Activitats

Logística inversa

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les activitats relacionades amb la logística inversa segons la política de devolució o acords amb els clients i proveïdors.

Creaticit és una empresa que crea la primera planta de reciclatge i recautxutatge totalment integrada.

Llegiu el següent article:

El distribuïdor internacional d’automòbils i fabricant de pneumàtics Creaticit ha anunciat en el marc del Saló Internacional de Vehicles Comercials (IAA) de Hannover (Alemanya) la construcció d’un nou centre de producció per al recautxutatge de pneumàtics de camions i autobusos, així com una planta de reciclatge per al cautxú procedent dels pneumàtics usats. La planta, única al sector a escala mundial en oferir aquesta combinació, conclou el cicle productiu de la fabricació de pneumàtics i aprofita les sinergies entre el recautxutatge i el reciclatge del cautxú. Amb un volum d’inversió de més de deu milions d’euros, l’empresa reforça la seva posició a Europa i donarà feina a més d’un centenar de persones.

“A causa de la limitació de les matèries primeres, ens veiem en l’obligació de desenvolupar solucions sostenibles en l’àmbit de la producció de pneumàtics i el recautxutatge. Ara tenim la capacitat de reintroduir de manera dirigida i controlada matèries primeres procedents de pneumàtics usats en el procés de producció de pneumàtics nous o, millor dit, renovats de fàbrica”, ha declarat el director de la divisió de pneumàtics per a vehicles comercials de Creaticit. Amb la nova planta de reciclatge, Creaticit persegueix un innovador plantejament pel que fa al processament econòmic i ecològic de pneumàtics usats.

Avui en dia, el 41 per cent dels pneumàtics usats, juntament amb altres productes de cautxú, s’empren a la Unió Europea per a la producció energètica en la indústria del ciment. Un altre 35 per cent dels pneumàtics usats que es produeixen cada any es reciclen i posteriorment es transformen en productes tècnicament inferiors pel que fa a qualitat, com a productes de plàstic modelat per injecció.

En canvi, el procés de reciclatge desenvolupat per Creaticit permet que es reutilitzi una gran part del cautxú de la producció de pneumàtics nous i pneumàtics recautxutats. Gràcies a aquest nou procediment, la quantitat de material reciclat en un pneumàtic nou pot ser gairebé duplicada. “Aquest és el següent pas per garantir una optimització de l’ús de les matèries primeres. Amb el volum de reciclatge planificat de 4.000 tones anuals, podríem conservar aproximadament 2.400 tones de cautxú i 1.600 tones de material de farciment com negre de carbó i sílice”, explica director de Desenvolupament de Processos i Materials i responsable de la Divisió de Reciclatge de la nova planta Creaticit.

El centre de producció previst per al recautxutatge en fred i en calent començarà a funcionar, juntament amb la planta de reciclatge, en la seva ubicació a Hannover-Stöcken l’any que ve. La capacitat anual prevista és de 180.000 pneumàtics recautxutats a la fase final. “A causa de la proximitat immediata amb els nostres departaments de recerca i desenvolupament, així com els departaments centrals de producció, enginyeria i gestió de la qualitat, el nou centre de producció servirà també com a centre d’excel·lència per al recautxutatge a escala mundial i, per tant, ens permetrà reaccionar ràpidament a les experiències de la producció”, explica el director comercial de Recautxutatge de Pneumàtics per a Vehicles Comercials de Creaticit. Les raspadures procedents de pneumàtics que s’originin durant el procés de recautxutatge a la planta Creaticit podran ser reutilitzades per complet a la planta de reciclatge annexa. Creaticit ofereix als seus clients una solució de servei efectiva i duradora. Des dels pneumàtics nous, passant pel reesculturatge i la gestió de carcasses, fins al recautxutatge, ofereix a cada client una rendibilitat òptima i uns costos totals més baixos de forma efectiva per a la seva flota durant tota la vida del pneumàtic.

Font: Diversos autors. Técnicas de almacén. Madrid: McGraw-Hill.

Responeu les preguntes següents:

  1. Quines iniciatives de logística inversa es posen de manifest en l’article?
  2. Quines raons justifiquen la posada en marxa d’aquestes iniciatives?
  3. Segons l’article, quin és el percentatge de pneumàtics usats i altres productes de cautxú que es reciclen a Europa?
  4. Quina millora podria suposar la posada en marxa d’aquest nou procediment?

  1. La construcció d’un nou centre de producció per al recautxutatge de pneumàtics de camions i autobusos, així com una planta de reciclatge per al cautxú procedent dels pneumàtics usats.
  2. A causa de la limitació de les matèries primeres es veuen en l’obligació de desenvolupar solucions sostenibles en l’àmbit de la producció de pneumàtics i el recautxutatge.
  3. El 41 per cent dels pneumàtics usats, juntament amb altres productes de cautxú, s’empren a la Unió Europea per a la producció energètica en la indústria del ciment. Un altre 35 per cent dels pneumàtics usats que es produeixen cada any es reciclen i posteriorment es transformen en productes tècnicament inferiors pel que fa a qualitat, com a productes de plàstic modelat per injecció.
  4. El nou centre de producció servirà també com a centre d’excel·lència per al recautxutatge a escala mundial i, per tant, permetrà reaccionar ràpidament a les experiències de la producció. Oferirà a cada client una rendibilitat òptima i uns costos totals més baixos de forma efectiva per a la seva flota durant tota la vida del pneumàtic.

Classificació d'activitats logístiques

L’objectiu d’aquesta activitat és preveure les accions que cal fer amb les mercaderies retornades per a reparació, reciclatge, eliminació o reutilització en mercats secundaris.

Classifiqueu les següents activitats de logística inversa segons els principals processos de reutilització que s’apliquen als productes retornats a l’empresa: reparació, renovació, reciclatge, reprocessament, canibalització.

  1. Canvi de l’altaveu d’un monitor d’aparell de home cinema del televisor.
  2. Retorn al fabricant d’un mòbil espatllat que està en garantia.
  3. Recuperació en els circuits integrats d’un ordinador per a la fabricació d’un de nou.
  4. Substitució de lector de llapis de memòria de l’ordinador.
  5. Separació de components d’un mòbil per restaurar-los i tornar a ajuntar-los per fer un producte nou.
  6. Recuperació d’ampolles d’aigua Vichy per tornar-les a utilitzar després de ser rentades o tractades.

  1. Renovació: es tracta d’un canvi d’un producte per un altre de nou.
  2. Reparació: el producte està dins de la garantia i el client té dret a la reparació.
  3. Canibalització: es reutilitzen els circuits integrats de l’ordinador per produir-ne un de nou.
  4. Reutilització directa: es canvia una peça del pen drive de l’ordinador per tornar-lo a utilitzar.
  5. Reprocessament: se separen els elements del mòbil per restaurar-los i tornar-los a ajuntar, com si es tractés d’un mòbil nou.
  6. Reciclatge: es recuperen materials que formen part del producte i se’ls dona un nou ús.

Disseny de recollida d'envasos i embalatges retornables

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar el disseny de la recollida dels envasos i embalatges retornables amb el lliurament de nova mercaderia, aplicant la normativa vigent.

Entreu a Sigre i busqueu informació sobre l’entitat sense ànim de lucre SIGRE.

Expliqueu el seu funcionament en relació amb la logística inversa que desenvolupa.

SIGRE és sistema de gestió tancat, basat en un procés de logística inversa en què participen els diferents agents de la cadena del medicament. L’activitat desenvolupada per SIGRE s’inicia amb la recollida dels residus de medicaments a través dels contenidors específics instal·lats a les oficines de farmàcia (punts SIGRE), on els consumidors poden dipositar els medicaments que ja no necessitin o que estiguin caducats, així com els seus envasos buits.

A continuació, la distribució farmacèutica recull els residus de medicaments i els emmagatzema en contenidors estanc ubicats a les seves instal·lacions, des d’on són retirats per gestors autoritzats per transportar-los fins a la planta de classificació de residus de medicaments de Tudela del Duero (Valladolid). En aquesta planta els residus de medicaments són classificats per enviar-los posteriorment a gestors autoritzats de residus, que s’encarregaran de realitzar el tractament final.

Envasos i embalatges

L’objectiu d’aquesta activitat és aplicar tècniques d’identificació de les mercaderies, productes, embalatges, entre d’altres, objecte de processos de devolució a clients o proveïdors o processos d’eliminació, d’acord amb els estàndards de l’empresa i els sistemes de qualitat i mediambiental.

Indiqueu els tipus de materials que poden utilitzar els envasos dels següents productes: 1 litre de refresc de llimona, 1 litre de llet, maduixes a granel, un flascó de colònia, 1 litre de detergent, 1 litre d’oli, 1 quilo de verdures congelades.

Materials:

  1. Un litre de refresc de llimona: vidre, plàstic i bric
  2. Un litre de llet: vidre, plàstic i bric
  3. Maduixes a granel: plàstic, fusta
  4. Flascó de colònia: vidre
  5. Un litre de detergent: plàstic
  6. Un litre d’oli: vidre, plàstic i metall
  7. Un quilo de verdures congelades: plàstic

Normativa d'envasos i embalatges

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la normativa vigent relacionada amb la recollida d’envasos i embalatges retornables.

Busqueu a internet les directives 2004/12/CE i 2008/98/CE i expliqueu amb les vostres paraules com es tracta la recollida d’envasos i embalatges retornables.

Tractament del envasos i embalatges retornables segons la Directiva 2004/12/CE:

La Unió Europea pretén harmonitzar les mesures nacionals sobre la gestió dels envasos i dels residus d’envasos per garantir un alt nivell de protecció del medi ambient, així com el funcionament del mercat interior La Directiva s’aplica a tots els envasos existents en el mercat en la Comunitat i a tots els residus d’aquests, tant si són utilitzats o rebutjats per les indústries, comerços, oficines, serveis, llars, etc., amb independència dels materials de què estiguin fabricats. La Directiva 2004/12/CE (que modifica la Directiva 94/62/CE) estableix una sèrie de criteris per aclarir aquesta definició del terme «envàs». En el seu annex I ofereix exemples molt clars (així, les bosses de te no són envasos, però sí que ho són les pel·lícules o làmines d’embolcall de les caixes de CD, igual que les etiquetes penjades directament del producte o lligades a ell). Aquest annex substitueix l’annex I de la Directiva 94/62/CE.

Tractament del envasos i embalatges retornables segons la Directiva 2008/98/CE:

Per tal d’eliminar la relació existent entre creixement econòmic i producció de residus, la Unió Europea es dota amb aquesta directiva d’un marc jurídic per controlar tot el cicle dels residus, des de la seva producció fins a l’eliminació, i se centra, per a això, en la valorització i el reciclatge. La directiva estableix un marc jurídic per al tractament dels residus a la Unió Europea. El seu objectiu és protegir el medi ambient i la salut humana mitjançant la prevenció dels efectes nocius que suposen la producció i la gestió de residus.

Normativa mediambiental de materials de rebuig

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la normativa mediambiental de materials de rebuig.

Busqueu la definició d’envasos a la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos.

Segons la normativa mediambiental de materials de rebuig, els envasos es defineixen:

Tot producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa i que s’utilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primeres fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum. Es consideren també envasos tots els articles d’un sol ús utilitzats amb aquesta mateixa finalitat. Dins d’aquest concepte s’inclouen únicament els envasos de venda o primaris, els envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris.

Es consideren envasos els articles que s’ajustin a la definició esmentada anteriorment sense perjudici d’altres funcions que l’envàs també pugui exercir, llevat que l’article formi part integrant d’un producte i sigui necessari per contenir, sustentar o preservar el producte esmentat durant tota la seva vida útil, i tots els seus elements estiguin destinats a ser usats, consumits o eliminats conjuntament.

Es consideren envasos els articles dissenyats i destinats a ser omplerts en el punt de venda i els articles d’un sol ús venuts plens o dissenyats i destinats a omplir-los en el punt de venda, a condició que exerceixin la funció d’envàs.

Els elements de l’envàs i elements auxiliars que s’hi integren es consideraran part de l’envàs al qual van units; els elements auxiliars directament penjats del producte o lligats a ell i que exerceixin la funció d’envàs es consideraran envasos, tret que formin part integrant del producte i tots els seus elements estiguin destinats a ser consumits o eliminats conjuntament.

Es consideren envasos industrials o comercials aquells que siguin d’ús i consum exclusiu en les indústries, comerços, serveis o explotacions agrícoles i ramaderes i que, per tant, no siguin susceptibles d’ús i consum ordinari en els domicilis particulars.

El cas d'IKEA

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer com es fa el tractament de les devolucions de productes, reparacions, eliminació i reciclatge del embalatges dins d’una empresa capdavantera en logística.

Busqueu a internet el tipus d’activitats que porta a terme IKEA en relació amb la logística inversa i que beneficien la seva imatge d’empresa.

En primer lloc, IKEA busca un ús eficient de materials en la fabricació dels seus productes, usant tants materials reciclables i renovables com sigui possible.

En segon lloc, l’empresa busca reduir els residus en la fabricació. Sempre que sigui possible, intenta aprofitar els residus que genera un procés de fabricació per a la producció d’altres articles. IKEA recicla grans quantitats de material, com cartró, paper, plàstic, fusta, metall i vidre.

La majoria de botigues IKEA compten amb punts de recollida perquè els clients tornin els residus, com les restes de material elèctric, els embalatges, les piles gastades i les bombetes de baix consum, per reciclar.

IKEA intenta reparar els productes abans de rebutjar-los. Aquests productes s’utilitzen com a recanvis o es venen a preus reduïts en zones de les botigues especialitzades.

Interpretació normativa aplicable als materials de rebuig

Aquesta activitat té per objectiu analitzar la normativa mediambiental de materials de rebuig que reglamenta les activitats d’envasos i residus d’envasos.

Consulteu l’annex de l’apartat 1 sobre la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos (BOE, núm. 99, de 25 d’abril de 1997).

Contesteu les preguntes següents:

  1. Quina és la norma o llei principal que regula els materials de rebuig? - Què regula aquesta llei en termes generals: objecte i àmbit d’aplicació?
  2. Quines definicions es descriuen en aquesta norma? Detalleu-ne les característiques.

  1. Es tracta de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.
  2. En termes generals aquesta llei regula:
    • La prevenció i reducció de l’impacte sobre el medi ambient dels envasos i la gestió dels residus d’envasos al llarg de tot el seu cicle de vida. Per assolir aquests objectius, s’estableixen mesures destinades, com a primera prioritat, a la prevenció de la producció de residus d’envasos, i en segon lloc, a la reutilització dels envasos, al reciclatge i a altres formes de valorització de residus d’envasos, amb la finalitat d’evitar-ne o reduir-ne l’eliminació.
    • Queden dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei tots els envasos i residus d’envasos posats en el mercat i generats, respectivament, en el territori de l’Estat.
    • El que estableix aquesta llei ho és sense perjudici de les disposicions de caràcter especial referents a seguretat, protecció de la salut i higiene dels productes envasats, medicaments, transports i residus perillosos.
  3. Algunes de les definicions descrites en aquesta norma són:
    • Residu d’envàs: tot envàs o material d’envàs del qual es desprengui el posseïdor o tingui l’obligació de desprendre’s en virtut de les disposicions en vigor.
    • Gestió de residus d’envasos: la recollida, la classificació, el transport, l’emmagatzematge, la valorització i l’eliminació dels residus d’envasos, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i dels llocs de descàrrega després del seu tancament.
    • Prevenció: la reducció, en particular mitjançant el desenvolupament de productes i tècniques no contaminants, de la quantitat i de l’impacte per al medi ambient: dels materials i substàncies utilitzats en els envasos i presents en els residus d’envasos. Dels envasos i residus d’envasos en el procés de producció, i en la comercialització, la distribució, la utilització i l’eliminació.
    • Reutilització: tota operació en la qual l’envàs concebut i dissenyat per realitzar un nombre mínim de circuits, rotacions o usos al llarg del seu cicle de vida, sigui omplert o reutilitzat amb el mateix fi per al qual va ser dissenyat, amb ajuda o sense de productes auxiliars presents en el mercat que permeten l’ompliment de l’envàs. Aquests envasos es consideren residus quan ja no es reutilitzen.
    • Reciclatge: la transformació dels residus d’envasos, dins d’un procés de producció, per al seu fi inicial o per a altres fins, inclòs el compostatge i la biometanització, però no la recuperació d’energia. A aquest efecte, l’enterrament en un abocador no es considera compostatge ni biometanització.
    • Valorització: tot procediment que permeti l’aprofitament dels recursos continguts en els residus d’envasos, inclosa la incineració amb recuperació d’energia, sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient.

Directiva del Parlament Europeu i el Consell sobre els residus

L’objectiu d’aquesta activitat és reconèixer i aplicar les normes internacionals dins de la UE sobre els residus.

Consulteu a l’annex de l’apartat 1 la normativa europea sobre envasos i embalatges.

Responeu les preguntes següents:

  1. Què regula la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus en termes generals: objecte i àmbit d’aplicació?
  2. Quina és la jerarquia de residus que estableix aquesta directiva com a ordre de prioritats en la legislació i la política sobre la prevenció i la gestió dels residus?
  3. Quines accions duran a terme els estats membres per garantir que es compleix amb la jerarquia de residus com a ordre de prioritat en la legislació i la política sobre la prevenció i la gestió dels residus?

  1. La Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell estableix mesures destinades a protegir el medi ambient i la salut humana mitjançant la prevenció o la reducció dels impactes adversos de la generació i gestió dels residus, la reducció dels impactes globals de l’ús dels recursos i la millora de l’eficàcia d’aquest ús.
  2. La següent jerarquia de residus servirà d’ordre de prioritats en la legislació i la política sobre la prevenció i la gestió dels residus:
    • Prevenció
    • Preparació per a la reutilització
    • Reciclatge
    • Altre tipus de valorització (per exemple, la valorització energètica)
    • Eliminació
  3. Quan s’apliqui la jerarquia de residus contemplada:
    • Els estats membres adoptaran mesures per estimular les opcions que proporcionin el millor resultat mediambiental global. Això pot requerir que determinats fluxos de residus s’apartin de la jerarquia, quan estigui justificat per un enfocament de cicle de vida sobre els impactes globals de la generació i gestió d’aquests residus.
    • Els estats membres garantiran que el desenvolupament de la legislació i política de residus sigui un procés plenament transparent, en el qual s’observin les normes nacionals relatives a la consulta i participació dels ciutadans i les parts interessades.
    • Els estats membres tindran en compte els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals, sobre la salut humana, econòmics i socials.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació