Compra i emmagatzematge de productes de la llar

El verb proveïr significa proporcionar a algú allò que necessita o que li cal per fer una determinada cosa. Per tant, el proveïment d’una unitat de convivència implica avituallar i aprovisionar de diferents productes i serveis necessaris per poder viure d’una manera digna.

Actualment, existeix un ampli ventall d’establiments comercials i sistemes de compra-venda, que s’ajusten a les necessitats dels compradors i a la seva manera de viure.

Tipus d'establiments: avantatges i inconvenients

Popularment identifiquem el concepte establiment comercial amb la paraula botiga, però el terme engloba un significat molt més ampli. El concepte d’establiment va molt més enllà de la botiga de barri o àrea comercial a la que estem habituats, ja que engloba també la venda automàtica, que es fa a través de les maquines expenedores situades en llocs públics o a la via pública.

Es consideren establiments comercials els locals, les construccions, les instal·lacions i els espais coberts i sense cobrir que desenvolupen una activitat comercial de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es facin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics.

  • L'activitat del comerç i el tipus d'establiments implantats en un determinat territori varia en funció del volum de població.
  • L'activitat del comerç i el tipus d'establiments implantats en un determinat territori varia en funció del volum de població.

Queden exclosos de la definició d’establiment comercial, les fires o mercats setmanals que es facin a la via pública de manera ocasional.

Els establiments comercials es divideixen en:

  • Establiments individuals. Solen ser propietat d’una persona física o com a màxim dues/tres. En ocasions pot tractar-se d’un negoci familiar que ha anat passant de generació en generació, com a mitjà de subsistència d’una família.
  • Establiments col·lectius. Acostumen a tenir un accés comú des de la via pública, per una o diferents portes d’entrada, comparteixen zones de serveis per als seus usuaris com ara la zona d’aparcament, els lavabos, sortides d’emergència… Els establiments que el formen mantenen la seva independència jurídica, però comparteixen despeses de manteniment o pagament de quotes pels serveis oferts de manera comunitària. Solen estar constituïts per establiments propietat d’una persona física o per una cadena propietat d’una societat anònima (SA).

Els establiments individuals són espais físics com ara un local o botiga en què es venen béns i serveis amb l’objectiu d’obtenir un benefici. Els establiments col·lectius estan formats per un conjunt d’establiments situats en un o diversos edificis, connectats o no entre si; disposen d’una gran superfície i s’hi presten diferents activitats comercials.

Segons la seva superfície de venda, els establiments comercials es classifiquen en:

Associacions de comerciants

Són agrupacions voluntàries de persones que, sense afany de lucre, s’organitzen i treballen en benefici general dels comerços que en formen part. Ofereixen una àmplia variació de serveis i activitats als comerços afiliats (il·luminació dels carrers del barri a l’època de Nadal, fires tradicionals, temàtiques…). Un exemple molt conegut és l’Associació de Comerciants del Carrer de Sants, de la ciutat de Barcelona.

  • Petits establiments comercials (PEC): establiment individual o col·lectiu que no supera els 800 m2.
  • Mitjans establiments comercials (MEC): establiments individuals o col·lectius amb una superfície compresa entre 800 i 1.300 m2.
  • Grans establiments comercials (GEC): establiments individuals o col·lectius amb una superfície entre 1.300 i 2.500 m2.
  • Grans establiments comercials territorials (GECT): establiments individuals o col·lectius amb superfície igual o superior a 2.500 m2.

I en funció del sistema de venda que utilitzen, podem classificar els establiments comercials en:

  • Comerç tradicional.
  • Establiments de lliure servei.
  • Establiments de venda mixta.

Comerç tradicional

Utilitzen un sistema de venda assistida que vol dir que la persona o comprador l’atén en tot moment el venedor, que és qui li lliura el producte de manera directa. Són un exemple de comerç tradicional la botiga tradicional i el mercat municipal.

  • El comerç tradicional continua sent un dels sistemes d'aprovisionament més utilitzats per la gent gran, ja que els ofereix confiança i un tracte personalitzat.
  • El comerç tradicional continua sent un dels sistemes d'aprovisionament més utilitzats per la gent gran, ja que els ofereix confiança i un tracte personalitzat.

La botiga tradicional, o comerç al detall, forma part del nostre dia a dia i de la construcció dels nostres barris. És un comerç de proximitat i de venda directa que agrada a molts clients, ja que promou el contacte entre veïns i comerciants. Són negocis que ofereixen una àmplia varietat de productes i serveis, segons l’especialitat. De fet, hi ha tanta varietat de botigues com productes a oferir (vegeu la taula).

Hi ha una àmplia campanya a favor d’aquest tipus de comerç, ja que corren el risc de desaparèixer a causa de la implementació de grans superfícies de venda i centres comercials que poden oferir més varietat i a preus molt més baixos.

Taula: Classificació de les botigues al detall, segons el producte o servei que ofereixen als seus clients
Alimentari No alimentari Equipament de la llar Equipament de la persona Lleure i cultura Altres
Peixateria, fruiteria, verduleria, derivats làctics, bodega, herboristeria, carnisseria… Drogueria, productes químics, estanc, cosmètica, farmàcies i parafarmàcies, decoració… Productes tèxtils, roba de la llar, catifes, electrodomèstics, ferreteria, vímet, fusteria, motlles i marc, floristeries, botigues d’animals, petit mobiliari… Roba de vestir, roba interior, articles de pell, joieria i bijuteria, rellotgeria… Fotografia, material d’oficina, joguines, roba d’esport, articles d’art, llibreria i papereria… Tallers, mobiliari d’oficina, locutori, petites impremtes…

El mercat municipal és un dels establiments comercials més tradicionals i arrelats a un barri. Són espais col·lectius de titularitat pública, distribuïts en locals o parades de venda individual, i que disposen de serveis comuns com ara lavabos, magatzems, cambres frigorífiques… Dins de l’espai, es regeixen per una normativa municipal que regula la distribució de les parades i les agrupa en funció del tipus de producte que ofereixen (vegeu la figura).

Figura Distribució d’espai d’un mercat municipal segons normativa
Guia "Mercats Municipals - Emprenedoria" (Diputació de Barcelona)

Els mercats municipals no són només establiments amb una activitat econòmica, moltes vegades constitueixen punts de trobada del veïnat. Són un referent territorial i social, a més d’una identitat de la seva població. Alguns mercats municipals tenen molts anys d’història, però s’han adaptat perfectament al temps actual i a les necessitats de la població.

  • Al mercat municipal s'hi pot aconseguir una gran varietat de producte fresc i a preu competitiu.
  • Al mercat municipal s'hi pot aconseguir una gran varietat de producte fresc i a preu competitiu.

Els mercats municipals són el millor espai per trobar producte fresc i de qualitat, ofereixen proximitat i confiança. Són un gran aparador de colors, formes i gustos a l’abast de tothom. S’hi veu un ritme frenètic els matins dels dissabtes i en dates de Nadal, per l’excel·lència dels seus productes.

Hi ha una àmplia competència i varietat de parades que ofereixen productes agrupats en les següents denominacions (vegeu la taula):

  • Denominació principal fresc blau: qualsevol producte alimentari procedent del mar o aigües fluvials, sigui quin sigui el format o conservació.
  • Denominació principal fresc vermell: qualsevol producte alimentari que provingui d’animals terrestres o d’aus, en qualsevol dels seus mitjans de conservació.
  • Denominació principal fresc verd: qualsevol producte alimentari d’origen vegetal terrestre, en qualsevol dels seus mitjans de conservació.
  • Denominació secundària plats preparats: agrupació de les tres denominacions principals i que venen productes ja cuinats.
  • Denominació secundària congelats: agrupació de les tres denominacions principals i que venen productes congelats.
  • Denominació fleca i pastisseria: elaboració de productes propis de fleca i pastisseria.
  • Denominació de productes alimentaris envasats de lliure servei: qualsevol dels productes anteriors que es troben en estat sec, conserva, refrigerat… però que per la seva venda han d’estar envasats o empaquetats en porcions o mides estàndard.
  • Denominació de bar i restaurant: espais de restauració oberts al públic.
  • Denominació de productes de quotidià no alimentaris: venda d’articles i productes d’higiene, personal i de la llar, perfumeria i drogueria.
  • Denominació de productes alimentaris i no alimentaris per a animals de companyia.
  • Denominació de plantes, adobs, flors i articles de jardí.
  • Denominació d’altres articles, no alimentaris ni inclosos en les anteriors denominacions.
Taula: Relació de productes que es poden comprar en un mercat segons la seva denominació
DENOMINACIÓ TIPUS PARADA PRODUCTE
Principal fresc blau Peixateria, pesca salada… Peix, marisc, bacallà…
Principal fresc vermell Carnisseria, cansaladeria… Carn, pollastre, porc…
Principal fresc verd Fruites i verdures Hortalisses, verdura, tubercles…
Secundària plats preparats Plats preparats Mandonguilles, canelons
Fleca i pastisseria Forn i pastisseria Pa, brioixeria, bombons…
Secundària congelats Congelats Peix, pollastre, croquetes
Alimentaris envasats de lliure servei Conserves, productes naturals… Conserves, olives, fumats, herbes…
Bar i restaurant Restauració Bar, cafeteria
Productes de quotidià no alimentaris Drogueria, perfumeria… Sabó, lleixiu, productes higiene…
Productes alimentaris i no alimentaris per a animals Mascotes Pinsos, corretges
Plantes, adobs, flors i articles de jardí Floristeria Flors, plantes naturals, ornaments…
Altres articles no alimentaris Regals Roba, mocadors

El seu horari comercial acostuma a ser de dilluns a divendres en horari de matí i tarda (de 7 h a 14 h i de 16.30 h a 20 h) i els dissabtes de 7 h a 16 h.

Beneficis del comerç tradicional en les persones grans

El comerç al detall i els mercats municipals són una de les opcions de compra més utilitzades per la gent gran. Els avantatges que ofereixen són:

  • Diversitat de producte.
  • Bona qualitat.
  • Varietat en els preus, competitivitat d’un mateix producte.
  • Fàcil accés, estan a peu de carrer.
  • Oferta de producte fresc i de proximitat.

Són una bona alternativa per contribuir a la salut física i social ja que fomenten que la persona hagi de sortir de casa i s’interrelacioni amb altres persones. Indirectament promouen l’activitat física d’aquest col·lectiu, donat que és un tipus de comerç que obliga a fer petites compres diàries, cosa que evita el sedentarisme.

Lliure servei

Entre els establiments més habituals que ofereixen un lliure servei trobem els basars, autoserveis, botigues de conveniència, supermercats, hipermercats, superfícies especialitzades i outlets.

Contacte directe client-producte

En aquests tipus d’establiments hi ha un contacte directe entre els clients i els productes exposats a les prestatgeries i penjadors, i no necessiten un venedor que lliuri el producte.

Un basar és un establiment petit i mitjà que en els últims vint anys s’ha assentat molt a les nostres poblacions. Acostuma a estar regentat per persones de procedència asiàtica, d’aquí el seu nom popular de xino. Ofereixen una àmplia gamma de productes durables de tot tipus com parament de la llar, papereria, ferreteria, joguines, neteja… de qualitat baixa-mitjana i a preus molt assequibles.

Un autoservei és una petita botiga regentada per una persona, que ofereix un assortiment de productes alimentaris i de drogueria limitat (per exemple, la cadena alimentària Dia).

També tenim la botiga de conveniència, que es caracteritza perquè la seva superfície no pot ser superior als 500 m2 i ha de disposar d’una oferta comercial proporcionada entre els següents productes o articles: llibres, premsa i revistes, productes d’alimentació, discos i vídeos, joguines, regals i articles diversos. Ha d’estar oberta al públic un mínim de 18 hores al dia. Tenen l’obligació d’avançar el seu horari de tancament a les 20 h els dies 24 i 31 de gener i romandre tancat els dies 1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre. (en són exemples les botigues OpenCor o Depaso).

Un supermercat és un establiment de mitjana i gran superfície ubicat dins de zones urbanes i que ofereix una àmplia gamma de productes alimentaris i d’higiene. També ofereixen venda envasada (llegums, conserves, llet, pastes…) i a granel (fruita, verdura, pa, plats precuinats…). En algunes superfícies disposen de venda al tall en productes de carnisseria i peixateria. Acostumen a ser establiments adherits a una cadena (per exemple: Bonpreu, Eroski, Consum, Mercadona, Condis, Esclat…).

  • Cada vegada son més els supermercats i hipermercats que ofereixen la possibilitat de fer la compra en línia als seus clients. És una manera de fidelitzar les persones que per raons d'horari no poden desplaçar-se fins a l'establiment.
  • Cada vegada son més els supermercats i hipermercats que ofereixen la possibilitat de fer la compra en línia als seus clients. És una manera de fidelitzar les persones que per raons d'horari no poden desplaçar-se fins a l'establiment.

Els hipermercats són grans establiments comercials dirigits a la venda de productes alimentaris i no alimentaris (parament de la llar, joguines, electrodomèstics…) Estan ubicats, majoritàriament, en zones perifèriques i disposen de grans zones d’aparcament per facilitar el desplaçament als seus clients. Com a estímul a les seves vendes, ofereixen promocions i grans descomptes al seus clients com ara: segona unitat al 70% de descompte, “compra’n dos i emporta-te’n tres”, xecs regal, producte de regal setmanal… (exemples coneguts són Carrefour o Alcampo).

Quan parlem de superfícies especialitzades, ens referim a grans superfícies comercials especialitzades en determinats productes, a preus molt assequibles i competitius dins del mercat. Acostumen a estar relacionades amb temes de lleure, esport, bricolatge, joguines, mobiliari… (En són exemples: Ikea, Decathlon, Leroy Merlin, Toys “R” Us…)

Finalment, trobem els outlets, un negoci dirigit a la venda d’estocs de determinats productes i marques. Acostumen a ser grans superfícies de venda ubicades fora de la zona urbana i amb representació de diferents fabricants. Ofereixen productes d’altres temporades a preus econòmiques i competitius (a Catalunya, les dues superfícies més importants d’aquest tipus de venda són la Roca del Vallés i Viladecans Style Outlet).

Venda mixta

Les cooperatives, els grans magatzems i els centres i galeries comercials ofereixen un sistema de venda mixta, ja que disposen de punts de servei on el client pot escollir i seleccionar el producte lliurement, però també de determinades zones amb venda assistida per part d’un depenent especialitzat.

Una cooperativa és un model d’establiment format per un grup de persones venedors i consumidors que s’uneixen perquè el resultat de les transaccions sigui el més profitós per a tots. El resultat d’aquesta unió es formalitza amb la condició de soci. Les cooperatives de consumidors poden ser de diferents tipus: agricultura, de consumidors… (Abacus és la cooperativa més coneguda a Catalunya pels consumidors, amb una àmplia oferta de material escolar, cultural, llibres de text i joguines a preus competitius i amb amplis descomptes per als seus socis).

Els grans magatzems són establiments de gran superfície ubicats normalment a grans ciutats i que ofereixen una gran variació de productes i serveis. Estan distribuïts per departaments i seccions segons el producte que venen. Ofereixen una gran varietat de serveis als seus clients, com per exemple tramesa a domicili, targeta de compra pròpia, agència de viatges, agència d’assegurances, venda de marques exclusives, grans campanyes per Nadal, supermercat propi… (el Corte Inglés és el gran magatzem per excel·lència al nostre país).

  •  Aquests grans magatzems tenen el seu origen a l'any 1890 en una petita sastreria situada al carrer Preciados de Madrid.
  • Aquests grans magatzems tenen el seu origen a l'any 1890 en una petita sastreria situada al carrer Preciados de Madrid.

Un centre comercial és una construcció de grans dimensions formada per múltiples botigues amb una gran varietat de serveis. Tenen una imatge comuna, tot i que cada botiga manté la seva autonomia de marca i producte de venda. Pretén una oferta molt variada quant al tipus de comerç. Podem trobar: supermercat o hipermercat, perruqueries, botigues de roba, llibreria, joieria, perfumeria, botiga d’animals, llaminadures… A més a més, és habitual que ofereixin una +amplia zona dedicada a l’oci i la restauració (cinema, cadena de menjar ràpid, restaurants, pizzeria, sales de joc…). Acostuma a ser un espai on conflueixen diferents cadenes i marques comercials (Zara, Mango, Stradivarius, Carrefour, Celio, Llongueras, Mr. Guau,…) i per tant, un reclam cap als compradors que saben que trobaran una gran varietat de producte. Ofereixen un ampli horari d’atenció al públic de dilluns a dissabte de 9h a 21h. La zona d’oci acostuma a obrir els diumenges i festius.

Les galeries comercials són vies o places completament cobertes i on només poden transitar vianants. El seu objectiu és comercial i ofereixen una àmplia varietat d’establiments diversos i zona de restauració. Sorgeixen per donar resposta al gran creixement comercial que experimenta Europa a finals del segle XX, en què Itàlia és un de les principals països de referència. Actualment queden pocs centres d’aquestes característiques i acostumen a tenir un important valor històric i sentimental.

Tipus de compres: directa, virtual, per telèfon

Primer de tot cal definir dos subjectes importants en qualsevol transacció econòmica:

L'Avinguda de la llum

Estava situada a la ciutat de Barcelona, entre el triangle format pel C/Balmes, el C/ Pelai i la plaça Catalunya, i va ser la galeria comercial soterrada més important d’Europa fins que es va tancar l’any 1990.

  • El comprador: és la persona que cobreix les seves necessitats comprant o adquirint béns i serveis a canvi d’un preu estipulat. En molts casos acaba sent el consumidor final del bé, producte o servei comprat.
  • El venedor: és qui fa entrega d’un bé o servei per un valor determinat.

Comprar és l’acció d’adquirir béns o serveis a canvi d’un preu determinat que es fa efectiu mitjançant diners efectius o pagament electrònic. El preu d’un bé o servei va establert en molts casos pel principi de l’oferta i la demanda.

L’oferta i la demanda és una llei bàsica que regula l’equilibri en l’economia de mercat. L’oferta fa referència a la quantitat de béns, productes o serveis que s’ofereixen en un moment determinat. La demanda va relacionat amb la quantitat de bens, productes o serveis que es sol·liciten.

Comprar o adquirir un producte requereix un seguit de decisions i passos que es coneixen com el cicle de la compra. Aquest cicle consisteix en cinc etapes que el consumidor ha de passar fins a finalitzar la seva compra:

  1. Reconeixement de la necessitat.
  2. Recerca d’informació sobre els productes o serveis.
  3. Avaluació de les diferents opcions.
  4. Decisió de comprar o no comprar.
  5. Avaluació del producte o servei un cop comprat.

Exemple de cicle de la compra en l'adquisició d'un aparell de televisió

  1. Reconeixement de la necessitat. És el moment en què el consumidor comença a pensar que té una necessitat a cobrir: fa més de quinze anys que té la mateixa televisió i sap que n’hi ha altres al mercat amb més prestacions que la seva.
  2. Recerca d’informació sobre els productes o serveis. El consumidor entra en la fase de recerca de informació sobre els aparells de televisió que hi ha actualment. Presta més atenció als anuncis, recull catàlegs en botigues, demana informació en un centre comercial, busca comparatives per internet sobre els diferents aparells, prestacions i preus.
  3. Avaluació de les diferents opcions. En el moment que ja disposa de prou informació i en funció de la pressa o necessitat per adquirir la televisió es decidirà cap un model o altre.
  4. Decisió de comprar o no comprar. Ja s’ha pres la decisió definitiva de comprar i s’ha escollit la televisió en funció de les prestacions que ofereix, les mides i el preu.
  5. Avaluació del producte o servei un cop comprat. També anomenat postcompra, serveix per fidelitzar-nos com a clients o no d’aquella marca o producte. En funció del nostre nivell de satisfacció i cobertura d’expectatives farà que tornem a adquirir productes d’aquella marca o no.

No totes les compres les fem de la mateixa manera. Hi ha múltiples factors per determinar un tipus de comportament o altre davant una nova adquisició, per exemple: no actuarem igual davant la compra d’un bric de llet que davant d’una jaqueta o joia. Aquests són alguns comportaments davant d’una compra:

  • Compra habitual: no requereix gran esforç de decisió. Ens guiem per allò que ens pot semblar més familiar, que hem vist més per la TV o ens han recomanat. Acostumen a ser productes del dia a dia, per exemple una ampolla d’aigua, un paquet de macarrons…
  • Compra per descart: com indica el seu nom ens obliga a descartar un dels productes que ens ofereixen. Un exemple seria davant la compra d’un raspall de dents, escollirem el més econòmic, el que ofereixi 2 raspalls en un mateix paquet…
  • Compra variada: no tenim una preferència clara per un producte i provem diferents marques en funció del dia.
  • Compra complexa: necessita una decisió important per part nostra. Acostuma a tractar-se de productes d’un cost elevat o que poden comportar canvis en la nostra vida. Un exemple seria la compra d’un nou sofà, un moble de menjador, un anell…
  • Compra impulsiva: es fa sense pensar per un impuls que no sol ser racional. Un clar exemple serien els productes, gairebé sempre de petit import, que acostumen a posar al costat de les caixes i que agafem sense valorar la seva necessitat real o no i que no influiran gaire en el nostre import total de la compra.

Tenir un comportament racional davant les compres ajudarà a evitar l’adquisició de productes i serveis que realment no necessitem, i que fem compres de manera impulsiva.

Els tipus de compra més habituals són la compra directa, la virtual i per telèfon, però també hi ha altres maneres de comprar, com per exemple a través de TV, coneguda popularment com a televenda. Consisteix en la venda de determinats productes a través de la televisió. Aprofita les hores de determinades audiències per fer promoció de productes específics, que es poden adquirir a través del telèfon. S’adreça a un públic molt concret, com ara les mestresses de casa (un dels espais més coneguts al nostre país és La Tienda en Casa).

En l’acció de comprar, hi ha un element que hi té un paper preponderant. La publicitat és un eina de comunicació massiva i la manera que tenen els comerciants de fer-nos arribar informació del seu producte i crear-nos una necessitat. Forma part d’una estratègia de màrqueting, en què intervé la seducció dirigida cap als nostres sentits (vista, olfacte, tacte, gust i oïda). El seu objectiu és cridar l’atenció del consumidor davant d’un producte i persuadir-lo perquè pensi que el necessita; utilitzant un llenguatge atractiu, pensat expressament per presentar productes i serveis des d’un punt de vista que generi garantia.

La publicitat és una tècnica aplicada als mitjans de comunicació de masses amb l’objectiu d’induir la persona a comprar determinats productes.

La pràctica fa que davant del dubte que se’ns pot presentar a l’hora de comprar un producte, ens doni més confiança el que hem vist prèviament en alguna publicitat o campanya de màrqueting que no pas un que no hem vist mai, encara que no n’haguem provat cap. Tot i això, cal anar amb compte amb la publicitat, ja que a vegades pot tenir un missatge enganyós i dirigit només a un benefici comercial.

Compra directa

La compra directa és de les més habituals. Podem fer-la en basars, botigues d’autoservei, mercats municipals, centres comercials, hipermercats, grans magatzems, cooperatives… però també en altres espais que poden variar en la seva forma de venda tradicional.

Cooperativa La Fageda

La Fageda és una cooperativa catalana del sector alimentari que ofereix la venda directa en establiments i a la seva pròpia fàbrica. És coneguda per la seva àmplia varietat de productes artesanals làctics, gelats i melmelades que estan elaborats íntegrament per persones amb discapacitat intel·lectual, fet que ofereix un valor social i d’integració a la seva activitat comercial.
Ofereixen la possibilitat de visitar la granja, conèixer els sistemes d’elaboració i comprar directament els productes (www.fageda.com).

Els mercats ambulants, també coneguts com a mercats setmanals o mercadillos omplen els espais i les vies públiques de les poblacions, els dies estipulats amb l’Administració local competent. Ofereixen una àmplia varietat de productes, sobretot amb les parades de fruites i verdures, els productes tèxtils, roba de vestir i calçat, el parament de la llar i els productes de drogueria i higiene. Formen part del reclam turístic de molts pobles i ciutats d’arreu del territori, i alguns molt coneguts per la seva àmplia oferta. Un exemple seria el mercat de la població de Tordera.

La venda per catàleg forma part d’una oferta cada vegada més en desús per l’increment de la venda per internet. És una manera d’oferir productes i serveis de forma immediata i que són enviats mitjançant correu ordinari o agència de transport en funció del volum. Un dels seus inconvenients envers l’increment de vendes a internet és que els productes queden delimitats a l’oferta de l’empresa que els gestiona.

La venda a domicili és un tipus de venda que es fa fora de l’establiment comercial de referència: s’acosta el producte als domicilis particulars, llocs d’oci i reunió, llocs de treball… Acostuma a ser una venda amb tècniques i pràctiques comercials bastant agressives. La majoria de persones que es dediquen aquest tipus de venda, funcionen per comissió sobre els productes venuts. Un dels principals mercats d’aquest tipus de venda és el sector de subministrament (gas i electricitat) i els de les inspeccions i revisions del gas.

Cada vegada és més habitual trobar-nos una màquina expenedora a la via pública i en espais privats; servei també conegut com a vending o venda automàtica. Solen estar ubicades en espais de molt trànsit de persones, com per exemple estacions de tren, metro, aeroports, restaurants, hotels, hospitals, empreses… A poc a poc s’ha anat ampliant l’oferta fins arribar a un gran ventall de productes alimentaris (begudes fredes i calentes, aperitius, entrepans…) i d’altres tipus, com per exemple productes electrònics (auriculars, cables USB, fundes de mòbil…), llibreria (diaris, revistes i llibres), productes d’higiene (compreses, tampons, preservatius, raspalls de dents…) fins a objectes de regal (com flors o peluixos).

Perills de la venda a domicili

És molt important tenir precaució davant la venda a domicili, ja que es poden produrir estafes amb molta facilitat. Una bona manera d’assegurar-nos que no ens enganyen és demanar una identificació de la persona que ens visita i no comprometre’s ni signar cap documentació fins que no hàgim pogut confirmar telefònicament la veracitat de l’oferta amb l’empresa responsable.

Compra en línia o virtual

La compra per internet ha crescut d’una manera molt exponencial aquests últims anys. La comoditat que ofereix poder comparar milers de productes des de qualsevol lloc i moment és un dels seus grans atractius. Per altra banda, la facilitat que han incorporat aquests proveïdors en la tramesa de la paqueteria ha fet possible que molta més gent s’hagi incorporar a aquest nou model de consum.

Un altre factor que ha impulsat el seu creixement és la seguretat en els sistemes de pagament en línia, ja que cada vegada ofereixen més seguretat, amb una menor exposició de dades personals dels seus usuaris.

Catorze dies per retornar el producte

No oblidem que quan comprem un producte en línia, la llei també ens protegeix si no en quedem satisfets. Des del moment que el producte ens arriba a casa, es disposa de catorze dies per retornar-lo si no compleix les nostres expectatives.

L’aparició de dos grans distribuïdores com poden ser Amazon i Google ha acaparat el mercat actual, no tan sols en poblacions rurals on és més difícil trobar certs productes, sinó també entre els compradors de grans ciutats, que veuen un avantatge el fet de poder comprar en sols uns instants un producte sense tenir en compte el seu lloc de procedència.

És tant el seu impacte actual en l’economia mundial, que fins i tot s’han establert dates concretes per promocionar les compres en determinats períodes de l’any, com per exemple el Black Friday (o ‘divendres negre’) o el Cyber Monday.

  • Les compres per internet són una tendència cada vegada més en alça. Campanyes com la del 'Black Friday' i el 'Cyber Monday' fan que compradors que no confien gaire en aquest tipus de mercat, s'atreveixin a provar per primera vegada.
  • Les compres per internet són una tendència cada vegada més en alça. Campanyes com la del 'Black Friday' i el 'Cyber Monday' fan que compradors que no confien gaire en aquest tipus de mercat, s'atreveixin a provar per primera vegada.

Black Friday i Cyber Monday, dues oportunitats per a les compres de Nadal

El Black Friday neix als Estats Units com a data per inaugurar la temporada de compres nadalenques, un dia després de la celebració d’Acció de Gràcies (quart dijous del mes de novembre). Els establiments i botigues ofereixen els seus productes a uns preus molt rebaixats amb l’incentiu que s’acosta Nadal. Aquesta aposta comercial ha traspassat fronteres fins arribar a ser coneguda a molts països, que s’han afegit a aquesta mena de crida i ofereixen també grans descomptes en botigues, establiments i venda en línia.
El Cyber Monday (o ‘Ciberdilluns’) és una tendència molt més nova, també provinent dels Estats Units, per continuar fomentant el consum i les compres amb grans descomptes uns dies abans de Nadal, però aquest cop limitat a les compres per internet. El dia establert a nivell mundial, és el primer dilluns posterior al Black Friday.

Tipus de productes: la confecció de la llista de la compra

Aprovisionar una llar implica fer un estudi del mercat actual. Vivim en un món globalitzat, on el continu bombardeig de productes i serveis està en el nostre dia a dia. Accedir als productes i serveis que ofereix el mercat és fàcil i senzill, ja que el mateix mercat ofereix opcions perquè la seva adquisició no suposi un problema en la nostra economia.

Les empreses que volen continuar sent competitives tenen ofertes i descomptes als clients per tal que caiguin en la compra a vegades compulsiva de productes que no necessiten. Per evitar despeses innecessàries i de les quals després ens podem penedir, és important planificar la compra, i alhora ajustar la despesa al nostre pressupost.

Sistematitzar l’activitat d’aprovisionament de la llar i dels diferents productes necessaris per viure ens ajudarà a organitzar millor el nostre temps personal i de dedicació a les tasques de la llar, i alhora millorarà la nostra economia.

  • Planificar les nostres compres, de manera setmanal o quinzenal és una bona manera de gestionar l'economia i el nostre temps lliure.
  • Planificar les nostres compres, de manera setmanal o quinzenal és una bona manera de gestionar l'economia i el nostre temps lliure.

Podem classificar les compres segons la seva periodicitat en:

  • Programada: acostuma a ser la compra setmanal o quinzenal, on s’abasteix de productes que mantenen la seva caducitat. Un exemple seria l’adquisició de productes de neteja, higiene, productes lactis, ous, conserves, llegums…
  • Diària: reservada al producte fresc i de consum gairebé immediat, com per exemple el pa, les verdures, el peix, la carn…
  • Ocasional: adquisició d’articles que no són de primera necessitat, però que també són necessaris per a la unitat familiar. Un exemple en seria la compra de roba, ulleres, mobiliari…
  • Urgent: fa referència a aquells productes de primera necessitat i que necessitem per al nostre dia a dia i que ens hem descuidat de posar a la planificació de la compra setmanal, com per exemple el sucre, la sal, l’oli…

Per altra banda, hi ha diversos tipus de béns de consum. Els productes alimentaris poden classificar-se en:

  • Els béns peribles també anomenats producte fresc són aquells productes que tenen una caducitat propera, com ara les fruites i verdures, la carn i peix, els productes làctics i els ous.
  • Els béns durables són aquells productes que tenen una vida útil més llarga i per tant una referència de consum més àmplia que la dels peribles. En aquest grup trobem productes com ara els llegums, les salses, les conserves…

Un bé de consum és una mercaderia final en un procés de producció preparada per satisfer les necessitats de les persones.

També podem distingir els productes alimentaris segons si són de proximitat i/o de temporada.

Productes de proximitat

Cada cop més les famílies opten pel consum de productes locals, també anomenats de proximitat, i que fan referència a la venda i consum de productes agroalimentaris, procedents de la terra, de la ramaderia o resultants d’un procés d’elaboració o transformació que es fa en favor del consumidor mitjançant la intervenció d’una persona o agrupació de productors agraris dins d’una mateixa zona o demarcació.

Els productes de proximitat són productes que es produeixen en un radi de distància entre el productor i el consumidor relativament proper.

La venda de proximitat inclou la venda directa o de circuit curt. La Generalitat de Catalunya ha impulsat una acreditació específica per regular aquests tipus de productes i afavorir la seva demanda i consum entre la població.

El producte de proximitat no inclou només la fruita i la verdura, sinó també la carn, els ous, els embotits, la llet i els seus derivats, la fruita seca, els cereals…

  • És funció de les administracions promoure i implementar el consum de productes de proximitat per part de la seva població. Aquest tipus de polítiques beneficien el consumidor, que obté un producte més fresc, i alhora els productors locals, que veuen recompensat el seu treball.
  • És funció de les administracions promoure i implementar el consum de productes de proximitat per part de la seva població. Aquest tipus de polítiques beneficien el consumidor, que obté un producte més fresc, i alhora els productors locals, que veuen recompensat el seu treball.

El producte de proximitat ha d’anar identificat amb un logotip que indiqui:

  • El decret que regula aquest tipus de venda.
  • El nom de la Generalitat de Catalunya o Govern competent i regulador.
  • La modalitat de venda: directa o de circuit curt.

Alguns dels productes de proximitat reben també la classificació de productes de temporada.

Productes de temporada

Els productes de temporada, com el seu nom indica, fan referència a l’època o temporada de l’any que es recol·lecten. Són productes que de manera natural i a conseqüència del seu cicle biològic es troben en el punt òptim per al consum.

  • La compra de productes de temporada és una manera d'invertir en salut i, alhora, estalviar en la compra de producte fresc i de qualitat.
  • La compra de productes de temporada és una manera d'invertir en salut i, alhora, estalviar en la compra de producte fresc i de qualitat.

Beneficis per al medi ambient

Consumint productes de temporada (fruites i verdures) contribueixes a la disminució d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que provoca el canvi climàtic.

Aquests productes es cullen en el punt just de maduració i d’aquesta manera ofereixen les seves màximes propietats de gust, aroma, aspecte, etc. Per altra banda, és el millor moment per comprar-ne, ja que la major oferta del producte farà que el seu preu baixi.

Actualment és possible gaudir d’un producte fresc gairebé tot l’any. Això s’ha aconseguit gràcies a la introducció de millores tecnològiques i de l’enginyeria agrícola. Hem de tenir en compte, però, que els productes d’hivernacle o procedents de zones llunyanes comporten processos manipulats i necessiten de moltes hores de transport per arribar a la nostra botiga. Són productes igualment frescos, però segurament no s’hauran collit en el seu millor moment de maduració natural i això acaba afectant-ne el gust i indirectament n’apuja el preu de venda.

A continuació, teniu una representació de les principals fruites i verdures de temporada al nostre país (vegeu la figura i la figura):

Figura Calendari de les fruites de temporada del nostre país
Figura Calendari de les verdures de temporada del nostre país

La dieta mediterrània

La dieta mediterrània, tan propera a nosaltres, està considerada una de les més saludables i recomanables del món. El consum d’aliments bàsics com ara fruita, verdura, llegum, peix, oli d’oliva, fruits secs, carns magres, ous, làctics, cereals i pa integral, són considerats imprescindibles com a base d’una alimentació correcta.

El aliments integrals en forma de pa, arròs, pasta, cuscús o altres conserven millor els seus nutrients (magnesi, fòsfor…) i la fibra que tenen, en benefici de la nostra salut.

La llista de la compra per a una alimentació saludable hauria d’incloure:

A la secció “Annexos” podeu consultar, la guia L’alimentació saludable en les persones grans on trobareu consells i hàbits per a una correcta alimentació.

  • Arròs i pasta integral, quinoa.
  • Llegums (llenties, cigrons…).
  • Verdures, hortalisses i fruites.
  • Ous.
  • Pa (preferiblement integral).
  • Peix blau (sardines, salmó, tonyina…) i peix blanc (lluç, bacallà, rap…).
  • Carn blanca (pollastre, gall dindi, conill…).
  • Fruita seca (nous, avellanes, ametlles…)
  • Especies (orenga, alfàbrega, llavor de sèsam, curri…).
  • Oli d’oliva.
  • Flocs de civada o tipus musli.
  • Llet semidesnatada i begudes vegetals.
  • Mel.

Aliments que hem de desterrar de la nostra dieta o consumir amb moderació

  • Plats preparats (lasanya, pizza, congelats…)
  • Embotits.
  • Fregits.
  • Salses envasades (quètxup, mostassa, maionesa…)
  • Aperitius tipus snack (patates fregides, cacauets fregits…)
  • Brioixeria industrial.
  • Cereals ensucrats.
  • Refrescos i begudes ensucrades.
  • Menjar ràpid.
  • Alcohol.

Planificar el menú

Una manera d’estalviar i no llençar menjar malmès, és planificar els àpats en funció dels aliments que tinguem a la nevera i que tenen una caducitat més propera. Dedicar uns minuts a la planificació d’un menú setmanal ens estalviarà temps i maldecaps per no saber què preparar per dinar.

La Societat Espanyola de Nutrició estableix un equilibri en el consum diari dels diferents aliments per aconseguir una alimentació saludable entre la població.

La llista de la compra

A l’hora de planificar la llista de la compra és important fer-se un seguit de preguntes que ens poden ajudar, com per exemple:

  • Què ens fa falta?
  • Quina quantitat comprar?
  • On ho podem comprar?
  • Quin preu té? Està dins de les nostres possibilitats?

Llavors, què ha de tenir una llista de la compra? Primer de tot s’ha d’ajustar als nostres interessos i objectius, i alhora s’ha d’adaptar a la nostra economia personal.

Una bona manera d’ajudar-nos en l’elaboració de la llista de la compra és dedicar cada setmana uns minuts a confeccionar un menú setmanal. No només ens facilitarà la tasca diària, sinó que ens evitarà comprar productes innecessaris.

Una manera d’estalviar a l’hora de preparar la llista de la compra és tenir en compte les recomanacions següents:

  • Anotar en un full tot allò que realment necessitem comprar i no desviar-se del que està apuntat.
  • Apostar per les marques blanques davant de marques més cares. Gairebé tots els supermercats i hipermercats comercialitzen marques pròpies, amb un considerable estalvi, entre el 35%-45%, davant de les marques conegudes.
  • Comparar el preu del quilo o unitat. No deixar-se portar pel preu final, alguns productes poden semblar més econòmics, però portar menys quantitat.
  • Adquirir productes de temporada i proximitat.
  • Comprar a granel. Cada vegada hi han més botigues que ofereixen productes a granel, és una bona opció per a la nostra butxaca i per al medi ambient.
  • Comprar productes amb la data de caducitat propera. Alguns supermercats, posen en oferta productes amb una data de consum recomanada propera, com per exemple iogurts o embotits. Aquests productes no han perdut les seves propietats i tampoc suposa un risc per a la nostra salut consumir-los un cop passada la data, sempre dins d’uns marges.
  • Si disposem d’espai al rebost de casa, va bé aprofitar les ofertes de 3×2 que ofereixen alguns hipermercats, sobretot en productes de llarga caducitat com llegums, tomàquet envasat, melmelades, productes de neteja …
  • Si som hàbils i ens agrada l’ús de la tecnologia, hi ha moltes apps que ens ajudaran a gestionar la nostra llista, informant-nos de les millors ofertes.

Els productes més habituals que s’han d’incloure a la llista de la compra setmanal són:

  • Verdures: producte fresc segons temporada.
  • Carn i peix: pollastre, gall dindi, porc, vedella, hamburgueses de carn i peix, tonyina, lluç, sardines, seitó, salmó…
  • Refrigerats: llet i els seus derivats, beguda vegetal, ous, hummus, salses,…
  • Productes de neteja: detergent, suavitzant, netejadors específics, tovallons de paper, paper d’alumini, film i vegetal, paper WC, paper de cuina…
  • Perfumeria: sabó de cos i mans, productes per als cabells, desodorant, crema d’afaitar, pasta de dents, compreses i tampons, locions corporals…
  • Rebost: llegums, arròs, pasta, quinoa, farina, civada, fruita seca, llavors, oli i vinagre, sal, sucre, espècies, cafè, te e infusions, conserves, xocolata, galetes, pa torrat, mel…
  • Congelats: peix, carn, verdures, croquetes, crestes, gelats…

Els experts recomanen no anar a comprar amb l’estómac buit. Està comprovat que caurem en moltes més temptacions de les que realment necessitem.

Per a més informació, podeu consultar el punt “Registre de les dades de l’actuació de la gestió econòmica en el suport establert”, dins de l’apartat “Seguiment de l’actuació de la gestió econòmica”, on s’explica com fer un pressupost i quines aplicacions i tecnologies ens poden ajudar a l’hora de preparar la llista de la compra.

L'etiquetatge dels productes

Un dels principals drets de què gaudim com a consumidors és el dret a ser informats dels productes que volem comprar i consumir. La millor manera de fer-ho és mitjançant l’etiquetatge dels productes.

Una etiqueta és tota llegenda, marca o imatge que descriu de manera gràfica, objectiva i suficient les característiques d’un producte. Un correcte etiquetatge és garantia de circulació d’aliments segurs i, per tant, de protecció cap al consumidor.

Una de les principals funcions de les etiquetes és conèixer el responsable del producte, que pot ser el fabricant, distribuïdor, envasador, transformador, importador o el venedor del producte. Una etiqueta ha de mostrar informació clara i detallada relativa a:

  • Característiques del bé o servei, i particularment sobre la seva identitat, qualitat, composició, quantitat, origen, procedència i manera de fabricació.
  • No induir o confondre el consumidor del bé o servei a pensar que posseeix característiques o propietats que no té.

L'etiquetatge dels productes alimentaris

Per a tot producte alimentari, sigui envasat o fresc, la normativa diu que l’etiqueta ha de mostrar al consumidor, de manera gràfica i sense lloc a confusió, el seu origen i procedència.

En el cas dels productes alimentaris envasats, l’etiqueta ha d’incloure:

  • Nom i denominació del producte.
  • Composició.
  • Termini recomanat del seu ús en cas de productes que puguin variar les seves propietats amb el pas del temps.
  • Data de caducitat en cas que sigui un producte perible.
  • Contingut net del producte.
  • Característiques essencials.
  • Lot de fabricació.
  • Identificació de l’empresa fabricant.

Pel que fa al producte fresc o venda a granel, la normativa inclou la visibilitat de la informació en el mateix punt de venda. És obligatori que estigui a la vista del consumidor la informació del producte mitjançant l’exposició de rètols, cartells o pissarra en format manual o electrònic. Així, la informació que hi ha de constar és:

  • Nom del producte o de l’espècie (en el cas del peix).
  • Mètode de producció.
  • país d’origen, zona de captura o cria.
  • Tractament de la venda.
  • Preu per kg.

L'etiquetatge dels productes tèxtils i calçat

Es consideren productes tèxtils aquells productes que estiguin formats exclusivament per fibres tèxtils o que continguin com a mínim un 80% de recobriment de fibres tèxtils (mobles, catifes, paraigües, para-sols, matalassos, calçat…).

Productes congelats

En el cas de productes congelats, és necessari que el propi producte porti una etiqueta amb la frase “no tornar a congelar un cop descongelat” i la data de durada mínima o caducitat.

En aquests productes, l’etiqueta també és obligatòria i permet escollir el consumidor en funció dels seus gustos i preferències. Ha d’incloure:

  • Etiqueta en la llengua oficial del país.
  • L’etiqueta ha d’estar confeccionada amb material resistent, pot estar cosida o bé fixada de forma permanent sobre el teixit.
  • En els tèxtils embolicats, l’etiqueta ha de ser-hi per duplicat: en el producte i en l’embolcall.
  • Els teixits comprats per metres han de disposar d’etiquetatge cosit o gravat a les peces cada tres metres de roba.
  • L’etiqueta ha d’incloure informació relativa a:
    • Nom, adreça i NIF del fabricant.
    • Els productes fets a Espanya han de portar el número de registre industrial.
    • Els productes importats de fora de la Unió Europea han d’estar identificats amb el número de l’importador.
    • L’etiqueta ha de figurar cosida, enganxada o penjada de la roba.
    • Ha d’indicar la composició del producte (cotó, llana, polièster…).

A més a més, el calçat ha incorporar informació sobre el material amb el qual està fabricat en les tres parts que el conformen (vegeu la figura):

  1. Empenya, part exterior del calçat que queda a la vista i està unida a la sola
  2. Folre i plantilla, part interna del calçat que forma el revestiment interior
  3. Sola, part inferior externa del calçat, que toca amb el terra
  4. Cuir
  5. Tèxtil
  6. Altres materials
Figura Parts del calçat

Tot i que no és obligatori al nostre país, l’etiquetatge de conservació i tractament està present en gairebé totes les peces tèxtils que comprem. Aquest tipus d’informació ens permet una millor conservació del tèxtil si seguim les indicacions que consten a l’etiqueta pel que fa a la seva conservació i manteniment. Utilitza cinc imatges gràfiques, força representatives i consensuades a escala internacional (vegeu la figura). Si seguim les indicacions de conservació i tractament indicades a les etiquetes de la roba, aconseguirem allargar la seva vida i conservar-la en millors condicions per més temps.

Figura Etiquetes de conservació i tractament de les peces de roba

L'etiquetatge dels productes de neteja

L’etiquetatge d’aquest tipus de producte mereix especial atenció, donades les característiques tòxiques i potencialment perilloses d’alguns productes. Com a consumidors, n’hem de ser conscients i comprar productes que estiguin ben etiquetats i que compleixin la normativa vigent quant a la seva conservació i emmagatzematge.

Els productes de neteja d’ús domèstic tenen la següent classificació:

  • Detergents (roba, vaixella i altres superfícies).
  • Productes auxiliars per al tractament de tèxtils (llevataques, blanquejadors….) i de la vaixella (anticalç, abrillantadors…).
  • Suavitzants tèxtils.
  • Productes per a la neteja de superfícies.
  • Lleixius.

  • Símbols que han d'incorporar de manera obligatòria les etiquetes de productes de neteja.
  • Símbols que han d'incorporar de manera obligatòria les etiquetes de productes de neteja.

L’etiqueta dels productes de neteja ha d’indicar:

  • Marca comercial, denominació i per a què està destinat.
  • Contingut net.
  • Dades del fabricant, envasador o importador.
  • Forma d’ús i incompatibilitats amb altres productes.
  • Han d’incloure de manera visible i gràfica les següent paraules:
    • “No ingerir”
    • “Mantenir fora de l’abast dels nens”
    • “En cas d’intoxicació trucar al Servei Nacional d’Informació Toxicològica, tel.: 915 620 420”
  • Indicar els components i si aquests es troben en una concentració superior al 22%.
  • Codi de l’envàs.

L'etiquetatge sostenible

L’etiqueta ecològica també és anomenada ecoetiqueta o etiqueta verda. Es tracta d’una identificació que han de portar determinats productes per indicar que són respectuosos amb el medi ambient segons la normativa europea. És un etiquetatge voluntari, però que implica la voluntat d’incloure’s en un circuit de certificació de qualitat.

  • L'etiqueta ecològica va ser creada per la Unió Europea l'any 1992 per informar i conscienciar el consumidor sobre el consum de productes sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
  • L'etiqueta ecològica va ser creada per la Unió Europea l'any 1992 per informar i conscienciar el consumidor sobre el consum de productes sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

Promouen l’ús de productes i mecanismes que compleixin amb un cicle de vida sostenible, tenint en compte els següents criteris:

  • Impacte del producte al llarg de la seva vida.
  • Consum i contaminació.
  • Consum d’energia.
  • Emissions a l’atmosfera.
  • Residus que genera.

Dintre de l’etiquetatge sostenible, també hi ha l’etiqueta dels electrodomèstics o etiquetatge energètic, que regula el consum d’energia de l’aparell. En funció de les característiques de l’electrodomèstic, per exemple la capacitat de càrrega d’una rentadora, se li atorga una lletra i un color que el classifica energèticament.

  • L'etiqueta energètica ha d'estar visible a l'hora de comprar un electrodomèstic. S'ha de desconfiar d'aquells aparells que no la tinguin.
  • L'etiqueta energètica ha d'estar visible a l'hora de comprar un electrodomèstic. S'ha de desconfiar d'aquells aparells que no la tinguin.

L’ús responsable d’electrodomèstics més eficients comporta una important reducció i estalvi d’energia.

Aquest tipus d’etiqueta es divideix en quatre zones, que identifiquen les dades següents:

Garantia europea

El marcatge CE acostuma a estar present en molts dels productes que consumim. Indica que els productes han estat fabricats segons normativa europea i, per tant, reuneixen les condicions de seguretat i responsabilitat de comercialització.

  1. Dades relatives al fabricant i al model d’electrodomèstic.
  2. Eficiència energètica de l’aparell. Aquesta indicació està feta amb fletxes de diferents colors, vinculades a una lletra (A correspon a la màxima eficàcia i la G a la mínima).
  3. Dades específiques de cada tipus d’electrodomèstic.
  4. Soroll de l’aparell (decibels).

Estan obligats a portar aquest tipus d’etiqueta els següents electrodomèstics:

  • Frigorífics i congeladors.
  • Rentadores.
  • Rentavaixelles.
  • Assecadores.
  • Rentadores-assecadores.
  • Forns elèctrics domèstics.
  • Microones.
  • Aires condicionats.

Distribució i emmagatzematge de la llar

Organitzar la llar pot semblar una tasca senzilla, però no sempre ho és. Disposar dins de casa d’espais suficients i ben acondicionats a vegades pot ser un obstacle per superar. L’ordre és important a la vida de qualsevol persona. Dona sensació de tranquil·litat, equilibri i seguretat. Una casa poc o gens ordenada pot ser senyal d’algun altre problema o trastorn i, fins i tot, comportar risc per a la salut de la pròpia persona (entrebancs).

Una llar organitzada és sinònim de salut.

Organitzar la llar comporta fer-ho en dos sentits:

  • Visualment, fent que l’espai sigui agradable a la vista per a la persona o persones que hi viuen.
  • Trobant un lloc i un espai per cada cosa.

Trobar solucions a l’emmagatzematge pot ser una tasca fàcil avui en dia, ja que en el mercat hi ha múltiples tipus de caixes, cistelles, armariets, mòduls…, dissenyats expressament per a determinats productes i a preus bastant competitius.

L'emmagatzematge dels productes de neteja i d'higiene

L’emmagatzematge d’aquest tipus de productes necessita una atenció especial, per l’alt risc de toxicitat i perillositat d’alguns d’ells. Segons la seva utilitat, els productes de neteja es classifiquen en tres tipus:

  • Productes per a la neteja de la llar.
  • Productes per a la higiene de la roba.
  • Productes per a la higiene personal.

Pel que fa a l’emmagatzematge dels productes per la neteja de la llar, el lloc més habitual acostuma a ser la cuina. L’espai més habitual és a l’armari que es troba sota l’aigüera. Els mobles més actuals ja disposen d’armariets específics amb prestatges i sistemes d’organització per a aquest tipus de productes. Podem distingir entre:

  • Els productes que no hauríem de guardar mai sota l’aigüera són:
    • Químics perillosos, per exemple el lleixiu.
    • Productes inflamables: dissolvents, vernís per a mobles…
    • Draps de cuina: és un punt amb molta humitat i es poden florir-se i comportar un greu risc per a la salut.
  • Els productes que sí que podem guardar sota l’armari de l’aigüera:
    • Productes de neteja habituals com per exemple els desinfectants, pastilles del rentavaixelles, sabó…
    • Esponges, raspalls i fregalls d’ús habitual.
    • Desembussador.
    • Bosses d’escombraries.

Pel que fa a l’emmagatzematge dels productes d’higiene de la roba, l’estat ideal seria poder disposar d’una petita cambra dins de la llar per rentar i tenir cura de la roba. Malauradament, no sempre és possible aquesta opció, i els espais principals on s’ubica la rentadora és dins la cuina, el lavabo i en petites galeries.
Els productes d’higiene de la roba estan considerats productes altament tòxics. Per això és important preservar-los dels nens i trobar espais on no hi tinguin accés i, si és possible, tancats amb clau.

  • Disposar d'un espai per a la neteja i cura de la roba no és possible a totes les llars, per tant és important disposar d'armaris fora de l'abast dels nens per guardar aquest tipus de productes, atesa la seva alta toxicitat.
  • Disposar d'un espai per a la neteja i cura de la roba no és possible a totes les llars, per tant és important disposar d'armaris fora de l'abast dels nens per guardar aquest tipus de productes, atesa la seva alta toxicitat.

Finalment, pel que fa a l’emmagatzematge dels productes d’higiene personal, el bany és el lloc on s’acostuma a tenir-los guardats. Cada vegada utilitzem més productes d’higiene personal en la nostra vida diària; tenir cura de la higiene personal és molt important, ja que és una de les maneres de mostrar-nos en societat. De vegades adquirim nous productes sense tenir-ne realment una necessitat. Les olors, textures o colors ens fan comprar i consumir productes, moltes vegades per duplicat, i moltes vegades en podríem prescindir.
Posar ordre pot semblar complicat, però no és impossible si tenim en compte algunes mesures:

  • Deixar el marbre o taulell de la pica del lavabo lliure, només amb aquells productes d’ús diari, com exemple el raspall de les dents, la pasta, la maquineta d’afaitar, el tònic…
  • A la dutxa o banyera ubicar el sabó de cos, esponges, xampú i suavitzant d’ús comú. Si és possible, va bé posar algun prestatge a la paret per tal que quedin situats a l’alçada de la mà. S’han d’evitar els productes més puntuals, com els mascaretes, cremes depilatòries, ja que ocupen espai, molesten i no les utilitzem cada dia.
  • Si l’espai ens ho permet, podem col·locar caixes, cistelles o fins i tot carrets auxiliars; pot ser un bon sistema per als productes complementaris com les cremes, desodorants, maquillatge… És una bona manera d’accedir als productes i tenir-los ordenats.
  • Si el mobiliari del bany disposa d’armaris tancats, l’ideal és guardar-hi els productes que necessitin ser preservats de la humitat, com per exemple tovalloles, paper WC, mocadors de paper, compreses i bolquers. Un alt grau d’humitat pot fer-los malbé i poden perdre les seves propietats.

L'emmagatzematge dels productes alimentaris: sistemes i mètodes de conservació

Una cop fet l’aprovisionament dels diferents productes alimentaris, cal guardar-los pel seu consum. En funció del tipus de productes necessitaran una forma de conservació o una altra. És convenient emmagatzemar els aliments segons les indicacions de l’etiqueta per garantir al màxim les condicions higièniques i de prevenció de bacteris. I distingirem entre:

Guanyar espai al bany

Una bona manera de guanyar espai dins de la banyera o dutxa, i alhora reduir envasos pel mig, és utilitzar dispensadors de paret fixos per al sabó, xampú, suavitzant, crema corporal…, que poden contenir des de dos fins a quatre productes diferents.

  • Productes alimentaris per a conservació a temperatura ambient
  • Productes alimentaris per a conservació en fred

La data de caducitat, o de consum preferent indicada a l’etiqueta, s’ha de tenir sempre en compte abans de consumir qualsevol aliment.

En el grup dels productes alimentaris a temperatura ambient hi ha inclosos tots aquells aliments que no necessiten fred. Primer de tot, ens hem d’assegurar que els armaris i prestatgeries on guardarem els aliments estan nets i ben subjectes a la paret o armari (d’aquesta manera evitarem possibles accidents). La temperatura ambient hauria d’estar per sota dels 25°C i lliure d’humitat.

  • El rebost és el lloc ideal per guardar els productes peribles i de llarga durada/-35
  • El rebost és el lloc ideal per guardar els productes peribles i de llarga durada

En el cas de les persones grans o amb poca mobilitat, és important ubicar els productes de més consum al seu abast, evitant prestatgeries altes, armaris molt baixos o cantoners que puguin suposar un risc per a la seva integritat física. També cal assegurar-se de no posar aliments directament a terra, encara que estiguin envasats, ja que poden atreure insectes (formigues) i rosegadors.

És recomanable no guardar pots, llaunes, brics oberts fora del refrigerador i respectar sempre les indicacions del fabricant, com per exemple: “Un cop obert, guardar en fred” o “Consumir abans de tres dies”. A banda, a l’hora de fer l’emmagatzematge dels productes en armaris, caldrà diferenciar cada cas:

  • Productes en consum: els aliments ja oberts i que són de consum diari, com per exemple la sal, farines, sucre, cereals i pseudocereals, cafè, infusions…, cal preservar-los de la humitat i conservar-los en pots de vidre, plàstic o alumini. Hi ha una àmplia varietat al mercat, de pots per a aquests tipus de producte que evitaran que els aliments estiguin en contacte amb l’aire i perdin les seves propietats.
    Podem deixar al nostre abast aquells productes de més consum, com la sal, l’oli i sucre; això ens facilitarà la tasca de preparar els aliments. La resta poden estar guardats dins dels armaris i calaixos de la cuina, amb una distribució que s’adapti al màxim possible a les nostres necessitats de consum.
  • Aliments envasats, llaunes, conserves, brics sense obrir: hem de posar els aliments amb data de caducitat més propera davant dels productes similars amb data posterior. Aquest sistema ens ajudarà a identificar més ràpidament els productes que necessiten ser consumits en primer lloc.
  • Fruites i verdures: les fruites procedents del tròpic (plàtan i bananes), els tomàquets, alvocats, les fruites amb os i les peres, no necessiten fred, per tant es poden guardar-se fora de la nevera. Dins d’una cistella o fruiter, allunyat de l’escalfor del foc i de la llum del sol és un bon lloc per conservar-les.
  • Patates, cebes, alls: trobar un racó completament a les fosques (armari) evitarà la germinació dels brots i es mantindran més temps en perfecte estat.

Evitar les llaunes en mal estat

A l’hora d’anar comprar, hem de rebutjar les llaunes o conserves que trobem oxidades o amb bonys o fissures. Els aliments poden estar en mal estat, amb el consegüent risc per a la nostra salut.

  •  Conservar les patates i cebes aïllades de la resta d'aliments i en un lloc tancat i fosc, n'evitarà la germinació i es conservaran molt de temps./-10
  • Conservar les patates i cebes aïllades de la resta d'aliments i en un lloc tancat i fosc, n'evitarà la germinació i es conservaran molt de temps.

Conservació en fred

La nevera és l’electrodomèstic per excel·lència utilitzat per conservar els aliments en fresc. Disposar d’una bona organització dins de la nevera és important. Una bona proposta és introduir certs aliments dins de portaviandes o carmanyoles. No sols ens ajudarà a aprofitar millor l’espai, sinó que també ens assegurarà més higiene, evitarà olors…

La refrigeració dels aliments pot prolongar-ne la vida útil, i conservar-los més temps i sense risc de bacteris (vegeu la taula).

Taula: Temps de conservació òptim per a aliments bàsics
Tipus d’aliment Frigorífic
Fruites i verdures fresques 1 setmana com a màxim
Ous Entre 3 i 4 setmanes
Productes làctics 10 dies
Formatge fresc 1 setmana un cop obert
Mantega i nata 1 mes des de l’obertura
Carn vermella Entre 3 i 5 dies
Carn blanca (aus) Entre 1 i 3 dies
Peix fresc i marisc Entre 1 i 2 dies
Peix fumat 14 dies
Peix en conserva (tonyina) Entre 3 i 4 dies
Sucs de fruita Entre 7 i 10 dies

Cal evitar guardar els aliments cuinats o escalfats dins de la nevera o congelador quan encara estan calents.

Per altra banda, és important que cada cosa estigui al seu lloc. La manera correcta de distribuir la zona de fred és la següent:

Comprovar la caducitat

Abans de consumir els aliments envasats, és recomanable comprovar la data de caducitat o consum preferent impresa a l’etiqueta del producte.

  • Porta: es tracta de la zona menys freda de la nevera. Disposa de petits calaixets i prestatgeries per guardar els ous, les mantegues, la melmelada, salses i begudes, com ara la llet, l’aigua, begudes vegetals…
  • Part superior: reservada als productes llestos per consumir, com per exemple pasta fresca, embotits, aliments en ús (tomàquet fregit, hummus, paté…) i que no necessiten de temperatures molt baixes per la seva conservació.
  • Zona mitjana: en aquesta zona hi haurien d’anar els productes làctics (iogurts, formatge, postres….) i aquells productes ja cuinats i que ens han sobrat.
  • Zona baixa: també anomenada zona 0, perquè està a una temperatura oscil·lant entre 0 i +1 °C. Està reservada als productes que necessiten més fred, com ara la carn i el peix. Algunes neveres disposen d’un prestatge o calaix especial per a aquests productes. És important guardar aquests aliments envasats, en bosses hermètiques o carmanyoles de vidre, ja que acostumen a deixar anar líquid i poden barrejar-se amb altres aliments.
  • Calaixos: ideal per a les verdures i fruites que requereixen fred. S’han de treure les peces de les bosses de plàstic, ja que necessiten respirar. Una bona opció es disposar de diferents separadors dins del calaix per no barrejar productes.
  • Congelador: permet conservar els aliments a una temperatura per sota els -18 °C. Un bon sistema de congelació és etiquetar o marcar els productes amb la data de congelació per tal de no allargar-ne excessivament el consum. La capacitat d’un congelador ens ve indicada pel nombre d’estrelles de l’electrodomèstic.

  • Utilitzar els prestatges i calaixos de la nevera posant-hi els productes per als quals han estat dissenyats ens ajudarà a conservar més temps en bon estat els aliments.
  • Utilitzar els prestatges i calaixos de la nevera posant-hi els productes per als quals han estat dissenyats ens ajudarà a conservar més temps en bon estat els aliments.

Potència del congelador, segons el nombre d'estrelles

  • 1 estrella: -6 °C no serveixen per congelar aliments.
  • 2 estrelles: -12 °C ja es poden congelar aliments, però pot comportar risc per a la salut la congelació de determinats aliments com ara el peix.
  • 3 estrelles: -18 °C permet una congelació adequada, encara que el temps invertit serà més lent. No existeixen riscos sanitaris.
  • 4 estrelles: -24 °C assegura la congelació òptima. Resultats sense cap tipus de risc si es segueixen les indicacions de descongelació i consum.

Consells per a una congelació òptima:

  • Mantenir el congelador per sota els -18 °C.
  • Fer servir embolcalls apropiats (bosses de congelar amb sistema de tancament, carmanyoles indicades…)
  • Descongelar els aliments a temperatura ambient abans dels seu consum.
  • Evitar el microones per descongelar.
  • No tornar a congelar aliments descongelats, a excepció dels que han estat cuinats.

L'elecció de la nevera i el congelador

Hi ha una àmplia varietat de models de neveres al mercat, i això ens permet escollir el millor aparell per donar resposta a les nostres necessitats.

Diferència entre marca blanca i segona marca

Les marques blanques són una alternativa que cal tenir en compte a l’hora de comprar un electrodomèstic. Són aparells fabricats per una empresa però els posen a disposició de tercers, per exemple una cadena d’hipermercats. Aquests ofereixen el producte als seus clients amb el seu nom, tot i que han d’indicar qui ha estat el fabricant. Un exemple de marca blanca serien els electrodomèstics SAVOID que es comercialitzen com a marca pròpia del Corte Inglés, però han estat fabricades per Arçelik.
A diferència d’això, les segones marques són fabricades per una empresa que ofereix diferents gammes d’un mateix electrodomèstic a preus diferents. La segona marca acostuma a ser de preu inferior i menors prestacions. Un exemple en seria l’empresa FAGOR que disposa de diferents marques blanques com Edesa o Aspes.

Obsolescència programada

És el temps de vida o servei que el fabricant dona a un producte perquè aquest es torni obsolet o no funcional en part o totalment. És una pràctica per fer que el consumidor torni a comprar-ne un de nou i així generar consum.

Tenir en compte aspectes com la capacitat, nombre de portes, alçada, eficiència energètica, nivell de soroll, disposar de tecnologia no frost (sense gelades) o la distribució de l’espai interior pot fer decantar-nos cap a un marca i model o una altra. De cara a escollir, s’haurien de tenir en compte els següents punts:

  • Capacitat: serà relativa al nombre de persones que conviuen al domicili. Aquesta característica es mesura en litres (L). Com més persones visquin a una casa, més litres necessitarem. Per a una persona o una parella, amb una capacitat de 120-150 l en tindrem prou. Per a una família de 3-4 membres necessitarem un volum de 200 l per anar bé.
  • Nombre de portes: el nombre de portes acostuma a anar vinculat a l’alçada de l’electrodomèstic. Per a aparells inferiors a 85 cm, correspon una única porta. Per a més de 85 cm, cada fabricant pot incorporar una o dues portes segons el model fabricat (combi o model americà amb doble porta vertical).
  • Alçada: dependrà de l’espai que tinguem a la cuina i la ubicació. Els més petits mesuren uns 85 cm i poden arribar als 2 metres. És important tenir en compte l’alçada de la persona o persones que el faran servir, no és gens pràctic disposar de prestatges si no s’hi arriba.
  • Eficiència energètica: contribueix a l’estalvi d’energia en el seu consum. La nevera és l’únic electrodomèstic que està funcionant les 24 hores del dia i per tant té un important impacte en la factura de la llum. Optar per un model més eficient que un altre ens pot generar un important estalvi en la nostra economia, encara que en un primer moment pugui ser més car. Estalviar uns quants euros en la factura de la llum sempre va bé, però a més col·laborarem amb un menor impacte mediambiental.
  • Nivell de soroll: ha de venir indicat a l’etiqueta energètica que porta adherida la nevera. Els frigorífics actuals són bastant silenciosos, només fan soroll quan el compressor funciona.
  • Sense gelades : més coneguda com a no frost (sense-gebre). L’aire fred es distribueix igual per tota la cambra, no hi ha humitat i la paret posterior no es congela. Alguns fabricants instal·len filtres per netejar i desinfectar l’aire, i reduir el risc de bacteris.
  • Espai: podria condicionar l’elecció d’un model o altre. L’alçada o color són aspectes que es tenen en compte per trobar una coordinació de tot l’espai. Quant al color, els més sol·licitats són el blanc o el metàl·lic (mat o brillant), però també hi ha la possibilitat de folrar les portes a conjunt amb la resta de mobles de la cuina.
  • Marca: l’elecció estarà condicionada per experiències anteriors (bones o dolentes o per la competitivitat en preu i prestacions que ofereix el producte envers els altres.
  • Altres: els models més avançats o d’alta gamma, ofereixen diferents tipus de prestacions, com per exemple: protecció infantil, recobriment antibacterià, supercongelació, prestatgeries plegables, generador de gel…

Valoració del consum responsable

Consumir de manera responsable és una obligació cap a nosaltres mateixos i la resta. Cada cop més, les famílies tendeixen a incorporar nous hàbits de consum en el seu dia a dia que s’ajustin a les seves necessitats. Consumir de manera moderada ens ajudarà a crear estalvi, i alhora facilitarà processos econòmics, socials i mediambientals que a curt termini milloraran el nostre planeta.

El consum responsable és aquell que es fa de manera conscient, on s’escull un producte o servei en funció del benestar i l’impacte que té en la societat i el medi ambient.

A la secció “Annexos” podreu consultar la guia Consumir menys, viure millor elaborada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat i que dona certes pautes de com podem reduir de manera conscient el consum de roba, electrodomèstics, oci i transport.

  • L'increment d'actituds favorables per a un consum responsable afavoreix no només la nostra economia familiar, sinó que repercuteix positivament en el medi ambient i el seu impacte.
  • L'increment d'actituds favorables per a un consum responsable afavoreix no només la nostra economia familiar, sinó que repercuteix positivament en el medi ambient i el seu impacte.

Els factors que impliquen un consum responsable se sustenten en:

  • Reduir el consum de béns i serveis innecessaris.
  • Ser més actiu i participatiu.
  • Promoure el consum local (agricultura, ramaderia i pesca).
  • Fomentar l’ús de productes de segona mà (roba, mobles…).
  • Posar en pràctica les tres erres: reutilitzar, reparar i reciclar.

Un menor consum energètic contribueix positivament a les nostres emissions a l’atmosfera, i per tant a una millora de l’efecte d’hivernacle. Per altra banda, planificar les nostres compres, comparar els preus i no deixar-nos enganyar per les ofertes del dia comporta un consum intel·ligent.

No hem de confondre el consum intel·ligent amb el consum responsable, ja que aquest últim aplica, a més a més, els valors ètics i mediambientals a l’hora d’adquirir un producte, com ara la proximitat del producte.

Efecte d'hivernacle

És el procés en el qual l’atmosfera d’un planeta, en aquest cas la Terra, deixa passar les radiacions solars però, alhora, impedeix o dificulta la sortida del gasos generats. Aquest efecte fa que el planeta s’escalfi amb les conseqüències climàtiques que això comporta.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats