Introducció

Tots els estudiosos del món de la infància han destacat el joc com una de les activitats pròpies dels infants que contribueix tant al seu desenvolupament global com a fomentar múltiples aprenentatges.

La legislació educativa actual identifica el joc com una necessitat bàsica de la infància. Concretament, en l’etapa de l’educació infantil, el joc es considera un recurs idoni perquè s’utilitzi a l’escola, atès el seu caràcter motivador, globalitzador de continguts i mediador d’aprenentatges significatius. A més a més, l’activitat lúdica fomenta la interacció entre nens i nenes, aspecte que constitueix tant un objectiu educatiu com un recurs metodològic de primer ordre.

Aquesta unitat pretén exposar el marc teòric en què es fonamenta el model lúdic en l’educació infantil. Estudiareu com els infants, des de molt petits, utilitzen estratègies eficaces per fer front a diverses situacions, que aniran ampliant i perfeccionant si els en donem l’oportunitat. És a dir, si els oferim un marc de referència educatiu ric, segur, flexible i gratificant que els permeti explorar, manipular, temptejar, investigar, descobrir i, a la vegada, passar-s’ho bé.

Malgrat que els infants juguen espontàniament, és fonamental per a la vostra formació com a educadors infantils adquirir estratègies per saber com fomentar i facilitar el joc dels infants i, alhora, reflexionar sobre el seu valor educatiu.

Treballar la capacitat lúdica amb els infants des dels primers moments significa utilitzar el joc com a contingut per aprendre a experimentar plaer per mitjà d’activitats quotidianes i, així, ajudar-los a donar un sentit personal i satisfactori a tot el que fan. Per exemple, fer que s’adonin de la sensació agradable que comporta mullar-se les mans i la cara quan tenen calor o ajudar-los a emocionar-se amb l’olor del camp després de la pluja. Quan no els agrada fer alguna cosa que convé fer, cal trobar una manera agradable perquè els acabi agradant, etc.

Per tant, aquesta unitat didàctica pretén contextualitzar i, a la vegada, introduir els continguts en què es fonamenta la utilització del joc com a eina metodològica d’ensenyament-aprenentatge en l’etapa de l’educació infantil.

En l’apartat “El joc infantil” es fa una conceptualització global del joc, a partir de les diverses teories, de les característiques que tenen i de la contribució que fan al desenvolupament infantil.

En l’apartat “La joguina” es fa referència al paper de la joguina com a recurs lúdic, com a potenciadora de la creativitat dels infants i com a transmissora de valors socials. També es donen pautes per seleccionar i organitzar el material lúdic. Finalment, s’aborda el tema de la qualitat i la seguretat en les joguines en relació amb la legislació vigent.

En l’apartat “El model lúdic” s’exposen les característiques i les tècniques d’aquest model perquè les pugueu aplicar en la vostra pràctica educativa. També es fa referència als tres contextos educatius en què hi ha el joc: el context informal (la família i els parcs infantils a l’aire lliure), el formal (la llar d’infants) i el no formal, en què hi ha una gran varietat de serveis adreçats a la infància, que s’han classificat en tres modalitats (social, cultural i educativa).

Per treballar els continguts d’aquesta unitat és convenient que aneu fent els exercicis d’autoavaluació i les activitats recomanades. Es recomana que feu una primera lectura general de tota la unitat, ja que uns apartats complementen els altres.

Anar a la pàgina següent:
Resum