Àmbit subjectiu de la prevenció

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

La finalitat de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL, en endavant) és establir una aplicació universal i uniforme de la normativa en matèria de seguretat i salut laboral. Aquesta vocació d’universalitat s’observa en l’exposició de motius de la norma, que indica que la llei està dirigida a abordar, de manera global i coherent, el conjunt dels problemes derivats dels riscos relacionats amb el treball, sigui quin sigui l’àmbit en què es desenvolupin.

L’LPRL estableix els col·lectius als quals s’aplicarà la regulació preventiva. Així, en el seu article 3, regula el seu àmbit d’aplicació i el de la normativa posterior que la desenvolupi.

Àmbit d’aplicació

“Aquesta llei i les seves normes de desplegament són aplicables tant en l’àmbit de les relacions laborals regulades en el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, com en el de les relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal civil al servei de les administracions públiques, amb les peculiaritats que, en aquest cas, preveuen aquesta llei o les seves normes de desplegament. Tot això sense perjudici del compliment de les obligacions específiques que estableix per a fabricants, importadors i subministradors, i dels drets i obligacions que en poden derivar per als treballadors autònoms. També són aplicables a les societats cooperatives, constituïdes d’acord amb la legislació que els és aplicable, en les quals hi ha socis l’activitat dels quals consisteix en la prestació de la seva feina personal, amb les particularitats derivades de la normativa específica.”


Art. 3 de la Llei 31/95 de prevenció de riscos laborals.

Tot i aquesta inquietud, el règim d’aplicació subjectiu que estableix la norma i la diversitat en els nivells de protecció que atorga als diferents col·lectius fan que no s’assoleixi completament aquell anhel, ja que la regulació que estableix és molt variada i complexa, combinant la protecció generalitzada a uns determinats col·lectius, amb l’aplicació amb particularitats específiques a d’altres.

L’LPRL, tot i la seva pretensió de configurar una normativa d’aplicació universal i uniforme, estableix una aplicació variada i complexa de la normativa preventiva, excloent alguns col·lectius de treballadors del seu àmbit i atorgant a alguns altres col·lectius una protecció limitada (treball autònom).

Nivells de protecció diversa

“Una primera aproximación al ámbito de aplicació de la LPRL permite afirmar que el cuadro de sujetos y la protección otorgada a estos por la normativa prevencionista es muy variada y compleja de entender en algunos supuestos. En efecto, como sujetos protegidos se incluye una diversidad que –junto a la protección generalizada en unos casos, sometidos a particularidades y peculiaridades en otros, e incluso con la aplicación adaptada a la norma–, convierte el ámbito personal de aplicación de la Ley en una cuestión compleja y, en algunos casos, incluso controvertida..”


Perez Campos, A.I. (2004). “Ámbito de aplicación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales: sujetos protegidos”.

Així, en relació amb l’aplicació subjectiva de la normativa de prevenció de riscos laborals, les línies generals que la norma estableix són tres (vegeu la taula i la taula):

Nivell de protecció màxima

El principal col·lectiu destinatari de la protecció que atorga l’LPRL és el dels treballadors per compte aliè. Ells són els destinataris del màxim nivell de protecció preventiu.

  1. Àmbit d’aplicació general: l’objecte de protecció principal de la llei és el treball assalariat per compte d’altri. En aquest col·lectiu podem incloure:
    • les relacions laborals regulades en el text de la Llei de l’Estatut dels treballadors (que inclou també els treballadors laborals del sector públic).
    • les relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal al servei de les administracions públiques (amb les exclusions que més endavant s’indicaran).
  2. Inclusió de determinats col·lectius: s’inclouen en l’àmbit d’aplicació determinats col·lectius que no constitueixen relacions de treball per compte d’altri, però que el legislador entén que han de ser objecte de protecció preventiva. En aquests casos es farà una aplicació parcial de la normativa preventiva.
    • Treballadors autònoms: quan el treballador autònom presta els seus serveis a un tercer, tot i que no es tracta d’una relació laboral per compte aliè, la llei preveu que es derivin alguns drets i obligacions de l’àmbit preventiu (art. 3.1. LPRL).
    • Socis-Treballadors de cooperatives: empreses cooperatives que tinguin socis que efectuïn una prestació de treball. Tot i que no són considerats treballadors per compte aliè, s’aplicarà, amb les peculiaritats derivades de la normativa específica, la normativa preventiva.
    • Fabricants, importadors i subministradors: la norma preventiva bàsica estableix que els fabricants, importadors i subministradors de maquinària, equips, productes i estris de treball han d’estar subjectes també a obligacions preventives. Així, l’art. 41 LPRL els inclou com a subjectes obligats per la normativa preventiva.
  3. Exclusió de determinades relacions de treball per compte d’altri: el legislador exclou de l’àmbit de regulació de la normativa alguns col·lectius que, tot i estar englobats dins del treball assalariat per compte aliè, considera que per les seves característiques peculiars, han de ser objecte d’un tracte específic.
    • Cossos militars: inclou centres i establiments militars. A aquests col·lectius se’ls aplica un règim específic preventiu que recull les seves particularitats específiques.
    • Treballadors al servei de la llar familiar: s’exclouen de la normativa preventiva, tot i que la llei regula l’obligació de l’ocupador de tenir cura de les condicions de seguretat i higiene d’aquests treballadors.

Protecció limitada en el treball autònom

Tot i que els treballadors autònoms estan inclosos dins de l’àmbit subjectiu de l’LPRL, la protecció que se’ls atorga no és general, sinó limitada a determinats aspectes concrets de la normativa preventiva.

Taula: Àmbit d’aplicació de la normativa preventiva
Àmbit laboral Àmbit administratiu
• Treballadors al servei de la llar (TSLL) • Personal militar (P. Militar)
• Treballadors per compte d’altri (Treb.)
• Relacions laborals de caràcter especial (Rel. Lab. Esp.)
• Relacions laborals en l’àmbit de l’administració pública (Rel. Lab. Adt. Púb.)
• Funcionaris (F)
• Personal estatutari (P. Est.)
• Socis treballadors de cooperatives (S.T. Coop.) • Fabricants (Fabr.)
• Treballadors autònoms (TA)
Taula: Aplicació de la normativa preventiva segons el col·lectiu
Àmbit d’aplicació general de la normativa preventiva Col·lectius amb obligacions específiques en l’àmbit preventiu Col·lectius exclosos de l’aplicació general de la normativa preventiva
Relacions laborals regulades per l’ET X
Relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal al servei de les administracions públiques X
Treball autònom X
Socis-Treballadors de cooperatives X
Fabricants, importadors i subministradors X
Cossos militars X
Treballadors al servei de la llar familiar X

Finalitat de la norma preventiva

A conseqüència d’això, l’àmbit d’aplicació de la llei inclou tant els treballadors vinculats per una relació laboral en sentit estricte, com el personal civil amb relació de caràcter administratiu o estatutari al servei de les administracions públiques, així com els socis treballadors o de treball dels diferents tipus de cooperatives, sense altres exclusions que les corresponents, en l’àmbit de la funció pública, a determinades activitats de policia, seguretat, resguard duaner, peritatge forense i protecció civil les particularitats de les quals impedeixen l’aplicació de la llei, que ha d’inspirar, no obstant això, la normativa específica que es dicti per salvaguardar la seguretat i la salut dels treballadors en aquestes activitats; en un sentit similar, la llei preveu la seva adaptació a les característiques pròpies dels centres i establiments militars i dels establiments penitenciaris (punt 3 in fine de l’exposició de motius de l’LPRL).

Així, els subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva –de forma general o puntual– segons la doctrina autoritzada són:

  • Empreses públiques i privades.
  • Administracions públiques (amb les exclusions que s’han indicat).
  • Societats cooperatives amb socis treballadors.
  • Treballadors per compte aliè (excepte els vinculats amb una relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar).
  • Funcionaris públics i personal estatutari de l’administració.
  • Socis treballadors de les cooperatives.
  • Treballadors autònoms.
  • Fabricants importadors i subministradors.

Àmbit general; treball assalariat per compte d'altri

El nucli central d’aplicació de la normativa preventiva el configuraran dos àmbits: les relacions laborals regulades per l’Estatut dels treballadors i les relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal al servei de les administracions públiques.

L’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva, en el seu nucli central, depassa l’esfera de les relacions laborals definides per l’Estatut dels treballadors (ET), estenent el seu àmbit de protecció a altres relacions de treball per compte d’altri (personal al servei de l’Administració pública).

Àmbit d’aplicació del dret del treball

“Aquesta llei és aplicable als treballadors que voluntàriament prestin serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, anomenada ocupador o empresari.” Art. 1.1. (ET).

L’LPRL té vocació d’aplicació universal, en el sentit que inclou totes les prestacions de serveis amb independència de quin sigui el vincle jurídic entre les parts (relació laboral subjecta a la regulació de l’Estatut dels treballadors, o de caràcter estatutari o administratiu).

Extensió del deure de seguretat i salut en l'àmbit laboral

“La amplitud de enfoque de la prevenciónde riesgos contenido en la LPRL no puede hacer olvidar, sin embargo, que el sujeto central de las medidas que la misma prevé no es otro que el trabajador por cuenta ajena o asalariado. En este sentido, se ha venido afirmando que ‘el derecho de prevención de riesgos laborales se basa en un hecho que es también jurídico, la condición de trabajador por cuenta ajena, el ser parte de un contratode trabajo’ […] La prevención de riesgos laborales condicionada a la previa existencia de una relación laboral, permite trazar una primera línea fronteriza entre los sujetos incluidos y excluidos del campo de aplicación personal de la LPRL. De esta manera, partiendo de la casi completa coincidencia entre el ámbito de aplicación del derecho del trabajo y de la LPRL puede afirmarse que, por regla general y salvo excepciones, todos los que el ordenamiento laboral califique como trabajadores quedarán incluidos en la norma de prevención y ello con independencia de la actividad que desempeñen, del tipo de vínculo contractual que ostenten, o de la duración del mismo; todo ello sin perjuicio de que el alcance de la protección se adecúe a las particularidades de cada tipo de relación.”


Perez Campos, A.I. (2004). “Ámbito de aplicación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales: sujetos protegidos”.

Tal com s’indicarà més endavant, la norma contempla l’exclusió de la normativa a determinats col·lectius que, tot i estar ubicats en els àmbits de les relacions mencionades (ja que són relacions per compte d’altri), són exclosos de l’aplicació de la PRL i la seva normativa. Els supòsits són dos:

  • Relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar.
  • Activitats de determinats col·lectius en l’àmbit de les funcions públiques de policia i seguretat així com personal pertanyent a cossos militars (com ara l’exèrcit o la Guàrdia Civil).

Les relacions laborals de caràcter especial

Hi ha unes relacions de treball que, tot i considerar-se com a laborals, reuneixen unes característiques molt peculiars que fan que s’hagin de regular per una normativa pròpia. Entre aquestes trobem la del personal d’alta direcció, persones al servei de la llar familiar, esportistes professionals, o penats en institucions penitenciàries.

Relacions laborals regulades per l’Estatut dels Treballadors

La Llei de l’Estatut dels Treballadors estableix en el seu article 1.1 que la llei s’aplica als treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte aliè i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona física o jurídica, anomenada ocupador o empresari.

Elements o requisits d'una relació laboral

L’Estatut dels Treballadors és el text normatiu bàsic que regula la matèria del dret laboral; en el seu article primer defineix quin és l’àmbit d’aplicació de les normes que anomenem laborals, és a dir, ens explica a quines relacions s’aplicaran aquestes normes i a quines no, delimitant quines són les formes de treball que es consideren com a laborals.
Segons la definició de l’article 1.1 ens trobarem davant una relació laboral (i això implicarà, per tant, que s’apliquin les normes de dret laboral) quan es compleixin aquests requisits:

  • Voluntarietat: el treball ha de ser realitzat de manera voluntària.
  • Retribució dels serveis: el treballador ha de ser retribuït pel seu treball, ha de rebre un salari a canvi de la seva feina.
  • Per compte aliè: el fruit del treball no serà del treballador sinó de l’empresari a compte de qui treballa.
  • Dependència: el treballador està sotmès al poder d’organització i disciplina de l’empresari.

Aquestes relacions les anomenem laborals, són les destinatàries de la normativa de protecció que configura el dret laboral i configuren l’espai principal de protecció de la normativa prevencionista. Així, s’exclouen de l’àmbit del dret laboral –i, per tant, del que regula l’LPRL– aquelles relacions a les quals –tot i que són retribuïdes– els manqui algun dels elements definidors de la relació laboral (així serà en el cas de prestacions personals obligatòries, treballs amistosos o dins de l’àmbit familiar, consellers en empreses societàries…).

Les relacions laborals que configura l’art. 1 de l’ET són objecte prioritari de protecció de la normativa preventiva, orientada a protegir els treballadors dels riscos que es produeixen amb motiu de la realització del treball.

A les administracions públiques, pot haver-hi treballadors contractats en el règim laboral que regula l’Estatut dels Treballadors. A aquest personal se l’anomena personal laboral, i com a empleat públic està sotmès a les normes de la funció pública (com la resta de funcionaris) a més de les lleis laborals. La normativa preventiva s’aplicarà amb les peculiaritats específiques en l’àmbit de l’Administració pública, amb independència del tipus de vinculació del seu personal (personal laboral, administratiu o estatutari).

Trobareu més informació sobre el règim específic a l’apartat “Drets i deures en l’àmbit preventiu” d’aquesta mateixa unitat.

Relacions de caràcter laboral, administratiu o estatutari del personal al servei de les Administracions públiques

L’LPRL i la normativa que la desenvolupa són aplicables a l’àmbit de l’administració pública. En aquest sentit, la normativa preventiva s’aplica, de manera general, a tot el personal al servei d’aquesta Administració, amb independència de quin sigui el tipus de vinculació (tant laboral, com administrativa o estatutària).

Personal administratiu o estatutari

Els treballadors de l’Administració pública majoritàriament són personal administratiu o estatutari. Això vol dir que, en lloc d’aplicar-los les normes laborals, estan regulats per la normativa administrativa que s’aplica a la resta d’àmbits de l’Administració pública.

Principi d’equiparació de drets i obligacions preventives

L’LPRL configura l’equiparació de drets i obligacions preventives dels treballadors amb els funcionaris i la resta de personal estatutari de les administracions públiques, en no establir regulacions específiques que diferenciïn aquests col·lectius. Així, sobre la base d’aquest principi, resultaran plenament aplicables a les administracions públiques les obligacions previstes de forma general per als empresaris en la normativa preventiva.

L’aplicació de l’LPRL i la normativa que la desenvolupa en l’àmbit de l’Administració pública s’ha de fer, tal com estableix el text legal, tenint en compte les peculiaritats d’aquest col·lectiu. Per aquest motiu, no seran aplicables a les administracions públiques els preceptes preventius generals quan hi hagi una normativa específica que reguli aquells aspectes. Així, l’LPRL estableix que han de ser objecte d’un desenvolupament específic bàsicament els aspectes relatius a l’ordenació de la participació i representació del personal en matèria preventiva (art. 34.3 LPRL), sistemes de designació de delegats de prevenció (art.35.4 LPRL) o règim de responsabilitats (art. 45 LPRL).

Adaptació de la legislació preventiva a l'Administració

Tant des de l’Administració de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya, s’han establert regulacions que adapten la normativa preventiva genèrica al seu àmbit.
Pel que fa a l’Administració general de l’Estat s’ha promulgat el Reial decret 67/2010, de 29 de gener, d’adaptació de la legislació de prevenció de riscos laborals a l’Administració general de l’Estat, que estableix l’obligatorietat de constituir un servei de prevenció propi en determinats supòsits.
Pel que fa a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la Resolució TRI/2764/2005, de 22 de setembre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Pacte sobre drets de participació dels empleats i empleades públics en matèria de prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (codi de conveni 7902362), que regula els aspectes específics amb relació als empleats públics d’aquesta Administració.

Pel que fa als incompliments de la normativa preventiva, per part de les administracions públiques, la llei sancionadora de l’àmbit social (Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social; LISOS, en endavant), estableix que “la correcció de les infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals, en l’àmbit de les administracions públiques, s’ha de subjectar al procediment i les normes de desenvolupament de l’article 45.1 i concordants de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals” (art. 42.4 LISOS).

L’LPRL estableix l’adopció de mesures correctores davant els incompliments en matèria preventiva per part de les administracions públiques (art. 45.1 LPRL) degut a la impossibilitat de sancionar amb multes aquestes infraccions. Com han declarat els tribunals, no és possible l’exercici de la potestat sancionadora en les relacions interadministratives.

Inclusió de determinats col·lectius

El text legal (LPRL) estableix que determinats col·lectius que no s’ubicarien en el nucli central d’aplicació de la llei estiguin inclosos dins del seu àmbit d’aplicació i tinguin un tractament jurídic singular en la normativa preventiva. Els col·lectius amb tractament específic són:

  • Treballadors per compte propi (autònoms).
  • Societats cooperatives.
  • Fabricants, importadors i subministradors.

Tractament jurídic singular

Tot i que els col·lectius indicats es troben dins de l’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva, la llei estableix que tenen un “tractament jurídic singular”; la qual cosa vol dir que s’aplicarà la normativa adaptada a la seva situació peculiar. En alguns casos implicarà la no aplicació de tota la normativa preventiva (per exemple, treballadors autònoms) i, en altres, l’aplicació amb una regulació específica (treballadors de societats cooperatives).

Treball per compte propi (autònoms)

L’àmbit subjectiu que estableix l’LPRL inclou els treballadors que treballen per compte propi o treballadors autònoms. En aquest col·lectiu hi conflueixen elements propis d’un empresari, en el sentit d’autonomia en la configuració de les condicions de treball i possibilitat de contractació de treballadors al seu càrrec, i les característiques del treballador assalariat, que presta els seus serveis dins de l’àmbit organitzatiu d’un empresari compartint, sovint, els mateixos espais i riscos laborals que els treballadors d’aquesta mateixa empresa.

Caràcter dual de l'autònom

Un treballador autònom conforma en si mateix una empresa, la qual cosa li possibilita contractar treballadors. Alhora, ell mateix pot posar la seva força de treball a disposició d’altres empreses que vulguin contractar els seus serveis.

La seva condició empresarial el fa responsable de la seguretat i salut dels seus treballadors i, com a conseqüència, subjecte responsable de la prevenció. En la seva condició de treballador –quan desenvolupa les seves activitats dins de l’àmbit d’organització d’una empresa–, el configura com a subjecte protegit dels riscos a què estigui sotmès en el desenvolupament del seu treball, amb la condició de subjecte protegit en l’àmbit preventiu.

Així, l’LPRL inclou expressament els treballadors autònoms en el seu àmbit d’aplicació, però resten exclosos de l’aplicació general de la normativa preventiva, establint-ne un supòsit especial: l’aplicabilitat en allò relatiu als drets i obligacions que en poden derivar per als treballadors autònoms. Tal com diu l’article 3.1 de l’LPRL: “Aquesta llei i les seves normes de desplegament són aplicables (…) sense perjudici (…) dels drets i obligacions que en poden derivar per als treballadors autònoms”.

Les obligacions específiques, en matèria preventiva, per a l’empresari que contracta un treballador autònom, dins de les obligacions de coordinació d’activitats empresarials en l’àmbit preventiu (art. 24 LPRL), en aquells casos que, en un mateix centre de treball, desenvolupin la seva tasca treballadors de l’empresari contractista i treballadors autònoms, són:

  • Deure de cooperació en l’aplicació de la normativa preventiva per establir els mecanismes de coordinació empresarial.
  • Deure de donar informació i instruccions amb relació als riscos existents en el centre de treball, les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com les mesures d’emergència a aplicar.

Subjectes obligats i protegits

Tot i que l’LPRL considera el treballador autònom subjecte obligat i protegit en l’àmbit preventiu, la doctrina ha considerat aquesta protecció com a escassa, i alguns autors (Pérez Campos) la consideren “mixta, insuficient i indirecta”.

Llei del treball autònom i prevenció de riscos laborals

Quan en un mateix centre de treball exerceixin activitats treballadors autònoms i treballadors d’una altra o d’altres empreses, així com quan els treballadors autònoms executen la seva activitat professional en els locals o centres de treball de les empreses per a les quals presten serveis, s’aplicaran per a tots aquests els deures de cooperació, informació i instrucció previstos en els apartats 1 i 2 de l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (art. 8.3).

La llei que regula el règim professional del treballador autònom (Llei 20/2017, d’11 de juliol, de l’estatut del treball autònom) afegeix com a noves obligacions per a les empreses que contractin treballadors autònoms:

  • Les empreses que contractin a treballadors autònoms la realització d’obres o serveis corresponents a la pròpia activitat d’aquestes empreses, i que es duguin a terme en els seus propis centres de treball, han de vigilar que aquests treballadors compleixin la normativa de prevenció de riscos laborals (art 8.4).
  • Quan els treballadors autònoms hagin de treballar amb maquinària, equips, productes, matèries o eines proporcionats per l’empresa per a la qual executen la seva activitat professional, però no realitzin aquesta activitat al centre de treball de l’empresa, aquesta ha d’assumir l’obligació d’informar el treballador autònom contractat de la forma correcta d’utilització de la maquinària, equips, productes i eines de treball, les mesures preventives que s’hagin d’adoptar i els riscos laborals que suposi el seu ús normal, i manipulació o ús inadequat (art. 8.5 en concordança amb el 41.1 de l’LPRL).
  • El treballador autònom té dret a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball quan consideri que l’esmentada activitat té un risc greu i imminent per a la seva vida o salut (art. 8.7).

L’incompliment per part de l’empresari de les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, podrà ser sancionat per l’Administració laboral (responsabilitat administrativa), i podrà donar lloc a responsabilitats penals i/o civils pels danys i perjudicis que s’hagin produït derivats d’aquests incompliments.

Societats cooperatives

L’LPRL equipara els socis que realitzen la seva aportació de treball a la cooperativa amb els treballadors per compte aliè; reconeixent-los l’aplicabilitat de la normativa preventiva, amb les especificitats necessàries per a l’adaptació a les particularitats del règim cooperatiu.

També són aplicables a les societats cooperatives, constituïdes d’acord amb la legislació que els és aplicable, on hi ha socis l’activitat dels quals consisteix en la prestació de la seva feina personal, amb les particularitats derivades de la normativa específica. Les especificitats que estableix la llei de prevenció en relació amb aquests treballadors són les següents:

  • Contempla la possibilitat que la societat cooperativa concerti operacions d’assegurança per garantir l’àmbit de cobertura de la previsió de riscos derivats del treball (art. 15.5 LPRL).
  • Estableix que l’incompliment de les obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos pot ser objecte de sanció també per als socis de les cooperatives l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball (art. 29 LPRL).
  • S’estableixen procediments específics per a la designació de delegats de prevenció en les cooperatives amb treballadors que presten el seu treball personal (DA10a LPRL).

Fabricants, importadors i subministradors

La norma bàsica preventiva amplia el seu àmbit d’aplicació als fabricants, importadors i subministradors de maquinària i equips de treball, productes i substàncies químiques i elements per a la protecció dels treballadors, establint un règim d’obligacions específic dins de l’àmbit preventiu.

Amb aquesta obligació legal, el legislador pretén incloure en el seu àmbit d’aplicació tots els actors implicats en el procés productiu, amb independència de quina sigui la tipologia del vincle que mantinguin amb el treballador, per tal d’assegurar al treballador el nivell màxim de protecció. El que fa la norma és fer extensiva l’obligació de seguretat i salut dels treballadors als empresaris que intervenen en la seva fabricació, importació o subministrament de maquinària i equips de treball, productes i substàncies químiques i elements per a la protecció dels treballadors. En concret, contempla les següents obligacions (art. 41 LPRL):

  • Assegurar que la maquinària, equips, productes i estris de treball que subministren no constitueixen una font de perill per al treballador, sempre que siguin instal·lats i utilitzats en les condicions recomanades.
  • Envasar i etiquetar els productes i substàncies químiques d’utilització en el treball de manera que se’n permeti la conservació i manipulació en condicions de seguretat i se n’identifiqui clarament el contingut i els riscos per a la seguretat i salut.
  • Subministrar la informació que indiqui la forma d’utilització correcta de maquinària, equips, productes i estris de treball, així com mesures addicionals a adoptar.
  • En relació amb els elements de protecció dels treballadors, s’obliga a garantir-ne l’efectivitat, sempre que siguin instal·lats i usats en les condicions recomanades, i a subministrar informació que indiqui el tipus de risc al qual van dirigits, el nivell de protecció i la forma correcta d’ús i manteniment.

Els destinataris d’aquestes informacions seran els empresaris, i els permetran complir amb les seves obligacions d’informació respecte als treballadors.

Exclusió de determinades relacions de treball per compte aliè

Pel que fa a les relacions de treball per compte d’altri (dins de l’àmbit d’aplicació de la normativa laboral o relacions de tipus funcionarial), la llei preventiva bàsica estableix que han de ser exclosos del seu àmbit d’aplicació les activitats militars i similars i els treballadors al servei de la llar familiar.

Activitats militars i similars

La norma preventiva bàsica estableix l’exclusió de les activitats en l’àmbit de funcions de policia, protecció civil i forces armades i activitats militars de la Guàrdia Civil. A la inclusió general del personal de l’administració pública a l’àmbit d’aplicació de la normativa preventiva de l’LPRL, s’hi han de fer unes excepcions que contempla l’art. 3.2 de l’LPRL:

  • No és aplicable a les activitats les particularitats de les quals ho impedeixen en l’àmbit de les funcions públiques de Policia, seguretat i resguard duaner i serveis operatius de protecció civil i peritatge forense en els casos de risc greu, catàstrofe i calamitat pública. No obstant això, aquesta llei ha d’inspirar la normativa específica que es dicti per regular la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors que prestin serveis en aquestes activitats.
  • Als centres i establiments militars, és aplicable el que disposa aquesta llei, amb les particularitats que preveu la normativa específica.
  • En els establiments penitenciaris, s’han d’adaptar a aquesta llei les activitats les característiques de les quals justifiquin una regulació especial, cosa que s’ha de portar a terme en els termes que assenyala la Llei 7/1990, de 19 de juliol, sobre negociació col·lectiva i participació en la determinació de les condicions de treball dels empleats públics.

Els règims preventius especials

  • Centres i establiments militars: per donar compliment a l’LPRL que exigia l’adaptació de les normes de la llei preventiva relatives a drets i obligacions d’empresaris i treballadors (cap. III), i consulta i participació dels treballadors (cap. V), a les exigències de la defensa nacional i a les peculiaritats dels establiments militars, es va promulgar el Reial decret 1932/1998, d’11 de setembre, d’adaptació dels capítols III i V de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en l’àmbit dels centres i establiments militars.

Aquest text legal s’aplica exclusivament al personal laboral i als funcionaris civils i estatutari que treballa en centres i establiments militars, i exclou de la seva aplicació els funcionaris militars que presten els serveis en aquests establiments. Els aspectes més importants que recull en relació amb les obligacions empresarials i dels treballadors són:

  • Impossibilitat que els representats del personal adoptin la decisió de paralització de les activitats; el cap de l’establiment pot ordenar la permanència en el seu lloc de treball de forma excepcional en casos justificats per interessos o seguretat de la defensa.
  • En relació amb la consulta i participació dels treballadors i funcionaris, les consultes que segons l’art. 33 LPRL s’han de fer als òrgans de representació del personal no poden paralitzar ni retardar les decisions que afectin els interessos o seguretat de la defensa (art. 3a); la realització de visites al espais de treball per part del delegat de prevenció s’ha de fer coordinadament amb el responsable de seguretat de cada centre; el Comitè de Seguretat i Salut ha d’estar presidit pel cap de l’establiment o persona en qui delegui (art. 7.2).
  • Establiments penitenciaris: l’LPRL és aplicable al personal laboral dels establiments penitenciaris, així com als penats que mantenen una relació laboral especial (art. 2.1.c ET) i als treballadors de les empreses contractistes que presten els seus serveis en obres o serveis en aquests espais. Caldrà l’adaptació només respecte al personal funcionari de presons.
  • Funcions de policia i seguretat, resguard duaner i serveis operatius de protecció civil i peritatge forense en els casos de risc greu, catàstrofe i calamitat pública: l’LPRL exclou l’aplicació de la normativa a aquests col·lectius en les activitats les particularitats de les quals ho impedeixen (art. 3.2 LPRL) i estableix per a aquestes activitats una normativa específica que garanteixi la protecció de la seguretat i salut dels treballadors que les realitzen.

Normativa per als règims preventius especials

En relació amb aquests col·lectius, trobem normatives sectorials que regulen aquests aspectes:

  • Reial decret 2/2006, de 16 de gener, pel qual s’estableixen normes sobre prevenció de riscos laborals en l’activitat dels funcionaris del Cos Nacional de Policia.
  • Reial decret 179/2005, de 18 de febrer, sobre prevenció de riscos laborals a la Guàrdia Civils.
  • Reial decret 1755/2007, de 28 de desembre, de prevenció de riscos laborals del personal militar de les forces armades i de l’organització dels serveis de prevenció del Ministeri de Defensa.

Treballadors al servei de la llar familiar

No tots els treballadors que fan la seva activitat a les ordres d’un empresari (i que s’inclouen dins de l’àmbit laboral que regula el dret del treball) són objecte de la mateixa protecció de la normativa preventiva. L’art. 3.4 de l’LPRL exclou de la seva aplicació general la relació de caràcter especial dels treballadors al servei de la llar familiar. Això implica que, tot i que ens trobem davant d’una relació laboral, no s’aplicarà la normativa preventiva en tota la seva extensió com a la resta de treballadors per compte aliè.

Les relacions laborals de caràcter especial es troben dins de l’àmbit d’aplicació de l’LPRL tret de la relació laboral de les persones treballadores al servei de la llar, que, per les seves peculiaritats, està exclosa de l’aplicació d’aquesta normativa.

Definició i marc legal

Es considera relació laboral especial del servei de la llar familiar la que concerten el titular de la llar, com a ocupador, i l’empleat que, de manera dependent i per compte d’aquell, presta serveis retribuïts en l’àmbit de la llar familiar (art 1.2. RD 1620/2011).

Tot i l’exclusió d’aquest tipus de relacions laborals de l’àmbit d’aplicació general de la normativa preventiva, el text regulador de la relació laboral de caràcter especial de les persones treballadores al servei de la llar familiar estableix que l’ocupador està obligat a cuidar que el treball de l’empleat de la llar es faci en les degudes condicions de seguretat i salut (art. 3.4 in fine LPRL), per a la qual cosa ha d’adoptar mesures eficaces, tenint degudament en compte les característiques específiques del treball domèstic (art. 7 del Reial decret 1620/2011, pel que es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar). A més, s’assenyala que l’incompliment d’aquestes obligacions per part de l’empresari serà una causa justa de dimissió de la persona treballadora.

Així mateix, la normativa sectorial que regula aquestes relacions (Reial decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar), quan relaciona els drets i deures del treballador, li reconeix els genèrics que en l’àmbit preventiu es recullen als articles 4 i 5 de l’Estatut dels Treballadors (ET), de manera general per a tots els treballadors; és a dir:

  • El dret a la seva integritat física i a una adequada política de prevenció de riscos laborals (art. 4.2.d ET).
  • L’obligació d’observar les mesures de prevenció de riscos laborals que s’adoptin (art. 5.b ET).

Un brindis al sol

La doctrina autoritzada (Sala Franco, T. i Arnau Navarro, F.) conceptua la protecció atorgada als treballadors de la llar familiar en aquests preceptes com de “molt dubtosa eficàcia”; ja que, tot i que la llei estableix l’obligació empresarial genèrica de protecció, no la dota de mecanismes per a fer-la efectiva: no regula continguts concrets, ni mecanismes de control ni estableix sancions per als casos d’incompliment.

Les relacions laborals al servei de la llar familiar reuneixen els requisits de voluntarietat, retribució i alienitat que exigeix l’art. 1.1 de l’ET, per considerar-les dins del seu àmbit d’aplicació. Tot i així, degut a les característiques específiques d’aquesta relació de treball, la normativa laboral les configura com a relacions de caràcter especial, i l’art. 3.4 de l’LPRL les exclou del seu àmbit d’aplicació.

Per què tenen un caràcter especial? Fonaments de l’exclusió

S’indica com a fonament de l’exclusió de l’aplicació de la normativa preventiva a aquesta relació laboral la impossibilitat de control públic a través de la Inspecció de Treball de les condicions dels treballadors, en tractar-se d’un domicili particular que està protegit pels drets constitucionals d’intimitat i inviolabilitat del domicili. A més, també es difícil l’aplicació de la normativa preventiva en allò relatiu a la representació i participació dels treballadors.


Tot i aquesta exclusió general de l’àmbit d’aplicació de l’LPRL, el text regulador d’aquesta relació de caràcter especial estableix l’obligació per part de l’ocupador, per part del titular de la llar familiar, de garantir que el treball es faci amb les degudes condicions de seguretat i salut, i remet també a l’aplicació de l’article 4 de l’LPRL a aquests col·lectius, que reconeix, entre altres, el dret de la persona treballadora a la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats