Rentat, assecat i planxat

La neteja de la roba també forma part de les competències de l’atenció al domicili de les persones en situació de dependència. La higiene de la roba és una part important de la higiene i la salut personal, ja que la que és bruta pot afavorir l’aparició de malalties per la proliferació dels gèrmens.

Cal tenir en compte que no és només una qüestió de salut, sinó que la roba bruta també té repercussions socials i relacionals. El fet de tenir cura del propi aspecte personal, oferint una aparença neta i acurada, incrementa la satisfacció personal i l’autoestima de l’individu.

Rentada de la roba

Abans de rentar la roba, és necessari classificar-la prèviament per tal d’evitar el deteriorament durant la rentada. L’agrupament de la roba es farà en funció de les recomanacions d’ús de les etiquetes de cada peça. Els aspectes que cal tenir en compte són:

  • Composició de la peça de roba: cotó, llana, lli, pana, roba vaquera, seda, polièster/niló.
  • Color de la roba: es recomana fer tres piles per tal d’evitar canvis de color: roba blanca, colors clars i colors foscos. Les peces que puguin deixar anar color s’han de posar amb els colors foscos.
  • Grau de brutícia: cal separar la roba bruta de la molt bruta. També és important determinar la temperatura del programa i la rentada que s’ha d’utilitzar.

La temperatura de l’aigua de rentada afecta directament la neteja i la formació d’arrugues. La tria correcta de la temperatura de l’aigua també reduirà al mínim la transferència dels colors. Per això es recomana consultar atentament l’etiqueta del fabricant de la peça.

Pel que fa a la temperatura de l’aigua, també cal tenir en compte que:

  • L’aigua calenta proporciona una millor neteja i més ràpida, i es recomana per a peces molt brutes i de colors clars.
  • L’aigua temperada neteja al mateix temps que redueix la pèrdua de color i redueix també la formació d’arrugues durant la rentada.
  • L’aigua freda ajuda a protegir tints sensibles, redueix al mínim l’aparició d’arrugues i estalvia aigua calenta. Malgrat això, la neteja no és tan bona com en temperatures més altes.

Els criteris generals per seleccionar la temperatura són:

  • La roba blanca i de cotó, en general, és suficient rentar-la a 30 o 60 graus, tot i que, si està molt bruta, es pot rentar a 90 graus.
  • La roba sintètica i de color es rentarà en fred o com a molt a 30 graus, sempre que l’etiqueta no indiqui el contrari.
  • La llana i els teixits delicats es rentaran amb detergents específics, en fred i amb el programa especial per a roba delicada.

Cal rentar a mà totes les peces en què l’etiqueta ho indiqui, com pot ser la llana o robes amb aplicacions delicades com puntes, lluentors, pedreria…

Criteris i consells en la rentada de roba

  1. Els programes de la rentadora són específics per a cotó, sintètica, llana o delicada. Cal seleccionar-los en funció de les indicacions de l’etiqueta.
  2. Si són tovalloles o altra roba del bany cal utilitzar un cicle més llarg i es pot augmentar la temperatura.
  3. Llegir l’etiqueta de les peces i seguir les instruccions per tal de saber quines característiques té la roba i quina és la millor forma de rentar-la.
  4. Si és roba delicada o que s’hagi de rentar a mà cal separar-la de la resta.
  5. Abans de rentar cal revisar les butxaques. De vegades, una moneda o un clip dels cabells poden espatllar la rentadora. Fins i tot, un mocador de paper pot fer que s’hagi de repetir la bugada.
  6. Cal abaixar els punys de les camises i altres plecs, per exemple els baixos dels pantalons.
  7. Cal donar la volta als texans per conservar-ne millor el color.
  8. S’han de tancar les cremalleres.
  9. Es recomana rentar les tovalloles per separat, no posar-les amb altres peces, jocs de llit, camises, pantalons… S’aconsella no utilitzar suavitzant a les tovalloles, ja que al llarg del temps pot fer que perdin les seves qualitats i es quedin més atapeïdes.
  10. Cal fer servir productes adequats segons la rentada que es vagi a fer. Si és roba blanca o de color, atès que necessiten productes de neteja diferents i, a més, hi ha colors que poden tacar altres elements, cal llegir bé la informació de composició del producte i els avisos que hi pugui haver.
  11. No s’ha de sobrecarregar la rentadora per tal que l’aigua i els productes de neteja arribin a totes les peces i el fregat entre si de les peces es faci correctament.

Un cop classificada la roba en funció de la informació de l’etiqueta i el tipus de teixit, és l’hora de posar-la a dins de la rentadora i tancar bé el bombo. Es posa el detergent al calaix (on hi ha el símbol II, tot i que, si la roba està molt bruta, es posa també a I). El suavitzant s’ha de posar on ho indiqui cada rentadora.

De detergent en podreu trobar en el mercat en funció del color (roba blanca o de color) i també del tipus de teixits (delicada, llana, sintètic…). Cal que reviseu en quin moment s’ha d’incorporar el lleixiu, si escau.

Els llevataques també són molt útils si hi ha tasques resistents; generalment, es posen una estona abans de la rentada. En cas de taques cal tenir en compte que l’assecament al sol en facilita l’eliminació.

La rentadora

Abans d’utilitzar la rentadora cal conèixer-ne el funcionament. Si és la primera vegada, és necessari consultar el manual d’instruccions, que cal guardar en un lloc accessible per a posteriors consultes.

De manera general, la rentadora és un electrodomèstic que fa la bugada de la roba de manera automàtica mitjançant una sèrie de cicles:

  1. La rentada comença quan el tambor de la rentadora s’omple d’aigua.
  2. Després té lloc la rentada, en què es barreja l’aigua amb els productes de neteja.
  3. Finalment es produeix el centrifugat, que consisteix en l’expulsió d’una part de l’excés d’aigua amb els moviments ràpids del tambor.

Així, totes les rentadores presenten funcionaments semblants. I caldrà escollir, per una banda, el cicle de rentada, relacionat amb el teixit (cotó, sintètic, roba delicada o llana) i la temperatura (fred, 30°, 40°, 60° o 90° solen ser els més comuns). I, de l’altra, escollir si es fa centrifugat i a quina velocitat.

També és important tenir en compte quina durada té cada rentada per poder organitzar el temps i estendre la roba per eixugar-la immediatament després d’haver acabat. Si no, podrà agafar males olors i arrugar-se més del compte.

La rentadora és un aparell del qual cal fer un manteniment de manera periòdica. Cal llegir bé les instruccions de la rentadora, ja que hi pot haver altres recomanacions de conservació i manteniment. De forma general, es recomana netejar:

  • La goma de la porta per evitar l’acumulació de residus.
  • El filtre: la seva funció és evitar que objectes grans passin a les canonades. Per exemple, monedes, mocador o borrissol. Acostuma a estar situat en el frontal, a la part baixa. De vegades costa de trobar, ja que els fabricants solen dissimular-lo. En les instruccions s’explica com s’ha de desmuntar i netejar.
  • El calaix on es posen els productes de neteja.

A més, per garantir un bon funcionament de la rentadora es recomana no omplir-la en excés i deixar oberta la porta per evitar que s’acumuli la humitat.

Productes per a la bugada

Una bona rentada depèn en gran manera dels productes de neteja que s’han utilitzat. Els productes poden ser líquids, en pols o en pastilles. Un altre criteri de classificació és segons el tipus de roba que es vol rentar: per a la roba blanca, per a la de color o per a roba delicada. També segons si la rentada és a mà o a màquina.

També es poden classificar els productes segons la seva funció:

Reaccions químiques

Aquest capítol del programa de TV3 Quèquicom fa una anàlisi de les reaccions químiques que es produeixen en rentar la roba: tinyurl.com/y5bu7lce.

  • Sabó amb detergent: és útil per a roba poc bruta.
  • Detergents: eliminen la brutícia, a més de deixar suau la roba.
  • Blanquejadors: són netejadors per blanquejar la roba, per exemple el lleixiu.
  • Suavitzants: suavitzen la roba, l’aromatitzen i la deixen esponjosa i faciliten la planxada. S’apliquen en l’últim esbandit.
  • Llevataques: solen aplicar-se directament sobre taques concretes per estovar-les i dissoldre-les.
  • Activadors de la rentada: actuen com el lleixiu, però sense fer malbé els teixits.

Tant els sabons com els detergents parteixen de la mateixa base. La diferència és que els sabons es fabriquen a partir de substàncies naturals com greixos animals o vegetals i els detergents s’elaboren a partir de matèries primeres sintètiques. Sempre caldrà fer servir les dosis recomanades, ni més ni menys. No per posar més producte la roba quedarà més neta; pot ser, fins i tot, que amb l’excés de producte la roba quedi tacada.

A banda de seleccionar el producte adequat per a cada funció, també cal tenir en compte:

  • Tenir cura dels teixits: és important que no sigui agressiu amb ells, per així allargar la vida útil de la roba.
  • Tenir cura de la pell corporal: la roba està en contacte amb la nostra pell, per això és important conèixer els ingredients amb què està fet el producte i els seus efectes.
  • Impacte mediambiental: s’ha d’intentar que els residus que genera el producte siguin biodegradables i el menys perjudicials possibles per al medi ambient.

Tipus de teixit

Els materials tèxtils que es fan servir per a la confecció de peces de roba són molt variats. Es poden classificar en naturals, artificials i sintètics. Aquests teixits poden ser:

Teixits artificials i sintètics

Els artificials són els que s’obtenen per un procés de transformació de la cel·lulosa que contenen els vegetals. El raió va ser la primera fibra artificial, i es va fabricar l’any 1884. Els materials sintètics, en canvi, s’obtenen a partir del petroli o dels seus derivats. Aquests s’utilitzen directament o barrejats amb fibres naturals.

  • Cotó: no requereix un tractament especial, però cal tenir en compte que les peces poden encongir, sobretot en la primera rentada. Si està etiquetat com a cotó 100% serà roba molt resistent a altes temperatures i al centrifugat. Tot i això, cal vigilar que per sobre dels 40° poden perdre color. En cas que la peça tingui més components cal tenir en compte les indicacions dels components més delicats. Pel que fa a la planxada, el cotó s’arruga fàcilment i serà aconsellable humitejar la peça o aplicar vapor amb la planxa. Si la peça es renta a mà, no s’ha de fregar o escórrer fort. Cal fer-ho suaument. S’han d’assecar molt bé abans de guardar-la, ja que pot florir-se.
  • Polièster: és un material sintètic. Si es barreja amb fibra natural, és molt resistent, de fàcil rentada i planxada. Absorbeix amb facilitat les olors i, per tant, cal rentar-lo molt sovint. Si es penja immediatament després de la rentada, no cal planxa i, si fos necessari, cal fer-ho sense vapor i a molt baixa temperatura. S’eixuga molt ràpidament.
  • Llana: material natural que necessita atenció especial. Es pot rentar amb rentadora amb programes especials per a llana en els quals no es fa servir centrifugat. Es fa servir temperatura tèbia amb sabó especial i sense suavitzant. En rentar a mà no s’ha d’estrènyer fort. S’ha d’eixugar en horitzontal per tal que no es deformi.
  • Lli: material molt resistent que no presenta inconvenients en la rentada ni atenció especial. Es pot fer servir aigua molt calenta. La planxada és fàcil, tot i que s’arruga molt. Si la peça es planxa quan encara està una mica humida, facilitarà la tasca.
  • Pana: en funció de la composició se seguiran els consells de cada material. Es renta en programes de roba delicada, sempre del revés. La planxada també es fa del revés, per tal de no treure lluentors.
  • Seda: absorbeix olors amb facilitat. Cal rentar-la a mà amb detergent especial i eixugar la peça penjada en un penjador, evitant el sol directe. Cal planxar-la amb temperatura suau i una mica humida per tal de facilitar la tasca.

L'etiquetatge de la roba

Totes les peces de roba porten un etiquetatge que ens dona informació sobre les característiques del teixit i les instruccions per a la rentada. Aquesta informació es presenta mitjançant símbols que segueixen una norma internacional (vegeu la figura). Seguir les indicacions permet tenir cura de la roba i que no es deteriori. Els símbols indiquen la manera com es recomana fer la rentada, a quina temperatura i com s’ha d’assecar i planxar.

Figura Indicacions de rentat

Entre els símbols que trobem a les etiquetes, destaquen els següents; la seva funció és facilitar la interpretació de les instruccions de rentada:

  1. Símbol de rentada amb aigua: indica la temperatura màxima a la qual es pot rentar la peça de roba. S’hi afegeix una mà si només es pot rentar d’aquesta manera.
  2. Un triangle indica que es pot utilitzar lleixiu durant la rentada per a blanquejar la peça. Si el triangle està ratllat amb una creu, indica que el lleixiu podria tacar la peça.
  3. La planxa: en funció dels punts dibuixats, indica la temperatura màxima a la qual es pot planxar la peça, coincidint amb la potència de la planxa. Si té una creu no es pot planxar.
  4. El cercle és el símbol de la neteja en sec. A dintre s’hi posa la lletra que indica amb quin producte es pot fer aquesta neteja.
  5. El cercle dins d’un quadre simbolitza l’ús de l’assecadora, i els punts centrals marquen el grau de temperatura admès.

L'assecat de la roba

Un cop finalitzada la rentada cal que la roba s’estengui com més aviat millor per evitar que s’arrugui massa i després costi molt planxar-la. L’assecament pot ser mitjançant el procediment tradicional d’estendre la roba o bé fent servir una assecadora. Estendre la roba és la millor manera d’eixugar la roba i la més sostenible. Cal tenir en compte que hi ha alguns teixits que es poden deformar si s’estenen en vertical, i per això cal fer servir una superfície plana.

Per a l’assecament a l’aire cal tenir en compte que si s’estén a l’interior, la roba triga més a eixugar-se i augmenta la condensació, per la qual cosa caldrà ventilar l’habitació freqüentment per evitar la humitat. No s’ha d’eixugar la roba a sobre dels radiadors ni les estufes: és un perill, perquè la roba es podria cremar i provocar un incendi. Si és possible, s’ha de fer en un lloc on hi hagi sol directe. Si s’estén al sol, cal tenir en compte que hi ha roba que s’ha de posar a l’ombra perquè no perdi el color.

Sobre penjar la roba a l’estenedor cal tenir en compte:

  • Tenir cura que la corda no estigui bruta, ja que embrutaria la roba en col·locar-la a sobre.
  • Posar les agulles en llocs poc visibles i que no es deformi la roba. Les costures de la roba són una bona opció.
  • Tenir cura de no superposar peces, ja que podrien agafar mala olor.
  • Posar especial cura a estendre peces de llana, ja que poden deformar-se. Es prioritza estendre-les en horitzontal.
  • Penjar les camises en penjadors, de manera que guardin la seva forma original i s’arruguin menys.

Els símbols que es fan servir a les etiquetes, relatius a l’assecat, es poden veure en la figura figura.

Figura Instruccions d’assecat

L'assecadora

L’assecadora és un electrodomèstic que eixuga la roba de manera automàtica. És especialment útil a l’hivern o a zones on hi ha molta humitat. L’assecat de la roba es fa a través de tres procediments:

  1. Condensació: permet eliminar la humitat sense haver de connectar una sortida d’aire, ja que recull el vapor d’aigua en un dipòsit intern.
  2. Evacuació: elimina la humitat directament a l’exterior a través d’un tub fora de l’aparell.
  3. Bomba de calor: funcionen amb un compressor semblant al dels frigorífics, fan circular l’aire i eixuguen la roba a una temperatura més baixa que els altres tipus d’assecadora.

En general, totes les assecadores funcionen de la mateixa manera i s’ha d’escollir cicle d’assecat, relacionat amb el teixit (cotó, sintètic, roba delicada o llana) i la temperatura. Algunes recomanacions per a l’ús de l’assecadora són:

  • Hi ha peces de roba que admeten l’assecadora. D’altres no, com la roba esportiva. S’indica a l’etiqueta de cada peça.
  • Cal fixar-se en els teixits que tinguin una densitat diferent perquè això condiciona el programa que s’hagi d’utilitzar.
  • Un cop a acabat el programa d’assecat, no s’ha de deixar la roba a dins.
  • L’assecadora fa servir altes temperatures per eixugar la roba, per la qual cosa no s’han d’introduir peces amb productes que puguin ser inflamables, com per exemple les soles de goma.

L’assecadora necessita un manteniment i cura per garantir el seu bon funcionament. De forma general, es recomana:

  • No posar-hi massa roba. La roba mullada pesa més que la roba seca, i com més roba hi posem, més pes i més força i energia necessitarà per eixugar-la. De forma general, es recomana deixar lliure el 20% de la seva capacitat.
  • Netejar el filtre després de cada ús. La seva funció és evitar que la pols i el borrissol passin als conductes de l’aparell i el facin malbé.
  • Netejar l’interior del tambor per eliminar les restes de pols i el borrissol.

La planxada de la roba

Quan s’acaba el procés d’assecament, algunes peces de roba estan especialment arrugades i cal planxar-les per tal de millorar-ne l’aspecte. Els estris necessaris per planxar són: la planxa, la post de planxar i aigua destil·lada. També existeixen productes per facilitat la planxada. I, finalment, penjadors per a les camises, els vestits…

Per qualsevol dubte, cal consultar les instruccions de l’electrodomèstic i seguir totes les normes de seguretat en el seu ús.

Per tal de planxar la roba, cal consultar l’etiqueta per saber quina temperatura pot suportar la peça i ajustar la temperatura de la planxa. En aquest sentit, és útil ordenar la roba en funció de la temperatura de planxada, començant per les que requereixin menys temperatura.

La planxada és una tasca que requereix aprendre la tècnica, habilitat i pràctica. De forma general, es fan les següents recomanacions de planxat:

  • Assegurar-se de què el teixit es pot planxar revisant la informació de l’etiqueta.
  • Posar la post de planxar, en cas que no hi hagi, es recomana planxar sobre una superfície plana i rígida. En aquest darrer cas, és molt important cobrir la superfície amb un drap o llençol perquè no es cremi.
  • Comprovar que el dipòsit d’aigua de la planxa conté aigua.
  • Separar la roba en funció de la seva composició. Cada teixit té una temperatura diferent i si se separen per grups, serà més fàcil garantir que s’aplica la temperatura adequada. S’estalviarà temps i cremades en la roba.
  • Endollar la planxa i esperar que arribi a la temperatura seleccionada.
  • Abans de planxar es recomana humitejar la roba perquè sigui més fàcil. Algunes planxes incorporen aquesta funció, però si no està disponible es pot fer amb un petit pot d’esprai.
  • Donar la volta a la roba i planxar-la de l’inrevés per evitar lluentors i marques.
  • Penjar o doblegar la roba per evitar que es torni a arrugar.
  • Per planxar llençols, el més fàcil és anar-los doblegant per parts. En el cas de llençols ajustables, es recomana començar pels laterals i planxar la part dels elàstics sobre la cantonada de la post.

A la figura figura, podeu veure els símbols per a les instruccions del planxat:

Figura Instruccions de planxat

Per planxar les camises es comença pel coll, des de la part de fora cap al centre i els costats, i després es continua pels punys. Un cop planxats, s’estiren les mànigues de baix cap amunt. Per acabar, es planxa el cos de la camisa.

Planxar camises

Per planxar camises cal tenir certa traça i habilitat. En el següent vídeo trobareu un exemple de quin és el procediment que cal seguir.

Per planxar pantalons es comença per les butxaques i la cintura. Després se segueix per la part de les cames i els plecs. Per evitar lluentors es pot posar una peça de cotó a sobre.

Planxar de forma segura

Per acabar, cal mantenir una bona postura corporal per evitar lesions. Vegeu el següent vídeo, on trobareu diversos consells per planxar de manera segura.

La planxa

La planxa és un electrodomèstic que serveix per eliminar les arrugues de la roba a través de l’aplicació de calor i vapor d’aigua.

Hi ha diferents tipus de planxa:

  • Vapor: són les més habituals i senzilles. Serveixen per planxar els teixits més comuns, com ara texans, cotó… i un volum de roba mitjà. Tenen l’avantatge de ser molt fàcils d’usar i d’ocupar poc espai.
  • Centre de planxat: serveixen per planxar de manera ràpida i efectiva gairebé tots els teixits, així com un volum més gran de roba. Encara que són fàcils d’usar, ocupen més espai i el seu preu és més elevat.
  • Vertical: són adequades per planxar cortines o roba penjada d’una perxa. No són tan eficaces com les anteriors per als teixits més durs, però són fàcils d’usar i pràctiques per a determinades posicions.

Per utilitzaruna planxa, primer cal assegurar-se que la roba es pot planxar, consultant l’etiqueta per seleccionar la temperatura adequada.

La planxa també necessita un manteniment i neteja per a la seva conservació. Algunes recomanacions són:

  • Utilitzar aigua destil·lada per al dipòsit. També s’hi pot posar aigua de l’aixeta, però en llocs on té molta calç podria fer malbé l’aparell.
  • Netejar la planxa després de cada ús per treure les taques que hi puguin aparèixer. Abans de netejar-la ens hem d’assegurar que l’aparell està fred i desconnectat del corrent.

També hi ha algunes recomanacions de seguretat que s’han de tenir presents.

Consells de seguretat

  • Deixar la planxa en posició vertical sempre que no s’utilitzi per no cremar la roba ni la post.
  • Vigilar el cable de la planxa perquè estigui ben col·locat i no faci caure l’aparell.
  • Tenir cura de no tocar l’aparell amb cap part del cos mentre estigui calent.
  • Abans de guardar la planxa, deixar que es refredi, com a mínim durant 10 minuts.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats