Resum

El treball assalariat per compte aliè consisteix en la compravenda dels serveis del treballador en el marc d’un contracte pel qual la persona es compromet i s’obliga a un treball a canvi de la compensació econòmica corresponent i actualment és la modalitat dominant d’activitat productiva i la que segueix sent la referència en l’àmbit preventiu.

El deure empresarial de seguretat és l’obligació de l’empresari de garantir la integritat física i la salut de les persones que treballen sota el seu àmbit d’organització i configura l’essència del que hem anomenat prevenció de riscos laborals, la finalitat de la qual és garantir la integritat física i salut del treballador.

El concepte de salut de l’OMS abasta el complet benestar de l’individu en la seva dimensió física, mental i social i implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals.

La prevenció de riscos laborals identifica, avalua i controla els riscos existents en l’àmbit laboral per tal d’adoptar les mesures de prevenció pertinents que evitin els accidents i malalties que causen els danys en la salut dels treballadors.

Les característiques del treball susceptibles de tenir influència en la generació de riscos per a la seguretat i salut del treballador s’anomenen condicions de treball, i inclouen, a més dels aspectes materials tradicionals, aquelles qüestions relatives a l’organització del treball: treball per torns, càrrega de treball, monotonia, nocturnitat, participació del treballador en l’empresa, entre d’altres.

El risc laboral és la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany amb motiu de la feina. La magnitud del risc dependrà de la probabilitat que es produeixi el dany i de la seva severitat.

El terme factor de risc fa referència a una situació potencial que pot ocasionar algun dany. Aquests factors poden classificar-se en funció de diferents criteris; en funció de la tipologia d’agents que els causa (materials/immaterials) i de la tècnica que els estudia (de seguretat, higiènics, ergonòmics, psicosocials).

La cultura preventiva en una organització és el conjunt de creences i comportaments dels seus membres destinats a prevenir els accidents i les malalties professionals.

Per definir l’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva, cal identificar diferents nivells:

  • Col·lectius als quals s’aplica de forma general la normativa preventiva: relacions laborals regulades per l’ET, i relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal al servei de les administracions públiques.
  • Col·lectius amb obligacions específiques dins de l’àmbit preventiu: treball autònom, socis-treballadors de cooperatives i fabricants, importadors i subministradors.
  • Col·lectius exclosos de l’aplicació general de la normativa preventiva: cossos militars, treballadors al servei de la llar familiar.

Cal saber identificar els drets i deures principals dels treballadors en l’àmbit preventiu, establint la correlativa obligació empresarial. Així, s’identifiquen:

  • Dret d’informació sobre els riscos i les mesures preventives que cal adoptar.
  • Dret de formació teòrica i pràctica en matèria preventiva.
  • Dret d’informació sobre les mesures d’emergència.
  • Dret a la consulta i participació dels treballadors.
  • Dret a la protecció de col·lectius especialment vulnerables.
    • Treballadors especialment sensibles a determinats riscos
    • Protecció de la maternitat
    • Protecció dels menors
    • Relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball temporal.
  • Dret a la vigilància periòdica de la seva salut.
  • Dret a recórrer a la inspecció de treball.
  • Dret a interrompre l’activitat laboral i abandonar el lloc de treball en els supòsits d’existència d’un risc greu i imminent (art. 21 LPRL).

L’obligació general de protecció correlativa per part de l’empresari es concreta en una sèrie d’accions:

  • Adoptar les mesures necessàries per garantir la protecció eficaç de la seguretat i salut dels treballadors.
  • Avaluar els riscos presents en el lloc de treball.
  • Informar i formar els treballadors en matèria preventiva.
  • Garantir la consulta i participació dels treballadors en aspectes relatius a l’àmbit preventiu.
  • Establir protocols d’actuació en casos d’emergència i de risc greu i imminent per a la salut dels treballadors.
  • Vigilar la salut dels treballadors.
  • Documentar les activitats i comptar amb l’organització i mitjans necessaris per fer efectiva aquesta protecció.

L’empresari, en la seva obligació de protecció, ha d’anar més enllà d’un mer compliment formal de la normativa; cal que adopti una actitud proactiva i garanteixi al treballador una protecció eficaç en matèria preventiva.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius