Prestacions Socials

La Seguretat Social és un sistema de protecció garantit per l’Estat davant de determinades contingències en què es poden trobar les persones compreses en el seu camp d’aplicació -tant per dur a terme una activitat professional com per complir els requisits exigits en la modalitat no contributiva o els familiars que aquestes persones tinguin a càrrec seu.

La Seguretat Social és un sistema de benestar social que instrumenta l’Estat, que estableix una sèrie de mesures de protecció amb la finalitat de cobrir riscos i que es finança per mitjà d’impostos i d’aportacions individuals.

La Seguretat Social segons la Constitució

L’article 41 de la Constitució defineix la Seguretat Social com l’acció protectora que, mantinguda pels poders públics, garanteix l’assistència i les prestacions socials suficients per a tots els ciutadans davant una situació de necessitat.

Estructura del Sistema de la Seguretat Social. Règim general i règim d'autònoms

La gestió de la Seguretat Social la porten a terme entitats gestores o organismes autònoms adscrits al Ministeri de Treball i Immigració o al Ministeri de Sanitat, a més d’entitats col·laboradores.

1) Entitats gestores. Per a l’exercici de les seves activitats, la Seguretat Social té diversos instituts especialitzats que en gestionen determinades àrees.

a) Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Té competència per reconèixer el dret a percebre les diferents prestacions econòmiques que atorguen els règims de la Seguretat Social, excepte la d’atur i l’assistència sanitària.

b) Institut Nacional de la Salut (INSALUD). Garanteix les prestacions sanitàries del sistema de la Seguretat Social, la medicina preventiva i l’assistència sanitària.

c) Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO). Gestiona les prestacions socials del sistema de la Seguretat Social.

d) Serveis comuns i organismes autònoms:

  • Serveis comuns de la Seguretat Social. Per millorar la gestió i els serveis prestats hi han dos serveis comuns en totes les entitats:
    • Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). És el servei responsable de la inscripció d’empreses i de l’afiliació, altes i baixes dels treballadors. Gestiona i controla la cotització i recaptació de les quotes.
    • Gerència d’Informàtica. No té personalitat jurídica pròpia però dirigeix i coordina els serveis d’informàtica i el processament de les dades de la Seguretat Social.

    Les competències de l'INSALUD i l'IMSERSO...

    … han estat transferides a la Generalitat de Catalunya, que les gestiona per mitjà de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

  • Organismes autònoms. Gestionen qüestions concretes de la Seguretat Social i tenen competències en altres qüestions que no són de la Seguretat Social:
    1. Servei públic d’ocupació estatal - SEPE. Gestiona i controla les prestacions d’atur.
    2. Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST). Gestiona les accions preventives destinades a evitar els riscos laborals, accidents i malalties professionals.
    3. Institut Social de la Marina (INSMAR). Administra i gestiona la Seguretat Social dels treballadors del mar.

2) Entitats col·laboradores. La Seguretat Social delega en determinades entitats algunes de les seves funcions, com ara la prestació sanitària o les prestacions econòmiques.

a) Mútues d’accidents de treball i malalties professionals (MAT/MP). Són associacions voluntàries d’empresaris constituïdes amb l’objectiu de col·laborar en la gestió de les contingències professionals.

b) Empreses. Col·laboren amb les entitats gestores de manera obligatòria o voluntària.

Obligacions de les empreses amb la Seguretat Social

És obligatòria, per part de l’empresa, la prestació econòmica per incapacitat temporal, i és voluntària la seva col·laboració en altres prestacions.

Estructura organitzativa

El sistema espanyol de la Seguretat Social distingeix modalitats de prestacions segons la situació de la persona beneficiària.

A partir de l’any 1990, la Seguretat Social protegeix no solament les persones que han cotitzat al llarg de la seva vida laboral, sinó també les que es troben en situació de necessitat per raó d’edat o invalidesa. En el primer cas, es parla de prestacions contributives i en el segon, de no contributives.

  1. Modalitat contributiva. Estan inclosos els espanyols que resideixen a Espanya i els estrangers que resideixin o es trobin legalment a Espanya, sempre que exerceixin la seva activitat en territori nacional. Integra els treballadors i els familiars que estiguin en alguna de les situacions següents:
    • treballadors per compte d’altri
    • treballadors per compte propi o autònoms
    • socis treballadors de cooperatives de treball associat
    • estudiants
    • treballadors de la llar
    • funcionariat públic
  2. Modalitat no contributiva. Queden inclosos tots els espanyols que resideixin en territori nacional i els estrangers que es trobin residint legalment a Espanya que no estiguin inclosos en la contributiva i que reuneixin uns requisits. Aquesta modalitat comprèn les prestacions d’assistència sanitària, invalidesa i jubilació.

Règims de la Seguretat Social

El sistema de la Seguretat Social s’estructura en diferents tipus de règims. La inclusió de l’assegurat en un o altre depèn de l’activitat professional que du a terme. Es distingeixen els règims següents:

La modalitat no contributiva...

… es concedeix a persones que no han cotitzat mai o amb una cotització insuficient per aconseguir alguna de les prestacions i no tenen recursos econòmics.

1) Règim general. Hi estan inclosos:

  • Els treballadors espanyols per compte d’altri de la indústria i serveis que exerceixin normalment la seva activitat en territori nacional.
  • Els estrangers amb permís de residència i de treball que treballin per compte d’altri en la indústria o serveis a Espanya.
  • El personal funcionari o laboral de l’Administració local.
  • Els treballadors espanyols no residents en territori nacional, en determinats supòsits.
  • Sistema especial de treballadors de la llar

  • Els treballadors del mar pertanyen al règim especial de la Seguretat Social./5
  • Els treballadors del mar pertanyen al règim especial de la Seguretat Social.

2) Règims especials. Els treballadors que desenvolupen determinades activitats queden inclosos en el règim especial corresponent. Els règims especials de la Seguretat Social són els següents:

  • Agrari
  • Treballadors del mar
  • Treballadors autònoms
  • La mineria del carbó
  • Estudiants
  • Funcionaris

Determinació de les obligacions principals d'empresaris i treballadors en matèria de Seguretat Social

Els actors de la relació laboral, treballadors i empresaris, tenen obligacions amb la Seguretat Social: totes dues han d’estar afiliades al sistema de la Seguretat Social i els treballadors han de cotitzar perquè puguin gaudir de les prestacions econòmiques i sanitàries quan ho necessitin.

Afiliació dels treballadors a la Seguretat Social

Han d’afiliar-se tots els treballadors inclosos en el camp d’aplicació del règim general de la Seguretat Social que no ho hagin fet amb anterioritat. L’afiliació l’ha de fer l’empresari abans que el treballador comenci la prestació de serveis. L’afiliació és l’acte d’incorporació al sistema de la Seguretat Social i s’ha de diferenciar de les altes i baixes.

La Tresoreria ha d’expedir un document d’afiliació a cada treballador i assignar-li un número amb caràcter vitalici, i únic per a tot el sistema.

Les altes i les baixes es produeixen cada vegada que s’inicia una activitat o finalitza un contracte de treball.

Cotització en la Seguretat Social

La cotització és una obligació legal. La cotització s’ha d’efectuar dintre del mes següent al venciment, en un sol acte i per mensualitats vençudes. D’aquesta obligació neixen els documents de cotització que reflecteixen les aportacions d’empresaris i treballadors. Les liquidacions d’aquestes quotes la fa l’empresa davant de les oficines recaptadores.

L’import a cotitzar és el resultat d’aplicar un tipus o percentatge -que cada any estableix el Ministeri de Treball i Afers Socials per a cada contingència protegida a la base de cotització corresponent a cada treballador. D’aquesta manera, es determina la quota a ingressar.

Contingències protegides

Són contingències comunes, accidents de treball i malalties professionals, cotització addicional per hores extres, atur, fons de garantia salarial i formació professional.

La cotització en els règims especials varia segons el grup (agrari, mar, autònoms, servei de la llar, mineria del carbó, assegurança escolar i funcionaris).

Les empreses i els treballadors cotitzen en la Seguretat Social per cobrir determinats riscos. Les contingències protegibles segons la Llei de Seguretat Social són:

  • Contingències comunes. La Seguretat Social cobreix els riscos de situacions de malaltia comuna, accidents no laborals, maternitat, adopció, viduïtat i orfenesa.
  • Contingències professionals. La Seguretat Social cobreix els riscos d’incapacitat temporal (IT) i incapacitat permanent, mort i supervivèn- cia (IMS), causades per accidents de treball o malalties professionals.
  • Atur. La Seguretat Social cobreix la situació d’atur, és a dir, la situació del treballador que no troba feina.
  • Contingències que cobreix el fons de garantia salarial.
  • Formació professional. Amb la finalitat de formar, reciclar, requalificar i reclassificar professionals.
  • Contingències comunes per les hores extraordinàries. La Seguretat Social cobreix els riscos de les contingències comunes per les hores extraordinàries, i distingeix entre les hores extraordinàries per força major i les que les que es fan per altres motius.
  • Per a totes les contingències i situacions compreses en l’acció protectora del règim general de la Seguretat Social, la base de cotització depèn de la remuneració total -qualsevol que sigui la seva forma o denominacióque mensualment tingui dret a rebre el treballador o assimilat, o la que efectivament rebi, per raó del treball que du a terme per compte d’altri, amb l’excepció dels conceptes no computables.

Per determinar la base de cotització, s’han d’aplicar les normes següents:

  • Se sumen totes les remuneracions meritades en el mes a què es refereix la cotització considerades com a conceptes computables en la Seguretat Social.
  • S’afegeix la part proporcional mensual de les gratificacions extraordinàries i altres conceptes retributius amb venciment periòdic superior al mensual o que no tinguin caràcter periòdic (prorrata). A tal efecte, l’import anual de les gratificacions extraordinàries esmentades i altres conceptes retributius s’ha de dividir per 12 si la remuneració que correspon al treballador és mensual, i per 365 si la remuneració és diària (en aquest darrer cas, es multiplica pel nombre de dies que constitueix el període de cotització). Si la base de cotització resultant dels apartats anteriors no està compresa entre la base mínima i màxima corresponent al grup de cotització de la categoria professional del treballador, s’ha de cotitzar per la base mínima o màxima segons si el resultat és inferior o superior a aquesta.

Per al càlcul de la base de cotització de contingències professionals (derivades dels riscos d’accidents de treball i malalties professionals), atur, fons de garantia salarial i formació professional, s’apliquen les mateixes normes que per a les contingències comunes, incloent-hi les hores extraordinàries com a concepte computable.

Les hores extraordinàries destinades a cobrir contingències comunes i situacions de malaltia comuna, accidents no laborals, maternitat, adopció, viduïtat, orfandat, etc. cotitzen com a base de cotització independent i addicional per l’import de la remuneració que obtinguin els treballadors per aquestes hores extraordinàries.

L’import de les hores extraordinàries destinades a cobrir contingències professionals (accidents de treball i malaltia professional) atur, fons de garantia salarial i formació professional, ja està inclòs en el càlcul d’aquesta base reguladora.

El tipus impositiu de les hores extraordinàries es diferencia segons siguin hores extraordinàries de força major o no.

Diferents prestacions, requisits i durada

La Seguretat Social protegeix els treballadors contra determinats riscos ajudant-los per mitjà de prestacions. L’accés a les prestacions està sotmès al compliment d’uns requisits per part del beneficiaris.

Les prestacions de la Seguretat Social es poden dividir en dos grups: les sanitàries i les econòmiques.

Prestacions de la Seguretat Social

El sistema de la Seguretat Social té establert dos tipus de prestacions: les sanitàries i les econòmiques.

  • Les sanitàries: farmacèutiques i mèdiques.
  • Les econòmiques: incapacitat temporal, maternitat, incapacitat permanent, jubilació, prestacions per mort i supervivència (pensió de viduïtat i d’orfenesa), i prestació d’atur.

Assistència sanitària

  • L'assistència sanitària inclou la malaltia comuna, la professional i l'accident no laboral.
  • L'assistència sanitària inclou la malaltia comuna, la professional i l'accident no laboral.

Hi tenen dret els treballadors, els cònjuges, les parelles de fet amb un any de convivència, els ascendents, els descendents i els germans que convisquin amb els treballadors i estiguin a càrrec seu. Distingim els supòsits següents:

  • Malaltia comuna i accident no laboral
  • Malaltia professional i accident de treball
  • Maternitat

El dret a la prestació és efectiu a partir del dia en què comença el contracte de treball. La persona que està d’alta en una empresa té dret a l’assistència sanitària, tant per a ella com per a la seva família, durant tot el procés patològic. Però, si deixa el lloc de treball, només hi té dret si ha cotitzat 90 dies l’any anterior en la data en què va finalitzar la relació laboral. Aquest dret, el mantindrà al llarg dels 90 dies següents a l’extinció del contracte de treball. Posteriorment, només podrà sol·licitar l’assistència sanitària en cas que li manquin els recursos econòmics.

Requisits per tenir dret a l'assistència sanitària per malaltia comuna o accident no de treball

Els treballadors que no tinguin els 90 dies cotitzats només poden acabar el tractament mèdic que es va iniciar abans de la finalització de la relació laboral, llevat que els manquin els recursos econòmics.

Hi ha un termini de 90 dies...

… posteriors a la finalització del contracte perquè es pugui començar un tractament mèdic. Més endavant, la Seguretat Social només està obligada a dispensar el tractament a persones amb manca de recursos econòmics.

Mentre el treballador cobra l’atur, es considera que està donat d’alta en la Seguretat Social, de manera que té dret a l’assistència sanitària.

Incapacitat temporal

La incapacitat temporal és la situació en què es troben els treballadors incapacitats temporalment per prestar els seus serveis a l’empresa, mentre rebin assistència sanitària.

La incapacitat temporal pot tenir les causes següents:

  • Malaltia comuna o professional i risc durant l’embaràs.
  • Accident, que pot ser de treball o no.

Té una durada màxima de 12 mesos, que es pot prorrogar 6 mesos si hi ha la possibilitat que es doni l’alta per curació al llarg d’aquest temps. Després d’aquests mesos, s’ha d’examinar l’estat de la incapacitat en el termini de 3 mesos, per si cal qualificar el treballador d’invàlid permanent. No obstant això, la qualificació es pot retardar si s’esdevenen les circumstàncies següents:

  • Que el treballador hagi esgotat el període màxim d’incapacitat temporal i segueixi sense poder treballar.
  • Que encara necessiti assistència sanitària.
  • Que no es prevegi la invalidesa definitiva.

Tanmateix, des de l’inici de la incapacitat temporal fins que es faci l’examen de qualificació, no poden passar més de 30 mesos.

La quantia de la prestació depèn de la base reguladora (BR) i de la causa de la incapacitat:

La base reguladora és la de cotització per contingències comunes del mes anterior a la baixa.

  • Malaltia comuna o accident no laboral. En aquest cas, la quantia correspon al 60% de la base reguladora entre el 4t i el 20è dia des de la data de la baixa, i el 75% a partir del 21è. Per tal de calcular la BR hem de dividir l’import de la base de cotizació del treballador en el mes anterior al de la data d’inici de la incapacidad pel número de dies als que aquesta cotizació es refereix (aquest divisor serà concretament: 30, si el treballador té salari mensual; 30, 31 ó 28, 29 si té salari diari).
  • Accident de treball i malaltia professional. En aquest cas, la quantia correspon al 75% de la base reguladora des del dia següent al de la baixa. en aquest cas la BR s’obté sumant:
    1. La base de cotizació per contingències professionals del mes anterior, sense hores extraordinàries, dividida pel número de dies a que corresgui aquesta cotizació.
    2. La cotizació per hores extraordinàries de l’any natural anterior, dividida entre 365 dies.
  • Risc durant l’embaràs. La prestació econòmica consisteix en un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora corresponent del mes anterior des del 1r dia. La base reguladora serà equivalent a la que està establida per a la prestació per incapacitat temporal (IT) derivada de contingències professionals, es prendrà com a referència la data en la qual s’inicia la suspensió del contracte.

Quan la causa de la incapacitat temporal és un accident, laboral o no, o una malaltia professional, no s’exigeix el període previ de cotització per percebre la prestació. Si la causa és una malaltia comuna, el treballador ha de tenir 180 dies cotitzats en els 5 anys anteriors a la data de la baixa mèdica.

Naixement o cura d'un infant

Fins al mes de març de 2019 la maternitat i la paternitat constituïen dues prestacions diferents de la Seguretat Social. La durada general de la maternitat era de 16 setmanes i la de la paternitat de 5 setmanes.

A partir de l’1 d’abril de 2019, el Reial Decret-Llei 6/2019 de 1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tractament i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, estableix una durada comuna general per a les dues prestacions de 16 setmanes per a cada progenitor i passa a anomenar-se «naixement o cura d’un infant».

No obstant això, l’antic permís de paternitat s’aplicarà de manera progressiva entre els anys 2019 a 2021.

Les dues situacions contemplades en aquesta prestació són:

  • El part. Implica una suspensió del contracte de treball per a la mare biològica durant 16 setmanes. L’altre progenitor, diferent a la mare biològica, tindrà dret a una suspensió durant 8 setmanes (per a naixements entre l’1 d’abril i el 31 de desembre de 2019), 12 setmanes (el 2020) i 16 setmanes (a partir de l’1 de gener de 2021).
  • L’adopció o acolliment d’un menor de 6 anys. Després de les primeres 6 setmanes obligatòries a partir de la resolució judicial d’adopció o la decisió administrativa d’acolliment, els dos progenitors es repartiran 12 setmanes de permís (1 d’abril a 31 de desembre de 2019) i 16 setmanes (el 2020). A partir de l’1 de gener de 2021, cada progenitor gaudirà de 16 setmanes de permís per naixement o adopció d’un infant.

En tots els casos s’estableix una ampliació de 2 setmanes més, una per a cada progenitor, per cada fill a partir del primer o en cas de discapacitat de l’infant. Les 6 primeres setmanes són de gaudi obligatori després del part o l’adopció i la resta es poden gaudir a continuació de les 6 primeres setmanes o en qualsevol moment fins que l’infant compleixi 12 mesos.

La prestació per naixement o cura d’un infant consisteix en el pagament d’una prestació que equival al 100% de la base reguladora, que és la base de cotització per contingències comunes del mes anterior.

Requisits per tenir dret a les prestacions per naixement o cura d'un menor

Per tenir dret a aquestes prestacions, qui la sol·liciti ha:

  1. d’estar afiliat a la Seguretat Social i en alta o situació assimilada a l’alta.
  2. de tenir cobert un període mínim de cotització que dependrà de l’edat de la persona treballadora d’acord amb la següent escala:
    • Els menors de 21 anys en la data del naixement o adopció, no s’exigeix cap període mínim de cotització.
    • Els que tenen entre 21 i 26 anys en la data del naixement o adopció,90 dies cotitzats dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data del part o l’inici del descans o, alternativament, 180 dies cotitzats al llarg de la vida laboral.
    • Els majors de 26 anys en la data del naixement o adopció, 180 dies cotitzats dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data del part o l’inici del descans o, alternativament, 360 dies cotitzats al llarg de la vida laboral.

Invalidesa permanent

La invalidesa permanent és la situació en què es troba el treballador que, després d’haver estat en tractament mèdic, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus que fan disminuir o anul·len la seva capacitat per treballar.

La Llei general de la Seguretat Social distingeix quatre graus d’invalidesa:

  1. Invalidesa permanent parcial per al desenvolupament del treball habitual. És la invalidesa que, sense arribar a ser total, produeix en el treballador una disminució del 33%, com a mínim, en el seu rendiment normal, sense que això li impedeixi dur a terme les tasques fonamentals de la seva professió.
  2. Invalidesa permanent total per al desenvolupament del treball habitual. És la invalidesa que inhabilita el treballador per dur a terme les tasques fonamentals de la seva professió.
  3. Invalidesa permanent absoluta. És la invalidesa que incapacita el treballador per a qualsevol tipus de professió o ofici.
  4. Gran invalidesa. És la invalidesa que pateix un treballador afectat d’invalidesa permanent que necessita una altra persona per dur a terme els actes essencials de la vida.

Període de cotització exigit

Quan l’origen de la invalidesa és un accident laboral o comú, o una malaltia professional, no s’exigeix un període previ de cotització. Només cal acreditar un període previ de cotització quan es tracti d’una malaltia comuna.

En aquest cas, els períodes de cotització que s’exigeixen són els següents:

  1. Per a la invalidesa parcial cal reunir 1.800 dies cotitzats en els 10 anys immediatament anteriors a la data en què s’hagi extingit la incapacitat temporal.
  2. Per a la invalidesa total, absoluta i gran invalidesa, el període mínim ha de ser el següent:
    • Si el treballador té menys de 31 anys, la tercera part del temps que ha passat entre la data en què va fer els 16 anys i la data del fet que va causar la pensió.
    • Si el treballador ja ha fet els 31 anys, un quart del temps que ha passat entre la data en què va fer els 20 anys i la data del fet que va causar la pensió. En qualsevol cas, la llei exigeix que, almenys, hi hagi 5 anys cotitzats.

Quantia de les prestacions econòmiques

La quantia de les prestacions a què té dret el treballador en cada cas és la següent:

  • Invalidesa parcial. Té dret a l’abonament de 24 mensualitats de la base reguladora.
  • Invalidesa total. Té dret a una pensió mensual vitalícia equivalent al 55% de la base reguladora. Si el treballador és més gran de 55 anys, és un percentatge del 75%.
  • Invalidesa absoluta. Té dret a una pensió del 100% de la base reguladora.
  • Gran invalidesa. Té dret a una pensió del 100% de la base reguladora, que s’incrementa en un percentatge diferent en cada circumstància destinat a remunerar la persona que atengui al beneficiari.

Jubilació

La jubilació és una pensió vitalícia a la qual té dret el treballador quan, en assolir una determinada edat, cessa la seva activitat laboral, i sempre que compleixi els requisits que determini la normativa. El 1 de gener de 2013 entra en vigor la Llei 27/2011 la qual determina quins requisits cal complir per obtenir aquesta pensió.

La base reguladora

La base reguladora sobre la qual es calcula l’import de les prestacions correspon a la base de cotització per a contingències comunes o per a accidents de treball i malaltia professional, segons l’origen de la invalidesa.

Aquesta llei ha establert un període transitori entre el 2013 i el 2027 durant el qual s’incrementaran gradualment els requisits d’accés.

Els requisits finals seran els següents:

  1. Edat de jubilació: haver fet els 67 anys amb caràcter general i obligatori per a tots i flexible entre 61 i 67 anys, en funció de la cotització i de la situació professional: amb 65 anys i amb 38,5 anys cotitzats, 100% base reguladora; amb 67 anys i amb 37 anys cotitzats, 100% base reguladora); amb 15 anys cotitzats, el 50% de la base reguladora.
  2. Períodes cotitzats: per cobrar el 100% de la pensió serà necessari un període de cotització de 38 anys i 6 mesos.
  3. Anys cotitzats per el càlcul de la pensió: 25 anys.

La prestació es pot comptabilitzar amb contractes de treball a temps parcial. En aquest cas, la pensió es redueix en proporció a la durada de la jornada contractada. Per exemple, si la jornada laboral ha de ser del 60% de la que es considera normal, la pensió de jubilació es redueix un 60%.

La jubilació parcial

Pot accedir a la jubilació parcial el treballador de 60 anys, com a mínim, que compleixi les condicions necessàries per causar pensió de jubilació, excepte l’edat, i arribi a un acord amb la seva empresa de reducció de la jornada i salari d’un 50%, mitjançant un contracte de jubilació a temps parcial, sempre que l’empresa contracti, per cobrir la jornada deixada vacant, un treballador aturat amb un contracte de relleu.

La pensió de la jubilació parcial ha de ser equivalent al 50% de la que correspongui d’acord amb els anys cotitzats acreditats en el moment de la sol·licitud.

Mort i supervivència

Quan un treballador o un pensionista mor, la Seguretat Social atorga, segons els casos, una o diverses prestacions:

  • Auxili per defunció. Consisteix en l’entrega, per part de l’INSS, de 30 € com a ajut per a les despeses del sepeli.
  • Pensió de viduïtat. El beneficiari és el cònjuge supervivent, sempre que hi hagi hagut vincle matrimonial previ. En determinats supòsits, pot ser beneficiari d’aquesta pensió la persona supervivent d’una parella de fet.

En cas que es torni a casar, perd el dret de seguir cobrant la pensió, però es pot mantenir en certes situacions, bé per edat o bé per ingressos del futur matrimoni.

  • Pensió d’orfenesa. Amb caràcter general, hi tenen dret els fills del difunt, sempre que siguin menors de 21 anys o estiguin incapacitats per treballar.
  • Pensió a favor de familiars. Els beneficiaris són parents per consanguinitat -néts, germans, pares o avis-, i han de complir els requisits de 2 anys de convivència amb el difunt i no tenir cap altra pensió.

Quantia de la pensió d'orfenesa

És del 20% de la base reguladora per a cada fill. Si no hi ha cònjuge supervivent, el 52% -que seria el que li correspondria incrementar la pensió dels fills. En cap cas, però, la suma de pensions de viduïtat i orfenesa no pot superar el 100% de la base reguladora.

En cap cas, però, l’import de les pensions pot superar el 100% de la base reguladora.

Quantia de la pensió a favor de familiars

Ha de ser del 20% de la base reguladora, que es pot incrementar amb el 52% de la pensió de viduïtat si, en morir el treballador o pensionista, no deixa ni cònjuge ni fills.

Cotització prèvia

Si el mort és pensionista, no s’exigeix un període previ de cotització. Si és un treballador, ha de tenir cotitzats 500 dies al llarg dels 5 anys anteriors a la defunció per malaltia comuna. Si és per accident, laboral o no, o per malaltia professional, no s’exigeix cap període previ de cotització.

Base reguladora

Per calcular la base reguladora, la persona amb dret a pensió ha de triar, durant els 7 anys anteriors a la defunció, 24 bases mensuals ininterrompudes de cotització, la suma de les quals s’ha de dividir per 28. El resultat d’aquesta operació és la base reguladora. Les bases que es triïn seran les de contingències comunes o professionals segons la causa de la mort.

Altres prestacions

Hi ha tota una sèrie de prestacions que s’atorguen a col·lectius especialment desprotegits, com els emigrants i les persones amb minusvalideses. També hi ha el que s’anomena renda activa d’inserció.

La prestació d'atur: diferents situacions

La seva finalitat és emparar els que volen i poden treballar, però perden la feina o se’ls redueix la jornada ordinària de treball, almenys, una tercera part, sempre que el seu salari també es redueixi en la mateixa proporció. La protecció per desocupació s’estructura en dos nivells:

  1. Nivell contributiu. S’anomena prestació d’atur. Per accedir-hi cal tenir un període de cotització previ.
  2. Nivell assistencial. S’anomena subsidi d’atur. Hi tenen dret les persones que han esgotat la prestació i les que no hi han pogut accedir per manca del període de cotització mínim exigit. Empara col·lectius especialment desprotegits: persones amb càrregues familiars, emigrants, excarcerats, etc.

Prestació d'atur

Se’n poden beneficiar els treballadors per compte d’altri que compleixin els requisits següents:

  • Estar afiliats i d’alta en la Seguretat Social.
  • No tenir l’edat de jubilació. En cas contrari, s’atorgaria la jubilació i no, l’atur.
  • Haver cotitzat, com a mínim, 12 mesos durant els 6 anys anteriors a la situació legal d’atur.
  • Subscriure el compromís d’activitat pel qual el treballador es compromet a buscar feina activament, a acceptar una col·locació adequada i a participar en activitats d’orientació, formació, reconversió o inserció professionals.
  • Trobar-se en situació legal d’atur. Es troben en aquesta situació els treballadors que hagin cessat la seva activitat laboral per alguna de les causes següents:
    1. Extinció de la relació laboral.
    2. La suspensió autoritzada de la relació laboral.
    3. La reducció temporal i autoritzada de la jornada de treball.
    4. El retorn a Espanya dels treballadors espanyols que finalitzin la seva relació laboral a l’estranger.
    5. L’alliberament de presó per compliment de la condemna o llibertat condicional.
    6. El cessament voluntari en el càrrec dels membres de corporacions locals, càrrecs representatius dels sindicats i alts càrrecs de les administracions públiques.

  • Per beneficiar-se de la prestació de l'atur cal que es compleixin alguns requisits./5
  • Per beneficiar-se de la prestació de l'atur cal que es compleixin alguns requisits.

No es considera que estiguin en situació legal de desocupació els treballadors que:

  • Deixin voluntàriament la feina.
  • No s’incorporin al seu lloc de treball després que l’acomiadament s’hagi declarat nul o improcedent i que, en aquest últim cas, l’empresari hagi optat per la readmissió.
  • No sol·licitin, en el termini establert, el reingrés en l’empresa després d’haver esgotat el període de suspensió o excedència del contracte de treball.

Durada de la prestació

La durada de la prestació depèn del temps que s’hagi cotitzat durant els 6 anys anteriors a la data en què s’extingeix la relació laboral, i es calcula segons l’escala que podeu veure en la taula.

Taula: Període de prestació segons el període de cotització
Període de cotització (dies) Període de prestació (dies)
Des de 360 fins a 539 120
Des de 540 fins a 719 180
Des de 720 fins a 899 240
Des de 900 fins a 1.079 300
Des de 1.080 fins a 1.259 360
Des de 1.260 fins a 1.439 420
Des de 1.440 fins a 1.619 480
Des de 1.620 fins a 1.799 540
Des de 1.800 fins a 1.979 600
Des de 1.980 fins a 2.159 660
Des de 2.160 720

Quantia de la prestació

Es calcula aplicant un percentatge a la base reguladora. La base reguladora és la mitjana de les bases de cotitzacions de contingències professionals dels últims 6 mesos a les quals s’han restat les hores extraordinàries.

Molt important

Obtenir una prestació d’atur d’acord amb un període cotitzat determinat fa que aquest període ja no es pugui computar a l’hora de sol·licitar una nova prestació.

En els primers 180 dies, es cobra el 70% de la base reguladora. A partir dels 181 dies, el 50% de la base reguladora.

El treballador no pot cobrar menys del 107% o del 80% de l’indicador de renda d’efectius múltiples (IPREM) segons tingui fills o no. Per tant, la prestació no pot ser superior a les quantitats següents:

  • El 175% de l’IPREM, si no té fills a càrrec seu.
  • El 200% de l’IPREM, si té un fill a càrrec seu.
  • El 225% de l’IPREM, si té dos o més fills.

Subsidi d'atur

En són beneficiaris els aturats que estiguin inscrits en el Servei Públic d’Ocupació Estatal -SEPE-, per mitjà del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) com a demandants de feina durant el termini d’1 mes sense que hagin refusat cap oferta de treball adequada i sense rendes superiors al 5% del salari mínim, i que es trobin en algun dels supòsits següents:

  1. Han esgotat la prestació d’atur i tenen responsabilitats familiars. La durada del subsidi depèn del fet que el treballador tingui més o menys de 45 anys i de la durada de la prestació que hagi esgotat. Els més grans de 45 anys cobren 24 o 30 mesos, segons que la prestació esgotada hagi estat de 4 mesos o més. Els que tinguin menys de 45 anys cobren de 18 a 24 mesos segons que la prestació esgotada hagi estat de 4 mesos o més.
  2. Tenen més de 45 anys, no tenen càrregues familiars i han esgotat una prestació d’atur, almenys, de 360 dies. La durada del subsidi és de 6 mesos.
  3. Han estat alliberats de la presó, no tenen dret a la prestació i han estat empresonats durant 6 mesos, com a mínim. La durada del subsidi és de 18 mesos.
  4. Són treballadors espanyols emigrants que, després de tornar de països que no pertanyen a l’espai econòmic europeu o de països amb els quals l’Estat espanyol no té algun conveni de cooperació en matèria de Seguretat Social, poden acreditar que hi han treballat durant, almenys, 12 mesos al llarg dels darrers 6 anys. La durada del subsidi és de 18 mesos.
  5. Han estat declarats capaços per al treball després d’un expedient de revisió per millora d’una situació d’invalidesa permanent. La durada del subsidi és de 18 mesos.
  6. Estan en situació legal d’atur i no tenen dret a la prestació perquè no arriben al període mínim de cotització que s’exigeix, sempre que:
    • El treballador hagi cotitzat, almenys, 3 mesos i tingui càrregues familiars.
    • El treballador hagi cotitzat, almenys, 6 mesos i no tingui càrregues familiars. En aquest cas, la durada és de 6 mesos.
  7. Són treballadors de més de 55 anys. Encara que no tinguin càrregues familiars, que no es trobin en algun dels supòsits anteriors ni reuneixin els requisits, tret de l’edat, per poder rebre la pensió de jubilació, poden cobrar el subsidi fins que trobin una altra feina.

Règim especial del treballador autònom

Dins dels règims de la Seguretat Social hi ha el règim especial de treballadors autònoms, que tenen una regulació específica d’acord amb l’activitat empresarial que duen a terme.

La quantia del subsidi d’atur es el 80% de l’IPREM vigent en cada moment

Regulació del treballador autònom

Actualment es regula el treballador autònom amb la Llei 20/2207, d’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom, que ha entrat en vigor el dia 12 d’octubre de 2007.

El treballador autònom és la persona que treballa per compte propi i que per la naturalesa de la seva activitat no pot tenir una regulació idèntica a l’aplicable al treballador per compte d’altri.

La Llei 20/2007, que regula l’Estatut del treball autònom, porta a una amplitud de drets dels treballadors autònoms que no tenien fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

El treballador autònom ha de cotitzar en la Seguretat Social amb unes bases de cotització establertes per aquest organisme i que es redueixen en un 30% en el cas de nous treballadors menors de 30 anys i per a les dones menors de 35 anys.

Es cobreix la incapacitat temporal a partir del quart dia i l’accident in itinere sempre que es demostri que s’estava fent una activitat laboral en el moment de l’accident. A més, els treballadors autònoms ja tenen prestacions pel que fa a les incapacitats parcial, total, absoluta o gran invalidesa en el treball.

Els treballadors autònoms poden contractar els seus fills menors de 30 anys, encara que visquin al domicili familiar i donar-los d’alta en la Seguretat Social, tot i que aquests familiars no podran cobrar l’atur.

L’Estatut del treball autònom recull la figura de l’autònom econòmicament dependent, que és la persona que almenys rep el 75% dels ingressos que cobra d’una sola empresa i que no té treballadors a càrrec seu, i gaudeix d’una estructura pròpia per a l’exercici de la seva tasca. Amb l’Estatut que ha entrat en vigor, el treballador autònom dependent es regula per un contracte, que ha de ser desenvolupat per un reglament, i per un acord d’interès professional que s’assembla a un conveni col·lectiu, i podrà tenir 18 dies hàbils de vacances.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats