Activitats

1. Avaluació del primer objectiu: propiciar una bona adaptació a l’institut.
   • Observació: notes de camp, registre anecdòtic, escales d’estimació i llistes de control.
2. Avaluació del segon objectiu: prioritzar continguts pràctics i directes.
   • Interrogació: entrevista, enquesta, qüestionari, proves objectives i exàmens.
   • Autoavaluació: contracte didàctic, portafolis i e-portafolis.
   • Altres tècniques i estratègies: rúbriques, escales d’estimació, sociogrames i històries de vida.
   • Observació: notes de camp, diari d’aula, registre anecdòtic, escales d’estimació i llistes de control.

Activitats d’avaluació adaptades:

• Comprensió lectora
• Extracció d’informació a partir d’un text
• Interpretació de mapes, imatges, climogrames…
• Relació de conceptes amb la seva definició/explicació
• Confecció de sopes de lletres d’elements treballats
• Confecció d’esquemes de línies del temps, quadres…
• Activitats de veritat/fals
• Situació de ciutats, mars i rius en un mapa
• Compleció de frases/text amb una sèrie de paraules
• Observació de mapes, imatges…
• Identificació/classificació de característiques
• Ordenació de paraules per formar frases amb sentit o de fets
• Recerca d’informació (diccionaris, internet…)
• Situació de les parts d’una imatge (per exemple: parts de la planta, parts del riu…)

Per a l’avaluació de continguts conceptuals, s’han de dur a terme principalment tècniques avaluatives de resposta. Els instruments més adequats són les proves escrites, proves curtes, preguntes de classe i proves globals. En la confecció d’aquestes proves s’han d’imbricar dins del mateix enunciat aspectes conceptuals, actitudinals i procedimentals, per tal d’esbrinar el nivell competencial de l’àrea concreta d’aprenentatge. Els tipus d’exercicis poden ser: exercicis interpretatius, qüestions que permetin establir semblances i diferències entre conceptes, qüestions de reflexió crítica, preguntes obertes, tasques pràctiques, exercicis que impliquin habilitats operatives, exercicis on s’hagin de seleccionar dades rellevants, síntesis, esquemes, resums, relacions entre conceptes, qüestions que connectin amb els coneixements de la vida quotidiana (com argumentar sobre un tema d’actualitat o aplicar coneixements a situacions reals), extraure les idees principals d’un text i titular-lo.

Per a l’avaluació de continguts procedimentals, s’utilitzen tècniques de resposta i també d’observació. Cal comprovar com l’alumnat és capaç de manipular, executar, construir, elaborar o utilitzar determinats materials i eines o operar amb el pensament, mitjançant estratègies cognitives. Si la informació s’ha d’extreure del seguiment del treball col·lectiu del grup o de l’alumnat individualment, s’utilitzen instruments com llistes de control o escales d’observació a partir de les següents fonts: produccions de l’alumnat, tasques escolars, quaderns de classe, proves específiques, dossiers, portafolis, diaris i coavaluació. Si es tracta d’analitzar o recollir informació sobre les produccions de l’alumnat, s’avalua mitjançant intervencions dels grups, confecció de murals, elaboració de petites investigacions, anàlisi comprensiva de textos, elaboració de resums i síntesis o organització d’exposicions.

Per a l’avaluació de continguts referents a les actituds i valors, principalment s’usa la tècnica de l’observació per esbrinar el desenvolupament del comportament. Quan la recollida d’informació es fa a través de l’observació, sigui de manera sistemàtica o incidental, els instruments adients són les escales d’observació, les escales d’estimació, les llistes de control, les fitxes de registre d’incidències, els anecdotaris, els diaris de classe, la presència d’observadors externs, les gravacions en vídeo, els qüestionaris i les entrevistes individuals o en petit grup. També s’avaluen l’ambient de treball i el clima a l’aula, l’interès per les tasques, les interaccions entre petits grups, les interaccions dins del grup o les actituds d’ajuda i col·laboració entre companys.

Altres instruments per a la recopilació d’informació i per fer un sondeig d’opinió per captar interessos i necessitats, o detectar problemes i valorar el clima de relació, són les enquestes d’opinió o de valoració, les reunions o les assemblees amb l’alumnat i famílies.

Per a l’avaluació de l’adquisició d’estratègies d’aprenentatge, s’utilitzen tècniques d’observació i altres tècniques de caire intrapersonal per esbrinar com l’alumnat accedeix al coneixement, com estudia, com s’organitza, com aplica l’aprenentatge. Eines com el quadern personal de l’alumnat, la planificació de la feina, l’elaboració de memòries i informes, la confecció d’esquemes i mapes conceptuals, l’ordre i la classificació de tasques en el portafolis o l’e-portafolis poden ser instruments excel·lents per valorar-les.

Segons Castillo i Cabrerizo (2010), l’observació es desenvolupa segons l’ordre següent:

1. Delimitar el problema. Consisteix en una primera observació en què s’establiran els límits de registre. L’establiment dels aspectes que s’observaran s’ha de correspondre amb l’objecte del nostre estudi i el context on es desenvolupa la realitat.
2. Recollida de dades i optimització de l’instrument de registre. Suposa l’execució efectiva de l’observació i registre de les dades. En aquesta fase s’han de temporitzar els següents aspectes:
   • Període d’observació: el temps que durarà el procés de recollida de dades (un mes, un trimestre, un curs).
   • Periodicitat de les sesions: cada quant de temps es farà (una vegada per setmana, quan es faci una activitat concreta…).
   • Durada de cada sessió: s’aconsella que no sigui de més de 5 minuts, ja que la precisió del registre requereix un nivell perceptiu i d’atenció per part de l’observador molt elevat i focalitzat.
   • Nombre de sessions necessàries: han de ser suficients per garantir-ne la fiabilitat i validesa.
   • Requisits bàsics: totes les sessions han de complir els principis bàsics d’observació establerts prèviament. Les sessions que no compleixin aquests requisits no s’han de tenir en compte.
3. Anàlisi de dades. A partir del registre qualitatiu de les conductes observades, s’estableix una correlació de dades numèriques, de caire quantitatiu, que permet mesurar i analitzar els següents paràmetres:
   • Freqüència: el nombre de vegades que succeeix una conducta en un espai de temps.
   • Ordre: com es condicionen i seqüencien les conductes.
   • Durada: quant de temps dura la conducta observada.
4. Interpretació dels resultats: consisteix a relacionar les dades obtingudes amb el problema inicial. L’objectiu és conèixer les circumstàncies que produeixen el problema per dur a terme les intervencions adients i fins i tot anticipar-nos a la seva manifestació.