Neteja i reciclat

Els objectes que formen part d’una llar poden ser un ambient idoni per a la reproducció de bacteris i agents perjudicials per a la salut. Aquest perill és encara més important per a les persones en situació de dependència, perquè sovint les seves condicions de salut les converteixen en persones de risc.

Per tant, és fonamental mantenir les condicions higièniques del domicili de la persona en situació de dependència.

Per una altra banda, el reciclatge també contribueix a millorar les condicions de salut dels usuaris, en tant que contribueix a no deteriorar el medi ambient, redueix la contaminació i gestiona els residus tòxics.

Seqüenciació de les tasques

Per organitzar la neteja de la llar, cal establir les diferents tasques tenint en compte tots els individus que viuen a la llar. A mode orientatiu, les tasques de la llar es poden organitzar en funció de la freqüència amb què cal fer-les i en funció de l’espai de la llar que s’hagi de netejar. Hi ha tasques que es faran diàriament, d’altres setmanalment i d’altres en intervals de temps més llargs.

Abans de començar la neteja, cal obrir les finestres per facilitar la ventilació i la renovació de l’aire de l’habitatge, sempre vigilant els corrents d’aire per tal d’evitar cops de portes i finestres.

Cal retirar tots els objectes dels diferents armaris (de la cuina, del menjador, de les habitacions) i netejar els armaris i també els objectes, que es tornaran a guardar endreçats. És un bon moment per desfer-se d’allò que ja no es necessita (reciclar, regalar, donar-hi un nou ús) o per llençar, com per exemple els productes que hagin caducat.

També cal parar atenció a les persianes, les finestres, els miralls i els vidres. S’han d’aspirar tapisseries i terres posant l’accent principalment en les cantonades, i netejar les portes de la casa i les parets.

En l’apartat de neteja mensual, les tasques que cal incloure-hi són:

  • Canvi de mantes i fundes nòrdiques.
  • Neteja de persianes.
  • Neteja de rajoles i juntes.
  • Neteja i organització de l’interior de la nevera i el congelador.
  • Reorganització dels armaris.

Hi ha tasques que cal fer com a mínim un cop per setmana. El millor és aprofitar un moment del cap de setmana per dur-les a terme. Són:

  • Neteja a fons del bany i la cuina (sanitaris, aixetes, vitroceràmiques, fogons…)
  • Aspiració i neteja de sòls.
  • Canvi de llençols i tovalloles.
  • Neteja de miralls.
  • Neteja de la pols de mobles i objectes.
  • Rentadores de gran càrrega (llençols i tovalloles).
  • Neteja del forn en funció del que es faci servir.

La neteja diària són tasques que, si es parteix d’una base en la qual es compleix amb les anteriors tasques, no haurien de portar-nos més de 15 o 20 minuts:

  • Neteja ràpida de la pols (passar un drap humit o no per sobre dels mobles).
  • Neteja de sanitaris (passar un drap humit pels elements i després eixugar).
  • Neteja de fogons i vitroceràmiques (cada vegada que cuinem, deixar-ho tot en ordre).
  • Escombrar el terra.
  • Rentadores de la roba diària (depenent del volum de persones a la llar, seran necessàries més o menys).

En l’organització d’aquestes tasques de neteja i manteniment s’ha de tenir en compte que s’han de programar juntament amb les altres tasques necessàries (bugades, compra, cuina…). Al mateix temps, la programació general estarà determinada per les necessitats i la disponibilitat dels integrants de la llar, de manera que no hi ha una única manera d’organitzar aquestes tasques.

La taula recull, en síntesi, la freqüència amb què s’han de dur a terme les tasques de la llar.

Taula: Freqüència de les tasques de la llar
Freqüència Tipus de tasca
Diàriament Ventilar la llar, fer els llits, revisar si cal fer una rentadora i fer-la, si escau; rentar els plats; escombrar i fregar els terres; neteja de la pica i del marbre de la cuina després de cuinar i/o manipular aliments; neteja de la mampara de la dutxa (si s’ha utilitzat), la pica del lavabo i del vàter; treure la brossa orgànica; plegar i desar la roba neta; rentar les tovalloles del lavabo.
Setmanalment Programar els menús diaris i la compra setmanal; treure la pols a les superfícies; neteja del lavabo a fons; passar aspiradora; canvi de llençols.
Mensualment Moure els llits i els mobles per tal de netejar-hi al darrere, netejar els vidres, netejar darrere dels quadres.
Cada dos mesos Neteja de la nevera i tombar la posició dels matalassos.

Tècniques de neteja

La neteja de tots els espais de la llar és fonamental, però hi ha espais, com la cuina i el lavabo, on cal ser especialment curosos amb la neteja. Aquests espais necessiten una dedicació especial perquè són les zones que més s’embruten i, alhora, les que més fàcilment poden propagar gèrmens i ser focus d’infeccions.

En aquest sentit, cal diferenciar entre neteja i desinfecció:

  • La neteja consisteix a eliminar la brutícia sense fer malbé els objectes ni les superfícies. A l’hora de seleccionar la tècnica de neteja i el producte cal fer-ho en funció de la superfície o l’espai que es vol netejar i del tipus de brutícia que hi ha.
  • La desinfecció és l’acció d’eliminar microorganismes que es troben en objectes i superfícies. Hi ha mètodes físics, com l’escalfor del rentavaixella, o bé químics, com l’ús de desinfectants com l’alcohol, l’aigua oxigenada o el lleixiu. Quant al lleixiu, tot i ser el més utilitzat actualment, existeixen altres productes d’igual o superior eficàcia però sense els seus efectes nocius.

L’ordre en la realització de les tasques és fonamental perquè la tasca sigui profitosa i evitar que allò que eliminem per un costat no vagi a parar a un altre.

Pautes de neteja i desinfecció

Vegeu les pautes de neteja i desinfecció a la llar que recomana el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya: tinyurl.com/y6oegrq7.

Criteris generals de neteja

  • Començarem per obrir les finestres per tal de ventilar l’habitatge.
  • Recollir els objectes desendreçats o la roba bruta per tal que l’espai a netejar estigui lliure d’objectes.
  • És fonamental començar de dalt a baix per tal que la brutícia acabi a terra. Una neteja correcta és la que comença pel sostre i les parets, portes i finestres per la part alta. A la part baixa, comencem pels mobles per acabar amb el terra.

Neteja de la pols

La pols s’acumula en tots els objectes de la llar: mobles, portes, sofàs, làmpades, quadres, objectes de decoració… Per tant, en les zones d’ús diari es recomana que s’elimini de forma freqüent.

De forma general, per netejar la pols es recomana utilitzar una baieta o drap de microfibra lleugerament humit. Aquest drap es passa per tota la superfície amb moviments circulars per atrapar tota la pols. En la neteja de superfícies de vidre o de miralls s’ha de passar després un altre drap per eliminar les marques i que llueixi. En el cas de superfícies que no es poden mullar, n’hi ha prou amb seguir el mateix procediment, però en sec.

Pel que fa als materials tèxtils, com ara cortines o sofàs, és necessari utilitzar una aspiradora per eliminar la pols.

Hi ha materials que necessiten un tractament addicional per quedar nets, com ara els objectes de metall, plata o estany. De manera general, a més de treure la pols, s’han d’aplicar productes amb ingredients desoxidants o polidors.

Neteja de taques

A més de la pols, alguns dels objectes de la llar presenten taques de l’ús o perquè els ha caigut algun líquid. De forma general, les taques es poden eliminar amb un drap o baieta humida a la qual s’ha afegit algun producte específic. Per eliminar la taca n’hi ha prou amb aplicar el producte i fregar fins que la taca desapareix.

Hi ha superfícies, com ara les dels sofàs, les butaques o les catifes, que potser només admeten una neteja en sec. En aquests casos es compta amb uns esprais d’escuma seca. El procediment de neteja seria el següent:

  1. Eliminar la pols amb una aspiradora o raspall.
  2. Polvoritzar el producte sobre la taca.
  3. Deixar actuar el temps que s’indica en les instruccions del producte.
  4. Eliminar les restes del producte amb un drap o esponja.

Neteja del terra: escombrat i fregat

L’escombrat és una tècnica de neteja que es recomana per a terres de fusta, pedra, marbre o gres. En canvi, les superfícies de moqueta o catifes es netegen millor amb una aspiradora. Un cop s’hagi seleccionat l’escombra més adequada per a la superfície que es vol netejar, caldrà seguir els passos següents:

  • És important mantenir la postura correcta a l'hora d'escombrar./-15
  • És important mantenir la postura correcta a l'hora d'escombrar.

  1. Agafar correctament el pal de l’escombra. Cal assegurar-se que la llargada del pal de l’escombra sigui l’adequada perquè no calgui ajupir-se o doblegar l’esquena. El pal s’ha d’agafar amb les dues mans entre l’alçada del pit i el maluc.
  2. Escombrar de la manera més propera possible als peus i amb l’ajuda dels braços, sense moure la cintura ni doblegar la columna vertebral per no provocar lesions.
  3. Començar des de la part posterior de l’habitació, resseguint totes les cantonades i parets fins a la porta de sortida. Així evitarem entrar en una habitació que ja s’hagi escombrat. Haurem de parar atenció de no escombrar cap a nosaltres, sinó cap a un costat i procurant no trepitjar la brutícia ni passar al seu costat per no dispersar-la. Per fer una neteja profunda serà necessari aixecar els mobles o elements accessoris per no entorpir el pas de l’escombra (per exemple, posar les cadires per la part del seient a sobre de la taula). En el cas d’espais molt grans pot ser útil dividir el terra en seccions més petites per portar un control millor del procés d’escombrat.
  4. Acumular la brutícia i dipositar-la en un recollidor. Per evitar que a terra quedi una marca de pols allà on es troba el recollidor és útil inclinar-lo perquè la vora quedi pressionada i d’aquesta manera es pugui recollir tota la brutícia.

Vegeu el següent vídeo amb consells per escombrar amb diferents tipus d’escombra:

El fregat dels terres garanteix la neteja i la desinfecció d’aquestes superfícies. És molt important tenir en compte que abans de fregar primer s’ha d’escombrar el terra; si no, s’estarà empenyent i repartint la brutícia per tota la casa. Abans de començar cal haver triat el tipus de pal de fregar i de cubell més adient. És molt útil seguir el mètode del doble cubell, un per esbandir el pal de fregar brut i l’altre amb l’aigua neta i el producte de neteja, i també disposar de dos pals de fregar, un per fregar i l’altre per assecar el terra.

Per fregar el terra cal passar el pal de fregar per tota la superfície fent la figura d’un vuit. Cada tipus de terra necessita un mètode diferent de neteja, però de forma general es recomana escórrer molt bé el pal de fregar per eliminar l’excés d’humitat, i utilitzar productes adequats a cada tipus de terra (gres, marbre, parquet o ceràmica).

En alguns casos, després de fregar el terra, es pot encerar perquè tingui més lluentor. S’haurà de tenir en compte el risc de caigudes, i per tant es recomana escórrer molt bé el pal de fregar i assecar el terra amb un tiràs o un drap.

Vegeu aquest vídeo, on s’expliquen els diferents passos a l’hora de fregar el terra:

Neteja de les finestres i portes de vidre

La neteja de les finestres i els vidres és una part important de la higiene de la llar. Per netejar-les s’ha de començar sempre pel marc. Si el marc de la finestra o porta és d’alumini, aquest material es pot netejar amb aigua i un producte sabonós, però, si són de fusta, no es podran mullar i caldrà utilitzar un producte específic.

A continuació, els vidres es netegen polvoritzant el producte específic i fent un moviment circular per tota la superfície amb una baieta (preferentment de microfibra) o una rasqueta per a vidres. Després s’han d’eixugar perquè no hi quedin marques. Igual que en el cas de la pols, la neteja s’ha de fer de dalt cap a baix, així no embrutarem de nou els vidres que ja hem netejat.

Com s'han de netejar els vidres?

En el següent enllaç trobareu un vídeo amb consells i trucs per netejar vidres:


tinyurl.com/y5gk3vfu

Neteja de les persianes

Les persianes poden ser de diferents materials, les més comunes són de plàstic, fusta o alumini. En tots els casos, el procediment és el mateix, únicament s’han d’evitar els productes agressius en el cas de les persianes de fusta.

Per netejar les persianes enrotllables caldrà seguir els passos següents:

  • Tancar les persianes i eliminar la pols exterior. Es pot fer amb un drap de microfibra o amb un raspall petit.
  • Aplicar aigua i sabó amb un drap per tota la superfície interior i exterior. Si no es pot accedir a l’exterior per netejar la persiana, es pot fer des del calaix on es recull.
  • Eixugar i eliminar tota la humitat.
  • Obrir la persiana i netejar cadascuna de les làmines. Si no s’arriba, es pot utilitzar una escala, però sempre tenint en compte les mesures de seguretat.
  • Netejar les corretges i cordes de la persiana.

En el cas de persianes venecianes, les que estan formades per lames que giren per deixar passar o bloquejar el pas de la llum, la manera més senzilla de netejar-les és desmuntar-les i submergir-les en una galleda amb aigua tèbia i sabó. Després s’eixuguen i es tornen a muntar.

Neteja de la cuina

El manteniment de la higiene a la cuina és de gran importància, ja que és la zona en què es preparen els aliments. Cal ser molt metòdics en la seva neteja.

Per a la higiene correcta de la cuina cal:

  • Escombrar i fregar el terra diàriament.
  • Mantenir nets i sense restes de menjar els marbres i les taules, ja que és on posem els aliments.
  • Draps de cuina i baietes s’han de canviar amb freqüència, ja que poden transmetre els gèrmens per les superfícies i altres estris.
  • Fer una neteja superficial de les rajoles de prop dels fogons i zona d’aigües evita que el greix i la brutícia s’acumulin.
  • La tècnica per al rentatge de la vaixella a mà és la següent: per netejar els plats tant al rentavaixella com de forma manual, es recomana treure totes les brosses esbandint-los prèviament abans de posar-los al rentavaixella o la pica de rentar. Primer les peces menys brutes: gots, plats, coberts, olles i paelles. Després d’esbandir s’han de deixar assecar a l’aire, i no amb un drap, que pot tenir bacteris.
  • La neteja dels fogons o la vitroceràmica també ha de ser diària.
  • També cal netejar i desinfectar l’aigüera i els fregalls i baietes.
  • El cubell dels residus orgànics cal buidar-lo i netejar-lo cada dia.
  • Els electrodomèstics no necessiten una neteja diària, però cal fer-ho amb certa freqüència. Cal vigilar que estiguin desendollats per fer la neteja.

Encara que es recomana l’ús del rentavaixella, no sempre se’n disposa i els estris de cuina s’han de rentar a mà. Per fer-ho seguiu les indicacions següents:

  • Eliminar les restes de menjar abans de rentar.
  • Rentar els estris just després d’haver-los embrutat (després de l’àpat). Si no és possible, deixeu-los a la pica amb aigua i una mica de detergent perquè la brutícia sigui més fàcil d’eliminar.
  • Si la cuina disposa de una pica doble, omplir una banda d’aigua calenta i sabó per deixar en remull i netejar els plats i deixar l’altra per esbandir i eliminar el sabó. Si la cuina només en disposa d’una podeu utilitzar una galleda amb aigua calenta i sabó.
  • Començar pels estris menys bruts i acabar pels que tenen més brutícia.
  • Tenir cura en l’ús de fregalls, ja que poden ratllar, especialment els estris de vidre, alumini, acer o les paelles. Un manteniment inadequat pot fer perdre a les paelles i olles el material antiadherent i fer que s’enganxin els aliments. Per aquest motiu és recomanable rentar-los amb esponja en lloc de fregalls metàl·lics.

En els armaris de la cuina sempre s’acumulen molles i restes d’aliments. Un cop cada dos mesos cal retirar aquestes restes per prevenir l’aparició d’insectes. La neteja dels armaris de la cuina es farà periòdicament, traient tots els productes, netejant els prestatges i laterals amb un drap humit i sabó, esbandint-ne i assecant-ne bé l’interior i tornant a introduir els productes. Aquest és un bon moment per repassar les dates de caducitat dels aliments i posar els que caduquen abans al davant de tot.

La neteja de la nevera és una part fonamental de la neteja de la cuina, ja que és el lloc on es conserven la majoria dels aliments. Es recomana fer una neteja completa cada tres mesos. Per netejar l’interior de la nevera, cal seguir les següents instruccions:

  • Desendollar el frigorífic: és important no només per evitar un accident per electrocució, sinó per no malbaratar energia. Quan obrim la nevera, s’encén el llum i si està desendollada, estalviarem molta energia.
  • Revisar l’estat i la caducitat dels aliments: per netejar la nevera cal buidar-la de tot el seu contingut i és un bon moment per revisar en quin estat de conservació es troben els aliments i comprovar si s’ha superat la data de caducitat de cap menjar. És important que la superfície on es dipositen els aliments durant la neteja de la nevera, estigui neta per evitar la seva contaminació.
  • Descongelar la nevera: si el frigorífic és antic, acumularà gel al congelador. Un truc per eliminar el gel és deixar un petit cubell amb aigua calenta, donem forma ràpida, es fondrà i serà més fàcil d’eliminar.
  • Treure les baldes i els calaixos: es poden netejar a la pica de la cuina amb aigua calenta i sabó o vinagre.
  • Netejar l’interior de la nevera amb aigua calenta i sabó o vinagre. Si desprèn mala olor, es pot netejar amb aigua calenta i bicarbonat. Amb una baieta humida, s’han de fregar tots els racons i superfícies de la nevera. Es deixa assecar i es tornen a posar les baldes i calaixos.
  • Netejar les gomes del frigorífic: les gomes de les portes acumulen molta brutícia. Per netejar-les basta passar una baieta amb aigua i sabó o vinagre.
  • Tornar a posar tots els aliments dins el frigorífic.

Per netejar la part externa de la nevera es pot utilitzar una baieta amb sabó o vinagre, tenint cura de si el material de la porta es pot ratllar. Per netejar la part del darrere, el més recomanable és utilitzar una aspiradora o un raspall per eliminar la pols de la reixeta.

Neteja del lavabo

Cal parar especial atenció a la neteja dels lavabos, ja que és la peça de la casa en la qual es poden acumular els gèrmens més fàcilment.

Les tasques que cal tenir en compte són:

  • Emplenar saboneres i posar paper de vàter.
  • Neteja i desinfecció de les diferents peces de manera individualitzada. És imprescindible fer servir baietes i fregalls d’ús exclusiu del lavabo, i per a la resta de peces uns altres. També cal desinfectar l’escombreta del vàter.
  • Cal assecar les aixetes i altres peces d’acer inoxidable.
  • Netejar el mirall.
  • Canviar sovint les tovalloles per evitar acumulacions de microorganismes.
  • Ventilar sovint per evitar l’excés d’humitat.
  • Buidar la paperera si n’hi ha.
  • El terra és l’última zona que es netejarà.

Es recomana començar per les cortines o mampara del bany. En aquests elements és força habitual que hi apareguin fongs. En aquest cas, cal utilitzar un raspall petit per a eliminar els fongs i després passar un drap humit aclarint i escorrent contínuament fins que la superfície quedi completament neta. Pel que fa a les mampares, és important que després de cada ús, s’eixugui bé amb un drap sec o bé amb un rentavidres de goma, eliminant les restes d’aigua. Si es deixa la porta o la finestra del bany oberta, l’aire circula i la mampara s’acaba d’assecar del tot, evitant l’acumulació d’humitat. Per netejar-les, basta utilitzar un sabó neutre i un drap que no ratlli la superfície.

La neteja de la banyera o plat de dutxa es pot fer amb un netejador i una esponja. Si hi ha taques de floridura, es pot aplicar lleixiu i deixar-lo actuar. Tots els productes s’han d’esbandir amb molta d’aigua perquè no quedin residus. Pel lavabo i el bidet se segueix el mateix procediment que amb la banyera o dutxa, però utilitzant esponges o draps que no ratllin el material. La neteja de les aixetes es pot fer amb un petit raspall per arribar a totes les parts.

En canvi, per la tassa del vàter és recomanable utilitzar un producte desinfectant. Primer es ruixa amb el producte i es deixa actuar. Després es neteja l’interior amb l’escombreta i es deixa córrer l’aigua. Cal buidar la cisterna i comprovar que tot està totalment net. Buida la cisterna per a acabar d’eliminar el desinfectant i comprova que tot aquest net, si no, procedir a netejar novament. Per al carrall utilitzar un producte com el netejador en crema o pols amb base abrasiva, fregar amb una esponja, aclarir i assecar.

Per acabar, cal netejar les rajoles prestant especial atenció a les juntes. En cas de fongs o brutícia, es poden acabar de netejar passant un raspallet.

Riscos a la llar

A la llar hi ha riscos derivats de l’incorrecte manteniment de la higiene postural i d’un ús inadequat dels aparells elèctrics o les instal·lacions elèctriques.

Amb l’objectiu de prevenir lesions és important mantenir una correcta higiene postural durant la realització de la neteja de la llar. Algunes de les recomanacions més bàsiques són:

  • Utilitzar pals d’escombra i de fregar suficientment llargs per poder mantenir l’esquena recta en tot moment.
  • Doblegar les cames sempre que s’hagi d’aixecar pes.
  • Evitar que els braços sobrepassin el cap quan es neteja una superfície, com ara les finestres. És preferible enfilar-se a una escala si és molt alt o doblegar les cames si és molt baix, però mai doblegar l’esquena.
  • Si s’utilitza una aspiradora cal flexionar el genoll que està avançat o bé recolzar el genoll a terra, però mai doblegar l’esquena.
  • Canviar de mà cada cert temps quan es neteja.

En el vídeo següent trobareu un recull de consells útils:

Les causes més freqüents dels accidents amb els aparells elèctrics estan relacionades amb el seu ús en ambients humits, manipulació amb els peus sense sabates, endolls en mal estat i manipulació de la instal·lació sense desconnectar el corrent.

Algunes recomanacions d’ús per evitar accidents són:

  • Llegir les instruccions dels aparells abans d’utilitzar-los, especialment els que fan referència a la potència.
  • És convenient desconnectar els electrodomèstics després de fer-los servir.
  • En desendollar-los no s’ha d’estirar el cable, sinó la clavilla aïllant.
  • No fer servir aparells amb cables pelats, clavilles trencades o endolls deteriorats.
  • A la cuina cal procurar situar els electrodomèstics lluny de l’aigüera.
  • Si s’ha de manipular la instal·lació elèctrica, cal tallar el subministrament de llum i comprovar que no hi ha tensió abans de començar a treballar.

La cuina és una de les zones de l’habitatge en la qual es produeixen més accidents domèstics a causa del tipus de tasques que s’hi porten a terme. L’elaboració del menjar exigeix l’ús d’olis, líquids i materials calents, i aparells elèctrics. Els terres que poden ser lliscants per esquitxades de l’elaboració del menjar. També hi ha la utilització de productes de neteja amb components tòxics.

Mesures de seguretat a la llar

  1. Mantenir el terra el més lliure possible d’obstacles.
  2. Evitar tenir les superfícies lliscants. Si cal, fixar a terra adequadament catifes i estores.
  3. Fer servir catifes antilliscants o adhesius antilliscants al plat de dutxa o banyera.
  4. Fer servir banqueta a la dutxa o a la banyera si l’usuari té poca mobilitat.
  5. Il·luminar les zones de pas de manera adequada.
  6. Revisar l’escala de mà abans d’utilitzar-la.
  7. No enfilar-se als mobles ni romandre-hi amb pes a sobre.
  8. Les baranes d’escales i balcons, si existeixen, han d’estar col·locats verticalment i la separació entre els barrots no ha de permetre que hi passi el cap d’un nen petit.
  9. Les portes, balconades i finestres que donen accés a zones on existeixi risc de caigudes han de disposar d’un sistema de bloqueig que impedeixi que els nens l’obrin.
  10. Si l’habitatge té escales, col·locar tires antilliscants als esglaons.
  11. Guardar cada producte en un lloc segur (com l’armari de neteja o a la farmaciola).
  12. No polvoritzar insecticides i productes de neteja sobre aliments, persones o animals domèstics.
  13. No romandre en espais en els quals s’hagin fet servir insecticides fins passat un cert temps.
  14. Fer servir pintures, dissolvents o similars en espais amb bona ventilació.
  15. Evitar els corrents d’aire sobre els cremadors de la cuina de gas.
  16. No accionar interruptors elèctrics, ni encendre llumins o encenedors si hi ha olor de gas.
  17. Quan s’està cuinant, no deixar mai els mànecs de les paelles a fora.
  18. Fer servir guants o manyoples per manipular estris de cuina calents o safates del forn.
  19. Fer servir tapes per cuinar aliments que esquitxen.
  20. Agafar la planxa, les estufes, les olles…, pels mànecs o zones previstes.

Eliminació de la brossa i reciclatge

  • Pictograma característic del reciclatge.
  • Pictograma característic del reciclatge.

La nostra societat produeix grans quantitats d’objectes de consum, molts d’ells innecessaris. Això representa un greu cost ambiental, tant pel que fa a la seva producció com a la seva eliminació posterior. Cal ser conscients d’aquest fet i fer servir les eines que contribueixin a evitar agressions al medi ambient.

Aquest fet ha obligat les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament d’aquests residus. Ho podem fer des de dos vessants:

  • Separant correctament els residus perquè els puguem reaprofitar.
  • Intentant invertir la tendència actual d’augment desproporcionat de les deixalles a través de la reutilització i evitant fer servir productes d’un sol ús, com per exemple envasos d’un sol ús.

Per l’objectiu de la disminució de residus se sol parlar de la llei de les tres erres, que consisteix a tenir en compte les tres mesures que segueixen, prioritzant-les en l’ordre que apareixen:

  1. Reduir: cal procurar reduir el volum de productes envasats que consumim.
  2. Reutilitzar: es tracta de reutilitzar el nombre més gran d’objectes amb l’objectiu de produir menys brossa i gastar la menor quantitat possible de recursos per fabricar-ne de nous.
  3. Reciclar: consisteix a fabricar altres productes nous fent servir materials obtinguts a partir dels vells.

La causa principal de l’augment del pes i del volum de les deixalles són els envasos d’un sol ús, que sovint estan fabricats a partir de primeres matèries no renovables i difícilment reciclables un cop s’han utilitzat. En aquest sentit:

  • Convé que evitem:
    • Les bosses de plàstic.
    • Els embolcalls innecessaris.
    • Les safates de plàstic.
    • Els envasos d’un sol ús.
    • Els aerosols.
  • En canvi, donem preferència a:
    • El carro i el cabàs.
    • Els envasos reutilitzables.
    • Els polvoritzadors.
    • Els productes a granel
    • El paper reciclat.
    • Els mínims embolcalls.

Altres aspectes que cal tenir en compte:

  • Fer servir els productes amb mesura.
  • Mirar bé l’etiqueta abans d’optar per un producte.
  • Comprar productes que no portin substàncies nocives. Sovint els remeis casolans poden ser una bona alternativa.
  • Portem els residus de productes problemàtics a la deixalleria, minideixalleria o deixalleria mòbil, per assegurar que es tractin d’una manera adequada.
  • Cal saber que encara una part important dels residus especials recollits a les deixalleries s’incineren de manera controlada, per això cal reduir al màxim el seu ús.

La cadena de reciclatge

El model de recollida selectiva de cinc fraccions és el més habitual a Catalunya. La majoria de municipis i ens locals disposen de cinc contenidors, de colors diferents, on llençar els residus que generen, bé sigui al carrer, bé sigui pel sistema porta a porta.

En els municipis que tenen implantat aquest model, per als residus que no poden llençar-se en cap d’aquests contenidors, hi ha establerts altres sistemes de recollida, com ara les deixalleries fixes o mòbils a les grans ciutats, la recollida a domicili de la poda o dels residus de gran volum.

La cadena de reciclatge comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors amb diferents colors segons el tipus de residu. Els contenidors de reciclatge poden variar una mica en funció del municipi. A continuació es detallen la mena de productes que van a cada contenidor:

  • Contenidor groc (envasos): s’hi han de dipositar tota mena d’envasos lleugers, com els envasos de plàstic (ampolles, terrines, bosses, safates…), llaunes (com begudes o conserves), brics i paper d’alumini. En aquest contenidor no s’han d’abocar altres elements encara que siguin de plàstic; com ara joguines, electrodomèstics, carmanyoles, biberons, guants de goma, galledes de plàstic…
  • Contenidor blau (paper i cartó): en aquest contenidor s’han de dipositar els envasos de cartó (com capses o safates), així com els diaris, revistes, papers d’embolicar, propaganda… És aconsellable plegar les capses de manera que ocupin el mínim espai dins del contenidor. En aquest contenidor no s’hi han de posar brics, bolquers, papers bruts o encerats, metal·litzats o plastificats.
  • Contenidor verd clar (vidre): en aquest contenidor s’hi diposita vidre. No s’hi poden llençar xapes ni tapes de metall. No s’hi han de posar vidres d’automòbils, bombetes, miralls, vidres de finestres o tubs fluorescents. Aquests objectes s’han de dipositar en els punts nets o centres de recollida i reciclatge.
  • Contenidor marró (matèria orgànica): en aquest contenidor es dipositen restes de menjar, restes vegetals, taps de suro, el marro del cafè, paper de cuina…
  • Contenidor gris o verd fosc, en funció de la província (rebuig): per a la resta de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.
  • Contenidors de piles i fluorescents: s’hi dipositen aquests productes perquè no es poden llençar a cap altre contenidor.
  • Contenidor de reciclatge d’oli: s’hi llença l’oli d’usos de cuina que ja s’ha fet servir.

Contenidors de reciclatge

Els colors dels contenidors indiquen la mena de fracció a què es destinen (vegeu la figura):

  1. el groc per als envasos lleugers, metàl·lics i brics,
  2. el verd per als envasos de vidre,
  3. el blau per al paper i cartó,
  4. el marró per a la fracció orgànica i
  5. el gris per a la fracció de resta o rebuig.
Figura Contenidors de reciclatge
Font: elnacional.cat

Gestió dels medicaments

Per adaptar-se als requisits de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos, els laboratoris farmacèutics, els distribuïdors i el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics van constituir una societat sense ànim de lucre anomenada SIGRE (Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos).

SIGRE és l’encarregada de la implantació i el desenvolupament de la recollida de medicaments a les farmàcies i d’assumir tots els costos derivats del seu funcionament. L’activitat del SIGRE es pot resumir en els següents punts:

  • Recollida dels envasos de productes farmacèutics comercialitzats pels laboratoris a Espanya per tal de reciclar-los.
  • Recollida, classificació i tractament, segons tipologia i composició, de la resta de productes farmacèutics per tal de garantir-ne la correcta gestió.
  • Impulsar, a través dels plans empresarials de prevenció, l’adopció per part dels laboratoris adherits de mesures de prevenció que permetin reduir la generació d’envasos en el futur.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats