Estris i productes de neteja

Una de les tasques de suport domiciliari dels tècnics d’atenció a persones en situació de dependència és organitzar el manteniment i la neteja de la llar seleccionant les tècniques i els productes amb criteris de qualitat, seguretat i higiene.

El manteniment d’unes condicions higièniques correctes mitjançant l’eliminació de la pols, l’escombrat i el posterior fregat és una mesura fonamental en la prevenció de malalties.

A l’hora de fer la neteja de la llar és important planificar les tasques i agafar els productes de neteja que es necessitaran. L’organització ajudarà a guanyar temps i efectivitat. L’ordre de la llar afavoreix el benestar de les persones que hi conviuen. Poder localitzar fàcilment els estris o els objectes de neteja que es puguin necessitar facilita la vida de les persones i afavoreix el benestar.

Cal revisar periòdicament aquest ordre i evitar emmagatzemar objectes que no siguin necessaris. De vegades és útil fer un buidatge anual i treure o donar tot allò que ja no s’utilitza.

Hi ha trastorns psicosocials que estan relacionats amb l’acumulació d’objectes. Per exemple, la coneguda com síndrome de Diògenes encara no apareix en cap classificació psiquiàtrica, però s’han realitzat diversos estudis i els mitjans de comunicació han emprat el terme sovint per definir aquest tipus de trastorn. Generalment, l’acumulació d’objectes s’associa a altres característiques psicosocials com poden ser l’autonegligència i l’aïllament social, entre d’altres. També es relaciona, en alguns casos, amb la pèrdua de persones estimades, i l’edat pot ser un factor de risc.

Síndrome de Diògenes

La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que es caracteritza per un total abandonament personal i social, així com l’aïllament voluntari en la pròpia llar i l’acumulació de grans quantitats de brossa i escombraries.

Estris de neteja

Perquè la neteja sigui eficaç i no es perdi massa temps cal comptar amb un equip bàsic de neteja en bones condicions d’ús i higiene. Pel que fa a la selecció dels estris de neteja, n’hi ha una gran varietat. Els més habituals són:

Escombres i recollidors per treure la pols de terra. L’escombra s’utilitza per recollir la pols i la brutícia del terra. Depenent del tipus de superfície i de la brutícia hi ha diferents varietats d’escombres. A la taula podeu veure la classificació d’escombres més freqüent.

Pal de fregar i galleda per fregar o assecar el terra. Ha de ser còmode per a la persona que l’utilitzarà i cal buscar-ne un que s’adapti a la força, l’alçada i la destresa dels usuaris.El cubell ha de tenir un dispositiu per poder escórrer l’aigua del pal de fregar.

Depenent del terra que s’ha de fregar (material, extensió) n’hi ha de diferents tipus, com podeu veure en la taula.

Taula: Tipus de pals de fregar
Descripció Imatge
Pals de fregar de microfibra: són de polièster i poliamida. Són molt adequats per als terres que no aguanten molta humitat, com ara parquet, gres o marbre. mop-5051521_1920.jpg
Pals de fregar de cotó: són molt resistents i suporten molt bé els productes químics quan és necessari utilitzar-los. Són molt adequats per a terres rugosos. S’han d’escórrer molt bé perquè no deixin marques. mop-4862853_1920.jpg
Pals de fregar de tiràs: poden ser de diferents materials (polièster, cotó, esponja). S’han d’humidificar i són molt útils per netejar grans superfícies de terra llis. broom-5224502_1920.jpg
Pal de fregar professional: són rodons i arriben a qualsevol racó. Permeten fregar extensions més grans i eliminar la brutícia enganxada al terra. broom-1324469_1920_1_.jpg

Pel que fa als cubells, n’hi ha de diferents mides. La seva funció és transportar l’aigua i escórrer el pal de fregar. A més dels cubells tradicionals, al mercat s’hi poden trobar nous models:

  • Cubell amb rodes: permet reduir el pes del cubell quan està ple d’aigua perquè incorpora rodes a la part inferior.
  • Cubell amb pedal: és una mica més gran que la resta de cubells, però incorpora un escorredor semiautomàtic per al pal de fregar, així elimina qualsevol líquid sense deixar rastre.

Galledes de diferents mides i formes. Són útils per dipositar-hi líquids o també roba; com podeu veure en la figura.

Figura Galledes

Draps de neteja i la pols. Es fan servir per a la neteja de les superfícies. Cal tenir separades les d’espais especialment delicats com la cuina i el lavabo. No s’han de fer servir les mateixes en funció de l’ús que se li hagi de donar a cadascuna.

A l’hora de triar un drap de neteja, s’ha de tenir en compte quina és la superfície que s’ha de netejar:

  • Draps de microfibra: serveixen per netejar en sec o humit. Absorbeixen l’aigua molt fàcilment i són útils per molts tipus de superfícies. S’han de rentar i eixugar molt bé perquè de seguida fan mala olor.
  • Baietes: és ideal per netejar superfícies brillants perquè deixa menys residu que la roba.
  • Draps de cuina: s’utilitzen especialment, en sec.
  • Drap de polir: s’utilitzen per polir metalls, protegir els esmalts i netejar alguns mobles amb detalls metàl·lics.

Es poden diferenciar pels colors (vegeu la figura).

Figura Draps de microfibra

Plomall. Útil per a les zones de difícil accés o elevades; cal tenir en compte que no recullen la pols, i per tant per a les zones accessibles és millor emprar draps de la pols. Els plomalls de millor qualitat són els de plomes d’estruç perquè es carreguen molt ràpidament d’electricitat estàtica i poden atraure les partícules de pols o pelussa (vegeu la figura).

Figura Plomall

Guants. Tot i que hi ha persones a qui no els agrada emprar-los, és necessari utilitzar-los sobretot si s’utilitzen productes químics, atès que, a la llarga, poden originar malalties de la pell. Eviten el contacte amb productes especialment agressius.

També, si es neteja amb aigua calenta, protegeixen la pell de la sequedat que provoca. És molt important assegurar-se que els guants no tenen forats o perforacions a través de les quals poden arribar els productes químics a la nostra pell. També, és recomanable consultar les dades de seguretat de cada producte de neteja per conèixer la resistència química de cada guant. Per acabar, cal rentar-se les mans amb els guants posats abans de traure’ls.

Al mercat, s’hi poden trobar diferents tipus de guants (vegeu la figura):

  • Guants de làtex: s’utilitzen especialment en l’àmbit mèdic i ofereixen molta flexibilitat. Aquests guants protegeixen les mans d’acetones i àcids, però no són recomanables per netejar olis i greixos.
  • Guants de vinil. Se solen utilitzar en alimentació i neteja, encara que es degraden amb molta facilitat. Són una bona opció per a les persones amb al·lèrgia al làtex.
  • Guants de neoprè: ofereixen major protecció davant dels productes químics àcids i càustics.

Figura Guants

Esponges i fregalls en funció de les superfícies que s’hagin de netejar. Les esponges es recomanen per netejar sense ratllar algunes superfícies i els fregalls, per eliminar la brutícia més incrustada (vegeu la figura).

Figura Fregalls i esponges de doble cara

Escombretes de bany per a la neteja interior del vàter (vegeu la figura).

Figura Escombreta de bany

Algunes tasques de la llar es poden fer amb l’ús d’electrodomèstics; en la taula podeu veure els més comuns:

Taula: Electrodomèstics
Descripció Imatge
Aspiradora: recull i emmagatzema els residus en una bossa o recipient que incorpora uns filtres. Algunes netegen amb vapor o aigua. vacuum-cleaner-657719_1920.jpg
Robot de neteja: funciona com una aspiradora però neteja de manera autònoma els terres. Es pot programar. Succiona i recull els residus. Alguns models també freguen amb aigua. vacuum-cleaner-4827253_1920.jpg
Rentavaixella: s’utilitza per al rentat de plats, gots i estris de cuina en general. grant-dishwasher-335670_1920.jpg

Per tal de fer un bon ús d’aquests aparells cal tenir en compte els següents aspectes:

  • Cal consultar el manual d’instruccions abans d’utilitzar-los per primera vegada i guardar-lo adequadament per a posteriors consultes.
  • Seguir les recomanacions de conservació i manteniment (filtres, neteja, ubicació…) per tal que el seu rendiment i la vida de l’aparell sigui òptim.
  • Cal anar amb compte de no fer aquestes tasques de manteniment amb l’aparell endollat.

És imprescindible seguir aquestes indicacions per obtenir un bon rendiment de l’aparell. Caldrà tenir un espai habilitat per guardar tots aquests estris.

Productes de neteja

Quant als productes de neteja, n’existeixen una gran quantitat en el mercat en funció dels tipus de brutícia, la superfície a netejar, marques i preus i la seva funció (netejar, desgreixar, desinfectar…). Com a norma general, a l’hora de comprar i fer servir un producte cal fixar-nos en:

  • Utilitat del producte: cal parar atenció a l’ús recomanat pel fabricant i diferenciar entre desengreixar, netejar, desinfectar, ambientar…
  • Composició: informa de les substàncies que conté el producte i en quina quantitat es troben.
  • Dosificació i instruccions d’ús, i sistema d’obertura i tancament: cal seguir les dosis recomanades per no dedicar més temps i esforços a esbandir correctament per treure’n l’excés. També cal seguir les indicacions respecte a les superfícies en les quals s’ha de fer servir, per evitar fer-les malbé.
  • Grau de perillositat: cal tenir en compte que es tracta de productes químics i que, si no es fan servir correctament, tenen efectes nocius per a la salut. És imprescindible seguir les indicacions per tal d’evitar accidents.

En els productes de neteja hi ha dues opcions principals. D’una banda, es poden emprar els productes que hi ha a la venda als supermercats. De l’altra, es poden elaborar els productes de forma natural amb ingredients que hi ha a casa. Les persones que pateixen sensibilitat de tipus químic o al·lèrgies han d’utilitzar aquest tipus de productes, ja que els químics artificials els produeixen reaccions al·lèrgiques (dificultat per respirar, reaccions a la pell, llagrimeig…, en els casos menys greus).

Els productes químics més habituals emprats per netejar són:

  1. Lleixiu o desinfectants amb alcohol: permeten eliminar bacteris. Generalment s’apliquen en llocs com la cuina i el bany. No s’han d’emprar per als mobles. A vegades s’utilitzen per fregar el terra. És necessari utilitzar-los en un espai amb ventilació suficient.
  2. Desgreixadors: són productes que faciliten l’arrossegament del greix, per la qual cosa sovint es fan servir a la cuina, i a la roba per treure taques de greix.
  3. Sabons o detergents: els més utilitzats a les llars, es poden fer servir directament o bé dissolts en aigua. Són aptes per a una gran varietat de superfícies.
  4. Netejavidres: estan compostos principalment per alcohols. La majoria evita l’acumulació de greix i pols creant una pel·lícula protectora.
  5. Rentavaixelles: són productes específics per al rentatge de la vaixella. Poden ser o bé per rentar a mà o per rentar a màquina.
  6. Líquid de fregar: n’hi ha de diferents tipus. Solen ser productes amb bioalcohol que netegen i sanegen els terres i les superfícies com els armaris de la cuina. Cal emprar-los dissolts en aigua. Cal vigilar amb els abrillantadors del terra, ja que acostumen a fer que rellisqui més.
  7. Amoníac: s’utilitza sovint per netejar vidres, miralls i marbres, atès que no deixa residus i s’eixuga força ràpidament.
  8. Netejador de mobles: en els mobles de fusta i superfícies més delicades s’utilitzen aquests productes. No és necessari esbandir-los.
  9. Líquid per netejar la vitroceràmica o els focs de la cuina: són abrasius sobre la pell. Com en el cas de la majoria de productes de neteja, cal emprar mesures de protecció.
  10. Ambientadors: serveixen per aromatitzar l’ambient.
  11. Desembussadors: són productes que eliminen obstruccions produïdes per restes de matèria orgànica i els detergents. Són molt corrosius; per tant, cal ser molt curós en el seguiment de les instruccions d’ús i les mesures de seguretat que recomana el fabricant.

Aquests productes poden desprendre vapors que afecten els ulls i les vies respiratòries, o causar irritacions i cremades per contacte amb la pell. Abocats per l’aigüera o com a residus són molt perjudicials per al medi ambient.

També cal anar amb molt de compte per no barrejar determinats productes, atès que el resultat final pot ser molt perillós. Vegeu-ne un exemple en el vídeo següent, on s’explica per què no es pot barrejar el salfumant amb el lleixiu:

Actualment s’utilitzen grans quantitats de productes agressius, com el salfumant, els desengreixants, els detergents o els netejadors de forns, que netegen la llar, però també contaminen. Sovint, la publicitat ens fa creure que són indispensables, però també és possible netejar amb solucions menys agressives i perjudicials per al medi ambient, és a dir, productes naturals per fer la neteja. Als comerços també es poden trobar productes ecològics i biodegradables. D’altra banda, hi ha opcions casolanes de neteja que en moltes ocasions poden substituir els productes químics.

Tot seguit enumerarem els netejadors tradicionals més coneguts que es poden elaborar amb elements que ja es tenen a casa o bé als supermercats. Entre els productes naturals que es poden elaborar a la llar hi podem trobar:

  • Vinagre blanc: reduït amb aigua (meitat i meitat) és un potent descalcificador i permet netejar els vidres i altres superfícies. El vinagre de poma també permet descalcificar i netejar el microones.
  • Llimona: és desinfectant i desgreixador, però cal tenir en compte que pot tacar superfícies naturals (marbre, pedra natural, parquet…), ja que el seu àcid elimina la part polida. Si es barreja amb sal facilita l’eliminació de les taques.
  • Bicarbonat: permet netejar peces metàl·liques i és un bon desodoritzador.
  • Oli de l’arbre de te: barrejat amb aigua es converteix en un bon desinfectant.
  • Neteja amb vapor d’aigua, mitjançant la vaporeta: aquest estri només utilitza l’aigua a alta temperatura (que la converteix en vapor) com a ingredient principal.

Vegeu el vídeo següent, on s’expliquen alguns consells per elaborar productes de neteja amb ingredients naturals:

Per tal de poder fer la neteja cal disposar els productes de manera que siguin fàcils de transportar i que no s’hagi de perdre temps a anar i tornar de l’armari on estigui guardat. Es poden posar en un contenidor de plàstic amb una nansa per poder agafar millor o bé en un carret per traslladar-los. També cal guardar cada producte en el seu recipient i sobretot no fer servir envasos d’aliments, que poden donar lloc a confusions.

Manipulació dels productes de neteja

La intoxicació per productes tòxics és un dels accidents més greus a les llars. Per prevenir-los és convenient mantenir unes normes que cal seguir pel que fa a l’emmagatzematge i la conservació:

  • Guardar tots els productes potencialment causants d’una intoxicació en un lloc segur, si es considera necessari tancat amb clau.
  • No guardar-los mai amb aliments, han de tenir un lloc específic.
  • Tots els productes s’han de guardar a l’envàs original, degudament etiquetat. No s’ha de fer servir mai un altre tipus d’envàs, en especial aquells que són per a ús alimentari o per a begudes.
  • Els productes de neteja són materials químics i per tant no s’han de barrejar de manera indiscriminada, ja que molts reaccionen entre si produint vapors que poden ser nocius i irritants. Per exemple, les barreges de lleixiu amb amoníac o salfumant produeixen gasos tòxics. Cal seguir sempre els consells del fabricant a l’hora d’usar-los. També cal mantenir una bona ventilació.

Sobre els productes químics d’ús domèstic per a la neteja, atès que no deixen de ser productes que poden afectar la salut de les persones, sobretot si se’n fa un ús erroni, hi ha una sèrie de precaucions que cal tenir en compte. Aquestes precaucions han d’estar especificades a les etiquetes que duen aquests productes (vegeu-ne un exemple en la figura). Han de permetre identificar les seves característiques, usos i també riscos.

Frases de risc i de seguretat (H/P)

Les frases de risc i de seguretat, també conegudes com a frases H/P (i, antigament, com a frases R/S), són un sistema de frases per descriure els riscos dels compostos químics perillosos. Les frases H consisteixen en frases indicadores de riscos específics i les frases P són consells de seguretat. Aquestes lletres són seguides per un número, una combinació que té el mateix significat en diferents idiomes.

Cal conservar les etiquetes en bon estat i ensenyar a llegir-les amb atenció als usuaris, en cas que es decideixi que els poden emprar per a les tasques de la llar.

Figura Exemple d’etiqueta

Per tant, en les etiquetes s’hi poden trobar informació referent a:

EU-OSHA

EU-OSHA són les sigles de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Al seu web trobareu tant la normativa com la interpretació de cada símbol: bit.ly/2CjuHda.

  • Recomanacions d’utilització: normalment s’acompanyen d’imatges que exemplifiquen com cal emprar el producte. Per exemple, si s’ha de diluir en aigua, en quines zones de la casa es pot fer la neteja, quin tipus de superfícies no admeten el producte…
  • Ingredients: interessant per a persones amb sensibilitat química, ja que l’ús d’algun d’aquests productes podria produir-los una reacció al·lèrgica.
  • Símbols de perills: fan referència als perills que poden ocasionar. Juntament amb aquests estan les frases que els expliquen. Cal tenir en compte que els lleixius combinats amb àcids (per exemple, amoníac) poden alliberar gasos tòxics. Podeu consultar els pictogrames de perills en la taula.
  • Pictogrames d’usos segurs: són imatges que reprodueixen la forma segura de manipular i emmagatzemar el producte (vegeu la taula).
  • Telèfon del servei mèdic d’atenció toxicològica (en cas que hi hagués intoxicació): 915620420.
  • Dades de contacte de l’empresa fabricant.
Taula: Pictogrames de perill
Nom del risc i el seu símbol Significat (definició i precaució) Exemples
Corrosiu

Classificació: aquests productes químics causen destrucció de teixits vius i/o materials inerts.
Precaució: No inhaleu i eviteu el contacte amb la pell, ulls i roba.
• Àcid clorhídric
• Àcid fluorhídric
Explosiu

Classificació: substàncies i preparacions que poden esclatar sota l’efecte d’una flama o que són més sensibles als xocs o frecs que el dinitrobenzé.
Precaució: eviteu colps, sacsetjades, frecs, flames o fonts de calor.
• Nitroglicerina
• Propel·lents d’aerosols (laca, desodorant)
Comburent

Classificació: substàncies que tenen la capacitat d’incendiar altres substàncies, facilitant la combustió i impedint l’extinció del foc.
Precaució: eviteu el contacte d’aquest amb materials combustibles.
• Oxigen
• Nitrat de potassi
• Peròxid d’hidrogen
Inflamable

Classificació: substàncies i preparacions que poden escalfar-se i, finalment, inflamar-se en contacte amb l’aire a una temperatura normal sense necessitat d’energia, o que poden inflamar-se fàcilment per una breu acció d’una font d’inflamació i que continuen cremant o consumint-se després d’haver apartat la font d’inflamació, o inflamables en contacte amb l’aire a pressió normal, o que, en contacte amb l’aigua o l’aire humit, emanen gassos fàcilment inflamables en quantitats perilloses.
Precaució: eviteu contacte amb materials ignitius (aire, aigua).
• Etanol
• Acetona
• Tippex
• Pilotes de tenis de taula
Gas

Classificació: substàncies gasoses comprimides, líquides o dissoltes, contingudes a pressió de 200 kPa o superior, en un recipient que poden explotar amb la calor.
Precaució: no llançar-les mai al foc
• Botelles de gas a pressió
• Ambientadors
• Insecticides
Irritació cutània

Classificació: substàncies i preparacions que per penetració cutània, poden implicar riscos greus, aguts o crònics per a la salut.
Precaució: tot el contacte amb el cos humà ha de ser evitat.
• Amoníac
• Lleixiu
Toxicitat aguda

Classificació: per inhalació, ingesta o absorció a través de la pell, provoca greus problemes de salut i, fins i tot, la mort.
Precaució: tot el contacte amb el cos humà ha de ser evitat.
• Cianur
• Triòxid d’arsènic
• Metanol
Perillós per aspiració

Classificació: substàncies i preparacions que per inhalació poden implicar riscos greus, aguts o crònics per a la salut.
Precaució: tot el contacte amb el cos humà ha de ser evitat.
• Metanol
• Monòxid de carboni
Perillós per al medi ambient

Definició: el contacte d’aquesta substància amb el medi ambient pot provocar danys a l’ecosistema a curt o llarg termini.
Manipulació: a causa del seu risc potencial, no ha de ser alliberat a les canonades, al sòl o al medi ambient. Tractaments especials han de ser presos!
• Benzé
• Cianur de potassi
• Lindà
Font: Viquipèdia

Cal prendre precaucions amb els productes de neteja, especialment amb els abrasius. Aquestes precaucions poden evitar irritacions o intoxicacions per un mal ús; per exemple:

  • L’ús de guants.
  • L’ús de mascareta.
  • La ventilació de l’espai.
  • El correcte tancament dels recipients.
  • Mantenir els productes en llocs adequats lluny de fonts de calor i en espais separats dels aliments.
  • És imprescindible llegir amb deteniment i seguir les recomanacions d’ús de cada producte.

La taula resumeix les indicacions que ha de contenir l’etiqueta sobre la substància.

Taula: L’etiqueta d’una substància ha de contenir.
Ítem Descripció
Nom de la substància o mescla En el cas de les mescles i en funció de la perillositat i de la concentració dels diferents components, també ha d’incloure el nom d’algun dels components.
Nom, adreça i número de telèfon del proveïdor o proveïdors És a dir, del responsable de la comercialització a la Unió Europea (UE).
Quantitat nominal de la substància o mescla que conté l’envàs En el cas que la quantitat estigui especificada en un altre lloc de l’envàs no cal que consti també a l’etiqueta
Pictogrames de perill Indiquen el perill per destacar els riscos principals
Paraules d’advertència Indiquen el nivell relatiu de gravetat dels perills per alertar el lector de l’existència d’un perill potencial.
Perill (DGR, danger): associat a les categories més greus.
Atenció (WNG, warning): associat a les categories menys greus.
Aquestes paraules d’advertència substitueixen les anteriors indicacions de perill (E, O, F, T, X, Xi i C).
Frases H Indicacions de perill (corresponents a les anteriors frases R)
Frases P Consells de prudència (corresponents a les anteriors frases S)

Emmagatzematge dels productes de neteja

Són molts els productes que s’emmagatzemen en un habitatge i cadascun té unes característiques i utilitats diferents. Cal tenir els armaris ben ordenats, no tan sols per una qüestió d’organització i estètica, sinó també d’higiene i seguretat. Per exemple:

  • En organitzar un armari cal distribuir els productes de manera que quedin al davant els que s’hagin de fer servir abans i amb més freqüència.
  • Els productes de neteja han d’estar tots junts i mai barrejats amb productes d’alimentació.

Els productes de neteja cal col·locar-los en un espai reservat per a ells, generalment a la cuina o al safareig. Si és possible, cal destinar un armari on es puguin guardar tant els productes de neteja com els estris.

Per guardar correctament aquests productes, caldrà tenir en compte el tipus de producte, la freqüència d’ús i la seva mida i pes. Per altra banda, s’han de seguir les recomanacions següents:

  • No canviar-los mai del seu envàs original. L’etiqueta és útil a l’hora de fer servir el producte, però també aporta informació important sobre com actuar davant intoxicacions.
  • No es poden barrejar amb aliments, roba o medicaments.
  • Evitar apropar-los a fonts de calor. Alguns productes són inflamables.
  • Situar-los en llocs secs i airejats.
  • Guardar-los fora de l’abast dels nens o altres persones que puguin córrer perill.
  • No barrejar diferents productes de neteja, ja que poden fer reaccions químiques i desprendre gasos nocius.

Vegeu el vídeo següent, en què es presenten algunes idees per ordenar i emmagatzemar els productes de neteja a la llar:

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats