La joguina

Els infants són capaços d’inventar-se jocs utilitzant objectes ben diversos d’ús quotidià (una capsa com a camió). Es podria dir que cada objecte pot esdevenir una joguina per a l’infant. Per això, la primera qualitat exigida a una joguina és que permeti el joc.

Contràriament a aquesta primera exigència, avui dia moltes joguines inciten a la passivitat, l’infant esdevé espectador i no pas actor en el joc. D’altra banda, la joguina actualment s’ha convertit en un producte comercial de primera línia. Però l’experiència mostra que moltes d’aquestes joguines són ràpidament relegades pels infants, ja que tenen ben poca utilitat.

La forma més estesa és considerar les joguines com a creacions artesanes o industrials, especialment dissenyades i produïdes pels adults per estimular i acompanyar el joc infantil.

El diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola diu que la joguina és un objecte atractiu amb el qual s’entretenen els infants. Aquesta definició no té en compte que la noció de joc és inherent a la de la humanitat. El joc i la joguina, amb l’edat, es transformen en hobby, oci, malgrat l’essència, la necessitat de proporcionar plaer lúdic, perdura.

La legislació defineix la joguina com tots aquells productes concebuts i adreçats al joc dels infants de 0 a 14 anys.

Però si, com hem dit abans, una característica fonamental de tota joguina ha de ser que permeti el joc, millor que la considerem en un sentit més ampli. Per tant, definirem joguina com qualsevol objecte que l’infant utilitza per jugar, sigui quin sigui el seu origen.

La conceptualització de joguina des d’aquesta perspectiva remarca l’ús que l’infant li dóna. La taula mostra els diferents tipus d’objectes i materials per jugar.

Així, en la imaginació de l’infant tot es pot convertir de sobte en una joguina. De fet, la seva primera joguina és el seu propi cos. Es poden distingir una sèrie d’objectes que, independentment de la funció per a la qual van ser elaborats, als ulls de l’infant perden la seva identitat i es transformen en instruments de joc, és a dir, en joguines.

Amb aquesta facilitat, l’infant és capaç de trobar en ell mateix i en el seu entorn les joguines que necessita en el moment en què està jugant i que duren el temps que dura el joc. En aquest sentit, una joguina és tot objecte que l’infant transforma per poder desenvolupar el seu jo. A més a més, les peculiaritats d’un objecte poden induir a un determinat tipus de joc. En el cas de l’infant que xuta una ampolla buida, la joguina adquireix una dimensió temporal (dura el que dura el joc) i una dimensió imaginària (l’objecte transformat).

D’altra banda, en l’àmbit educatiu, es parla de joguina didàctica, joguina educativa, material estructurat i material no estructurat. Cal clarificar cadascun d’aquests conceptes:

• Joguina didàctica: material que utilitzen els educadors per facilitar als infants l’aprenentatge de determinats continguts (rellotge didàctic, capsa de lletres, àbac, etc.).
• Joguina educativa: aquella que afavoreix el desenvolupament i perfeccionament de les diferents capacitats dels infants (encaixos, escacs, dòmino).
• Material estructurat: joguines creades per a un determinat ús (trencaclosques).
• Material no estructurat: joguines on no hi ha establerta una determinada forma d’ús, sinó que depèn de l’infant i de la seva capacitat creativa (un cotxet).

Fa uns anys que s’han posat de moda les joguines didàctiques, que intenten conjugar els conceptes de treball/utilitat i joc.

Si, com se sap, el joc contribueix al desenvolupament integral de l’infant, ja que influeix en les diferents dimensions de la personalitat (intel·lectual, creativa, psicomotriu, social i emocional o afectiva), totes les joguines són educatives, perquè les diverses aportacions contribueixen al desenvolupament infantil. A més a més, les joguines tenen un potencial didàctic, ja que n’hi ha que permeten afermar o exercitar aprenentatges motrius, relacionats amb el currículum escolar.

Intrínsecament, una joguina no és ni educativa ni didàctica, una joguina és una joguina. Tanmateix, segons com s’utilitzi i segons l’orientació que les persones adultes puguin donar a l’ús d’aquesta joguina, es pot considerar que és educativa o didàctica.

El joc és l’activitat per la qual l’infant mostra més interès i hi dedica més temps ja que a través del joc aprèn a viure i assaja la forma d’actuar en el món. En aquest sentit, la joguina és el recurs, l’instrument que ni que sigui de forma inconscient, l’infant utilitza per jugar.

Si com ja s’ha dit, l’important és el joc, una bona joguina serà aquella que estimuli la imaginació per desencadenar el joc i enriquir l’escenari del joc, afavorint la interacció, assegurant la comunicació i perfeccionant l’activitat lúdica. D’altra banda no hem d’oblidar que la joguina creix amb l’infant i que cada infant té les seves preferències.

Les joguines acompanyen i contribueixen el desenvolupament dels infants, per tant, aquestes han d’anar canviant a mesura que l’infant creix i canvien les seves necessitats, interessos i capacitats.

De manera orientativa, en cada apartat hi ha exemples de joguines que afavoreixen el desenvolupament d’aquell aspecte concret, ja que la majoria de les joguines poden ser polivalents, encara que n’hi ha que desenvolupen més un aspecte que un altre. El que és important és que a l’hora d’escollir-les es tinguin en compte els diferents àmbits, per tal d’afavorir la formació integral dels infants.

Així podem parlar de les joguines següents:

• Joguines que desenvolupen la motricitat.
• Joguines que desenvolupen l’afectivitat.
• Joguines que desenvolupen les capacitats cognitives.
• Joguines que desenvolupen la sociabilitat.

Hi ha joguines que desenvolupen més la motricitat bàsica, com ara els arrossegadors, els patins, les cordes, les pilotes, els estels, els cotxes amb pedals, els tricicles, les bicicletes, els monopatins, les baldufes, els globus,les raquetes, els carretons, etc.

Altres joguines afavoreixen el desenvolupament de la motricitat fina: els encaixos, els jocs d’amuntegar i acoblar, les bales, les bitlles, els blocs lògics, les pintures, les joguines musicals de percussió, corda i vent (que, a més a més, contribueixen al desenvolupament de la sensibilitat i l’expressió).

Aquestes joguines indueixen a jocs que possibiliten l’exercitació de determinades habilitats emergents en relació amb el propi cos, com ara guanyar destresa o millorar la coordinació i l’equilibri.

Una pilota incita l’infant a moure’s per anar-hi al darrere. En proposar-li experiències motrius noves, la joguina incita l’infant a progressar.

El desenvolupament de la intel·ligència està estretament unit al desenvolupament sensorial i motor. En muntar i desmuntar una joguina, vestir i desvestir una nina, l’infant aprèn a analitzar els objectes, i aquest constitueix un pas cap a les activitats mentals d’anàlisi i de síntesi, de raonament. També aprèn a distingir els colors, les formes, les textures, les mides, etc. Per aquesta raó, moltes de les joguines apuntades en els apartats anteriors també es poden incloure aquí.

D’altra banda, l’estimulació de la intel·ligència es realitza mitjançant jocs de reflexió, d’observació, de relació d’associació, d’anàlisi i de síntesi. Entre els jocs que afavoreixen aspectes intel·lectuals, hi ha els de preguntes i respostes, els d’associació i relació de lletres i d’imatges, els encaixos, els jocs de construcció, els llibres de contes o d’imatges, les cartes, els escacs, els jocs d’estratègia i tots els jocs de taula.

La joguina també permet la invenció i la imaginació, sobretot quan es tracta de jocs que ofereixen moltes possibilitats d’iniciativa: jocs de construcció, de pintura, etc.

En aquest sentit, hi ha materials que desenvolupen la creativitat, afavorint la lliure expressió dels infants. Amb aquests materials, els infants creen quelcom nou gràcies a la seva fantasia. El fang, la fusta, la roba, el paper, les pintures, etc. li permeten tallar, pintar, inventar, descobrir formes i models nous. També desenvolupen la creativitat les disfresses, els titelles, les màscares i carotes, les joguines per enganxar i els instruments musicals, entre d’altres.

En el terreny de l’afectivitat de l’infant, la joguina ocupa un paper molt important.

Els infants tenen la necessitat de basar-se en les coses reals, de reviure situacions, d’identificar personatges per poder afermar-se, projectar-se, situar-se afectivament en el món dels adults i poder-lo entendre.

En els primers anys, les joguines que afavoreixen l’afectivitat els permeten imitar les situacions de la vida adulta. En aquest grup trobaríem les nines, els ninots articulats o sense articular, els animals de peluix, les disfresses, els cotxes, les botigues, les casetes, etc. Amb aquests objectes, l’infant estableix relacions afectives i, de vegades, hi projecta la seva angoixa i resol situacions conflictives.

En els primers mesos de vida, l’infant no veu la diferència entre el jo i el no-jo. Aviat descobreix que certs moments, com per exemple, quan la seva mare l’alimenta, li proporcionen un gran plaer, però aquests moments no duren gaire. Uns quants mesos més tard, substitueix la mare, que no para d’absentar-se, per un objecte, amb el qual crea una relació simbiòtica. D. W. Winnicott l’anomena objecte transicional.

Una joguina es pot convertir, temporalment, en un objecte transicional, que permet a l’infant substituir la mare que se separa d’ell o que no és capaç de satisfer la seva demanda immediata d’atenció. Buscant refugi en les seves joguines, abraçarà la nina, el peluix, un coixí o la suavitat d’una tela (el seu mocador), amb els quals mirarà de suprimir l’angoixa. Així doncs, la joguina permet a l’infant enfrontar-se a una variada gamma de situacions afectives.

La sociabilitat es desenvolupa mitjançant els jocs que posen l’infant en contacte amb els altres i l’ensinistren per a la vida en comú: les nocions de propietat, de relació, de respecte i tots els vincles que mantenen la vida en grup, l’infant els descobreix a través del joc (el concepte de propietat, l’experiència de regalar, de prestar les seves coses). La relació es transforma ràpidament en competició; malgrat que molts jocs impliquin cooperació, la idea de guanyar i de ser el millor guia els jugadors.

Als infants els agrada imitar les accions de les persones que hi ha al voltant seu, amb la qual cosa se’n facilita la integració social. En aquest cas, cal vigilar les limitacions que suposen certs models socials vigents que responen a rols i estereotips molt discutibles, com és el fet d’establir rols o activitats diferenciades per a nens i nenes. En les joguines això es podria traduir equivocadament a oferir nines, cuinetes i firetes o disfresses de princesa o d’infermera a les nenes, i camions, ninots articulats d’aventurers, soldats o astronautes i disfresses de pistolers als nens.

Dins aquest grup, situarem les joguines que reprodueixen objectes, activitats i professions de la vida adulta com ara les eines de treball de qualsevol ofici, els elements relacionats amb el camp (granges, tractors, carretons…), els elements relacionats amb la vida del carrer (botigues, cotxes, garatges…), els elements de la vida familiar (cuines, vaixelles, planxes, bricolatge, mobles…), etc.

A més, cal ubicar-hi els jocs que afavoreixen l’establiment de relacions i la comunicació amb els altres. Entre aquests jocs hi ha els jocs de regles, en què els infants s’han d’ajustar a unes normes acordades prèviament.

Amb aquests jocs aprenen a comunicar-se amb els altres jugadors i a aplicar i respectar un determinat reglament. Aprenen a guanyar i a perdre i a controlar els seus impulsos. Sempre seran més interessants els jocs que desenvolupin la cooperació més que no pas la competició. Pel que fa a aquests darrers, cal tenir cura de controlar l’agressivitat que poden produir. El parxís, l’oca, les dames, els escacs, el monopoli són alguns dels jocs socials.

Si, com s’ha vist, les joguines contribueixen al desenvolupament dels infants, podem dir que són realment necessàries. L’infant que no té joguines, les fabrica. El que és important no és tant l’objecte manufacturat com la possibilitat i el permís concedit a l’infant per utilitzar uns objectes en el seu joc. Més que la seva qualitat o quantitat, el que és indispensable de la joguina és el dret a tenir-la, tocar-la i divertir-s’hi.

El joc ofereix l’oportunitat de desenvolupar la imaginació i la creativitat, però no es pot assegurar que aquestes habilitats cognitives apareguin realment, en tot cas, el cert és que el joc és un mitjà que afavoreix l’emergència d’aquestes aptituds ja que precisa de la imaginació i d’una ment oberta per donar diferents alternatives a la resolució de problemes, doncs el joc lliure permet que cada infant es mostri tal com és de forma lliure i espontània.

Per a Verónica Bronstein (Psicòloga-Psicoanalista. Directora de l’Institut de la Infància de Barcelona): “La creativitat és la capacitat de respondre a necessitats, problemes o situacions desconegudes d’una forma original i nova. És la possibilitat que té cada persona d’afrontar desafiaments interns o externs, analitzar problemes, experimentar amb ells, prendre decisions i així poder trobar solucions originals.”

No es tracta d’un do o talent particular que posseeixen algunes persones, sinó d’un camí que s’inicia amb l’aparició d’una necessitat i que es dirigeix a la recerca de solucions. Des d’aquest punt de vista, en el procés creatiu no es valora únicament la resposta final, sinó que es considera tot el procés, en el qual intervenen des de la prova i l’error, el fracàs, la tolerància a la frustració, l’èxit…

La creativitat és una capacitat pròpia de l’ésser humà que es desenvolupa al llarg de tota la vida, però és durant la infància quan s’inicia i es manifesta de forma molt evident.

Per estimular la imaginació i la creativitat els infants necessiten objectes per jugar, d’aquests objectes n’hi ha d’haver que siguin joguines i altres objectes quotidians (capses de cartró, teles, etc.) per tal que els puguin transformar integrant-los en el joc.

És important que la joguina desperti el joc simbòlic ja que aquest és una de les eines que ajuden a l’infant a entendre el món i a trobar el seu lloc en ell. Els infants gaudeixen més amb aquelles joguines que són capaces de despertar la seva imaginació, la creativitat i la il·lusió, i a més a més l’ajudarà a desenvolupar el seu creixement emocional. Però també és molt important per ell jugar amb l’adult. No s’ha d’oblidar que com més petit és l’infant o menys autònom es sent, més li costarà desenvolupar la seva imaginació i creativitat ell sòl. Per això és tant important romandre al seu costat donant-li tot el suport emocional i creatiu que ell encara està intentant desenvolupar. A partir dels 2-3 anys comencen a passar més estones jugant sols. També és important oferir als infants llocs de joc estimulants (platges, boscos, sorreres…) amb materials diversos i sempre amb la supervisió de l’adult.

El món de la joguina és un reflex de la societat i també dels valors, normes i costums imperants en cada moment històric. Val la pena aturar-se a reflexionar breument sobre els valors i les pautes de comportament que transmeten les joguines.

Com a adults, el tipus de joguines que posem a l’abast dels infants implícitament transmeten uns valors: els nostres (gust estètic, preferències per determinats materials, etc.) i els de la nostra cultura (tolerància, tecnologia, nou paper de la dona, del pare, etc.), que d’alguna manera influiran en les preferències dels nostres infants i contribuiran, sens dubte, a la seva integració a la nostra cultura. Com a educadors heu de ser conscients d’aquest fet en el moment de seleccionar els objectes lúdics.

Les joguines són representants en miniatura d’una societat, deriven de la civilització que les produeix. Per tant, es podria dir que les joguines han existit sempre, són tan antigues com la mateixa humanitat. En jaciments arqueològics de l’Iran i Mesopotàmia datats del tercer mil·lenni aC s’han trobat joguines amb rodes, sonalls i mobiliari de nines de terrissa. La història de la joguina ens mostra que n’hi ha que s’han mantingut al llarg dels temps malgrat que la seva forma hagi evolucionat. Els grecs ja jugaven a les bales, els egipcis a pilota, el parxís és d’origen hindú, el tangram, xinès… La nina, fabricada amb materials diferents en cada etapa (del fang es passa a la fusta, el cartró, la porcellana i el polietilè), creua tota la història i es torna cada cop més expressiva i realista (camina, parla, plora…).

A partir de la Revolució Industrial sorgeix la producció en massa de les joguines a un cost més baix. La introducció del plàstic en la indústria de la joguina en possibilita la producció i difusió a gran escala i, juntament amb els canvis de forma de vida –més sedentària– i l’aparició de la televisió, contribueix que la joguina passi a ser un objecte més de consum. Ara els infants reben joguines tot l’any, no només per Nadal. Tenint en compte això no ens ha d’estranyar la gran importància que actualment té la joguina des del punt de vista comercial.

Històricament, la joguina és un testimoni de l’evolució i perfeccionament de les joguines, sinó perquè ens ajuda a veure diferents maneres d’integrar l’infant en la societat (paper de la nina) o d’explicar-li els mecanismes de funcionament del món que l’envolta (joc del Monopoly).

En aquest sentit, les noves tecnologies han modificat les nostres formes d’oci, entre les quals hi ha el joc, així com la resta d’activitats socials com ara treballar, comprar, aprendre, relacionar-nos…

Els jocs i les joguines no solament han evolucionat pel que fa al contingut, sinó també pel que fa a la forma. Gràcies als nous suports informàtics i audiovisuals, disposem actualment d’una nova família de jocs per a l’entreteniment i l’aprenentatge, i de nous suports i entorns de joc (consoles, ordinadors, Internet, telèfons mòbils…): les joguines multimèdia. Actualment, les joguines multimèdia no només són un recurs lúdic més, sinó que també representen una porta d’accés al món de la tecnologia.

El model social de cada època influeix en la forma i el tipus de les joguines, però, alhora, el joc i les joguines exerceixen una influència sobre els individus, ja que actuen com a transmissors de valors. En aquest sentit, hi ha debats oberts sobre si les joguines poden transmetre valors sexistes i sobre la capacitat d’incitar a la violència de les joguines bèl·liques.

El sexe biològic el tenim des que naixem, el gènere l’adquirim i desenvolupem a través de l’educació i, com a tal, varia en funció de la cultura i del moment històric.

La producció de joguines segueix les modes, les evolucions tècniques i les condicions socials de l’època i del lloc.

Els infants van construint la seva identitat de gènere d’acord amb la cultura en què els ha tocat viure i a través del contacte i la imitació dels models adults del seu entorn. En el joc expressen aquests models socials que han tingut oportunitat de conèixer. A més, el joc és un mitjà extraordinari per a la identitat personal.

L’educador infantil ha de ser molt sensible i anar amb molt de compte per tal de no reproduir mitjançant els seus valors i les seves propostes de joc els rols de gènere tradicionals. En aquest sentit, haurà de fomentar que els nens i les nenes juguin junts, que escullin lliurement els seus jocs, transformarà els jocs que consideri discriminatoris i evitarà expressions com “els nens no juguen a…” o “aquesta nena sembla un cavall” (en el sentit de que té conductes considerades com a més pròpies dels nens), estimulant i afavorint el creixement i la identitat dels nens i de les nenes.

Els infants noten el rebuig social quan escullen jocs o joguines que socialment no s’identifiquen amb el seu sexe. A les nenes se’ls ofereixen nines, cuinetes, accessoris de perruqueria, joguines per fer de mestressa de casa i per triomfar agradant. Als nens, ninots aventurers, soldats, jocs esportius que potencien el model d’home fort i valent. D’aquesta manera, es preparen els seus respectius papers a la societat. Això no obstant, la societat tolera millor que les nenes demanin joguines que tradicionalment han estat patrimoni dels nens que no pas a l’inrevés.

A través de la imitació dels models adults i d’acord amb les expectatives de les persones que els envolten, els infants van interioritzant el rol sexual que els identifica. Per tant, no són les joguines per elles mateixes que afavoreixen estereotips de gènere, sinó la manera com s’hi juga. Jugar pot ser seguir unes regles, però també trencar-les, anar més enllà dels estereotips socials. Canviar les convencions de les joguines pot afavorir la interiorització de noves normes i pautes de comportament.

Actualment hi ha la controvèrsia sobre si s’han de facilitar als infants joguines bèl·liques. D’una banda, hi ha qui pensa que la joguina bèl·lica incita l’infant a la violència; d’altra banda, hi ha qui creu que aquestes joguines permeten a l’infant descarregar l’agressivitat generada per altres raons alienes al joc. Tradicionalment, els infants han utilitzat joguines bèl·liques, des de joguines fabricades per ells mateixos a partir de pals que simulen pistoles, espases i arcs, fins a les joguines més sofisticades.

No podem oblidar que l’infant té la necessitat de jugar simbòlicament a ser més poderós. Jugar amb pistoles li dóna la possibilitat de sublimar aquestes conductes. D’altra banda, l’infant viu en un medi on, malauradament, l’agressivitat és cada cop més present, és normal que l’expressi en el joc. Ara bé, una cosa és aquesta expressió de la realitat i una altra és que es fomenti la violència oferint als infants armes, cada cop més perfectes en el seu disseny.

Cal reconèixer el fet que l’infant té la necessitat de jugar a guerres, però, com a educadors, cal transmetre que no són bones les baralles i les guerres on moren persones de veritat.

Ja s’ha dit que el que és important és el joc i no tant la joguina. Ara bé, la publicitat aconsegueix induir al joc o més aviat pretén la compra i possessió de la joguina? Com sabem, la publicitat actua selectivament, adaptant els missatges als diferents receptors, i d’aquests, els infants són els més vulnerables.

L’infant és particularment influenciable per la publicitat perquè difícilment pot separar la imatge del producte que se li ofereix del producte en si. El màrqueting aprofita aquesta particularitat i la utilitza des del bombardeig sistemàtic a través dels mitjans de comunicació -especialment la televisió i les revistes infantils- fins a uns embalatges molt suggerents.

Dels nombrosos mecanismes i tècniques de comunicació utilitzats per la publicitat, ens centrarem en els que s’utilitzen més freqüentment en la publicitat de les joguines:

• Fa servir recursos visuals que magnifiquen l’aspecte del producte i indueixen a l’engany i posterior frustració.
• A la televisió, el ritme de les imatges és tal que, per si mateix, pot fer atractiva una joguina d’allò més anodina. Aquest dinamisme fa que la joguina deixi de ser el suport del joc i esdevingui per si mateixa el joc, tot afavorint la passivitat dels infants.
• Concentra la propaganda en el temps (Nadal) amb un bombardeig publicitari sistemàtic en aquestes dates, adreçat tant als infants com als pares, que en seran els compradors, especialment a les hores de més audiència infantil.
• Fa servir cançons i arguments que no requereixen cap esforç d’aprenentatge i que la repetició insistent acaba per fixar.
• La manipulació de la imaginació: fa veure un món fantàstic, pròxim al món imaginari de l’infant.
• Cal insistir que quan l’infant rep el missatge publicitari, rep una autèntica ordre de compra.

Uns estudis realitzats pel professor Erlin Bjurström (1994) indiquen que només a partir dels 12 anys els nens i les nenes eren capaços d’entendre els objectius de la publicitat. Els infants entre 2 i 5 anys no distingien entre programa i anunci, i els menors de 8 anys no entenien clarament que els anuncis no sempre deien la veritat.

Per això és important que els pares mirin la televisió amb els seus fills amb una actitud crítica i activa, i que vagin amb ells a la botiga de joguines per comprovar si les joguines que han demanat responen realment a les seves expectatives.

Qui controla els publicistes? L’Administració pública exerceix el control sobre la publicitat i, específicament, sobre la televisió. Tanmateix, els ciutadans poden exercir aquest control directament, canalitzant les denúncies per mitjà de les associacions de consumidors.

El material lúdic per excel·lència és la joguina, però també són materials lúdics altres objectes o matèries que, tot i tenir altres finalitats primeres, són utilitzats per jugar, per la qual cosa cal estendre el terme joguina a aquests altres objectes i trencar-ne el sentit comercial i considerar-lo des de la perspectiva del significat que els infants li donen.

Les joguines, en el sentit ampli, són un mitjà per desenvolupar el joc infantil, però no són absolutament imprescindibles ni el substitueixen, encara que sí el poden estimular i enriquir.

Avui dia, l’oferta de material lúdic és extensa i variada. Els materials de joc poc estructurats conviuen amb les joguines tradicionals, les joguines industrials i els jocs de tecnologia més avançats. Dintre d’aquest ampli ventall, la joguina industrial n’és l’estrella i està totalment present en la vida dels infants.

Davant de tanta varietat, famílies i educadors necessiten orientació per poder escollir el més adequat per a cada infant, la qual cosa estarà en funció de l’edat i dels contextos en els quals jugui i es desenvolupi. També hauran de conèixer possibles criteris per organitzar el material lúdic.

L’adquisició o la renovació de joguines o de materials està justificada per les raons següents:

• No tenir prou joguines en relació amb el nombre d’usuaris.
• Recursos necessaris per dur a terme l’activitat o el projecte.
• Retirada dels utilitzats quan no interessen, perquè s’han desenvolupat altres capacitats i cal proposar estímuls nous.
• Substitució dels deteriorats per utilització.
• Estimular i motivar el joc, els materials es canvien per tornar a sorprendre i evitar la monotonia d’un ús perllongat.

És important que les joguines siguin escollides amb deteniment, pensant en l’infant o grup d’infants en concret, tenint en compte la seva edat, gustos i interessos, les seves necessitats i capacitats.

Cada cop són més els fabricants que indiquen l’edat a l’embalatge i donen orientacions pedagògiques sobre la joguina. Aquestes dades són útils per orientar-nos.

En cas que el nen o nena tingui alguna discapacitat, a més de pensar en els seus interessos i capacitats, cal avaluar les possibilitats d’adaptació de la joguina.

Per guiar l’elecció de joguines, es poden seguir els criteris següents:

1) Edat de l’infant. Quan una joguina potencia l’acció i la creativitat de l’infant i li proporciona experiències significatives, aleshores podem dir que és adequada per a ell.

Els infants, en funció de l’edat i les preferències particulars, es mostren interessats en joguines diferents. Les joguines s’han d’adequar a les seves capacitats, no han de ser ni massa senzilles, ja que no els plantejarien cap repte i les avorririen, ni excessivament complicades, ja que no aconseguirien entendre’n el funcionament. També hem de tenir en compte les preferències individuals de cada infant a l’hora de comprar una joguina. Hi ha infants que no mostren interès per les nines i prefereixen les joguines amb formes d’animals, n’hi ha d’altres que juguen millor amb reproduccions petites, etc.

A l’escola infantil, a l’hora d’organitzar i distribuir materials, s’han de considerar tant les necessitats infantils com les orientacions curriculars, ja que, d’una banda, cal respectar l’espontaneïtat del joc infantil i, de l’altra, cal planificar els continguts de les diferents àrees d’aprenentatge (coneixement d’un mateix, coneixement de l’entorn i expressió i comunicació) tenint en compte els diversos objectius i les característiques de l’infant, determinades per l’edat i la maduració.

• Dels 0 als 3 anys els objectes que es proporcionen a l’infant han de ser de formes, textures i colors variats per captar-ne l’atenció i estimular l’exploració i l’experimentació. Cap als 2 any apareix la funció simbòlica i, aleshores, és important que l’infant pugui tenir objectes i joguines que li permetin representar-se el món adult per imitar-lo i recrear-lo en el seu joc.
• Dels 3 als 6 anys el joc simbòlic és omnipresent i evoluciona cap al joc de regles. Per tant, els objectes que serveixen per representar la realitat continuen essent molt importants. A poc a poc, es poden anar introduint jocs i joguines de regles simples que estimulin la interacció entre els infants mitjançant unes normes i unes pautes senzilles.

2) El valor educatiu. El valor educatiu d’una joguina consisteix a reconèixer la capacitat que té per estimular el desenvolupament de l’infant, proposant activitats que afavoreixin l’adquisició o el domini de competències físiques (caminar, córrer, saltar…), cognitives (atenció, memòria…), afectives (riure, tenir cura dels altres, compartir…) o comunicatives (expressar, representar …).

3) Seguretat. La seguretat és molt important si considerem que seleccionem material per a menors de 6 anys. En relació amb aquest aspecte, cal tenir en compte el següent:

• Que els materials lúdics emprats no siguin tòxics.
• Que les joguines no siguin prou grans perquè l’infant tingui problemes per agafar-les.
• Que no continguin peces prou petites perquè l’infant se les pugui ficar a la boca i empassar-se-les.
• Que no pesin tant que a l’infant li costi arrossegar-les o portar-les agafades,
• Que estiguin ben polides, sense arestes, cantells aguts, ni res que pugui tallar l’infant o fer-li cap mal.

4) Durabilitat. Una joguina ha de tenir solidesa i resistència, sobretot quan l’han d’utilitzar molts infants. Cal que les joguines romanguin amb l’infant mentre creix.

5) Higiene. Les joguines han de ser fàcils de rentar, d’ordenar i de controlar.

6) Estètica. Les joguines han de ser atractives per a l’infant. Han de defugir els estereotips i tenir una certa harmonia i bellesa. No s’ha d’oblidar que els infants aprenen i formen el seu sentit estètic a partir del que observen i experimenten.

7) Quantitat. La quantitat no és cap qualitat intrínseca de la joguina, però cal tenir mesura en la quantitat de joguines que s’ofereixen a l’infant en un mateix moment. Una quantitat excessiva de materials provoca dispersió i desinterès. Això és negatiu, ja que l’infant es desconcentra i no sap què fer ni a què parar atenció. Tanmateix, també és cert que hi ha menys conductes competitives o baralles. Cal que hi hagi prou material i, a més, cal tenir una part de les joguines guardades per anar-les variant i alternant periòdicament.

Es recomana adquirir, en primer lloc, materials i joguines versàtils que permetin gran varietat de jocs i que puguin ser utilitzats per més d’un grup d’edat (nines, pilotes, jocs de construcció de peces grans, etc.). També és aconsellable completar aquest fons de joguines amb objectes d’una altra procedència, com ara materials naturals o reciclats, objectes de la vida quotidiana, etc.

No s’ha d’oblidar la funció socialitzadora del joc. Per poder acomplir aquesta funció sense gaires tensions, és molt important que els infants tinguin accés a material de joc adequat, en bon estat i en quantitat suficient.

8) Capacitat d’entretenir i divertir. Les joguines capaces de provocar diferents sensacions, com ara sorpresa o ensurt i, tot seguit, rialles (capses sorpresa, balancins…); les que depenen de la sort (parxís), les que comporten un repte o un desafiament a superar demostrant les habilitats personals (escacs, cartes…) o els jocs de simulació tenen característiques que afavoreixen la diversió en moments diferents de la vida dels infants.

Els infants juguen i reprodueixen el que veuen, no el que els diuen que està bé o que hauria de ser, i van construint la seva identitat d’acord amb la cultura que els ha tocat viure. Normalment duen a terme aquesta construcció a partir de la imitació dels models que tenen més a prop (els pares, però també personatges de la televisió, amics, mestres, etc.).

Cal facilitar als infants joguines que transmetin, per mitjà de la forma que tenen i el joc que proposen, actituds de respecte envers els altres i envers l’entorn que els envolta. D’aquesta manera, s’han d’evitar totes les joguines que transmetin valors no recomanables per a la seva formació.

Cal organitzar el material lúdic per facilitar-ne l’anàlisi, l’accés i la utilització. Aquest material es pot classificar responent a diversos criteris: la funció que desenvolupa la joguina, l’espai, l’edat, etc.

• La funció que desenvolupa la joguina. Les joguines es classifiquen atenent un criteri funcional:
  • Amb relació a diferents capacitats: perceptiva, motriu, etc.
  • Amb relació a la didàctica, en cas que les joguines siguin utilitzades com a recurs per a l’adquisició de determinats continguts d’aprenentatge.
  • Considerant l’aspecte sociorelacional, les joguines poden servir per fer un joc individual, o per jugar amb altres infants.
• L’espai: les joguines es classifiquen atenent l’espai on es desenvoluparà el joc (interior, exterior o tots dos).

• L’edat: les joguines es classifiquen atenent un criteri evolutiu. Les diferents joguines s’assignen a cada etapa del desenvolupament conforme a les capacitats físiques, de manipulació i de raonament dels infants. L’infant ha de jugar amb allò que el satisfà i que el diverteix. En funció de les necessitats i capacitats dels infants en les diferents edats, hi haurà uns tipus de joguines més adequats per a cada etapa.

Resulta interessant tenir un fitxer de totes les joguines disponibles que hi ha al centre en què s’indiquin les característiques més rellevants de cada joguina, l’edat més adequada, on trobar-la, etc. L’anàlisi de la joguina es pot fer des del punt de vista tècnic i des del punt de vista pedagògic.

Fitxa tècnica. L’anàlisi tècnica recull informació sobre la joguina en si mateixa, l’embalatge (en cas que les peces s’hi hagin de desar) i les instruccions.

Pel que fa al material de la joguina, es poden analitzar els aspectes següents:

• El color.
• La qualitat del material.
• La seguretat quant a l’acabat, les peces.
• La resistència.
• La higiene.
• Si resulta atractiva.
• Si la pèrdua d’alguna peça l’afecta.
• Etc.

Pel que fa a l’embalatge, es poden tenir en compte aquests elements:

• La consistència.

Altres punts que poden formar part de la fitxa tècnica:

• Si resulta pràctica.
• Si permet ordenar les peces.
• Edat recomanada.
• Fabricant.
• Si la informació escrita és clara i n’hi ha prou.
• Si hi ha imatges explicatives en les instruccions.
• Etc.

Fitxa pedagògica. Es pot elaborar com a complement de la fitxa tècnica. La informació que s’hi podria incloure podria ser la següent:

• Nom de la joguina.
• Edat indicada per utilitzar-la.
• Si és per jugar en grup i/o individualment.
• Si necessita la presència de l’adult.
• Tipus de joc que possibilita (motriu, simbòlic, d’interacció social, de regles, de construcció).
• Espai per jugar-hi (interior, exterior, tots dos).
• Si estimula el joc.
• Si resulta potencialment divertida.
• Si permet investigar abans de jugar o mentre es juga.
• Si estimula la creativitat.
• Si permet un ventall ampli de jocs.
• Si permet jugar-hi al llarg dels anys, créixer amb l’infant.
• Tipus de joc social que afavoreix (solitari, associatiu, cooperatiu, competitiu).
• Nivell d’atenció que cal per jugar-hi.
• Aspectes que permet desenvolupar (sensomotriu, cognitiu, afectiu, social).
• Etc.

És de vital importància el manteniment del material lúdic. Cal preparar les joguines i la resta de material lúdic perquè la seva utilització i conservació doni el màxim rendiment, com per exemple: reforçar els embalatges, plastificar fulls d’instruccions de les joguines i guardar-ne una còpia, detallar molt bé el nombre de peces de què consta el material per facilitar-ne la localització en cas de pèrdua. Igualment, atès que es tracta d’un material que passa per moltes mans, cal estar atents a la higiene de tots els objectes i desinfectar-los periòdicament. Convé que les joguines siguin senzilles i que es puguin rentar i desinfectar amb facilitat per evitar riscos d’infeccions per contacte.

Amb l’ús, les joguines es deterioren i es trenquen, de manera que perden l’interès dels infants i s’han de retirar. Cal preveure un lloc per guardar les que es poden reparar i desprendre’s de les que estan malmeses. És interessant dedicar un cert temps a reparar les joguines amb els infants, tant si ells també participen en la reparació com si només observen el procés. També és molt interessant construir joguines noves a partir de diversos objectes reciclats.

La preocupació creixent per la seguretat infantil és una constant als països desenvolupats, que s’ha anat plasmant en nombroses disposicions legals, adreçades a exigir que les joguines compleixin una sèrie de condicions que garanteixin la seguretat dels infants mentre juguen.

Els requisits mínims que han de complir les joguines per ser segures i que es puguin comercialitzar sense riscos estan establerts per una normativa específica que és aplicable a tots els països de la Unió Europea.

Els fabricants o bé els seus representants, distribuïdors i comerciants estan obligats a complir-la a fi de proporcionar als consumidors únicament joguines segures.

Perquè una joguina sigui segura ha de complir tres condicions:

• Normativa. Ha de complir la normativa legal vigent a Espanya i ha d’informar eficaçment del funcionament de la joguina, de les situacions de risc per un ús inadequat i de les precaucions que s’han de prendre.
• Consum. A l’hora de comprar-la, s’ha de seleccionar atenent-ne el valor lúdic i educatiu.
• Ús. Tenint en compte el comportament habitual de nens i nenes, no s’ha de posar en perill la seguretat i la salut dels usuaris, ni de terceres persones, quan se’n fa un ús adequat.

Des del punt de vista legal, la normativa relativa a les joguines és la següent:

• Normativa de la UE. La Directiva 2009/49/CC del Parlament Europeu i del Consell, del 18 de juny de 2009, sobre la seguretat de les joguines. Podeu accedir al text consolidat d’aquesta Directiva en aquest enllaç: shorturl.at/vzW47.
  Aquesta norma es fa extensiva als diferents ordenaments jurídics dels estats membres, entre els quals hi ha Espanya.
• Normativa espanyola. La normativa espanyola relativa a les joguines s’ha hagut d’adaptar a la normativa Europea, de manera que l’1 de setembre de 2009 va entrar en vigor el Reial Decret 1205/2011, de 26 d’agost, sobre la seguretat de les joguines. Podeu accedir al text consolidat publicat al BOE en el següent enllaç: shorturl.at/hqs46
• Comunitats autònomes i les administracions locals. Apliquen la normativa estatal sobre seguretat de les joguines. En cas de tenir-ne, apliquen normes pròpies de caràcter general sobre consum, mercat interior i protecció al menor. Són competència de les comunitats autònomes aspectes com ara:
  • Informació i formació al consumidor
  • Control i inspecció de joguines
  • Mesures cautelars
  • Imposició de sancions

A l’Administració pública li correspon la protecció i defensa dels consumidors i usuaris.

El Govern espanyol, per tal d’incorporar les disposicions de la Directiva europea a la legislació espanyola, promulga el Reial Decret 1205/2011, de 26 d’agost, sobre la seguretat de les joguines.

Segons el que es desprèn d’aquesta normativa, als països de la Unió Europea (UE), només està permès comercialitzar les joguines que compleixin els requisits de seguretat que estableix la normativa i que n’afecta de manera especial les propietats i la informació referent a determinats riscos. El grau d’exigència en la seguretat preveu la utilització que es farà de la joguina com a tal i també el possible ús que en podria fer un infant (sovint, l’infant utilitza la joguina amb una finalitat diferent de la que ha previst el fabricant). A més, el fabricant ha de garantir que el nivell de seguretat de la joguina es mantingui durant tota la vida útil de la joguina, és a dir, mentre s’utilitzi d’una manera previsible i normal.

Per tant, quan es parla de seguretat en la joguina cal parlar de seguretat en la utilització normal de la joguina i en la utilització anormal racionalment previsible. Els accidents imputables a les joguines es poden agrupar bàsicament en els següents: caigudes, ofegaments, cremades, ferides i intoxicacions.

Per mirar de garantir, tant com sigui possible, la seguretat dels infants en la seva interacció amb les joguines s’han de considerar els aspectes següents:

• Les joguines s’han de regir per unes normes de fabricació que eliminin riscos en la construcció i en la composició per tal d’evitar els accidents esmentats.
• Les joguines han de portar una etiqueta en què constin les instruccions de funcionament i l’edat mínima per utilitzar-la, per reduir en la mesura possible el risc inherent a la seva utilització i funcionament.
• No s’ha d’oblidar la responsabilitat de les persones adultes, pares i mares i educadors.

La marca CE és símbol de garantia i ens permet donar per fet que la joguina és conforme a les disposicions legals sobre seguretat dels usuaris.

L’etiqueta de les joguines han d’indicar bàsicament dues coses, que incopori la marca CE (Conformitat europea) que vol dir que la joguina compleix amb el que estableix la Directiva europea sobre joguines.

A més, l’article 12 del Reial Decret 1205/2011, de 26 d’agost, sobre la seguretat de les joguines indica quines advertències cal fer en l’equiquetatge (en una etiqueta o bé en l’embalatge).

No es poden comercialitzar joguines que no tinguin la conformitat europea (CE) i, per tant, el marcat CE en l’etiquetatge. Aquest marcatge ha de ser visible, legible i indeleble.

El RD 1205/2011 explicita en el seu capítol III quins són els requisits per tenir la conformitat de les joguines, quines advertències cal fer i les regles per marcar la conformitat. També, al seu Capítol IV explicita com es fa l’avaluació d’aquesta conformitat.

La joguina és un producte de consum i com a tal ha de complir unes normes de seguretat que n’avalin la qualitat. La normativa obliga els fabricants a complir una sèrie de requisits en l’elaboració dels seus productes, per tal de garantir la seguretat dels consumidors. Els fabricants estan cada cop més sensibilitzats de les necessitats i preferències lúdiques, educatives, sanitàries i de seguretat dels infants.

En aquest sentit, s’han constituït diferents organismes i institucions encarregats de supervisar i investigar les diferents empreses i donar-los suport perquè les seves joguines surtin al mercat amb una garantia de qualitat i seguretat per als consumidors, la qual cosa és sinònim de prestigi i reconeixement de l’empresa i de la seva marca en el mercat.

L’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) és l’encarregada de donar el distintiu de normalització N a les joguines. Aquest distintiu identifica les joguines espanyoles que han passat per un seguit de proves en què diferents tècnics, especialistes i investigadors en qualitat de les joguines han avaluat el producte i han arribat a la conclusió que compleix les normes establertes.

Els fabricants poden accedir a aquest distintiu voluntàriament, però per aconseguir-lo hauran de passar per unes auditories i, a més, hauran de sotmetre sistemàticament els seus productes a unes proves de seguiment per tal de certificar-ne la seguretat al llarg del temps.

L’Institut Tecnològic de la Joguina (AIJU) és una entitat sense ànim de lucre encarregada, en l’àmbit nacional, d’investigar i de fer les proves que permeten verificar el compliment de la normativa europea en matèria de seguretat de la joguina. Fan assajos de seguretat (mecànics, físics, químics i elèctrics) i de qualitat per a joguines, embalatges i productes de puericultura; estudis pedagògics (valor de joc, reacció de pares i infants, etc.). També elabora la Guia de les joguines, en què apareixen les joguines i els fabricants que han passat les seves proves. És un referent de consulta per a la Comunitat Europea en matèria de seguretat i qualitat de les joguines.

A Barcelona tenim el Laboratori d’Assaig i Investigació, que també treballa en la millora de la qualitat i la seguretat de les joguines.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també vetlla i representa els interessos dels infants i/o dels pares com a consumidors.

En principi, totes les joguines que estan a la venda han de complir unes condicions bàsiques de seguretat d’acord amb la normativa i han de donar la confiança que han estat verificades en algun moment. Però malauradament, aquesta verificació, seguiment i inspecció real de totes les joguines que actualment hi ha en el mercat no està exempta de dificultats, la qual cosa fa que puguem trobar en el mercat joguines que presentin irregularitats.