Referències

Cabrerizo Diago, J. i Castillo Arredondo, S. (2011). Evaluación de la intervención socioeducativa: agentes, ámbitos y proyectos. Madrid: UNED / Pearson.

Informació sobre l’elaboració de projectes socials, des de la planificació fins a l’avaluació. Explica de manera clara totes les fases de l’elaboració i posada en pràctica dels projectes socioeducatius, atorgant especial rellevància a la fase de valoració i seguiment del procés.

Cabrerizo Diago, J. i Castillo Arredondo, S. (2009). La práctica de la evaluación educativa: materiales e instrumentos. Madrid: UNED / Pearson.

Tècniques i instruments per a l’avaluació de l’alumnat. S’exposen diferents models o exemples per a l’avaluació dels diferents continguts, per a totes les fases, i orientats a l’avaluació de tots els agents educatius.

Galve Manzano, J. L. (coord.) (2008). Evaluación e intervención psicopedagógica en contextos educativos. 2 vol. Madrid: EOS.

Informació sobre diferents situacions derivades de l’avaluació psicopedagògica, sempre integrades en el marc de les activitats habituals als centres educatius. En aquest manual es recull i analitza informació per establir el diagnòstic de les potencials necessitats educatives especials i s’estableixen les pautes per a les adaptacions o diversificacions curriculars que se’n desprenen. En el primer volum s’analitzen els casos relatius a les dificultats del llenguatge oral i de la lectoescriptura. En el segon volum s’analitzen els casos relatius als problemes associats a les dificultats d’aprenentatge.

Álvarez Méndez, J. M. (2001). Evaluar para conocer, examinar para excluir. Madrid: Morata.

Informació sobre l’anàlisi de l’avaluació. L’autor reflexiona de manera crítica sobre les funcions que realment hauria de tenir l’avaluació.

Alvira Martín, F. (1982). “Las perspectivas cualitativas y cuantitativas en las investigaciones sociales”. Estudios de psicología, núm. 11, p. 34-36.

Informació sobre com un mètode científic d’investigació pot utilitzar dues vessants per a la recollida de dades: la metodologia qualitativa i la quantitativa.

Anguera, M. T. (1982). Metodología de la observación en las ciencias humanas. 2a edició. Madrid: Cátedra.

Informació sobre la tècnica i la metodologia observacional, tot establint el disseny i les estratègies per a l’observació de les conductes humanes.

Bericat, E. (1998). La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social: significado y medida. Barcelona: Ariel.

Informació sobre la integració dels dos mètodes d’investigació científica, el qualitatiu i el quantitatiu, aplicats a la investigació social. Aposta per l’avaluació multimètode per millorar les possibilitats de la investigació social.

Pérez Serrano, G. (2016). Diseño de proyectos sociales: aplicaciones prácticas para su planificación, gestión y evaluación. Madrid: Narcea.

Informació sobre la teoria i la pràctica del disseny de projectes socials. S’estableixen les fases i els continguts que s’han de desenvolupar en cada una.

Ariel, A. (1992). Education of children and adolescents with learning disabilities. Nova York: MacMillan.

Bélair, L. M. (2000). La evaluación en la acción: el dossier progresivo de los alumnos. Sevilla: Diada.

Berk, R. A. (1981). Educational evaluation methodology: the state of the art. Londres: The Johns Hopkins University Press.

Cabrera, F. (2000). Evaluación de la formación. Madrid: Síntesis.

Cabrerizo Diago, J. i Castillo Arredondo, S. (2010). Evaluación educativa de aprendizajes y competencias. Madrid: Pearson.

Casanova, M. A. (1995). Manual de evaluación educativa. Madrid: La Muralla.

Cronbach, L. J. (1963). “Course improvement through evaluation”. Teachers College Record, núm. 64, p. 672-683.

De la Torre, S. (2000). Estrategias didácticas innovadoras: recursos para la formación y el cambio. Madrid: Octaedro.

De Miguel, M. (2000). “La evaluación de programas sociales: fundamentos y enfoques teóricos”. Revista de Investigación Educativa, vol. 18, núm. 2, p. 289-317.

García Llamas, J. L. (1995). “Evaluación de programas educativos”. A: Pérez Juste, R.; García Llamas, J. L.; Martínez Mediano, C. (coord). Evaluación de programas y centros educativos. Madrid: UNED.

Gronlund, N. E. (1985). Measurement and evaluation in teaching. Nova York: MacMillan Publishing Company.

Lafourcade, P.D. (1997). Evaluación de los aprendizajes. Madrid: Cincel.

Lukas, J. F. i Santiago, K. (2009). Evaluación educativa. Madrid: Alianza Editorial.

Mager, R. F. (1975). Medición del intento educativo. Buenos Aires: Guadalupe.

Matud, P. (1993). “Cuestionarios e inventarios de autoinforme”. A: Peñate, W.; Matud, P. i Ibáñez, I. Evaluación psicológica: concepto y técnicas de análisis, p. 187-210. València: Promolibro.

Padilla, M. T. (2002). Técnicas e instrumentos para el diagnóstico y la evaluación educativa. Madrid: CCS.

Rodríguez, J. L. (1986). “Rendimiento, clase social y variables de inteligencia”. Cuestiones Pedagógicas, núm. 3, p. 79-86. Sevilla: Universidad de Sevilla.

Tejada, J. (1999). “La evaluación: su conceptualización”. A: Jiménez Jiménez, B. (ed.). Evaluación de programas, centros y profesores. Madrid: Síntesis.

Tyler, R. W. (1950). Basic principles of curriculum and instruction. Chicago: University of Chicago Press.