Manteniment i ordre de la roba

L’atenció i la cura de la roba personal o de la llar forma part de les tasques de suport al domicili que desenvolupa el tècnic en atenció a persones en situació de dependència.

La selecció de la roba és important per evitar una imatge de deixadesa i abandonament. Encara que la persona en situació de dependència estigui tot el dia a casa, és important que presenti una bona aparença. Per això, és necessari vetllar per la pròpia imatge i per la cura de la roba.

La roba també ha de respondre a una funció pràctica. A l’hora d’escollir la forma de vestir, cal tenir en compte l’època de l’any i el tipus de teixit (hi ha teixits que no tenen una bona transpiració i resulten incòmodes després d’unes hores, especialment els sintètics). Ha de ser roba còmoda i que ajudi l’usuari a sentir-se bé. En el cas, per exemple de persones amb deteriorament cognitiu és important que la roba estigui endreçada i ordenada per facilitar el seu ús.

Per una altra banda, també cal tenir present la cura de la roba de la llar. En aquest grup s’inclou principalment: la roba de bany, de llit i de cuina.

La roba de bany està formada principalment per tovalloles i barnussos. En funció de la seva utilitat, es pot diferenciar entre tovalloles de:

  • Mà: solen tenir una mida de 13 x 13 o de 16 x 30 centímetres. S’utilitzen per eixugar-se les mans i solen estar penjades al costat del rentamans.
  • Cara: són una mica més grans, entre 30 x 30 i 30 x 40 centímetres. Es recomana utilitzar una tovallola de cara per persona per evitar contagis.
  • Bany: són les que s’utilitzen per eixugar el cos després del bany o la dutxa i solen tenir una mida més gran, entre 65 x 130 i 70 x 140 centímetres. S’ubiquen a prop de la sortida del bany o la dutxa. Es poden substituir o complementar amb un barnús.

Les tovalloles solen ser diferents tipus de cotó o microfibra.

La roba de llit està formada per totes les peces que s’utilitzen al dormitori:

  • Llençols: n’hi ha de dos tipus, els de sota, també anomenats baixeres, que normalment són ajustables al matalàs, i els de sobre, que s’ubiquen a la part exterior. Pel que fa als materials, se’n poden trobar de franel·la, ideals per a l’hivern perquè el teixit manté a la calor del cos, i de cotó o de seda, molt adequats per a l’estiu perquè són molt frescos.
  • Coixineres: són les fundes de coixí i habitualment, són del mateix material que els llençols.
  • Cobertors: en aquest grup es troben les mantes, edredons, vànoves i cobrellits. Tenen la funció d’aportar escalfor al cos en l’època d’hivern.

La roba de cuina està formada principalment per les estovalles, tovallons i draps de cuina. La funció principal de les estovalles és la de protegir la superfície de la taula de taques. Depenent de la seva mida, poden ser individuals o grans. Els tovallons serveixen per netejar les mans i els llavis de restes de menjar. Les estovalles i tovallons poden ser de diferents teixits:

  • Cotó: són les més utilitzades per decorar una taula i poden ser de diferents colors, estampats, etc. Tenen el desavantatge de què les taques són difícils de netejar.
  • Polièster: normalment, estan acabades amb una capa a la part superior que les fa rebutjar líquids i taques. Per netejar-les, basta passar una baieta humida per treure les taques.
  • Resina: estan fabricades amb una barreja de cotó i de polièster i a la part superior tenen diverses capes de resines i un producte anomenat tefló. Igual que en el cas anterior, són molt fàcils de netejar. Es recomana no rentar-les molt sovint a la rentadora.

Els draps de cuina s’utilitzen per netejar superfícies on hagi caigut líquid o algun aliment, per agafar utensilis que estiguin molt calents, o bé per eixugar la vaixella. Poden ser de diferents teixits: cotó, lli o microfibra. És molt important rentar-los sovint per evitar infeccions i mantenir una bona higiene.

Les tasques de cura de roba que cal incloure-hi són: fer la bugada, l’assecament, planxat, repassar el cosit dels botons i reparar algun petit descosit.

Pel que fa a la freqüència en la neteja de la roba, tot i que dependrà de cada persona (tipus de feina, tendència a tacar-se, sudoració…), cal establir uns criteris generals:

  • Canvi de llençols: un cop a la setmana es recomana fer el canvi de llençols de tots els llits de la llar i els pijames.
  • Canvi de tovalloles: en funció de la freqüència d’ús, cada tres o quatre dies, depenent de quant s’embrutin.
  • Roba interior: el canvi ha de ser diari.
  • Rentar la roba exterior: en aquest punt cal diferenciar entre la roba esportiva, de treball o de carrer. La rentada de la roba de carrer és molt més variable, depenent de cada persona, però en general pot mantenir-se bé 2 o 3 dies. La roba esportiva ha de ser rentada diàriament i la roba de treball també (segons el tipus de feina).

Tot i que es recomana l’assecat al sol, també és útil fer servir l’assecadora, que comporta alguns avantatges: és més ràpid, no requereix disposar d’un espai exterior i alguns tipus de roba queden molt bé, com per exemple les tovalloles. També presenta alguns inconvenients, com que l’espai reservat al safareig ha de ser més gran, fa malbé la roba i cal treure la roba de l’assecadora només acabat el cicle, ja que pot arrugar-se més del compte.

En qualsevol dels dos casos cal eixugar totalment la roba abans de guardar-la. El plegat i guardat de la roba cal fer-lo al més aviat millor després de l’eixugat.

Higiene i cura del llit

Un dormitori net o ordenat, comença per una habitació ventilada i un llit ben fet. Al dormitori s’hi passen moltes hores dormint i l’aire necessita renovar-se. També, cal ventilar el llit per afavorir un bon descans i eliminar males olors. Així, cal ventilar el matalàs i fer el llit diàriament; mentre que el canvi de roba de llit es recomana fer-lo un cop a la setmana. Els llits que es ventilen de manera freqüent, tenen menys gèrmens i al·lèrgens.

Per ventilar el llit, basta amb retirar tots els llençols i coixins perquè el matalàs quedi totalment obert. Un cop al mes, es recomana passar l’aspiradora pel matalàs. Si la persona presenta al·lèrgia als àcars, aquesta aspiració es pot fer més sovint. Es pot aprofitar el moment de fer la rentada de llençols per ventilar també el llit.

Per fer el llit, caldrà seguir els passos següents:

  1. Posar el protector del matalàs: el protector servirà per protegir el matalàs de la brutícia. En cas que l’usuari pateixi incontinència, es pot utilitzar un protector impermeable o bé posar un empapador o travesser absorbent a sobre.
  2. Col·locar el llençol de sota o baixera: si és ajustable, basta passar els elàstics per les cantonades del llit. Si no, es fa un plec a cada cantonada i s’introdueix per sota del matalàs.
  3. Posar el llençol de sobre: aquest llençol es posa ben estirat i sense arrugues, doblegat cap a fora de manera que els dibuixos o les costures, es veuen del dret.
  4. Cobrir amb un cobertor: en cas que s’utilitzi un edredó amb funda, no caldrà fer el pas anterior. Si no, es posa una vànova o cobrellit per fora.
  5. Doblegar el llençol per la part de dalt perquè es vegi el llençol plegat per sobre.
  6. Posar els coixins a la capçalera.

Vegeu aquest vídeo on es donen consells per fer bé el llit:

L'ordre de l'armari

Un armari ben organitzat ajuda a seleccionar ràpidament la roba que es necessita en cada moment. Abans de guardar la roba a l’armari cal veure com el té organitzat l’usuari o ajudar-lo a organitzar-lo millor per optimitzar l’espai.

Armaris endreçats

En el següent vídeo, una organitzadora professional ens ensenya a mantenir els armaris ben endreçats: tinyurl.com/y5gy5xo5.

L’armari ha d’estar organitzat amb l’ordre que a l’usuari li vagi bé amb la seva vida i sobretot que sigui fàcil de mantenir.

Els interiors dels armaris acostumen a disposar dels següents espais: barres per als penja-robes, prestatges, calaixos i sabaters. A més, els armaris solen tenir una zona alta, més inaccessible, ja que només s’hi pot arribar fent servir un tamboret o una escala domèstica. Aquesta zona és idònia per guardar-hi maletes, caixes o bosses de mà, i per emmagatzemar la roba de fora de temporada.

Primer cal dividir la roba en grups segons el criteri que millor vagi amb l’usuari, per estils, per colors, en parts de dalt i de sota. La roba de la temporada i la que més faci servir ha d’estar en els llocs més accessibles.

Algunes recomanacions són:

  • Posar la roba interior en calaixos: calces, calçotets, samarretes, mitjons… Són peces petites i requereixen espais petits per tal d’afavorir l’ordre i es puguin trobar fàcilment. Es poden utilitzar organitzadors per distribuir les diferents peces i que sigui més fàcil localitzar-les. Vegeu alguns consells per doblegar i guardar mitjons al següent vídeo:
  • Posar totes les samarretes en lleixes. Si no es pot, es poden emmagatzemar en calaixos, però a les lleixes és més visual. L’inconvenient és que costa tenir-les ben endreçades.
  • Penjar els pantalons, les camises, les faldilles, les jaquetes i els vestits de forma agrupada. Hi ha qui ho organitza fins i tot per colors, però la forma més pràctica de fer-ho és en funció de la freqüència d’ús. Així serà més fàcil trobar el que és més habitual. S’aconsella disposar de dues zones per penjar, una per a peces llargues i l’altra per a curtes.
    També s’ha de tenir en compte que hi ha penja-robes per a diferents tipus de roba: amb pinces per a faldilles, de vellut per a roba delicada, per penjar-hi pantalons… Triar el penja-robes adequat i penjar-la de la mateixa manera ajuda a donar sensació d’ordre i a localitzar la roba més fàcilment.

  • Doblegar i guardar la roba de llit en calaixos o lleixes. Per doblegar els llençols es recomana fer-ho seguint aquests passos:
    1. Estirar les arrugues.
    2. Doblegar el llençol per terços en comptes de per meitats (doblegar els llençols ajustables, de vegades no és fàcil. En aquest cas, es recomana introduir les mans per les dues cantonades superiors i introduir-hi les inferiors per dins. Després cal doblegar el llençol amb la part ajustable per dins i continuar com en un llençol).
    3. Es pot utilitzar la coixinera com a funda del llençol perquè ocupi menys espai.
  • Col·locar les tovalloles en calaixos o lleixes per mides, les més grans a la part de baix i les més petites a la part de dalt.

  • Buscar un espai per a les sabates, i no és adequat que estiguin en el mateix espai que la roba. Poden estar en sabaters o en caixes individuals etiquetades o amb fotografia. Cal posar-los en espais baixos i de fàcil accés. Si no poden estar totes juntes, reserva aquests espais per al calçat de temporada i d’ús freqüent i la resta en espais menys accessibles.
  • Reservar espais específics o adients per guardar-hi peces petites i complements (cinturons, corbates, fulards, barrets, bufandes…). Cal buscar el sistema que resulti més útil a l’usuari, d’aquesta manera seran fàcils de trobar i de mantenir l’ordre.

També es poden buscar caixes per a la roba que no sigui de la temporada i guardar-la als espais més alts de l’armari i aprofitar quan es faci el canvi per descartar peces que estiguin deteriorades o que ja no s’utilitzin. Es poden donar a alguna entitat que les pugui reciclar. Aquesta és una de les tasques en què l’usuari pot necessitar suport per trobar i entrar en contacte amb aquestes entitats.

El canvi d'armari

Quan arriba el canvi de temporada sovint s’ha de canviar la disposició de la roba de l’armari. És un moment idoni per netejar-ne i ordenar-ne tota la roba. També és un bon moment per valorar si hi ha peces de les quals convé desfer-se llençant-les o donant-les, si estan en bon estat.

A continuació exposem alguns criteris que cal seguir per fer el canvi d’armari; recordeu, però, que les decisions les pren el vostre usuari:

  • La roba que es vol guardar ha d’estar neta. No s’ha de guardar mai roba bruta o mig bruta. A més de ser antihigiènic, la peça agafarà mala olor i la pot traspassar a la resta de peces. Les taques o restes de suor o brutícia es faran més visibles i es faran més resistents a la rentada.
  • Per guardar la roba no cal planxar-la amb cura, però és convenient que estigui ben plegada i amb els botons, les cremalleres o els gafets cordats. Cal vigilar que les peces de llana no estiguin gaire estretes, ja que les fibres es poden fer malbé. Cal assegurar-se que el lloc on s’emmagatzema la roba no sigui humit. La roba ha d’estar totalment eixuta.
  • És recomanable fer servir productes contra les arnes a l’hora de guardar la roba, ja sigui col·locant-los a l’interior de les caixes de la roba o a les maletes, o bé penjant-los a la barra de l’armari.
  • El canvi d’armari és un bon moment per portar els abrics o els vestits a la tintoreria, si ho requereixen.

Reparació de la roba

Sovint, les peces de roba es deterioren o es produeixen petits desperfectes que es poden reparar de manera relativament fàcil i així es prolonga la vida de la peça.

Alguns consells

En el següent vídeo, podeu veure alguns consells d’organitzadors professionals, per fer el canvi d’armari: tinyurl.com/y5bpca7z.

En altres casos, i per reduir els residus, les peces de roba es poden reciclar i donar-los un nou ús. Com indica l’organització OXFAM Intermón, el reciclat de la roba redueix l’emissió de gasos a l’atmosfera, disminueix el vessament industrial de residus a l’aigua, evita el cultiu excessiu de tèxtil i redueix l’ús de fertilitzants. Per tot això, cal reflexionar abans de llençar una peça de roba per si pot tenir una segona vida.

Les tasques més habituals són: repassar o cosir botons, cosir gafets o clecs i repassar petits descosits a les costures. Per fer aquestes tasques es requereix un equip de costura mínim compost de fils, agulles, tisores, cinta mètrica i didal; vegeu la taula.

Creativitat sostenible (OXFAM)

En el següent enllaç, del blog OXFAM Intermón trobareu un article amb consells per reciclar roba d’una manera creativa tinyurl.com/y5m7aem8.

Taula: Equip mínim de costura
Fils Hi ha diferents tipus de fil de cosir; normalment, per cosir a mà i a màquina s’utilitzen els mateixos. Ela materials més usuals són el cotó, el polièster i el raió. El fil d’embastar s’utilitza per agafar la roba abans de cosir-la definitivament, i es tracta d’un tipus de fil més fi que el de cosir.
Agulles N’hi ha de dos tipus: les que serveixen per agafar la roba abans de cosir-la i que acaben en un cap rodó, i les que tenen un forat per passar el fil. Aquestes darreres són les que se usen per cosir.
Tisores Normalment, les de cosir són petites, en forma de punxa i afilades, per poder tallar amb precisió.
Cinta mètrica És útil per prendre mesures de la peça de roba, les vores…
Didal S’utilitza per protegir el dit que ha d’empènyer l’agulla de cosir. N’hi ha de plàstic o metall.

Cosir botons

Les botons són les peces que serveixen per cordar peces de roba, com ara camises, pantalons, jaquetes… A causa de l’ús, molt sovint cauen o s’han de reparar.

Hi ha dos tipus de botó: amb forat o sense forat. Els botons de forats solen tenir entre 2 a 4 forats, i són els més comuns. Els botons sense forat normalment són només decoratius i porten una argolla a la part de darrere per cosir-los a la roba. També n’hi ha de diferents materials, com ara de plàstic, metall, nacre, fusta…

Per cosir un botó s’hauran de seguir els següents passos:

  1. Passar el fil per l’agulla. Perquè no es perdi el fil és important fer un nus al final.
  2. Col·locar el botó al lloc de la roba on s’ha de cosir. Si es tracta de tornar a cosir un botó que ha caigut, normalment es col·loca sobre la marca on estava cosit.
  3. Fer la puntada pel lloc on estarà el botó, des de la part del darrere.
  4. Passar un dels forats del botó pel fill i l’agulla fins al final.
  5. Fer puntades de forma alternativa pels diferents forats intentant que quedin al més juntes possible.
  6. Acabar de cosir per la part de darrere passant el fil per l’interior de la roba.
  7. Cordar i tallar el fil que sobra.

Vegeu tot el procés en el vídeo següent:

Cosir gafets o clecs

Els gafets són tancaments per a la roba. Estan formats per dues parts, una en forma de nansa i l’altra en forma de ganxet. Els clecs, en canvi, són tancaments automàtics per pressió. Habitualment serveixen per tancar la cintura d’una faldilla o pantaló, però se’n troben en altres peces de roba.

Per cosir un gafet o un clec s’hauran de seguir els mateixos passos que per cosir un botó, tenint en compte que es tracta de dues peces separades:

  • En el cas d’un gafet, s’ha de començar amb les dues parts de la peça enganxades i col·locades a sobre de la roba. Després només s’han de cosir els laterals.
  • En canvi, en el cas del clec s’ha de començar per la part anomenada femella en la part de la roba sobre la qual es tanca.

Vegeu un exemple pràctic en aquest vídeo:

Cosir a màquina

Algunes reparacions de la roba també es poden fer amb una màquina de cosir, com ara, baixos de faldilles o pantalons, vores de cortines, etc.

Per cosir a màquina cal seguir els següents passos:

  • Embastar la roba: es recomana utilitzar un fil que destaqui sobre la roba i no donar les puntades de la mateixa mida (combinant una gran i una petita) per evitar arrugues.
  • Escollir la puntada amb què es cosirà a la màquina, per començar es recomana una puntada simple.
  • Utilitzar el mateix fil per la part superior i la inferior. Una màquina de cosir utilitza dues fonts de fil, una de dalt i una de baix, emmagatzemades a la bobina.
  • Revisar la tensió dels fils perquè no estiguin molt tibants ni molt fluixos.
  • Agafar les puntes dels fils en les primeres puntades perquè no s’enredin en el mecanisme de la màquina.
  • Estirar la roba abans de començar a cosir-la.
  • Començar a cosir a poca velocitat i augmentar-la a poc a poc.
  • Acompanyar la roba mentre es prem el pedal.

Alguns consells de seguretat i manteniment són:

  • Mantenir els dits allunyats de l’agulla.
  • Desconnectar-la màquina per enfilar.
  • No posar els dits sota l’agulla mentre s’està cosint.
  • Netejar la màquina abans de guardar-la i protegir-la de la pols amb una funda.
Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats