Promoció dels serveis de prevenció

La legislació vigent obliga qualsevol tipus d’activitat on hi hagi persones treballadores contractades a fer complir la Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995 (LPRL).

Objectius de l’LPRL 31/95:

  • Garantir un nivell de protecció de la salut dels treballadors.
  • Combatre els riscos derivats de les condicions de treball.
  • Dins d’una política coherent, coordinada i eficaç de prevenció de riscos laborals.

L’àmbit d’aplicació el trobem especificat en l’art. 3 de l’esmentada LPRL, on es desglossen tots els àmbits de les relacions laborals, tals com:

  • Relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal civil al servei de les administracions públiques.
  • Obligacions específiques que estableix per a fabricants, importadors i subministradors.
  • Drets i obligacions que es poden derivar per als treballadors autònoms.
  • Societats cooperatives, en les quals hi ha socis l’activitat dels quals consisteix en la prestació de la seva feina personal.

L’LPRL ateny tant a empreses com a entitats del tercer sector. Parlem de tercer sector quan ens referim a totes aquelles activitats que no es troben dins del mercat (no realitzen activitats comercials) ni de l’Estat (no pertanyen a cap administració pública); per tant, entitats sense ànim de lucre i totes aquelles que no depenen de cap govern (no governamentals). Alguns exemples serien entitats no lucratives” (ENL), organitzacions no governamentals (ONG), associacions de voluntariat, organitzacions de solidaritat, organitzacions humanitàries, etc., les quals es troben dins el marc d’aplicació de compliment de l’LPRL.

El capítol IV de l’esmentada LPRL, denominat “Serveis de prevenció” (art. 30 a 32 bis), assenyala quines són les formes de portar a terme l’organització de la prevenció a l’empresa, concretades posteriorment en el Reglament dels serveis de prevenció Reial decret 39/97, de 17 de gener (RSP). També estableix les funcions d’aquests serveis de prevenció i la seva organització.

Recordeu també la importància de la coordinació de les activitats empresarials (CAE), que sovint es donen en una gran majoria d’empreses.

Sense oblidar que el responsable de l’empresa o entitat sempre ha de garantir la seguretat de tots els treballadors i la seva pròpia en totes les activitats laborals, ja siguin realitzades en les instal·lacions de l’empresa o fora d’aquesta.

Al primer apartat de la unitat, “Prevenció integrada a l’empresa”, hi trobareu desenvolupades les modalitats organitzatives de l’PRL.

El compliment normatiu d’organitzar la prevenció a les empreses es pot realitzar de diferents maneres:

  • Si l’entitat o empresa disposa de fins a 10 treballadors, o bé aquesta té fins a 25 treballadors en cas que l’empresa tingui un únic centre de treball, el mateix empresari pot fer front a aquestes tasques tenint la formació adequada segons les funcions preventives que s’hagin de desenvolupar i sempre que aquest desenvolupi la seva tasca en el centre de treball.
  • L’empresari no podrà assumir l’activitat preventiva si l’empresa es dedica a alguna de les activitats d’especial risc incloses a l’annex I de l’RD 39/97, de 17 de gener.
  • L’empresari pot designar un o més treballadors: quan no sigui obligatori constituir un servei de prevenció propi (SPP), qualsevol empresa pot designar un treballador o més per assumir l’activitat de prevenció de riscos laborals. El treballador o treballadors designats han de tenir la formació adient per desenvolupar aquesta tasca.
  • Constituir un servei de prevenció propi (SPP) o mancomunat, d’aquesta manera la mateixa empresa fa front a les activitats contractant personal especialitzat. És una opció obligada per a empreses de més de 500 treballadors o bé per a empreses de més de 250 si l’activitat de l’empresa està inclosa a l’annex I de l’RD 39/97, o si així ho determina l’autoritat laboral. Els requisits per poder constituir un servei de prevenció mancomunat es detallen en l’article 21 de l’RD 39/97.
  • Contractar un servei de prevenció aliè (SPA), llevat que hagi de constituir un SPP. Aquest haurà d’estar acreditat per a aquestes funcions per part de les autoritats del sector.

L’opció més utilitzada actualment per les empreses d’aquest país (especialment les pimes i, sobretot, autònoms) és concertar l’activitat preventiva amb un servei de prevenció aliè (SPA). Cal dir, però, que les empreses que utilitzen recursos propis en l’organització preventiva de l’empresa i, per tant, disposen de personal propi amb una formació especialitzada en PRL integren millor la prevenció, ja sigui combinant aquests recursos propis amb un servei de prevenció aliè (SPA) o de manera exclusiva.

A més, quan una empresa opta per concertar tota la prevenció amb un SPA estarà exempta de passar una auditoria externa per a aquesta finalitat, ja que l’auditoria recaurà en el mateix SPA contractat.

Així doncs, les empreses que ofereixen els serveis de prevenció, denominades servei de prevenció aliè, disposen d’una gran activitat comercial en el nostre país.

Què és un servei de prevenció aliè?

Els serveis de prevenció aliens (SPA) són entitats acreditades per l’autoritat laboral per actuar com a serveis de prevenció de les empreses assessorant-les i realitzant-hi activitats en l’àmbit de la PRL, d’acord amb els termes que figurin en el contracte concertat entre ambdues parts; així, assumiran directament el desenvolupament de les funcions assenyalades en l’apartat 3 de l’article “31. Serveis de prevenció de l’LPRL”, i que formin part del concert.

Llistat i cercador d'SPA

En el següent enllaç trobareu un llistat i cercador d’SPA acreditats per la Generalitat de Catalunya: tinyurl.com/raw29c2

Amb la finalitat de garantir una protecció adient de la seguretat i salut dels treballadors, el servei de prevenció aliè (SPA) assessora i assisteix:

  • L’empresari.
  • Els treballadors
  • Els òrgans de representació especialitzats: delegats de prevenció i comitès de seguretat i salut, si n’hi ha a les empreses assessorades.

Les entitats especialitzades que vulguin actuar com a SPA hauran de sol·licitar l’acreditació corresponent davant l’autoritat laboral del lloc on radiquin les seves instal·lacions principals i hauran de documentar que disposen dels mitjans humans i materials exigibles, d’acord amb el procediment establert en el capítol IV del Reial decret 39/97 (RSP) i l’Ordre TIN/2504/2010, de 20 de setembre.

Els requisits tècnics i les condicions mínimes exigides per desenvolupar l’activitat sanitària dels serveis de prevenció està establerta en el Reial decret 843/2011, de 17 de juny. Naturalment, els serveis de prevenció aliens hauran de mantenir les condicions que van determinar la seva acreditació i comunicar qualsevol modificació a la mateixa autoritat laboral que la va concedir.

SPA acreditats fora de Catalunya

En el següent enllaç podreu accedir a l’aplicació SERPA, on trobareu els SPA acreditats fora de Catalunya: tinyurl.com/u7cynxl.

L’empresari contracta aquest SPA per tal de garantir als seus treballadors la seguretat, la salut i la protecció determinada per la normativa de prevenció de riscos laborals.

El servei de prevenció ha d’assegurar una gestió eficaç i una coordinació entre empreses i activitats adients.

Les funcions de l’SPA consisteixen en:

  • El disseny, la implementació i l’aplicació dels plans i programes de l’acció preventiva que permetin la integració de la prevenció a l’empresa.
  • L’avaluació dels factors de risc que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors, en els termes que preveu la normativa.
  • La planificació de l’activitat preventiva determinant les prioritats en l’adopció de les mesures preventives adients i vigilant la seva eficàcia.
  • La informació i la formació dels treballadors en els termes que preveu la normativa.
  • La prestació dels primers auxilis i plans d’emergència.
  • La vigilància de la salut dels treballadors en relació amb els riscos derivats del treball.

Aquesta gestió s’encomana a professionals especialitzats, qualificats amb els coneixements tècnics que requereix el camp de la prevenció de riscos laborals, i s’ha de fer amb una atenció personalitzada, ja que cada centre de treball comptarà amb l’assignació d’un tècnic de prevenció de riscos.

De fet, el Reglament dels serveis de prevenció RD 39/97 (RSP) preveu tres nivells tècnics de formació necessària en matèria de prevenció de riscos laborals: nivell bàsic, nivell intermedi i nivell superior. Aquests dos últims nivells tècnics són els sol·licitats per treballar en un SPA.

Funcions i tasques dels tècnics de PRL

El tècnic de prevenció de riscos laborals (PRL) ha de ser i és el responsable de totes les activitats tècniques de l’SPA relacionades amb la seguretat i la salut dels treballadors (SST) de l’empresa client per a la qual realitza els seus serveis; per tant, ha de ser molt escrupolós a l’hora d’avaluar els riscos i establir les mesures de prevenció.

Quan es parla de l’SST s’inclouen totes les tècniques preventives i no només la seguretat en el treball, per això els tècnics de l’SPA també són responsables de les tasques relacionades amb l’ergonomia i psicosociologia aplicada, la higiene industrial i la medicina en el treball (si es disposa de la formació requerida per a cadascuna d’aquestes).

La formació requerida com a tècnic de PRL es basa en tres possibles nivells, dels quals dos són els més rellevants pel que fa a les tasques assignades dins d’un SPA. Es tracta del tècnic intermedi en PRL (actual GS PRP de 2000 h, que esteu cursant) i el tècnic superior en PRL (títulació universitària sumada a un màster específic de PRL en algunes de les especialitats de les tècniques preventives).

Mentre les autoritats competents en matèria educativa no van determinar les titolacions acadèmiques ni les professionals corresponents a la formació mínima assenyalada en l’article 36 de l’RD 39/97 (RSP) respecte al nivell intermedi, la disposició transitòria tercera d’aquesta normativa establia la possibilitat d’acreditar la formació preventiva de nivell intermedi (amb una durada no inferior a 300 hores del programa establert en l’annex V del mateix RSP) a través d’un certificat expedit per una entitat pública o privada que tingués capacitat per desenvolupar activitats en aquesta matèria i estigués acreditada per l’autoritat laboral competent.

També la formació respecte al nivell superior, assenyalada en l’article 37 RD 39/97 (RSP), s’acreditava disposant d’un títol universitari oficial sumat a la formació adquirida a un curs obert específic en PRL en algunes de les especialitats de les tècniques preventives. Aquest curs obert de formació superior, amb una durada mínima de 600 h i seguint els continguts de l’annex III de l’RD 39/97 (RSP), els impartien entitats formatives acreditades per l’autoritat laboral competent.

A través del Reial decret 1161/2001, de 26 d’octubre, l’autoritat educativa feia públic el currículum educatiu d’estudis de formació professional del títol de tècnic superior de Prevenció de Riscos Professionals, amb una durada de 2.000 hores. Amb caràcter oficial i validesa per a tot el territori nacional, aquest títol faculta per exercir les funcions de nivell intermedi definides en el RD 39/97 (RSP). Per tant, actualment, la formació de tècnic de nivell intermedi en PRL només s’imparteix a través de la formació professional de tècnic de Grau Superior en Prevenció de Riscos Professionals que esteu estudiant.

No obstant això, tots els tècnics de PRL que abans de l’entrada en vigor de l’esmentat Reial decret d’Educació comptaven amb el certificat de formació necessària per exercir de tècnic en PRL segueixen tenint plena capacitat per exercir les seves funcions. És a dir, l’establiment del CFGS PRP i la titolació universitària de màster oficial en PRL, que actualment són la via per obtenir els títols de tècnic en prevenció de riscos laborals (nivell intermedi i nivell superior, respectivament), no impliquen en cap cas que els tècnics que ja ho eren abans de l’entrada en vigor del Reial decret hagin de convalidar la seva formació per exercir la professió.

Funcions del tècnic de nivell intermedi de PRL

Les funcions del tècnic de nivell intermedi de PRL estan definides en l’article 36 de l’RD 39/1997 (RSP), i són les següents:

  • Promoure, amb caràcter general, la prevenció en l’empresa i la seva integració en aquesta.
  • Fer avaluacions de riscos, menys les específiques reservades per al tècnic de nivell superior.
  • Proposar mesures per al control i la reducció dels riscos o plantejar la necessitat de recórrer al tècnic de nivell superior, a la visita dels resultats de l’avaluació.
  • Realitzar activitats d’informació i formació bàsica de treballadors.
  • Vigilar el compliment del programa de control i reducció de riscos i efectuar personalment les activitats de control de les condicions de treball que tingui assignades.
  • Participar en la planificació de les activitats preventives i dirigir les actuacions que cal desenvolupar en cas d’emergències i primers auxilis.
  • Col·laborar amb els serveis de prevenció.
  • Qualsevol altra funció assignada com a auxiliar, complementària o de col·laboració amb el tècnic de nivell superior.

Cal destacar que el tècnic de nivell intermedi pot col·laborar o requerir el tècnic de nivell superior i per aquesta raó cal fer referència de les tasques que se li assignen a aquest nivell superior.

Funcions del tècnic de nivell superior de PRL

Les funcions del tècnic de nivell superior de PRL estan definides en l’article 37 de l’RD 39/1997 (RSP), i són les següents:

  • Promoure la prevenció i la seva integració en l’empresa.
  • Realitzar avaluacions de riscos.
  • Formació i informació de caràcter general.
  • Planificació d’accions preventives.
  • Proposar mesures per a la reducció dels riscos avaluats.
  • Formació i informació als treballadors.
  • Seguiment del programa de control i reducció de riscos.
  • Participar i dirigir les actuacions de les activitats preventives programades.

Les relacions comercials entre SPA i empresa client

Client i empresa client

Un client és aquella persona física o jurídica que adquireix els productes o serveis oferts per una empresa. En les relacions entre SPA i empreses amb les quals tenen concertats els serveis de prevenció s’acostuma a parlar d’empresa client per distingir-la de l’SPA, que també és una empresa.

La relació entre una empresa o organització, de qualsevol sector i mida, i una entitat acreditada per l’autoritat laboral com a servei de prevenció aliè (SPA) s’estableix mitjançant un contracte mercantil. Per tant, és una relació comercial entre dues empreses:

  • un servei de prevenció aliè, que ven el servei d’assessorament en PRL, i
  • una empresa client, que compra l’esmentat servei.

Les relacions comercials o vendes són tan antigues com la mateixa humanitat. El procés de venda entre dues empreses o persones, un comprador i un venedor, exemplifica molts dels aspectes que defineixen una societat. Si aquesta canvia, el procés de venda també ho fa.

L’activitat de la venda és un fet rellevant no només per a les empreses sinó també per a la societat; per aquest motiu, en certa forma, l’ofici de vendre s’adapta a la societat en cada moment històric. Tot i així, vendre no és altra cosa que comunicar, i la comunicació és el fenomen més important que es dona entre els éssers humans.

L’acció de vendre es podria definir com aconseguir el que un desitja; en realitat tots ens passem el dia venent, ja siguin idees, propostes, imatges, objectes…

La tasca d’aconseguir contractes comercials entre SPA i empreses client o bé defensar-los sovint recau també en els tècnics PRL de l’SPA; ja que, malgrat no tenir formació tècnica específica de comerç, les tasques que han d’exercir, seguint la normativa de PRL, fa que siguin els professionals tècnics ideals per concretar els termes dels serveis de prevenció concertats amb les empreses.

Ara bé, obtenir un contracte comercial entre les empreses SPA i les empreses client pot arribar a ser complex, ja que hi intervenen diferents factors comercials en la relació que s’estableix, com podrien ser els següents:

  • Preu: imposat per l’SPA que ofereix el servei i que el tècnic de PRL/comercial —qui gestiona i realitza el contracte− haurà de defensar davant l’empresa client.
  • Producte/servei: en el concert s’estableixen els productes/serveis oferts per l’SPA i el tècnic de PRL ha de descriure’ls i explicar-los de forma clara i concisa perquè l’empresa client entengui la política del servei ofert per l’SPA.
  • Client: les empreses client són de diferents tipologies i mides (autònoms, microempreses, pimes, petits comerços, indústries, consultories, etc.), com també ho són els interlocutors (la persona propietària, gerència, direcció de recursos humans, etc.), amb més o menys facilitat de tracte, però la professionalitat del tècnic de l’SPA davant d’aquests ha de ser sempre la mateixa, una gestió i atenció del client de forma personalitzada per distingir-se d’altres SPA.
  • Competència: conèixer els serveis i preus que ofereixen altres SPA de la competència pot ser una bona eina comercial que el tècnic de l’SPA ha de preparar-se per defensar el servei ofert pel seu propi SPA; de fet, és una tècnica comercial idònia per tenir previstes les respostes que poden sorgir en la relació amb l’interlocutor de l’empresa client i atendre’l com es mereix.
  • Mercat: és imprescindible que els tècnics dels SPA coneguin bé la legislació vigent en matèria de prevenció de riscos laborals, així com la resta de legislacions relacionades per oferir un concert d’activitats adequat a les necessitats de l’empresa client i donar el servei corresponent concertat en el contracte.

Aquest seria un fragment d’exemple de contracte concertat entre un SPA i una empresa client:

Fragment de contracte entre SP i empresa client (1a pàgina)

Reunits
D’una part:
Sr./Sra. XXXX XXXX XXXX, major d’edat, proveït/a de DNI XXXXXXXXX en representació de PROVES AP, d’ara endavant SOCIETAT CONTRACTANT amb codi d’identificació fiscal XXXXXXXXXXX i codi de compte de cotització de la Seguretat Social , amb CNAE XXXXXXXX i domicili a efecte de notificacions en XXXXXXXXXXXXXXXX de BARCELONA 08020.


D’una altra part:
Sr./Sra. XXXXXXXXXXXXX, major d’edat, proveït/a de DNI XXXXXXXXX, en la seva qualitat d’APODERAT i en representació d’SPA, SL, amb codi d’identificació fiscal XXXXXXXXXXXXXX i domicili a efecte de notificacions en XXXXXXXXXXXXXXXX de BARCELONA 08022.


Totes dues parts es reconeixen amb capacitat i representació suficients per concertar el següent acord de contractació d’un servei extern de prevenció de riscos laborals i:


Exposen


PRIMER. Considerant el dret dels treballadors de protecció enfront del risc definit en l’article 14 i de conformitat amb l’article 31 apartat 1 i 3 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre (BOE núm. 269 de 10 de novembre de 1995), de prevenció de riscos laborals (d’ara endavant “Llei 31/95”), que estableix la possibilitat que els empresaris puguin recórrer a serveis de prevenció aliens amb la finalitat de garantir l’adequada protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, coneixent que això no implica exempció de deure i responsabilitat de l’empresari en aquesta matèria.


SEGON. La societat contractant, després d’analitzar les diverses alternatives, ha optat, d’entre les modalitats organitzatives establertes en la Llei 31/95 per a la contractació externa d’activitats preventives amb un servei de prevenció aliè d’acord amb el que s’estableix en el Capítol III del Reial decret 39/97, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, modificat per l’RD 337/2010, de 19 de març de 2010.


TERCER. Que la societat contractant, i després d’efectuar la preceptiva consulta als seus treballadors, segons disposa l’article 33 de la Llei 31/95, desitja concertar un servei de prevenció aliè, segons disposa l’article 16 de l’RD 39/97. Així mateix, si existís comitè de seguretat i salut, en compliment de l’article 39.1 a) es discutiran, debatran i acordessin, les característiques tècniques d’aquest concert.


QUART. SPA, SL és una entitat acreditada per la DG de Treball de la Comunitat de Castella-la Manxa per actuar com a servei de prevenció aliè, en les especialitats de seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia i psicosociologia aplicada i vigilància de la salut, per resolucions de data 27/05/2003, amb àmbit d’actuació en tot el territori nacional, núm. de registre 07/0043.

Tipus de venda

Hi ha molts tipus de venda: per catàleg, per correspondència, electrònica, per telèfon, ambulant, autovenda, venda personal…

Tot i que l’SPA acostuma a tenir uns models de contractes concert del servei ofert a les empreses client, com a tècnics de l’SPA hi ha una sèrie d’elements que hem de tenir en compte en la venda personal (relació directa entre el venedor i el comprador) dels serveis de prevenció, entre d’altres:

Una prospecció és la tècnica de màrqueting que consisteix a cercar de forma sistemàtica i organitzada possibles clients.

  • Preparació dels contactes i possibles clients (planificació d’objectius i prospecció de mercat).
  • Fer una adequada entrevista inicial amb l’interlocutor de la potencial empresa client (presentació i entrevista).
  • Concretar el concert dels serveis de l’SPA oferint les activitats preventives que necessita (negociació del servei).
  • Planificar la gestió comercial entre l’empresa client i l’SPA per aconseguir el màxim rendiment del concert.
  • Fer un seguiment i atenció del client que permeti fer les ampliacions del servei que calguin en el decurs de la relació comercial; se cerca la fidelització de l’empresa client.
  • Millorar les tècniques comercials i d’execució tècnica del servei.

Les principals causes que incideixen (és a dir, que els fan néixer, créixer o morir) en els contractes comercials concertats entre SPA i empresa client són:

  1. Motius externs a la gestió comercial i empresarial personalitzada:
    • Situació política i econòmica del país.
    • Les empreses competents en el sector.
    • La situació del mercat en general.
  2. Motius interns de l’SPA:
    • Política del personal contractat.
    • L’estil de gestió comercial de l’entitat.
  3. Motius basats en la millora contínua professional del tècnic de PRL:
    • Augment de coneixements tècnics comercials.
    • Actualització constant en matèria de PRL.
    • Increment de coneixements en cultura general.
    • Actitud davant del client.
    • Millora de les habilitats comunicatives interpersonals.
    • Motivació envers el treball professional.

Sempre queden coses per aprendre i actituds i aptituds a millorar.

Les relacions comercials entre SPA i empresa client s’estableixen, en general, a través de les comunicacions entre el tècnic de l’SPA i l’interlocutor de l’empresa client (sovint el propietari o gerent d’aquesta). Així, és recomanable establir una bona comunicació des de l’inici, tenint en compte que el tècnic de l’SPA ha de:

  1. Actuar amb amabilitat, cordialitat i educació.
  2. Ser empàtic amb l’interlocutor i la resta de persones treballadores de l’empresa client.
  3. Manifestar interès per les característiques de l’empresa amb una mirada atenta a les seves necessitats.
  4. Cercar la precisió i claredat en les explicacions per no avorrir l’interlocutor i facilitar-li la comprensió de la informació.
  5. Saber escoltar l’interlocutor de l’empresa client i estar atent a les seves explicacions i neguits.
  6. Planificar, preparar i estructurar cada entrevista.
  7. Convèncer mitjançant els arguments tècnics presentats amb seguretat.
  8. Complir amb els terminis i les planificacions acordades.
  9. Resoldre positivament les situacions imprevistes que es presentin.
  10. Mostrar confiança davant l’interlocutor de l’empresa client.
  11. Ser disciplinat i professional en les tasques establertes.
  12. Desenvolupar la capacitat per prendre decisions i tenir iniciativa en la gestió quotidiana.
  13. Respectar l’interlocutor de l’empresa client i valorar-lo, així com també tenir en compte la participació de la resta de persones treballadores de l’empresa client.
  14. Ser ferm davant l’interlocutor de l’empresa client per tal d’aconseguir una acció o decisió en matèria de PRL que afavorirà l’empresa i les persones que hi treballen.
  15. Estar motivat en les tasques realitzades, mostrar interès i sentir satisfacció per la professió com a tècnic de PRL.

La venda dels serveis de l’SPA sempre és una venda personal on la comunicació interpersonal, és l’eina principal per aconseguir-la. El tècnic de PRL ha de visitar les empreses client, mantenir el contacte (per telèfon, correu electrònic, xarxes socials, reunions presencials…) i coordinar-se amb l’interlocutor de l’empresa client durant tota la relació comercial. En aquest sentit, hi ha una sèrie d’elements que el tècnic de PRL haurà de tenir en compte.

Elements fonamentals de la relació comercial entre SPA i l'empresa client

A l’hora d’establir la relació hi ha quatre elements fonamentals que el tècnic de PRL ha de tenir en compte:

  1. Contacte inicial amb l’empresa client.
  2. Visites tècniques i comercials.
  3. Detecció de necessitats de l’empresa client.
  4. Seguiment de la relació amb l’empresa client.

El sector productiu i les activitats professionals que desenvolupen les empreses client poden ser tan diverses com sectors laborals diferents existeixen. Això comporta que el tècnic de PRL de l’SPA pugui trobar-se en escenaris de condicions de treball i cultura preventiva ben diversos en fer les seves visites a casa de l’empresa client.

Visitar el centre de treball de l’empresa client és una acció habitual dins una relació d’interès professional entre ambdues parts.

No es pot oblidar que la tasca del tècnic de PRL implica realitzar molts desplaçaments, ja que la majoria de les visites seran realitzades a casa de l’empresa client per la seva comoditat i també per la del tècnic de PRL. Aquest, coneixent en profunditat el centre de treball, els processos i els procediments productius, i tenint l’oportunitat de contactar amb els treballadors en els seus llocs de treball, pot exercir millor la seva tasca d’assessorament en matèria de prevenció de riscos laborals.

En la universitat del carrer s’aprenen més ràpidament les lliçons rebudes dels clients.

És gairebé impossible descriure rigorosament com han de ser aquestes visites tècniques i comercials, ja que en el seu desenvolupament hi incideixen nombrosos aspectes. Cadascuna és diferent de l’anterior i de la següent, de forma que al llarg de la vida professional d’un tècnic de PRL no existeixen dues visites comercials i/o tècniques iguals als centres de les empreses client.

Per aquesta raó, l’experiència individual en la realització de visites -com en tantes ocasions a la vida- té un gran valor en aquesta professió perquè de cadascuna de les situacions viscudes es pot aprendre quelcom que pot ser d’ajuda per a la propera visita.

No obstant això, comptar amb una estratègia per al desenvolupament de la visita és un primer pas per obrir les portes de l’eficàcia i la professionalitat de la tasca a realitzar com a tècnic de PRL d’un SPA. Per aclarir aquesta important qüestió no es pot oblidar que:

  • La visita entre ambdues parts està basada en el compliment dels interessos professionals comuns.
  • En tota relació comercial, qualsevol de les dues parts disposa de les seves pròpies estratègies i objectius.
  • Si durant la visita l’estratègia i els objectius de les dues parts tenen lloc dins del mateix marc de responsabilitat i honestedat no ha d’haver-hi cap problema perquè la relació sigui fructífera.

Més enllà hi ha un gran llistat d’aspectes que cal valorar en l’execució responsable de la tasca del tècnic de PRL com a assessor en matèria de seguretat i salut en el treball de l’empresa client. Es tracta d’un seguit de tècniques comercials i professionals que els tècnics de PRL han de tenir en compte en cada visita.

Llistat d'aspectes vinculats a les tasques del tècnic de PRL

  • Conèixer el desenvolupament d’una entrevista comercial i les fases per les quals travessa.
  • Utilitzar el llenguatge apropiat.
  • Saber escoltar activament i identificar les necessitats dels clients.
  • Analitzar les condicions de treball i acceptar realitats i situacions laborals diverses.
  • Ser didàctics en els assessoraments tècnics.
  • Atendre peticions i proporcionar solucions (tant en circumstàncies senzilles com en les més complexes).

Contacte inicial amb l'empresa client

El primer que ha de fer el tècnic és establir el contacte amb l’empresa client, ja sigui en persona, per telèfon o a través de mitjans telemàtics de comunicació (correu electrònic i xarxes socials).

L’objectiu és aconseguir una entrevista presencial per tal de fixar els punts del concert de l’activitat preventiva que cal triar d’entre tota la gamma de serveis que té l’SPA. El model de contracte concert de l’SPA és la base de la relació comercial, però hauria de poder adaptar-se a les necessitats particulars de cada empresa client. Per això, el tècnic ha de centrar-se a captar tota la seva atenció i generar l’interès adequat en aquest contacte inicial.

El tècnic de PRL compta amb diferents formes per obtenir aquest contacte inicial fructífer amb l’interlocutor de l’empresa client: per mitjans telemàtics, per contacte social o mitjançant un contacte de negocis.

El contacte per telèfon, per carta o a través de mitjans telemàtics de comunicació, una trucada telefònica o un missatge de correu electrònic són formes ràpides i econòmiques de programar una entrevista, però sempre cal tenir en compte quina crea un ambient més personal i directe. Sens dubte la que té lloc cara a cara és la que permetria una comunicació més fluida, però sovint és difícil d’aconseguir.

Els primers segons d’una trucada o els paràgrafs inicials d’un missatge escrit poden ser decisius per a la imatge de l’SPA i del tècnic que es pugui formar l’empresa client. Així, per tal de causar una bona impressió en aquest primer contacte convé ser amable, expressiu i clar, explicant el propòsit de la comunicació. A més, cal indicar la durada aproximada de la visita al seu centre de treball, fixar qui serà l’interlocutor principal i si calgués que alguna persona treballadora més de l’empresa hi estigués present durant l’entrevista inicial.

En el contacte social que el tècnic de PRL ha d’establir només en els pocs minuts inicials per crear una primera impressió positiva es pot establir o impedir una relació. La conversa breu i general durant el contacte social ha de captar l’atenció de l’interlocutor de l’empresa client i ha de crear un ambient relaxat i amistós que convidi a continuar la relació comercial.

El contacte de negocis és quan el tècnic de PRL passa del contacte social a informar i tractar els temes corresponents a la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals. En aquest moment ja posa les bases de les activitats de servei incloses en el contracte concertat amb l’SPA i que seran treballades al llarg de les visites programades entre l’empresa client i el tècnic de l’SPA.

Un cop iniciat el contacte amb l’empresa client tindrà lloc la primera visita de presentació, que és cabdal per determinar l’estil de relació que mantindrà el tècnic de PRL durant tot el concert comercial.

La presentació al client

La presentació al client és el punt de partença de la relació abans que el tècnic de PRL pugui fer les primeres preguntes per conèixer les condicions de treball de l’empresa client i posar-se en situació per atendre-la i començar l’assessorament en matèria de prevenció de riscos. No hi ha una durada determinada preestablerta d’aquesta presentació i cal ser flexible per adaptar-se a l’interlocutor de cada empresa client.

D’una banda, una presentació massa concisa predisposa negativament l’interlocutor, ja que es pot transmetre certa agressivitat en l’actuació per semblar massa precipitat i, per altra banda, una presentació massa dilatada en el temps dona lloc a la dispersió de l’atenció i l’interès per part de l’interlocutor, és a dir, serà més complicat centrar el tema de conversa.

L’objectiu de l’etapa de presentació és informar el client del motiu de la visita de la manera més general possible dins d’una atmosfera de cordialitat.

Deixant de banda la qüestió del temps de dedicació a la presentació, els aspectes més importants per al desenvolupament professional d’aquesta presentació serien:

  • Entrada, salutació formal encaixant les mans, contacte visual i somriure: en els primers deu segons, amb la salutació, cal transmetre la seguretat i el coneixement de l’ofici, l’estat d’ànim tranquil i confiat i el valor de l’altra persona com a interlocutor, i mostrar empatia. L’interlocutor de l’empresa client no és un desconegut complet, encara que sigui el primer contacte presencial, ja que haurem acordat per un altre mitjà la data de l’entrevista.
  • Presentació personal i lliurament de la targeta: seguint les normes més elementals de conducta, de forma breu i clara, el tècnic de PRL dirà el seu nom i el de l’SPA per al qual treballa. L’oferiment de la targeta de visita pot realitzar-se a l’inici o bé al final de la visita, en funció de com ho senti cadascú.
  • El tracte personal a l’interlocutor: en repetides ocasions caldrà adreçar-se a ell pel seu nom, així que es recomanable iniciar el tracte de vostè i pel cognom (amb la fórmula “senyor…” o “senyora…”, al davant) i canviar aquestes formalitats només si ell o ella així ho indiquen. El tracte de vostè pot estar socialment en desús, però encara trobem persones que ho consideren imprescindible en el món laboral per marcar distància pel seu nivell jeràrquic a l’empresa i pel nivell social, cultural o generacional, i només admeten de bon grat el canvi de tracte quan la seva relació amb l’altra persona ja mereix la seva confiança. Recordar correctament el tracte que cadascú desitja és tot el que s’hauria de fer en benefici d’una relació comercial sana i sense malentesos.
  • Posició dempeus o assegut: en alguns ambients o sectors laborals és habitual què l’interlocutor estigui dempeus; per exemple, al costat d’un mostrador, supervisant una zona, manipulant una màquina… En altres ocasions aquestes situacions no són tan freqüents, i el fet que l’interlocutor rebi el tècnic dempeus pot ser un símptoma evident de la seva manca d’interès per mantenir una entrevista en aquest precís instant. Sigui quina sigui la situació de cada moment, el tècnic de l’SPA ha d’assegurar-se que la visita s’està desenvolupant amb l’atenció suficient i en el lloc adequat. Normalment, les visites realitzades dempeus no assoleixin amb tanta rapidesa l’objectiu inicial.
  • El llenguatge corporal o no verbal: amb major o menor consciència sempre està present en les comunicacions, per això és cabdal que en la presentació el tècnic de l’SPA observi atentament el llenguatge no verbal del seu interlocutor i, alhora, vagi amb cura amb el seu propi per no cometre errades que malmetin la relació. Per exemple, ocupar un seient quan no s’ha estat convidat a seure o fer-ho en una posició massa relaxada i allunyada de l’interlocutor, o bé envair la taula amb els moviments de cos i els braços, manifestar tics (amb un bolígraf, amb el cap, amb els dits, amb les ulleres…) que distreguin l’atenció o portar calçat que provoqui molt soroll en trepitjar són mostres d’un mal ús del llenguatge no verbal. Tampoc cal obsessionar-s’hi, ja que la naturalitat en la manera d’actuar és el més convenient per a la relació i comunicació fluida.
  • Els temes de conversa: tot i que sens dubte el millor tema de la conversa és precisament el relacionat amb el treball i el motiu de la visita, a vegades, en aquesta etapa introductòria, a causa de notícies amb molta ressonància, o simplement perquè les persones, en certs moments, necessiten parlar i evadir-se de la realitat més immediata, apareixen temes llunyans a l’interès professional mutu. Aquests temes poden ser relatius a qüestions socials, econòmiques, polítiques, meteorològiques… És recomanable intentar només parlar en termes positius d’aquests altres temes que sorgeixin per evitar la predisposició negativa de l’interlocutor i reconduir al més ràpid possible la conversa cap als temes centrals de la visita. També és millor evitar aquelles frases introductòries que provoquin que el client tingui la impressió que forma part de la jornada rutinària del tècnic de l’SPA, com ara “Estava per la zona i he aprofitat per…” o bé “Em toca fer-vos la visita mensual…”. Tot i que pot ser cert, el client no té per què escoltar-ho, i el més beneficiós és que senti que ell és el centre d’atenció i la màxima responsabilitat del tècnic de l’SPA en aquell temps de la seva jornada laboral.

Per tal de desenvolupar un bon mètode de presentació cal tenir presents els següents elements:

  • Atenció, que s’ha de despertar en el client.
  • Interès i motivació pel que el tècnic de PRL està explicant.
  • Desig per treballar amb l’SPA i, concretament, rebre l’assessorament del tècnic de PRL.
  • Acció per portar endavant les propostes de les accions en matèria de prevenció de riscos.

Durant aquesta primera visita a l’empresa client, i un cop feta la presentació, el tècnic de PRL ha de descobrir les necessitats del client, seleccionar els serveis preventius específics més adequats per a ell i oferir-li els avantatges concrets del servei de prevenció aliè.

El tècnic de PRL no ha de recomanar el contracte del servei sense una completa identificació de les necessitats de l’empresa client. Per tant, el més convenient és que recopili la màxima informació sobre les característiques i les condicions de treball de l’empresa mitjançant l’establiment d’una comunicació efectiva fent les preguntes adients, com les mostrades en la taula.

Taula: Tipus de preguntes més habituals
PreguntesDefinicióUtilitatExemples
Per aconseguir informacióPreguntes generals específiques perquè el client doni una informació rellevant i bàsicaSovint és el principi d’una relació comercial Quants treballadors té l’empresa?
De prova Preguntes més específiques per descobrir i aclarir opinions del clientNecessitats d’informació més específica per comprendre plenament els neguits del client i poder proposar solucionsQuina imatge vol transmetre l’empresa en aspectes preventius i de seguretat?
De confirmació Preguntes pensades per saber si el client ha entès el missatge Després de cada presentació dels temes especificats Enteneu el perquè de les accions preventives?
De síntesi Preguntes establertes per aclarir la comprensió de les necessitats i les condicions del contracteDesprés d’haver presentat diversos elements per contractar Fem un resum de totes les activitats contractades?

Per evitar la formulació de preguntes innecessàries durant la visita és aconsellable que el tècnic de PRL hagi recopilat la major quantitat d’informació possible sobre l’empresa client abans de la primera reunió. D’aquesta manera, l’interlocutor comprovarà que el tècnic de PRL manifesta un interès real per l’activitat de l’empresa i no perdran temps -sempre valuós per a l’empresari- responent a un gran nombre de preguntes bàsiques. Naturalment, el tècnic de PRL ha de practicar l’escolta activa que li permeti definir i perfilar els aspectes a millorar i per tant aquells que requereixen d’una solució més immediata.

Al final, el tècnic de PRL podrà formular una recomanació personalitzada a l’empresa client, la més idònia per a les seves necessitats i que donarà lloc a les estratègies a seguir per tal de fer el compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals amb l’objectiu de:

  • Evitar o disminuir accidents, incidents i danys derivats del treball, així com les seves conseqüències humanes, econòmiques i legals.
  • Aconseguir llocs de treball segurs i saludables.
  • Augmentar la satisfacció de les persones treballadores afavorint el clima laboral positiu.
  • Incrementar la productivitat.
  • Millorar la competitivitat i la imatge d’empresa impulsant el desenvolupament del projecte empresarial.
  • Complir la legislació vigent en matèria de seguretat i salut laboral i evitar les conseqüències legals dels seus incompliments.

Visites tècniques i comercials

És imprescindible preparar bé la primera (sobretot, però també les següents) visita al centre de treball de l’empresa client. A continuació exposem alguns dels aspectes rellevants que cal tenir en compte en les visites tècniques i comercials i que incideixen significativament en com aquestes es desenvolupen:

Contactar amb l’interlocutor vàlid: és a dir, aquella persona que, per la seva posició jeràrquica, té els atributs per prendre una decisió sobre un servei o acció preventiva a realitzar en l’empresa. Sovint és el coordinador de PRL, però en moltes ocasions (quan cal fer accions més importants o bé que poden ser de caràcter delicat) la figura del coordinador quedarà substituïda per l’empresari, el gerent, el director, el cap de producció o la persona amb les característiques pertinents i adequades en cada cas. S’ha de tenir molt en compte amb qui s’està tractant per no tenir impediments per portar a terme les activitats preventives. De vegades, l’empresari pot tenir delegat el poder de decisió en el coordinador PRL, però en altres cops no, la qual cosa provoca negociacions més lentes i pausades. Per això és recomanable que, des de bon inici de la relació, es permeti que les persones amb càrrecs intermedis a l’empresa client puguin decidir portar a terme les accions preventives resultants planificades a partir de les avaluacions de riscos de l’empresa client.

Cartera de clients

El conjunt de clients que un equip de vendes té registrats en una determinada àrea es denomina cartera de clients. En el cas dels SPA, cada tècnic té la seva pròpia cartera d’empreses client, tant de clients actius, als quals assessora, com potencials, que poden arribar a ser reals.

Disposar de referències: un gran aval de la qualitat de l’SPA i de la vàlua del tècnic de l’SPA són sens dubte les referències que pugui aportar en la seva relació amb l’empresa client. Permeten l’apropament entre ambdós i són de gran ajuda per contactar amb l’interlocutor vàlid, ja que col·laboren a crear un clima de confiança a l’inici de la relació. D’aquí que sigui altament recomanable cuidar la cartera de clients dins d’un mateix sector d’activitats professionals en el qual es mou el tècnic de PRL.

Identificar les persones treballadores amb funcions de “filtre”: és a dir, cal valorar si l’interlocutor és l’adequat per portar endavant directament la relació amb l’SPA o si bé és una persona que atén visites comercials però sense cap capacitat de decisió en matèria preventiva a l’empresa. Les agendes professionals de gerents, empresaris i directors estan plenes de compromisos, tasques i reunions, per la qual cosa fan una tria selectiva meticulosa dels proveïdors externs als quals reben. Això fa que siguin molt exigents amb les visites, a les quals, sense una cita acordada formalment amb anterioritat −fins i tot a les empreses amb les quals tenen relació, com seria el seu SPA−, se’ls denega l’autorització a entrar.

Marcar objectius clars a cada visita: només així seran visites eficaces, ja que el tècnic de PRL ha d’anar a l’empresa client per diferents situacions, com per exemple obtenir informació en algun aspecte, intervenir en investigacions d’accidents, impartir formacions, fer avaluacions de riscos, formalitzar algun acord pendent o respondre a una petició urgent de l’empresa client, entre d’altres.

Compartir un ordre de la reunió/visita: sovint hi ha diversos temes a tractar, i en el temps de la visita es passa per diverses fases ben diferenciades les unes de les altres. Per exemple, no és d’estranyar que l’ambient pugui ser més tibant i fred en una visita centrada en la inspecció de maquinària o bé que sigui més relaxada si és per fer una formació gammificada que ha causat expectació entre les persones treballadores. Per això cal prendre consciència de quins són els temes a tractar, compartir-los i preparar la visita per anar conduint-la, subtilment i hàbilment, cap on ens pugui donar els resultats més positius d’una manera més ràpida i eficient.
Cada vegada que el tècnic de PRL fa una visita és important tenir preparat un ordre del dia o bé tenir ben treballat quins són els aspectes fonamentals que cal tractar i seguir els punts establerts. La realització d’una visita o entrevista ben preparada és molt important, ja que:

  • És el segell com a tècnic de PRL organitzat i responsable en les teves tasques.
  • Demostra al client la teva preocupació i rigor professional.
  • Permet mantenir el control de la reunió en els temes que vols tractar i en la gestió de temps dedicat a cadascun.

Ordre d'una visita per fer una avaluació de riscos d'un lloc de treball

  1. Presentació del tema que cal tractar: farem una avaluació de riscos del lloc de treball de mosso de magatzem.
  2. Situació en què es troba l’empresa: fins ara teníeu una avaluació general de riscos de tot el centre de treball.
  3. Argumentació legal a considerar: segons l’LPRL, l’RSP i l’RD 486/97, caldria que….
  4. Visita in situ de la situació tractada: després de llegir la fitxa del lloc de treball de “mosso de magatzem” haig de veure les condicions del lloc de treball per prendre dades reals (ambientals, dimensions, observar procediments de treball, entre d’altres) i parlar amb la persona o persones que ocupen aquest lloc per…
  5. Tancar la visita: un cop realitzada la presa de dades, us enviaré l’informe d’avaluació de riscos amb els resultats abans d’acordar una nova visita per assessorar-vos en la planificació de les mesures preventives que escaiguin.

Gestionar el temps: en primer lloc, un valor molt preuat a les empreses és la puntualitat, per això el tècnic de PRL ha de controlar bé el temps invertit en cada visita i que l’atenció a una empresa client no li faci arribar tard a la següent visita durant el mateix dia. Malauradament, en freqüents ocasions els interlocutors de les empreses client fan esperar el tècnic de PRL i el temps es demora per a aquests, la qual cosa té conseqüències en la planificació de la jornada. És important que el tècnic de PRL aprengui a esperar pacientment i aprofiti eficientment l’espera per avançar altres tasques i gestions de la seva agenda, com per exemple preparar altres visites, completar informes o documentació pendent, llegir revistes professionals o notes tècniques de prevenció o fer trucades professionals d’atenció a clients, sobretot avisant la següent visita si hi ha previsió de canvi.

Evitar visites imprevistes: una visita espontània −cosa que passa més freqüentment del que seria desitjable− no és tan efectiva com si hi hagués hagut una preparació adequada. Les visites imprevistes i sense preparació poden suposar una pèrdua de temps per al tècnic de PRL i per a l’interlocutor de l’empresa client, però, per sobre de tot, són un punt negatiu que tindrà en compte l’interlocutor de l’empresa client i que afecta el futur de la relació.

Fins aquí alguns dels aspectes generals que cal tenir en compte, encara que s’hi han d’afegir alguns de més específics, depenent de cada ocasió i, sobretot, de la finalitat concreta de cada visita tècnica i comercial: el nombre exacte de les persones que han d’assistir a la reunió, memoritzar el nom i la funció dels assistents, els acords de contracte que regeixen les relacions empresarials entre ambdues parts, els assumptes que pugui haver-hi pendents, preveure la informació i els materials oportuns que l’empresa client pugui sol·licitar durant la visita…

En la preparació de les visites tècniques i comercials s’ha de ser altament curós i no caure en la rutina, que despersonalitza el tracte i l’atenció oferts a l’empresa client. La visita comercial requereix un esforç important, des d’un punt de vista personal, i una despesa de recursos també significativa per a l’SPA. És convenient que el tècnic distribueixi equitativament el temps de dedicació a cada empresa client cercant la qualitat de cada visita i no la quantitat de visites realitzades.

Les visites que el tècnic de PRL ha de realitzar a l’empresa són per diversos motius: fer avaluacions de riscos (inicials, periòdiques, generals, de llocs de treball concrets…), fer formacions, elaborar plans d’emergència, prendre mesures d’agents contaminants i investigar accidents, entre d’altres. En aquestes visites es pot trobar en diversos escenaris més o menys complicats o bé urgents.

Exemples de visites

Un clar exemple d’una visita del tècnic de PRL a l’empresa client en un moment complicat per la gravetat de la situació seria quan s’ha produït un accident de treball (AT). Aquest ha de ser investigat com més aviat millor i és molt important -sempre que sigui possible- visitar el lloc o zona de treball on s’ha produït per tal de fer una reconstrucció dels fets ajustada a la realitat. El tècnic de PRL haurà de portar a terme la investigació de l’AT, i per això haurà de comprendre el procés de treball, els equips i les eines existents i emprats, i per això és interessant poder observar com es treballa habitualment al centre de treball. Podem analitzar-ne el següent exemple:

Investigació d'un accident de treball (AT)

El tècnic de PRL arriba a l’empresa client per portar a terme la investigació d’un AT ocorregut; hi ha una persona morta en el taller mecànic de la nau i l’expectació dels treballadors i la resignació d’aquests és enorme. El tècnic de PRL hauria de tenir coneixements específics en aquest camp d’investigació d’accidents.


El jutge de pau està realitzant la tasca d’aixecar el cadàver de la zona de l’accident. Són moments molt durs per als companys de la víctima. L’arribada del tècnic de PRL provoca un ambient hostil entre els comandaments intermedis i la direcció de l’empresa perquè, en un primer moment, el responsabilitzen de l’AT.


El mateix tècnic de PRL pot estar angoixat per la situació crítica que ha de viure. En aquests moments s’ha d’actuar de manera responsable i freda per tal de demostrar seguretat en les tasques a desenvolupar i realitzar una investigació de l’AT acurada i professional.


El tècnic de PRL no pot oblidar demanar diverses qüestions: si l’AT ha afectat un treballador de l’empresa o si procedeix d’una empresa de treball temporal (ETT), o si és un treballador de contracta o subcontracta. En aquest últim cas caldria la presència d’aquells empresaris de la cadena de contractacions que poguessin haver d’assumir posteriorment la responsabilitat. Altres dades que cal tenir en compte són per exemple si el treballador pertany a un col·lectiu d’especial protecció, quan i quina formació ha rebut i antiguitat a l’empresa, entre d’altres.


Després de recopilar totes les dades personals de la víctima i les pròpies de l’accident (des de la data d’aquest fins al tipus d’accident, el lloc, si hi ha testimonis i entrevistes realitzades a aquests), caldrà fer una descripció del lloc de treball i una descripció de l’accident. Un cop el tècnic hagi recollit la informació en el lloc de treball caldrà fer una anàlisi de les causes de l’accident obtenint unes mesures preventives i elaborar l’informe final amb totes les dades i informacions recapitulades.


Un informe d’AT requereix un seguiment posterior del lloc de treball afectat, un cop aplicades les mesures recomanades per valorar la seva eficàcia.

El següent exemple relata el cas que l’empresa client té coneixement que un dels seus empleats pateix una malaltia susceptible de ser considerada professional per estar tipificada en el quadre de malalties professionals (MP) i necessita investigar-la de manera immediata per un requeriment d’Inspecció de Treball.

És molt important que els tècnics PRL encarregats de fer la investigació d’una malaltia professional a l’empresa client tinguin coneixements específics en aquest sentit.

Visita urgent a casa del client

El tècnic de PRL encarregat de confeccionar l’estudi s’ha de desplaçar fins al lloc de treball i ha de recopilar tota la informació que consideri procedent. Tanmateix, ha de visitar altres llocs de treball de l’empresa que pugui haver ocupat la persona abans de detectar-li la malaltia, i ha de tenir en compte si les activitats desenvolupades es troben relacionades amb la malaltia diagnosticada, segons el que disposa el quadre legislatiu de malalties professionals.


La visita al lloc de treball ens ha d’ajudar a comprendre el procés de treball, els equips i les eines existents, les seves condicions d’utilització… És aconsellable, sempre que sigui possible, observar com es duu a terme el treball habitualment.


Els subjectes que poden estar implicats en el procés d’investigació són els següents:

  • L’empresari o les persones en qui aquest delegui.
  • El treballador que té la malaltia.
  • Tècnics de prevenció de riscos laborals.
  • Personal sanitari de vigilància de la salut.
  • Comandaments intermedis de l’empresa client.
  • Representants dels treballadors, delegats de prevenció o comitè de seguretat i salut.
  • Altres treballadors de l’empresa que puguin aportar dades rellevants. Aquest és el cas d’aquells treballadors que duen a terme habitualment les mateixes tasques que el treballador que pateix la malaltia, atès que poden oferir-nos una visió de “com s’executa el treball” que no sempre coincideix amb “com s’hauria d’executar”.

Detecció de necessitats de l'empresa client

Condicions de treball

Són el conjunt de les circumstàncies que es donen en l’entorn on es desenvolupa l’activitat laboral i que poden incidir en la salut del treballador entesa en els seus aspectes de benestar físic, mental i social.

Cada sector productiu laboral té unes característiques professionals i un entorn de treball similar, però cada empresa disposa d’unes condicions de treball determinades en els diferents llocs de treball, per la qual cosa és bàsic identificar les necessitats d’assessorament concret de cadascuna. Independentment d’això, els SPA s’organitzen i planifiquen les tasques en matèria de prevenció de riscos laborals, de manera general per a totes les empreses.

Més enllà de les necessitats particulars de cada empresa, de manera general, els SPA planifiquen la seva tasca al voltant de les tècniques preventives i especialitats següents:

  • Seguretat en el treball
  • Higiene industrial
  • Ergonomia i psicosociologia aplicada
  • Medicina en el treball

Es podria definir cadascuna d’elles de la següent manera:

  • La seguretat en el treball és el conjunt de tècniques preventives que tenen com a finalitat dur a terme accions que evitin els accidents de treball eliminant o reduint el risc d’accident en el seu origen. Està constituïda per un conjunt de coneixements, tècniques i procediments que tenen per objecte eliminar o disminuir els riscos que puguin ser capaços de provocar l’aparició d’accidents de treball i també eliminar o reduir les seves possibles conseqüències.
  • La higiene industrial és la tècnica no mèdica que té com a finalitat la prevenció de les malalties ocasionades en l’àmbit professional a través de l’estudi i l’avaluació dels agents contaminants que poden trobar-se en els ambients de treball. La higiene industrial estudia com l’ambient físic que envolta el treballador actua sobre la seva salut a través dels diferents contaminants (químics, físics o biològics), que provoquen malalties. Les activitats que la higiene industrial durà a terme seran identificar el/els contaminant/s nocius, avaluar la probabilitat que siguin perjudicials per als éssers humans, portar a terme les accions correctores si és convenient i fer-ne un seguiment periòdic.
  • L’ergonomia és la ciència aplicada de caràcter multidisciplinari que té com a finalitat l’adequació dels productes, els sistemes i els entorns artificials a les característiques, les limitacions i les necessitats dels usuaris per optimitzar-ne l’eficàcia, la seguretat i el confort. L’ergonomia, tècnica no mèdica, dissenya els llocs de treball, les màquines i els processos per tal que s’adaptin al treballador, de forma que siguin tan saludables, segurs, eficients i confortables com sigui possible.
  • La psicosociologia és la tècnica preventiva que s’encarrega de l’estudi de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el treball, i que poden donar lloc a factors de risc psicosocial.
  • La medicina del treball és la tècnica mèdica que estudia les malalties i els accidents que es produeixen com a conseqüència del treball.

Per això, el tècnic de PRL assessorarà les empreses client tenint en compte les disciplines preventives i la forma d’aplicar-les a les condicions laborals de cada empresa en concret; són la seva guia i eina principal per exercir la seva tasca professional.

A més, el tècnic de l’SPA tindrà presents les obligacions empresarials que estableix la normativa 31/95 de LPRL quan assessora i identifica les necessitats de les empreses client. Aquestes obligacions són:

  • Integrar les actuacions de prevenció de riscos laborals dins del sistema de gestió general de l’empresa al mateix nivell que l’activitat productiva, de qualitat, mediambiental, comercial…
  • Dissenyar i implantar un pla de prevenció, entès com un sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals, com a instrument d’integració.
  • Avaluar els riscos laborals a què estan exposats els treballadors i planificar l’activitat preventiva que es deriva d’aquesta mateixa avaluació.
  • La deguda formació i informació dels treballadors en matèria de seguretat i salut laboral, perquè estiguin en condicions de conèixer els riscos a què estan exposats en el seu lloc de treball i poder combatre’ls, així com perquè puguin col·laborar amb l’empresari en la millora contínua de les activitats de l’empresa en general.
  • La consulta i participació dels treballadors en totes aquelles qüestions relacionades amb la seguretat i salut laboral en l’àmbit de l’empresa.
  • Oferir la vigilància de la salut, la qual s’ha de desenvolupar en els termes establerts i amb condicions fixades per la llei.

Per tant, pel que fa a la detecció de necessitats de l’empresa client, el tècnic de PRL anirà comprovant quines d’aquestes obligacions està complint i quines no, com les compleix i com se’n pot millorar el compliment per tal de garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores de l’empresa i fer-ne l’assessorament personalitzat adequat.

Habitualment, una de les dificultats recurrents a les empreses client és com integrar la prevenció de riscos laborals en els seus sistemes de gestió i de treball. Acostuma a generar resistències per part de gerència i dels treballadors en general. Per aquesta raó és important conèixer l’estructura de l’empresa, el producte o servei, els processos i procediments de producció, la metodologia de treball i les motivacions de tot l’equip per poder proposar i acordar com integrar la gestió de la prevenció i fomentar la cultura preventiva a l’empresa.

Cada empresa o organització disposa d’un sistema i metodologia de treball diferent. El tècnic de PRL ha de ser capaç de distingir i personalitzar el tracte i l’atenció oferts a cada client amb les seves característiques concretes a partir de les necessitats identificades per poder fer l’assessorament preventiu idoni (figura).

Figura Factors amb què treballa el tècnic de PRL.

Seguiment de les empreses client

Cada empresa client estarà d’una manera o d’una altra en l’agenda diària del treball del tècnic de PRL: pensant en la seva situació, parlant amb l’interlocutor, preguntant per tasques pendents i/o per accions realitzades, per la salut i seguretat dels treballadors, pels canvis que hi pugui haver de màquines i processos de treball… Cal mantenir una bona relació amb ell, és molt important que l’empresa client sàpiga que el tècnic de PRL hi és i fa la seva feina d’assessorament d’una manera professional i totalment responsable.

Una vegada que la necessitat, en general, ha estat identificada, el fet de comprendre l’empresa client proporciona al tècnic de PRL informació detallada del que voldrien fer o planificar. No sempre les necessitats són expressades per les empreses client; de vegades només les identifiquen com a necessitats quan les troben a faltar. Les percepcions que les empreses client tenen del contracte concertat un cop signat poden generar unes expectatives diferents del que en realitat han contractat. No és convenient discutir les expectatives, sinó gestionar-les (a través dels preus, la documentació, la publicitat, la informació o formació), perquè comprenguin bé el servei que han contractat.

Resumint, en el seguiment de les empreses client, el tècnic de PRL:

  • No ha de confiar que l’interlocutor expressarà les seves necessitats.
  • No ha de deixar d’insistir en la formulació de preguntes per identificar les necessitats.
  • No ha de lluitar contra les percepcions o expectatives dels clients,
  • Ha de gestionar el seguiment per tal de trobar solucions i respostes a les necessitats identificades.

No obstant això, cal trobar la forma de fer un seguiment i mantenir una comunicació fluida, però sense acabar sent vist com una molèstia que interromp constantment la seva activitat empresarial. Per aquesta raó, els tècnics PRL poden fixar-se en algunes qüestions que ajuden en la tasca de seguiment, com ara:

  • Els temps establerts en les accions anuals contractades.
  • La satisfacció en el compliment de la planificació establerta.
  • Quantificar el temps de resposta de queixes i/o peticions.
  • Reconèixer i considerar els suggeriments.
  • El nombre de formacions realitzades.
  • El tracte obtingut en les retroalimentacions de les comunicacions amb l’interlocutor.
  • El nombre de visites realitzades a l’empresa client.
  • Com és el contacte amb l’interlocutor i/o coordinador PRL assignat per l’empresa client.

El seguiment de les empreses client és un element molt valuós de la relació comercial, tant per a les empreses i el tècnic de PRL i el seu desenvolupament professional com per a la gestió qualitativa de l’SPA, que, com a empresa de serveis que és, cerca la satisfacció i atenció del client com a estratègia de gestió empresarial.

Per donar un assessorament adequat és essencial estar en contacte amb el client d’una manera periòdica.

Gestió de servei al client (CRM)

Don Peppers & Martha Rogers són els empresaris nord-americans propietaris d’una consultoria de gestió centrada en el client i considerats com una gran autoritat en CRM gràcies a les seves publicacions i programes informàtics desenvolupats per a aquest tipus de gestió. Aquesta és la seva web: www.peppersandrogersgroup.com.

No podem oblidar que un dels principis bàsics del màrqueting actual és la gestió de servei al client (en anglès, customer service management, o CRM) que consisteix a crear una estratègia comercial orientada a la satisfacció i fidelització del client. Per això cal obtenir informació dels clients des de tots els canals possibles (punts de venda, correus electrònics, trucades telefòniques, internet, bases de dades…) i establir una relació personalitzada amb cadascun. Aquesta gestió CRM comporta una dedicació específica a la gestió de les incidències per tal de millorar la satisfacció del client.

L'organització de l'agenda del tècnic de PRL de l'SPA

Tothom disposa del mateix temps, 24 hores al dia; la gestió del temps que fa cadascú és el que marca la diferència per obtenir la màxima eficàcia per a la realització de les tasques diàries. Avui dia, amb la quantitat de tasques i activitats que formen part de la nostra vida professional i personal, disposar d’una agenda -en format tradicional o electrònica- és la base per a la correcta administració del temps, la planificació de les tasques pendents i la seva posterior realització.

Controlar, dirigir, decidir i marcar la manera com gestionar les tasques i com les realitzem és la part que correspon a tot professional. La sistematització de les tasques del tècnic de PRL és quelcom que cal fer des del primer moment, ja que, a mesura que incrementa la cartera d’empreses client, haurà d’existir una major control de temps de dedicació a cadascuna.

En el lloc de treball del tècnic de PRL d’un SPA és indispensable crear una agenda ben organitzada amb la distribució del temps necessari per a cadascuna de les seves activitats diàries dins la jornada laboral. Seguir-la amb rigor forma part de les funcions i responsabilitats de l’exercici de la seva professió. Cadascú optarà per una forma o una altra d’ordre, però hi ha una sèrie d’elements que han de constar-hi pel fet de ser comuns a la majoria de tècnics PRL que treballen en un SPA; són els següents:

  • Planificació dels dies dedicats a tasques administratives (relacionades amb la documentació de les empreses).
  • Planificació de dies de ruta i desplaçaments (visites tècniques i comercials a les empreses client).
  • Dates de reunions i altres accions internes de l’SPA, com seria l’organització de tasques compartides amb altres tècnics PRL integrants de l’equip de l’SPA.
  • Assumptes pendents per ser tramitats amb les administracions públiques.
  • Respostes a sol·licituds de clients i enviament d’informació.
  • Llista de tasques pendents, fora de contracte, que es troben en tràmit de tancament per ser incloses en el concert.
  • Llistat de trucades telefòniques pendents.
  • Seguiment de les planificacions preventives de les empreses client. És molt important establir una planificació anual de totes les tasques a realitzar en l’empresa client de forma consensuada perquè posteriorment puguin formar part de la memòria anual que l’SPA ha de lliurar a l’Administració laboral.

En la primera entrevista s’han hagut d’establir i anotar les dates que a l’empresa client li aniria millor per fer totes les tasques anuals contractades, entre elles les visites periòdiques oportunes i les revisions mèdiques dels treballadors de l’empresa, si s’escau i forma part del concert contractat.

Per altra banda, tota la resta d’assumptes que vagin sorgint anualment, i s’hagin d’incorporar a les agendes, s’hauran d’acordar amb l’interlocutor de l’empresa client, el coordinador de prevenció designat per l’empresa o bé el mateix empresari o gerència. Aquest és el motiu pel qual és necessària la comunicació fluida, clara i directa que s’ha d’aconseguir a partir del contacte i el seguiment periòdic amb l’interlocutor de l’empresa client. I aquesta periodicitat de contacte (trucades, correus electrònics, visites, xarxes socials) ha de ser present a l’agenda professional del tècnic de PRL, atesa la quantitat d’empreses client que formen part de la seva cartera comercial.

Planifiquem un sistema de comunicació amb les empreses client adaptat a cadascuna, i basat en reunions i trucades periòdiques.

Aquestes comunicacions poden tenir una periodicitat determinada en funció del tipus d’empresa client i de les tasques contractades per cadascun d’ells.

El contacte amb cadascun dels integrants de la cartera de clients és primordial en els serveis professionals, i sovint és relegat a segon terme davant del ritme vertiginós de gestió laboral diari. Segurament no quedarà prou espai a les agendes per fer reunions o visites mensuals amb totes les empreses client, però cal ser conscients de no perdre el contacte amb ells. Una trucada sense motiu aparent és útil per diversos motius:

  • Conèixer l’estat d’ànim del client.
  • Tenir un control de les accions que s’han de realitzar.
  • Conèixer el nivell de satisfacció amb el servei.

Per tant, el tècnic de PRL ha de mantenir una agenda actualitzada dels dies i la forma de contactar (trucada, correu electrònic, visita…) amb cada empresa client de forma periòdica i planificada. Així, tant l’empresa client com el tècnic de PRL seran conscients del control i seguiment que es fa i de la importància de les accions preventives que cal fer en l’empresa. Aquests contactes permeten concretar aspectes a millorar, i si és el cas cal no deixar passar massa temps entre aquesta comunicació i la següent.

Quan més control tinguem del temps, millor gestionarem l’estrès laboral.

El perfil professional del tècnic de PRL d'un SPA

Perfil laboral o professional

És la descripció del conjunt de capacitats i competències que identifiquen la formació que ha de tenir una persona per dur a terme unes funcions i tasques d’una determinada professió o lloc de treball.

Actualment, els serveis de prevenció aliens (SPA) cerquen perfils professionals de tècnic de PRL molt complets, ja que necessiten persones amb competències tant relacionades amb la prevenció com amb l’àmbit comercial. Les primeres serien les competències tècniques adquirides com a tècnic intermedi o superior de PRL, i les segones serien les competències de major caire transversal, tot i que també es podrien adquirir tècnicament en la formació professional com a tècnic comercial de màrqueting.

Competències professionals

Són totes aquelles habilitats i aptituds que tenen les persones i que els ajuden a desenvolupar una feina de forma reeixida.

A més, avui dia totes les empreses i organitzacions (incloent-hi les entitats acreditades com a SPA) busquen nous valors en el personal professional que pensen incorporar als seus equips de treball.

Valors que busquen les empreses

Responsabilitat, iniciativa, creativitat, flexibilitat, disponibilitat, ganes d’aprendre…

Tot plegat, perquè l’objectiu per a les organitzacions ja no és només tenir clients, sinó que ha passat a ser arribar a satisfer i fidelitzar clients cada vegada més exigents i selectius per retenir-los el major temps possible en la línia de l’estratègia de màrqueting CRM.

Per aquesta raó, el perfil professional del tècnic de PRL que cerquen els SPA conté tres aspectes bàsics: saber fer, saber estar i voler fer. D’aquests tres elements, un dels més valorats és el tercer: saber comportar-se, tenir actituds positives i voluntat per exercir la professió de forma competent (encara que no es poden deixar de banda els dos primers, és clar!).

No es pot pretendre ser un bon professional del sector de la PRL sense el coneixement teòric i procedimental de les tasques assignades com a tècnics, tenir la capacitat d’organització i gestió del temps i al mateix temps disposar de les habilitats comunicatives i de relació imprescindibles en el tracte amb les empreses client. Així mateix, és important mantenir una actitud positiva envers la professió i un interès engrescador per la millora contínua en el desenvolupament i l’exercici de la professió com a tècnic.

Diversos estudis de l’àmbit dels recursos humans demostren que les persones amb un alt nivell d’optimisme i amb una clara actitud positiva tenen un gran rendiment dins les seves empreses i són ben valorades per companys i superiors.

Aspectes de "saber estar" i "voler fer"

El tècnic de PRL es troba en un constant contacte amb altres persones; de fet, és molt habitual el contacte amb els diferents clients durant el desenvolupament de les tasques assignades dins l’SPA. Per tant, els aspectes relacionats amb el comportament social i l’actitud s’han de tenir molt en compte. Hi ha diferents factors que hi intervenen:

  • La imatge personal és important per a l’exercici de la professió, ja que ha de ser una imatge correcta que encaixi amb l’entorn laboral i social però que al mateix temps sigui part natural de la nostra forma de ser. Tenir cura de la higiene personal, la discreció en el vestir i moderar l’ús de signes externs (com piercings i tatuatges, maquillatge o bijuteria extrema, per exemple) són aspectes generalment apreciats per la gran majoria de les persones amb qui cal establir un contacte directe. El tècnic de PRL és un professional a qui importa i preocupa la salut i la seguretat de les persones, la qual cosa ha de transmetre amb la seva imatge personal. També inclou el vehicle amb el qual arriba a les visites, que ha de presentar un bon estat de manteniment mecànic.
  • El protocol i l’atenció: és convenient conèixer les diverses situacions en què hi ha uns protocols laborals i socials establerts i en els quals s’ha de desenvolupar la tasca com a tècnic de PRL. Conèixer les regles del protocol i de cortesia de l’empresa client contribuiran a crear un agradable ambient de treball amb els diferents interlocutors, persones que poden tenir un alt càrrec en l’empresa, per exemple.
  • La discreció i el respecte: la persona que actua amb discreció i respecte és corresposta, de manera natural, amb la mateixa moneda. Al contrari, la persona que jutja o critica negativament als altres rep el mateix tracte. Al final, pel petit cercle laboral en el qual es mouen els tècnics PRL tot s’acaba sabent. No parlar malament de ningú és la millor manera d’assegurar-se un llarg futur en un mateix sector, perquè fa merèixer la confiança de moltes persones que coneixen els valors de la discreció i el respecte cap als altres.
  • Els equips i les eines de treball: han de reforçar la imatge personal i l’actitud positiva envers la feina, perquè denoten el sistema de treball com a tècnic de PRL organitzat, responsable i curós. Portar un dispositiu electrònic (tauleta digital o ordenador personal) amb aplicacions de gestió de les empreses client en cada visita per fer les anotacions i actualitzacions pertinents seria un bon exemple. Això sí, amb una pantalla inicial amb les icones ben endreçades!

Aspectes de "saber fer": la relació interpersonal

La cartera comercial d’un tècnic de PRL d’un SPA conté les empreses client que l’SPA ha adjudicat al tècnic (o bé aquest ha anat aconseguint amb la seva tasca comercial) i les empreses client potencials. L’assessorament tècnic en matèria de PRL que ha d’oferir segons el contracte comercial de concert de serveis que mantinguin SPA i empresa client comporta relacionar-se amb moltes persones de diferent nivell social i cultural que alhora exerceixen diferents càrrecs a l’empresa, sovint d’alt nivell jeràrquic. Per això és imprescindible disposar i millorar les habilitats comunicatives i de relació interpersonal (formen part del saber fer).

En l’actualitat, la relació entre les persones en l’àmbit professional es veu sotmesa a constants erosions motivades per les presses, pels interessos propis i per l’increment de les exigències en les negociacions, entre altres factors. No obstant això, no es pot oblidar que hi ha dos aspectes que sobresurten en una relació o en el tracte entre dues persones: la confiança i la comunicació. Aspectes aparentment simples, però amb un enorme valor per cimentar tota relació professional.

El tècnic de PRL ha de saber comunicar de forma tècnica i argumentada, generant un clima de confiança adequat per implementar les mesures de prevenció de riscos laborals a l’empresa client. A mesura que millora la comunicació i augmenta la confiança entre el tècnic i l’interlocutor principal de l’empresa client creix el respecte recíproc entre les persones implicades, la qual cosa ajuda a garantir la continuïtat de la relació comercial entre SPA i empresa.

El valor de la confiança entre les persones és un aspecte que es va guanyant a mesura que passa el temps.

Alguns dels aspectes claus que cal tenir en compte per guanyar la confiança del client són:

  • Fer un continu i estricte seguiment dels assumptes o les condicions pactades durant tota la durada de la relació. La confiança es guanya dia a dia, complint amb els compromisos i pactes establerts, encara que de vegades les condicions i el contingut dels contractes concertats tenen un paper molt rellevant en aquest sentit.
  • Acompanyar en els moments difícils. Com a tècnics de PRL assignats a l’empresa cal afrontar situacions complicades davant de l’empresa client. Trobar la millor manera de solucionar el problema amb implicació professional, rigorosa i responsable -per molt delicada que pugui arribar a ser la situació- acabarà per revertir en un increment de confiança, respecte i estima de l’empresa client.
  • Tenir cura de l’adequat assessorament sol·licitat, ja sigui un requeriment de la inspecció de treball o una consulta sobre una situació particular de l’empresa client. Com a tècnics PRL cal assessorar-la amb la màxima diligència i preparació en tot allò que inclou el contracte concertat. L’empresa client valora que, a banda de tenir un tècnic de PRL assignat per fer les accions preventives acordades en el contracte, l’assessora quan el necessiten.
  • Estar disponible per ajudar o col·laborar, puntualment si es requereix. De vegades, l’empresa client pot requerir una ajuda puntual, i per això s’ha d’intentar, en la mesura del possible, ajudar-la, sempre vigilant de no erosionar els interessos de l’SPA. Les situacions puntuals no tenen per què crear precedents.

Com a tècnics de PRL designats de l’SPA a l’empresa client hem de disposar de la facilitat d’expressió necessària per comunicar-nos i fer-nos comprendre adequadament. També és important que tinguem un bon nivell d’escolta activa, una cosa que pot semblar quotidiana i a l’abast de tothom, però que en realitat cal ser perseverant per posar-ho en pràctica en totes les relacions interpersonals. A més, el domini del llenguatge i el seu ús correcte és un element imprescindible per a una bona comunicació. S’ha de parar atenció al fet que el llenguatge és ple de polisèmies i ambigüitats que cal dominar per evitar malentesos i situacions negatives.

Recomanacions sobre l'ús de les paraules en la comunicació interpersonal amb l'empresa client

  • Evitar les paraules negatives: l’ús continuat de l’adverbi de negació no, entre d’altres amb aquest mateix significat, com podria ser problema, rebuig, catàstrofe, ruptura
  • Reduir l’ús d’adjectius: els adjectius intensifiquen la sensació de subjectivitat restant l’objectivitat o imparcialitat necessàries a una conversa tècnica argumentada d’àmbit professional. Per exemple: gran, petit, increïble, dolent
  • No fer servir mai superlatius, que representen una pèrdua de valor dels arguments tècnics. Per exemple: seguríssim, boníssim, fortíssim, rapidíssim
  • Defugir adverbis o altres paraules extremes, que denoten posicions negatives i rígides que no admeten correcció ni terme mitjà. A més, limiten en excés els matisos durant l’exposició tècnica i poden ser els causants que la conversa esdevingui agra i de l’enduriment de les posicions de cadascuna de les parts. En són algun exemple: tot, res, mai, sempre, cent per cent
  • Evitar les falques repetides a l’inici o al final de les frases, perquè perjudiquen la comunicació, distreuen el receptor i poden arribar a ser molestes. Com per exemple: M’entens?, ok, val, no?, oi?.

El tècnic de PRL ha d’usar els termes específics del llenguatge cientificotècnic i normatiu de la prevenció de riscos laborals en el seu discurs i diàleg amb l’interlocutor de l’empresa client. Però fixar-se només en l’ús d’aquest llenguatge tècnic no significa establir una comunicació fluida amb l’interlocutor de l’empresa client. Per exemple, una presentació impersonal i distant, amb falta d’entusiasme o motivació, i en la qual es percep que els tècnics PRL no està implicat en el que diu o bé no creu el seu propi discurs, no tindrà una repercussió positiva en la relació.

Alguns estudis indiquen que les paraules representen un petit percentatge del global de la comunicació (al voltant d’un 7 %) i que la resta es troba en els altres elements, com el to de veu, el ritme en parlar, la vocalització, i similars; fins i tot, molts autors asseguren que més del 50 % de la comunicació rau en el llenguatge no verbal.

La comunicació oral sempre va acompanyada d’altres elements de la veu (entonació, ritme, vocalització..) i del llenguatge no verbal (gestos, expressions facials, mirades…); per tant, hi ha d’haver coherència entre ells.

La personalitat i el tarannà de cadascú com a tècnics PRL es manifesten a través dels elements de la veu i el llenguatge no verbal que formen part de la comunicació. A banda, hi ha altres elements que cal tenir en compte en la comunicació oral i que aporten un sentit global al conjunt del discurs:

  • El to de veu: mitjançant el to s’expressen les emocions i sensacions, els desitjos i temors, la inseguretat, la confiança… Quan les paraules van acompanyades d’emocions adients a la situació, la seva repercussió i efectivitat augmenta.
  • La claredat i articulació: implica major o menor grau de netedat i transparència del llenguatge i permet expressar-se amb determinació i franquesa, o dificultar la comprensió i generar monotonia i confusió quan no hi és present.
  • El ritme i velocitat: és la manera periòdica i simètrica de produir els sons en parlar i elaborar discursos que provoca un ordre determinat. S’ha de buscar crear un ritme adequat a cada situació comunicativa (en una entrevista, en una formació, en una reunió…) per aconseguir un discurs dinàmic i equilibrat (ni massa ràpid ni lent, ni entretallat…) que generi una bona impressió a l’interlocutor. Els diferents ritmes d’expressió (lents o ràpids) tenen cadascun d’ells els seus avantatges i els seus inconvenients (vegeu la taula i la taula).
Taula: Persona amb ritmes d’expressió lents
Punts fortsPunts febles
Augmenta la seva capacitat per escoltarNecessita més temps d’anàlisi i reacció en situacions imprevistes.
Avança lentament en les negociacions però sense retrocés.Poden transmetre certa agressivitat o malestar si la situació els porta a passar a un temps més ràpid.
Normalment no cauen en grans errors.L’aportació de solucions sol ser lenta en situacions marcades per la urgència.
Aporten solucions eficients.Poden tenir dificultats per tancar acords quan s’arriba al final de la negociació amb presses o fora del límit de temps establert.
Generen confiança.
Transmeten la informació justa en cada cas.
Harmonitzen amb clients amb temps lents i mitjans.
Taula: Persona amb ritmes d’expressió ràpids
Punts fortsPunts febles
Poden passar amb certa facilitat a ritmes mitjans o lents per reflexionar o aclarir alguns dels punts del missatge oral. Poden transmetre agressivitat i manca de tacte amb certa facilitat.
Es desenvolupen bé davant de situacions complicades.Transmeten més informació de la que és necessaria.
Generen motivació i accióEn les negociacions es produeixen avanços i retrocessos.
Aporten solucions ràpides a problemes inesperats.Capacitat per escoltar limitada.
Harmonitzen amb clients de temps ràpids o mitjansGeneren errors amb certa freqüència.
Tenen facilitat per arribar a acords quan existeixen temps limitats.
  • La mirada: té gran poder expressiu i s’ha d’usar amb naturalitat per generar complicitat i fer sentir còmodes els interlocutors, sobretot quan el tècnic de PRL recull informació de l’empresa client preguntant a les persones que hi treballen sobre el seu lloc de treball i les seves activitats.
  • Els gestos i moviments corporals: les expressions facials, les postures que adquireixen els braços i les mans en parlar, fins i tot la forma de caminar, seure o estar dempeus expressen emocions i estats d’ànims. Per exemple, un gest amable del tècnic de PRL, com un somriure, convida a l’acceptació i aporta tranquil·litat a les comunicacions mantingudes després d’un accident de treball. El tècnic de PRL ha de procurar que la seva expressió corporal mentre assessora aporti seguretat i credibilitat a la comunicació.

Un bon comunicador acostuma a tenir una bona expressió corporal, i això l’ajuda a tenir èxit. Una persona molt rígida no és capaç d’estar amb naturalitat davant d’un receptor i això dificulta la comunicació entre les dues parts implicades. Per tant, hem de tenir una bona connexió amb el nostre propi cos.

A banda d’aquestes consideracions sobre els aspectes competencials que cal tenir en compte en el perfil professional del tècnic de PRL d’un SPA no es poden deixar de banda dos conceptes clau en el desenvolupament de qualsevol activitat professional: el talent i la motivació personal per la professió que s’exerceix. Treballar aquests dos aspectes pot ser un element diferenciador beneficiós en el mercat laboral actual, atès que els SPA cerquen tècnics PRL polivalents en la relació amb les empreses client.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats