Activitats

Les formes de les normes laborals segons els poders o els grups socials que les creen

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les fonts formals i materials d’elaboració de les normes.

Identifiqueu les formes que tenen les normes laborals i els poders i grups socials que les poden establir. Feu un esquema que interrelacioni cada una de les formes amb el poder o grup social que l’ha feta.

Fonts formals i materials internes

a. El Parlament

  • Llei constitucional
  • Llei orgànica
  • Llei ordinària

b. El Govern

  • Decret llei
  • Decret legislatiu
  • Reglament

Fonts formals i materials internacionals

a. Organismes internacionals

  • L’Organització Internacional del Treball (OIT):
    • Convenis
    • Recomanacions
  • La Unió Europea (UE):
    • Reglaments
    • Directives
  • Organització de les Nacions Unides (ONU):
    • Convencions
    • Pactes internacionals

b. Tractats internacionals bilaterals: pactes internacionals

Agents socials

  • Treballadors i empresaris
    • Conveni col·lectiu
    • Contracte de treball
    • El costum laboral

L'evolució històrica de les normes laborals

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer com s’han anat creant les normes laborals en el temps i quina evolució han tingut.

Elaboreu un quadre en el qual es reculli l’evolució històrica de les normes laborals fins avui dia.

Època neolíticaEconomia productiva
Època grecoromanaEls esclaus eren els qui treballaven. No tenien drets ni podien exigir una millora de les seves condicions de treball.Dificultats de subsistència. Al camp el senyor feudal protegia els serfs i les serves. Els serfs estaven del tot sotmesos al senyor, que a canvi de protecció s’apropiava els béns produïts pel seu treball com a compensació.
Època feudalAls nuclis de població o burgs dependents del poder reial es desenvolupaven activitats artesanals i comercials que van donar lloc a la formació de gremis. El gremi agrupava els professionals d’una categoria i podien establir les condicions de treball.
Època modernaRevolució Industrial. Concentració del treball en amplis centres manufacturers i ruptura del sistema d’organització del treball dels gremis, entre altres. Emigració de molts camperols als nuclis industrials. Aquest conjunt d’obrers industrialitzats i de camperols sense recursos que donen la seva força de treball a canvi d’un salari i ho fan en unes condicions de treball dures i sense drets és el proletariat.La presa de consciència de la seva situació per part dels proletaris i proletàries va fer sorgir les primeres associacions obreres, d’on sorgiran els sindicats.
Època contemporàniaApareix el dret laboral o el conjunt de normes que regulen la prestació de treball. Així neix una nova concepció del treball i del subjecte que té la força del treball, el treballador o treballadora, al qual es reconeixen uns drets i una possibilitat de participar en la negociació de les seves condicions de treball.

L'Estatut dels treballadors i el Conveni col·lectiu del sector

L’objectiu d’aquesta activitat és saber trobar la legislació bàsica en l’àmbit laboral i interpretar-ne els trets característics.

Localitzeu a les webs següents l’Estatut dels treballadors, la guia laboral del Ministeri de Treball i el vostre conveni col·lectiu, ja que són textos fonamentals per a aquest crèdit i els necessitareu al llarg de tot el curs:

A banda del conveni col·lectiu de cada sector, cal cercar també la revisió salarial de l’any en curs, ja que els convenis poden regular un període de temps llarg i cada any es publiquen les revisions corresponents. La correcció d’errades s’ha de consultar per veure els possibles errors que pot contenir la norma.

Principis d'aplicació de les normes laborals

L’objectiu d’aquesta activitat es conèixer com es podrien aplicar els diferents principis laborals existents.

Feu un estudi comparatiu dels principis d’aplicació específics de les normes laborals i destaqueu-ne allò que més us ha cridat l’atenció.

Principi pro operario Principi de norma més favorable Principi d’irrenunciabilitat dels drets Principi de jerarquia normativa i de norma mínima
Aplicació del principi En cas de dubte sobre la interpretació d’una norma laboral Hi ha dues o més normes en vigor aplicables a un cas concret. El treballador no pot renunciar als drets que li reconeixen les disposicions legals i reglamentàries o els convenis col·lectius. S’aplicarà la norma més favorable al treballador i no la de més jerarquia.
Localització Constitució, Estatut dels treballadors, conveni col·lectiu aplicable i contracte Dues normes o més aplicables Constitució, Estatut dels treballadors, conveni col·lectiu aplicable i contracte Constitució, Estatut dels treballadors, conveni col·lectiu aplicable i contracte
Interpretació En el sentit que més beneficiï el treballador. S’aplicarà la que, apreciada en conjunt, sigui més favorable al treballador. El treballador té garantits els drets establerts en les disposicions legals i reglamentàries o en els convenis col·lectius. Les normes de categoria superior estableixen les condicions mínimes que no poden ser derogades per les de categoria inferior.
Aplicació Els tribunals Els tribunals Els tribunals i els agents socials Els tribunals i els agents socials

El principi de norma mínima: els agents socials poden millorar els principis establerts en les disposicions legals, però mai no els poden empitjorar.

Les funcions dels òrgans administratius i judicials en el camp de les relacions laborals

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els òrgans administratius i judicials i saber com s’apliquen.

Feu una anàlisi dels diferents òrgans administratius i judicials pel que fa al camp laboral.

Institució Àmbit d’aplicació Òrgan d’aplicació
Administració laboralPorten a terme la política laboral del Govern i controlen el compliment de les normes laborals.Inspecció de treball
Administració de justíciaConèixer i resoldre els conflictes laborals declarant la normativa que s’ha d’aplicar en cada cas.Jutges i tribunals

Les relacions laborals excloses de la contractació laboral i les relacions laborals especials

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer i entendre l’existència de relacions laborals excloses i relacions laborals especials.

Ara que ja teniu l’Estatut dels treballadors, hauríeu de cercar en aquest text quines són les relacions laborals excloses i quines es consideren especials i enumerar-les.

Relacions laborals excloses són:

  • La relació de treball dels funcionaris públics.
  • Les prestacions personals obligatòries.
  • L’activitat de conseller o membre dels òrgans d’administració d’empreses que tinguin la forma jurídica de societat.
  • Els treballs fets per amistat, benevolència o bon veïnatge.
  • Els treballs familiars, excepte que es demostri la condició d’assalariat de qui el fa.
  • Les activitats de persones que intervinguin en operacions mercantils per compte d’un o més empresaris sempre que responguin personalment del resultat assumint-ne el risc.
  • L’activitat dels transportistes autònoms.

Es consideraran relacions laborals de caràcter especial:

  • La del personal d’alta direcció no inclòs en l’article 1.3.c.
  • La del servei de la llar familiar.
  • La dels penats en les institucions penitenciàries.
  • La dels esportistes professionals.
  • La dels artistes en espectacles públics.
  • La de les persones que intervinguin en operacions mercantils per compte d’un o més empresaris sense assumir-ne el risc i ventura.
  • La dels treballadors minusvàlids que prestin els seus serveis en els centres especials d’ocupació.
  • La dels estibadors portuaris que prestin serveis per mitjà de societats estatals o dels subjectes que ocupin les mateixes funcions que aquests en els ports gestionats per les comunitats autònomes.
  • Qualsevol altre treball que sigui expressament declarat com a relació laboral de caràcter especial per una llei.

En tots els supòsits assenyalats en l’apartat anterior, la regulació d’aquestes relacions laborals respectarà els drets bàsics reconeguts per la Constitució.

Els drets bàsics dels treballadors

L’objectiu d’aquesta activitat és saber que hi ha drets bàsics dels treballadors en diferents normatives i quan s’han d’aplicar.

Enumereu els drets bàsics dels treballadors després de consultar l’ET.

  • Afiliació al sindicat que li sembli millor.
  • Negociació col·lectiva.
  • Reunió i participació en l’empresa per mitjà dels seus representants.
  • Adopció de mesures de conflicte col·lectiu, incloent-hi l’exercici del dret de vaga.
  • Promoció i formació professional a la feina.
  • Respecte de la seva intimitat.
  • Protecció davant d’ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual.
  • Exercici individual de les accions que es deriven del seu contracte de treball (reclamar les seves pretensions judicialment).
  • No-discriminació en les relacions laborals.

Noves tendències del mercat

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les noves formes de mercat de treball que estan presents en la nostra societat.

Enumereu les tendències actuals del mercat de treball.

La globalització i els nous entorn d’organització del treball: subcontractació, deslocalització, externalització, etc.

Modalitats possibles de contractació

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els diferents contractes que es troben vigents en la nostra legislació i on es poden trobar.

L’Estatut dels treballadors determina diferents modalitats de contractació que es poden fer. Responeu quines són consultant-lo.

Responeu quines són consultant l’estatut i les adreces web següents:

Contractes de treball de durada indefinidaContractes de treball indefinits ordinaris.Contractes de treball de foment de la contractació indefinida.
Contractes de treball temporalsContractes formatius: Contractes en pràctiques Contractes de formació Contractes de durada determinada: D’obra o servei Eventuals D’interinitat D’inserció amb l’Administració pública
Contractes de treball mixtos (indefinits o temporals)Contractes a temps parcial indefinits: Ordinari Fix discontinu De relleu Contractes de treball a temps parcial de durada determinada: De durada determinada (obra i servei, eventual, interinitat) De jubilació parcial De relleu

El contracte en pràctiques

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els requisits del contracte de pràctiques i com es plasmen en el document oficial.

Cerqueu un contracte en pràctiques i empleneu-lo correctament tenint-ne en compte les peculiaritats.

Al web del SEPE és on podem accedir al model de contracte en pràctiques en català. Les dades més significatives en aquests tipus de contractes són la necessitat de tenir una titulació que habiliti per treballar, el termini d’obtenció de títol, el període de proves i la retribució.

El contracte de treball de durada determinada eventual per circumstàncies de la producció

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els requisits del contracte de durada determinada eventual per circumstàncies de la producció i com es plasmen en el document oficial.

Cerqueu un contracte eventual per circumstàncies de la producció i empleneu-lo correctament tenint-ne en compte les peculiaritats.

Cerqueu en l’Estatut dels treballadors les diferents modalitats possibles de contractació.

Al web del SEPE és on podem accedir al model de contracte de treball de durada determinada.

Contracte de treballador autònom econòmicament dependent

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el coneixement del contracte de treball de treballador autònom econòmicament dependent.

Cerqueu al Web un contracte d’aquesta nova figura jurídica i empleneu-lo correctament tenint-ne en compte les peculiaritats.

A la web “Crear empresas” trobareu tota la informació sobre aquest model de contracte.

Les parts d'una quitança

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer quines són les parts d’una quitança i quins conceptes inclou.

Observeu el supòsit de quitança explicat i resolt i analitzeu-ne el desenvolupament.

La quitança ( 160.7 KB )

Les quitances

L’objectiu d’aquesta activitat és saber confeccionar una quitança o liquidació i saber interpretar els conceptes que s’hi inclouen.

Confeccioneu la quitança següent:

Ona Painès va ser contractada en la modalitat de contracte en pràctiques per l’empresa SEGTIS, SL, el dia 1 de juliol. Després de dos anys, el dia 30 de juny li finalitza el contracte en pràctiques. Calculeu la quitança d’acord amb les dades següents:

  • El salari efectiu mensual percebut és de 900,00 €.
  • El conveni col·lectiu estableix, a més de les dues pagues extraordinàries legalment establertes, una altra de beneficis:
    • Paga de Nadal: es cobra el 15 de desembre.
    • Paga de juliol: es cobra el 30 de juny.
    • Paga de beneficis: es cobra el 31 de març. Cada una d’aquestes pagues extraordinàries té l’import d’una mensualitat.
  • En finalitzar el contracte no ha fet les vacances que li corresponien.

Dades de càlcul
Paga extra 900,00 €  
Salari diari 30,00 €  
Nadal 197 Dies
Juliol 365 Dies
Beneficis 91 Dies
Resultat    
Paga de Nadal 485,75 €  
Paga de juliol 900,00 €  
Paga de beneficis 224,38 €  
Vacances 446,30 €  
Import dies treballats 900,00 €  
Total per percebre 2.956,44 €

La nòmina

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar la forma correcta d’elaborar una nòmina.

A en Josep Lluis Roure li han lliurat el següent full de salaris corresponent al mes d’abril. Ell és auxiliar administratiu, amb contracte indefinit a temps complet, amb les percepcions següents: salari base, 1.100 €/mes; antiguitat, 60,10 €/mes; té dret a dues pagues extraordinàries a l’any, compostes pel salari base més antiguitat, que s’han de pagar al juliol i al desembre; retenció a compte de l’IRPF, 10%.

Podeu consultar la normativa del nou model de rebut de salaris.

Podeu descarregar el

Per tal de comprovar que la seva nòmina és la correcta hem de seguir una sèrie de passes:

1. Per complimentar la nòmina correctament hem de començar omplint les dades de l’empresa i dades del treballador/a:

2. Seguidament comprovarem si el període de liquidació és correcte i si el nombre de dies totals és el que correspon:

3. També veurem si les percepcions salarials i no salarials són les correctes:

4. Comprovarem que el total meritat és el correcte:

  • Total meritat = Salari base + complements salarials + percepcions no salarials
  • Total meritat = 1.100 + 60,10 + 0 (en aquest cas no n’hi ha) = 1.160,10

5. Comprovarem que les bases de cotització al peu de la nòmina són correctes:

  • Càlcul prorrata pagues extraordinàries: (1.100 + 60,10) x 2 /12= 193,35
  • BCCC = Salari base + complements salarials sense hores extraordinàries + prorrata pagues extraordinàries
  • BCCP = BCCC + hores extraordinàries
  • Comparació de la base prèvia (BP) amb les bases del grup de cotització del treballador per comprovar que es troba dins els marges establerts.
  • Mirarem les aportacions de l’empresa

6. Comprovarem els càlculs de les deduccions realitzades a l’apartat II. Deduccions i el seu total:

7. Comprovarem el líquid total a percebre i mirarem el cost de la seguretat social aportat per l’empresa:

El líquid total a percebre (A-B) és el total meritat – el total a deduir.

Les excedències

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el concepte, els tipus d’excedències que hi ha i quines reserven el lloc de treball.

Localitzeu en l’Estatut dels treballadors els casos en què l’excedència dóna lloc a la reserva del lloc de treball i compareu el que disposa amb el contingut de la guia laboral del Ministerio de Empleo y Seguridad social. Aneu a la pàgina web del Ministerio de Empleo y Seguridad social i hi podreu llegir l’explicació que fa el Ministeri de Treball i Immigració del supòsit de les excedències.

La guia del Ministeri de Treball i Immigració explica la normativa aplicable d’una manera més concreta i didàctica que l’Estatut dels treballadors.

En el supòsit plantejat, la guia, a diferència de l’Estatut, permet veure més clarament els tipus d’excedència: forçosa, voluntària i per cura de familiars. La guia del Ministeri està pensada perquè el treballador pugui entendre els seus drets i obligacions laborals d’una manera didàctica. En canvi, l’Estatut dels treballadors és un text legal que requereix més coneixements jurídics.

Supòsits d'acomiadament

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el supòsits d’acomiadament i la correcció formal en realitzar-ho.

Analitzeu el supòsit següent:

A conseqüència d’una actuació imprudent d’un treballador, dos companys van estar a punt de tenir un greu accident. L’empresari se n’assabenta i li diu verbalment al treballador que no el vol veure més, que marxi del treball i que l’endemà passi a recollir la liquidació. És correcta la manera de procedir del cap? Quins drets tindrà el treballador si recorre al jutjat social?

La manera de procedir l’empresari no és correcta. Aquest ha de comunicar per escrit els motius d’acomiadament, l’exposició relatada dels fets, la normativa que li correspon i la data d’acomiadament.

El treballador podrà demandar a l’empresari per acomiadament improcedent i a partir de la reforma laboral de 2012, tindrà dret a 33 dies de salari per any treballat amb el topall màxim de 24 mensualitats.

Anar a la pàgina anterior:
Contracte de treball i entorn laboral
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació