L'impost sobre activitats econòmiques i l'impost sobre el valor afegit

Tot i que les darreres modificacions han originat la reducció de persones obligades a tributar per aquest concepte, l’impost sobre activitats econòmiques continua essent un dels impostos que afecten l’activitat empresarial.

L’impost sobre activitats econòmiques és un tribut que gestionen els ajuntaments.

Seguint el concepte d’IAE, veiem que és un tribut que grava les activitats econòmiques pel sol fet de dur-les a terme. Entre les seves característiques principals trobem les següents:

• És directe.
• És real: no té en compte les situacions personals del subjecte passiu.
• És periòdic: la periodicitat coincideix amb l’any natural.
• És municipal: els ajuntaments el gestionen i, tot i que l’Estat estableix mínims, poden establir recàrrecs.
• És obligatori: per als ens locals.

Entre les normatives aplicables principals trobem:

• Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
• Reial decret legislatiu, de 28 de setembre, pel qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques.

El fet imposable de l’IAE és el simple exercici d’activitats empresarials, professionals o artístiques.

Ara bé, com que l’IAE és un impost relacionat amb l’activitat que es realitza, cal tenir present que, a efectes de l’impost, no s’inclouen com a fet imposable les activitats següents:

• L’alienació de béns de l’actiu fix de les empreses, que hagin figurat degudament inventariats com a tals en l’immobilitzat amb més de dos anys d’antel·lació a la data de transmissió, i la venda de béns d’ús particular i privat del venedor, sempre que els hagi utilitzat al llarg del mateix període de temps.
• La venda dels productes que es reben com a pagament de treballs personals o serveis professionals.
• L’exposició d’articles amb la finalitat exclusiva de decoració o ornament de l’establiment.
• Quan es tracta de venda al detall, la realització d’un sol acte o operació aïllada.

Es consideren subjectes passius d’aquest impost les persones físiques o jurídiques i les entitats com les herències jacents, comunitats de béns i altres que no tinguin personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat, susceptible d’imposició, sempre que duguin a terme al territori nacional qualsevol de les activitats que donen lloc al fet imposable.

La Llei reguladora de les hisendes locals determina una sèrie d’exempcions de compliment obligat per a les entitats locals dins de l’Estat, resultant exempts de l’impost amb caràcter general:

• L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, com també els seus organismes autònoms.
• Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat a territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què tingui lloc l’activitat.
• Les persones físiques, i els subjectes de l’impost de societats, les societats civils i les entitats com les herències jacents, comunitats de béns i altres que no tinguin personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat, sempre que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 €.
• Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social.
• Els organismes públics de recerca, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus finançats amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública, i els que estan en règim de concert educatiu.
• Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencial i de treball per a l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de minusvàlids.
• La Creu Roja Espanyola.
• Els subjectes passius als quals sigui d’aplicació l’exempció en virtut de tractats o convenis internacionals.

Per determinar l’import a pagar hem de determinar la quota tributària. Aquesta es basa en indicadors propis de cada activitat i es corregeix mitjançant coeficients de ponderació (en funció de la xifra de negoci), el coeficient de situació (en funció de la categoria de la zona on hi ha el negoci) i per les bonificacions que s’estableixin.

La quota tributària és la resultant d’aplicar les tarifes de l’impost i els coeficients i les bonificacions que preveu la llei i, si escau, acordats per cada ajuntament i regulats per les ordenances municipals.

Les tarifes de l’IAE inclouen:

• La descripció i el contingut de les diferents activitats econòmiques classificades en activitats empresarials, professionals i artístiques.
• Els elements tributaris que determinen la quota per a cada activitat. Entre aquests en podem trobar uns quants, com el nombre d’obrers, la potència instal·lada, la superfície del local, etc. En funció d’aquests indicadors, doncs, trobarem la quota mínima.

Font: AEAT

En la figura podem veure la pàgina del model de declaració de l’IAE en què es recullen dades sobre els elements tributaris que condicionen la quota de l’impost.

Entre aquestes quotes mínimes veurem que n’hi ha de diferenciades en funció de l’àmbit d’activitat de l’empresa (municipal, provincial o nacional).

El coeficient de ponderació, que podem veure a la taula, és un índex que s’aplica (multiplicant per la quota mínima) per diferenciar la quota en funció de la xifra de negocis del subjecte passiu. En la taula 1 trobem un exemple de coeficients de ponderació.

Un cop modificades les quotes de l’impost en multiplicar pels coeficients de ponderació, aquestes s’han de corregir multiplicant pel coeficient de situació, sempre que l’empresa utilitzi un local i els ajuntaments ho hagin establert. En funció de la categoria de la zona el coeficient serà un o un altre. En la taula podem veure el coeficient de situació de Barcelona.

En la figura podem veure la pàgina del model de declaració de l’IAE, en què es recull informació sobre els locals de l’empresa.

Font: AEAT

La llei determina dos tipus de bonificacions, que normalment s’expressaran amb un percentatge sobre la quota:

• Les obligatòries, que han d’aplicar tots els ajuntaments.
• Les potestatives, que poden aplicar tot i que no són obligatòries.

Entre les obligatòries trobem les que s’han d’aplicar a les cooperatives i també les seves unions, federacions i confederacions en els termes establerts en la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives. Han d’acreditar la seva inscripció en el registre de cooperatives.

Entre les bonificacions potestatives, trobem la que s’atorga per cinc anys a empreses que en fa dos que han començat la seva activitat. En qualsevol cas, aquestes s’han de preveure dintre les ordenances fiscals.

Una de les peculiaritats d’aquest impost és que, tot i ser municipal, l’Administració de l’Estat intervé trametent el cens d’empreses als ajuntaments.

El període impositiu coincideix amb l’any natural, excepte quan es tracta de declaracions d’alta, cas en el qual anirà des de la data d’inici de l’activitat fins al final d’any natural.

Pel que fa a la meritació, l’impost es merita el primer dia de l’any natural i el pagament és per tot l’any. En casos d’inici d’activitat o fi d’activitat amb l’any natural iniciat, s’aplica una proporció de la quota en relació amb els trimestres pendents. Si és cessament de l’activitat, es pot demanar la devolució de les quantitats pagades corresponents a trimestres en què no es desenvolupi l’activitat.

La matrícula de l’IAE està constituïda pels cens dels subjectes passius que exerceixin activitats econòmiques i no estiguin exempts de l’impost. Els subjectes passius han de fer una declaració censal d’alta de l’impost, incloent tots els elements que determini la quota. Tanmateix, els subjectes passius han de trametre qualsevol variació que es produeixi respecte a les activitats gravades. Tant l’alta com les modificacions es fan amb el model 840, que podem veure en la figura.

L’Administració tributària tramet aquesta informació als ajuntaments per tal de poder gestionar l’impost.

Font: AEAT

Una de les particularitats de l’IVA és que és de creació relativament recent, ja que no apareix a l’Estat fins a la incorporació d’Espanya en la Unió Europea, l’any 1986.

També que, tot i que el contribuent és el consumidor final, els subjectes passius de l’impost són els empresaris o professionals.

Entre la normativa aplicable trobem:

• Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit.
• Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de l’impost sobre el valor afegit.

El fet imposable de l’IVA està constituït per les operacions següents:

• Els lliuraments de béns i prestacions de serveis fets per empresaris i professionals a títol onerós en l’exercici de les seves activitats.
• Les adquisicions intracomunitàries de béns fetes per empresaris i professionals, és a dir, l’entrada de béns procedents de països de la Unió Europea al territori espanyol.
• Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals i particulars, és a dir, adquisicions efectuades per Espanya de qualsevol país que no sigui membre de la Unió Europea.

De la descripció del fet imposable es deriven les conclusions que l’IVA és un impost neutre per a l’empresari que s’aplica en destinació. Analitzem-ho amb més detall.

• Una de les característiques principals de l’IVA és que el fet imposable és el consum dels béns i serveis. Per aquest motiu, s’acostuma a catalogar com a impost neutre per a l’empresa, que no és un consumidor final. D’aquesta manera les quotes que suporta l’empresari no computen com a cost, ni les repercutides com a ingressos. L’IVA que l’empresari abona als seus proveïdors ha de ser-li retornat o compensat amb l’IVA que l’empresa cobra als consumidors finals en nom de la Hisenda Pública.
• Tot i ser un impost sobre el consum de béns i serveis no és el consumidor final, que és sobre qui recau la càrrega tributària, qui l’abona a Hisenda, sinó els intermediaris que liquiden l’impost sobre la base de l’increment del seu valor. Analitzem-ho amb un exemple: imaginem un pagès que cultiva tomàquets sense cap cost (suposem que les plantes surten espontàniament en uns terrenys que no ha de llaurar ni ha d’utilitzar fertilitzants). Aquests tomàquets els ven a 2 € el quilo a un botiguer que després els ven al públic a 3 €.

Els subjectes passius de l’IVA són els empresaris o professionals que lliurin béns o prestin serveis subjectes a l’impost.

Segons estableix la llei, les obligacions del subjecte passiu de l’IVA són les següents:

• Presentar declaració d’inici, modificació i cessament d’activitat.
• Repercutir en el destinatari dels béns o serveis prestats les quantitats corresponents a l’IVA.
• Emetre i lliurar factura per cada bé o servei prestat i conservar-ne una còpia.
• Portar la comptabilitat i els llibres de registre obligatoris.
• Presentar les declaracions liquidacions periòdiques.

En determinar quin tipus d’operacions es veuran afectades per l’impost o no, diferenciem entre les operacions no subjectes a l’impost, ja que no té lloc el fet imposable, i les operacions exemptes en què, tot i produir-se, es considera que l’operació no ha de tributar.

Tot i que, per definició, l’IVA és aplicable als lliuraments de béns i la prestació de serveis, hi ha operacions que no estan subjectes a l’IVA.

Entre les operacions no subjectes a l’IVA trobem:

• El lliurament gratuït de mostres de mercaderies amb finalitats de promoció.
• Els serveis prestats per les persones físiques que treballin per compte d’altri (salaris).
• La transmissió de la totalitat del patrimoni empresarial o professional a un únic adquirent que continuï la mateixa activitat.
• La tramesa de diners a títol de contraprestació o pagament.

També hi ha altres operacions a les quals, tot i que la seva naturalesa podria indicar que hi haurien d’estar subjectes, s’apliquen exempcions.

Són exemples d’operacions exemptes d’IVA les següents:

• Operacions mèdiques i sanitàries. Serveis d’hospitalització i assistència sanitària.
• Educació. Serveis d’ensenyament prestats per centres públics o entitats privades autoritzades.
• Activitats culturals, socials i esportives prestades per entitats sense ànim de lucre. Biblioteques, museus, etc.
• Serveis públics postals, lliurament de segells de correus i efectes timbrats.
• Loteries i apostes de l’Estat, de les comunitats autònomes i de l’Organització Nacional de Cecs.
• Operacions financeres i d’assegurances, targetes de crèdit, préstecs, transferències, etc.
• Operacions immobiliàries. Lliuraments de terrenys rústics i no edificables, lliuraments segons i posteriors d’edificacions, etc.

Per calcular les quantitats que s’han d’abonar en concepte d’IVA, el primer que cal és determinar les bases imposables.

Els conceptes que s’inclouen en la base imposable i que s’han de sumar a l’import dels béns lliurats o dels serveis prestats són els següents:

• Les comissions, ports, transports i assegurances.
• Les subvencions vinculades a les operacions subjectes.
• Els tributs i gravàmens de l’operació excepte el mateix IVA.
• Els envasos i embalatges facturats.
• Els interessos per retards o ajornaments en el pagament.

Els conceptes que no s’han d’incloure en la base imposable són els següents:

• Els descomptes o les bonificacions previs o simultanis a l’operació.
• Indemnitzacions que no constitueixin contraprestació.
• Quantitats pagades en nom i a càrrec del client que compra.

Entre els tipus de l’impost trobem els tres grups següents:

1. El tipus general. El tipus general s’aplica a totes les operacions subjectes i no exemptes en què no s’aplica el tipus reduït o el superreduït.

2. El tipus reduït. El tipus reduït s’aplica als productes i serveis següents:

• Les substàncies o productes alimentaris per a humans i animals, excepte les begudes alcohòliques.
• Els béns utilitzats per a la realització d’activitats agrícoles, forestals o ramaderes com fertilitzants, residus orgànics, herbicides, etc.
• Les aigües aptes per a l’alimentació humana o animal o per al reg.
• Els medicaments per a ús animal.
• Els aparells i complements, incloses les ulleres graduades i les lentilles, que siguin susceptibles de destinar-se a suplir les deficiències físiques de l’home o dels animals incloses les que afecten la mobilitat.
• Els edificis o parts aptes per a la utilització com a habitatge, incloses les places de garatge, amb un màxim de dues unitats i annexos situats en aquests edificis que es transmetin conjuntament.
• Els transports de viatges i els seus equipatges.
• Els serveis d’hoteleria, acampada i balneari, els de restaurant, i el subministrament de menjars i begudes per a consumir a l’acte.
• Les efectuades en favor de titulars d’explotacions agrícoles, forestals o ramaderes com plantació, sembra, adobament, cultiu, recol·lecció, etc.
• Els serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics als productors de pel·lícules.
• Els serveis de neteja de vies públiques, parcs i jardins públics.
• L’assistència sanitària i serveis socials no exempts.
• Els serveis de perruqueria.

3. El tipus reduït per a productes bàsics, popularment conegut com a tipus superreduït. S’aplica als béns i serveis següents:

• Els aliments bàsics com pa, farina, llet, formatges, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals.
• Els llibres, diaris i revistes que no continguin únicament publicitat.
• Els medicaments per a ús humà.
• Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda.
• Les pròtesis i implants interns per a minusvàlids.

Periòdicament els empresaris i professionals han de fer declaracions que incloguin la liquidació de l’IVA. En aquestes liquidacions es tindran en compte les quantitats transferides d’IVA pels empresaris en les seves vendes de productes i/o prestació de serveis, deduïnt-se aquell que han soportat en les seves compres o serveis rebuts. També cal tenir present que no sempre es pot deduir tot l’IVA suportat en tant que aquest no es repercuteixi en la seva activitat. Per determinar l’IVA que es pot deduir un empresari quan realitza activitats amb dret a deducció i activitats sense aquest dret existeix el que es coneix com a regla de la prorrata.

En l’aplicació de l’impost pels empresaris o professionals es poden distingir dos aspectes:

• Per les seves vendes o prestacions de serveis, repercuteixen als adquirents les quotes d’IVA que corresponguin, amb l’obligació d’ingressar-les posteriorment a la Hisenda Pública.
• Per les seves adquisicions, suporten quotes que tenen dret a deduir en les seves declaracions i liquidacions periòdiques.

D’aquesta manera veiem com es compleix la neutralitat de l’impost per a l’empresari que fa d’intermediari. L’empresari recapta en nom d’Hisenda l’IVA que repercuteix a qui lliura els béns o presta serveis.

A aquesta quantitat que ha de lliurar a Hisenda pot deduir els pagaments que ha hagut de fer en concepte d’IVA suportat.

Així doncs, de manera periòdica, l’empresari ha de fer la liquidació d’IVA.

En la liquidació de l’IVA, que es presenta trimestralment, es poden donar dues situacions:

• Que l’IVA repercutit sigui superior a l’IVA suportat deduïble, i en aquest cas l’empresa té contret un deute tributari amb la Hisenda Pública, que haurà d’abonar.
• Que l’IVA repercutit sigui inferior a l’IVA suportat deduïble, i en aquest cas la Hisenda Pública tindrà un deute tributari amb l’empresa, que podrà compensar o haurà d’abonar.

Quan un empresari o professional du a terme tant activitats que donen dret a deducció de la quota suportada per IVA com activitats que no hi donen dret, cal que prorrategi aquests imports per determinar quin percentatge se’n pot deduir.

En el càlcul de la prorrata el percentatge resultant s’arrodoneix per excés en la unitat superior.

La regla de la prorrata presenta dues modalitats:

• La prorrata general, en què l’IVA deduïble es calcula aplicant la prorrata al conjunt de tot l’IVA suportat.
• La prorrata especial, en què l’IVA deduïble es calcula sumant l’IVA de les operacions destinades exclusivament a activitats amb dret a deducció, i el resultat d’aplicar la prorrata a les operacions destinades tant a activitats amb dret de deducció com a activitats sense dret a deducció.

La prorrata especial s’aplicarà, de manera obligatòria, quan en cas d’aplicació de la prorrata general se superi en un 20% l’import de deducció, respecte al que s’obtindria en aplicar la prorrata especial. En cas contrari, la prorrata especial s’aplicarà de manera voluntària.

En determinades situacions i sectors, per facilitar la recaptació, trobem que l’empresari es pot acollir o s’ha d’acollir al que es denomina règims especials de l’IVA.

Entre els règims especials de l’IVA trobem:

• Règim especial del recàrrec d’equivalència
• Règim especial simplificat
• Règim especial de l’agricultura, la ramaderia i la pesca
• Règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció
• Règim especial de l’or d’inversió
• Règim especial de les agències de viatges
• Règim especial aplicable als serveis prestats per via electrònica
• Règim general del grup d’entitats

Generalment és una opció voluntària per al subjecte passiu acollir-se a alguns d’aquests règims simplificats, excepte en els casos dels règims especials aplicables a les operacions amb or d’inversió, al règim especial de les agències de viatges i el règim especial del recàrrec d’equivalència, que són obligatoris.

Dintre el sector del comerç, es diferencia entre els comerciants a l’engròs i els comerciants al detall. Aquests darrers són els que venen els seus productes a consumidors finals i sense sotmetre’ls a modificacions.

Aquest règim té l’objectiu de facilitar la recaptació, per tant eximeix al comerciant al detall de l’obligació formal de fer declaracions d’IVA. Tanmateix, cal tenir present que el comerciant al detall, en règim de recàrrec d’equivalència, sí que recapta l’impost en les seves vendes. Com ho fa per fer arribar aquest IVA a Hisenda? Per mitjà del seu proveïdor.

Si els proveïdors recapten per a Hisenda part de l’impost, en el cas del règim simplificat del recàrrec d’equivalència, el que es fa és incrementar l’IVA que suporta el comerciant al detall en un percentatge determinat, per fer arribar a Hisenda la part corresponent a l’IVA sobre el marge del comerciant al detall.

Per calcular els imports corresponents al recàrrec d’equivalència hi ha diferents tipus percentuals, en funció del tipus d’IVA al qual està associat (general, reduït o superreduït). En la taula podem veure un exemple de relació entre els diferents tipus d’IVA i els recàrrecs d’equivalència corresponents, podeu veure els tipus actualitzats a la pàgina web de l’Agència Tributària.

Obligacions i eximents dels empresaris sotmesos al règim especial del recàrrec d’equivalència:

• Acreditar davant els proveïdors que estan sotmesos al recàrrec d’equivalència amb la finalitat que puguin repercutir el recàrrec corresponent.
• No hi ha l’obligació de fer factura ni altres documents substitutius.
• No hi ha l’obligació de portar llibres de l’IVA, excepte que també es facin activitats sotmeses a un altre règim.
• No s’han de presentar declaracions per IVA per les activitats en aquest règim especial (amb algunes excepcions com quan es facin adquisicions intracomunitàries, o altres en què es produeixi la inversió del subjecte passiu, etc.)
• Si es produeixen entregues de bens a viatgers amb dret a devolució, el comerciant podrà sol·licitar el reemborsament de la quantitat abonada a aquests. A aquest efecte presentarà el model 308 (sol·licitud de devolució de recàrrec d’equivalència i altres subjectes ocasionals).

El règim especial simplificat s’aplica amb la finalitat de facilitar la fiscalitat de les petites i mitjanes empreses.

Perquè una empresa es consideri petita i mitjana empresa per poder-se acollir al règim especial simplificat, cal que reuneixi les condicions següents:

• Que sigui una persona física o entitat d’atribució de rendes a l’IRPF.
• Que tributi a l’IRPF mitjançant l’estimació objectiva.
• Que les seves activitats no superin un volum total d’ingressos, amb caràcter general 450.000 € per any (300.000 € si els ingressos provenen d’activitats agrícoles, forestals, ramaderes), o que el volum d’importacions, excloses inversions, no superin els 300.000 €.
• Que l’activitat es trobi dintre la llista que recull l’ordre que desenvolupa el règim simplificat.

En aquest règim es considera que l’empresari, tot i tenir un registre acurat de l’IVA suportat, no pot tenir un registre gaire precís de totes les vendes, ja que aquestes són moltes i per imports baixos, i no generen l’expedició de factura.

El que es fa en aquesta situació és una aproximació a l’IVA que s’ha repercutit.

En aquest sistema d’aproximació els índex o mòduls tenen un paper important.

Entre aquests en podem trobar de diferent tipologia com el nombre de treballadors, l’espai que ocupa el negoci, les places per a clients (taules dels restaurants), la potència elèctrica, etc.

Per tal d’afinar amb l’aproximació i tenir en compte l’evolució dels preus, anualment el Ministeri d’Economia i Hisenda aprova una ordre ministerial en què s’actualitzen els imports corresponents als mòduls.

Un problema amb què es troben sovint les empreses, especialment en temps de crisi, és que la liquidació de l’IVA es fa en funció dels ingressos, i no dels cobraments.

Fiscalment, l’ingrés s’ha d’imputar al període en què es produeix la venda o la prestació de servei, tot i que encara no s’hagi cobrat. Així és relativament fàcil trobar-se que l’empresa ha d’abonar l’IVA a Hisenda, quan encara no l’ha cobrat del client.

Aquest fet s’agreuja en situacions en què els crèdits passen a estar incobrats, ja que, en aquests casos, l’empresari ha abonat imports a Hisenda corresponents a l’IVA que ha transferit en les vendes o prestacions de serveis que mai no cobrarà.

Per a aquests casos de crèdits incobrables, la norma preveu la possibilitat de recuperar l’IVA. Per poder-ho fer s’han de complir una sèrie de requisits:

• Que hagi passat un any des que es va originar l’obligació de pagament, o sis mesos per a empresaris o professionals que no hagin excedit un volum de negoci de 6.010.121,04 €.
• Que aquesta situació consti en els llibres de registre exigits per a l’impost.
• Que el destinatari de l’operació actuï com a empresari o professional.
• Que la quantia corresponent a la base imposable de la quantitat no pagada superi els 300 €.
• Que el subjecte passiu n’hagi instat el cobrament mitjançant una reclamació judicial o un requeriment notarial.
• Que aquesta reclamació es produeixi dintre dels tres mesos següents a la finalització del termini necessari per poder sol·licitar la recuperació de l’IVA (un any amb caràcter general i sis mesos per a empreses amb volum de negoci inferior a 6.010.121,04 €).

Entre els models principals que caldrà complimentar relatius a la declaració-liquidació de l’IVA trobem:

• El model 303. Aquest model s’utilitza per fer les declaracions trimestrals d’IVA corresponents al règim general. Podeu veure un exemple d’aquest model en la figura.

Font: AEAT

• El model 310 i 311. Per a les declaracions i liquidacions de l’IVA en règim simplificat.
• El model 390. Aquest model s’utilitza per redactar el resum anual amb caràcter general.
• El model 392. Aquest model s’utilitza per redactar el resum anual en cas de grans empreses.

Els terminis previstos per fer les declaracions són:

• Els vint primers dies de cada trimestre de l’any respecte al trimestre anterior.

En omplir el model 303 haurem d’introduir les dades següents:

• Les relatives a la identificació del declarant. S’ha d’identificar el NIF i la raó social de l’empresa. En el model manual es poden inserir les etiquetes per fer la identificació.
• Identificació del període al qual es refereix la liquidació. Ha d’incloure l’any i el trimestre (1T, 2T, 3T, 4T) o el mes (01,02,…,12).
• L’IVA repercutit durant el període, desglossat per diferents tipus impositius i pels imports en recàrrec d’equivalència.
• L’IVA suportat sense desglossar els imports.
• El resultat de la liquidació, pot resultar a ingressar si el resultat és positiu i caldrà assignar un número de compte bancari, a compensar en futures liquidacions, a retornar.
• En la part final també trobem la casella “Sense activitat” a marcar quan no hi hagi IVA imputable al període.
• La darrera opció és la de la casella “Complementària” i es marca quan es volen incloure noves dades a declaracions corresponents a períodes anteriors (cal afegir el número de justificant de la declaració original del període al qual es fa referència).