Treball i salut; conceptes bàsics de la prevenció de riscos laborals

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

Trobareu unes definicions dels conceptes bàsics de prevenció de riscos laborals, a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

El treball ha estat l’activitat que ha permès, al llarg dels temps, procurar a l’ésser humà el seu manteniment material. Si bé al llarg de la història hem pogut diferenciar moltes formes de treball, a partir del segle XVIII, amb la irrupció de la Revolució Industrial, la modalitat de treball majoritària ha passat a ser la de la prestació de serveis per compte aliè, en què el treballador no és propietari dels mitjans de producció i posa a disposició de l’empresari la seva força de treball a canvi d’una remuneració.

Avui en dia, la introducció de les tecnologies digitals en l’àmbit laboral suposa l’aparició de noves formes de treball i la transformació de les existents; el fenomen de les plataformes digitals (Uber, Deliveroo, Amazon…) ha suposat una transformació de les condicions de prestació del treball, en què, en molts casos, s’eludeix l’aplicació del dret laboral a aquests supòsits; difuminant, així també, l’aplicació de la normativa preventiva.

Plataformes: la precarització de les relacions de treball

“Las nuevas tecnologías han permitido la expansión de la economía colaborativa o sharing economy, por cuanto han permitido la creación de plataformas que facilitan el encuentro de usuarios para compartir, intercambiar o prestar bienes y servicios infrautilizados. Sin embargo, en este contexto, han aparecido plataformas digitales como Uber, Deliveroo, Glovo o Amazon Mechanical Turk que, tergiversando la esencia de la economía colaborativa, han desarrollado verdaderos modelos de negocio basados en la elusión de la normativa laboral y de Seguridad Social.

El modelo de las plataformas digitales está contribuyendo a la precarización del trabajo, a la vez que reaparece el debate sobre la obsolescencia de la norma laboral. Se trata, no obstante, de un falso debate, dado que el concepto de trabajador encaja en el ámbito de las plataformas digitales; simplemente, algunas de estas plataformas han optado por eludir la norma laboral.”


Ginès, A. (2018). “Nuevas formas de trabajo en plataformas digitales”. El País.

  • Les plataformes digitals estan precaritzant les relacions de treball. La imatge d'un repartidor amb bici pel carrer és cada vegada més habitual.
  • Les plataformes digitals estan precaritzant les relacions de treball. La imatge d'un repartidor amb bici pel carrer és cada vegada més habitual.

Tot i l’aparició d’aquestes altres formes de treball, la modalitat dominant d’activitat productiva, i la que segueix sent la referència en l’àmbit preventiu, és la del treball assalariat per compte aliè.

El treball assalariat per compte aliè consisteix en la compravenda dels serveis del treballador en el marc d’un contracte pel qual la persona es compromet i s’obliga a un treball a canvi de la compensació econòmica corresponent.

Aquesta forma de treball ha anat perdent pes en l’activitat econòmica i convivint amb altres modalitats de prestació de serveis, com el treball autònom o el treball cooperatiu, i en els darrers temps les noves formes de treball aparegudes arran del que s’ha anomenat economia col·laborativa (plataformes digitals). Les tasques domèstiques, l’autoproducció o el voluntariat social serien modalitats de treball no salarial.

La dependència o subordinació del treballador respecte de l’empresari pel qual treballa és una característica essencial del treball per compte d’altri: el treballador realitza la seva tasca laboral seguint les instruccions de l’empresari que el contracta, sota el seu àmbit d’organització i direcció, i executant l’activitat laboral (habitualment) en els locals i espais de treball d’aquest.

Algunes de les altres formes que hem esmentat comparteixen també aquesta característica; en el cas del treball autònom que realitza la seva tasca dins dels locals de l’empresa que ha contractat els seus serveis (amb independència del vincle jurídic que s’ha establert) treballant sovint en el mateix espai que els treballadors per compte d’altri, als quals els uneix un vincle laboral amb el seu contractador.

És habitualment l’ocupador/empresari (el que contracta els serveis del treballador / treballador autònom) qui configura l’entorn en què s’executa la prestació de treball. És ell qui determina la forma com es dissenyen les condicions de treball que poden comportar l’exposició del treballador a diferents riscos.

Com a conseqüència del paper de l’empresari com a organitzador de l’activitat productiva i, per tant, creant i determinant les condicions de treball i d’exposició als diferents riscos, la llei el situa com a garant de la salut de les persones que efectuen la prestació de treball dins del seu àmbit d’organització.

L’obligació de l’empresari de garantir la integritat física i la salut de les persones que treballen sota el seu àmbit d’organització és el que anomenem deure empresarial de seguretat, i configura l’essència del que hem anomenat prevenció de riscos laborals.

La protecció en l’àmbit preventiu inclou no només els considerats pròpiament treballadors per compte d’altri contractats per un empresari, sinó també les formes de treball autònom i el treball per a les administracions públiques.

El deure empresarial de seguretat en la normativa

El dret a la protecció de la salut del treballador (en sentit ampli) està recollit per la normativa tant a escala internacional com interna de l’Estat espanyol i implica, d’una banda, la correlativa obligació de l’empresari de garantir aquesta protecció i, de l’altra, el deure del legislador i de les administracions públiques de garantir-ne el compliment.

Així, en el text constitucional espanyol, es recullen les prescripcions relatives a la prevenció de riscos laborals que configuren el marc normatiu on s’emmarca aquesta regulació en la nostra normativa interna. La Constitució espanyola de 1978 recull els següents preceptes:

  • Es reconeix el dret a la vida i a la integritat física i moral dels ciutadans (art. 15 CE).
  • S’estableix la seguretat i la higiene en el treball com un dels principis rectors de la política social i econòmica (art. 40.2 CE).
  • Es reconeix el dret a la protecció de la salut de les persones (art. 43.1 CE)
  • S’estableix la competència dels poders polítics d’organitzar i tutelar la salut pública a través de les diverses polítiques preventives (art. 43.2 CE).

La Constitució espanyola del 1978 i la prevenció de riscos laborals

“Article 15. Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.”

“Art. 40.2. Els poders públics fomentaran també una política que garanteixi la formació i la readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats.”

“Article 43.1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.”

“Article 43.2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris. La llei establirà els drets i els deures de tothom en aquest punt.”


Constitució espanyola (1978)

La norma constitucional considera el dret a la vida i a la integritat física i moral com un dret fonamental (junt amb altres d’igual consideració com la llibertat de creences o el dret a la llibertat i a la seguretat). A aquesta tipologia de drets se’ls atorga la màxima protecció: d’una banda són drets que vinculen tots els poders públics i, de l’altra, s’estableixen procediments específics per denunciar-ne la vulneració.

Normativa internacional sobre salut laboral

La protecció de la salut laboral és un dret complex. En l’àmbit internacional caldrà tenir com a referència, d’una banda, la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT) (en particular el Conveni núm. 155, sobre seguretat i salut dels treballadors i medi ambient de treball, ratificat per Espanya l’any 1981) i, de l’altra, la normativa comunitària (en particular la Directiva 89/391/CEE relativa a l’aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el treball).

La normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la Directiva 89/391/CEE són els dos textos legals que inspiren l’aparició de la normativa preventiva en el nostre país i, en concret, la Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL, en endavant) que és la base del bloc normatiu preventiu en què s’assenta la prevenció de riscos laborals a Espanya. Aquesta norma desenvolupa els preceptes constitucionals relatius a la seguretat i salut laboral, adequa la legislació espanyola a les directives comunitàries de prevenció de riscos i dona resposta als compromisos internacionals derivats de la ratificació del Conveni 155 de l’Organització Internacional de Treball.

Tal com s’estableix en l’art. 1 de l’LPRL, aquest text legal i les disposicions que la desenvolupen constitueixen l’àmbit normatiu de la prevenció de riscos laborals:

“Article 1. Normativa sobre prevenció de riscos laborals. La normativa sobre prevenció de riscos laborals està constituïda per aquesta llei, les disposicions de desplegament o complementàries i per totes les altres normes, legals o convencionals, que contenen prescripcions relatives a l’adopció de mesures preventives en l’àmbit laboral o susceptibles de produir-les en aquest àmbit.”


Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Aquest text normatiu estableix, així mateix, l’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva a Espanya, i en defineix els conceptes jurídics bàsics (prevenció, risc laboral, perill greu i imminent, equip de treball…). En el seu article 3 estableix l’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva, determinant els subjectes als quals s’aplicarà aquesta norma i els reglaments que la desenvolupen, que esdevindran els col·lectius protegits per la legislació preventiva.

Salut laboral i prevenció de riscos

Quan en el llenguatge col·loquial fem referència a la salut utilitzem aquest concepte com a sinònim d’absència de malaltia o de dolor fisicocorporal, amb una concepció estrictament somàtica de la salut. Aquest concepte resulta insuficient quan el relacionem amb l’entorn laboral, ja que hi ha circumstàncies que poden provocar alteracions de la salut de la persona que van més enllà dels danys físics sobre el treballador.

El concepte de salut de l’OMS abasta el complet benestar de l’individu en la seva dimensió física, mental i social, i implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals.

El concepte de salut de l’OMS és personal i subjectiu: variarà en funció de les característiques personals i socials de la persona i de la percepció que tingui de la seva situació. Tot i això, s’exigeixen unes condicions mínimes que permetin l’exerceixi dels drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics.

Declaració Universal dels Drets Humans

L’article 25.1 diu així: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, tant a ell com a la seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació”.

Hi ha una clara relació entre treball i salut. Per poder treballar és imprescindible que la persona treballadora disposi d’un mínim de salut, però sovint les condicions en les quals es desenvolupa la feina produeixen la pèrdua de la salut. La capacitat del treball de generar situacions de risc fa necessari articular una actuació que incideixi sobre les condicions en què aquest es realitza per tal d’evitar-ne els efectes nocius. És en aquest sentit que parlem de prevenció de riscos laborals.

La prevenció de riscos laborals consisteix en actuar abans que es produeixin els danys; evitar les condicions de treball que són susceptibles de generar els riscos i canviar-les abans que es produeixin.

La prevenció de riscos laborals identifica, avalua i controla els riscos existents en l’àmbit laboral per tal d’adoptar les mesures de prevenció pertinents que evitin els accidents i malalties que causen danys en la salut dels treballadors.

Les conseqüències dels danys sobre la salut no només afecten la persona que els pateix; també afecten les seves famílies i generen conseqüències negatives en les organitzacions on desenvolupen la seva activitat laboral i a tota la societat en general.

Socialment la pèrdua de salut ocasionada pels accidents i les malalties laborals suposa una despesa important en les prestacions que contempla el sistema públic de Seguretat Social, i implica un cost important en recursos sanitaris i assistencials.

En les empreses, els accidents i les malalties ocasionen una pèrdua de recursos tant materials com humans: els directes, que es provoquen com a efecte immediat sobre l’organització (temps de treball, recursos materials, sancions i indemnitzacions derivades de la responsabilitat de l’empresa per la falta de prevenció, entre d’altres), i els indirectes, que incideixen en una pèrdua d’imatge de l’empresa i empitjorament del seu clima d’organització. En la taula es mostren les despeses directes i indirectes causades pels accidents de treball.

Taula: Despeses directes i indirectes dels accidents
Despeses directes Despeses indirectes
• Temps de treball perdut pel treballador accidentat i pels seus companys o caps
• Pèrdues materials
• Indemnitzacions al treballador
• Sancions a l’empresa
• Despeses derivades de l’aturada de la producció
• Endarreriments en els lliuraments dels béns o serveis
• Pèrdua de la imatge de la pròpia empresa
• Empitjorament del clima laboral
• Augment de la conflictivitat

Per tal d’evitar aquestes conseqüències negatives, legalment s’estableix l’obligació de l’empresari de vetllar pel manteniment de la salut dels treballadors de la seva empresa, adoptant les mesures necessàries per tal d’assegurar-la. La falta d’unes condicions de treball segures per a la integritat i la salut dels treballadors pot ser motiu d’importants sancions per part de l’Administració laboral.

La prevenció de riscos laborals es planteja com una pràctica tan necessària en l’àmbit legal com beneficiosa en l’econòmic: dissenyar unes condicions de treball que evitin els efectes negatius del treball sobre la salut dels treballadors i que tinguin em compte l’assoliment dels màxims nivells de benestar dels treballadors a la feina serà positiu per a la mateixa organització i per al conjunt de la societat. En la figura podeu veure les motivacions de les empreses per fer prevenció.

Figura Motivacions de les empreses per fer prevenció

La prevenció de riscos laborals té una doble finalitat: d’una banda, pretén minimitzar els efectes negatius del treball –malalties, accidents de treball i altres danys a la salut–, de l’altra, afavorir els efectes positius del treball.

Les condicions de treball

L’àmbit laboral en el qual es desenvolupa el treball pot incidir de manera negativa sobre el treballador i influir en la generació o potenciació de riscos que afectin la seva seguretat i salut.

En un primer moment, com a condició de treball, es feia referència només a les condicions materials i ambientals del lloc de treball (maquinària, instal·lacions, locals, temperatura, humitat, soroll…) sense que s’incloguessin les condicions relatives a la forma com s’organitzava el treball. Actualment també s’inclouen les circumstàncies relatives a l’organització del treball i al contingut de la tasca efectuada pel treballador que poden tenir incidència sobre la seva salut (ritme de treball, estil de lideratge…).

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL), en el seu article 3.7, defineix el que ha d’entendre’s com a condició de treball, utilitzant una visió àmplia del que s’ha de considerar com a tal, superant la concepció tradicional que únicament tenia en compte els aspectes materials com a possibles generadors de danys per a la salut del treballador. Dins del concepte legal de condicions de treball, regulat per l’article 4.7 de l’LPRL, s’inclou específicament:

  • “Les característiques generals dels locals, les instal·lacions, els equips, els productes i altres estris existents en el centre de treball” (punt a. art. 4.7 LPRL).
  • “La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l’ambient interior de treball i les seves corresponents intensitats i concentracions o els seus nivells de presència” (punt b. art. 4.7 LPRL).
  • “Els procediments per a la utilització dels agents esmentats anteriorment que influeixen a l’hora de generar-se els riscos esmentats” (punt c. art. 4.7 LPRL).
  • “Totes aquelles altres característiques de la feina, incloses les relatives a la seva organització i ordenació, que influeixen en la magnitud dels riscos als quals estigui exposat el treballador” (punt d. art. 4.7 LPRL).

L’LPRL defineix la condició de treball com aquella característica del treball susceptible de tenir influència en la generació de riscos per a la seguretat i salut del treballador. En la definició, hi tenen cabuda, a més dels aspectes materials tradicionals, aquelles qüestions relatives a l’organització del treball: treball per torns, càrrega de treball, monotonia, nocturnitat, participació del treballador en l’empresa, entre d’altres.

Per tant, les condicions del treball són el conjunt de les circumstàncies que es donen en l’entorn on es desenvolupa l’activitat laboral i que poden incidir en la salut del treballador entesa en els seus aspectes de benestar físic, mental i social. I aquestes tenen conseqüències tant sobre l’individu com sobre l’organització on treballa:

  • Pel que fa al treballador individual, afecten la qualitat de vida laboral i la salut i el benestar psicològic del treballador; la seva motivació i la satisfacció laboral i la implicació en el seu lloc de treball.
  • En l’àmbit de l’organització, poden generar disfuncions (absentisme, rotació, baixes laboral…) i afectar la seva eficàcia i eficiència.

Risc i factor de risc

En matèria de seguretat i salut laboral sovint es fan servir les paraules risc, perill i factor de risc per a fer referència a un mateix fet, la qual cosa pot ocasionar confusions:

  • Perill, en el seu ús col.loquial, és la propietat o aptitud intrínseca d’alguna cosa d’ocasionar un dany. Amb aquest mateix significat s’utilitza també en l’àmbit preventiu.
  • En l’àmbit preventiu, quan volem referir-nos al perill, parlem de factor de risc, que fa referència a una situació potencial que pot ocasionar algun dany. Un factor de risc, és una situació que té la potencialitat de provocar danys. Dit d’una altra manera, factor de risc és aquella situació potencial, que per una organització deficient de les condicions de treball, és susceptible d’ocasionar danys a la integritat física i/o salut dels treballadors.
  • I podem definir risc laboral com la probabilitat que la capacitat d’ocasionar danys s’actualitzi en les condicions d’utilització o d’exposició, i pugui generar danys.

Segons l’art 4.2. de l’LPRL, s’entén per risc laboral la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en ocasió del treball. La magnitud del risc dependrà de la probabilitat que es produeixi el dany i de la seva severitat.

En aquest sentit, podem considerar que un factor de risc pot donar lloc a diferents riscos i provocar danys de tipus divers. No cal que estem parlant d’una situació de màxima urgència, sinó d’una situació potencial que pot ser generadora de riscos que poden provocar danys. En la figura es mostra aquesta seqüència temporal:

Figura Seqüència temporal de generació del risc

Exemple de distinció entre risc i factor de risc

La manipulació incorrecta per part d’un operari d’un paquet que contingui material tòxic és un factor de risc que podria tenir associats diferents riscos: d’una banda la caiguda del paquet sobre el treballador la qual cosa li pot ocasionar fractures i contusions, i d’una altra la inhalació del producte tòxic amb les conseqüències d’intoxicació per inhalació del producte per part del treballador. Per una mateixa situació potencial hi ha una probabilitat d’actualització de riscos diferents.

Combatre els riscos en el seu origen

El principi preventiu de l’art. 15 de l’LPRL, que obliga a combatre els riscos en el seu origen incideix, en la necessitat d’actuar sobre el principi de la cadena que causa els danys per a la salut del treballador.

Els factors de risc vindran determinats per les condicions en què el treballador ha de desenvolupar el seu treball. Aquests poden fer referència tant a situacions materials com a situacions immaterials.

Classificació dels factors de risc

Podem classificar els riscos en funció de diferents criteris. Una classificació dels factors de risc susceptibles de causar danys sobre la salut del treballador és la que distingeix en funció del tipus d’agent que els causa.

D’aquesta manera, es fa una diferència entre aquells causats per agents materials, que són tots els que tenen un contacte directe amb el cos de la persona, i els causats pels agents immaterials, que són els que actuen principalment a nivell psicològic. Són els següents:

  • Agents materials:
    • Mecànics (màquines, instal·lacions, eines, locals…)
    • Físics (soroll, temperatura, humitat, radiacions…)
    • Químics (amiant, plom, clor…)
    • Biològics (bacteris, fongs, virus…)
  • Agents immaterials:
    • Inherents a l’organització del treball (treball a torns, treball nocturn, possibilitat de participació en l’organització…)
    • Inherents a la tasca (requeriments mentals del treball, contingut del treball, ritme i monotonia, repetibilitat…)

Per fer front als riscos laborals, s’han desenvolupat una sèrie de tècniques dins de l’àmbit preventiu. Així, una altra classificació seria en funció de quina sigui la tècnica preventiva que els estudia. Podem diferenciar entre:

  • Riscos de seguretat: inclou els derivats de les condicions estructurals dels espais de treball (escales…) i els que deriven de les condicions d’utilització dels equips de treball (màquines, eines…). En aquest sentit els més habituals són caigudes, cops, xocs, contactes elèctrics…
  • Riscos higiènics: són els que es deriven de les condicions ambientals (factors físics, químics o biològics) que poden causar malalties en els treballadors. Els més habituals serien l’exposició a substàncies nocives; el contacte amb substàncies càustiques o corrosives; l’exposició a radiacions; l’estrès tèrmic; l’exposició a soroll i vibracions…
  • Riscos ergonòmics: són els derivats de la càrrega física o mental de treball. Els més habituals són sobreesforços, postures incorrectes en la manipulació de càrregues; càrrega de treball excessiva…
  • Riscos psicosocials: són els que deriven de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el lloc de treball. En aquest sentit identifiquem entre altres: ritme de treball elevat; falta d’autonomia, treball monòton i repetitiu, poques exigències en relació a la tasca assignada…

Disciplines preventives

Dins de les tècniques preventives utilitzades per eliminar o controlar els factors de risc, podem diferenciar les que no són pròpies de l’àmbit preventiu, però que s’apliquen en aspectes preventius específics, de les que s’utilitzen globalment en la prevenció, i en constitueixen autèntiques disciplines preventives (vegeu la taula). Així, entre les tècniques globals preventives diferenciem: la seguretat en el treball, la higiene industrial, l’ergonomia, la psicosociologia i la medicina del treball; vegem-les detingudament.

Taula: Tècniques preventives
Globals Específiques
Seguretat a la feina
Higiene industrial
Medicina del treball
Psicologia
Enginyeria
Arquitectura
Física
Química
Biologia
Traumatologia
Anatomia
Fisiologia
Psicosociologia
Pedagogia
Dret
Organització
Economia

La seguretat en el treball és el conjunt de tècniques preventives que tenen com a finalitat dur a terme accions que evitin els accidents de treball. La seguretat en el treball actua:

  • Eliminant o reduint el risc d’accident en el seu origen. Dissenyant màquines, instal·lacions i mètodes de treball que no puguin causar accidents als treballadors.
  • Protegint els treballadors dels riscos que no es poden evitar, a través de mecanismes de protecció col·lectiva i individual.
  • Enregistrant, estudiant i investigant els accidents que passen a l’empresa per analitzar què els ha causat i poder proposar les mesures correctores necessàries.

Tècniques de seguretat

Dissenyar proteccions per a una màquina per evitar atrapaments, o protegir els treballadors amb xarxes anticaigudes, serien aplicacions de tècniques de seguretat.

La higiene industrial és la tècnica no mèdica que té com a finalitat la prevenció de les malalties ocasionades en l’àmbit professional a través de l’estudi i avaluació dels agents contaminants que poden trobar-se en els ambients de treball. Així, estudia com l’ambient físic que envolta al treballador actua sobre la seva salut a través dels diferents contaminants: químics, físics o biològics, provocant malalties.

Les activitats que la higiene industrial durà a terme seran identificar el o els contaminants nocius, avaluar la probabilitat que siguin perjudicials per als éssers humans, realitzar les accions correctores (si és convenient), i fer-ne un seguiment periòdic.

L’ergonomia és la ciència aplicada de caràcter multidisciplinari que té com a finalitat l’adequació dels productes, sistemes i entorns artificials a les característiques, limitacions i necessitats dels usuaris, per optimitzar-ne l’eficàcia, seguretat i confort. És una tècnica no mèdica encarregada de dissenyar els llocs de treball, les màquines i els processos, per tal que s’adaptin al treballador, de forma que s’aconsegueixi que siguin el màxim de saludables, segurs, eficients i confortables.

Tècniques ergonòmiques

Dissenyar espais de treball amplis i que permetin postures confortables i no lesives als treballadors és objecte d’estudi de l’ergonomia.

Amb l’aplicació de la psicologia i la sociologia s’estudien els factors de naturalesa psicosocial i organitzativa existents en el treball, que poden repercutir en la salut del treballador i generar estrès. La psicosociologia és la tècnica preventiva que s’encarrega de l’estudi de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el treball, que poden donar lloc a factors de risc psicosocial.

Anàlisi psicològic o sociològic

És difícil delimitar el camp d’anàlisi dels aspectes psicològics o sociològics. De forma general pot dir-se que l’anàlisi psicosocial, en la seva dimensió sociològica, es projecta sobre el funcionament de les institucions socials (família, treball, amics…), i en la seva dimensió psicològica s’encarrega d’estudiar el comportament dels individus en aquestes institucions.

Tècniques psicosocials

La psicosociologia és la tècnica que estudia els danys de caràcter psicològic originats en l’entorn de treball, i els factors d’insatisfacció laboral.

Finalment, la medicina del treball és l’especialitat de la medicina preventiva que té com a finalitat mantenir un bon estat de salut dels treballadors i evitar les malalties derivades del treball. La medicina del treball és l’encarregada de la denominada “Vigilància de la salut dels treballadors”, una de les obligacions de l’empresari en l’àmbit preventiu.

La cultura preventiva

L’empresa és un sistema social que està format per un col·lectiu de persones que actuen segons unes creences, costums, ritus… determinats. Aquesta manera de fer les coses que tenen els membres d’una organització és el que anomenem cultura d’empresa. La cultura empresarial és el que identifica la manera de ser d’una organització i es manifesta en la forma com actuen els individus que la componen. Quan apliquem aquest concepte a l’àmbit de la prevenció de riscos laborals parlem de cultura preventiva.

La cultura preventiva en una organització és el conjunt de creences i comportaments dels seus membres destinats a prevenir els accidents i les malalties professionals.

La cultura preventiva influeix en com es perceben els riscos per part dels treballadors que conformen l’empresa, i determina en molts casos l’adopció per part dels treballadors de conductes de risc o de conductes segures. El concepte de cultura de la seguretat neix en els anys vuitanta, vinculat a l’accident de la central nuclear de Txernòbil. Amb els anys adopta una dimensió global i passa a anomenar-se cultura de la prevenció.

  • Sarcòfag de la central nuclear de Txernòbil, l'accident de la qual va donar origen al terme 'cultura de la seguretat' i, posteriorment, al que avui coneixem com a 'cultura de la prevenció'.
  • Sarcòfag de la central nuclear de Txernòbil, l'accident de la qual va donar origen al terme 'cultura de la seguretat' i, posteriorment, al que avui coneixem com a 'cultura de la prevenció'.

Deficiències en la seguretat a la central de Txernòbil

“El comienzo del periodo de cultura organizativa aplicada a la investigación y análisis de accidentes puede remontarse al accidente nuclear de Chernóbil en 1986. La escasa cultura de seguridad fue identificada como el principal factor explicativo de este desastre por la International Atomic Energy, poniendo de manifiesto la importancia de los factores humanos y organizacionales en la realización de operaciones inseguras dentro de los sistemas tecnológicos. Los errores y violaciones de los procedimientos de trabajo producidas con anterioridad al desastre de Chernóbil mostraban la escasa cultura de seguridad de la planta y de la industria nuclear soviética en general, y proporcionaron evidencia de la importancia de las deficiencias organizativas en la generación de accidentes. […] Hoy día existe un amplio reconocimiento de que la cultura organizativa es un elemento crítico del éxito o fracaso de una organización. De forma análoga, la ausencia de cultura de seguridad se identifica, frecuentemente, con la generación de desastres e incidentes, constituyéndose como un aspecto fundamental de las habilidades de la organización para dirigir los aspectos relacionados con la seguridad de sus operciones y alcanzar el éxito en la gestión de riesgos. Así pues, la cultura de seguridad puede ser considerada como una importante herramienta de gestión que permite controlar las creencias, actitudes y comportamientos hacia la seguridad de la fuerza de trabajo.”


Fernández Muñiz, B.; Montes Peón, J. M. i Vázquez Ordás, C.J. (2007). “Safety, cultural tool to improve corporative competitiveness”.

En aquest sentit s’entén que, en una organització en la qual realment hi hagi implantada una autèntica cultura preventiva, es va més enllà del compliment merament formal de la normativa de prevenció, i s’aconsegueix realment que les conductes dels membres de l’organització siguin segures.

Cultura de la seguretat

“La cultura de seguridad de una organización es el producto de los valores, actitudes, competencias y patrones de comportamiento, grupales e individuales, que determinan el compromiso y el estilo y la competencia de los programas de salud y seguridad. Organizaciones con un cultura positiva están caracterizadas por comunicaciones fundadas en la confianza mutua, por percepciones compartidas respecto de la importancia de la seguridad y por su confianza en la eficacia de las medidas preventivas. […] Cada grupo desarrolla actitudes compartidas, creencias y formas de comportamiento. Esta forma de cultura es mucho más que la suma de sus partes. En una organización segura los patrones de asunciones compartidas ponen a la seguridad en un lugar muy alto de sus prioridades. Este estilo es el producto de los valores individuales y grupales, actitudes, competencias y patrones de comportamiento”.


Advisory Committee on the Safety of Nuclear Installations (ACSNI). (1993). “Study group on human factors”.

L’LPRL, en la seva redacció inicial de 1997, pretenia integrar la prevenció de riscos laborals en tots els nivells de l’empresa, fomentant una autèntica cultura preventiva i fent que la gestió de la prevenció des de les organitzacions no es limités a la preparació de la documentació exigida legalment. Aquest objectiu només va ser parcialment complert, i amb la reforma d’aquesta norma a través de la Llei 54/2003, es reforça aquesta idea, i s’exigeix als empresaris que no es limitin a la preparació de la documentació obligatòria en matèria de prevenció de riscos laborals, sinó que propugnin la integració autèntica de la prevenció en la gestió de l’empresa, i en tots els seus nivells jeràrquics.

Exposició de motius; Llei 54/2003.

“L’anàlisi d’aquests problemes posa de manifest, entre altres qüestions, una incorporació deficient del nou model de prevenció i una falta d’integració de la prevenció en l’empresa, que s’evidencia moltes vegades en el compliment més formal que eficient de la normativa. Alhora es posa de manifest una falta d’adequació de la normativa de prevenció de riscos laborals a les noves formes d’organització del treball, especialment en les diverses formes de subcontractació i en el sector de la construcció.”

Els principis de l'acció preventiva

La Llei de prevenció de riscos laborals marca les pautes que ha de guiar l’actuació de l’empresa dins de l’àmbit de la prevenció de riscos laborals. Aquests principis es descriuen a l’article 15.1 LPRL i són els següents:

  • Cartell del Ministeri de Treball per fomentar la prevenció laboral./-55
  • Cartell del Ministeri de Treball per fomentar la prevenció laboral.

  1. Evitar els riscos (art. 15.1.a LPRL) Consisteix en eliminar els perills existents en el lloc de treball per obtenir una situació de seguretat absoluta o risc zero. És la millor mesura preventiva, però difícil d’assolir. El criteri que s’estableix en la normativa per limitar l’obligació d’evitar els riscos per part de l’empresari no és un criteri econòmic sinó tècnic, per tant l’empresari no podrà al·legar motius econòmics per no atorgar als treballadors la màxima seguretat tecnològicament possible.
  2. Avaluar els riscos que no es poden evitar (art. 15.1.b LPRL). Quan no és possible eliminar alguns dels perills existents en el lloc de treball, cal identificar-los i determinar les activitats preventives pertinents per controlar-los. A banda, serà obligació de l’empresari, quan es trobi davant d’un risc que no sigui possible evitar, dur a terme una activitat dedicada a mesurar la magnitud d’aquests riscos i establir els mitjans de protecció necessaris perquè el treballador en quedi protegit. En aquest sentit caldrà realitzar l’activitat avaluadora que regula l’art. 16 LPRL.
  3. Combatre els riscos en el seu origen (art. 15.1.c LPRL). La mesura de prevenció més efectiva serà aquella que implica l’actuació en el moment en què el risc s’origina. Combatre els riscos en el seu origen suposarà –en la majoria dels casos– la seva eliminació (art. 15.1 a LPRL), i en cas que això no sigui possible, caldrà avaluar-ne la magnitud i establir les mesures preventives adients (art. 15.1 b i 16 LPRL) per tal de reduir-los.
  4. Adaptar el treball a la persona (art. 15.1.d LPRL). Caldrà adaptar el lloc de treball i elegir els equips i els mètodes de treball en funció de la persona. El precepte legal centra l’atenció en els aspectes relatius a la concepció dels llocs de treball i a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de mitigar els efectes que el treball monòton i repetitiu té per al treballador i reduir els efectes negatius que ocasiona en la seva salut.
    • Aquesta mateixa concepció d’adaptació del treball a la persona es recull en l’art. 36.5 de l’Estatut dels Treballadors quan regula el treball nocturn, treball per torns i ritme de treball dels treballadors. L’article estableix que l’empresari haurà de tenir en compte el principi general d’adaptació del treball a la persona, especialment per atenuar el treball monòton i repetitiu en funció del tipus d’activitat i de les exigències en matèria de seguretat i salut dels treballadors i destaca que aquestes exigències hauran de ser tingudes particularment en compte a l’hora de determinar els períodes de descans durant la jornada de treball.
    • En el mateix precepte de l’LPRL s’obliga l’empresari a tenir en compte les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el moment d’encomanar-los les tasques. (art. 15.2 LPRL).
  5. Tenir en compte l’evolució de la tècnica (art. 15.1.e LPRL). Cal actuar en l’àmbit de la prevenció amb la idea de la millora contínua, tenint en compte els nous avenços que permeten eliminar totalment el risc o protegir millor les persones. Aquest aspecte s’haurà de tenir en compte sobretot en referència a la protecció de les màquines o utilització de matèries perilloses, i caldrà una constant adaptació de tècniques i equips i aparells de protecció, així com de substitució de matèries primeres. L’obligació de seguretat de l’empresari té caràcter dinàmic, en el sentit que les mesures que adopta s’han d’actualitzar constantment, i han de tenir en compte la introducció de les noves tecnologies i els nous avenços que permetin minimitzar els riscos existents.
  6. Substituir allò que sigui perillós per allò que impliqui cap o poc perill (art. 15.1.f LPRL). Caldrà sempre triar els espais, equips i mètodes de treball que impliquin cap o poc perill, enfront d’aquells que sí que en suposin. Aquest principi recull el contingut d’altres ja enumerats, en el sentit d’evitar els riscos si és possible (art. 15.1.a LPRL) i –si això no és possible– avaluar-los per reduir-los (art. 15.1.b LPRL).
  7. Planificar la prevenció (art. 15.1.g LPRL). Cal buscar un conjunt coherent que integri la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball. La planificació de l’acció preventiva suposarà el disseny de les mesures pertinents amb la indicació dels terminis i responsables de la seva execució.
  8. Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual (art. 15.1.h LPRL). L’empresa haurà de seguir l’ordre següent: intentar eliminar el perill; si això no és possible haurà de buscar mesures de protecció col·lectiva que controlin el risc i, en cas que això tampoc no ho sigui, li caldrà recórrer a les mesures de protecció individual.
  9. Donar les instruccions degudes (art. 15.1.i LPRL). L’empresa haurà d’instruir els treballadors sobre com han de fer la seva tasca per tal que aquesta es desenvolupi en una situació de màxima seguretat. Aquest principi està relacionat amb l’obligació de l’empresari d’informar i formar els treballadors (art. 18 i 19 LPRL).

Mesures de protecció col·lectives

Ho són aquells elements i/o instal·lacions que afecten el conjunt dels treballadors: baranes, passarel·les, tanques perimetrals, instal·lació de marquesines per evitar caiguda d’objectes, senyalització, barreres de protecció acústica…

Monotonia i treball repetitiu com a factor de risc psicosocial

La realització per part del treballador de tasques monòtones que suposen la repetició cíclica de seqüències molt curtes i repetitives de moviments dificulta que el treballador mantingui l’estat d’atenció, i suposa un factor de risc psicosocial. Aquests tipus de treball solen tenir implicacions ergonòmiques, provoquen trastorns musculoesquelètics de l’espatlla i els membres superiors, però tenen també transcendència en l’àmbit psicosocial, perquè impliquen poca varietat i escasses oportunitats d’aprenentatge per al treballador.

Danys derivats del treball

Quan els factors de risc presents en les condicions de treball deficients s’actualitzen, generen riscos que poden causar danys sobre la salut dels treballadors que hi estan exposats. La classificació que doctrinalment es fa dels danys diferencia entre:

  • Accidents de treball
  • Malalties professionals
  • Altres patologies derivades del treball

L’LPRL en el seu article 4.2. defineix els danys derivats del treball: com “les malalties professionals, patologies o lesions patides amb motiu o ocasió del treball”.

Patologies laborals específiques

Entre els danys derivats del treball, l’accident de treball i la malaltia professional constitueixen el que s’anomena patologies específiques del treball.

El marc normatiu concret que regula els danys derivats del treball es conté en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS, en endavant), que en el seu articulat defineix el concepte d’accident de treball i malaltia professional. En la figura es mostra la diferenciació de danys que es fa en la LGSS.

Figura Tipus de danys

Ens referim a les patologies inespecífiques o altres patologies derivades del treball per fer referència a aquelles malalties en què, tot i que es contrauen per les condicions de treball deficients, la seva aparició està influïda per uns factors extralaborals: factors biològics, genètics, ambientals…

La fatiga o l’envelliment prematur serien considerades patologies inespecífiques.

Accident de treball

Es considera accident de treball tota lesió que pateix el treballador com a conseqüència del treball que realitza per compte aliè.

Amb relació al treball per compte propi (autònom) també es pot parlar d’accident de treball, i compta amb una regulació específica.

L’art. 156.1 de l’LGSS delimita el concepte d’accident de treball considerant que tindran aquesta consideració les lesions que es produeixen com a conseqüència del treball executat per compte d’altri. Així, l’art. 156.3 del mateix text legal estableix que “es considera, llevat que hi hagi una prova en contra, que són constitutives d’accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc del treball”.

A aquesta delimitació general s’afegeixen altres supòsits que –tot i no reunir les característiques referides en els punts 1 i 3 de l’art. 156– la llei considera que han de rebre la mateixa protecció. Així, segons l’art. 156.2 LGSS també tenen consideració d’accidents de treball:

  • Els que pateix el treballador en anar al lloc de treball o en tornar-hi.
  • Els que pateix el treballador en ocasió o com a conseqüència de l’exercici de càrrecs electius de caràcter sindical, així com els ocorreguts en anar al lloc en què s’exerceixen les funcions pròpies dels càrrecs esmentats o en tornar-ne.
  • Els esdevinguts en ocasió o per conseqüència de les tasques que, tot i ser diferents de les del seu grup professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.
  • Els esdevinguts en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, si els uns i els altres tenen connexió amb la feina.
  • Les malalties, no incloses a l’article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que la malaltia ha tingut com a causa exclusiva l’execució del treball.
  • Les malalties o els defectes que patia amb anterioritat el treballador que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.
  • Les conseqüències de l’accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident mateix o tinguin l’origen en afeccions adquirides en el nou mitjà en què s’hagi situat el pacient per a la seva curació.

Elements que integren el concepte d'accident de treball

Només es consideraran accidents de treball aquelles lesions que pateix el treballador durant el temps de la jornada laboral i que s’originen en el lloc de treball, així com les que tenen el seu origen en el desplaçament de casa a la feina i al revés. Perquè una lesió es pugui considerar accident laboral caldrà que es verifiquin diferents aspectes:

  • Element objectiu: existència de lesió corporal.
  • Element subjectiu: condició de treballador per compte aliè o assimilat.
  • Nexe d’unió entre l’element objectiu i el subjectiu: relació de causalitat.

L’existència de lesió corporal en el treballador és el primer element que configura el concepte d’accident de treball. La doctrina interpreta de forma extensiva aquest concepte, en el sentit que no fa referència només a un dany físic (un traumatisme), sinó que es pot estendre als danys psíquics causats al treballador, i entendre aquests com a lesions.

Els danys psíquics com a lesions

“Se entiende por lesión el daño o perjuicio, no solo físico, sino también psíquico, de modo que el concepto lesión no se limita al traumatismo sino que se amplía a todo daño corporal. Como destaca la jurisprudencia, no obtienen solo la calificación de accidente de trabajo las ‘lesiones producidas por la acción súbita y violenta de un agente exterior, sino también las enfermedades o alteraciones de los procesos vitales que pueden surgir en el trabajo causadas por agentes patológicos internos o externos’. Se considera, pues, lesión todo menoscabo físico que incida en la capacidad funcional de una persona.”


Sánchez Pérez, J. (2013). La configuración jurídica del accidente de trabajo.

El segon element són les condicions de treballador per compte d’altri o assimilat. La regulació de l’accident de treball protegeix els treballadors per compte d’altri que regula l’Estatut dels treballadors. Per tant, el treballador que gaudeix de la protecció per accident de treball, en principi, és el que té una relació laboral. Tot i això a aquest col·lectiu se n’hi afegeixen d’altres que s’assimilen a aquesta consideració i que –pròpiament– no desenvolupen una activitat laboral (personal al servei de les administracions públiques inclòs en el règim general de la Seguretat Social, funcionaris públics i el treball autònom).

Finalment, la relació de causalitat entre el dany ocasionat i el treball fa necessari que el dany per a la salut del treballador s’hagi produït com a conseqüència del treball; és a dir, que la causa que l’origina sigui una configuració deficient de les condicions de treball. Aquesta sempre s’haurà d’entendre en sentit ampli.

Concepte jurídic de causalitat

Nexe de causalitat o relació de causalitat vol dir que cal que els danys causats siguin conseqüència d’una acció o omissió del responsable, en aquest cas, l’empresari.

Sentit ampli de la relació causal

“La relación causal que determina la conexión entre trabajo y lesión opera […] de forma flexible y en sentido amplio, al comprender tanto aquellos supuestos en que el trabajo es causa única o concurrente de la lesión como aquellos otros en que actúa como condición, sin cuyo concurso no se hubiera producido dicho efecto”.


Sánchez Pérez, J. (2013). La configuración jurídica del accidente de trabajo.

Ampliació legal de l'àmbit d'accident de treball

Per imperatiu legal, es considera que també són accidents de treball, algunes lesions patides pel treballador que, tot i no haver-se produït estrictament en les condicions que assenyala el text legal citat (art. 156. 1 i 3 LGSS), el legislador considera que també han de ser objecte de la protecció que atorga aquesta consideració. Com ara:

  • Les lesions que pateixen els treballadors a l’anar o tornar (in itinere) del seu lloc de treball.
  • Les lesions que pateix el treballador com a conseqüència de la realització de les funcions dels càrrecs electius de caràcter sindical.
  • Les lesions ocasionades en actes de salvament o similar en l’àmbit de treball.
  • Aquelles malalties que no puguin ser considerades com a malaltia professional pel fet de no reunir els requisits que legalment s’estableixen (i s’anomenen malalties derivades del treball).

Ampliació del concepte i causa laboral

La doctrina considera que aquesta ampliació del concepte d’accident es fa perquè no es pot excloure la seva vinculació amb el treball.

Pel que fa als accidents de treball en anar o tornar de la feina, perquè es pugui parlar d’un accident de treball in itinere la jurisprudència ha considerat que cal que:

  • El treballador es desplaci directament del domicili a la feina o a l’inrevés. No queden protegits altres tipus de desplaçaments (visita mèdica, gestions del treballador…).
  • S’hagi produït l’accident temporalment en el termini habitual de realització del desplaçament del domicili a la feina o a l’inrevés.
  • El transport s’hagi realitzat a través de qualsevol mitjà de transport, tant públic com privat i també a peu.

Desplaçaments no habituals

S’exclou del concepte d’accident de treball in itinere els que s’ocasionen en trajectes realitzats pel treballador que no siguin els habituals per incorporar-se o tornar del domicili al treball.

Els accidents que pot patir el treballador en els desplaçaments que realitza durant la seva jornada laboral no es consideren accidents de treball in itinere, sinó que són accidents de treball “ordinaris” i se’ls anomena accident en missió, ja que es produeixen en ocasió de l’acompliment de les tasques encomanades al treballador.

Els accidents de treball in itinere són aquells que es produeixen en el desplaçament d’anar o tornar de la feina a la residència del treballador. Mentre que l’accident in missio és el que es produeix durant el desplaçament del treballador a una destinació diferent de la seva habitual, per tal de realitzar activitats laborals encomanades per l’empresari.

Pel que fa a la realització de les funcions dels càrrecs electius de caràcter sindical, es considera accident de treball el que pateix el treballador quan està fent funcions de càrrec electiu de caràcter sindical.

Els actes de salvament en l’àmbit del treball són les lesions ocasionades al treballador en actes de salvament o similar en l’àmbit de treball; també es consideraran accidents de treball.

Finalment, trobem les malalties derivades del treball o que no poden ser considerades malalties professionals. Entre els possibles danys causats a la salut dels treballadors per unes condicions de treball deficients, hem fet referència, a més dels accidents de treball, a les malalties professionals. Jurídicament es consideraran accidents de treball les malalties que, tenint l’origen en l’àmbit laboral, no estan recollides en el quadre de malalties professionals.

El quadre de malalties professionals (QMP) i el foment de la prevenció

“El Cuadro de Enfermedades Profesionales fue aprobado por el Real Decreto 1299/2006. Incluye una lista de enfermedades reconocidas como profesionales y los trabajos y sustancias que exponen al riesgo de contraerlas.
Si un/a trabajador/a sufre una enfermedad que figura en la lista y su actividad profesional le pone en contacto con el agente nocivo generador de la enfermedad, tal y como se describe en la lista, se le reconoce como enfermedad profesional y tiene derecho a las prestaciones correspondientes, pero sobre todo y lo más importante es que se fomenta la prevención en las empresas, ya que una vez declarada la enfermedad profesional se deben investigar sus causas, reconocer los riesgos en el puesto de trabajo, identificarlas en las evaluaciones de riesgo y, por tanto, adoptar las medidas preventivas.
Muchas enfermedades relacionadas con el trabajo no están incluidas en este listado, entre otras causas porque muchas alteraciones de la salud son de tipo inespecífico.”


Font: Istas (tinyurl.com/y34d976f; data de consulta: 10/9/2018).

L’exigència que, per ser considerada com a professional, una malaltia ha d’estar inclosa en el quadre de malalties professionals, pot deixar fora d’aquesta classificació altres patologies que estiguin relacionades amb una exposició dins de l’àmbit laboral i que no hi estiguin recollides. En aquest sentit parlem de malalties derivades del treball, i jurídicament les considerem accidents de treball. També tindran aquesta consideració:

  • Les malalties o defectes que estiguessin latents amb anterioritat, però que s’hagin agreujat o manifestat per un accident de treball.
  • Les malalties que apareixen com a conseqüència d’un procés de curació d’un accident de treball.

Malalties considerades jurídicament com a accident de treball

Des d’un punt de vista jurídic, només es consideren malaltia laboral les que, entre altres requisits, estan incloses en la llista de malalties professionals que regula l’RD 1299/2006. Això fa que, per protegir el treballador de les malalties originades en l’àmbit laboral que no estiguin recollides en el text normatiu, a aquestes se les consideri –des del punt de vista jurídic– com a accident de treball.

Per altra banda, hi ha la discussió sobre el caràcter d’aquestes llistes. Els estudiosos no acaben de posar-se d’acord en classificar el sistema espanyol com “de llista tancada” en què s’estableix un llistat de malalties tancat, o bé un “sistema mixt” en què les malalties estan en una llista tancada, però es permet un reconeixement cas per cas.

Sistema de llista o sistema mixt?

“El carácter limitativo de las listas se acentua además por el hecho de que no son, obviamente, listas independientes, sino que la norma establece específicas relaciones entre ellas, de forma que si no se dan las secuencias establecidas, la enfermedad no podrá ser calificada como enfermedad profesional (EP); aunque sí pueda serlo como enfermedad del trabajo […] para que una enfermedad sea calificada como EP […] es necesario que exista un hilo conductor entre agente (sustancias, productos, condiciones de trabajo), medio determinado de trabajo (sector de actividad, trabajos o tareas concretas) y enfermedad resultante (solo si es de las establecidas en la lista). Y si se rompe alguna de las conexiones, la enfermedad no podrá ser considerada EP.


Lo que puede suceder porque el agente exista pero la concreta enfermedad tenga lugar en un ambiente laboral no listado en relación con ese agente (ej. neoplasia maligna del pulmón causada por el amianto pero en una actividad o trabajo que no está en la lista); o que se trate de una enfermedad no listada pero que se produce en un ambiente laboral concreto afectado por el agente específico de que se trate (el caso de las infecciones no listadas que tinen lugar en el sector sanitario) […] Circunstancias más frecuentes de lo pensable si se tienen en cuenta que, basándose las listas que dan origen a una EP en datos médicos, comprobaciones técnicas e información estadística, es muy frecuente que las listas queden sobrepasadas por la realidad productiva y por las innovaciones tecnológicas y médicas no acogiendo a enfermedades cuya condición de EP puede llegar a ser tan evidente, clara y demostrada como otras que sí figuran en la lista. […] hay que advertir que existen elementos que hacen que esas conexiones se establezcan pese a todo, concediendo la calificación de EP. Particularmente por la vía de aceptar que la enfermedad listada, producida por un agente concreto pero en una actividad no listada, puede ser considerada no obstante EP en virtud de una interpretación ampliatoria de los trabajos y actividades en las que puede tener lugar esa EP. […] Por eso se dice a veces que el sistema español más que lista es un sistema mixto.”


Barcelon Cobedo, S. i González Ortega, S. (2017). Las enfermedades profesionales.

Exclusions legals de la consideració d'accident de treball

La normativa estableix que no es consideren accidents de treball:

  • Les lesions degudes a imprudència temerària o culpa del treballador accidentat.
  • Les que siguin degudes a una força major que no estigui relacionada amb el treball (vendaval, incendi…).

La normativa preventiva exclou de la consideració d’accident de treball aquelles lesions que, tot i que s’han produït en el lloc i temps de treball, estan determinades per una actitud voluntària i conscient del treballador de causar un dany (dol) o per una imprudència temerària del treballador en la seva actuació.

Dol o imprudència del treballador?

Jurídicament es parla de dol, quan hi ha hagut intenció de causar uns danys. Quan el fet i els danys es produeixen sense que la persona tingui la voluntat de provocar-los o en sigui conscient, parlem d’imprudència o culpa (un treballador que per una distracció fixa malament uns arnesos i provoca un accident de treball), que podrà ser considerada de tipus lleu o greu (temerària).

Distinció entre imprudència professional i temerària

“La imprudencia temeraria […] se diferencia de la imprudencia profesional de modo transparente en la regulación legal; esta última […] es consecuencia del ejercicio habitual del trabajo y se deriva de la confianza que este inspira por la repetición de unos mismos actos. De otro lado, la imprudencia temeraria presupone una conducta en la que su autor asume riesgos manifiestos, innecesarios y especialmente graves ajenos al usual comportamiento de las personas; pudiendo concebirse como el patente y claro desprecio del riesgo y de la prudencia més elemental exigible, definida como aquella conducta del trabajador en que, excediéndose del comportamiento normal de una persona, se corra un riesgo innecesario que ponga en peligro la vida o los bienes, de forma consciente.”


Sánchez Pérez, J. (2013). La configuración jurídica del accidente de trabajo.

Incident o accident en blanc?

Els accidents que no causen danys a les persones no constitueixen legalment un accident de treball i dins de l’àmbit preventiu se’ls anomena incidents o accidents en blanc.

Es considera que no es pot fer responsable a ningú d’aquells fets que s’han ocasionat i que no eren previsibles ni evitables. En aquests casos es diu que els accidents s’han comès per força major. En aquest sentit el Codi civil (CC, en endavant) estableix que “ningú no respon dels successos que no s’hagin pogut preveure o, que, previstos, siguin inevitables (art. 1.105 CC).

En l’àmbit de l’accident de treball també s’aplica aquest principi legal, per la qual cosa, seran excloses de la consideració d’accident de treball aquelles lesions causades per força major, per fets imprevisibles o inevitables.

Accident de treball i treball autònom

L’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva excedeix el de les relacions de treball per compte aliè, la qual cosa suposa que es parli d’accident de treball en relació amb altres col·lectius professionals: els treballadors autònoms i els treballadors autònoms econòmicament dependents.

El mateix text legal que regula l’accident de treball dels treballadors per compte d’altri defineix, en el seu art. 316.2 LGSS, el que hem d’entendre com a accident de treball en relació amb el treballador autònom.

Treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE, en endavant)

El treballador autònom econòmicament dependent és el que percep més del 75% de les seves rendes d’un sol client.

Aquest concepte s’ampliarà en relació amb els treballadors autònoms econòmicament dependents. En aquests casos, la protecció que se’ls atorga és superior, ja que s’inclouen aquells danys i lesions que es facin en els desplaçaments cap o des de la feina.

El treballador autònom i l'accident de treball

La LGSS assenyala que amb relació al treballador autònom: “S’entén com a accident de treball del treballador autònom el que s’esdevé com a conseqüència directa i immediata del treball que realitza pel seu propi compte i que determina la seva inclusió en el camp d’aplicació d’aquest règim especial […]. També s’entendrà com accident de treball el patit a l’anar o al tornar del lloc de la prestació de l’activitat econòmica o professional. A aquests efectes s’entendrà com a lloc de la prestació l’establiment aquell on el treballador autònom exerceixi habitualment la seva activitat sempre que no coincideixi amb el seu domicili i es correspongui amb el local, nau o oficina declarat a efectes fiscals” (art. 316.2 LGSS).


Estableix, així mateix, que amb relació al treballador autònom econòmicament dependent “s’entén per accident de treball tota lesió corporal del treballador autònom econòmicament dependent que pateixi en ocasió o per conseqüència de l’activitat professional, i també es considera accident de treball el que pateixi el treballador anant o tornant del lloc de la prestació de l’activitat, o per causa o conseqüència de l’activitat” (art. 317 LGSS).

S’entenen com a accident de treball del treballador autònom o del treballador autònom econòmicament dependent aquelles lesions corporals que pateixi com a conseqüència directa o immediata del treball que fa per compte propi o com a conseqüència de l’activitat professional, així com les que pateixi en els desplaçaments d’anada o tornada del lloc de la prestació de l’activitat o per la seva conseqüència.

Malaltia professional

La malaltia professional és aquella patologia mèdica que consisteix en una alteració més o menys lenta de la salut del treballador ocasionada per unes condicions de treball deficients a conseqüència del treball executat –per compte aliè o propi– en les activitats que s’especifiquen en el quadre de malalties professionals.

L’art. 157 de la LGSS entén per malaltia professional “la contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altri en les activitats que s’especifiquin en el quadre que aprovin les disposicions d’aplicació i desplegament d’aquesta llei, i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que en aquest quadre s’indiquin per a cada malaltia professional”. Perquè es pugui parlar de malaltia professional, serà imprescindible:

  • Que hi hagi una relació de causa-efecte entre l’exposició continuada a la condició de treball nociva i el dany causat sobre la salut del treballador. Les malalties professionals poden manifestar els seus efectes molt temps després d’haver finalitzat l’exposició del treballador a la condició laboral perjudicial. Això provocarà que en alguns casos serà difícil considerar com a laborals algunes malalties.
  • Que la malaltia estigui inclosa dins del quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social, que es publica oficialment al BOE i es va actualitzant periòdicament.
  • Que la malaltia estigui provocada pels elements o substàncies que en el quadre de malalties professionals es reculli per a cada activitat.

La relació causa-efecte entre l'exposició nociva i el dany

Constatar aquesta relació és molt fàcil en el cas dels accidents de treball, ja que aquests generen els seus efectes de forma immediata, però en el cas de les malalties és més complicat, ja que sovint els seus efectes sorgeixen molt temps després de la finalització de l’exposició a la condició laboral perjudicial.

Aquest sistema d’identificació de les malalties professionals s’anomena de llista tancada i suposa una major seguretat jurídica, ja que no exigeix que el treballador hagi de demostrar l’origen laboral de la malaltia que ha pogut aparèixer molt temps després de la seva exposició a l’agent causant present en l’àmbit laboral. D’aquesta manera, si el treballador contrau una malaltia de les catalogades en el quadre (en l’activitat i amb l’agent causant que es recull), tot i que sigui molt temps després de l’exposició, obtindrà el reconeixement com a malaltia professional i la protecció que aquesta consideració atorga.

Quadre de malalties professionals (QMP)

El quadre actual de malalties professionals es regula a l’RD 1299/2006, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre.


En els cas del treball autònom s’entén com a malaltia professional la que ha contret el treballador com a conseqüència del treball per compte propi i que estigui provocada per l’acció dels elements i substàncies i en les activitats que s’especifiquen en el QMP.

La llista de malalties professionals

La llista de malalties professionals en recull dues: la primera llista inclou la relació de les malalties professionals identificades, i tipificades als efectes de la seva prevenció i protecció, i la segona estableix una relació de malalties l’origen professional de les quals es sospita que és laboral, però no se’n té encara la certesa.

La llista de malalties professionals identificades classifica les malalties en funció de l’agent que les causa. Així, es recullen en l’annex 1 de l’RD 1299/2006 i es classifiquen en grups.

Aquest text normatiu segueix els criteris establerts per la Recomanació 2003/670/CE de la Comissió Europea, de 19 de setembre del 2003, relativa a la llista europea de malalties professionals, amb la finalitat d’adaptar una regulació ja obsoleta als nous processos productius i organitzatius.

L’annex I del text legal citat divideix les malalties professionals en sis grups. En quatre casos (grup 1, 2, 3, 6), la classificació s’efectua en funció de l’agent que causa la malaltia (agent químic, físic, biològic o carcinogènic). En els dos grups restants es canvia el criteri: en el grup 4 s’inclouen malalties produïdes per la inhalació de substàncies i agents que no estiguin compreses en els altres apartats i, en el cas del grup 5, es recullen malalties de la pell causades per substàncies o agents no contemplats en els grups anteriors. Així, podem diferenciar:

  • Grup 1: malalties causades per agents químics.
  • Grup 2: malalties causades per agents físics.
  • Grup 3: malalties causades per agents biològics.
  • Grup 4: malalties causades per inhalació de substàncies i agents no compresos en els altres grups.
  • Grup 5: malalties de la pell, causades per substàncies i agents no compresos en algun dels altres apartats.
  • Grup 6: malalties causades per agents carcinogènics.

Grups 4 i 5

Les característiques específiques del grup 4 i 5 fan que es reculli el nom concret de la malaltia, cosa que no es fa en els altres grups.

Sistematització de les malalties

Dins de cada grup es diferencien subgrups de famílies d’agents, i aquests alhora es divideixen en subagents. S’estableix un codi únic en què s’indica (de dreta a esquerra):

  • Xifra 1: grup al qual pertany la patologia
  • Lletra majúscula: agent causant
  • Xifra dos dígits: subagent específic
  • Xifra dos dígits: activitat que pot produir la malaltia professional

Per exemple, el Codi 1.A.01.01 significa:

  • 1: Grup 1: malalties causades per agents químics
  • A: Agent: metalls
  • 01: subagent, arsènic i els seus compostos
  • 01: activitat: preparació (…) en mineria

La segona llista, annex II, estableix una relació de malalties professionals de les quals se sospita que tenen origen laboral i que podrien determinar la seva inclusió en la llista de l’annex I en el futur.

En relació amb l’estructura es manté la mateixa divisió en sis grups que la llista de l’annex I, classificats principalment en funció dels agents que causen les malalties. El sistema d’ordenació dels apartats és diferent, perquè no es recull la referència al subagent, ni tampoc s’inclouen els dígits relatius a les principals activitats que poden produir la malaltia.

Actualització de la llista de malalties professionals

El propi text legal estableix la via d’actualització del quadre de malalties professionals a través d’un procediment reglamentari iniciat per part del Ministeri de Treball i Assumptes Socials (actualment Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social), art. 2.1 de l’RD 1299/2006.

Conseqüències per al treballador

La Constitució espanyola obliga els poders públics a mantenir un règim públic de Seguretat Social que garanteixi a tots els ciutadans assistència i prestacions socials davant de situacions de necessitat (art. 41 CE).

En desenvolupament d’aquest precepte constitucional s’han configurat diferents nivells de protecció (règim assistencial, règim contributiu i règim complementari).

Els treballadors estan inclosos en el règim contributiu i s’engloben majoritàriament en el règim general de la Seguretat Social, i tenen l’obligació d’afiliació única i per a tota la seva vida laboral. Aquest règim es finança a través de les cotitzacions, que són les aportacions obligatòries d’empresari i treballadors, i que venen determinades per la llei.

La LGSS estableix quines són les contingències protegides i que s’inclouen en el Sistema Públic de Seguretat Social (pèrdua de salut, maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància natural, incapacitat per al treball temporal o permanent, jubilació, mort i supervivència, atur i existència de càrregues familiars) i en determina les prestacions a què es tindrà dret:

  • Prestacions en espècie: assistència sanitària, tractament rehabilitador…
  • Prestacions econòmiques: temporals (prestacions per incapacitat temporal, malaltia o accident o situació d’atur) o permanents (jubilació, incapacitat permanent…).

Com a resultat d’un accident o malaltia professional, el treballador pot ser reconegut en algun grau d’incapacitat o invalidesa; són:

  1. Incapacitat temporal
  2. Lesions permanents no invalidants
  3. Invalidesa permanent parcial per a la professió habitual
  4. Invalidesa permanent total per a la professió habitual
  5. Invalidesa permanent absoluta per a qualsevol feina
  6. Gran invalidesa

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats