretat i salut en el treball.

Caldrà que aquesta consulta es faci amb antelació a l’adopció per part de l’empresari d’algunes decisions: la planificació i l’organització de la feina, i tots els aspectes que puguin tenir conseqüències sobre la seguretat i la salut dels treballadors; l’organització i el desenvolupament de les activitats de protecció i de prevenció de riscos i la designació dels encarregats d’aquestes activitats, i la formació en matèria preventiva, entre altres.

Dret a la participació

La participació dels treballadors en matèria preventiva és un dels drets que recull la normativa de prevenció de riscos laborals.

El dret de participació es concreta en la possibilitat del treballador de fer les propostes que consideri convenients a l’empresari en aquesta matèria, directament o a través dels seus representants.

Els treballadors de les empreses o centres de treball amb sis o més treballadors, i els de les administracions públiques tenen dret a una representació especialitzada en matèria de prevenció de riscos laborals; aquestes figures són el delegat de prevenció i el Comitè de Seguretat i Salut.

El delegat de prevenció és l’òrgan unipersonal de representació dels treballadors amb funcions específiques en matèria de prevenció en riscos laborals. Les principals competències dels delegats de prevenció són col·laborar amb l’empresa en la millora de la prevenció, promoure i fomentar la cooperació dels treballadors i vigilar el compliment de la normativa preventiva.

Els delegats de prevenció són escollits en funció del nombre de treballadors de l’empresa, per i entre els representants dels treballadors a l’empresa o centre de treball. En la taula es mostra la relació entre el nombre de treballadors de l’empresa i els delegats de prevenció:

Taula: Relació entre nombre de treballadors de l’empresa i delegats de prevenció
Treballadors Delegats de prevenció
Fins a 491
De 50 a 1002
De 101 a 500 3
De 501 a 1.0004
De 1.001 a 2.0005
De 2.001 a 3.0006
De 3.001 a 4.000 7
Més de 4.0008

El Comitè de Seguretat i Salut és un òrgan paritari format per representants dels treballadors i de l’empresa destinat a la consulta de les actuacions de l’empresa en matèria preventiva, en aquelles empreses o centres de treball amb cinquanta treballadors o més.

Entre les competències del Comitè de Seguretat i Salut hi ha participar en l’elaboració, la posada en marxa i l’avaluació dels programes i les activitats preventives, així com promoure iniciatives sobre procediments de prevenció i millora en l’empresa.

Adaptar el treball a la persona. Obligacions de l’empresari en supòsits especials

Dins de l’obligació genèrica d’adaptar el treball a la persona, la norma preventiva bàsica estableix uns supòsits d’especial protecció:

  • Treballadors especialment sensibles a determinats riscos (art. 25 LPRL).
  • Protecció de la maternitat (art. 26 LPRL).
  • Protecció de menors (art. 27 LPRL).
  • Relacions de treball temporals o de durada determinada i treballadors d’empreses de treball temporal (art. 28 LPRL).

Protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats riscos (art. 25 LPRL)

Dins del grup de treballadors especialment sensibles a determinats riscos s’inclouen aquells que tinguin reconeguda una discapacitat física, psíquica o sensorial.

La Llei de prevenció de riscos laborals considera que són treballadors especialment sensibles a determinats riscos aquells que per les seves característiques personals o estat biològic conegut siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball, sigui generals o específics. Aquests treballadors (encara que el seu estat sigui transitori) no treballaran en llocs de treball en els que puguin posar-se ells mateixos o posar els altres treballadors en perill.

L’empresari haurà de tenir en compte aquestes circumstàncies dels treballadors en el moment de fer l’avaluació de riscos per tal de poder adoptar les mesures de protecció i prevenció necessàries. De la mateixa manera, haurà de tenir en compte els factors de risc existents que puguin incidir en la funció de procreació dels treballadors i treballadores per l’exposició dels mateixos a agents físics, químics o biològics que puguin afectar a la fertilitat i/o al desenvolupament de la futura descendència amb l’objectiu d’adoptar les mesures preventives que siguin necessàries.

Protecció de la maternitat i la lactància

La nostra legislació en matèria de prevenció de riscos protegeix molt especialment a les treballadores embarassades o en situació de part recent de determinats agents, procediments o condicions de treball considerant-les un grup especial de risc (art. 26 LPRL). Aquesta norma va ser afegida en el text preventiu per llei 39/199, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores.

Respecte a la protecció de la maternitat de la dona treballadora, l’article 26 de l’LPRL atribueix a l’empresari les obligacions següents:

  • L’avaluació inicial de riscos haurà de tenir en compte la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs o part recent a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o del fetus en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic.
  • Si els resultats de l’avaluació posessin de manifest un risc per a la seguretat i salut o una possible repercussió sobre l’embaràs o la lactància d’aquestes treballadores, l’empresari haurà d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc.
  • Adaptar les condicions o el temps de treball de la treballadora afectada.
  • Quan sigui necessari, s’evitarà la realització de treball nocturn o de treball a torns.
  • Si les anteriors mesures d’adaptació són insuficients i les condicions del lloc poden influir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del fetus i així ho certifiqui el metge de la Seguretat Social o de les Mútues que l’atengui, l’empresari està obligat a canviar la treballadora a un altre lloc de treball o funció diferent i compatible amb el seu estat. A aquests efectes, l’empresari haurà de confeccionar una relació de llocs de treballs exempts de riscos.

Actuacions de l'empresa per a la protecció de la maternitat i la lactància

Davant d’un supòsit de risc per a la dona o el nen en cas d’embaràs o lactància, l’empresa haurà d’actuar de la manera següent:

  1. Realitzar una avaluació dels riscos que haurà d’incloure la determinació de la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició de la treballadora a condicions de treball que puguin influir negativament en la seva salut i/o la del fetus. Si els resultats de l’avaluació revelen un risc per a la seguretat i la salut o una possible repercussió sobre l’embaràs o la lactància de la treballadora, l’empresari haurà d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, a través d’una adaptació de les condicions o del temps de treball de la treballadora afectada. Aquestes mesures han d’incloure, quan sigui necessari, la no-realització de treball nocturn o de treball per torns.
  2. Quan l’adaptació de les condicions o del temps de treball no sigui possible o, malgrat aquesta adaptació, les condicions d’un lloc de treball puguin influir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del fetus, aquesta haurà de ser traslladada a un altre lloc de treball de la seva pròpia categoria professional i compatible amb el seu estat. És necessària una certificació mèdica del fet que les condicions del lloc de treball poden influir negativament en la salut de la treballadora i/o del fetus que ha d’expedir l’INSS o la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals, en funció de l’entitat amb la qual l’empresa tingui concertada la cobertura dels riscos professionals. L’empresari haurà de determinar, amb la consulta prèvia dels representants dels treballadors, la relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquest efecte.
  3. Si no hi ha cap lloc de treball disponible, de la seva pròpia categoria professional, la treballadora podrà ser destinada a un lloc no corresponent al seu grup o categoria equivalent, si bé conservarà el dret al conjunt de retribucions del seu lloc d’origen.
  4. Si el canvi de lloc (d’igual o diferent categoria professional) no és tècnicament o objectivament possible, o no es pot exigir raonablement per motius justificats, es podrà declarar el pas de la treballadora afectada a la situació de suspensió del contracte de treball per risc durant l’embaràs o la lactància, que preveu l’article 45.1.d) de l’Estatut dels treballadors, durant el període necessari per a la protecció de la seva seguretat o de la seva salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc anterior o a un altre lloc compatible amb el seu estat.

Risc per a la lactància

Perquè es reconegui el dret a la prestació per risc per a la lactància natural, cal que l’activitat que desenvolupa la treballadora suposi un risc per a la lactància natural del seu fill menor de 9 mesos.

Aquesta situació de protecció del risc durant l’embaràs es perllonga durant el període de lactància natural, si les condicions de treball poden influir negativament en la salut de la dona o del fill. Segons l’article 26.5 LPRL, l’empresari haurà de permetre les absències del treball (previ avís i justificació), amb dret a remuneració, de les treballadores embarassades amb la finalitat de realitzar exàmens prenatals i tècniques de preparació al part.

Protecció dels treballadors menors (art. 27 LPRL)

Un treballador menor és aquell que té una edat compresa entre 16 (majoria d’edat laboral) i 18 anys (majoria d’edat civil). Aquests tipus de treballadors estan especialment protegits per la normativa del nostre país. En concret el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre infraccions i sancions de l’Ordre social (LISOS) considera com a infracció molt greu el fet d’incomplir les normes específiques en matèria de protecció de la seguretat i salut dels menors.

D’altra banda, l’Estatut dels treballadors conté algunes disposicions protectores d’aquest tipus de treballadors, algunes de les quals són les següents:

  • Prohibició de realitzar hores extraordinàries.
  • Prohibició de realitzar treballs nocturns.
  • Prohibició de realitzar treballs insalubres, tòxics o perillosos.
  • Prohibició absoluta de contractar treballadors menors de 16 anys.

Descans en la jornada dels menors

La normativa concedeix als menors el dret al descans de 30 minuts durant la jornada diària continuada que excedeixi de sis hores, i el dret al descans setmanal de, com a mínim, dos dies ininterromputs.

L’article 27 de la Llei de prevenció de riscos assenyala les següents obligacions de l’empresari en aquesta matèria:

  • Haurà d’efectuar una avaluació dels llocs de treball que hagin d’ocupar treballadors menors de 18 anys. Aquesta avaluació haurà de realitzar-se abans que s’incorporin a la feina i també amb motiu de qualsevol modificació important de les seves condicions de treball, amb la finalitat de determinar la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició a agents, processos o condicions de treball que puguin posar en perill la seguretat o salut d’aquests treballadors. L’avaluació haurà de tenir en compte específicament la manca d’experiència, la immaduresa per valorar els riscos existents i el desenvolupament, encara incomplet, dels joves.
  • En tot cas, l’empresari haurà d’informar els joves i els seus pares o tutors dels possibles riscos i de totes les mesures adoptades per a la protecció de la seva seguretat i salut.

Decret de 26 de juliol de 1957

Està plenament vigent la part d’aquesta norma relacionada amb els menors que estableix que són treballs prohibits a aquest col·lectiu entre d’altres, els treballs químics, extracció de minerals i treballs metal·lúrgics.

Protecció dels treballadors amb contracte temporal o de durada determinada (art. 28 LPRL) i treballadors d'ETT

Un dels grans i ja endèmics problemes del mercat laboral espanyol és l’alta temporalitat existent. Els contractes de durada determinada establerts a la nostra legislació (pràctiques, formació, eventuals…) formen part de la realitat del món empresarial del nostre país.

La precarietat en l’ocupació té una gran incidència en la sinistralitat laboral, ja que s’ha demostrat que els treballadors temporals es troben especialment exposats als riscos derivats de la seva feina pels canvis constants d’activitat i per la freqüent manca de formació i informació sobre els perills professionals que els envolten i les seves mesures correctores.

Els empresaris estan obligats a garantir a aquests tipus de treballadors el mateix nivell de seguretat i salut que als restants treballadors de l’empresa. Per a garantir aquest nivell de protecció, l’empresari haurà de tenir en compte les obligacions següents:

  • L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que, amb caràcter previ a l’inici de la seva activitat, els treballadors temporals rebin les següents informacions: riscos als quals s’hagin d’exposar, necessitat de qualificacions o aptituds laborals determinades, exigència de controls mèdics especials, existència de riscos específics en el lloc de treball que cal cobrir, i mesures de protecció i prevenció davant de tots els riscos anteriors.
  • Facilitar als treballadors temporals una formació suficient i adequada a les característiques del lloc de treball a cobrir.
  • Garantir el dret a la vigilància periòdica de la salut.
  • Informar els treballadors designats o, si s’escau, als serveis de prevenció, de la incorporació dels treballadors temporals a la plantilla, sota qualsevol de les modalitats de contractació laboral.

Una empresa de treball temporal (ETT) és aquella que té com a finalitat la posada a disposició d’una altra empresa -de forma temporal -de treballadors. Així, s’estableix una relació triangular entre empresa que contracta els serveis o empresa usuària (EU), l’ETT que contracta els treballadors i els posa a disposició i el treballador.

Dos vincles contractuals

En aquesta relació triangular que suposa la contractació de serveis d’una ETT existeixen dos vincles jurídics: el de naturalesa mercantil de posada a disposició de l’EU amb l’ETT; i el de tipus laboral entre l’ETT i el treballador.

L’empresa usuària és la responsable de les condicions d’execució del contracte de treball, en tot allò relacionat amb la seguretat i salut dels treballadors (art. 28 LPRL); així haurà de:

  • Informar l’ETT sobre les característiques del lloc de treball, els seus riscos, i les aptituds, capacitats i qualificacions professionals necessàries, des del punt de vista de la protecció de la salut i seguretat del treballador.
  • Realitzar una avaluació prèvia dels riscos existents en aquest lloc de treball.
  • Informar els treballadors dels riscos existents en el seu lloc de treball i de les mesures de protecció i prevenció a adoptar.
  • Informar els seus propis representants dels treballadors de l’adscripció de treballadors posats a disposició per ETT.

Les obligacions que correspondran a l’empresa de treball temporal seran:

  • Realitzar la vigilància periòdica de la salut dels treballadors.
  • Informar els treballadors que posa a disposició, amb caràcter previ, de tota la informació que li ha remès l’EU en relació al lloc de treball i els seus riscos.
  • Formar els treballadors, de forma teòrica-pràctica en matèria preventiva, previ a la seva posada a disposició de l’EU.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats