Gestió de les operacions subjectes a logística inversa

Vivim en una època en la qual les organitzacions necessiten dur a terme activitats que els ajudin a aconseguir els seus objectius, però al mateix temps que els permetin poder contribuir a la millora de l’entorn. Una gran quantitat dels problemes als quals s’enfronta la societat d’avui dia són d’índole ambiental ja que la gran quantitat de fàbriques o empreses al món han contribuït a la deterioració del planeta.

Cada dia sorgeixen nous programes governamentals, polítiques empresarials, etc., que busquen donar solució a alguns d’aquests problemes. El desenvolupament de les empreses actuals implica l’adaptació a aquest tipus de programes per reduir l’impacte ambiental dels processos propis de l’elaboració dels productes o serveis propis de l’organització.

La responsabilitat social és un dels grans reptes de les organitzacions, la qual cosa implica en moltes ocasions canviar les pràctiques que es duien a terme, implementar nous programes, dur a terme canvis en els processos, etc. per fer del coneixement de la societat la participació de l’empresa en la cura ambiental.

El responsable de logística inversa s’encarrega d’organitzar i gestionar el retorn del flux logístic dels productes vers la seva nova comercialització, o bé el seu reciclatge, reutilització o tractament residual. La logística inversa consisteix a gestionar el retorn de les mercaderies a la cadena de subministrament de la forma més efectiva i econòmica possible.

Logística inversa

La definició de la paraula “inversa” diu que és oposat o contrari a un ordre, en direcció o en sentit. Els processos es duen a terme en un sentit com s’esmenta en les definicions de logística i cadena de subministraments. No obstant això, en l’actualitat hi ha noves necessitats que han generat la creació de nous processos i procediments.

Una d’aquestes necessitats és la de la cura ambiental a través de la reducció de l’impacte que les organitzacions i els seus processos generen. La creació de polítiques i lleis governamentals ha generat que les empreses busquin recuperar els seus productes i es generi una millor gestió dels residus.

És així com sorgeix la logística inversa, un procés dins de l’administració de la cadena de subministrament que ha cobrat importància, ja que permet gestionar les devolucions dels clients impactant en el servei i la recuperació del valor del producte, disposició final adequada i desenvolupament de pràctiques amigables amb el medi ambient.

En aquest sentit el nom de logística inversa es deriva que les activitats es realitzen en sentit contrari al normal o a l’establert. La logística tradicional s’enfoca a les activitats dirigides cap al consumidor final mentre que la logística inversa s’ocupa de les activitats des del consumidor final cap a l’empresa o proveïdor. La logística inversa s’encarrega de garantir el retorn de productes, materials, envasos, embalatges o residus des del client al fabricant.

La logística inversa s’encarrega de la recuperació i el reciclatge d’envasos, embalatges i residus perillosos així com dels processos de retorn d’excessos d’inventari, devolucions de clients, productes obsolets i inventaris estacionals.

Fins i tot s’avança a la fi de vida del producte, a fi de donar-li sortida en mercats amb major rotació. Les activitats incloses dins el concepte de logística inversa són nombroses.

A partir d’aquestes activitats, la classificació per tipus de logística inversa és:

  • Logística de devolucions i retorns
  • Logística de residus o productes fora d’ús
  • Logística d’aprofitament de capacitats

D’altra banda, els beneficis de la implantació de la logística inversa es dirigeixen a més aspectes clau com estar en sintonia amb el model de desenvolupament sostenible, minimització de costos globals, noves matèries primeres a partir dels residus, gestió eficient de les devolucions i una millora general de la imatge de l’empresa que els implanta. De fet, un factor important un cop implantat un sistema de logística inversa és la capacitat per part de l’empresa de dissenyar envasos amb millors propietats per a la seva reutilització o reciclatge en sinergia amb l’ecodisseny.

Objectius

No hi ha cap organització que dugui a terme els seus procediments o processos sense tenir un objectiu en ment. La implementació d’un sistema que utilitzi la logística inversa ha d’anar d’acord amb els principals objectius d’operació de l’empresa, i no solament de l’organització sinó també d’aquells públics interns i externs que participen en els processos. És imperatiu que l’aplicació del sistema de logística inversa agregui valor al procés i ajudi a la reducció de costos.

Al mateix temps, la logística inversa té altres objectius, entre els quals destaquen:

  • Realitzar un procés administratiu adequat dels diferents fluxos de productes, informació, materials, valors monetaris, etc. que participen en els diferents processos.
  • Identificar, dissenyar, implementar i millorar els processos perquè aquells productes que siguin recuperats a través de la logística inversa puguin ser reparats, reutilitzats, reciclats o fins i tot eliminats, sempre enfocats en la reducció de l’impacte ambiental dels processos i en la recerca de maximitzar el benefici econòmic per a l’organització.
  • Alinear i coordinar els processos de la logística inversa amb aquells que formen part de la logística tradicional i la cadena de subministrament. Es poden utilitzar les diferents eines, maquinàries i tecnologies de la informació. En aquest sentit, s’ha de considerar el cost-benefici i evitar que els costos s’elevin i resulti perjudicial per a l’empresa.
  • Minimitzar la quantitat de productes que hagin de ser recuperats a través de la implementació de sistemes de control de qualitat en els processos i a través de la gestió amb els altres participants aliens a l’organització amb els quals es poden negociar algunes especificacions per al maneig dels productes.
  • Buscar el maneig no solament dels productes sinó de tots els elements de la cadena de subministrament, com poden ser informació, productes, diners, etc. L’assoliment o benefici no solament busca ser econòmic, sinó també reduir l’impacte ambiental, reduir costos i millorar la relació amb els públics externs que li permetin conservar-los.

Alguns dels motius pels quals s’aplica la logística inversa són:

  • Voluntat de mantenir o fidelitzar clients a través de la implementació de campanyes de recuperació de productes.
  • Reducció de costos utilitzant materials reciclats enlloc de materials o matèries primeres noves.
  • Reducció d’inventaris per ser capaços de canviar els envasos dels productes.
  • Cerca de millora d’imatge de l’empresa davant els clients demostrant el sentit de responsabilitat pel medi ambient.

Elements bàsics

Els elements que participen en el procés de la logística inversa són:

  • Principals: proveïdors, distribuïdors, clients, minoristes, empreses encarregades de la recuperació dels productes. Són els encarregats de començar les operacions de la logística inversa, les activitats de la qual estan enfocades a la gestió del producte recuperat.
  • Especialitzats: serveis de transport, emmagatzematge, recicladors, reprocessament, encarregats de l’eliminació de deixalles. Són contractats o generats per l’empresa que s’encarrega de la gestió del producte recuperat amb la finalitat d’executar alguns processos que permetin la recuperació del producte.
  • Relacionats: organitzacions governamentals, ambientalistes, etc. Són organismes que a través de regulacions o exigències poden afectar o beneficiar el desenvolupament de les activitats de la logística inversa.

Causes

La logística inversa funciona gràcies a l’èxit d’alguns factors que tendeixen a afectar les organitzacions. Aquests factors han de ser, mantenir el posicionament en el mercat, així com la satisfacció dels clients, ja que en moltes ocasions serveixen com a mitjà de publicitat. La seva satisfacció és un punt molt important a considerar per les empreses. Així mateix, no només les causes ambientals que comporten el reciclatge són les úniques causes que provoquen l’ús de la logística inversa.

Hi ha altres factors que desencadenen la necessitat de la logística inversa:

  • Mercaderia en estat defectuós
  • Retorn d’excessos d’inventari
  • Devolucions de clients
  • Productes obsolets
  • Inventaris estacionals

Processos

La logística inversa es duu a terme a través d’un conjunt de processos i amb diversos recursos de l’empresa i a través de la correcta coordinació entre els diferents públics que hi intervenen.

En aquest sentit hi ha processos de generació de valor i processos de suport. Els processos de generació de valor són aquells que intervenen per a la transformació dels productes o materials a fi de tornar-los adequats per la seva reutilització, reciclatge o eliminació. En el cas dels processos de suport, no contribueixen a la transformació dels productes, però asseguren que els procediments de transformació es duen a terme d’una manera eficient.

Cadascun d’aquests processos s’ha de coordinar i complementar entre si, perquè no són processos aïllats i tots tenen com a principal objectiu la gestió dels productes recuperats.

Alguns dels principals processos són:

  • Recol·lecció: procés de recollida d’aquells productes o residus des del lloc on se’ls atorga l’ús final (consumidors/clients) per poder-los traslladar al lloc o per al tractament de recuperació. S’ha de planejar correctament l’origen dels productes, així com la seva destinació, ja que és necessari un adequat procés de planificació, execució i control si es vol comptar amb un sistema adequat de logística inversa. Aquest procés és crític.
  • Selecció i classificació de productes: després del procés de recol·lecció és necessari inspeccionar els materials o productes recuperats amb la finalitat de determinar aspectes com el motiu de la devolució, el tipus de producte, la quantitat recuperada, etc. La selecció també permet conèixer la qualitat dels productes recuperats per determinar l’ús o aplicació que se’ls pot atorgar. L’establiment d’una classificació de productes també ofereix un avantatge en el maneig dels productes en estar agrupats d’acord amb diversos criteris com poden ser: materials, destinació final, etc.
  • Recuperació directa del producte: en ocasions el producte pot ser retornat al mercat o al procés productiu de manera immediata. Les característiques per les quals els productes es retornen són fàcils de modificar i es poden retornar al client.
  • Transformació: activitats realitzades amb la finalitat de transformar els productes recuperats o els residus recuperats, amb la finalitat d’atorgar-los nou ús, utilitzar-los com a material per a algun altre procés productiu o, en el cas dels residus, causar el menor impacte al medi ambient en rebutjar-los. No tots els nivells de transformació són iguals ja que en alguns casos es pot reparar el producte de forma parcial, mentre que en altres casos s’utilitzen peces funcionals i se’ls assigna un nou ús. El reciclatge és una altra de les activitats que permet la utilització del producte en processos productius diferents o assigna altres usos al producte.
  • Transport: moviment dels productes des del lloc de recuperació fins al lloc de transformació. A fi d’evitar despeses addicionals, les organitzacions utilitzen en moltes de les ocasions el seu sistema de transport de la logística tradicional per dur a terme també les activitats de transport de la logística inversa.
  • Emmagatzematge: emmagatzematge o resguard dels productes durant les seves diferents etapes. Aquest emmagatzematge pot ser temporal o a través de períodes de temps que són programats per al seu control.

Devolucions de clients i a proveïdors (traçabilitat)

És un fet indiscutible que el pilar de qualsevol empresa de distribució de productes són les vendes, i per tant, el departament comercial.

No importa el que l’empresa s’estalvia en embalatge o en transport, la quantitat de premis obtinguts a la campanya de màrqueting més innovadora, o les certificacions ISO acumulades. Si no hi ha vendes, no hi ha negoci. Aquests aspectes ajuden a ampliar les vendes, són valors afegits que situen l’empresa en millor posició davant dels competidors, però la clau són els “afegits”: els afegits al bàsic imprescindible que suposa l’anomenada atenció comercial.

Els clients particulars acostumen a demanar a tots els comerços la política implantada pels grans gegants: la devolució completa dels diners en cas de no quedar satisfets amb l’article. Es reclama l’absoluta llibertat de comprar i tornar. Aquest requeriment dona lloc a les devolucions comercials. De fet, és una pràctica habitual fixar amb el client un percentatge de devolució de les seves compres, una tàctica més per animar-lo a comprar sense por, ja que si l’article no funciona com s’esperava el pot tornar.

Tot això té un impacte directe a nivell de costos. El departament comercial ha de ser conscient que aquestes tàctiques generen un cost que, generalment, no ha estat previst dins del pressupost de l’empresa. La devolució comercial es basa en les compres realitzades al llarg de l’any, i hi ha un percentatge de clients que entén que “tot s’hi val”. Això origina palets sencers de mercaderia barrejada, moltes vegades manipulada i no sempre en bon estat. Si bé és cert que després de la revisió no tot s’accepta i no tot s’abona, la feina que implica té un sobrecost que no es contempla.

En aquest sentit, el més important seria fixar per endavant les condicions que ha de reunir la mercaderia per acceptar la seva devolució, donant-li un valor i conscienciant d’això el departament comercial, a part de repercutir en el client un cost quan no compleix l’acordat. Cal intentar vendre més, però sense gastar més.

No sempre compensen aquestes unitats venudes de més, sinó que en moltes ocasions la suma del descompte comercial al sobrecost de les devolucions genera un net negatiu en la unitat que no es veu, perquè normalment els números de cada departament són tractats de forma independent. Els costos de manipulació es carreguen en el compte de logística mentre que al net de vendes només se li descompta la devolució.

Una devolució comercial pas a pas implica una sèrie d’aspectes:

  • Transport. És simplement un cost, assumit pel client o el proveïdor segons s’hagi negociat, però fàcilment valorable.
  • Classificació de la mercaderia. Normalment es fa per referències i en funció del seu estat. Són hores de personal i és necessari un espai extra.
  • Retorn de la mercaderia. En el cas que el client no estigui satisfet amb el producte rebut.
    • Apta per a la venda: s’ubica a les lleixes, fet que implica un cost de personal i un cost de treball administratiu. Encara que pot semblar una entrada més amb destinació a la seva venda i que en realitat això no és un sobrecost, el cost en aquest cas és més gran atès que mentre que en una entrada s’ha fet un treball previ de coordinació amb el proveïdor definint l’etiquetatge extern de la unitat de càrrega, les unitats per embalatge, etc., amb l’objectiu de minimitzar els moviments i el temps invertit, en aquest cas es tracta de posar una per una les unitats finals de venda. Per exemple, en una entrada d’un proveïdor rebríem una caixa amb 12 unitats, un moviment d’ubicació, una anotació amb la pistola de radiofreqüència. Aquestes 12 unitats en una devolució poden arribar a multiplicar aquest treball per 12.
    • Necessitat de condicionament: necessita un recondicionament. Això implica disposar de l’embalatge corresponent i les etiquetes adequades (cost de compra del material, cost financer, espai on emmagatzemar), un espai on manipular la mercaderia, unes hores de feina d’una persona amb formació específica per deixar la mercaderia igual que vinguda de fàbrica i unes activitats administratives concretes. Cal donar d’alta aquest producte o bé en un magatzem intermedi o bé com a semielaborat, amb la finalitat de procedir a l’abonament al client. Posteriorment, un cop condicionat, cal donar-lo de baixa d’aquesta situació administrativa per tornar a donar-lo d’alta com a producte acabat i procedir com en el cas anterior.
    • Invendible (llençar): mercaderia en mal estat. Es requereix un espai on col·locar-la fins a la seva sortida com a residu.

Cal tenir en compte que la gestió de residus s’ha de fer de forma correcta, sol·licitant la retirada en funció de la seva composició i amb el cost corresponent d’aquesta gestió.

En els cas de mercaderia en mal estat poden donar-se dos casos:

  • Mercaderia abonable al client: potser compleix els requisits acceptats, però per altres motius no és vendible. En aquest cas cal donar-la d’alta per procedir a l’abonament al client, bloquejar-la i donar-la de baixa quan es llenci. Cal un lloc on emmagatzemar-la, un cost financer de mantenir l’estoc al magatzem fins al llançament i el cost de treball administratiu generat.
  • Mercaderia no abonable al client: el cost de gestió de residus que correspon al client l’assumeix l’empresa, ja que el producte rebut no és vendible pel seu mal estat o la seva obsolescència. Es necessita també espai per emmagatzemar aquests residus fins a llençar-los definitivament.

Una altra opció és tornar a enviar al client i, per tant, assumir el transport. La feina que habitualment es realitza per disminuir els costos logístics (negociació amb els proveïdors, desenvolupaments per disminuir els temps i moviments, etc.) queda en part anul·lada per l’impacte de les devolucions comercials. La cooperació entre el departament comercial i el de logística, i l’assumpció per part dels dos com a propis dels costos generats per les devolucions, resulta imprescindible per arribar a acords amb els clients que siguin beneficiosos no només per a les vendes, sinó per al control dels costos des d’una visió completa de la cadena de subministrament, evitant així que la logística inversa es converteixi en logística, però al revés.

Tractament de productes recuperats

Quan un producte ha estat recuperat del client i és traslladat cap al punt que l’empresa destina a la seva transformació, és imperatiu que l’empresa decideixi què pretén fer amb el producte, fent una anàlisi de les implicacions en costos i en matèria ambiental.

Hi ha diversos tractaments per als productes durant l’etapa de transformació:

  • Reutilització: el producte pot utilitzar-se novament sense necessitat de realitzar processos addicionals o tractaments especials. Exemples d’aquest tipus d’activitat són les devolucions dels clients per danys en els empaquetats però que poden ser utilitzats.
  • Reprocessament: es pot dur a terme en diferents nivells com la reparació del producte o la remanufactura de peces del producte. En aquest tipus d’activitats es pot donar ús al producte retornant-li la seva funcionalitat o implementant-ho en nous productes.
  • Reciclatge: les peces o embalatges dels productes es poden utilitzar en la creació de nous productes que no necessàriament han de complir amb les mateixes característiques del producte original, però sense augmentar els costos i augmentar l’impacte ambiental.
  • Eliminació: es procedeix a destruir el producte i s’envia a les escombraries. Per a les organitzacions ha de ser l’última opció, ja que després d’això ja no se li atorga un altre ús, almenys per a l’organització.

Des del punt de vista econòmic la millor opció d’aplicació a un producte és la reutilització, perquè la seva aplicació no implica un augment dels costos. Utilitzar novament el producte, o fins i tot el reprocessament, s’utilitza per aconseguir un nou ús d’un producte o aplicacions en altres productes. El reciclatge també permet la utilització d’elements del producte en productes diferents però que de la mateixa forma resulten en beneficis a l’empresa. Considerant els costos, l’opció menys viable per al maneig dels productes és l’eliminació, ja que implica despeses d’operació per poder rebutjar-los sense que se’n pugui obtenir un benefici.

Un dels grans problemes de la comercialització és la devolució de materials enviats a clients, ja sigui per errors de producte, estoc, estàndards o altres situacions inesperades que es poden donar en el dia a dia. Aquestes devolucions s’han d’organitzar i es poden salvar els costos que originen.

Les activitats desenvolupades per la logística inversa són:

  • Recollida de productes usats
  • Separació de components i materials
  • Transport de components i materials per al seu tractament
  • Tractament segons les necessitats: neteja, granulat i filtració o reparació, reciclatge i recondicionament

Les opcions de logística inversa en el procés de recuperació són diferents en funció de si el producte retorna a l’empresa o només tornen els envasos i embalatges.

Reutilització

Els principals processos de reutilització que s’apliquen als productes que retornen a l’empresa són:

  1. Reparació: una vegada es repara el producte, es retorna al client en perfecte estat.
  2. Renovació: suposa el canvi, reparació i inspecció d’alguna de les seves parts, i per tant augmenta la vida útil del producte.
  3. Reciclatge: es recuperen materials que formen part del producte.
  4. Reprocessament: se separa el producte en els seus components per restaurar-los i tornar-los a ajuntar com si es tractés d’un producte nou.
  5. Canibalització: es recupera alguna de les parts del producte, per utilitzar-la en la fabricació d’un de nou.
  6. Reutilització directa: es canvia una peça del producte i es torna a utilitzar.

Costos de les devolucions

Els costos de la logística inversa són complexos de calcular pel fet que habitualment no estan desagregats i els viatges de retorn dels mitjans de transport són igualment necessaris.

La logística inversa presenta diversos avantatges comparada amb la logística tradicional: crea una imatge de marca compromesa amb el medi ambient, permet campanyes de substitució de productes que són una font de fidelització de clients, afavoreix la substitució de matèries primeres verges per material reciclat que permet estalvi de costos, dona la possibilitat de canviar l’envàs dels productes, redueix la quantitat de productes en els inventaris, augmenta la seguretat davant de robatoris, i manté un valor més real del material inventariat. A més, redueix l’impacte mediambiental i serveix d’eina per al compliment amb la legislació. Com a contrapartida, augmenten els costos de transport, manipulació, classificació i control de qualitat.

Exemple d'èxit de logística inversa: Amazon

Són moltes les empreses que ja s’han sumat al model de logística inversa. Sense cap dubte, entre els exemples d’èxit no es pot deixar d’anomenar el cas d’un dels grans d’aquest terreny: Amazon.

La multinacional Amazon ha reiterat en moltes ocasions el seu suport a aquest mètode, i així ho ha fet saber a la gran quantitat d’empreses que ofereixen els seus productes a través de la plataforma. La logística inversa d’Amazon és un dels miralls on mirar-se, ja que la seva política de devolució és una de les més envejades online.

No obstant això, hi ha barreres en la instauració de la logística inversa. Molts clients, però també molts productors, desconeixen el valor dels residus d’envasos i el seu impacte mediambiental. Hi ha una filosofia empresarial que reacciona davant els estímuls en comptes de preveure’ls. Fruit d’aquesta estratègia, les instal·lacions logístiques no són flexibles i no estan preparades per a un flux invers de materials i productes. Estratègies no reactives permetrien prendre avantatges competitius, a més d’escollir el moment adequat per a la instauració de capacitats necessàries a mitjà termini.

La logística inversa és una necessitat i una oportunitat per augmentar la quantitat i la qualitat del material reciclat a Espanya. Els casos mostrats representen una mostra dels beneficis que es poden aconseguir, i no són només mediambientals sinó també quantificables econòmicament. La logística inversa és una important base per a altres actuacions ambientals com l’ecodisseny, on ambdues són sinèrgiques, o com a iniciativa per a la minimització dels impactes ambientals globals totals d’un producte.

El comerç electrònic està sent un dels motors de l’economia, amb un creixement en xifres de negoci que, a Europa, se situa per sobre del 15% cada any, fins i tot durant els anys de crisi. Les estimacions auguren que aquest creixement continuarà durant els propers anys. El gran increment del comerç electrònic es deu principalment a models de negoci business to consumer (B2C), és a dir, botigues en línia de venda directa als consumidors finals.

La legislació específica de protecció dels consumidors del comerç electrònic garanteix el dret a les devolucions. Tot i que les lleis varien d’un país a un altre, a la Unió Europea s’ha establert un període de lliure devolució durant els 14 primers dies després de la recepció del producte per part del consumidor. Però en un mercat cada vegada més competitiu, els venedors més reeixits ofereixen millors condicions d’enviament i devolució com a avantatge enfront dels seus competidors, amb terminis de lliurament cada vegada més ajustats i amb terminis de devolució molt superiors als exigits per llei. Això fa que la logística inversa, pel que fa al maneig de devolucions, sigui de vital importància econòmica i estratègica. A més, una logística inversa eficient influeix directament en l’experiència dels consumidors que es decantaran per aquells venedors que transmetin major seriositat i confiança. La logística inversa passa a ser, per tant, un dels factors que més contribueixen als actius intangibles de les marques comercials i de les identitats corporatives dels negocis de venda en línia.

El sector tèxtil en el comerç en línia

Un dels sectors amb taxes més altes de creixement actualment en vendes en línia és el sector tèxtil, calçat i complements. Fins fa uns anys aquest sector anava amb retard en el comerç electrònic respecte a altres mercats com l’electrònica de consum o els llibres, pel fet que la roba i el calçat tenen uns condicionants particulars, ja que els consumidors no poden emprovar-se les peces fins que les reben a casa.

Resulta obvi que el creixement en línia del sector tèxtil ha estat vinculat a l’oferta d’enviaments i devolucions totalment gratuïts per al consumidor, així com a l’evolució dels operadors logístics que permeten temps de lliurament i recollida molt més curts. La logística inversa és aquí encara més important que en altres categories de productes, ja que les devolucions es produeixen amb més freqüència, i ha de ser especialment eficient per poder competir amb els punts de venda físics. Al costat d’una logística inversa ràpida i sense complicacions per als compradors, les botigues en línia de roba, calçat i complements solen competir amb campanyes més agressives en preus, promocions més freqüents, catàlegs més amplis de productes, etc.

Un altre dels sectors que s’ha vist beneficiat recentment per les vendes en línia és el sector farmacèutic. Cal tenir en compte que els medicaments estan supeditats a normatives diferents segons el seu àmbit geogràfic, però els articles de parafarmàcia i els medicaments que no requereixen recepta han permès la incorporació del sector al comerç electrònic.

El sector de l’automoció és un altre dels casos més rellevants. Encara que això varia notablement entre països, en casos com els Estats Units la venda en línia de recanvis i accessoris per a l’automòbil directament al consumidor final ha presentat un dels creixements més destacables en els últims anys.

Ara bé, l’èxit de les vendes en línia obliga a tenir una logística molt eficaç i uns magatzems optimitzats, tant en espai com en rendiment, que permetin als operaris de magatzem dedicar més temps a una logística inversa eficient.

Normativa mediambiental de materials de rebuig

La gran quantitat de recursos que genera la societat de consum del països desenvolupats i les repercussions que això suposa en el deteriorament del medi ambient han obligat a crear normes i a determinar línies d’actuació que afecten la gestió de les empreses.

La legislació espanyola es va incorporar a les directives de la Unió Europea amb la Llei 11/1997 d’envasos i embalatges.

Respecte a la gestió de residus els objectius són:

  • Valoració dels residus E+E (envasos i embalatges) generats
  • Reciclatge de materials d’envasat de tots els residus d’envasos
  • Reducció de volum de residus procedents d’envasos i embalatges

Per aconseguir aquests objectius s’obliga els fabricants d’E+E a utilitzar en els seus processos de fabricació materials procedents de residus d’envasos reutilitzables i reciclables, a excepció dels envasos de certs aliments perquè no es poden fabricar amb plàstics reciclables.

La Generalitat de Catalunya exerceix la competència compartida en matèria de medi ambient d’acord amb els articles 111 i 144 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i el Decret 152/2017, de 17 d’octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya. L’objecte d’aquest decret és la classificació i codificació dels residus que es produeixen o gestionen a Catalunya així com la determinació de les seves vies de gestió.

La classificació dels residus s’ha de fer de conformitat amb la llista establerta en la Decisió 2000/532/CE de la Comissió, de 3 de maig del 2000, entre residus perillosos (P) i residus no perillosos (NP). Al catàleg annex es reserva una classificació DP per a aquells supòsits en què la perillositat es troba pendent de determinació.

La classificació del residu és responsabilitat de l’empresa productora o posseïdora.

En cas que l’Agència de Residus de Catalunya no disposi de prou informació per tal d’acceptar la classificació del residu o d’oposar-s’hi, la persona productora o posseïdora, de manera motivada, pot requerir la realització de la caracterització del residu, així com la presentació d’aquella documentació que justifiqui la classificació assignada.

A cada residu se li assigna el codi que reflecteix millor les seves característiques, composició i origen, d’acord amb la codificació de sis dígits de la Llista europea de residus (codis LER) establerta en la Decisió 2000/532 / CE de la Comissió, de 3 de maig del 2000.

La gestió dels residus que es produeixen o gestionen a Catalunya s’ha de dur a terme d’acord amb les vies de gestió de valorització o d’eliminació previstes a l’annex d’aquest decret i d’acord amb:

  • Polítiques de gestió dels residus que han de cercar prioritàriament minimitzar-ne la producció i afavorir-ne la valorització, reutilització i reciclatge. Aquestes darreres funcions requereixen la disponibilitat d’equipaments i instal·lacions adequades (contenidors, plantes de triatge i de transvasament, dipòsits controlats, plantes de compostatge, ecoparcs, etc.).
  • Previsió de reserves de sòl adequades, tant pel seu emplaçament com per les dimensions. És una tasca que correspon al planejament, fins i tot en ocasions per mandat legal. Prèviament, però, resulta necessari disposar d’una avaluació fiable dels dèficits i de les necessitats al respecte.

Cal afegir que alguns dels aspectes esmentats requereixen una gestió supramunicipal i els instruments de planejament corresponents (PTP, PDU) són els adequats per fer-hi front.

La legislació catalana en aquesta matèria es fonamenta en la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, la qual ha tingut un exhaustiu desplegament en diversos àmbits, entre els quals hi ha els residus de la construcció.

Deixalleries

La llei defineix la deixalleria com un centre de recepció i emmagatzematge de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària. La deixalleria és un servei de dipòsit i classificació d’aquests tipus de residus, per possibilitar el seu transport posterior als indrets de dipòsit, recuperació, i reciclatge. La deixalleria és una instal·lació físicament tancada i amb horari limitat durant el qual compta amb la presència permanent de personal especialitzat.

La llei estableix que els municipis de més de 5.000 habitants de dret, independentment o associadament i, si escau, els consells comarcals i l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus han d’establir el servei de deixalleria mitjançant la instal·lació de la planta o les plantes necessàries per a la recollida dels residus: electrodomèstics, pneumàtics, pintures, ferralla, jardineria, etc. Els ajuntaments, per mitjà dels seus instruments de planejament urbanístic, han de fixar, si és el cas, les reserves de sòl necessàries (art. 43). Amb aquesta finalitat, els PDU han d’establir les directrius i determinacions necessàries en el cas de deixalleries de caràcter supramunicipal, i els POUM han de dur a terme les reserves de sòl necessàries, sens perjudici de l’obtenció de sòls de cessió procedents del planejament derivat. La Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya ha publicat i actualitza periòdicament, la norma tècnica sobre deixalleries, que conté indicacions sobre la localització, el disseny, la construcció i la gestió d’aquestes instal·lacions.

A més de les deixalleries, hi ha altres tipus d’instal·lacions destinades a la recollida selectiva o al tractament i el dipòsit de residus:

  • Plantes de compostatge, on els residus orgànics són reciclats com a adobs.
  • Plantes de reciclatge de runes.
  • Plantes de triatge d’envasos lleugers.
  • Plantes de transvasament de residus municipals, són instal·lacions intermèdies entre la recollida i la gestió del residus.
  • Plantes de valorització energètica, que generen electricitat a partir de la combustió controlada de residus.
  • Dipòsits controlats, són instal·lacions de disposició controlada en superfície.

Moltes d’aquestes instal·lacions tenen un àmbit de servei supramunicipal. El planejament general ha d’efectuar les reserves de sòl necessàries i establir les condicions urbanístiques per als projectes corresponents, les quals poden també ser fixades de forma detallada mitjançant PEU. Les instruccions tècniques i documents similars elaborats per la Junta de Residus esdevenen referències obligades per al planejament. Així mateix, cal tenir present que la programació de les futures instal·lacions s’efectua segons programes específics per al conjunt del territori de Catalunya, destinats a cada categoria específica de residus.

En concret, actualment hi ha els programes següents:

  • Programa de gestió dels residus industrials
  • Programa de gestió dels residus municipals
  • Programa de gestió dels residus de la construcció
  • Programa de dejeccions ramaderes

D’acord amb l’article 43 de la Llei 6/1993, els ajuntaments, per mitjà d’ordenances específiques, han de preveure en la xarxa viària urbana i els camins veïnals els espais reservats suficients per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus.

Contenidors i embalatges reutilitzables

El packaging compleix múltiples funcions més enllà de ser el contenidor funcional d’un producte. Fins i tot com a contenidor d’un producte, ha de complir unes normes per garantir uns nivells de seguretat marcats per la Unió Europea i que Espanya transposa amb les seves respectives lleis. Dins de la logística inversa, la reutilització de contenidors i embalatges és clau.

Un pool de palets és un sistema en el qual un proveïdor posa a disposició dels seus clients (normalment en sistema de lloguer per trajectes realitzats) un nombre determinat de palets perquè els puguin utilitzar en els seus enviaments. El proveïdor s’encarrega dels palets un cop arribats al punt de lliurament, i estalvia aquesta tasca a l’empresa que fa l’enviament i a la que els rep.

Quan una empresa envia una mercaderia paletitzada, el palet sobrant suposa una despesa addicional, ja que cada palet no recuperat dura únicament un trajecte. Les empreses petites i mitjanes moltes vegades decideixen donar per perdut aquest palet, però com més gran és una companyia, més palets perduts té. Això pot significar pèrdues al final de l’any.

El problema no és només de l’emissor, sinó també del receptor. Encara que en principi pot semblar un regal aconseguir palets gratis, en moltes ocasions no tenen cap utilitat, estan deteriorats o el seu volum és tan gran que li costa desfer-se’n, i això provoca problemes d’emmagatzematge. Cal pensar, per exemple, en la gran distribució, que es pot veure inundada amb autèntiques muntanyes de palets cada dia.

Abans de la professionalització, amb l’arribada dels pool de palets, era habitual veure com les empreses intentaven arreglar-ho entre elles, amb sistemes més rudimentaris. Si la setmana anterior una empresa havia deixat 33 palets en al lloc de destinació, la propera setmana, després del lliurament, li corresponia emportar-se 33 palets buits. No obstant això, els partícips d’aquests sistemes poden donar fe de les habituals baralles sobre les diferències en qualitat i l’estat dels palets lliurats i dels recollits. Aquest cúmul de circumstàncies va precipitar el naixement d’aquests serveis de pool.

Els principals avantatges que aporta aquest tipus de solució són:

  • Estandardització: els pools de palets han ajudat a estandarditzar els nivells de qualitat, ja que abans cada fabricant anava per lliure en els seus processos de fabricació i en les especificacions dels seus productes. Els pools ens permeten comptar amb que els palets que rebrem seran tal com esperem, i això repercuteix al seu torn en la millora de les nostres operacions. A més, les empreses que ofereixen aquests sistemes estan augmentant de mica en mica les opcions disponibles a l’hora de triar qualitats, materials, dissenys, etc.
  • Flexibilitat: optar per un pool de palets converteix una despesa fixa en variable. També resulta més fàcil adaptar-lo a les necessitats de cada moment i de la demanda de cada temporada, augmentant o reduint el seu ús amb més senzillesa. Això ens permet, al seu torn, optimitzar millor els nostres recursos financers.
  • Optimitzar i detectar ineficiències: la traçabilitat que ofereixen els pools de palets ha permès a algunes empreses detectar ineficiències en els seus processos. A més, un bon sistema de pool de palets normalment hauria de ser més eficient que les solucions entre empreses.
  • Especialització: contractar un pool de palets permet a les empreses centrar-se en el nucli del seu negoci en lloc de en processos que habitualment li van a ser més dificultosos que a les companyies especialitzades. Tant el propi trànsit de lliuraments i recollides com les reparacions dels palets en mal estat són processos que, en principi, farà més eficientment un pool de palets.
  • Medi ambient: la reparació de palets en mal estat és una de les constants d’aquests sistemes de pool. Això permet allargar la vida útil dels palets, cosa que té com a conseqüència la reducció del nombre de palets que es llencen a les escombraries abans d’hora o sense ser reutilitzats després de la seva reparació.

Un pool de contenidors engloba milions de contenidors. Els clients participen en aquest pool i mitjançant aquesta estandardització es poden oferir preus econòmics amb una elevada funcionalitat de les caixes, i sobretot proporcionen flexibilitat en les comandes individuals. Es poden cobrir de forma òptima i sense riscos tots els alts i baixos del procés comercial. A més, el model de pooling és una solució ecològica, ja que els envasos reutilitzables usats estan fets íntegrament de plàstic reciclable.

El client rep puntualment del centre de servei la quantitat desitjada de contenidors reutilitzables. Al final de la cadena de subministrament es tornaran a recollir. Els contenidors es comproven, es netegen i eventualment es reparen per tornar-los a introduir en el circuit. Una xarxa de servei ajustada i un ampli espectre de contenidors garanteixen una elevada flexibilitat i disponibilitat, terminis de lliurament curts i una qualitat constant. Els trajectes i els viatges buits es minimitzen i els costos de transport es redueixen. És un sistema ecològic mitjançant el principi de reutilització.

En l’externalització de la gestió de contenidors es pot estalviar fins a un 25% dels costos logístics al llarg de la cadena de subministrament.

L’Associació d’Operadors Logístics d’Elements Reutilitzables Ecosostenibles (Areco) està integrada pels grups IFCO Systems-Chep, Euro Pool-la Palette Rouge (LPR) i l’empresa Logifruit, que gestionen el lloguer i transport d’envasos, palets i contenidors reutilitzables per al transport de productes alimentaris des del productor fins a les cadenes de distribució. Aquestes empreses generen, a escala global, un volum de 4.250 M € a l’any, amb un parc de 560 M d’envasos i donen ocupació (directa i indirecta) a 27.500 persones a tot el món.

Reutilització d'unitats i equips de càrrega i residus

Vegeu amb detall les actuacions proposades en la prevenció dels residus.

Actuacions transversals:

  • Ampliació i foment dels instruments educatius per a la prevenció: campanyes institucionals específiques, subvenció de campanyes municipals, difusió de bones pràctiques. Pool de recursos per a la prevenció.
  • Foment d’elements d’exemplaritat, com l’ambientalització d’esdeveniments
  • Foment de la compra verda pública a les administracions
  • Foment d’instruments econòmics i normatius:
    • Promoció de les taxes transparents
    • Sistemes de pagament per generació
    • Impostos sobre productes d’un sol ús
    • Altres instruments
  • Foment de la compra de productes reciclats i la desmaterialització (consum responsable)
  • Foment del disseny per al reciclatge i la prevenció (producció responsable)
  • Continuïtat de la línia de suport tècnic i ajudes econòmiques per a la realització de projectes de prevenció
  • Línia de R+D+i en prevenció

Fluxos d’actuació:

  1. Residus biodegradables
    • Promoció de l’autocompostatge
    • Realització d’actuacions per evitar el malbaratament alimentari
  2. Residus de paper
    • Actuacions sobre la publicitat i la premsa gratuïta i el paper no envàs en general
    • Desmaterialització (oficines i escoles)
  3. Envasos
    • Actuacions per afavorir l’ús de l’embalatge mínim necessari per tal d’evitar el sobreembalatge
    • Afavoriment dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn
    • Promoció de l’aigua de l’aixeta mitjançant la promoció de sistemes de millora de la qualitat
    • Eliminació de bosses d’un sol ús
    • Plans empresarials de prevenció
  4. Reutilització de productes
    • Promoció de la reparació i reutilització de productes i aparells
    • Promoció del comerç i mercats de segona mà
    • Foment de proves pilot per a l’ús de bolquers reutilitzables

Caducitat i degradació de productes

El mercat únic de productes verds és una iniciativa de la Unió Europea que, per fer-se realitat, ha d’estar mesurat per uns sistemes comuns a tots els països que permetin certificar l’impacte ambiental d’aquests productes, per ajudar a prendre decisions més raonables des del punt de vista mediambiental. Aquests impactes han de ser avaluats a través de l’anàlisi del cicle de vida, la mètrica més objectiva.

L’enfocament de cicle de vida implica adoptar una visió integrada sobre la relació entre els productes i el medi ambient, és a dir, la concepció del producte com un sistema, les diferents etapes del cicle de vida i els diferents tipus d’impacte ambiental. Així, la perspectiva de cicle de vida contribueix a la presa de decisions que condueixen a una millora ambiental real.

La iniciativa d’un mercat únic per a productes verds estableix dos mètodes per mesurar el comportament ambiental a través del cicle de vida de productes i empreses. L’ús d’aquests mètodes als estats membres, empreses, organitzacions privades i comunitat financera proveeix de principis per a l’acompliment de la comunicació ambiental, com transparència, fiabilitat, integritat, comparabilitat i claredat. També dona suport als esforços internacionals cap a una major coordinació en el desenvolupament metodològic i la disponibilitat de dades.

El programa està dissenyat per donar al públic informació fiable i comparable sobre l’impacte mediambiental i les referències dels productes i organitzacions. Això ajuda a prendre decisions amb coneixement de causa i a reduir el cost de les empreses.

Els productes que es degraden i tenen una caducitat es denominen productes fi de vida i poden representar una oportunitat de negoci per a molts agents econòmics, ja que poden suposar una nova font de matèries primeres i es poden incorporar d’alguna manera a la cadena productiva.

En cas que les condicions del producte impedeixin que aquest pugui ser revenut o que l’organització vulgui elevar el preu del producte, l’organització es veu obligada a sotmetre el producte a processos com ara la reparació, restauració, remanufacturació o canibalització.

La logística inversa a les empreses ha de donar resposta i decidir el fi últim de determinats productes i analitzar les alternatives disponibles. Vegeu la figura sobre alternatives de recuperació de productes:

Figura Alternatives de recuperació de productes
  • Reutilització: consisteix a recuperar el producte, atorgant-li un ús nou. Està limitada a certs tipus de productes, ja que en l’actualitat els productes passen a ser obsolets ràpidament a causa dels avenços tecnològics.
  • Reparació, restauració, remanufacturació i canibalització: la reparació, restauració i remanufacturació consisteix en un procés invers per millorar la qualitat del producte mitjançant el recondicionament. La diferència entre els tres primers és el grau de complexitat del procés que varia d’un a un altre, on el procés de major de grau de complexitat és el de remanufacturació, seguit per la restauració i finalment la reparació. La canibalització consisteix en la recuperació d’alguns components per ser inserits en altres productes.
  • Reciclatge: consisteix a reaprofitar els productes fora d’ús (PFU) utilitzant-los com a matèria primera en nous processos de fabricació. Té l’inconvenient que les persones creuen que, en el cas dels productes fabricats a partir dels PFU, el producte nou és de baixa qualitat. No obstant això, es pensa que serà la solució en el futur.
  • Recuperació d’energia: es basa en l’extracció per combustió del contingut energètic d’algunes parts dels PFU. No és convenient a causa de l’alt grau d’emissió de gasos que contaminen el medi ambient i el baix rendiment d’aprofitament dels components.
  • Abocament: aquesta alternativa és l’última que es recomana per eliminar els PFU al final de la seva vida útil, a causa dels requisits, inconvenients i inversió necessaris per establir un abocador.

La millor manera de tractar els productes retornats sense ser usats és ingressar a nous mercats, o sigui, tornar a vendre’ls a altres consumidors.

Casos de logística inversa

Hi ha molts casos concrets que descriuen la logística inversa.

Grup Ricoh

El grup Ricoh va establir un sistema de logística inversa que facilita la recollida i el reciclatge de caixes de plàstic. Aquest sistema va ser implementat en la resta de la companyia, i això va permetre la reducció global de 500 tones d’escombraries de packaging i l’estalvi de 400.000 euros. També es va assignar un codi a cada caixa i, mitjançant la tecnologia RFID, es va aconseguir traçabilitat per als seus productes i envasos.

Electrolux

El grup Electrolux, que es dedica a l’elaboració d’electrodomèstics amb origen a Motala (Suècia), va implementar la logística inversa per a la recol·lecció i el reciclatge de productes fora d’ús (PFU), que són utilitzats en lloc de la matèria primera en els seus processos de fabricació de nous productes. Aquest fet els ha deixat uns grans guanys en la venda d’aquests productes calculats entre un 25 i 50%.

Tragamóvil

El sistema integrat de gestió de residus de mòbils per Tragamóvil és un cas d’èxit.

Tragamóvil és una iniciativa pionera a Europa de recollida i reciclatge de telèfons mòbils, bateries i accessoris promoguda per Asimelec (Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions). La seva posada en marxa, que ha comptat amb la participació d’empreses fabricants (Alcatel, Ericsson, Motorola, Epson, Nokia, Philips, Siemens, Telital, Samsung, Panasonic i Vitelcom), operadors de telefonia mòbil (Airtel, Amena, Telefónica-Mòbils ), distribució (Payma) i el sector del reciclatge (Indumental Recycling), ha permès recollir, només en la seva experiència pilot, 30.000 telèfons mòbils, que suposen aproximadament quatre tones de terminals.

Amb data de setembre de 2002, la xifra havia arribar als 500.000 terminals (60 tones). Fins a la data, l’experiència s’està estenent a la resta d’Espanya i províncies com València o Andalusia han acollit la iniciativa amb entusiasme.

Vehicles fora d'ús

La problemàtica dels vehicles fora d’ús és un altre exemple de logística inversa. La motorització és un procés imparable. Les estimacions realitzades per al 2006 parlen de 405 automòbils per cada 1.000 habitants a Espanya. Aquesta circumstància provocarà un nombre cada vegada més alt de vehicles que arriben al final de la seva vida útil: uns 825.000 d’aquí a tres anys (prop de 700.000 actualment). La tendència serà construir unitats a força de materials que possibilitin la reducció d’emissions contaminants a l’atmosfera, però que difícilment són tractables amb els mitjans existents.

Gestió de residus de llandes

Cada vegada s’implementen més estratègies i més diverses per utilitzar les llandes una vegada han acabat la seva vida útil: des de l’elaboració d’ornaments fins a la utilització de processos de transformació per convertir-les en productes nous, com és el cas dels impermeabilitzants.

Algunes empreses informàtiques es dediquen a recollir equips de còmput que poden ser reutilitzats o per a la utilització d’alguns dels seus components.

Hi ha empreses, sobretot enfocades a l’elaboració de productes de consum alimentari, que s’encarreguen de recollir els productes als clients abans que arribin a la data de venciment i els col·loquen a un preu més baix en altres establiments.

Els equips electrodomèstics són un dels sectors amb més impuls de la logística inversa a fi de poder donar ús a diversos components dels seus equips. Algunes empreses cerveseres fan la recol·lecció dels envasos, que poden ser utilitzats novament, i fins i tot ser fosos per a la fabricació d’envasos diferents.

Les empreses reutilitzen el paper, o fins i tot el poden transformar en paper nou i vendre-ho sense la necessitat d’amagar les seves característiques. Productes recondicionats. De venda a internet, permeten a les companyies la venda d’electrònica i equips de còmput a un preu més baix.

Consideracions per a la implementació de la logística inversa

No qualsevol organització pot implementar la logística inversa ja que ha de tenir en compte les següents consideracions:

  • Temps emprat a fi que el programa pugui ser implementat de manera correcta.
  • Pressupost assignat per al programa de logística inversa.
  • Recursos humans que s’han d’utilitzar en cadascuna de les etapes.
  • Determinació sobre si la logística inversa és una estratègia o simplement un exercici.
  • Beneficis sobre la inversió necessària per a dur a terme el procés.
  • Nomenament de responsable de la implementació del procés.

Si es contracta una empresa externa cal una avaluació, així com el grau d’intervenció d’aquesta empresa en cadascun dels processos. En el cas de tractar amb els clients és necessari determinar els encarregats del tracte, elaborar procediments a seguir en els processos on intervingui el client i determinar productes per retornar i posar-ho en coneixement del client perquè es pugui treballar en sintonia.

De la mateixa manera, quan es desitja implementar el sistema de logística inversa de manera reeixida es recomana realitzar el mapatge dels processos de la logística inversa, a fi que tota l’organització tingui coneixement dels processos que s’estan duent a terme. Un altre aspecte que no s’ha d’oblidar és que qualsevol procés dut a terme en les organitzacions ha de ser mesurable, perquè establir indicadors d’acompliment beneficia l’empresa, que és capaç de valorar cadascuna de les propostes plantejades. Finalment, i no menys important, hi ha el fet d’assignar els recursos econòmics suficients no solament per dur a terme les activitats pròpies del procés, sinó també per a les activitats administratives que permetin dur a terme el control i mesurament dels processos de tal manera que es puguin determinar amb anticipació els impactes i els assoliments obtinguts.

Problemàtiques per a la implementació

Alguns dels inconvenients per a la implementació d’un sistema de logística inversa són:

  • Productes a recuperar. Depenent del tipus de producte que es recupera, el tipus de tecnologia que s’ha d’utilitzar és una o altra, així com les estratègies per dur-ho a terme. La facilitat de recuperació del producte, i també els costos que això representa, poden canviar amb cada producte.
  • Opció de recuperació. Cadascun dels diferents processos aplicables al procés de reutilització fins a la deixalla compten amb característiques d’aplicació úniques que s’han de contemplar en la implementació del sistema.
  • Objectius empresarials. La logística inversa ha de ser part dels objectius de l’empresa o un mitjà per aconseguir-los.
  • Dimensió de l’empresa. La grandària de l’organització determina el seu abast per poder dur a terme cadascuna de les activitats i les estratègies de logística.

En un ambient tan competitiu com el que han d’afrontar cada dia les organitzacions, no es poden permetre la pèrdua de capital derivat dels productes que no tenen sortida comercial. Per això la logística inversa pot ser una eina molt interessant perquè les organitzacions recuperin els seus productes, però sobretot per donar-los valor novament i que puguin aportar un guany. Les empreses no es poden permetre rebutjar els seus equips o components sense que aquests li atorguin algun benefici.

La implementació d’un sistema de logística inversa no solament atorga un benefici econòmic, sinó que també pot atorgar un benefici social i ambiental. El reconeixement cap a una organització que es preocupa per la societat i pel medi ambient permet a les empreses ser acceptades pels diferents públics i per clients o públics que es poden convertir en client.

Cada vegada més organitzacions han d’implementar un sistema de logística inversa en la mesura de les seves possibilitats, a fi de poder mantenir-se a l’avantguarda i competitivitat que els nous temps exigeixen.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats