Resum

Es consideren establiments comercials els locals, les construccions, les instal·lacions i els espais coberts i sense cobrir que desenvolupen una activitat comercial de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es facin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics. Es divideixen en:

  • Individuals
  • Col·lectius

Segons la seva superfície de venda es classifiquen en:

  • Petits
  • Mitjans
  • Grans
  • Grans territorials

En funció del sistema de venda es poden classificar en tres tipus:

  • Comerç tradicional o venda al detall:
    • Botiga tradicional
    • El mercat municipal
  • Establiments de lliure servei:
    • Basar
    • Autoservei
    • Botiga de conveniència
    • Supermercat
    • Hipermercat
    • Superfície especialitzada
    • Outlet
  • Establiments de venda mixta:
    • Cooperatives
    • Grans magatzems
    • Els centres comercials
    • Galeries comercials

Subjectes importants en qualsevol transacció econòmica:

  1. El comprador
  2. El venedor

El preu d’un bé o servei s’estableix pel principi de l’oferta i la demanda.

Cicle de la compra:

  1. Reconeixement de la necessitat.
  2. Recerca d’informació sobre els productes o serveis.
  3. Avaluació de les diferents opcions.
  4. Decisió de comprar o no comprar.
  5. Avaluació del producte o servei un cop comprat.

Com actuem davant d’una compra?

  • Compra habitual: no requereix gran esforç de decisió.
  • Compra per descart: obliga a descartar un dels productes que ens ofereixen.
  • Compra variada: no tenim una preferència clara per un producte.
  • Compra complexa: necessita una decisió important per part nostra.
  • Compra impulsiva: és fa sense pensar per un impuls que no sol ser racional.

Altres tipus de venda:

  • Els mercats ambulants
  • La venda per catàleg
  • La venda a domicili
  • Màquines expenedores
  • En línia o virtual
  • A través de TV

La publicitat és una tècnica aplicada als mitjans de comunicació de masses amb l’objectiu d’induir la persona a comprar determinats productes.

És important planificar les nostres compres.

Classificació de les compres segons la seva periodicitat:

  • Programada
  • Diària
  • Ocasional
  • Urgent

Un bé de consum és una mercaderia final en un procés de producció preparada per satisfer les necessitats de les persones.

Els productes alimentaris és classifiquen en:

  • Béns peribles
  • Béns durables

Els productes de proximitat es produeixen en un radi de distància entre el productor i el consumidor relativament proper.

Els productes de temporada, fan referència a l’època o temporada de l’any que es recol·lecten.

La dieta mediterrània, està considerada com una de les més saludables i recomanables del món.

La llista de la compra per a una alimentació saludable hauria d’incloure:

  • Arròs i pasta integral, quinoa
  • Llegums
  • Verdures, hortalisses i fruites
  • Ous
  • Pa
  • Peix blau i peix blanc
  • Carn blanca
  • Fruita seca
  • Especies
  • Oli d’oliva
  • Flocs de civada o tipus musli
  • Llet semidesnatada i begudes vegetals
  • Mel

Com estalviar a l’hora de preparar la llista de la compra:

  • Anotar tot allò que realment necessitem comprar.
  • Apostar per les marques blanques.
  • Comparar el preu del quilo o unitat.
  • Comprar a granel.
  • Comprar productes amb la data de caducitat propera.
  • Aprofitar les ofertes.

Una etiqueta és tota llegenda, marca o imatge que descriu de manera gràfica, objectiva i suficient les característiques d’un producte. Informació que ha de contenir l’etiqueta d’un producte alimentari:

  • Nom i denominació del producte.
  • Composició.
  • Termini recomanat del seu ús o consum.
  • Data de caducitat en cas que sigui un producte perible.
  • Contingut net del producte.
  • Característiques essencials.
  • Lot de fabricació.
  • Identificació de l’empresa fabricant.

La informació que ha de constar en un etiquetatge d’un producte fresc o a granel:

  • Nom del producte o de l’espècie (en el cas del peix).
  • Mètode de producció.
  • País d’origen, zona de captura o cria.
  • Tractament de la venda.
  • Preu per kg.

Contingut obligatori que ha de constar en una etiqueta d’un producte tèxtil:

  • Etiqueta en la llengua oficial del país.
  • L’etiqueta ha d’estar confeccionada amb material resistent, pot estar cosida o bé fixada de forma permanent sobre el teixit.
  • En els tèxtils embolicats, l’etiqueta ha de ser-hi per duplicat: en el producte i en l’embolcall.
  • Els teixits comprats per metres han de disposar d’etiquetatge cosit o gravat a les peces cada tres metres de roba.
  • L’etiqueta ha d’incloure informació relativa a:
    • Nom, adreça i NIF del fabricant.
    • Els productes fets a Espanya han de portar el número de registre industrial.
    • Els productes importats de fora de la Unió Europea han d’estar identificats amb el número de l’importador.
    • L’etiqueta ha de figurar cosida, enganxada o penjada de la roba.
    • Ha d’indicar la composició del producte (cotó, llana, polièster…).

Els productes de neteja d’ús domèstic tenen la següent classificació:

  • Detergents.
  • Productes auxiliars per al tractament de tèxtils .
  • Suavitzants tèxtils.
  • Productes per a la neteja de superfícies.
  • Lleixius.

L’etiqueta dels productes de neteja ha d’incloure:

  • Marca comercial, denominació i per a què està destinat.
  • Contingut net.
  • Dades del fabricant, envasador o importador.
  • Forma d’ús i incompatibilitats amb altres productes.
  • Han d’incloure de manera visible i gràfica les següent paraules:
    • “No ingerir”
    • “Mantenir fora de l’abast dels nens”
    • “En cas d’intoxicació trucar al Servei Nacional d’Informació Toxicològica, tel.: 915 620 420”
  • Indicar els components i si aquests es troben en una concentració superior al 22%.
  • Codi de l’envàs.

L’ecoetiqueta és una identificació que han de portar determinats productes per indicar que són més o menys respectuosos amb el medi ambient segons la normativa europea.

L’etiqueta dels electrodomèstics o etiquetatge energètic regula el consum d’energia de l’aparell. Aquest tipus d’etiqueta es divideix en 4 zones que identifiquen les següents dades:

  1. Dades relatives al fabricant i al model d’electrodomèstic.
  2. Eficiència energètica de l’aparell.
  3. Dades específiques de cada tipus d’electrodomèstic.
  4. Soroll de l’aparell (decibels).

Estan obligats a portar aquest tipus d’etiqueta els següents electrodomèstics:

  • Frigorífics i congeladors
  • Rentadores
  • Rentavaixelles
  • Assecadores
  • Rentadores-assecadores
  • Forns elèctrics domèstics
  • Microones
  • Aires condicionats

Una casa poc o gens ordenada pot ser senyal d’algun altre problema o trastorn i, fins i tot, comportar risc per a la salut de la pròpia persona (entrebancs). Organitzar la llar comporta fer-ho en dos sentits:

  • Visualment
  • Trobant un lloc i un espai per a cada cosa.

Segons la seva utilitat, els productes de neteja es classifiquen en tres tipus:

  1. Neteja de la llar.
  2. Higiene de la roba.
  3. Higiene personal.

L’emmagatzematge d’aquest tipus de productes necessita una atenció especial degut a l’alt risc de toxicitat i perillositat d’alguns d’ells.

És convenient emmagatzemar els aliments segons les indicacions de l’etiqueta per garantir al màxim les condicions higièniques i de prevenció de bacteris.

La nevera és l’electrodomèstic per excel·lència utilitzat per conservar els aliments en fresc. La refrigeració dels aliments pot prolongar-ne la vida útil, i conservar-los més temps i sense risc de bacteris. Distribució de la zona de fred (nevera i congelador):

  • Porta
  • Part superior
  • Zona mitjana
  • Zona baixa
  • Calaixos
  • Congelador

Consell per a una congelació òptima:

  • Mantenir el congelador per sota els -18 °C.
  • Fer servir embolcalls apropiats.
  • Descongelar els aliments a temperatura ambient.
  • Evitar el microones per descongelar.
  • No tornar a congelar aliments descongelats.

Les marques blanques són una alternativa que cal tenir en compte a l’hora de comprar un electrodomèstic.

El consum responsable és aquell que es fa de manera conscient, on s’escull un producte o servei en funció del benestar i l’impacte que té en la societat i el medi ambient.

Els factors que impliquen un consum responsable se sustenten en:

  • Reduir.
  • Ser més actiu i participatiu.
  • Promoure el consum local.
  • Fomentar l’ús de productes de segona mà.
  • Posar en pràctica les tres erres.

No hem de confondre el consum intel·ligent amb el consum responsable.

L’economia és una ciència social que estudia els recursos i la manera d’administrar-los per tal que satisfacin les nostres necessitats. L’economia es divideix en dues parts fonamentals:

  • Microeconomia
  • Macroeconomia

El sistema financer no és més que un conjunt d’entitats i organitzacions bancàries que canalitzen l’estalvi i la inversió dels seus clients d’una manera ordenada.

Podríem afirmar que gairebé totes les llars del nostre país disposen, com a mínim, d’un compte bancari. Tipus de comptes corrents:

  • Individuals
  • Col·lectius

La llibreta d’estalvi és un document expedit per l’entitat bancària que acredita el saldo i el registre de totes les operacions bancàries realitzades.

Cada vegada és més freqüent la utilització de la banca en línia o banca telefònica.

Les comissions bancàries són unes quantitats de diners que els bancs o entitats bancàries poden cobrar als seus clients en concepte de custòdia dels diners, manteniment del compte, renovació de la targeta i altres moviments realitzats.

Un extracte bancari ha de disposar de la següent informació:

  • Data de l’emissió
  • Saldo inicial
  • Conceptes de les operacions enregistrades
  • Data dels moviments
  • Import de cadascun d’ells
  • Saldo restant

La targeta bancària és un mitjà de pagament que emet una entitat financera a favor dels seus clients, vinculat al seu compte corrent, i que li permet fer compres i extreure diners.

Els caixers automàtics són les màquines que pertanyen a l’entitat bancària i que posen a disposició dels seus clients principalment, per a autogestió dels seus diners en efectiu (retirar i ingressar diners).

Tipus de targetes bancàries:

  • Dèbit
  • Crèdit
  • Moneder o prepagament
  • Prepagament multidivisa
  • Comerç

Els estalvis són aquella part dels nostres ingressos que no hem tingut la necessitat de gastar. Existeixen dos tipus d’estalvi:

  • Forçós
  • Voluntari

No és el mateix estalviar que invertir. Estalviar és guardar diners que no gastarem, i invertir, significa arriscar el que tenim a favor d’obtenir uns beneficis més importants.

Un pla de pensions és un producte financer orientat a l’estalvi de cara a la jubilació.

Les principals fonts d’ingressos d’una llar solen procedir de:

  • Nòmina
  • Pensió

Segons la seva procedència podem classificar els ingressos en:

  • Habituals
  • No habituals però esperats
  • Altres ingressos

La nòmina és la quantitat de diners (salari) que rep una persona de manera mensual per la realització d’una tasca dins d’una empresa.

El salari mínim interprofessional (SIM) és la mínima retribució que ha de cobrar una persona per la realització d’una feina d’acord amb la llei actual.,.

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és la retenció percentual aplicada sobre l’ingrés anual que percep un treballador..

La pensió és una prestació econòmica que es rep per satisfer determinades circumstàncies com ara jubilació, invalidesa, viudetat o orfandat. Tipus de pensió:

  • Contributives
  • No contributiva

L’Estat és l’encarregat de gestionar la recollida de les aportacions dels treballadors en actiu a través del règim de la Seguretat Social i fer front al pagament de les prestacions atorgades.

Anomenem despeses de consum el total de les despeses en béns i serveis que satisfan les necessitats o carències dels membres d’una llar. La despesa d’una llar està formada per:

  • Despeses monetàries
  • Despeses no monetàries:
    • Autoconsum
    • Autosubministrament
    • Salari en espècie
    • Àpats gratuïts

Un tribut és una quantitat de diners que una persona física o empresa està obligada a pagar per llei a l’Administració pública per finançar la prestació de serveis públics. Classificació dels tributs:

  • Taxes
  • Impostos
  • Contribucions especials

Els impostos directes graven directament sobre la renda o patrimoni de l’individu, sense tenir en compte les seves despeses. Els més habituals són:

  • IRPF
  • IS
  • IBI
  • IVTM
  • ISD
  • IVA

Exemples d’impostos indirectes:

  • Begudes alcohòliques
  • Tabacs
  • Hidrocarburs
  • Matriculació de vehicles de transport

Un pressupost és la part bàsica d’un sistema econòmic planificat, amb l’objectiu de la previsió i control de l’ingrès i la despesa.

Un ingrés és una entrada de diners en la nostra economia. Una despesa és una quantitat de diners que es gasta amb un objectiu determinat.

Com és fa un pressupost

  1. Identificació dels ingressos
  2. Identificació de les despeses
  3. Comparació d’ingressos i despeses

Tipus de despeses:

  • Obligatòries
  • Variables
  • Opcionals

Portar a terme un pressupost comporta la implementació de sistemes o eines de control de la nostra economia. Consells per tirar endavant un pressupost:

  • Ser sincers amb el que gastem cada mes.
  • Portar al dia la tasca administrativa.
  • Fer servir un sistema per controlar els ingressos i les despeses.
  • Revisar periódicamenet les anotacions fetes.

Què s’ha de fer si el pressupost ens surt deficitari o negatiu?

  • Prioritzar les despeses bàsiques de la llar.
  • Reduir o eliminar les despeses innecessàries.
  • Introduir nous hàbits per a un consum adequat.

Els bitllets i monedes d’euro són els únics mitjans de pagament en curs legal al nostre país i als estats de la Unió Europea.

Altres formes de pagamenet:

  • Contra reemborsament.
  • Domiciliació i transferència bancària, el xec bancari.
  • Passarel·les de pagament i pagament per mòbil.

Les factures de subministrament més habituals:

  • Llum
  • Gas
  • Aigua
  • Telèfon

Cal diferenciar entre lectura estimada i lectura real.

És important aplicar mesures de control i reducció d’energia per estalviar en les factures de subministrament.

Un bon servei d’atenció al client ha d’incloure:

  • Amabilitat.
  • Atenció personalitzada
  • Rapidesa en l’atenció
  • Seguretat en la resolució

El full de reclamació és un document oficial que serveix per expressar per escrit i posar en coneixement de l’Administració una queixa o reclamació respecte d’un servei o bé comprat.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge