Activitats

La Llei 58/2003, Llei general tributària, de 17 de desembre, recull el tipus de fonts normatives per les quals es regiran els tributs. En aquest sentit els tributs es regiran:

1. Per la Constitució.
2. Pels tractats o convenis internacionals que continguin clàusules de naturalesa tributària i, en particular, pels convenis per evitar la doble imposició, en els termes que preveu l’article 96 de la Constitució.
3. Per les normes dictaminades per la Unió Europea i altres organismes internacionals o supranacionals als quals s’atribueixi l’exercici de competències en matèria tributària de conformitat amb l’article 93 de la Constitució.
4. Per aquesta mateixa llei (58/2003), per les lleis reguladores de cada tribut i per la resta de lleis que continguin disposicions en matèria tributària.
5. Per les disposicions reglamentàries dictaminades en desenvolupament de les normes anteriors i, específicament en l’àmbit tributari local, per les ordenances fiscals corresponents.

Entre les normes que desenvolupen els impostos trobem:

• Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit.
• Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats, i el Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei de l’impost sobre societats.
• Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.
• Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de l’impost sobre societats (RIS).
• Reial decret 439/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques (RIRPF).
• Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de l’impost sobre el valor afegit (RIVA).

Entre els diferents tipus de tributs que podem trobar tenim els impostos, les taxes i les contribucions especials.

Si busqueu notícies o ordenances municipals. Podeu trobar diferents exemples com contribucions especials destinades a millorar l’enllumenat públic, la creació de carrers per a vianants, el cobriment de rieres per convertir-les en rambles, etc.

• Impost personal: IRPF
• Impost real: IBI
• Impost directe: IS
• Impost indirecte: IVA
• Impost progressiu: IRPF
• Impost proporcional: IVA
• Impost instantani: impost de transmissions patrimonials
• Impost periòdic: IBI

El contribuent és qui suporta la càrrega del tribut mentre que el subjecte passiu és la persona que ha de pagar a Hisenda. En els casos en què aquestes dues figures no coincideixen podem dir que el subjecte passiu fa d’intermediari entre el contribuent i Hisenda.

Per exemple, en el cas de l’IVA. El subjecte passiu és l’empresari que abona l’impost a Hisenda. Tanmateix, per a qui aquest impost és realment una despesa és per al consumidor, que és qui paga l’IVA a l’empresari perquè després aquest l’aboni a Hisenda.

En altres casos, com en l’IRPF, el contribuent pot coincidir amb el subjecte passiu. Per exemple, un treballador que fa la declaració de la renda.

A continuació teniu un cas d’infracció tributària greu.

http://empleo.elpais.com/noticia-mercado-trabajo/sociedad/Vender/decimos/premiados/grave/infraccion/tributaria/csrcsrpor/20091221csrcsrsoc_4/Tes