Resum

Las societats demanden l’actuació de l’Administració pública en un major o menor grau. Ara bé, aquestes requereixen fonts d’ingressos per poder finançar la seva activitat. Els tributs són els ingressos públics que consisteixen en prestacions pecuniàries que exigeix una Administració pública com a conseqüència de la realització d’un fet al qual la llei vincula el deure de contribuir per sostenir la despesa pública.

Els tributs s’instrumentalitzen a partir de normativa. La mateixa Constitució recull l’obligació de tots els ciutadans de contribuir al sosteniment de la despesa pública. A més, també trobem tractats i convenis internacionals amb clàusules de naturalesa tributària, normes dictaminades per la Unió Europea, la Llei general tributària o les disposicions reglamentàries dictaminades per al desplegament de les lleis referides als diferents tributs.

Entre els tributs podem diferenciar entre les taxes,les contribucions especials i els impostos.

Les taxes són tributs en què el fet imposable consisteix en la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis o l’exercici d’activitats en règim de dret públic que es refereixin a l’obligat tributari, l’afectin o el beneficiïn.

Les contribucions especials són els tributs en què el fet imposable consisteix en l’obtenció per l’obligat tributari d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics.

Els impostos són els tributs exigits sense una contraprestació associada, el fet imposable esta constituït per negocis, actes o fets que posen de manifest la capacitat econòmica del contribuent.

Els impostos es poden classificar en funció de diferents criteris com la progressivitat, la periodicitat, si són directes o no, i si són personals o reals.

Entre els elements que componen els tributs trobem el fet imposable, que és l’origen de l’obligació tributària; el subjecte passiu, que és sobre qui recau l’obligació de liquidar l’impost; i el contribuent, que és sobre qui recau la càrrega tributària en origen. Per al càlcul de l’import a pagar trobem la base imposable, que s’utilitza com a quantitat d’origen per al càlcul de l’impost, ;les exempcions, que inclouen partides que no s’inclouen en la base imposable; i les reduccions de la base, que són quantitats que es poden minorar de la base imposable per calcular la base liquidable. Un cop determinada aquesta s’hi aplica un tipus impositiu per calcular la quota tributària a la qual s’apliquen deduccions i s’hi resten les retencions i pagaments a compte per obtenir el deute tributari.

Entre les formes d’extinció del deute tributari trobem el pagament, la prescripció, la compensació, la condonació i la baixa provisional per insolvència.

El pagament constitueix una obligació tributària però no és l’única. Entre les obligacions tributaries trobem les materials (que impliquen el pagament de quotes, interessos de demora, etc.) i també les obligacions formals (presentar declaracions, tenir els llibres de registre corresponents, etc.)

L’incompliment de les obligacions tributàries està tipificat com a infracció tributària. Aquestes són més greus quan, més enllà d’una ocultació de dades, s’utilitzen mitjans fraudulents per defraudar Hisenda.

Quan es detecten infraccions tributàries s’imposen sancions que poden ser pecuniàries o no pecuniàries.

Una de les primeres obligacions formals de l’empresa consisteix a donar-se d’alta a Hisenda mitjançant la declaració censal. Amb aquesta declaració també es pot sol·licitar un número d’identificació fiscal per a l’empresa per utilitzar-lo en la seva activitat.

La declaració censal també permet fer modificacions sobre la situació de l’empresa o donar-se de baixa.

Entre els impostos que grava l’activitat empresarial trobem l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Aquest és un impost directe que grava l’exercici al territori nacional d’activitats empresarials, professionals o artístiques, s’exerceixin o no en un local determinat i es trobin especificades o no les tarifes de l’impost.

El fet imposable de l’IAE és el simple exercici d’activitats empresarials, professionals o artístiques. Tanmateix, cal tenir present les diferents exempcions que fan que la gran majoria d’empreses no hagin d’abonar cap quota per aquest impost, i és que entre les exempcions trobem les que s’apliquen a les empreses que no superen un import net de la xifra de negocis d’1.000.000 €. També n’estan exempts la Creu Roja Espanyola; les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials; entitats de la Seguretat Social; l’Estat; les comunitats autònomes; etc.

Per calcular la quota de l’impost, cal analitzar les tarifes que es publiquen de l’impost i que es determinen en funció de les diferents activitats econòmiques i dels elements tributaris que afecten la quota per a cada activitat. A les tarifes de l’impost se’ls aplica un coeficient de ponderació en funció de la xifra de negoci i un coeficient de situació en funció de la zona on estigui establerta l’empresa. L’IAE té una periodicitat anual i cal verificar la matricula de l’impost que inclou el cens d’empreses que duen a terme activitats econòmiques.

Entre els impostos indirectes, en l’activitat empresarial sobresurt l’impost sobre el valor afegit (IVA). L’IVA és un impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i serveis que duen a terme empresaris o professionals, i també sobre les importacions de béns i les adquisicions intracomunitàries.

L’IVA no és aplicable en les operacions exemptes (operacions mèdiques, activitats culturals, serveis públics postals, loteries i apostes de l’Estat, etc.) i en les operacions no subjectes (lliurament gratuït de mostres, tramesa de diners com a pagament, etc.).

La base imposable de l’IVA correspon a la valoració monetària del lliurament de béns o la prestació del servei. Per determinar la quota hi ha tres tipus impositius: el general, el reduït i el reduït per a béns de primera necessitat.

Per al càlcul de la liquidació de l’IVA s’aplica a l’IVA transferit en les vendes de béns i prestacions de serveis una deducció per les seves adquisicions. Si l’IVA deduïble (IVA suportat) és superior a l’IVA transferit, la hisenda pública haurà d’abonar la diferència, en cas contrari l’empresa haurà d’ingressar el resultat de la liquidació a Hisenda.

Quan les empreses duen a terme activitats amb dret a deducció i altres sense, cal determinar mitjançant una prorrata l’IVA deduïble.

A més del règim general, hi ha règims especials d’IVA. Entre aquests sobresurt el règim especial simplificat que consisteix a fer una estimació de l’import d’IVA mitjançant mòduls, el règim de recàrrec d’equivalència que s’aplica a la venda al detall.

Una peculiaritat de l’IVA és que la seva meritació pot no coincidir en el temps amb el pagament per part del client. Això provoca que les empreses hagin d’avançar imports a Hisenda que no sempre acaben cobrant. En cas d’impagament per part del client, hi ha procediments per recuperar els imports abonats a Hisenda.

La periodicitat de les liquidacions acostuma a ser trimestral i consisteix en la presentació del model 303. Hi ha altres models com el 310 i el 311 per a presentacions d’IVA en règim simplificat o el model 392 per fer els resums anuals.

Anar a la pàgina anterior:
Resultats d'aprenentatge
Anar a la pàgina següent:
El sistema tributari