Resum

En aquesta unitat estudiem el contracte de treball, els drets laborals i col·lectius en la relació laboral, el salari, el temps de treball, la problemàtica de la modificació i finalització d’un contracte de treball, el paper de la Seguretat Social en les relacions laborals, i per acabar, els òrgans de representació dels treballadors i la seva expressió en la negociació col·lectiva.

El dret és viu i l’evolució de la societat crea noves necessitats que s’han de regular com la globalització i els nous entorns d’organització del treball expressats en la subcontractació, la deslocalització i l’externalització. També són objecte d’estudi la figura del treballador autònom econòmicament dependent i la conciliació de la vida laboral i familiar.

Dins de les relacions excloses de la relació laboral, cal conèixer els diferents règims de funcionaris i treballadors públics, què els diferencia i com s’hi accedeix, atesa la importància creixent del sector públic.

En el món del treball, la relació entre empresari i treballador es manifesta en una sèrie de condicions i pactes. Quan s’arriba a un acord es concreta en el que anomenem contracte de treball.

La relació entre empresari i treballador està organitzada i ordenada per una normativa específica que forma el dret laboral. Les fonts formals i materials es regulen jeràrquicament i sota uns principis propis a l’hora d’aplicar-les.

Els drets laborals i col·lectius tenen uns principis propis, com són el principi pro operari, el principi de condició més favorable, principi de norma mínima necessària i la irrenunciabilitat dels drets, que els diferencien d’altres relacions i que possibiliten la protecció de la part més dèbil. Els empresaris i treballadors negocien respectant aquests mínims, però es poden millorar sempre que siguin en benefici dels treballadors.

El contracte de treball té les característiques següents: remunerat, voluntari, per compte d’altri i sota la direcció i risc d’altri. Els subjectes que hi intervenen, empresari i treballador, han de complir una sèrie de requisits: edat, capacitat i nacionalitat, entre d’altres.

Hi ha activitats que queden excloses de la contractació laboral (funcionaris públics; treballs per amistat, benevolència o bon veïnatge; transportistes autònoms, etc.) i unes altres es consideren relacions laborals especials (personal d’alta direcció, servei domèstic, esportistes professionals, etc.) que per les seves característiques tenen una regulació laboral adaptada en aspectes com el període de prova, les vacances i la indemnització, en cas d’acomiadament.

La forma d’un contracte pot ser oral o escrita; aquesta última té una estructura mínima. Un contracte laboral ha de reunir els requisits següents: consentiment, causa i objecte, i pot deixar de tenir validesa quan s’ha portat a terme amb dol, violència o error.

El període de prova, temps que el treballador i l’empresari es donen per saber si poden treballar plegats, només és obligatori si està escrit en el contracte i té una durada diferent depenent de la tipologia de contracte i les característiques del treballador.

Cal tenir en compte que no hi ha una única modalitat de contracte de treball, ja que les necessitats laborals de les empreses són diverses. Trobarem contractes de durada indefinida en què empresari i treballador preveuen una relació laboral llarga, alguns dels quals se signen per fomentar la contractació indefinida gràcies als acords entre els agents socials, els sindicats, les empreses i el Govern. També trobarem pactes reflectits en contractes de durada determinada que cobreixen una necessitat puntual:

  • Per obra o servei determinat: activitat amb autonomia i unitat pròpia dins de l’empresa.
  • Per circumstàncies de la producció: quan el mercat produeix una acumulació de treballs o un augment de la demanda.
  • Per substituir una persona que per motius diversos no pot treballar, però se sap que es tornarà a reincorporar a la feina i que té dret a la reserva del lloc de treball.

També hi ha contractes la finalitat dels quals és donar formació teòrica i pràctica als treballadors d’una edat determinada (contracte de formació), tot i que el límit d’edat té algunes excepcions, o bé permetre posar en pràctica els coneixements adquirits després de cursar titulacions de grau mitjà o superior (contracte en pràctiques). També hi ha contractes previstos per a situacions especials de treball que per les seves característiques tenen unes condicions diferenciades dels treballs comuns.

Els contractes a temps parcial són una altra de les modalitats que preveu el nostre ordenament jurídic. Dins dels contractes indefinits d’aquesta modalitat i, a banda de l’ordinari o del de foment de l’ocupació, hem de recordar el fix discontinu, per cobrir treballs d’aquest tipus que no es repeteixen en dates fixes dins del volum normal de l’empresa, i el de relleu, concertat amb un treballador aturat per cobrir la jornada de treball a temps parcial que un jubilat ha deixat de fer. També hi ha contractes de durada determinada a temps parcial.

La jornada laboral és el temps que dedica cada treballador a l’execució del contracte de treball i podem parlar de jornada ordinària, especial, diària, setmanal, nocturna i continuada. És important destacar les normes especials que regeixen la jornada dels treballadors de menys de 18 anys, com el descans setmanal de dos dies ininterromputs o la prohibició de fer hores extraordinàries.

L’Estatut dels treballadors estableix el temps de descans (període en què el treballador no ha de fer una activitat laboral) mínim, però el contracte o el conveni col·lectiu en pot establir un altre de superior. Tenim el descans setmanal, entre jornades, en la jornada contínua i les vacances. A més, el treballador té dret a absentar-se del treball i obtenir igualment la retribució en uns supòsits concrets com el matrimoni (15 dies), el trasllat de domicili (1 dia), per complir un deure inexcusable, etc.

En la societat actual, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar ha hagut de ser regulada per fer compatible el treball amb la vida familiar i com a resposta al fet que la incorporació de la dona al mercat de treball ha incrementat notablement.

La manera en què es reflecteixen els conceptes retributius és la nòmina, document que serveix com a comprovant del que cobra un treballador pel treball que ha fet i que serveix a l’empresari com a prova que li ha pagat. Cal destacar que el cobrament del salari té una protecció especial garantida per llei. Un cop finalitzat el contracte de treball, independentment del motiu, el treballador té dret a rebre l’import de les pagues extraordinàries i de les vacances en proporció al temps treballat, que s’anomena liquidació.

La relació laboral pactada inicialment pot variar al llarg del temps. El marc legal preveu aquestes situacions, i analitza, d’una banda, si és possible modificar les condicions de treball negociades en un contracte i, si escau, regula les causes que hi posen fi. Són causes de modificació del contracte de treball la mobilitat funcional (canvi de les funcions que fa el treballador), la mobilitat geogràfica (distingint entre desplaçament i trasllat) i les modificacions substancials de les condicions del contracte (com les que afecten la jornada, els horaris o el règim de treball per torns).

Un contracte pot quedar suspès quan es donen les causes assenyalades per l’Estatut dels treballadors (mutu acord, incapacitat temporal, excedència, exercici de càrrec públic, etc.).

L’extinció del contracte de treball es produeix quan l’acord arriba a la fi per causes també recollides en l’Estatut dels treballadors. Entre els diferents supòsits d’extinció del contracte de treball, distingeix entre supòsits de mutu acord entre les parts o d’extinció per part del treballador o de l’empresari, especialment el cas d’acomiadament quan el treballador té una actuació greu i culpable. Dels diferents supòsits d’extinció, cal aprofundir en el procediment d’impugnació i la possibilitat d’indemnització.

Una vegada finalitzada la relació laboral, els treballadors poden tenir dret a una retribució d’acord amb el sistema de la Seguretat Social establert. Aquesta institució també regula les prestacions a què tenen dret els treballadors per malaltia o accident, atur, invalidesa i pensions per jubilació.

Per acabar, les relacions laborals s’han analitzat des del punt de vista col·lectiu en la figura del conveni col·lectiu, la manifestació de l’organització dels treballadors i el seus dret en la negociació col·lectiva, les característiques específiques i els tipus de conflictes laborals i els mètodes per a la resolució o supressió.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge